Glovo canvia el seu model de negoci a Espanya i contracta als seus repartidors com a empleats

Glovo, un dels gegants del repartiment a domicili, ha anunciat un canvi dràstic en el seu model de negoci a Espanya: contractarà a tots els seus repartidors com a empleats. Aquesta decisió respon a la pressió reguladora de la ‘Llei Rider’ i les multes acumulades per incompliment, però també porta amb si reptes econòmics i operatius que podrien afectar usuaris, treballadors i a la mateixa empresa.

La pressió de la Llei Rider i les sancions acumulades

Des de la implementació de la ‘Llei Rider’ en 2021, les plataformes de repartiment s’han enfrontat a l’obligació de garantir drets laborals per als seus repartidors. Per a Glovo, això es va traduir en un llarg historial de sancions que ascendeixen a 267 milions d’euros, incloent-hi inspeccions massives que van afectar més de 60.000 repartidors, entre ells, 3.000 treballadors estrangers en situació irregular.

Aquestes multes i la imminent compareixença del responsable legal de l’empresa a Espanya han accelerat la transició cap a un model laboral més convencional. A més, la regularització implica donar d’alta en la Seguretat Social a aquells repartidors que van treballar per a l’empresa entre 2021 i 2024, ampliant significativament les obligacions econòmiques de Glovo.

Què significa aquest canvi per als repartidors?

El principal benefici per als repartidors és l’accés a drets laborals plens, com a seguretat social, vacances pagades, indemnització per acomiadament i altres garanties. Aquest pas suposa un gran avanç en la millora de les condicions laborals per a milers de treballadors que, fins ara, operaven sota un model autònom.

No obstant això, no tots veuen aquest canvi de manera positiva. La flexibilitat en horaris, un dels majors atractius del model de treballadors independents, podria desaparèixer. Alguns repartidors temen que ara estiguin subjectes a jornades laborals estructurades, limitant la llibertat d’elecció que abans tenien.

A més, encara que Glovo assegura que mantindrà gran part de la seva activitat, no està garantit que tots els repartidors actuals siguin contractats. Això genera incertesa en aquells que depenen d’aquest treball com a única font d’ingressos.

Impacte econòmic i operatiu per a Glovo

Per a Glovo, la contractació directa dels seus repartidors suposarà un increment de 100 milions d’euros anuals en despeses operatives a Espanya. Aquesta despesa, sumat a les sancions pendents, afecta directament a la seva rendibilitat. Delivery Hero, la matriu alemanya de Glovo, ja ha reconegut que aquesta transició tindrà un impacte significatiu en els seus comptes per a 2025.

A més dels costos financers, el canvi de model exigeix una reestructuració interna considerable. Des de la gestió d’horaris fins al compliment de normatives laborals, l’empresa ha d’adaptar la seva tecnologia i processos per a alinear-se amb les noves exigències legals. Això implica una inversió addicional en infraestructura i personal administratiu.

Repercussions per als usuaris

Els usuaris tampoc seran aliens a aquest canvi. Els majors costos laborals podrien traslladar-se al client final, encarint les tarifes de lliurament. A més, la disponibilitat de repartidors en horaris atípics podria reduir-se, afectant la rapidesa i flexibilitat que caracteritzaven al servei.

La transformació també podria obrir un espai perquè altres competidors mantinguin models més econòmics o trobin maneres d’innovar dins del sector. No obstant això, és probable que la ‘Llei Rider’ continuï marcant el camí per a totes les plataformes, anivellant el terreny en termes de regulacions laborals.

Un precedent per a altres plataformes?

El moviment de Glovo podria convertir-se en un precedent per a altres plataformes de repartiment i economia col·laborativa a Espanya. Empreses com Uber ats o Deliveroo hauran d’avaluar les seves estratègies enfront de la mateixa normativa, la qual cosa podria provocar un canvi generalitzat en el sector.

Aquest gir marca un abans i un després en el model de negoci de les plataformes de repartiment, plantejant interrogants sobre la seva sostenibilitat econòmica i la capacitat d’adaptar-se a un marc laboral més estricte. Per als repartidors, representa un pas cap a la dignificació del treball, encara que a costa de perdre part de la flexibilitat que abans gaudien.