Així és el Port de Barcelona per dins: crònica de la nostra visita.

El passat 9 de novembre, els socis del Clúster Logístic de Catalunya vam tenir l’oportunitat de conèixer per dins el Port de Barcelona, el primer port de l’Estat en valor de les mercaderies. Vam organitzar una jornada completa en tres temps: un dinar de networking, una presentació a càrrec de l’equip del port i, per acabar, un recorregut per les instal·lacions a bord de l’embarcació «Consolat de Mar».

Volíem anar més enllà dels titulars i entendre, amb dades i de primera mà, com treballa una infraestructura de la qual depèn bona part de l’activitat de les nostres empreses. I ho vam aconseguir.

Un dinar per començar amb bon peu

Com en totes les nostres activitats, vam voler reservar un espai perquè els socis poguessin parlar entre ells. Per això vam començar amb un dinar a peu dret ofert pel Clúster, una estona informal en què es van barrejar operadors logístics, transitaris, empreses de serveis i professionals de diferents àmbits del sector.

A continuació, Ingrid Boqué, directora de Relacions Institucionals del Port de Barcelona, ens va donar la benvinguda i ens va fer una breu introducció al port. Després va prendre la paraula Carles Mayol, Head of Container Division, que ens va dedicar una bona hora a explicar-nos l’activitat comercial del port i les seves prioritats estratègiques.

El que ens van explicar: un motor per a l’economia catalana

Mayol va començar dimensionant el pes del port, i les xifres parlen per si soles. El Port de Barcelona genera un impacte econòmic d’11.500 milions d’euros, l’equivalent al 7,1% del VAB de Catalunya. Per les seves instal·lacions hi passen 88.000 milions d’euros de comerç exterior, hi operen més de 1.000 empreses i se sostenen uns 40.000 llocs de treball diaris.

A més de liderar en valor de mercaderies, és el primer port d’Europa en creuers i un hub d’automoció de referència, cada vegada més especialitzat en el vehicle elèctric. Mayol el va presentar com la porta d’entrada natural al sud d’Europa, amb mercats com França, Suïssa o el nord d’Itàlia a menys de 1.200 quilòmetres.

Una dada que ens interessa especialment com a clúster: Catalunya concentra el 26% de les exportacions i el 27,5% de les importacions de l’Estat, i compta amb unes 17.000 empreses exportadores regulars. És a dir, el port i el teixit logístic català es necessiten mútuament.

Els tràfics del 2025, un per un

El port va tancar el 2025 amb 69,5 milions de tones de tràfic total, una xifra pràcticament igual a la de l’any anterior. Per segments, el balanç va ser aquest:

  • Vehicles: van créixer un 5%, fins a les 717.000 unitats.
  • Hinterland: el tràfic va pujar un 3%, fins a 35,1 milions de tones.
  • Granel líquid: va créixer per sobre del 20%.
  • Contenidors: van baixar un 4,2%, fins a 3,73 milions de TEU.

Sobre els contenidors, Mayol va ser molt clar: ha estat un any marcat per les disrupcions del transport marítim global. Ens va repassar els factors que més estan afectant el sector, que molts dels nostres socis viuen cada dia: la pèrdua de fiabilitat dels horaris de les navilieres, la congestió portuària, l’encariment dels nolits i la pujada del combustible. La Xina continua sent el primer origen i destinació dels contenidors plens que passen per Barcelona.

Connectivitat per mar i per tren

Si ens haguéssim de quedar amb una idea de la presentació, seria la connectivitat. Gairebé 100 línies regulars de 48 navilieres connecten Barcelona amb 130 ports de tot el món, amb presència de les tres grans aliances del sector. A aquesta xarxa s’hi suma una àmplia oferta de short sea shipping cap a la Mediterrània i el nord d’Àfrica.

En ferrocarril, el port ofereix 96 serveis setmanals de contenidors, 85 nacionals i 11 internacionals. El tren ja mou el 14% dels contenidors i el 45% dels vehicles. Les dues grans terminals de contenidors tenen terminal ferroviària pròpia, i el port forma part d’una xarxa de terminals interiors (Saragossa, Montsó, Coslada, Azuqueca, Noáin, Vilamalla o Perpinyà) que l’acosten als centres de producció i consum. Per al sector logístic, aquest és un dels punts amb més recorregut dels pròxims anys.

Inversions per a un entorn que canvia

També vam conèixer els projectes amb què el port vol guanyar capacitat i eficiència:

  • A BEST s’està ampliant la capacitat un 25%, amb sis nous blocs de pati, dues grues STS i 14 grues de pati elèctriques automatitzades.
  • APM Terminals renova equips amb 22 straddle carriers híbrids i elèctrics i cinc noves grues STS.
  • S’ha donat llum verda a l’inici de les obres del nou accés sud.
  • S’ha aprovat l’ordenança G1, que permet prioritzar l’atracament dels vaixells amb càrrega local.

En sostenibilitat, el port té en marxa projectes de descarbonització per valor de 200 milions d’euros, que inclouen la connexió elèctrica dels vaixells als molls, combustibles alternatius com el BioGNL, energies renovables i economia circular.

El port vist des del mar

En acabar la presentació, vam anar a peu fins al moll per embarcar al «Consolat de Mar». Durant una hora de navegació vam poder veure des de l’aigua la dimensió real de les terminals, els molls i la intensitat de l’activitat portuària. Va ser la millor manera de posar imatge a moltes de les xifres que acabàvem d’escoltar a la sala i, per a diversos socis, la primera vegada que veien el port des d’aquesta perspectiva.

Des del Clúster volem donar les gràcies al Port de Barcelona, i especialment a Ingrid Boqué i Carles Mayol, per l’acollida i la claredat de les seves explicacions. Visites com aquesta ens ajuden a entendre millor una infraestructura clau per a la logística catalana i a reforçar els vincles entre les empreses del sector.

Vols participar en la propera?

Aquesta visita és només un exemple del que fem al Clúster Logístic de Catalunya. Al llarg de l’any organitzem visites a infraestructures, jornades tècniques i trobades de networking pensades perquè les empreses del sector es coneguin, comparteixin coneixement i trobin noves oportunitats de negoci.

Si la teva empresa forma part de la cadena logística i vols ser a les properes activitats, et convidem a fer-te soci del Clúster. Formaràs part d’una xarxa d’empreses que treballen perquè Catalunya continuï sent un referent logístic al sud d’Europa.

Fes-te soci del Clúster Logístic de Catalunya

Ignasi Sayol: “El corredor Barcelona-Madrid és l’eix de prosperitat del país”

El nostre president, Ignasi Sayol, ha participat aquest matí al programa La Mirada Crítica de Telecinco per analitzar la situació de l’alta velocitat espanyola i, en concret, del corredor Barcelona-Madrid. Una entrevista que arriba en un moment especialment delicat, pocs dies després de l’accident d’Urda i en ple debat sobre un possible tancament de la línia durant un o dos anys.

Des del Clúster Logístic de Catalunya volem recollir-ne les principals reflexions, perquè toquen de ple una cosa que el nostre sector coneix bé: sense infraestructures fiables i ben planificades, no hi ha economia competitiva. I l’eix que uneix Barcelona i Madrid és, en paraules de Sayol, «l’eix de prosperitat del país».

Un context que obliga a la reflexió

El ferrocarril espanyol travessa un dels pitjors anys de la seva història. L’accident d’Urda (Toledo) del 28 d’octubre i el d’Adamuz (Còrdova) al gener sumen 115 víctimes mortals a l’alta velocitat. A aquest dolor s’hi ha afegit aquesta setmana la proposta del ministre de Transports, Óscar Puente, de tancar completament la línia Madrid-Barcelona entre 12 i 24 mesos per dur a terme la seva renovació.

La idea ha estat rebuda amb preocupació a Catalunya. El president de la Generalitat, Salvador Illa, el Col·legi d’Enginyers de Camins i la patronal Pimec han rebutjat un tancament total i defensen que les obres, necessàries, es facin per fases i mantenint el servei. Sayol ha anat un pas més enllà: ha demanat que aquest tipus de decisions es prenguin amb una visió de país i no a cop d’anunci.

Una pèrdua de viatgers que ja es nota

El primer que ha deixat clar el nostre president és que la crisi no comença amb l’últim accident. «Això ja ve de lluny», ha explicat. Segons les dades que ha aportat, entre octubre de 2025 i juny de 2026 el corredor va perdre al voltant d’1,6 milions de viatgers, amb un impacte econòmic que es mou entre 100 i 190 milions d’euros.

Les incidències, els talls i els accidents han anat allargant els trajectes. Avui el viatge dura de mitjana uns 25 minuts més, i aquesta diferència n’hi ha prou perquè molts usuaris busquin alternatives en una línia la demanda de la qual ja estava estabilitzada. Parlem d’un corredor per on passen uns 15 milions de passatgers i en el qual, segons Sayol, prop del 82% dels desplaçaments entre les dues ciutats es feien en tren.

Per als qui treballem en logística, la lectura és evident: quan una infraestructura perd fiabilitat, el mercat reacciona ràpidament. Els usuaris canvien d’hàbits, els costos pugen i recuperar la confiança costa molt més que perdre-la.

Per què no hi ha una alternativa real

La pregunta que molts es fan és si l’avió o la carretera poden cobrir aquest buit. La resposta de Sayol ha estat contundent: «És impossible, és impossible«. Traslladar aquest volum de viatgers al pont aeri no és viable, i el cotxe no permet el que avui fa possible l’AVE: anar a Madrid al matí, tenir diverses reunions i tornar a Barcelona el mateix dia.

A això s’hi suma el factor econòmic. Fins ara s’han calculat sobretot els costos directes, com els bitllets i les hores perdudes, però queda per mesurar el sobrecost que assumeixen les empreses quan han de canviar de mitjà de transport. Per a una gran companyia pot ser una molèstia; per a moltes pimes, pot ser una barrera per continuar fent negoci entre els dos grans pols econòmics del país.

Alemanya no és comparable

Un dels punts més clars de l’entrevista ha estat la resposta a la comparació amb Alemanya que ha fet servir el Govern. Per a Sayol, es tracta de dues situacions «absolutament incomparables«. Allà el tall afectava un tram d’uns 65 quilòmetres i hi havia diverses rutes alternatives per on desviar els trens.

A Espanya no passa el mateix. L’alta velocitat circula en ample estàndard, mentre que bona part de la xarxa convencional continua en ample ibèric, de manera que no és possible desviar els trens per altres vies. «No tenim una xarxa redundant com en altres països», ha assenyalat.

Aquesta reflexió va més enllà del transport de viatgers. La manca de redundància és una de les febleses estructurals de la nostra xarxa ferroviària, i qualsevol tall prolongat en un eix principal té un efecte en cadena sobre la mobilitat, l’activitat empresarial i la planificació de les cadenes de subministrament. Per això, des del sector logístic, insistim que les grans obres necessiten planificació, alternatives i calendaris clars.

La proposta: un pacte d’Estat

El missatge central del nostre president ha estat una crida a la responsabilitat. «Nosaltres no som de cap partit», ha recordat, «però sí que volem un pacte d’Estat en què tots els partits defineixin una cosa tan important com són les infraestructures d’un país».

Sayol defensa que les infraestructures es planifiquin a 10 o 15 anys vista, amb estabilitat i amb independència dels canvis de govern. «No pot ser que ens llevem un dia amb una proposta de tancament», ha lamentat, en referència a un anunci que considera improvisat. «Exigim serietat, exigim pactes d’Estat perquè això és el que convé a l’economia».

És una petició que el teixit empresarial català comparteix. Renovar la línia és imprescindible, ningú no ho discuteix. Però fer-ho bé implica escoltar els agents econòmics, oferir alternatives als usuaris i evitar que la solució acabi generant un problema més gran que el que pretén resoldre.

Un debat que no pot esperar

L’entrevista va acabar amb una idea que compartim plenament des del Clúster: després de dos accidents i 115 vides perdudes, la xarxa ferroviària necessita un debat parlamentari profund en què participin totes les formacions polítiques. Com va resumir el mateix Sayol, en això «ens hi va la vida».

Des del Clúster Logístic de Catalunya seguirem de prop l’evolució del corredor Barcelona-Madrid i traslladarem a les administracions la necessitat d’una planificació seriosa, estable i consensuada de les infraestructures, perquè d’elles depèn la competitivitat de les nostres empreses i de tot el país.