La UE treballa en prorrogar els permisos del transport amb un nou reglament

/by

Per tal de prorrogar la validesa de permisos de transport davant el perllongat impacte de la pandèmia, la Unió Europea treballa en un nou reglament d’aplicació única a tota la regió.

En el que va corregut en el temps des de la declaratoria de pandèmia per COVID-19, s’han identificat tres fases: una primera onada entre març i juny de 2020, després una segona que va arribar durant l’estiu i una tercera i actual, on de nou s’observen centres sanitaris sense poder atendre tots els casos.

Aquest panorama deixa en clar que el reglament de transport s’ha d’adaptar a aquests temps que avancen amb celeritat. Principalment amb el que pot incidir directament en el sector de transport de mercaderies per carretera, activitat vital durant les fases més crítiques de la pandèmia.

Per la seva banda, la Federació Nacional d’Associacions de Transport d’Espanya, FENADISMER, afirma que davant la greu situació per la tercera onada de contagis i a la vora d’un col·lapse dels sistemes sanitaris a diversos països d’el continent, es requereix amb urgència d’aprovar un nou conjunt de normatives i moratòries que garanteixin la continuïtat del ‘transport.

Els primers avenços

Al maig de l’any passat, les autoritats comunitàries van començar a aplicar una norma òmnibus amb mesures de caràcter temporal. Les mesures estaven relacionades amb la renovació o pròrroga de les llicències, certificats, permisos i autoritzacions per al transport per carretera. També va contemplar l’ajornament d’alguns controls periòdics així com la formació de conductors professionals.

Si bé aquestes mesures es van agrupar en un reglament comunitari, es va deixar llibertat al fet que cada país establís les seves pròpies regulacions nacionals de pròrroga però només amb repercussió en cada nació. Això va portar desacords en tot el territori comunitari al no poder-se aplicar de manera homogènia en tota la Unió Europea.

Els abast de el nou reglament

Al que aposten els que fan part de el sector és a que amb el nou reglament es garanteixi la seguretat jurídica de tots els transportistes europeus, sobretot d’aquells que es dediquen a el transport internacional. El que s’espera és establir regles comunes que es puguin aplicar per igual a tota la Unió Europea i no repetir la història de descoordinació viscuda al maig de 2020.

En aquest sentit la Unió Europea va prendre cartes en l’assumpte treballant àrduament en el nou reglament, mitjançant el qual es busca:

  • Prorrogar la validesa dels permisos de transport necessaris per a un normal i eficient desenvolupament de l’activitat.
  • Considerar les moratòries de diferent tipus per garantir la continuïtat del transport.
  • Ampliar els terminis de validesa de diferents certificats, així com autoritzacions i permisos relacionats amb el transport per carretera.
  • Jornar la realització de determinats controls i propendir per la formació contínua dels conductors professionals.

FENADISMER insisteix que el reglament sigui aplicable de manera uniforme a tota la UE, ja que l’experiència de l’últim reglament comunitari va afectar a empreses i transportistes que per la normativitat, no van aconseguir desenvolupar la seva activitat de forma normal a nivell internacional.

 

 

La reducció del transport marítim va neutralitzar efectes nocius de la norma IMO

/by

La molt recordada norma IMO 2020 ha estat una de les primeres mesures preses per l’Organització Marítima Internacional, OMI, per tal de reduir la contaminació de la mar. Un dels punts de la norma consisteix a obligar els vaixells a emprar combustible sostenible per a la seva mobilització a partir de l’1 de gener de 2020, el qual ha de contenir com a màxim un 0,5% de sofre.

No obstant això ia causa de la pandèmia es van neutralitzar els efectes de la norma IMO 2020 durant el seu primer any de vigència. L’emergència sanitària ha ocasionat una reducció del transport marítim nacional i internacional, impactant els preus dels combustibles aptes per complir amb la norma.

Per la seva banda la directora general de l’Associació de Naviliers Espanyols, Anave, Elena Sec, va manifestar que tot i que l’aplicació total de la norma s’ha vist afectada molt per sota del que es preveia, durant aquest període enmig de la pandèmia, el impacte de el sector des de l’econòmic i operacional ha estat moderat.

Quant als efectes de la implementació de la norma a Espanya, va manifestar que les navilieres espanyoles han sentit els mateixos efectes que les altres navilieres al voltant de el món, sobretot en l’activitat dels serveis de transport marítim per a curtes distàncies.

El preu dels combustibles

La pandèmia ha deixat els seus efectes evidents sobre el comportament el preu dels combustibles. L’emergència sanitària ha ocasionat la reducció del transport marítim en l’àmbit nacional i internacional, el que ha portat una disminució dels preus del bunkering pel que fa al registrat el 2019.

Al respecte la directora d’Anave va afirmar que durant el gener de 2020, els armadors van pagar un preu mitjà de combustible amb baix contingut de sofre de fins a 580 euros / tona. Després per a finals d’abril, després que es va fer més evident l’impacte econòmic de l’Covid-19, el preu del carburant va caure a menys de 250 euros per tona. Per a finals de 2020 el preu mitjà de el combustible reglamentari es va fixar en una mitjana de 375 euros per tona.

Elena Sec també va assenyalar que la caiguda del preu dels combustibles marins fa disminuir simultàniament el diferencial de preus entre els diferents tipus de combustibles en valors absoluts més no en percentatge.

Aquesta diferència és important ja que els combustibles que excedeixen el límit de sofre imposat per la norma, encara poden ser emprats per una minoria vaixells que s’han instal·lat “scrubbers” o sistemes de neteja de gasos d’exhaustació, com una alternativa de compliment de la IMO .

Les xifres segons la IMO

Segons informes de l’Organització Marítima Internacional, durant el primer semestre del 2020 només es van conèixer 50 casos de no disponibilitat de combustible adaptat amb les exigències per complir els nous límits màxims de sofre exigits per la norma.

Les xifres apunten que s’aconsegueixi una fluïda implementació de la IMO 2020. No obstant això, la directora de Anave adverteix que aquestes dades poden no estar incloent a aquells armadors que han tingut dificultats per aconseguir el combustible reglamentari.

Vuit inversions claus que realitzarà el port català de Tarragona fins 2024

/by

Con ocho inversiones estratégicas en logística, sostenibilidad medioambiental y acogida de cruceros, entre otras iniciativas, este puerto catalán busca fortalecerse en los próximos tres años.

1.La Zona de Actividades Logísticas, ZAL, del Puerto de Tarragona

La futura ZAL es un proyecto que busca integrar el desarrollo logístico de la región, las mercancías de carretera y los flujos ferroviarios. Desde 1989 se han venido comprando terrenos y adelantando obras. El desarrollo de la ZAL traerá la generación de unos 2.974 nuevos puestos de trabajo directos y 744 indirectos, fuera de los 564 empleos durante la ejecución del proyecto.

2.Contradique Els Prats

El contradique busca hacer que Tarragona se configure como la puerta de entrada de los cruceristas en la Costa Dorada. Este muelle tiene gran capacidad y polivalencia para recibir cruceros medianos y pequeños, como también para albergar buques de carga general. Todo en medio del gran atractivo turístico y arqueológico romano que ofrece la ciudad.

3.Terminal Intermodal de Guadalajara

Otra meta del Port de Tarragona es habilitar el acceso directo por ferrocarril desde el Port a la Terminal Intermodal Guadalajara. Con ello se espera atraer nuevos tráficos marítimos y captar los continentales por ferrocarril. La terminal multipropósito y multicliente, contará con comunicación viaria y ferroviaria con una extensión de 150.000 metros cuadrados y permitirá la conectividad entre  la fachada cantábrica y mediterránea.

4.Muelle de Baleares

Este muelle multipropósito tendrá la capacidad de recibir a los buques más grandes del mundo. Contará con 700 metros de línea de atraque y permitirá doblar el número de cruceros que acoge el puerto. La prioridad será destinarlo a la actividad crucerística desde mediados del próximo año, aunque a futuro se busca que el muelle amplíe sus servicios para diferentes mercancías y sólidos a granel.

5.Mejorar la infraestructura

Las mejoras buscan adelantar obras tanto en el puente móvil, como en la Terminal Intermodal de La Boella y en los muelles. Se espera reforzar la estructura y pavimento del puente móvil, desarrollar el vial de acceso definitivo para la terminal de contenedores y mejorar el muelle de Aragó.

6.Sostenibilidad

El Port de Tarragona también invertirá en sostenibilidad. El objetivo es hacer estudios para implementar medidas que permitan reducir la huella de CO2 del complejo portuario mediante el uso de energías verdes o el ahorro energético. También contempla la eliminación de la fábrica de clínker, la recogida y reutilización de aguas pluviales en la nueva ZAL y la creación de más masa forestal en la zona portuaria para buscar una mejor calidad del aire.

7.Nueva sede de la Autoridad Portuaria de Tarragona

Otra meta es la rehabilitación integral del antiguo edificio de oficinas de la Autoridad Portuaria de Tarragona para darle uso administrativo y de servicios portuarios. El edificio incorporará los criterios de ecoeficiencia obligatorios de la Generalitat de Catalunya y políticas medioambientales.

8.Seguridad

El Port busca realizar inversiones para mejorar la red contra incendios en la explanada de hidrocarburos y la señalización. También se invertirá en equipamiento de seguridad contra incendios y en otros proyectos de protección y seguridad portuaria.

 

 

Quines seran les properes tendències portuàries després de la recuperació post-Covid

/by

Almenys durant el primer trimestre del al 2021 la pandèmia seguirà ocasionant forts efectes sobre el sector portuari segons la regió i el tipus de trànsit.

Segons les xifres de la Conferència de Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament la tendència és que el comerç marítim creixerà el 2021 un 4,8%, després de caure un 4,1% durant l’any passat.

Però ressalten que la recuperació no serà lineal, ja que la pandèmia ha accelerat canvis tecnològics i estratègics importants, juntament amb la implementació de noves pràctiques.

Les noves tendències portuàries post–Covid

Per a alguns tràfics i segons la regió, l’evolució pot ser més lenta, segons ho manifesta el hub digital PierNext, dissenyat pel port de Barcelona. Després de l’experiència viscuda durant l’any passat, els ports s’han enfrontat el nou any amb millores de la comunicació entre els qui participen en l’operació.

Altres ports han implementat plans d’emergències i alguns han desenvolupat estructures amb subcomitès. També s’ha impulsat el diàleg amb agents de el sector i amb autoritats governamentals.

Alguns ports també s’han unit amb agents de la cadena de subministrament, en la recuperació dels tràfics d’importació, així com en la recuperació de les exportacions asiàtiques principalment.

A diferència de la crisi de 2008, el Covid-19 continuarà impactant el sector com a mínim durant els primers tres mesos de 2021 i per més temps per alguns altres. Una mostra d’això és que durant la contingència actual les navilieres han ajustat la seva oferta. Això seguirà generant tensions en l’oferta i la demanda, ja que no s’estimen increments de capacitat ni recuperació de serveis cancel·lats a curt termini.

De la mateixa manera s’ha afavorit l’increment de les tarifes de noli, ja que les navilieres es van centrar en la seva rendibilitat i no en la seva quota de mercat. Es preveu que aquesta estratègia continuï durant 2021.

No obstant això els productes de baix cost unitari no estan responent bé a aquest increment de preus. Fins i tot en alguns casos s’han evidenciat acumulacions en origen. Aquesta situació sumada a la reducció de l’oferta i l’increment de preus, ha ocasionat dificultats per obtenir equips i contenidors buits en determinades zones.

Encara enmig d’aquest panorama s’espera que la recuperació de les exportacions xineses.

Pel que fa a la digitalització i la sostenibilitat

Un altre dels objectius és aconseguir la reducció d’emissions a l’atmosfera i adoptar polítiques relacionades amb el canvi climàtic per tal que els vaixells siguin més sostenibles.

Per a això la digitalització compleix un paper protagonista amb el que es busca compartir dades de forma col·laborativa i consolidar tecnologies en el núvol. D’aquesta manera és possible la gestió d’operacions en remot així com utilitzar Intel·ligència Artificial per millorar l’anàlisi de dades i les prediccions.

Aquestes tendències arribaran acompanyades per la implementació de l’automatització, factor fonamental per incrementar la productivitat i competitivitat de les terminals. Durant el transcórrer de l’any es podrà comprovar si totes aquestes tendències van arribar per quedar-se o no.