Es preveu que per als pròxims anys l’automatització complirà un paper fonamental com a part dels centres logístics, el que permetrà l’increment d’ingressos generats per metre quadrat.

Segons la companyia nord-americana Prologis, líder mundial en solucions logístiques immobiliàries, el procés d’automatització portarà enormes beneficis econòmics a aquells clients que ho incorporin en els seus centres logístics. Així ho conclou en el seu recent informe sobre “Inmologística i automatització”.

L’estudi fa èmfasi en els beneficis que aporta el procés d’automatització permetent per exemple, que els clients puguin signar contractes de lloguer per temps més llargs augmentant els ingressos per metre quadrat. Aquest benefici és molt evident en aquelles zones amb una baixa taxa de disponibilitat de superfícies logístiques.

Els impactes de l’automatització en el sector

Prologis es va donar a la tasca de crear un model orientat a avaluar l’impacte de l’automatització sobre la demanda, prenent com a referència un escenari base. El model parteix d’una petita acceleració de la tendència d’implementació tecnològica enmig d’un escenari de distribució on es duplica el ritme de creixement de l’automatització.

Un exemple concret és el cas de les grans empreses d’energia que es caracteritzen per estar a favor dels processos d’automatització. Gràcies a això han aconseguit signar arrendaments que de mitjana poden ser fins a un 50% més llargs en comparació amb els signats per un llogater logístic estàndard.

El cas de el comerç electrònic

En el marc de la pandèmia on el comerç electrònic ha demostrat un creixement exponencial, per incrementar els ingressos és vital la incorporació de la tecnologia en la inmologística. Tot comença amb l’acurada elecció de la ubicació d’un centre que compleixi amb les característiques adequades i l’equipament tecnològic necessari. Aquest factor s’ha convertit en un avantatge competitiu per a les modernes cadenes de subministrament.

El que ve

Prologis estima que ja s’observen certes tendències estructurals en el mercat per als propers anys. Aquest assumpte és un veritable repte ja que no és fàcil ubicar instal·lacions que es trobin a prop als consumidors finals.

Per al cas d’àrees logístiques dedicades a el comerç electrònic, es preveu que poden arribar a doblar el volum en un període de cinc anys per satisfer l’alta demanda i les expectatives dels clients.

Elements diferencials que determinaran la demanda d’espai logístic a curt i mitjà termini:

• L’e-commerce que per al cas dels Estats Units, passarà de ser el 15% de les vendes retail (com es va registrar durant 2019), a l’25% per a l’any 2024.
• El pas d’una logística “just-in-time” a una “just-in-case” que implica generar un inventari entre un 5% i un 10% més gran que permeti cobrir a temps la demanda. Això exigirà unes majors necessitats d’espai.
• L’esperat creixement econòmic després de superada la crisi.
• La modernització de la cadena de subministrament, particularment de les cadenes de distribució europees.
• La demanda associada a la pandèmia que requereix instal·lacions amb tecnologia i adequacions suficients per emmagatzemar dispositius mèdics, distribuir les vacunes i complir amb el distanciament social.

Per tal d’intervenir la política de mobilitat urbana per reduir el soroll, el trànsit i la contaminació de la ciutat, l’Ajuntament de Barcelona impulsa l’obertura de punts de distribució i lliurament de mercaderies a través de bicicletes d’última milla.

L’objectiu és fer sostenible l’última milla evitant que camions o furgonetes entrin a la ciutat a lliurar paquets que millor poden ser lliurats per vehicles petits i nets. Per això l’Ajuntament dóna suport l’ús de “microhubs” de distribució que reparteixen mercaderies ja sigui amb vehicles nets o mitjançant bicicletes (incloent-hi les d’iniciatives privades).

Algunes de les proves realitzades a través de la companyia “Van a Pedal” han llançat resultats molt prometedors. Una d’elles va indicar que un tricicle va aconseguir fer 62 parades en un mateix dia i lliurar 100 paquets. Això no té comparació ni rival.

Menys contaminació i major rapidesa en lliuraments

El primer “microhub” impulsat per l’Ajuntament es troba situat en un local municipal a l’estació de França. Compta amb 14 empleats a contracte fix i altres ajuts. “Van a pedal” reparteix a Ciutat Vella per FedEx, DHL, Europastry, Greever i Koiki.

Per a les dues primeres empreses reparteix documents, compres on line o comandes que arriben per avió. En el cas d’Europastry reparteixen pa congelat amb una bici de càrrega i bagul refrigerat als supermercats. Greever és una start up i Koiki és una empresa social de missatgeria que dóna feina a col·lectius de difícil inserció.

Per part el gerent sènior d’operacions a Barcelona de FedEx, Sergio Millán, afirma que la distribució amb bicicletes elèctriques i furgonetes de gas, és realment una forma eficient i sostenible de lliurament. Molt més per a zones de difícil accés a la ciutat o amb restriccions d’horari.

Afegeix que la gestió de l’última milla “serà essencial”, ja que per una banda s’han incrementat les compres en línia que exigeixen curts temps de lliurament i d’altra banda, es preveu l’ampliació de les restriccions a la mobilitat de vehicles menys ecològics .

“Microhubs” vs. furgonetes

Cada furgoneta que arriba a el punt habilitat per l’Ajuntament, passa la càrrega que porta a tres o quatre bicicletes de càrrega o a un vehicle mobilitzat amb gas. Tot segons el tipus de mercaderia i les quantitats. Gràcies a aquesta estratègia la distribució d’última milla es redueix la circulació per la ciutat de grans i pesats vehicles contaminants que amb prou feines omplen un 30% o 40% de la seva capacitat de càrrega.

Els “microhubs” són molt útils i efectius quan es tracta de repartir paqueteria petita. Per exemple caixes de la mida de sabates, sobres, llibres, etc. No seria lògic repartir un sobre amb un camió de 3.500 quilos circulant per tota la ciutat.

Segons les dades de la distribució de mercaderies de l’Àrea Metropolitana, per 2018 el 20% de la mobilitat era generada per repartiment i els vehicles professionals van representar el 40% de les emissions contaminants.

Actualment el comerç electrònic ha estimulat el creixement d’aquesta modalitat de lliurament de mercaderia.