Moltes empreses guanyen diners. Però estan creant valor? Una reflexió amb l’Oriol Amat per als nostres socis

L’11 de juny vam reunir els nostres socis en una nova jornada del Clúster Logístic de Catalunya, aquesta vegada amb una pregunta incòmoda però necessària com a fil conductor: “Moltes empreses generen beneficis. Però generen prou valor?”. La va formular l’economista i catedràtic Oriol Amat, i resumeix amb precisió un repte estructural que afecta bona part del teixit empresarial, dins i fora de la logística.

Beneficis sí, però prou valor?

L’Amat va obrir la seva ponència amb una dada que convida a l’optimisme: el 78% de les empreses catalanes analitzades —una mostra de 655.298 companyies de la base de dades SABI, exercici 2024— opera amb beneficis. El matís, però, marca tota la reflexió: generar beneficis no equival a generar valor.

Els fonaments financers són sòlids. La capitalització de les empreses catalanes es manté molt per sobre del llindar de seguretat del 40%: un 48,1% en grans i mitjanes i un 55,3% en petites. La retenció de beneficis recents ha reforçat l’autofinançament i ha reduït la dependència del deute extern.

La trampa del marge comercial

Un dels missatges que més va calar entre els assistents té a veure amb la rendibilitat: un marge comercial més alt no garanteix una millor rendibilitat econòmica. Tot depèn de com es gestionen els actius; si la inversió en actiu és molt elevada, el seu rendiment cau i l’empresa resulta menys rendible.

Les dades ho confirmen. Les petites empreses presenten una rendibilitat sobre vendes del 8,6%, per sobre del 7,5% de les grans i mitjanes. Però en mesurar la rendibilitat econòmica (EBIT sobre actiu) la foto s’inverteix: 8,0% en les grans i mitjanes davant del 6,0% en les petites. L’eficiència en l’ús dels actius marca la diferència, i s’explica en bona part per la velocitat del motor operatiu: les grans fan rotar l’actiu a 1,06 € de vendes per euro invertit, davant dels 0,88 € de les petites, i gestionen les seves existències en 97,1 dies davant dels 117,6 de les petites.

La piràmide de la productivitat

El major abisme entre mides empresarials apareix en la productivitat per empleat. Una gran o mitjana empresa genera 447.900 € de vendes per treballador i 35.030 € de benefici net per empleat; una de petita es queda en 166.840 € de vendes i tot just 13.600 € de benefici net. Economies d’escala, capital i tecnologia obren, en paraules de l’Amat, “una bretxa exponencial, no lineal”.

Aquest baix benefici per empleat funciona com un coll d’ampolla que limita la capacitat de crear valor per a tots els grups d’interès: persones treballadores, accionistes, proveïdors i societat. Sobreviure, va recordar, no és el mateix que prosperar.

La recepta de l’èxit: innovació, internacionalització i finances prudents

Què separa les empreses que creixen de les que s’estanquen? De les 104.900 companyies analitzades al llarg de quatre anys, només 589 van aconseguir alhora créixer un 15% en vendes, mantenir un ROE del 8% i superar el milió d’euros de facturació. El comerç (25,5%), l’hostaleria i restauració (12,1%) i la indústria (10,9%) concentren més casos d’èxit; el transport i la logística hi aporta el 5,1%, amb exemples com Seidor entre els citats.

Els trets comuns d’aquestes empreses coincideixen amb la recerca acadèmica: més inversió en formació (3,2% de la massa salarial davant del 0,5% de les endarrerides), més vocació exportadora (32% de les vendes davant del 7%), més digitalització i més pes de productes nous en les vendes (34% davant del 9%). Per al sector logístic, l’Amat ho va resumir a apostar per bons lideratges, innovació, qualitat, cura de les persones —formació i retribució, també variable— i, sobretot, finances molt prudents.

Solidesa davant la incertesa

La jornada no va eludir el context macroeconòmic. L’Amat va situar la incertesa actual en el seu nivell més alt dels últims 25 anys, segons l’índex mundial que elabora la Reserva Federal nord-americana. Un escenari que fa encara més valuosa la fortalesa financera i la capacitat d’adaptació.

El valor de col·laborar en clúster

Preguntat pel que aporta pertànyer al Clúster Logístic de Catalunya, l’Amat va ser clar: les empreses d’èxit col·laboren molt, tant amb l’administració pública com entre elles. Un clúster, va dir, busca precisament que “2 més 2 sumin 5”.