Catalunya dibuixa el tren del futur amb una estratègia que transformarà la mobilitat fins a 2050
Un pla que canvia les regles del joc
El Govern acaba d’aprovar la Estratègia Ferroviària de Catalunya 2025-2050, un document llargament esperat que defineix com haurà d’evolucionar el sistema ferroviari català durant els pròxims 25 anys. Es tracta d’un full de ruta ambiciós que proposa duplicar la capacitat de la xarxa, crear noves estacions d’alta velocitat, impulsar dos grans eixos ferroviaris històrics i posar en marxa una empresa pública de trens capaç de gestionar i adquirir material rodant propi.
L’estratègia arriba en un moment clau. El sistema ferroviari català, especialment el de Rodalies, necessita estabilitat, inversió i visió a llarg termini. Així ho va remarcar la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que va insistir en la importància de “aixecar la mirada” per a planificar el transport ferroviari de les pròximes dècades.
Un diagnòstic clar: més població, més mobilitat, més tren
El document parteix d’un punt de partida contundent: Catalunya creixerà en població i desplaçaments, i l’actual xarxa —amb 2.050 quilòmetres en servei— no podrà absorbir aquesta demanda sense una transformació profunda. Per a mantenir el tren com a alternativa real al vehicle privat, el sistema ha de duplicar la seva capacitat i estendre la seva cobertura territorial de forma equilibrada.
Per això l’estratègia no es limita a Rodalies o a l’alta velocitat. Abasta tota la xarxa ferroviària del país: metre, FGC, tramvies, Regionals, nous projectes de tren-tram i, per descomptat, les connexions de llarg recorregut.
Una inversió històrica que haurà de repetir-se
Des de l’any 2000, la inversió ferroviària a Catalunya supera els 30.000 milions d’euros, aportats gairebé a parts iguals per la Generalitat i l’Estat. Bona part d’aquests fons es van destinar a la xarxa d’alta velocitat, especialment entre 2005 i 2010, un període marcat per grans injeccions econòmiques.
L’estratègia no concreta encara la xifra necessària fins a 2050, però apunta que el volum hauria de ser similar a aquests 30.000 milions per a afrontar tots els projectes plantejats. L’escala del pla no és menor; exigeix dècades de treball sostingut i consensos amplis per a evitar interrupcions.
Alta velocitat per a nous territoris
Una de les novetats més destacades és la creació de tres noves estacions d’alta velocitat:
-
Aeroport de Girona-Costa Brava, connectada també amb la futura estació del Eix Transversal.
-
Aeroport de Reus, node clau del corredor mediterrani.
-
Penedès, situada entre Vilafranca i Sant Sadurní d’Anoia, que actuaria com a porta d’enllaç cap a l’Alt Penedès i l’àrea metropolitana.
Aquestes estacions se sumaran a les actuals de Barcelona, Figueres, Girona, Lleida i Camp de Tarragona, ampliant un mapa que molts consideren insuficient per a un territori tan densament poblat.
El Govern situa les estacions de Girona i Reus en el calendari de DAURA III (2027-2031), amb el que podrien estar operatives en 2030. La del Penedès, de moment, segueix sense data definida.
Els grans projectes que tornen al debat
El pla també ressuscita dues infraestructures històriques que porten anys sobre la taula:
-
Eix Transversal Ferroviari, que connectarà Lleida, Manresa, Vic i Girona, oferint un corredor transversal sense passar per Barcelona.
-
Línia Orbital Ferroviària, un anell de Rodalies que enllaçarà Vilanova, Vilafranca, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró.
Tots dos projectes busquen trencar amb l’actual esquema radial, on gairebé tota la xarxa gravita al voltant de Barcelona. La idea és replicar la lògica de les corones viàries però sobre raïls, creant alternatives robustes per als desplaçaments entre comarques.
Abans que acabi l’any, la Generalitat licitarà l’estudi d’alternatives del primer tram del Eix Transversal, entre Lleida, Cervera, Igualada i Martorell.
Cap a una nova empresa pública de trens
Un dels punts més ambiciosos del pla és la creació d’un ens públic ferroviari dependent de la Generalitat. Aquest organisme serà responsable d’adquirir, gestionar i mantenir els trens, fent un pas endavant en el procés d’assumpció de competències després del traspàs de Rodalies.
El document justifica aquesta decisió en la necessitat d’independència operativa i fiabilitat, en un context on gran part del parc mòbil ha de renovar-se en els pròxims deu anys.
Un sistema que ha de coordinar planificació, serveis i infraestructures
La Estratègia Ferroviària és només el primer pas. A partir d’ara, es desplegaran dos instruments clau:
-
Pla de Serveis Ferroviaris de Catalunya, que definirà com augmentar l’oferta, millorar la puntualitat i reforçar la seguretat.
-
Pla d’Infraestructures de Transport, encarregat d’assenyalar quines actuacions són necessàries per a complir aquests objectius.
La combinació d’aquests tres documents permetrà construir un model estable i previsible, capaç d’evitar improvisacions i de sostenir la mobilitat futura.
Una mirada llarga per a un repte enorme
Catalunya afronta un desafiament de gran escala: modernitzar un sistema ferroviari que ha de ser més ràpid, més fiable, més extens i més sostenible. Per a aconseguir-ho, necessita inversions de dècades, consens polític i una visió territorial que superi la lògica del curt termini.
La nova estratègia apunta exactament cap a aquí. Planteja millores estructurals, descentralitza l’alta velocitat, incorpora tecnologia, crea nous eixos i proposa un model de governança que permeti avançar amb més autonomia. Si es compleix el que es preveu, el mapa ferroviari català serà irrecognoscible en 2050.
