El Futur de les Infraestructures a Catalunya: Què Porta el Nou PEA?

/by

El recentment actualitzat Programa per encàrrec d’Actuacions (PEA) promet un salt significatiu en les infraestructures de Catalunya. Amb un pressupost de 4.350 milions d’euros programats per a la dècada vinent, aquest ambiciós pla busca tancar una bretxa d’inversió que ha obstaculitzat el desenvolupament de la regió durant anys. En analitzar què significa realment aquest canvi, és evident que aquest pla no sols és un increment financer, sinó també una reestructuració estratègica.

infraestructuras brcelona

Enfrontant el Dèficit amb Estratègies Clares

Des de 2013, Catalunya arrossegava un dèficit inversor de 4.700 milions d’euros. Aquest buit financer es traduïa en una xarxa d’infraestructures insuficient per a les necessitats creixents de mobilitat i connectivitat. El president de la Generalitat, Salvador Illa, el va anunciar durant el Forbes Catalonia Economic Summit, subratllant l’impacte positiu que el nou PEA tindrà.

la Generalitat, mitjançant el seu nou pla, estableix una inversió mitjana de 400 milions d’euros anuals, duplicant amb escreix els nivells d’inversió que es van veure frenats des de 2010. Aquesta injecció econòmica pretén no sols esmenar deficiències, sinó empènyer a Catalunya cap a una posició competitiva en termes d’infraestructura.

Projectes d’Emergència: On van els Fons?

Els fons estan dirigits estratègicament a projectes de màxima prioritat. Destaquen:

– Prolongació de la L8 d’FGC: 489 milions d’euros per a connectar millor les àrees urbanes.

– Tramvia del Camp de Tarragona: Una millora clau per a la connectivitat regional, amb 494 milions d’euros assignats.

– Programes de seguretat viària: Augment fins a 785 milions d’euros per a millorar les condicions de les carreteres.

– Millores en la xarxa de metro i busos: Amb una assignació de 510 milions d’euros, optimitzaran significativament el transport públic.

Aquests projectes no sols busquen millorar el flux i la seguretat del transport, sinó també tenen un impacte crucial en el desenvolupament econòmic de la regió.

Noves Iniciatives: Traçant el Futur

El PEA no sols actualitza projectes existents, sinó que també proposa vuit noves intervencions importants. S’enfoquen a potenciar connexions essencials i millorar la infraestructura essencial en àrees no tan cèntriques:

– Nova terminal ferroviària a la Plana de Lleida: 130 milions d’euros per a una infraestructura adequada.

– Variant de la C-14 a Tarragona: Inversió significativa de 70 milions d’euros per a millorar la mobilitat en l’àrea.

– Nova estació d’autobusos en Plaça Espanya: Amb 60 milions d’euros, servirà com un important hub de transport.

Aquestes noves addicions al PEA destaquen la visió holística del govern català per al futur de la mobilitat a la regió.

Gestió i Finançament: Un Enfocament Sostingut

No és només una qüestió d’on es dirigeix els diners, sinó de com es gestiona per a assegurar la seva utilització efectiva i sostenible. Ramon Ramírez, el nou director general d’Infraestructures, té la important tasca de garantir que aquestes inversions aconsegueixin l’impacte desitjat.

A més, el pla inclou encomandes de gestió que afegiran 200 milions d’euros més al flux d’inversió des de 2029 fins a 2032. Aquesta estructura financera mixtapia no sols augmenta els fons disponibles, sinó que també assegura un enfocament estratègic en l’execució de projectes.

Per Què Ara?

La decisió d’implementar un PEA a deu anys vista—una extensió significativa sobre els cicles tradicionals de quatre anys—respon a la necessitat de planificació a llarg termini en projectes d’infraestructura. Es busca no sols abordar el dèficit històric, sinó també establir una base sòlida per al futur.

La gestió del PEA a través de l’empresa pública Infraestructures.cat es considera crucial per a assegurar que els contractes d’execució es licitin, adjudiquin i supervisin de manera eficient.

Transformant Catalunya

Amb aquest programa, es configura un futur on Catalunya no sols es recupera del passat, sinó que es llança cap a un futur millor connectat i més cohesionat. Salvador Illa ho descriu com un salt qualitatiu i quantitatiu. Aquest PEA promet no sols tancar bretxes en la infraestructura existent, sinó també crear un sistema de transport més eficient i modern, impulsant economia i benestar en tota la regió.

Barcelona impulsa la seva connexió estratègica amb Àsia

/by

Barcelona, la capital catalana, continua reforçant la seva connectivitat internacional. En un moviment clau, la ciutat comtal ha anunciat la seva col·laboració amb Starlux Airlines, una aerolínia de luxe que projecta enllaçar Taipei i Barcelona a partir de l’any 2027. Aquesta nova ruta se suma als esforços de la ciutat per augmentar la seva presència en el continent asiàtic i millorar les possibilitats de connexió per a ciutadans i turistes.

El paper de Starlux Airlines

Starlux Airlines, coneguda pels seus serveis de qualitat i el seu enfocament en el luxe, està expandint la seva flota i rutes per tot el món. La inclusió de Barcelona en els seus destins europees reforça la posició de la ciutat com un punt estratègic a Europa. En proporcionar vols directes entre Taipei i Barcelona, s’espera facilitar no sols el turisme, sinó també oportunitats de negoci i cooperació en diferents àmbits.

Beneficis econòmics i culturals

La nova ruta aèria promet portar una sèrie de beneficis significatius a Barcelona. Amb la possibilitat de vols directes, el turisme entre Àsia i Europa podria experimentar un important auge. Això implicaria una injecció econòmica considerable per a la localitat, des del sector hoteler fins al de restauració. A més, en rebre més visitants asiàtics, la ciutat estaria en condicions d’enriquir la seva diversitat cultural i establir nous vincles interculturals.

D’altra banda, aquesta connexió directa amb Taipei també obre la porta a múltiples oportunitats de negoci. Empreses de tots dos extrems podran capitalitzar aquest pont aeri per a explorar col·laboracions comercials, augmentant així el creixement econòmic i fomentant la innovació.

Millorant la infraestructures

Per a garantir que l’increment del trànsit aeri es manegi de manera eficient, Barcelona ja treballa en la millora de les seves infraestructures. Això no sols inclou l’aeroport, sinó també els sistemes de transport terrestre. Millorar l’accés a l’aeroport i el transport dins de la ciutat resultarà crucial per a maximitzar els beneficis d’aquesta connexió.

A més, la inversió en tecnologia i serveis al client dins de les instal·lacions aeroportuàries serà clau per a assegurar que els passatgers asiàtics i d’altres parts del món gaudeixin d’una experiència de qualitat en triar Barcelona com el seu destí o el seu punt de connexió.

Impacte en el turisme local

L’increment previst del turisme asiàtic pot ser una gran oportunitat per als negocis locals. Hi ha un interès creixent per les experiències culturals úniques que Barcelona ofereix, des de la seva arquitectura fins als seus festivals. Els visitants asiàtics, amb interessos variats, podrien trobar a Barcelona la seva destinació ideal per a viatges de vacances o negocis.

A més, aquest auge turístic podria fomentar una sèrie diversa de serveis adaptats a les necessitats i preferències dels turistes asiàtics, des de menús en els seus idiomes natius fins a guies turístics especialitzats. Això beneficiarà no sols als turistes, sinó també als negocis locals que ampliïn els seus horitzons culturals.

Un futur prometedor

La decisió de Starlux Airlines d’incloure a Barcelona en la seva xarxa de destins demostra la confiança en la capacitat de la ciutat per a atreure a milers de passatgers. Aquest vincle amb Àsia no és només una porta oberta al turisme, sinó una invitació a la col·laboració i l’intercanvi cultural i econòmic.

Barcelona, amb els seus projectes de desenvolupament i modernització, es prepara per a un futur on la connectivitat global és essencial. Aquestes iniciatives no sols milloren la imatge de la ciutat a nivell internacional, sinó que també prometen un creixement sostingut i inclusiu.

En un món on les relacions internacionals són fonamentals, gestos com aquest reforcen el compromís de Barcelona amb la globalització sostenible i el progrés inclusiu. La ruta Taipei-Barcelona no sols és un nou destí en el mapa, sinó una oportunitat daurada per a unir continents i cultures.

Moltes empreses guanyen diners. Però estan creant valor? Una reflexió amb l’Oriol Amat per als nostres socis

/by

L’11 de juny vam reunir els nostres socis en una nova jornada del Clúster Logístic de Catalunya, aquesta vegada amb una pregunta incòmoda però necessària com a fil conductor: “Moltes empreses generen beneficis. Però generen prou valor?”. La va formular l’economista i catedràtic Oriol Amat, i resumeix amb precisió un repte estructural que afecta bona part del teixit empresarial, dins i fora de la logística.

Beneficis sí, però prou valor?

L’Amat va obrir la seva ponència amb una dada que convida a l’optimisme: el 78% de les empreses catalanes analitzades —una mostra de 655.298 companyies de la base de dades SABI, exercici 2024— opera amb beneficis. El matís, però, marca tota la reflexió: generar beneficis no equival a generar valor.

Els fonaments financers són sòlids. La capitalització de les empreses catalanes es manté molt per sobre del llindar de seguretat del 40%: un 48,1% en grans i mitjanes i un 55,3% en petites. La retenció de beneficis recents ha reforçat l’autofinançament i ha reduït la dependència del deute extern.

La trampa del marge comercial

Un dels missatges que més va calar entre els assistents té a veure amb la rendibilitat: un marge comercial més alt no garanteix una millor rendibilitat econòmica. Tot depèn de com es gestionen els actius; si la inversió en actiu és molt elevada, el seu rendiment cau i l’empresa resulta menys rendible.

Les dades ho confirmen. Les petites empreses presenten una rendibilitat sobre vendes del 8,6%, per sobre del 7,5% de les grans i mitjanes. Però en mesurar la rendibilitat econòmica (EBIT sobre actiu) la foto s’inverteix: 8,0% en les grans i mitjanes davant del 6,0% en les petites. L’eficiència en l’ús dels actius marca la diferència, i s’explica en bona part per la velocitat del motor operatiu: les grans fan rotar l’actiu a 1,06 € de vendes per euro invertit, davant dels 0,88 € de les petites, i gestionen les seves existències en 97,1 dies davant dels 117,6 de les petites.

La piràmide de la productivitat

El major abisme entre mides empresarials apareix en la productivitat per empleat. Una gran o mitjana empresa genera 447.900 € de vendes per treballador i 35.030 € de benefici net per empleat; una de petita es queda en 166.840 € de vendes i tot just 13.600 € de benefici net. Economies d’escala, capital i tecnologia obren, en paraules de l’Amat, “una bretxa exponencial, no lineal”.

Aquest baix benefici per empleat funciona com un coll d’ampolla que limita la capacitat de crear valor per a tots els grups d’interès: persones treballadores, accionistes, proveïdors i societat. Sobreviure, va recordar, no és el mateix que prosperar.

La recepta de l’èxit: innovació, internacionalització i finances prudents

Què separa les empreses que creixen de les que s’estanquen? De les 104.900 companyies analitzades al llarg de quatre anys, només 589 van aconseguir alhora créixer un 15% en vendes, mantenir un ROE del 8% i superar el milió d’euros de facturació. El comerç (25,5%), l’hostaleria i restauració (12,1%) i la indústria (10,9%) concentren més casos d’èxit; el transport i la logística hi aporta el 5,1%, amb exemples com Seidor entre els citats.

Els trets comuns d’aquestes empreses coincideixen amb la recerca acadèmica: més inversió en formació (3,2% de la massa salarial davant del 0,5% de les endarrerides), més vocació exportadora (32% de les vendes davant del 7%), més digitalització i més pes de productes nous en les vendes (34% davant del 9%). Per al sector logístic, l’Amat ho va resumir a apostar per bons lideratges, innovació, qualitat, cura de les persones —formació i retribució, també variable— i, sobretot, finances molt prudents.

Solidesa davant la incertesa

La jornada no va eludir el context macroeconòmic. L’Amat va situar la incertesa actual en el seu nivell més alt dels últims 25 anys, segons l’índex mundial que elabora la Reserva Federal nord-americana. Un escenari que fa encara més valuosa la fortalesa financera i la capacitat d’adaptació.

El valor de col·laborar en clúster

Preguntat pel que aporta pertànyer al Clúster Logístic de Catalunya, l’Amat va ser clar: les empreses d’èxit col·laboren molt, tant amb l’administració pública com entre elles. Un clúster, va dir, busca precisament que “2 més 2 sumin 5”.

SIL Barcelona acomiada una edició històrica i enfoca ja la seva transformació en 2027

/by

El SIL Barcelona, organitzat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), ha conclòs la seva 28a edició amb resultats impressionants. Aquest esdeveniment ha atret a 15,412 visitants de 87 països diferents, comptant amb la participació de més de 600 empreses, sent un 30% d’elles internacionals. Però el veritable valor del SIL va més enllà dels números, establint-se com un espai crucial per a la innovació i el networking en l’àmbit logístic.

Un Èxit Rotund en Xifres i Connexions

Durant els tres dies de l’esdeveniment, el networking digital va ser un dels protagonistes. La plataforma SIL virtual IA Platform (Silvia) va facilitar més de 5,500 interaccions, promovent un ambient d’intercanvi actiu. Es van realitzar 7,622 contactes digitals, 2,976 sol·licituds de reunions i es van enviar més de 10,000 missatges entre assistents. Aquest intens flux de comunicació ressalta la importància del SIL com a punt de trobada i generació d’oportunitats de negoci.

Pere Navarro, president executiu del CZFB i del SIL, ha subratllat la capacitat d’adaptació dinàmica del sector logístic. Navarro assenyala que es van presentar més de 160 innovacions per part de les empreses participants, demostrant el caràcter disruptiu de l’esdeveniment. Blanca Sorigué, directora general del CZFB i del SIL, destaca la qualitat dels professionals que van assistir, amb un 93% d’ells involucrats en la presa de decisions dins de les seves empreses.

Nova Era per al SIL: Cap a la Innovació Logística

El SIL està en una etapa de transformació. A partir de 2027, es convertirà en el Saló de la Innovació Logística, deixant de ser un simple punt de trobada sectorial. Aquest canvi respon a les demandes actuals d’un sector en constant evolució, caracteritzat per la incorporació de tecnologies avançades, sostenibilitat i la necessitat de talent especialitzat.

Pere Navarro destaca que el sector logístic representa al voltant del 7% del PIB espanyol, ressaltant el seu paper estratègic en l’economia. La logística s’enfronta a canvis ràpids a causa de nous desenvolupaments tecnològics i desafiaments globals. El SIL cerca acompanyar aquests canvis, posicionant-se com un espai on es presenta i s’entén l’evolució en temps real.

Plataforma Experiencial i Innovació

El nou SIL es transformarà en un entorn dinàmic i experiencial on les empreses podran mostrar les seves solucions innovadores de manera pràctica. Serà un lloc on les tendències globals en logística es posaran a l’abast dels professionals abans que en cap altre lloc. La tecnologia serà la protagonista, incloent-hi avanços en intel·ligència artificial, automatització, robòtica i mobilitat intel·ligent. A més, l’esdeveniment promet continuar sent l’epicentre per al networking qualificat i l’expansió d’oportunitats de negoci.

Consolidar-se com a Líder en Transformació Logística

El SIL Barcelona reafirma el seu compromís de liderar la transformació del sector logístic. Aquesta nova etapa arriba acompanyada d’un canvi en la imatge de marca del SIL i promou la idea que la innovació, solucions eficients i el futur prometedor són part fonamental de la visió de l’esdeveniment. Amb dates ja anunciades per a la 29a edició al juny de 2027, el SIL es prepara per a continuar sent el gran punt de trobada on convergeixen innovació, talent i negoci.