Prologis impulsa Zona Franca 4.0 amb una plataforma logística sostenible i d’avantguarda

/by

L’ecosistema logístic de Barcelona torna a reforçar-se amb una inversió de llarg recorregut. El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) ha adjudicat a Prologis una parcel·la de 20.147 metres quadrats en ple cor de la primera corona logística de la ciutat, un moviment que reforça el paper de la capital catalana com un dels principals hubs logístics del sud d’Europa.

L’adjudicació, signada per un període de 40 anys en règim de lloguer, donarà lloc a un ambiciós desenvolupament sota el nom de Zona Franca 4.0, la construcció del qual arrencarà en el segon trimestre de 2026 i el lliurament del qual està prevista per a principis de 2027.

Un projecte pensat per al present… i el futur

La plataforma logística tindrà 20.000 m² construïts i estarà dissenyada des de zero sota els principis de sostenibilitat, eficiència operativa i benestar laboral. Comptarà amb dos mòduls simètrics, 17 molls de càrrega, dues rampes d’accés i una altura lliure d’11 metres, característiques que permetran adaptar l’espai a diferents tipologies de clients i operacions.

Sectors com el comerç electrònic, el farmacèutic, l’alimentació i la logística portuària vinculada al Port de Barcelona o a Mercabarna estan en el focus del disseny, pensat per a donar resposta als fluxos logístics actuals i futurs.

Segons Cristian Oller, Head of Asset Management per al sud d’Europa en Prologis, “Barcelona és una porta estratègica al Mediterrani i un dels principals hubs logístics europeus”, i aquesta operació suposa una fita en la seva estratègia de creixement sostenible a Catalunya.

Sostenibilitat com a element estructural

Un dels grans diferencials de Zona Franca 4.0 serà la seva aposta decidida per la sostenibilitat. L’edifici aspira a obtenir les certificacions BREEAM Excellent i WELL Gold, la qual cosa el posicionarà com un referent en logística verda i benestar laboral.

Entre les solucions que inclourà el projecte destaquen:

  • Una instal·lació fotovoltaica de 700 kWp, integrada en un sistema d’emmagatzematge amb bateries i microgrid.

  • Infraestructura de recàrrega elèctrica per a flotes.

  • Sistemes de recollida i reutilització d’aigües pluvials.

  • Paviments drenants verds, pensats per a millorar la gestió hídrica.

  • Zones verdes enjardinades i una pista de pàdel, alineades amb el concepte PARKlife de Prologis, que promou entorns de treball saludables i equilibrats.

Aquest enfocament sostenible no és només un gest simbòlic. Reflecteix un canvi profund en la manera d’entendre la logística: ja no n’hi ha prou amb moure mercaderies ràpid; també cal fer-ho bé, de manera responsable i cuidant a les persones.

Un enclavament estratègic amb alta demanda

La parcel·la adjudicada, situada al Carrer D, 38-40 del Sector C de la Zona Franca, està envoltada per instal·lacions d’empreses com a DB Schenker i Bergé, i es troba a escassos metres dels molls del Port de Barcelona. Es tracta d’una ubicació molt cotitzada per la seva proximitat a infraestructures clau i la seva escassetat de sòl logístic disponible.

De fet, el propi CZFB va rebre múltiples manifestacions d’interès des que va posar en licitació aquesta parcel·la, al maig de 2025. Segons els plecs, l’operació implica un desemborsament mínim estimat en 21,5 milions d’euros, considerant la renda basi fixada en 26,65 euros/m² a l’any durant les quatre dècades del contracte, encara que tot apunta al fet que l’oferta final de Prologis haurà superat aquesta xifra.

Més que metres: competitivitat per al territori

Des del Clúster Logístic de Catalunya celebrem aquest tipus de projectes que augmenten la capacitat operativa de la regió sense comprometre la sostenibilitat. Zona Franca 4.0 no és només una nau. És una mostra de com les aliances públic-privades ben plantejades poden millorar la infraestructura logística, atreure inversió estrangera i generar ocupació de qualitat.

A més, iniciatives com aquesta reforcen la posició de Barcelona en el mapa logístic europeu, en un context en el qual la competència entre hubs s’intensifica, i on només sobreviuran aquells que sàpiguen combinar eficiència, tecnologia i compromís mediambiental.

Prologis aposta per Catalunya amb visió de llarg termini, i aquesta és una excel·lent notícia per a tot el sector logístic del territori.

Un altre macroaeroport? Cal mirar cap a Alguaire i no repetir errors

/by

El president del Clúster *Logístic de Catalunya, Ignasi *Sayol, posa sobre la taula una visió valenta i descentralitzadora per al futur del transport aeri de càrrega

Té sentit continuar apostant per ampliar El Prat mentre la resta del territori es queda mirant? Aquesta és una de les preguntes clau que llança Ignasi *Sayol, president del Clúster *Logístic de Catalunya, en una recent entrevista publicada per Diari del Port. La seva resposta no deixa lloc a dubtes: “No podem repetir els errors del passat. Catalunya necessita més visió estratègica i menys baralles per un tros de pista.”

Alguaire aereopuerto

Una alternativa amb sentit: Lleida-Alguaire

Enfront de la saturació de l’Aeroport de Barcelona, *Sayol proposa mirar cap a un altre punt del mapa que molts han passat per alt: l’Aeroport de Lleida-Alguaire. El motiu? No és només una qüestió de relleu polític o simbòlic. Alguaire ja compta amb la segona pista més ampla d’Espanya, després de Barajas, i un entorn que facilita l’expansió sense generar conflictes urbanístics ni mediambientals greus.

“Té tot el sentit del món que Alguaire es converteixi en el referent logístic de càrrega aèria del sud d’Europa”, explica *Sayol. I per a reforçar la idea, recorre a una analogia potent: “Pot ser el nostre Memphis”, en referència a la ciutat estatunidenca que funciona com el gran centre d’operacions de *FedEx.

Però no es tracta només d’una qüestió d’espai o pistes. La ubicació també juga a favor. L’entorn de Lleida ofereix accessibilitat, potencial intermodal, sòl industrial disponible i una comunitat logística en creixement. I cosa que és encara més important: la possibilitat de descongestionar altres infraestructures.

Un problema d’altura al Prat

En aquest sentit, *Sayol llança un advertiment que no sol estar en el focus del debat públic. “L’ampliació del Port de Barcelona està començant a xocar amb el creixement de l’aeroport”, assenyala. Per què? Perquè els vaixells són cada vegada més alts, les grues també, i això afecta directament a l’espai aeri necessari per a les operacions aeroportuàries.

És a dir, hi ha una competència silenciosa entre dues infraestructures que es necessiten mútuament, però que també es condicionen. I des del Clúster s’insisteix que és el moment de pensar a llarg termini i no improvisar pegats cada vegada que una infraestructura arriba al seu límit.

Infraestructures viàries: l’eterna promesa

Un altre tema que preocupa, i molt, des del Clúster *Logístic de Catalunya és l’estat de la xarxa viària. *Sayol no amaga el seu malestar: “Les autopistes i autovies no estan ben mantingudes. Falta inversió, però també voluntat política.” Des de fa anys s’ha proposat l’eurovinyeta , un sistema de pagament intel·ligent per als vehicles de transport pesat que permeti reinvertir directament en el manteniment de les vies.

No obstant això, el missatge que es rep des de Madrid és un altre: “A l’hora de negociar els pressupostos generals, el transport i la logística segueixen sense tenir veu ni prioritat”, lamenta *Sayol.

El ferrocarril, una peça oblidada del puzle

Més enllà de la carretera i l’aire, el tren continua sent una promesa per complir. Però des del Clúster no es perd l’esperança. *Sayol recorda una frase de l’enginyer francès Louis Armand: “Si el ferrocarril sobreviu al segle XX, serà el transport del segle XXI.” I encara que soni a lema optimista, té molt de realisme.

Per això, insisteix que és necessari accelerar els desenvolupaments intermodals. Cimalsa ja ha plantejat projectes a Lleida, el Penedès, les *Terres de l’*Ebre o Vilamalla, però els temps continuen sent massa lents. *Sayol proposa fixar terminis concrets, establir compromisos i, sobretot, coordinar a les diferents administracions.

Una anomenada a l’acció des del Clúster

Des del Clúster *Logístic de Catalunya, el missatge és clar: cal pensar Catalunya com un ecosistema logístic complet, no com un sol node sobredimensionat. La càrrega aèria no pot dependre només del Prat, igual que el transport terrestre no pot continuar sostenint-se en autopistes col·lapsades o infraestructures improvisades.

Ignasi *Sayol representa una veu ferma i amb experiència en el sector. No sols assenyala els problemes, sinó que planteja solucions concretes i viables, sempre amb una mirada oberta al territori i al futur. Alguaire no és una utopia. És una oportunitat real i necessària, si es compta amb el suport institucional adequat.

I, sobretot, si s’entén que la logística no és un tema secundari. És una peça clau per al desenvolupament econòmic, la sostenibilitat i la competitivitat de tot el país.

Pots llegir l’articulo *aqui: “Alguaire té molt sentit com a aeroport de càrrega: pot ser el Memphis de Catalunya”

Consum accelera la seva expansió logística a Catalunya amb una inversió de 220 milions

/by

La cooperativa de supermercats Consum ha trepitjat l’accelerador a Catalunya. I no ho fa amb tímids passos, sinó amb una inversió estratègica de 220 milions d’euros fins a 2027, destinada a reforçar la seva xarxa comercial i, sobretot, la seva infraestructura logística en un dels territoris clau per al seu negoci. Catalunya ja representa més del 20% de la seva facturació i es consolida com el seu segon mercat més fort després de la Comunitat Valenciana, el seu lloc d’origen.

Consum

Més botigues, més logística, més territori

El pla presentat pel seu director general, Antonio Rodríguez, a Barcelona, deixa clar l’enfocament dual: creixement comercial i expansió logística. D’una banda, Consum preveu obrir 60 nous supermercats, dels quals 18 seran propis sota la marca Consum, i la resta, franquiciats sota l’ensenya Charter, especialitzada en formats urbans i turístics.

Per un altre, el gruix de la inversió se centrarà en l’ampliació de la seva plataforma logística a la Zona Franca de Barcelona i el desenvolupament d’un nou gran centre de distribució a Montcada i Reixac.

“Catalunya és una aposta ferma per a la cooperativa. És un mercat molt competitiu, però també una de les regions més dinàmiques econòmicament d’Europa”, va afirmar Rodríguez. I raó no li falta: la comunitat presenta menor taxa d’atur que la mitjana espanyola i europea, una economia diversificada i un entorn favorable per a la logística d’última generació.

La Zona Franca, nucli de creixement

Dins dels plans a curt i mitjà termini, l’ampliació de la plataforma logística a la Zona Franca de Barcelona és el gran moviment del tauler. Consum construirà:

  • Una nau refrigerada de 2.700 m².

  • Un magatzem amb nau de suport de 11.500 m², que inclourà una sitja automatitzada d’última generació.

  • Una nau addicional de 40.000 m² per a productes refrigerats i congelats.

  • Una nau de 8.800 m² destinada a logística inversa, en línia amb el seu compromís per l’economia circular.

Aquestes instal·lacions permetran a Consum millorar l’eficiència de les seves operacions i respondre amb més agilitat a la creixent demanda. A més, se sumen a una infraestructura logística ja consolidada en un dels enclavaments més estratègics del primer anell logístic de Barcelona, amb connexions directes al port, a l’aeroport i a les principals vies de transport terrestre.

Montcada i Reixac: el gran projecte a 10 anys

Però si el pla 2022-2025 sembla ambiciós, la gran aposta logística de Consum està encara per arribar. La cooperativa ha confirmat la seva intenció de desenvolupar un nou centre logístic de 100.000 m² en els terrenys adquirits a Montcada i Reixac, que es convertiria en un dels nodes de distribució més rellevants de Catalunya.

Aquest projecte, amb una inversió estimada d’altres 200 milions d’euros, encara està pendent d’autoritzacions, però la seva posada en marxa permetrà substituir les actuals instal·lacions del Prat de Llobregat i respondre a les necessitats logístiques a més llarg termini.

Compromís econòmic, social i ambiental

L’impacte de Consum a Catalunya no es limita a infraestructures. Compta amb 4.500 empleats en la comunitat, la qual cosa representa el 21% de la seva plantilla total. A més, treballa amb prop de 1.000 proveïdors catalans, als qui compra productes per valor de 900 milions d’euros anuals. Una relació sòlida amb el teixit productiu local que reforça el seu model cooperatiu i la seva aposta pel territori.

En 2024, la cadena va aconseguir una facturació global de 4.707 milions d’euros, un 7,3% més que l’any anterior, i va generar un benefici de 108,7 milions. Tot això, mantenint una estratègia de creixement sostenible: des de 2015 ha reduït la seva petjada de carboni en un 81,1%.

Més que una expansió: una visió logística de futur

L’anunci de Consum no és només una notícia del sector retail. És un missatge clar per a tot l’ecosistema logístic català: la logística ja no és un suport, és un eix estratègic del creixement empresarial. Invertir en plataformes modernes, automatitzades i circulars no sols optimitza operacions, també marca la diferència en competitivitat.

I en aquest sentit, Catalunya es consolida com un dels territoris més atractius per a aquesta transformació. Amb la seva aposta, Consum ho sap i ho confirma: la logística de qualitat és també una aposta pel futur.

BeLog aposta per Sabadell amb un nou megacentro logístic d’última milla

/by

El terreny de l’antiga fàbrica de Roca a Sabadell es convertirà en un dels desenvolupaments logístics més ambiciosos dels últims anys. Així ho ha anunciat BeLog, la gestora espanyola fundada per antics directius de Blackstone i Logicor, que ha tancat la compra del solar —de més de 32.000 metres quadrats— per a transformar-lo en un modern centre de distribució urbana.

Una operació estratègica en un moment clau

L’adquisició es produeix en plena expansió del sector inmologístico, empès pel creixement del comerç electrònic i la pressió sobre la logística d’última milla. Segons CBRE, les rendes logístiques en la primera corona de Barcelona han pujat un 60% en cinc anys, i la taxa de disponibilitat ronda l’1%. En aquest context, disposar d’un espai per a nova construcció a només 20 quilòmetres de Barcelona i amb accés directe a Renfe, AP-7 i C-58 és pràcticament un cop mestre.

Sabadell, considerada capital del Vallès Occidental, és una àrea industrial amb més d’un milió de persones en la seva zona d’influència, la qual cosa la converteix en un enclavament idoni per a operacions de distribució ràpida. Les rendes actuals en la zona es mouen entre els 7 i 7,5 euros/m², encara que els millors actius del primer anell logístic ja aconsegueixen els 9 euros/m².

Dues naus modulars, tecnologia i sostenibilitat

El futur complex constarà de dues naus logístiques de 13.000 m² cadascuna, que es construiran després de la demolició completa de l’antiga planta de Roca. L’obra arrencarà en els pròxims dies i la construcció està prevista per a finals de 2025.

Cadascuna d’aquestes naus podrà dividir-se en sis mòduls flexibles, amb espais que aniran dels 2.000 als 3.000 m², permetent a diferents operadors accedir a espais ajustats a les seves necessitats sense renunciar a prestacions d’alt nivell.

Però més enllà de la superfície, el que distingeix aquest projecte és el seu enfocament tècnic i mediambiental. Les instal·lacions estaran dissenyades sota estàndards BREEAM Excellent, la qual cosa implica un fort compromís amb l’eficiència energètica, la reducció d’emissions i el benestar dels usuaris. Es tracta d’una aposta clara per la logística moderna, automatitzada i preparada per al futur.

Una inversió de 30 milions i una estratègia a llarg termini

L’operació suposa una inversió aproximada de 30 milions d’euros i representa un canvi de model per a BeLog. Per primera vegada, la gestora no promou per a un tercer, sinó que reté l’actiu com a part del seu patrimoni propi. És un moviment estratègic que indica confiança total en el mercat logístic urbà, particularment en la franja més pròxima a Barcelona, on la demanda segueix disparada i l’oferta és pràcticament inexistent.

En tot just dos anys, BeLog ja acumula 325.000 m² d’actius logístics en gestió i promou altres 150.000 m² més a Madrid, Barcelona i València, habitualment de la mà de grans fons com Barings o Azora. No obstant això, aquest projecte a Sabadell s’ha finançat amb recursos propis i d’inversors privats de l’entorn de la signatura, la qual cosa mostra un alt nivell de convicció en el potencial de l’operació.

Perspectives per a 2025: més demanda i menys espai

El desenvolupament de BeLog no sols respon a una oportunitat puntual. Va alineat amb les previsions de creixement del sector: segons CBRE, el 76% dels operadors logístics preveu augmentar la seva necessitat d’espais de magatzematge durant 2025. A Barcelona, el 54% d’aquesta demanda es concentra ja en el primer anell metropolità, on se situa aquest projecte.

Aquesta pressió, unida a l’escassetat de sòl per a nova planta dins del teixit urbà, fa que els desenvolupaments d’última milla com aquest no sols siguin rendibles, sinó estratègics. Permeten lliuraments més ràpids, major control de la cadena de subministrament i menor petjada de carboni en estar més prop del consumidor final.

Un nou referent per a la logística metropolitana

Amb aquesta operació, BeLog reforça la seva posició com un dels players emergents del sector logístic espanyol, combinant agilitat operativa, visió de llarg termini i innovació sostenible. El projecte de Sabadell, batejat extraoficialment com “Roca2” per alguns mitjans, està cridat a ser un cas d’estudi sobre reconversió urbana en clau logística.

En un moment en el qual el comerç electrònic no deixa de créixer i les ciutats busquen solucions més netes i eficients per a la distribució urbana, aquest tipus de projectes marcaran la pauta del desenvolupament immobiliari industrial del futur.