Lleida i el port de Tarragona: l´aliança que transformarà la logística catalana

/by

La col·laboració entre Lleida i el port de Tarragona està a punt de revolucionar el panorama logístic de Catalunya.

Per què és important l’estació intermodal de Torreblanca?

Lleida ha posat la mirada en un projecte ambiciós: l’estació intermodal de Torreblanca. La ciutat vol expandir el seu potencial logístic i això només es pot aconseguir amb aliances estratègiques. Treballant colze a colze amb el port de Tarragona, Lleida pretén impulsar significativament la seva connectivitat i capacitat de transport. L’estació no només reforçarà la infraestructura local, sinó que també vincularà la regió amb la resta d’Europa i integrarà de manera més eficient les operacions logístiques.

La ubicació geogràfica estratègica de Torreblanca converteix aquesta estació en un punt clau per al trànsit de mercaderies. La seva capacitat per combinar diferents modes de transport, com el ferroviari, el marítim i el terrestre, optimitzarà la distribució de béns. Aquesta intermodalitat no només reduirà els temps de transport, sinó que també permetrà una gestió més sostenible i econòmica del flux de mercaderies.

El paper del port de Tarragona en aquesta aliança

El port de Tarragona és un dels motors econòmics més importants de Catalunya. Les seves activitats no se centren només en el transport marítim, sinó també en l’impuls del desenvolupament industrial i logístic de la regió. Amb aquesta aliança, el port es compromet a reforçar la seva infraestructura i els seus serveis per adaptar-se a les demandes creixents que implicarà l’operativitat amb l’estació de Torreblanca.

Aquesta col·laboració donarà lloc a un augment considerable del volum de càrrega manipulat a totes dues ciutats. Tarragona podrà consolidar-se encara més com un port rellevant al Mediterrani, mentre que Lleida es convertirà en un node logístic crucial. Aquesta sinergia els permetrà abastar un mercat més ampli i competitiu.

Beneficis per a Lleida i Tarragona

Aquesta aliança promet no només millorar la infraestructura logística, sinó també aportar múltiples beneficis econòmics i socials. Totes dues ciutats esperen un creixement significatiu de l’ocupació, ja que caldran més mans per gestionar l’augment d’operacions logístiques i de transport. A més, la creació de llocs de treball en sectors relacionats, com la manufactura i el transport, serà imprescindible.

D’altra banda, els negocis locals podran accedir a millors preus i serveis gràcies a l’eficiència que aportarà la intermodalitat. Això no només beneficiarà les grans empreses, sinó que també oferirà noves oportunitats a petites i mitjanes empreses que podran expandir-se més enllà de les fronteres locals.

Un impacte mediambiental potencialment positiu

En una època en què la sostenibilitat és crucial, les operacions intermodals són una solució intel·ligent. La combinació de diferents mitjans de transport ajuda a minimitzar l’impacte ambiental general de les operacions logístiques. La reducció d’emissions gràcies a l’ús del ferrocarril, en lloc del transport exclusivament per carretera, és un pas cap a un futur més verd.

Les ciutats implicades buscaran implementar tecnologies i pràctiques sostenibles que minimitzin la petjada de carboni. Aquesta iniciativa no se centra només en el present, sinó que està dissenyada per garantir un desenvolupament respectuós amb el medi ambient en el futur.

Projeccions de futur i creixement

Mirant endavant, aquesta col·laboració establirà un precedent per a futures aliances a tota la regió. Altres àrees podrien inspirar-s’hi per replicar aquest model i potenciar les seves pròpies capacitats logístiques. Mentrestant, Lleida i Tarragona continuaran investigant i desenvolupant noves formes d’optimitzar la seva xarxa de transport.

S’espera que, amb el temps, l’estació intermodal de Torreblanca no només sigui un nexe logístic, sinó també un símbol del progrés i la innovació a Catalunya. Inversions i associacions addicionals podran sorgir a mesura que es demostri l’èxit d’aquesta aliança, i obriran la porta a un desenvolupament econòmic i social encara més gran.

Una unió estratègica sense precedents

Lleida i el port de Tarragona han establert una unió que promet transformar la logística a Catalunya. Aquesta col·laboració no només busca millorar la infraestructura actual, sinó que mira cap al futur amb ambició. El potencial transformador d’aquesta aliança és indubtable, i no passarà gaire temps abans que se’n vegin els fruits en l’economia de la regió.

Amb aquestes iniciatives, Lleida i Tarragona avancen cap a un futur logístic més connectat, eficient i sostenible. L’estació intermodal de Torreblanca és el començament d’una nova era per al transport a Catalunya, una era en què les oportunitats són il·limitades.

«Quan apareixen necessitats urgents o excepcionals, cal una resposta diferent»: entrevista a José Luis Pérez (ABIAN Service)

/by

Continuem donant veu als nostres socis. En aquesta ocasió conversem amb José Luis Pérez, director de Negoci de Barcelona, Girona, Saragossa i Llevant d’ABIAN Service, una empresa especialitzada en solucions immediates de transport terrestre de mercaderies arreu d’Europa.

Quin tipus de serveis ofereix la vostra empresa?

ABIAN Service està especialitzada en solucions immediates de transport terrestre de mercaderies a tota Europa. Treballem amb tot tipus de mercaderies i oferim serveis adaptats a qualsevol sector d’activitat.

Quin valor afegit aporteu en relació amb altres empreses del sector?

Les empreses del sector cobreixen el transport habitual del dia a dia, però quan apareixen necessitats urgents o excepcionals cal una resposta diferent. A ABIAN Service ens hem especialitzat en aquest tipus de serveis, amb una xarxa de 37 delegacions a Europa que ens permet donar una resposta ràpida i professional.

Com us ha anat l’activitat el 2025? S’ha modificat la demanda dels vostres serveis respecte al 2024?

L’any 2025 hem registrat un creixement del 25% respecte al 2024. Aquest increment ens ha permès consolidar la nostra expansió i reforçar la presència en nous països europeus.

Què creieu que us aporta formar part del Clúster Logístic de Catalunya?

Formar part del Clúster ens ha permès establir noves relacions amb empreses del sector i generar oportunitats de col·laboració. També ens ha donat una gran visibilitat al SIL durant els darrers quatre anys.

Quins són, al vostre parer, els reptes més immediats per al sector?

Els principals reptes són la digitalització de la documentació amb l’eCMR, l’adaptació al nou tacògraf digital de segona generació per als vehicles de més de 2.500 kg en transport internacional i la manca de conductors qualificats. A tot això s’hi suma la necessitat d’incrementar la formació dels professionals del sector.

El camió elèctric pesant i la DUM digital: el que va deixar el SIL 2026 en clau catalana

/by

Més enllà de les xifres de fira, l’edició de juny va deixar tres debats amb conseqüències directes per a Catalunya: com ordenar l’última milla, com fer rendible el camió elèctric i com construir la xarxa ferroviària de mercaderies que el territori fa anys que reclama.

El SIL Barcelona va celebrar la seva vint-i-vuitena edició del 3 al 5 de juny al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona, amb més de 600 empreses expositores, prop de 80 startups, més de 160 novetats presentades in situ i la intel·ligència artificial elevada a eix del programa. Un 30% dels expositors van arribar de fora d’Espanya, des d’Alemanya i França fins a la Xina, els Estats Units o els Emirats Àrabs.

Són les xifres que ocupen els titulars. Però per a qui opera a Catalunya, l’edició es resumeix millor en tres sessions concretes, totes elles impulsades per Cimalsa, que van dibuixar l’estat real de tres fronts oberts: la distribució urbana, la descarbonització del transport pesant i la intermodalitat ferroviària.

L’última milla estrena eina comuna

L’empresa pública catalana va aprofitar el saló per presentar una plataforma digital dedicada a la gestió de la distribució urbana de mercaderies (DUM) a Catalunya. La idea és senzilla d’enunciar i difícil d’executar: centralitzar en un sol lloc la informació sobre tipologies de vehicle, punts de lliurament, mesures adoptades pels municipis i experiències reals ja implantades.

El diagnòstic de fons és conegut per qualsevol que reparteixi en zona urbana. Cada ajuntament regula les seves càrregues i descàrregues amb criteris propis, els seus horaris, les seves etiquetes ambientals i les seves zones de baixes emissions. El resultat és un mosaic normatiu que penalitza especialment les flotes que treballen en diversos municipis el mateix dia. Una eina que permeti comparar i planificar sobre informació homogènia no resol la fragmentació, però sí que redueix el cost de conviure-hi.

El punt interessant per al sector és que la plataforma es planteja també com a instrument de planificació per a les administracions locals. Si funciona, empenyerà cap a una certa convergència de criteris per la via dels fets: és més fàcil copiar un model que ja està documentat que no pas inventar-se’n un de propi.

El camió elèctric pesant surt del terreny de la fe

La sessió «Smart Logistics» va abordar l’assumpte que més divideix el sector: la consolidació del vehicle pesant elèctric. Hi van participar representants de Cimalsa i de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), juntament amb operadors de recàrrega i transportistes amb flota en circulació.

El to del debat va ser notablement menys evangelitzador que en edicions anteriors. Es va parlar del que realment decideix una inversió d’aquesta magnitud: reptes operatius, disponibilitat d’infraestructura de recàrrega i, sobretot, rendibilitat. Des del costat transportista es va posar sobre la taula l’argument econòmic que avui sosté el cas de negoci: el cost de la recàrrega elèctrica és sensiblement inferior al del combustible, i la diferència s’amplia quan la recàrrega es fa a la mateixa base d’operacions.

Aquest matís —recarregar a la base— és el que ordena el debat. Converteix l’electrificació del pesant en una decisió que depèn menys del vehicle i més de la instal·lació: potència contractada, espai a l’aparcament de flota, capacitat de la xarxa al polígon. És a dir, un problema d’infraestructura i de sòl, dos àmbits on Catalunya ja té l’agenda carregada.

També hi va haver consens en un punt que el sector repeteix sense gaire ressò: la transició no es resol amb ajudes a la compra, sinó amb acompanyament tècnic a empreses que en la seva majoria són pimes i no disposen de departament d’energia.

Quo Vadis Mercaderies: la xarxa ferroviària pren forma

La jornada de tarda, sota el rètol «Quo Vadis Mercaderies», es va dedicar a l’Estratègia Catalana de Terminals Ferroviàries. És aquí on el SIL va deixar la notícia amb més recorregut: la directora general de Cimalsa, Carmen Ruiz, va defensar la ubicació estratègica de les quatre terminals previstes i el seu paper com a infraestructura bàsica per traspassar càrrega de la carretera al ferrocarril.

Les quatre són Vilamalla, a l’Empordà; Torreblanca-Quatre Pilans, a Lleida; una instal·lació a les Terres de l’Ebre; i una altra al Penedès. Cimalsa va xifrar en 127 milions d’euros la inversió necessària per escometre la primera fase de desenvolupament, i va avançar que l’estratègia s’elevaria a acord de Govern. Vilamalla és la més avançada, amb projecte constructiu per implantar l’ample internacional; les altres tres es trobaven llavors en fase d’estudis informatius.

El missatge que es va repetir a la taula va ser el de la col·laboració publicoprivada. No és retòrica: sense compromís de trànsit per part d’operadors i carregadors, una terminal intermodal és una inversió difícil de justificar, i sense infraestructura disponible cap operador no s’hi compromet. Trencar aquest cercle és, en bona mesura, la feina pendent.

Lleida ensenya la seva carta

La sessió de Cimalsa va arrencar amb la presentació de la futura estació intermodal de Torreblanca-Quatre Pilars, integrada en un nou polígon logístic i industrial de Lleida i presentada juntament amb l’ajuntament i l’Incasòl. L’argument lleidatà és de manual i per això funciona: una plataforma intermodal a l’interior permet a la indústria agroalimentària i a la manufactura local exportar sense dependre del tot del camió fins a la costa.

El fil que uneix les tres coses

Vista en conjunt, l’aportació catalana al SIL 2026 descriu una mateixa tensió des de tres angles. L’última milla necessita regles comunes. El camió elèctric necessita infraestructura de recàrrega als polígons. I el ferrocarril necessita terminals amb capacitat real. Els tres fronts competeixen pel mateix: sòl ben situat, potència elèctrica i coordinació entre administracions que no sempre es parlen.

Convé no perdre de vista que el mateix saló va anunciar el seu canvi de pell: a partir del 2027 passarà a dir-se Saló de la Innovació Logística de Barcelona. El nom és nou; els deures, no.

Aliança Estratègica entre COSCO i Port de Tarragona

/by

Cosco i PTP: Una Aliança Estratègica

El gegant xinès Cosco, juntament amb l’empresa argentina PTP, han decidit posar la seva mirada a Tarragona per a establir un nou node logístic estratègic en el cor del Mediterrani. Aquesta combinació explosiva suposa una inversió de 116 milions d’euros, amb l’ambiciosa intenció de transformar el Moll de Andalusia del Port de Tarragona en un port de referència. Però, què implica realment aquest acord?

Inversió i Creixement

La inversió no sols es limitarà a modernitzar l’espai portuari; es tracta d’una transformació absoluta. Aquesta permetrà que el port augmenti significativament el seu trànsit de contenidors, reforçant les seves connexions amb els principals mercats europeus i interiors. Concretament, el port veurà créixer la seva capacitat fins als 680,000 TEU (contenidors de grandària estàndard), la qual cosa és un avanç monumental.

A més, amb la introducció de tecnologia avançada, Tarragona es convertirà en una terminal multipropòsit. Això significa que podrà gestionar no sols contenidors, sinó també carrega general i productes a granel. Aquesta versatilitat en la gestió de càrrega és una cosa que cap altre port peninsular del Mediterrani ofereix.

La Importància de la Xarxa Ferroviària

Un element crucial d’aquest desenvolupament és la terminal intermodal de La Boella. Actuarà com a pont entre el transport marítim i ferroviari, permetent que les mercaderies es moguin ràpida i eficientment cap a altres punts d’Europa. Gràcies a la connexió amb el tercer fil del Corredor Mediterrani que està a punt de completar-se, les facilitats per a distribuir productes cap a llocs estratègics com Saragossa i Guadalajara-Marchamalo seran excepcionals.

Aquest enfocament intermodal no sols enfortirà les capacitats de transport de la regió, sinó que també posicionarà a Tarragona com una plataforma logística intermodal clau, diferenciant-se d’altres terminals gestionades per Cosco a Espanya.

Impacte en l’Ocupació i l’Economia

Un altre aspecte a destacar és l’impacte econòmic local que tindrà aquesta inversió. S’estima que es crearan fins a 180 ocupacions directes quan el projecte estigui plenament operatiu. Això sense comptar l’ocupació i activitat econòmica indirecta associada als serveis logístics, operativa duanera, i transport.

La visió a llarg termini es tradueix en un compromís de responsabilitat social corporativa, amb un fort èmfasi en l’eficiència operativa i el respecte pel medi ambient. Cosco i PTP no sols estan invertint en infraestructura física, sinó també en desenvolupament humà i social.

Una Nova Era per a Tarragona

L’Autoritat Portuària de Tarragona i la Generalitat de Catalunya han acollit aquesta iniciativa amb entusiasme, veient-la com un pas endavant per a consolidar el port com un dels principals nodes logístics del Mediterrani occidental. Tarragona es perfila així com un punt de connexió fonamental entre Europa, Àsia i Amèrica Llatina.

La inversió de Cosco no és una cosa nova a Espanya. Ja tenen una presència significativa amb terminals a València i Bilbao, així com plataformes intermodals a Saragossa i Madrid. Això fa que l’elecció de Tarragona sigui un pas natural en la seva estratègia d’expansió europea.

Un Projecte amb Dimensió Logística i Política

L’arribada de Cosco a Tarragona marca la primera gran inversió del grup en un port de la Unió Europea després de diversos anys de pausa, debatent-se el paper de la Xina en infraestructures estratègiques. Aquest moviment no sols reforça la posició de Tarragona com una plataforma logística clau, sinó que també amplia la xarxa de Cosco, integrant fluxos comercials entre Europa, Àsia i Amèrica Llatina.

En resum, l’aliança entre Cosco i PTP no sols promet un canvi en la logística portuària de Tarragona, sinó que també assegura un futur de connexions més sòlides i eficients entre continents, consolidant a Tarragona com un poderós jugador en el comerç intercontinental.

El Futur de les Infraestructures a Catalunya: Què Porta el Nou PEA?

/by

El recentment actualitzat Programa per encàrrec d’Actuacions (PEA) promet un salt significatiu en les infraestructures de Catalunya. Amb un pressupost de 4.350 milions d’euros programats per a la dècada vinent, aquest ambiciós pla busca tancar una bretxa d’inversió que ha obstaculitzat el desenvolupament de la regió durant anys. En analitzar què significa realment aquest canvi, és evident que aquest pla no sols és un increment financer, sinó també una reestructuració estratègica.

infraestructuras brcelona

Enfrontant el Dèficit amb Estratègies Clares

Des de 2013, Catalunya arrossegava un dèficit inversor de 4.700 milions d’euros. Aquest buit financer es traduïa en una xarxa d’infraestructures insuficient per a les necessitats creixents de mobilitat i connectivitat. El president de la Generalitat, Salvador Illa, el va anunciar durant el Forbes Catalonia Economic Summit, subratllant l’impacte positiu que el nou PEA tindrà.

la Generalitat, mitjançant el seu nou pla, estableix una inversió mitjana de 400 milions d’euros anuals, duplicant amb escreix els nivells d’inversió que es van veure frenats des de 2010. Aquesta injecció econòmica pretén no sols esmenar deficiències, sinó empènyer a Catalunya cap a una posició competitiva en termes d’infraestructura.

Projectes d’Emergència: On van els Fons?

Els fons estan dirigits estratègicament a projectes de màxima prioritat. Destaquen:

– Prolongació de la L8 d’FGC: 489 milions d’euros per a connectar millor les àrees urbanes.

– Tramvia del Camp de Tarragona: Una millora clau per a la connectivitat regional, amb 494 milions d’euros assignats.

– Programes de seguretat viària: Augment fins a 785 milions d’euros per a millorar les condicions de les carreteres.

– Millores en la xarxa de metro i busos: Amb una assignació de 510 milions d’euros, optimitzaran significativament el transport públic.

Aquests projectes no sols busquen millorar el flux i la seguretat del transport, sinó també tenen un impacte crucial en el desenvolupament econòmic de la regió.

Noves Iniciatives: Traçant el Futur

El PEA no sols actualitza projectes existents, sinó que també proposa vuit noves intervencions importants. S’enfoquen a potenciar connexions essencials i millorar la infraestructura essencial en àrees no tan cèntriques:

– Nova terminal ferroviària a la Plana de Lleida: 130 milions d’euros per a una infraestructura adequada.

– Variant de la C-14 a Tarragona: Inversió significativa de 70 milions d’euros per a millorar la mobilitat en l’àrea.

– Nova estació d’autobusos en Plaça Espanya: Amb 60 milions d’euros, servirà com un important hub de transport.

Aquestes noves addicions al PEA destaquen la visió holística del govern català per al futur de la mobilitat a la regió.

Gestió i Finançament: Un Enfocament Sostingut

No és només una qüestió d’on es dirigeix els diners, sinó de com es gestiona per a assegurar la seva utilització efectiva i sostenible. Ramon Ramírez, el nou director general d’Infraestructures, té la important tasca de garantir que aquestes inversions aconsegueixin l’impacte desitjat.

A més, el pla inclou encomandes de gestió que afegiran 200 milions d’euros més al flux d’inversió des de 2029 fins a 2032. Aquesta estructura financera mixtapia no sols augmenta els fons disponibles, sinó que també assegura un enfocament estratègic en l’execució de projectes.

Per Què Ara?

La decisió d’implementar un PEA a deu anys vista—una extensió significativa sobre els cicles tradicionals de quatre anys—respon a la necessitat de planificació a llarg termini en projectes d’infraestructura. Es busca no sols abordar el dèficit històric, sinó també establir una base sòlida per al futur.

La gestió del PEA a través de l’empresa pública Infraestructures.cat es considera crucial per a assegurar que els contractes d’execució es licitin, adjudiquin i supervisin de manera eficient.

Transformant Catalunya

Amb aquest programa, es configura un futur on Catalunya no sols es recupera del passat, sinó que es llança cap a un futur millor connectat i més cohesionat. Salvador Illa ho descriu com un salt qualitatiu i quantitatiu. Aquest PEA promet no sols tancar bretxes en la infraestructura existent, sinó també crear un sistema de transport més eficient i modern, impulsant economia i benestar en tota la regió.

Barcelona impulsa la seva connexió estratègica amb Àsia

/by

Barcelona, la capital catalana, continua reforçant la seva connectivitat internacional. En un moviment clau, la ciutat comtal ha anunciat la seva col·laboració amb Starlux Airlines, una aerolínia de luxe que projecta enllaçar Taipei i Barcelona a partir de l’any 2027. Aquesta nova ruta se suma als esforços de la ciutat per augmentar la seva presència en el continent asiàtic i millorar les possibilitats de connexió per a ciutadans i turistes.

El paper de Starlux Airlines

Starlux Airlines, coneguda pels seus serveis de qualitat i el seu enfocament en el luxe, està expandint la seva flota i rutes per tot el món. La inclusió de Barcelona en els seus destins europees reforça la posició de la ciutat com un punt estratègic a Europa. En proporcionar vols directes entre Taipei i Barcelona, s’espera facilitar no sols el turisme, sinó també oportunitats de negoci i cooperació en diferents àmbits.

Beneficis econòmics i culturals

La nova ruta aèria promet portar una sèrie de beneficis significatius a Barcelona. Amb la possibilitat de vols directes, el turisme entre Àsia i Europa podria experimentar un important auge. Això implicaria una injecció econòmica considerable per a la localitat, des del sector hoteler fins al de restauració. A més, en rebre més visitants asiàtics, la ciutat estaria en condicions d’enriquir la seva diversitat cultural i establir nous vincles interculturals.

D’altra banda, aquesta connexió directa amb Taipei també obre la porta a múltiples oportunitats de negoci. Empreses de tots dos extrems podran capitalitzar aquest pont aeri per a explorar col·laboracions comercials, augmentant així el creixement econòmic i fomentant la innovació.

Millorant la infraestructures

Per a garantir que l’increment del trànsit aeri es manegi de manera eficient, Barcelona ja treballa en la millora de les seves infraestructures. Això no sols inclou l’aeroport, sinó també els sistemes de transport terrestre. Millorar l’accés a l’aeroport i el transport dins de la ciutat resultarà crucial per a maximitzar els beneficis d’aquesta connexió.

A més, la inversió en tecnologia i serveis al client dins de les instal·lacions aeroportuàries serà clau per a assegurar que els passatgers asiàtics i d’altres parts del món gaudeixin d’una experiència de qualitat en triar Barcelona com el seu destí o el seu punt de connexió.

Impacte en el turisme local

L’increment previst del turisme asiàtic pot ser una gran oportunitat per als negocis locals. Hi ha un interès creixent per les experiències culturals úniques que Barcelona ofereix, des de la seva arquitectura fins als seus festivals. Els visitants asiàtics, amb interessos variats, podrien trobar a Barcelona la seva destinació ideal per a viatges de vacances o negocis.

A més, aquest auge turístic podria fomentar una sèrie diversa de serveis adaptats a les necessitats i preferències dels turistes asiàtics, des de menús en els seus idiomes natius fins a guies turístics especialitzats. Això beneficiarà no sols als turistes, sinó també als negocis locals que ampliïn els seus horitzons culturals.

Un futur prometedor

La decisió de Starlux Airlines d’incloure a Barcelona en la seva xarxa de destins demostra la confiança en la capacitat de la ciutat per a atreure a milers de passatgers. Aquest vincle amb Àsia no és només una porta oberta al turisme, sinó una invitació a la col·laboració i l’intercanvi cultural i econòmic.

Barcelona, amb els seus projectes de desenvolupament i modernització, es prepara per a un futur on la connectivitat global és essencial. Aquestes iniciatives no sols milloren la imatge de la ciutat a nivell internacional, sinó que també prometen un creixement sostingut i inclusiu.

En un món on les relacions internacionals són fonamentals, gestos com aquest reforcen el compromís de Barcelona amb la globalització sostenible i el progrés inclusiu. La ruta Taipei-Barcelona no sols és un nou destí en el mapa, sinó una oportunitat daurada per a unir continents i cultures.

Moltes empreses guanyen diners. Però estan creant valor? Una reflexió amb l’Oriol Amat per als nostres socis

/by

L’11 de juny vam reunir els nostres socis en una nova jornada del Clúster Logístic de Catalunya, aquesta vegada amb una pregunta incòmoda però necessària com a fil conductor: «Moltes empreses generen beneficis. Però generen prou valor?». La va formular l’economista i catedràtic Oriol Amat, i resumeix amb precisió un repte estructural que afecta bona part del teixit empresarial, dins i fora de la logística.

Beneficis sí, però prou valor?

L’Amat va obrir la seva ponència amb una dada que convida a l’optimisme: el 78% de les empreses catalanes analitzades —una mostra de 655.298 companyies de la base de dades SABI, exercici 2024— opera amb beneficis. El matís, però, marca tota la reflexió: generar beneficis no equival a generar valor.

Els fonaments financers són sòlids. La capitalització de les empreses catalanes es manté molt per sobre del llindar de seguretat del 40%: un 48,1% en grans i mitjanes i un 55,3% en petites. La retenció de beneficis recents ha reforçat l’autofinançament i ha reduït la dependència del deute extern.

La trampa del marge comercial

Un dels missatges que més va calar entre els assistents té a veure amb la rendibilitat: un marge comercial més alt no garanteix una millor rendibilitat econòmica. Tot depèn de com es gestionen els actius; si la inversió en actiu és molt elevada, el seu rendiment cau i l’empresa resulta menys rendible.

Les dades ho confirmen. Les petites empreses presenten una rendibilitat sobre vendes del 8,6%, per sobre del 7,5% de les grans i mitjanes. Però en mesurar la rendibilitat econòmica (EBIT sobre actiu) la foto s’inverteix: 8,0% en les grans i mitjanes davant del 6,0% en les petites. L’eficiència en l’ús dels actius marca la diferència, i s’explica en bona part per la velocitat del motor operatiu: les grans fan rotar l’actiu a 1,06 € de vendes per euro invertit, davant dels 0,88 € de les petites, i gestionen les seves existències en 97,1 dies davant dels 117,6 de les petites.

La piràmide de la productivitat

El major abisme entre mides empresarials apareix en la productivitat per empleat. Una gran o mitjana empresa genera 447.900 € de vendes per treballador i 35.030 € de benefici net per empleat; una de petita es queda en 166.840 € de vendes i tot just 13.600 € de benefici net. Economies d’escala, capital i tecnologia obren, en paraules de l’Amat, «una bretxa exponencial, no lineal».

Aquest baix benefici per empleat funciona com un coll d’ampolla que limita la capacitat de crear valor per a tots els grups d’interès: persones treballadores, accionistes, proveïdors i societat. Sobreviure, va recordar, no és el mateix que prosperar.

La recepta de l’èxit: innovació, internacionalització i finances prudents

Què separa les empreses que creixen de les que s’estanquen? De les 104.900 companyies analitzades al llarg de quatre anys, només 589 van aconseguir alhora créixer un 15% en vendes, mantenir un ROE del 8% i superar el milió d’euros de facturació. El comerç (25,5%), l’hostaleria i restauració (12,1%) i la indústria (10,9%) concentren més casos d’èxit; el transport i la logística hi aporta el 5,1%, amb exemples com Seidor entre els citats.

Els trets comuns d’aquestes empreses coincideixen amb la recerca acadèmica: més inversió en formació (3,2% de la massa salarial davant del 0,5% de les endarrerides), més vocació exportadora (32% de les vendes davant del 7%), més digitalització i més pes de productes nous en les vendes (34% davant del 9%). Per al sector logístic, l’Amat ho va resumir a apostar per bons lideratges, innovació, qualitat, cura de les persones —formació i retribució, també variable— i, sobretot, finances molt prudents.

Solidesa davant la incertesa

La jornada no va eludir el context macroeconòmic. L’Amat va situar la incertesa actual en el seu nivell més alt dels últims 25 anys, segons l’índex mundial que elabora la Reserva Federal nord-americana. Un escenari que fa encara més valuosa la fortalesa financera i la capacitat d’adaptació.

El valor de col·laborar en clúster

Preguntat pel que aporta pertànyer al Clúster Logístic de Catalunya, l’Amat va ser clar: les empreses d’èxit col·laboren molt, tant amb l’administració pública com entre elles. Un clúster, va dir, busca precisament que «2 més 2 sumin 5».

SIL Barcelona acomiada una edició històrica i enfoca ja la seva transformació en 2027

/by

El SIL Barcelona, organitzat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), ha conclòs la seva 28a edició amb resultats impressionants. Aquest esdeveniment ha atret a 15,412 visitants de 87 països diferents, comptant amb la participació de més de 600 empreses, sent un 30% d’elles internacionals. Però el veritable valor del SIL va més enllà dels números, establint-se com un espai crucial per a la innovació i el networking en l’àmbit logístic.

Un Èxit Rotund en Xifres i Connexions

Durant els tres dies de l’esdeveniment, el networking digital va ser un dels protagonistes. La plataforma SIL virtual IA Platform (Silvia) va facilitar més de 5,500 interaccions, promovent un ambient d’intercanvi actiu. Es van realitzar 7,622 contactes digitals, 2,976 sol·licituds de reunions i es van enviar més de 10,000 missatges entre assistents. Aquest intens flux de comunicació ressalta la importància del SIL com a punt de trobada i generació d’oportunitats de negoci.

Pere Navarro, president executiu del CZFB i del SIL, ha subratllat la capacitat d’adaptació dinàmica del sector logístic. Navarro assenyala que es van presentar més de 160 innovacions per part de les empreses participants, demostrant el caràcter disruptiu de l’esdeveniment. Blanca Sorigué, directora general del CZFB i del SIL, destaca la qualitat dels professionals que van assistir, amb un 93% d’ells involucrats en la presa de decisions dins de les seves empreses.

Nova Era per al SIL: Cap a la Innovació Logística

El SIL està en una etapa de transformació. A partir de 2027, es convertirà en el Saló de la Innovació Logística, deixant de ser un simple punt de trobada sectorial. Aquest canvi respon a les demandes actuals d’un sector en constant evolució, caracteritzat per la incorporació de tecnologies avançades, sostenibilitat i la necessitat de talent especialitzat.

Pere Navarro destaca que el sector logístic representa al voltant del 7% del PIB espanyol, ressaltant el seu paper estratègic en l’economia. La logística s’enfronta a canvis ràpids a causa de nous desenvolupaments tecnològics i desafiaments globals. El SIL cerca acompanyar aquests canvis, posicionant-se com un espai on es presenta i s’entén l’evolució en temps real.

Plataforma Experiencial i Innovació

El nou SIL es transformarà en un entorn dinàmic i experiencial on les empreses podran mostrar les seves solucions innovadores de manera pràctica. Serà un lloc on les tendències globals en logística es posaran a l’abast dels professionals abans que en cap altre lloc. La tecnologia serà la protagonista, incloent-hi avanços en intel·ligència artificial, automatització, robòtica i mobilitat intel·ligent. A més, l’esdeveniment promet continuar sent l’epicentre per al networking qualificat i l’expansió d’oportunitats de negoci.

Consolidar-se com a Líder en Transformació Logística

El SIL Barcelona reafirma el seu compromís de liderar la transformació del sector logístic. Aquesta nova etapa arriba acompanyada d’un canvi en la imatge de marca del SIL i promou la idea que la innovació, solucions eficients i el futur prometedor són part fonamental de la visió de l’esdeveniment. Amb dates ja anunciades per a la 29a edició al juny de 2027, el SIL es prepara per a continuar sent el gran punt de trobada on convergeixen innovació, talent i negoci.

 

L’Auge de la Logística : Transformació i Desafiaments

/by

El sector logístic a Espanya viu temps interessants. Encara que hi ha uns certs obstacles econòmics i geopolítics, la logística continua prosperant gràcies a la demanda creixent i a l’adaptació a noves realitats. Aquest article explora les dinàmiques actuals del sector logístic a Espanya, destacant les tendències que estan modelant el seu futur.

logistica catalunya

Creixement i Oportunitats en el Sector Logístic

Malgrat la caiguda en la inversió, el sector logístic a Espanya continua florint. Això sembla una contradicció, però l’increment en l’activitat ho recolza. Operadors i experts del sector confirmen que les tensions a Orient Mitjà i el Mar Roig han portat a les empreses a buscar alternatives. La conseqüència directa ha estat l’ompliment de magatzems i el creixement en l’absorció d’espais logístics.

Catalunya emergeix com un centre neuràlgic d’aquesta transformació. La regió va absorbir un 38% més d’espai logístic en els primers mesos de l’any. Això es deu, en gran part, a l’augment de la demanda d’emmagatzematge motivat per la incertesa en les rutes comercials tradicionals. Enmig de tot això, les empreses han abandonat el model de producció ‘just-in-estafi’ en favor d’un model que garanteixi més seguretat en el subministrament.

L’Estratègia de Sobrestock i el Problema de l’Espai

L’ompliment de magatzems és una estratègia que respon a la necessitat de mitigar la imprevisibilitat en els temps de lliurament. Aquest «estoc de seguretat» permet a les empreses continuar operant sense interrupcions, encara que el cost sigui un increment en la inversió en infraestructura d’emmagatzematge.

No obstant això, aquesta estratègia presenta un problema: la falta d’espai disponible. Barcelona, en particular, enfronta una escassetat de sòl per al desenvolupament de naus logístiques. Això ha derivat en un augment en els preus de lloguer i una competència feroç per les parcel·les disponibles. La disponibilitat de naus és a penes del 3,48%, la qual cosa eleva les rendes a nivells sense precedents a Europa.

Cristian Oller, de Prologis, explica que l’adquisició de terrenys en l’àrea metropolitana de Barcelona requereix «netejar riscos» abans de tancar les compres. Això reflecteix la complexitat i competència del mercat, que requereix d’una planificació acurada per a operar amb èxit.

Impacte en l’Ocupació i Avanços Tecnològics

Una altra cara d’aquest creixement logístic és el seu impacte en l’ocupació. En 2025, el sector va aconseguir un rècord en ocupació, encara que hi ha desafiaments. Moltes empreses enfronten una escassetat de conductors i treballadors capacitats per a les operacions logístiques.

Aquí és on la tecnologia i l’automatització comencen a jugar un paper crucial. La digitalització del sector via intel·ligència artificial i automatització significa una transformació en el tipus d’ocupacions que es requereixen. Montanyà assenyala que l’oferta formativa actual no respon a les necessitats de les empreses logístiques, la qual cosa implica una oportunitat per a ajustos en l’educació superior.

L’augment de la despesa militar també impulsa noves oportunitats. La logística relacionada amb la defensa, com l’emmagatzematge i distribució de drons i equips militars, està en auge. Això indica una diversificació dels serveis oferts pel sector, la qual cosa podria proporcionar noves fonts d’ingressos.

El Futur del Sector Logístic

Afrontar la falta d’espai en les principals ciutats requereix imaginació i innovació. La logística vertical, que maximitza l’ús de l’espai elevant les naus, es perfila com una solució viable. Els edificis no sols s’expandiran horitzontalment sinó que creixeran cap amunt, optimitzant l’espai disponible sense consumir massa territori.

L’informe de Patrizia destaca que els actius inmologísticos avançats amb fort component tecnològic seran els més demandats. Eines com la intel·ligència artificial, blockchain i la traçabilitat en temps real es convertiran en elements clau. Aquestes tecnologies asseguraran que les cadenes de subministrament siguin més eficients i segures, la qual cosa proporcionarà un avantatge competitiu significatiu en el futur.

En resum, mentre que hi ha desafiaments, la transformació del sector logístic està plena d’oportunitats. L’adaptabilitat i la capacitat per a integrar avanços tecnològics seran crucials per al seu èxit continu. Espanya, i particularment Catalunya, tenen el potencial per a liderar aquesta revolució logística, capitalitzant tant en la seva infraestructura existent com en la seva capacitat d’innovació.

Kern Pharma va mostrar al Clúster Logístic la logística que sosté al sector farmacèutic

/by

El Clúster Logístico de Catalunya ha visitado hoy las instalaciones de Kern Pharma en Terrassa para conocer desde dentro una de las cadenas de suministro más exigentes del sector farmacéutico. La jornada ha permitido acercar a las empresas socias del cluster a una realidad industrial donde la logística no ha actuado como un área secundaria, sino como una pieza clave del funcionamiento diario.

La visita ha tenido un enfoque muy práctico. Kern Pharma ha recibido a los asistentes y les ha acompañado en una sala para realizar una presentación inicial. Después, el grupo recorrió las instalaciones siguiendo el flujo de los materiales. Por último, los participantes han vuelto a la sala para abrir un turno de preguntas y compartir impresiones.

El encuentro ha dejado una idea clara: en la industria farmacéutica, cada decisión logística impacta en la calidad, la seguridad y el servicio . No se trata sólo de mover productos. También es necesario controlar, documentar, conservar, preparar y expedir con precisión.

visita Kern Pharma

Una empresa catalana con una historia industrial sólida

Kern Pharma nació en 1999 en Terrassa, después de la adquisición de una planta del Grupo Roche por parte del Grupo Indukern. En esos 27 años de trayectoria, la compañía se ha consolidado como uno de los principales actores del sector farmacéutico en España.

El laboratorio forma parte de una empresa familiar, pero su tamaño responde hoy a una realidad industrial avanzada. Su complejo de Terrassa integra desarrollo, producción, control de calidad y distribución. Este modelo de integración vertical ha permitido a Kern Pharma reforzar la trazabilidad, mejorar la seguridad y ganar fiabilidad en sus procesos.

La visita ha resultado especialmente interesante porque ha mostrado cómo una compañía farmacéutica gestiona una cadena crítica desde dentro. En este sector, producir bien no basta. También es necesario asegurar que cada producto mantenga sus condiciones, llegue al canal adecuado y cumpla todos los requisitos exigidos por las autoridades sanitarias.

Un centro logístico altamente especializado

Kern Pharma dispone de más de 40.000 metros cuadrados de instalaciones industriales . Dentro de ese complejo, su centro logístico ocupa unos 10.000 metros cuadrados y funciona como un hub altamente especializado.

Desde este espacio, la compañía gestiona más de 80.000 pedidos anuales . La cifra refleja ya una actividad intensa, pero el verdadero reto aparece en la variedad de referencias, canales y requisitos. La empresa trabaja con un volumen muy elevado de productos activos y con flujos constantes hacia distintos mercados.

Durante el recorrido, los asistentes siguieron el camino natural de los materiales. La visita ha pasado por la recepción, toma de muestras, almacenamiento, movimientos internos, preparación de pedidos y expedición. Este itinerario ha permitido visualizar cómo cada fase condiciona a la siguiente.

En una cadena farmacéutica, un error en la recepción puede afectar al resto del proceso. Una incidencia en el almacenamiento puede comprometer su calidad. Una preparación incorrecta puede impactar en hospitales, farmacias o distribuidores. Por eso, Kern Pharma ha mostrado una logística diseñada para reducir riesgos y aumentar el control.

Automatización, digitalización y personas

Uno de los elementos más destacados de la jornada fue el grado de automatización del almacén. Kern Pharma ha invertido durante años en la modernización de sus procesos logísticos. La compañía ha incorporado sistemas avanzados de gestión, digitalización, automatización y mejora continua.

Estas inversiones le han permitido ganar eficiencia, flexibilidad y capacidad de respuesta frente a las variaciones de la demanda. En el sector farmacéutico, esta combinación resulta decisiva. La empresa debe responder rápido, pero siempre dentro de estándares estrictos.

La experiencia de Kern Pharma ha ofrecido también una referencia útil para empresas de otros sectores que estudian automatizar parte de su actividad. La compañía ha mostrado que la tecnología ayuda a gestionar la complejidad, aunque no sustituye al criterio operativo.

De hecho, uno de los mensajes más importantes de la visita ha estado en el papel de los equipos. El principal valor sigue estando en las personas que hacen posible que el proceso funcione cada día . La tecnología aporta capacidad pero las personas aportan experiencia, control y adaptación.

Una logística con alta variabilidad

La actividad logística de Kern Pharma presenta una singularidad relevante. El centro no sólo da servicio a la distribución, sino también a la planta de producción. Esta doble función aumenta la exigencia del sistema.

Por un lado, el almacén debe alimentar los procesos internos. Por otro, debe preparar pedidos para hospitales, farmacias, distribuidores y otros clientes. Cada canal tiene distintas necesidades. Cada producto exige un tratamiento específico.

La compañía trabaja con alta variabilidad de productos, un volumen muy elevado de referencias y requisitos estrictos de calidad. Además, su actividad internacional añade mayor complejidad. Kern Pharma tiene presencia comercial en más de 70 países y gestiona operaciones con requisitos específicos de manipulación, almacenamiento y expedición.

Este contexto ha permitido entender por qué la logística farmacéutica requiere tanta precisión. La cadena de suministro no ha sido sólo un soporte operativo, sino una ventaja competitiva .

Más allá de los medicamentos genéricos

Kern Pharma se ha consolidado como referente en medicamentos genéricos. Sin embargo, la compañía ha diversificado su actividad durante los últimos años.

Hoy trabaja en áreas como consumer health, medicamentos hospitalarios, biosimilares, salud de la mujer con Gynea, nutrición deportiva con Finisher y fabricación para terceros. Esta diversificación ha ampliado su cartera y también ha incrementado su complejidad logística.

No todos los productos siguen a los mismos canales. Tampoco todos necesitan las mismas condiciones. Por eso, el modelo logístico de Kern Pharma debe adaptarse a realidades muy distintas sin perder rigor ni eficiencia.

La visita ha mostrado cómo la compañía articula esta complejidad desde una estructura industrial integrada. También ha evidenciado que la moderna supply chain necesita datos, sistemas, coordinación interna, cultura de calidad y visión estratégica.

El Clúster Logístico refuerza su papel de conexión

La visita ha encajado con la misión del Clúster Logístico de Catalunya , una asociación sin ánimo de lucro que trabaja para alinear estrategias, sumar esfuerzos y mejorar la competitividad de las empresas a través de la modernización de la logística y la cadena de suministro.

El clúster reúne a compañías de transporte, almacenamiento, manipulación, software, hardware, ingeniería, consultoría y otros ámbitos relacionados con la actividad logística. Además, cuenta con reconocimiento europeo mediante la certificación bronce de ESCA y forma parte de ALICE, la Alianza for Logistics Innovation through Collaboration in Europe.

Este tipo de encuentros ha reforzado su papel como espacio de aprendizaje y colaboración. Las empresas socias no sólo han escuchado una presentación. También han visto procesos reales, flujos operativos y soluciones aplicadas en un entorno de alta exigencia.

Una visita con lectura estratégica

La visita a Kern Pharma ha permitido entender mejor una logística que muchas veces no se ve, pero resulta esencial. En el sector farmacéutico, la cadena de suministro conecta producción, calidad, distribución, hospitales, farmacias, profesionales sanitarios y pacientes.

Cuando esta logística funciona, el sistema gana fiabilidad. Cuando falla, todo el engranaje le nota. Por eso, la jornada ha tenido un valor que ha ido más allá del recorrido por unas instalaciones.

Kern Pharma ha mostrado una realidad industrial catalana basada en integración, calidad, automatización y eficiencia. El Clúster Logístico de Catalunya ha acercado a sus socios a un caso concreto, útil y muy alineado con los retos actuales del sector.

En definitiva, la visita ha dejado una clara conclusión: la logística farmacéutica exige tecnología, procesos y personas preparadas, pero también una cultura de precisión diaria . Y esa cultura se ha visto hoy en Terrassa.