L’activitat del Port de Barcelona ha començat l’any amb un comportament robust en els seus principals indicadors comercials. Malgrat un context internacional marcat per la incertesa geopolítica i la pressió sobre les cadenes de subministrament, les dades del primer trimestre de 2025 reflecteixen una clara vitalitat en els fluxos de mercaderies, especialment en el trànsit de contenidors plens.

Creixement sostingut en importacions i exportacions

Els contenidors plens amb mercaderies d’exportació han registrat un creixement interanual del 12,2% durant el primer trimestre. En paral·lel, els contenidors plens d’importació han experimentat un increment encara major, del 21,6% en comparació amb el mateix període de 2024.

Totes dues xifres confirmen que, lluny d’alentir-se, el comerç exterior que passa per l’enclavament barceloní continua guanyant múscul. Es tracta d’un indicador clau que reflecteix la bona salut del teixit empresarial català i la seva capacitat de competir en mercats internacionals, fins i tot en entorns complexos.

Àsia guanya pes en el tauler logístic

Si s’analitzen els principals orígens i destinacions de les mercaderies en contenidor, destaquen diversos països asiàtics. la Xina ha crescut un 25,9%, consolidant-se com el primer soci comercial del port. Li segueixen l’Índia (+34,9%) i Corea del Sud (+48%), que mostren una clara tendència ascendent.

També puja l’activitat amb els Estats Units (+8,4%), mentre que Turquia cau un 13,7%, una excepció que trenca la tendència general positiva en els principals corredors marítims.

Aquestes dades confirmen el reposicionament del Port de Barcelona com un node estratègic en les rutes transpacífiques i euroasiàtiques, reforçant el seu paper com a porta d’entrada i sortida del sud d’Europa.

Energia en moviment: pugen els líquids a granel

Més enllà dels contenidors, un altre segment que creix amb força és el dels líquids a granel, que han augmentat un 8,1% en volum respecte al primer trimestre de l’any anterior.

Dins d’aquest grup, sobresurt la forta estirada de la gasolina (+61,4%) i del gas natural (+16,8%), la qual cosa reflecteix l’evolució dels patrons de consum i subministrament energètic, especialment en un moment de transformació cap a models més sostenibles i descentralitzats.

Per contra, els sòlids a granel han sofert un retrocés del 8,5%, amb caigudes notables en productes com a potasses, sal comuna i fava de soia. Aquest descens podria estar vinculat a canvis en els hàbits d’importació agrícola o a ajustos puntuals en els estocs.

Dubtes en el trànsit de vehicles i *UTIs

El trànsit d’automòbils, un dels pilars tradicionals del Port de Barcelona, mostra clares senyals de desacceleració, amb una caiguda del 8,7% en comparació amb el mateix període de l’any anterior. En total, s’han mogut 168.545 vehicles.

També baixen lleugerament les *UTIs (Unitats de Transport Intermodal), amb un descens del 1,5%, confirmant que el context global continua afectant uns certs segments logístics, especialment aquells més exposats a la volatilitat del comerç internacional.

Creuers en creixement, ferris en descens

El trànsit de passatgers mostra una evolució desigual. D’una banda, els ferris han baixat un 14,1%, amb 213.695 moviments registrats. D’altra banda, els creuers mantenen una tendència a l’alça, amb 351.284 moviments, un 10% més que en 2024.

Aquest augment es deu principalment al creixement de creueristes en port basi, és a dir, aquells que inicien o acaben la seva ruta a Barcelona. En xifres reals, 217.626 creueristes han passat per la ciutat en el primer trimestre, la qual cosa representa un increment del 5,35% respecte al mateix període de l’any passat.

El repunt reforça el paper de Barcelona com un dels ports basi de referència al Mediterrani, malgrat les creixents exigències en matèria de sostenibilitat i regulació turística.

16,6 milions de tones i una arrencada estable

En conjunt, el trànsit total gestionat pel Port de Barcelona ha aconseguit els 16,6 milions de tones durant el primer trimestre, mantenint-se molt prop del volum registrat en 2024, amb una lleugera caiguda del 1,6% .

Aquesta estabilitat global, sumada al comportament positiu de les exportacions, les importacions i els líquids a granel, permet preveure que l’enclavament portuari continuarà sent un motor essencial per a l’economia catalana i espanyola, fins i tot enmig d’un entorn global volàtil.

El sector logístic a Catalunya continua florint amb un creixement sostingut, la qual cosa no sorprèn als qui porten un temps observant les tendències d’expansió en aquesta regió. Durant el segon trimestre de 2025, la contractació de superfície logística va aconseguir els 160.138 m², marcant un increment del 5% en comparació amb el mateix període de l’any anterior. Aquesta xifra subratlla un avanç enfront del primer trimestre de l’any, segons dades presentades en l’Informe del Mercat Logístic a Catalunya sobre el Q2 de 2025, alguna cosa que *Forcadell ha revelat amb detall.

Un primer semestre amb números prometedors

L’acumulat del primer semestre de l’any es xifra en 307.826 m², la qual cosa consolida el ritme positiu que el sector logístic ha mantingut a Catalunya. Aquest creixement no sols és un número en un informe; representa un mercat que mostra dinamisme tant en superfície contractada com en el nombre d’operacions. Durant el segon trimestre, es van dur a terme 15 operacions, comparades amb les 10 en el trimestre anterior, la qual cosa indica una activació notable del mercat.

L’operació mitjana s’ha ajustat als 10.676 m². Aquests ajustos reflecteixen les transaccions significatives registrades en els primers mesos de l’any, les quals van elevar la mitjana deguda al seu gran volum. Gerard Plana, qui lidera el Departament d’Industrial i Logística de *Forcadell, esmenta que aquestes dades demostren un comportament robust en termes de volum de contractació i nombre d’operacions, a més d’una demanda que es manté activa.

La distribució de la contractació per zones

En desglossar la contractació per zones, s’observa que la 3a Corona logística de Barcelona ha captat el major volum de superfície contractada, amb 79.080 m² distribuïts en 5 operacions, la qual cosa constitueix el 49% del total. La segueix de prop la 2a Corona, que ha registrat 69.301 m² en 7 operacions, representant el 43%, mentre que la 1a Corona, amb només 11.757 m² a través de 3 operacions, es queda amb el 8%.

Aquest repartiment no és producte de l’atzar. Les preferències regionals suggereixen que moltes empreses valoren tant la proximitat com l’accés ràpid a les principals infraestructures de transport, la qual cosa els permet *eficientar les seves operacions.

Predomini de les naus existents

En contraposició amb trimestres anteriors, la contractació del segon trimestre va estar dominada per les naus existents, que van representar un 71% del total amb els seus 113.671 m². L’estoc nou, bé sigui projectes a mesura o construccions especulatives, va abastar un 29%, és a dir, 46.467 m². Malgrat l’atractiva atenció que les naus d’última generació solen rebre, sembla que el mercat es va inclinar més cap a aquelles ja disponibles a causa de la necessitat d’implementacions immediates.

Evolució de les rendes

Quant a les rendes, encara que el panorama es manté més estable que en trimestres previs, existeix una lleugera tendència a l’alça. Aquest fenomen es deu majorment a l’increment en els costos del sòl i la construcció. En aquest context de preus elevats, els propietaris estan oferint incentius comercials, com a bonificacions o mesos de manca, amb l’objectiu d’atreure demanda i conservar la competitivitat dels seus actius.

Un període de creixement sostingut

El segon trimestre de 2025 ha demostrat ser un període de creixement sostingut i consolidació per al sector logístic a Catalunya. Les dades revelen un mercat robust i una dinàmica de contractació que respon a les demandes actuals, no sols per quantitat sinó també per qualitat i ubicació. Amb la 3a Corona de Barcelona liderant la càrrega en termes de superfície contractada, sembla que el mercat continua adaptant-se a les necessitats logístiques d’avui.

La preferència per naus existents indica un mercat en el qual la rapidesa i la promptitud valen més que mai. D’altra banda, l’evolució de les rendes destaca la importància d’adaptar-se a les condicions del mercat, equilibrant el cost amb incentius atractius per als inquilins.

Catalunya, amb la seva infraestructura robusta i atractives ofertes, continua sent un far per a la logística a Espanya, i tot sembla indicar que aquest camí d’èxit i creixement només acaba de començar.