Descongestionar El Prat amb els aeroports de Girona i Reus. Factible?

El debat sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat no ha fet més que intensificar-se en els últims mesos. Un dels punts que més controvèrsia ha generat és la possibilitat de desviar una part del trànsit aeri cap als aeroports de Girona i Reus. En concret, es parla de redirigir 10 milions de passatgers a l’any com a solució per a alleujar la pressió sobre l’aeroport de Barcelona. Però, és això realment factible? Analitzem els principals factors.

descongestionar el aereopuerto el prat

Les aerolínies són les que tenen l’última paraula

Primer, cal aclarir una qüestió bàsica: els aeroports no decideixen les destinacions dels vols. Aquesta responsabilitat recau en les aerolínies, que basen les seves decisions en criteris purament comercials. En altres paraules, volar des de Girona o Reus només serà una opció atractiva si existeixen suficients passatgers interessats en aquests aeroports i si els costos operatius són competitius.

És cert que els aeroports més petits com Girona o Reus poden oferir tarifes més econòmiques per a les aerolínies. Això inclou taxes aeroportuàries més baixes i menors costos associats a serveis en terra. No obstant això, operar des d’aquestes ubicacions no sempre resulta rendible, especialment quan es tracta de vols internacionals o intercontinentals, que requereixen una infraestructura més avançada.

Factors de connectivitat: un obstacle important

Un dels majors reptes per a fer viables els aeroports de Girona i Reus com a alternatives és la connectivitat amb Barcelona. A pesar que totes dues ciutats compten amb estacions de tren, els temps de desplaçament des de la capital catalana encara són elevats. Per exemple, arribar des del centre de Barcelona a l’aeroport de Girona pot trigar entre 1 i 1,5 hores, depenent del mitjà de transport. En el cas de Reus, el temps pot superar les 2 hores.

En un sector on la comoditat i la rapidesa són claus, aquest tipus de barreres pot desincentivar als passatgers, especialment aquells que viatgen per negocis. Encara que s’han plantejat millores en les connexions ferroviàries, encara no hi ha plans concrets que puguin materialitzar-se a curt termini.

Qui podrien beneficiar-se d’aquesta proposta?

El desviament de passatgers cap a aquests aeroports podria resultar més atractiu per a vols de baix cost i vols domèstics o regionals, on els marges són més ajustats i els passatgers solen ser més flexibles. De fet, Girona ja opera com una base secundària per a aerolínies *low-*cost, sent un dels principals *hubs de Ryanair en el passat. No obstant això, replicar aquest model a Reus requeriria una major inversió i esforços coordinats amb les aerolínies.

A més, perquè les aerolínies apostin per aquests aeroports, és fonamental comptar amb una demanda suficient. Això implica atreure a turistes i residents disposats a utilitzar aquestes instal·lacions en lloc del Prat. Sense una estratègia clara que inclogui incentius econòmics i campanyes de promoció, serà difícil aconseguir aquest canvi de comportament.

L’experiència d’altres aeroports europeus

A Europa existeixen exemples reeixits d’aeroports secundaris que funcionen com a alternatives viables als principals. Ciutats com Londres i París han aconseguit descongestionar els seus grans aeroports gràcies a un sistema d’aeroports secundaris eficients. A Londres, per exemple, *Stansted i *Luton complementen a Heathrow, mentre que a París, *Orly i *Beauvais ajuden a alleujar la càrrega de Charles de Gaulle.

No obstant això, la clau d’aquests casos és la coordinació entre infraestructures. Les connexions ferroviàries ràpides i fiables han estat determinants per a integrar aquests aeroports en l’ecosistema de mobilitat de les seves respectives ciutats. A Espanya, Girona i Reus encara estan lluny d’oferir aquest nivell d’integració.

Les inversions necessàries

Si es decideix apostar per Girona i Reus com a solucions per a descongestionar El Prat, serà imprescindible invertir en una sèrie de millores. Entre elles destaquen:

  1. Infraestructura ferroviària: Una connexió d’alta velocitat entre Barcelona i aquests aeroports és essencial per a reduir els temps de desplaçament.
  2. Ampliació d’instal·lacions: Tots dos aeroports necessiten adaptar-se per a gestionar un volum major de passatgers, incloent-hi àrees d’espera, pistes i serveis.
  3. Incentius per a aerolínies: Les autoritats hauran d’oferir beneficis econòmics a les aerolínies que decideixin operar des d’aquests aeroports.
  4. Promoció internacional: Girona i Reus han de posicionar-se com a destins atractius tant per a turistes com per a negocis, destacant la seva proximitat a Barcelona.

Una solució a llarg termini?

Encara que la idea d’utilitzar Girona i Reus com a aeroports complementaris té la seva lògica, no pot considerar-se una solució màgica per als problemes del Prat. L’ampliació de l’aeroport barceloní continua sent una necessitat si es vol mantenir la seva competitivitat internacional. No obstant això, integrar a Girona i Reus en el sistema aeroportuari de Catalunya pot ser una estratègia complementària per a gestionar el creixement del trànsit aeri en les pròximes dècades.

En definitiva, l’èxit d’aquesta proposta dependrà de la capacitat de les autoritats i els actors implicats per a coordinar esforços. Girona i Reus tenen potencial, però per a aprofitar-ho serà necessari superar reptes significatius en termes de connectivitat, infraestructura i promoció.