Ports que s’uneixen per a transformar la logística catalana
Una nova etapa en la logística catalana
El sector logístic de Catalunya viu un moment decisiu. El port de Tarragona acaba d’assumir la presidència de Barcelona Catalunya Centri Logístic (BCL) i, amb aquest moviment, els dos grans ports del territori obren una fase de cooperació estratègica que pretén reforçar la competitivitat del país. La decisió marca una fita en la història de l’associació i evidència un canvi profund en l’equilibri logístic del territori.
Fins ara, BCL alternava la seva presidència entre el port de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca. No obstant això, la creixent rellevància del port de Tarragona va impulsar una modificació estatutària perquè aquesta infraestructura també participi en el lideratge de l’organització. Amb aquesta decisió, per primera vegada en tres dècades, BCL obre el comandament a un tercer actor que arriba amb ambició, projectes en marxa i un clar objectiu: posicionar a Catalunya com a potència logística euromediterrània.
Un gest que reflecteix un nou equilibri
L’Assemblea General de BCL va aprovar el canvi amb una unanimitat que demostra el consens sobre aquest gir. La proposta, presentada de manera conjunta pels ports de Barcelona i Tarragona, va rebre el suport dels socis i va activar una nova distribució de responsabilitats dins de l’associació. El port de Barcelona va cedir la seva presidència i va passar a ocupar una nova quarta vicepresidència creada per a aquesta etapa.
Aquest canvi no respon a un simple relleu simbòlic. Representa, com apunta la pròpia BCL, la confirmació del pes que guanya Tarragona dins del mapa logístic de Catalunya i una cridada a enfortir les aliances entre les infraestructures clau del territori. El clima és clar: ja no es tracta només de competir, sinó de cooperar amb visió compartida.
Una aliança que mira lluny
Tots dos ports destaquen que aquesta nova presidència compartida neix amb la intenció d’impulsar projectes estratègics que necessiten coordinació real. En el seu full de ruta apareix un objectiu comú: desenvolupar infraestructures logístiques capaces de sostenir el creixement futur, tant a Catalunya com en els corredors que connecten el territori amb Europa.
Per això, els dos ports treballen conjuntament per a accelerar el desenvolupament d’autopistes ferroviàries, noves terminals intermodals i connexions que integrin les seves hinterlands. La idea és senzilla, però estratègica: si Barcelona i Tarragona actuen com si fossin una sola infraestructura, el sistema logístic català guanya escala, eficiència i atractiu per als operadors internacionals.
Tarragona, una peça que creix sense fre
El nou president de BCL subratlla que aquest canvi coincideix amb una transformació profunda del port de Tarragona. Es tracta d’un moment clau per a una zona que ja es posiciona com la segona àrea metropolitana de Catalunya i que pot generar algunes de les majors oportunitats de creixement econòmic dels pròxims anys.
Tarragona avança amb projectes que canviaran el seu paper dins del mapa logístic. Entre ells destaquen:
-
L’arribada de l’ample ferroviari europeu, que integrarà el port en els grans corredors continentals.
-
La terminal intermodal de Guadalajara–Marchamalo, que amplia la influència del port cap al centre peninsular.
-
L’impuls en la terminal ferroviària de La Boella, que millorarà la gestió de mercaderies per tren.
-
La nova terminal multipropòsit del moll d’Andalusia, que permetrà atreure més trànsit de contenidors i càrrega general.
-
La ZAL de Vila-seca, cridada a convertir-se en un gran pol d’activitat logística i industrial.
Cadascun d’aquests avanços empeny la mateixa idea: Tarragona es consolida com hub logístic de referència en el nord-est peninsular.
Territori, indústria i oportunitats reals
Durant l’assemblea, es va remarcar que el creixement de Tarragona no s’explica només per l’ambició del port. El sud de Catalunya ofereix una cosa escassa en altres zones del país: sòl industrial i logístic disponible. La demanda per instal·lar noves activitats —industrials, logístiques o tecnològiques— creix, però Barcelona i la seva àrea metropolitana tenen limitacions evidents. Tarragona, en canvi, emergeix com a espai natural per a absorbir aquesta expansió.
A més, l’esborrany de la planificació elèctrica 2025-2030 preveu energia abundant en la zona, un factor clau per a atreure inversions. Tot això configura el que alguns participants van dir “pistes d’aterratge industrials”, un concepte que resumeix la idea de crear espai, capacitat i recursos per a noves implantacions que generin activitat i ocupació.
Un ‘hinterland’ que s’expandeix
La connexió amb Guadalajara–Marchamalo no és un projecte aïllat. Representa l’expansió real del ‘hinterland’ del port de Tarragona cap a una de les zones logístiques més dinàmiques del país. La nova terminal intermodal funciona com a pont directe entre el Mediterrani i el centre peninsular. Això permet escurçar temps, reduir costos i augmentar la competitivitat de les cadenes logístiques que operen a nivell internacional.
A més, consolida una estratègia basada a unir ports, nodes ferroviaris i plataformes logístiques en un sistema articulat que dona respostes més sòlides a les necessitats del transport modern.
Una visió conjunta que mira al futur
Barcelona i Tarragona remarquen que només 54 milles nàutiques els separen, però la seva voluntat de col·laborar els acosta més que mai. Aquesta nova etapa no pretén reduir el pes de Barcelona ni desplaçar el seu lideratge històric. Cerca, més aviat, sumar esforços perquè Catalunya avanci unida, amb tots els seus territoris.
El missatge que sorgeix de l’assemblea és clar: quan el sistema portuari català treballa com un conjunt, el país guanya competitivitat, atreu més inversió i reforça la seva presència al Mediterrani. I en aquest escenari, l’entrada de Tarragona en la presidència de BCL marca un abans i un després.
Una oportunitat per a tota Catalunya
La nova etapa de BCL no sols situa a Tarragona en el centre de les decisions. També obre la porta a una visió més descentralitzada, equilibrada i estratègica del territori. La logística es converteix en un motor per a tota Catalunya, no sols per a les àrees tradicionalment protagonistes.
La col·laboració entre els dos ports més importants del territori, acompanyada d’inversions, noves connexions i una estratègia compartida, promet impulsar un sistema logístic modern, competitiu i preparat per al futur.
