La Zona Franca reforça la seva aposta industrial i tecnològica

El Consorci tanca el cercle de l’ampliació del DFactory i perfila un districte d’indústria urbana a les portes del port i de l’aeroport. Una operació que, tot i que es presenti en clau tecnològica, té conseqüències directes per a la logística metropolitana.

Hi ha operacions que es llegeixen millor amb dues notícies juntes que amb una de sola. La primera va arribar el 23 de juliol, quan el Plenari del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) va celebrar la seva sessió d’estiu sota la presidència de l’alcalde Jaume Collboni i amb els comptes del 2025 sobre la taula. La segona, cinc dies després: el Consell de Ministres va aprovar el 28 de juliol la licitació de les obres de l’anomenat edifici B, valorada en 25,4 milions d’euros, l’últim tràmit que faltava per completar l’expansió del DFactory Barcelona. Sumades, dibuixen un moviment que va bastant més enllà d’un edifici d’oficines tecnològiques.

De 17.000 a 60.000 metres quadrats

L’ampliació portarà el complex des dels 17.000 metres quadrats actuals fins als 60.000. No és un creixement incremental: és multiplicar per tres i mig la superfície d’un equipament que ja funciona al cent per cent d’ocupació.

El calendari està raonablement definit. L’edifici Cub té l’estructura acabada i la façana de vidre col·locada, amb previsió de finalitzar a finals d’octubre. Els edificis A i D avancen per acabar abans que s’acabi el 2026, la qual cosa permetria que les primeres companyies s’hi instal·lessin a començaments del 2027. L’edifici B, ara desbloquejat, requerirà uns quinze mesos d’obra un cop adjudicat el contracte. És a dir, el gruix del nou DFactory estarà operatiu entre el 2027 i el 2028.

El que avui ocupa aquest espai dona una idea de quin tipus de teixit s’hi està construint: 48 empreses especialitzades en robòtica, intel·ligència artificial, fabricació avançada, impressió 3D, realitat virtual, sensòrica, internet de les coses i ciberseguretat. Entre totes han registrat 63 patents internacionals. L’equipament ha rebut, a més, unes 5.000 visites d’organitzacions interessades a establir aliances o a valorar una implantació a Barcelona, una dada que el Consorci fa servir com a indicador de tracció internacional.

El delegat especial de l’Estat al CZFB, Pere Navarro, va plantejar l’ampliació en termes d’ecosistema més que no pas de metres: la idea és incorporar noves companyies líders en tecnologies d’indústria 4.0 i consolidar un entorn que afavoreixi la col·laboració entre elles. L’ambició declarada va un pas més enllà, cap al que l’entitat anomena DFactory Barcelona District: estendre aquest model al conjunt del polígon industrial de la Zona Franca.

Per què això interessa al sector logístic

Aquí hi ha la part que convé no passar per alt des del sector. El polígon de la Zona Franca no és un parc tecnològic aïllat a la perifèria: és el recinte industrial més gran de Catalunya, i comparteix frontera amb el port de Barcelona i amb el corredor que porta a l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat. Qualsevol decisió sobre quina activitat s’instal·la en aquests metres quadrats és, de facto, una decisió sobre fluxos de mercaderia.

La indústria urbana avançada genera un perfil de demanda logística molt diferent del magatzem tradicional. Són sèries curtes, components d’alt valor, materials especialitzats, prototips, equips que entren i surten amb urgència, logística inversa i serveis de valor afegit enganxats a la línia de producció. És càrrega que tolera malament els quilòmetres i que valora la proximitat per damunt del cost per palet. Traduït: pressió addicional sobre un sòl que ja està tensionat.

Aquest és el punt que el sector hauria de subratllar en el debat. El mercat immologístic català va tancar el primer semestre del 2026 amb una empenta notable, però amb un problema de fons que es repeteix a cada informe: falta producte disponible a les corones més properes a Barcelona. Si al mateix temps es reconverteix sòl de l’àrea metropolitana cap a indústria avançada i usos mixtos, la competència per cada hectàrea ben connectada s’agreuja. No és un argument contra la indústria urbana —és una aposta raonable i necessària—, sinó a favor de planificar en paral·lel la infraestructura logística que aquesta indústria necessitarà per funcionar.

Una agenda que també mira cap a la logística

El Consorci va aprofitar el plenari per posar data a dues cites que interessen directament el sector. La primera, la setena edició de la Barcelona New Economy Week (BNEW), del 5 al 7 d’octubre al mateix DFactory, amb prop de 270 ponents distribuïts en més de cinquanta panels i sessions al voltant de vuit àmbits de la nova economia, des de l’aviació i l’espai fins a l’energia, la salut o la intel·ligència artificial.

La segona té més calat simbòlic: el 2027 el SIL abandona la denominació de Saló Internacional de la Logística per passar a anomenar-se Saló de la Innovació Logística de Barcelona. La cita serà del 9 a l’11 de juny. El canvi de nom no és cosmètic; reflecteix cap on entén l’organitzador que es desplaça el centre de gravetat de la conversa sectorial.

Completen el quadre altres projectes presentats en la mateixa sessió, com la futura Torre Pública de Glòries —amb habitatge protegit, oficines administratives i equipaments comunitaris— i les iniciatives lligades a la designació de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura 2026.

Què queda per resoldre

El moviment del Consorci confirma una tendència de fons: Barcelona vol retenir activitat productiva dins dels seus límits, en lloc d’expulsar-la cap a l’interior. És una tesi defensable i amb recorregut. Però només funciona si la cadena de subministrament que alimenta aquesta activitat troba espai, accessos i capacitat ferroviària a una distància raonable.

La indústria urbana no elimina la logística: la fa més freqüent, més fragmentada i més exigent. Convé que qui planifica el districte i qui planifica el sòl logístic metropolità seguin a la mateixa taula.