Nous límits de sofre preocupen el sector marítim

Desde el 1 de enero de 2020 entró en vigor la normativa IMO 2020. Esta reglamentación fija límites a la cantidad de azufre que puede contener el combustible usado por los buques. La marcada fecha se había venido señalando en verde desde hace un tiempo por parte de los transportadores marítimos, por ser una norma medioambiental.

Nous límits de sofre preocupen el sector marítim
Des l’1 de gener de 2020 va entrar en vigor la normativa IMO 2020. Aquesta reglamentació fixa límits a la quantitat de sofre que pot contenir el combustible usat pels vaixells. La marcada data s’havia vingut assenyalant en verd des de fa un temps per part dels transportadors marítims, per ser una norma mediambiental.
Indubtablement la IMO 2020 aprovada per l’Organització Marítima Internacional (organisme depenent de Nacions Unides), és una bona notícia per al planeta. Però per al sector marítim Què pot implicar?

El tema principal

La regulació obliga els vaixells a moure amb combustible amb un contingut en sofre no excedeixi de l’0.5% en pes. Fins abans de l’1 de gener de 2020 el límit de sofre era de 3.5% en pes.
El principal objectiu és aconseguir una dràstica reducció de les emissions d’òxid de sofre que estan destruint la capa d’ozó i incrementant la contaminació ambiental.
La norma és un pas decisiu perquè a partir del 2020 s’iniciï la descarbonització de l’transport com a meta final fixada per a l’any 2050.

La IMO 2020: els seus avantatges i desavantatges

La nova normativa implica tot un repte per al sector marítim tant en l’àrea de transport com de logística. Un repte ja que es requereix la presa de decisions arriscades davant la incertesa al voltant dels futurs preus dels combustibles i els canvis de regulació que poden donar-se en el transcurs de el temps.
Si es parla de l’curt termini és probable que els nòlits de l’transport marítim internacional s’incrementin i se li ajustin alguns recàrrecs que financin els canvis que s’han de fer. Aquest fet implica una excel·lent planificació per part de les operacions logístiques per aconseguir obtenir tarifes competitives tant per exportadors com importadors.
La consciència mediambiental és un altre factor que afecta el sector. I això implica que ha d’assumir un gran esforç per aconseguir oferir als el mercat un transport de mercaderia més sostenible, net i amigable amb el planeta.
Per la seva banda l’aplicació de la norma per part de l’transport marítim entre ports espanyols fa suposar que es faran servir combustibles més costosos que l’actual fuel. S’estima que el canvi de combustible suposi un increment de l’12% a l’14% en l’estructura de costos totals per línia i per vaixell.
Així mateix l’Organització Marítima Internacional, IMO, ha manifestat en diverses ocasions que no es produirà cap ajornament de l’aplicació de la norma ni flexibilització en l’estratègia de sostenibilitat.
De fet el pla estratègic de la IMO incorpora gradualment noves limitacions per als propers anys pel que fa a emissions de les embarcacions, entre d’altres aspectes mediambientals.

Què combustibles utilitzar per complir amb la IMO

● En termes generals perquè les companyies marítimes puguin complir amb la IMO 2020 poden considerar usar diferents opcions de combustibles:
● Fer servir gasoil (MGO) o combustibles baixos en sofre Very Low Sulphur Fuel Oil (VLSFO).
● Fer servir els scrubbers (sistemes de neteja dels gasos consumits).
● Utilitzar gas natural liquat (GNL) o altres combustibles amb baix contingut en sofre com els biocombustibles.