L’Autoritat Portuària de Tarragona ha presentat un ambiciós projecte que busca transformar la seva infraestructura energètica i adaptar-se a la creixent demanda d’electricitat en els pròxims anys. El pla inclou la construcció d’una subestació elèctrica i el desenvolupament d’una xarxa de distribució pròpia, la qual cosa li permetria manejar de manera més eficient el seu subministrament elèctric i avançar en la seva transició energètica.

Una necessitat que no pot esperar

Actualment, el port de Tarragona compta amb una capacitat de 20 megavats de potència, xifra que, d’acord amb les seves previsions, serà insuficient per a satisfer la demanda futura. En els pròxims deu anys, l’entitat estima que necessitarà fins a 100 megavats per a mantenir-se competitiva i seguir amb la seva expansió. Això es deu a una sèrie de factors que no poden ignorar-se: la creixent demanda per part dels seus concessionaris, l’electrificació de grues portuàries i la implementació de sistemes de subministrament elèctric a vaixells (*Onshore *Power *Supply – *OPS).

Per a fer front a aquest desafiament, l’Autoritat Portuària ha sol·licitat a Xarxa Elèctrica Espanyola (REE) una ampliació a 100 megavats de potència, la qual cosa seria cinc vegades més que la seva capacitat actual. Aquest projecte no sols milloraria el subministrament per al port, sinó que ho faria més competitiu, ja que la subestació permetria accedir a una tensió de 220 *kilovoltios, la qual cosa reduiria el cost de l’electricitat en un 40%.

On i com es construirà?

El pla contempla la construcció de la subestació en la Zona d’Activitats Logístiques (*ZAL), la qual cosa no sols milloraria el proveïment del port, sinó també el de les empreses que operen en la zona. La inversió estimada per a aquest projecte ronda els 20 milions d’euros, xifra comparable a projectes similars en altres ports com València o Barcelona.

Encara que el projecte encara està pendent d’autorització per part de REE, el director general del port, Ramón Ignacio García, ha manifestat que, d’aprovar-se, la subestació podria estar en funcionament en els pròxims cinc o sis anys. Això representa una aposta a llarg termini, però crucial per a garantir la competitivitat i el creixement del port de Tarragona.

La col·laboració amb el sector petroquímic

Un aspecte clau d’aquesta iniciativa és la col·laboració entre el port i l’Associació Empresarial Química de Tarragona (*AEQT). Totes dues entitats han presentat conjuntament la sol·licitud a Xarxa Elèctrica Espanyola, la qual cosa subratlla la importància d’aquesta ampliació per a la indústria química, un dels pilars econòmics de la regió.

Aquest sector no sols és un gran consumidor d’electricitat, sinó que també està alineat amb els plans de sostenibilitat que impulsa el port. El desenvolupament d’una xarxa pròpia i l’augment de la capacitat elèctrica permetrien atendre la demanda creixent de les empreses petroquímiques, que requereixen cada vegada més potència per a les seves operacions.

Un futur més verd: l’energia solar com a alternativa

A més del projecte de la subestació, l’Autoritat Portuària està avaluant la possibilitat d’incrementar la generació d’energia mitjançant plaques fotovoltaiques. La intenció és que tant el port com els seus concessionaris inverteixin en aquestes infraestructures, com a part dels plans d’ampliació dels terminis de concessió.

Ja existeixen alguns projectes en marxa en empreses concessionàries com *Ership i *Noatum. Si s’aconseguís cobrir les instal·lacions actuals amb plaques solars, s’estima que es podria generar fins a 130 megavats de potència, segons va afirmar el mateix García. No obstant això, s’espera que una xifra més realista oscil·li entre els 60 i 70 megavats, la qual cosa ja representaria un èxit significatiu.

Els reptes de la transició energètica en els ports

El port de Tarragona no és l’únic que s’enfronta a aquesta mena de desafiaments. La transició energètica és una tendència global que afecta a tots els sectors, especialment aquells que depenen en gran manera dels combustibles fòssils i les infraestructures tradicionals. Els ports, per la seva naturalesa, requereixen grans quantitats d’energia per a mantenir les seves operacions, i amb el temps, aquesta demanda només anirà en augment.

Per això, iniciatives com la subestació elèctrica i la inversió en energies renovables no sols són necessàries, sinó també estratègiques. Reduir la dependència de proveïdors externs i comptar amb una xarxa pròpia de distribució no sols milloraria l’eficiència, sinó que també permetria al port ser més competitiu en termes de costos i sostenibilitat.

En definitiva, el port de Tarragona està apostant per un futur més sostenible i competitiu, alineat amb les tendències energètiques globals. La creació d’una subestació elèctrica i el desenvolupament de la seva pròpia xarxa de distribució són només els primers passos en una transformació que, de concretar-se, situaria a Tarragona en una posició de lideratge dins del sector portuari espanyol.

Agost ha estat un mes d’èxit rotund per a l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat. Amb més de 5,4 milions de passatgers, no només ha aconseguit un increment del 8,9% en comparació amb el mateix mes de 2023, sinó que també ha marcat un rècord històric mensual absolut. Aquest èxit se suma a un any que ja està sent excepcional, amb un acumulat de 36,8 milions de passatgers fins a agost, cosa que suposa un 11,7% més que en el mateix període de l’any passat. Però, què significa aquest creixement i com afecta al futur del transport aeri a la ciutat i al país?

El creixement en números

A l’agost, 5.409.446 passatgers comercials van passar per l’aeroport barceloní, fet que suposa un increment notable respecte a l’any anterior. D’aquests, més de 4 milions van viatjar en vols internacionals, cosa que reflecteix un creixement de l’11,7%. En contrast, els passatgers en vols nacionals van ser 1.322.131, només un 1% més que al 2023.

Aquest augment s’ha reflectit no només en el trànsit de passatgers, sinó també en el de mercaderies i en el nombre d’operacions. Entre juliol i agost de 2024, l’aeroport va gestionar 10,7 milions de passatgers, un 7,2% més que en el mateix període de l’any anterior. A més, es van dur a terme 64.888 operacions de sortida i aterratge, un 7,5% més que al 2023, i es van transportar més de 30.000 tones de mercaderies, fet que representa un augment del 17,5%.

El que resulta interessant és que, malgrat aquest augment massiu de trànsit, no hi ha hagut disrupcions operatives significatives a l’aeroport, la qual cosa demostra la bona gestió i capacitat d’adaptació davant un flux creixent de passatgers.

L’auge del turisme internacional

Un dels punts clau en aquest rècord és l’augment del turisme internacional. Durant els primers vuit mesos de l’any, 27,2 milions de passatgers internacionals van passar per l’aeroport de Barcelona, cosa que suposa un augment del 14,3% respecte al mateix període de 2023. Això subratlla la recuperació i l’auge del turisme després dels anys difícils de la pandèmia.

Barcelona s’ha consolidat com una destinació globalment atractiva, tant per a turistes com per a viatgers de negocis. Aquest augment en vols internacionals està lligat a la creixent oferta de rutes que connecten la ciutat amb les principals destinacions europees, americanes i asiàtiques. La capacitat d’atracció turística de Barcelona no sembla estar a prop d’esgotar-se, i cada any més persones trien la ciutat com la seva porta d’entrada a Europa o com una parada obligada en els seus itineraris.

Càrrega i operacions: una màquina en constant moviment

El trànsit de mercaderies també ha aconseguit xifres rècord. A l’agost, l’aeroport de Barcelona va transportar 14.850 tones de mercaderia, cosa que suposa un increment del 15,5% respecte a l’any anterior. Des de gener fins a agost, el volum de càrrega acumulat ha estat de 120.056 tones, un 19% més que al 2023.

Aquest augment en la càrrega es deu, en part, a l’auge del comerç electrònic i la globalització de les cadenes de subministrament. Barcelona s’ha convertit en un centre logístic clau, no només per a Europa, sinó també per a rutes que connecten amb Amèrica Llatina i Àsia.

Què significa aquest creixement per a la ciutat?

L’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat és, sens dubte, una de les infraestructures més importants de la ciutat i el seu creixement té implicacions directes en el desenvolupament econòmic local. Cada nou vol, cada nova operació i cada tona de mercaderia transportada representa una oportunitat per a la creació de llocs de treball, l’augment del turisme i la consolidació de Barcelona com un centre de negocis global.

No obstant això, aquest creixement també planteja reptes. L’augment de passatgers posa pressió sobre les infraestructures existents i obre el debat sobre la necessitat d’ampliar i modernitzar les instal·lacions aeroportuàries. La sostenibilitat és un altre aspecte crucial. Amb l’augment del trànsit aeri, la petjada de carboni de la ciutat podria créixer, cosa que planteja la necessitat de solucions sostenibles per mitigar els efectes mediambientals.

La resta d’aeroports de la regió no es queden enrere

Tot i que l’aeroport de Barcelona ha estat el que ha batut rècords, els altres aeroports de Catalunya també han mostrat un creixement significatiu. L’Aeroport de Girona-Costa Brava, per exemple, va registrar un increment del 19,1% en passatgers durant agost, arribant als 344.306 viatgers. Per la seva banda, l’Aeroport de Reus també va veure un augment del 15,7% en el nombre de passatgers, arribant a 206.763 viatgers a l’agost.

Aquests increments són un senyal de la creixent importància dels aeroports secundaris a la regió, que estan assumint part del trànsit per alleugerir la càrrega de l’aeroport principal i oferint alternatives per als viatgers, especialment en temporades altes.

El millor estiu de la història

Entre juny i agost de 2024, els aeroports de la xarxa d’Aena a Espanya van gestionar un total de 93,4 milions de passatgers, cosa que suposa un 8,5% més que en el mateix període de 2023. Aquest ha estat el millor estiu de la història en termes de passatgers, operacions i transport de mercaderies. L’aeroport de Madrid-Barajas va encapçalar la llista amb més de 6 milions de passatgers a l’agost, seguit de prop per Barcelona amb 5,4 milions.

El més notable d’aquest augment és que ha estat gestionat sense grans disrupcions operatives, la qual cosa parla de l’eficiència i capacitat dels aeroports espanyols per gestionar volums històrics de trànsit.

Un any de rècords que anticipa un futur prometedor

Amb xifres tan impressionants, el futur de l’aeroport de Barcelona i de la resta d’aeroports espanyols sembla molt brillant. La tendència a l’alça és clara, i tot indica que la demanda continuarà creixent en els propers anys. No obstant això, el repte serà mantenir l’eficiència operativa mentre es continua expandint, i trobar un equilibri entre el creixement i la sostenibilitat.

Aquest estiu ha deixat clar que Barcelona és una de les portes principals d’entrada a Europa i que el seu aeroport està més que preparat per assumir aquest paper protagonista.