Un altre macroaeroport? Cal mirar cap a Alguaire i no repetir errors
El president del Clúster *Logístic de Catalunya, Ignasi *Sayol, posa sobre la taula una visió valenta i descentralitzadora per al futur del transport aeri de càrrega
Té sentit continuar apostant per ampliar El Prat mentre la resta del territori es queda mirant? Aquesta és una de les preguntes clau que llança Ignasi *Sayol, president del Clúster *Logístic de Catalunya, en una recent entrevista publicada per Diari del Port. La seva resposta no deixa lloc a dubtes: “No podem repetir els errors del passat. Catalunya necessita més visió estratègica i menys baralles per un tros de pista.”
Una alternativa amb sentit: Lleida-Alguaire
Enfront de la saturació de l’Aeroport de Barcelona, *Sayol proposa mirar cap a un altre punt del mapa que molts han passat per alt: l’Aeroport de Lleida-Alguaire. El motiu? No és només una qüestió de relleu polític o simbòlic. Alguaire ja compta amb la segona pista més ampla d’Espanya, després de Barajas, i un entorn que facilita l’expansió sense generar conflictes urbanístics ni mediambientals greus.
“Té tot el sentit del món que Alguaire es converteixi en el referent logístic de càrrega aèria del sud d’Europa”, explica *Sayol. I per a reforçar la idea, recorre a una analogia potent: “Pot ser el nostre Memphis”, en referència a la ciutat estatunidenca que funciona com el gran centre d’operacions de *FedEx.
Però no es tracta només d’una qüestió d’espai o pistes. La ubicació també juga a favor. L’entorn de Lleida ofereix accessibilitat, potencial intermodal, sòl industrial disponible i una comunitat logística en creixement. I cosa que és encara més important: la possibilitat de descongestionar altres infraestructures.
Un problema d’altura al Prat
En aquest sentit, *Sayol llança un advertiment que no sol estar en el focus del debat públic. “L’ampliació del Port de Barcelona està començant a xocar amb el creixement de l’aeroport”, assenyala. Per què? Perquè els vaixells són cada vegada més alts, les grues també, i això afecta directament a l’espai aeri necessari per a les operacions aeroportuàries.
És a dir, hi ha una competència silenciosa entre dues infraestructures que es necessiten mútuament, però que també es condicionen. I des del Clúster s’insisteix que és el moment de pensar a llarg termini i no improvisar pegats cada vegada que una infraestructura arriba al seu límit.
Infraestructures viàries: l’eterna promesa
Un altre tema que preocupa, i molt, des del Clúster *Logístic de Catalunya és l’estat de la xarxa viària. *Sayol no amaga el seu malestar: “Les autopistes i autovies no estan ben mantingudes. Falta inversió, però també voluntat política.” Des de fa anys s’ha proposat l’eurovinyeta , un sistema de pagament intel·ligent per als vehicles de transport pesat que permeti reinvertir directament en el manteniment de les vies.
No obstant això, el missatge que es rep des de Madrid és un altre: “A l’hora de negociar els pressupostos generals, el transport i la logística segueixen sense tenir veu ni prioritat”, lamenta *Sayol.
El ferrocarril, una peça oblidada del puzle
Més enllà de la carretera i l’aire, el tren continua sent una promesa per complir. Però des del Clúster no es perd l’esperança. *Sayol recorda una frase de l’enginyer francès Louis Armand: “Si el ferrocarril sobreviu al segle XX, serà el transport del segle XXI.” I encara que soni a lema optimista, té molt de realisme.
Per això, insisteix que és necessari accelerar els desenvolupaments intermodals. Cimalsa ja ha plantejat projectes a Lleida, el Penedès, les *Terres de l’*Ebre o Vilamalla, però els temps continuen sent massa lents. *Sayol proposa fixar terminis concrets, establir compromisos i, sobretot, coordinar a les diferents administracions.
Una anomenada a l’acció des del Clúster
Des del Clúster *Logístic de Catalunya, el missatge és clar: cal pensar Catalunya com un ecosistema logístic complet, no com un sol node sobredimensionat. La càrrega aèria no pot dependre només del Prat, igual que el transport terrestre no pot continuar sostenint-se en autopistes col·lapsades o infraestructures improvisades.
Ignasi *Sayol representa una veu ferma i amb experiència en el sector. No sols assenyala els problemes, sinó que planteja solucions concretes i viables, sempre amb una mirada oberta al territori i al futur. Alguaire no és una utopia. És una oportunitat real i necessària, si es compta amb el suport institucional adequat.
I, sobretot, si s’entén que la logística no és un tema secundari. És una peça clau per al desenvolupament econòmic, la sostenibilitat i la competitivitat de tot el país.
