El futuro de las entregas de última milla

Lliuraments de d’ultima milla: quin és el seu futur?

Les entregues d’última milla són la rematada de tota la cadena logística.  De fet, als lliuraments d’e-commerce, per exemple, representen fins a un 50% del cost logístic.
 Sota aquest escenari d’evolució logística, es fa indubtable que calen canvis i renovació urbanística a les ciutats.
El futuro de las entregas de última milla
 En aquest disseny de ciutat ha de predominar la possibilitat de lliuraments ràpids on el client ho sol·liciti;  ja sigui amb vehicles elèctrics, a taquilles intel·ligents oa la botiga de la cantonada.  Tot degudament coordinat i àgil per satisfer els compradors.
 Els lliuraments de darrera milla posen a prova la qualitat del servei complet, de tota la cadena logística prèvia.  Un error en aquest darrer esglaó pot acabar amb els encerts anteriors de front al client, ja que el lliurament és lúnic contacte directe que té amb el procés de compra.

 Lliuraments personalitzats, a cost competitiu i sense empremta ambiental: Ignasi Sayol

 Per al president de ClusterLogistic i de Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, PIMEC, Ignasi Sayol, també CEO d’Inprous, “cal un canvi de paradigma, on les empreses han d’anticipar-se a les demandes del mercat”.
 En aquest sentit cal apuntar a lliuraments de major quantitat de productes, de forma personalitzada, a cost competitiu i amb una petjada ambiental més petita.
 L’expert insisteix en la importància de l’efecte de reindustrialització que s’ha d’aconseguir mitjançant la regionalització de les cadenes de subministrament per tal de produir molt més a prop del consumidor.
 Sayol afirma que al sector “ens hem adonat que no tot es pot fabricar a la Xina i per això és necessari desenvolupar cadenes que suportin les crisis futures.  En aquest context, estem passant del just-in-time al just-in-case, cosa que implica comptar amb estocs i proveïdors propers”.
 La tendència és cap a la gestió distribuïda, on els detallistes puguin recórrer a diversos punts de distribució per a un mateix producte.
 Poden ser des de micromagatzems ubicats dins de la ciutat oa la seva àrea metropolitana fins a altres modalitats com la recollida a la botiga, la gestió compartida de rutes per reduir les “millas buides”, per tal de millorar la competitivitat minorista davant d’un gegant  com Amazon.

 Retail i comerç electrònic

 L’aliança de botigues i plataformes en línia és part de la solució a la logística d’última milla, afirma Ignasi Sayol.  L’aliança permetria un comerç de proximitat urbà que pot ser una xarxa de conveniència per recollir i lliurar productes d’e-commerce.
 Afegeix que “per més automatització que hi hagi al sector, el model no és escalable”.  L’assumpte és que l’increment del comerç electrònic demana una xarxa d’intercanvi eficient en botigues per tal de no col·lapsar el trànsit i buscar el compliment dels objectius sostenibles.
 Sayol insisteix que a aquest marc de gestió i organització cal afegir un marc mental, on s’integrin les empreses, la gestió de dades i rutes amb la capacitat humana tècnica i legal.  Tot per tal de consensuar lleis i ordenances urbanístiques aliades de la flexibilitat.