La resiliència de les cadenes logístiques en el nou món

Clúster Logístic de CatalunyaAlineem estratègies i sumar esforços per potenciar l’activitat industrial a les pimes | Alineamos estrategias y sumar esfuerzos para potenciar la actividad industrial en las pymes.

VIIA reabre servicio de autopista ferroviaria en Barcelona

El servei d’autopista ferroviària de VIIA (grup francès SNCF), reprendrà el 2022 l’operació de la seva autopista ferroviària des de Barcelona. La novetat és que deixarà enrere les locomotores de doble tracció de Renfe a Le Perthus i posarà en funcionament les noves locomotores Captrain.

Després de la pandèmia, el servei es reprendrà amb la finalitat de poder creuar el tram internacional del Pertús amb trens de 750 metres, però amb una sola locomotora.

Abans de la pandèmia, l’autopista ferroviària operava mitjançant la doble tracció de les locomotores de Renfe. No obstant això, això implicava l’ús de dues locomotores que generaven grans sobrecostos.

Fins i tot els combois havien de descompondre o compondre a la terminal de VIIA a Le Boulou (França), ja que era impossible treballar amb trens de 750 metres des del tram internacional cap a Espanya.

A partir de 2022, els models Euro6000 de Stadler i operats per Captrain Espanya, permetran oferir un servei amb major potència d’arrossegament, més rapidesa i fiabilitat.

També es contempla incrementar les freqüències a un major nombre en comparació a les que operaven abans de la crisi sanitària.

La demanda actual

Daniel Lebreton, director comercial de VIIA, va manifestar que s’ha incrementat la demanda de transport fins a Barcelona. Per això, les dates per tornar a la terminal de Can Tunis es definiran a l’octubre d’aquest any segons la viabilitat de la demanda.

Daniel Lebreton també afirma que l’autopista ferroviària ha generat un gran interès en els últims mesos a causa principalment, a la falta de conductors i a l’increment de l’preu de el combustible.

Així mateix admet que hi ha una demanda creixent de transportistes per part de països europeus, a l’igual que de Lituània, Bulgària i Romania, entre d’altres.

VIIA va suspendre la seva activitat des de la Ciutat Comtal al març de 2020 i està treballant perquè a inicis de 2022 s’aconsegueixi el complet restabliment de el servei.

Nou impuls per a la terminal d’autopista ferroviària al port de Barcelona

Pel que fa a la futura terminal d’autopista ferroviària al port de Barcelona, el director comercial del VIIA estima que no hi ha avenços recents pel fet que el projecte va quedar recentment en “stand-by“.

No obstant això, opina que és el “millor moment per reanimar el projecte”, a causa de la gran demanda en el mercat per aconseguir pujar semiremolcs a el tren.

Per la seva banda, VIIA busca reprendre l’operació de les autopistes ferroviàries a Espanya particularment a l’enllaç des de Barcelona, fins i tot abans d’estendre cap a altres punts, com el mercat de València.

En aquest sentit, altres opcions a mitjà termini serien l’operació d’una línia ferroviària entre València i Múrcia o entre Madrid i València.

Pel que fa a les rutes represes a Europa, l’operador intermodal va reiniciar la feina de casa al juliol de 2021, activant la connexió entre Poznan (Polònia) i Espanya a través de Luxemburg i la terminal del Voló.

Els trens que opera VIIA estan entre els més llargs d’Europa amb capacitat per arribar a transportar fins a 2.300 tones.

Port de Tarragona va completar la seva major càrrega d’exportació d’aliments fins ara

Amb una càrrega de 46.200 tonelades d’alfals de l’empresa Noatum a bordo del buque Astra Perseus, el port de Tarragona va completar l’operació major d’exportació agroalimentària de tota la seva història.

La càrrega es va efectuar en el moll tarraconense de Castella Oest en un temps recent de 45 hores i el seu destí és el sud-est asiàtic.  Aquest moll està especialitzat en operacions amb aquest tipus de mercaderies.
Antes d’aquesta operació, les càrregues màximes registrades en el històric d’entrades i salades del port de Tarragona, només havien assolit les 30.000 tonelades.
Una vegada més es confirma que el hub logístic de Tarragona és la principal porta d’accés al país d’aquest tipus de productes.  Els seus usuaris finals son les empreses del sector guanyador d’Aragó, Lleida i les comarques de Barcelona.

Perspectives de recuperació

El port de Tarragona estima que amb el comportament de l’operació és possible recuperar les xifres de l’entrada i sortida de productes agroalimentaris i superar la cota dels 30 milions de tonelades.
De fet, el transport de aquestes mercaderies és un dels tràfics més importants a la zona, ja que hi ha empreses guanyadores i agrícoles que utilitzen el recinte portuari per a les seves exportacions.
Així mateix i en el que va corregir de 2021, les harines, cereals, forrajes i pensaments, son les mercaderies que més incrementen l’operació del port en més de 2,4 milions de tonelades.
Específicament amb l’alfals, l’autoritat portuària de Tarragona va moure 115.000 tonelades durant l’any 2020. Per 2021 ja s’ha registrat el moviment de 80.000 tonelades sense contar amb aquest últim cargament que portarà a superar les xifres de l’exercici anterior.
L’autoritat ha manifestat que “a pesar de la pandèmia, la recuperació va començar a evidenciar-se des d’agost de l’any passat amb l’augment de tots els tràfics fins i tot des del cinquè mes de l’any”.
Respecte a això, les dades de l’operació de maig de 2021 es veuran que es van mobilitzar 2,5 milions de tonelades (37,6% més que en 2020), però un 16,6% menys en comparació al 2019 en el mateix mes  .
En quant als sòlids a granel es registra en aquest mateix mes un augment interanual del 123%, superant les 569.000 tonelades en el mes de maig, després d’un abril de 2021 poc destacat.
El port també aposta per la recuperació mitjançant l’augment de la càrrega general, amb un increment del 71,5% en maig en comparació al mateix mes de 2020, amb 194.315 tonelades.

El Port de Tarragona: un enclavament de gran activitat

Tot es deu a un compte a més de la infraestructura portuària per a trànsit marítim, amb una excel·lent accessibilitat ferroviària a totes les instal·lacions de trànsit i una posició geoestratègica privilegiada que permet oferir un servei òptim tot l’any.
Encara s’observa el fantasma de la pandemia, segons el pla d’inversions del port de Tarragona 2020-2024, es projectarà destinar més de 330 milions d’euros amb el fin de millorar la connectivitat i l’accés del port amb la zona centre peninsular.

1 de cada 10 lliuraments d’Ikea ​​a Barcelona es farà amb una furgoneta elèctrica

Ikea, companyia sueca de mobles, continua en el procés d’ampliació de la seva flota elèctrica per al servei de repartiment a Barcelona.  De fet, adquirir 10 furgonetes elèctriques amb zero amb les que busca evitar la producció de 88 tones anuals de CO2 i duplicar el percentatge de lliuraments ara sense emissions.

Gràcies a l’adquisició d’aquests vehicles que reforça la seva flota ja existent, Ikea realitzarà una de cada deu lliuraments a la capital catalana mitjançant furgoneta elèctrica.
 La companyia estima que per al proper quadrimestre de l’any, podrà realitzar un 10% dels seus desplaçaments amb furgonetes elèctriques aconseguint un total de més de 2.000 enviaments mensuals.

 Millores en la seva cadena de subministrament

 La companyia sosté que va aconseguir adaptar la cadena de subministrament als nous formats de el sector perquè el client tingui una millor experiència.
 A partir d’aquest objectiu espera per 2025, aconseguir que el 100% de la seva flota sigui zero emissions.  Actualment el 34% de la flota d’automòbils que té a Espanya, ja sigui llogada o pròpia, és elèctrica i el 38% híbrida.
 La firma sueca després de diverses proves pilot, va aconseguir evidenciar resultats molt positius que els va impulsar a seguir incorporant vehicles elèctrics a la seva operació.
 Una de les proves pilot la va efectuar amb vuit furgonetes elèctriques amb les quals va aconseguir evitar l’emissió de 70 tones de CO2 a l’atmosfera.  Així mateix, gairebé el 14% de les comandes de tot Catalunya es van lliurar a través d’aquests vehicles.
 Mitjançant un comunicat de premsa, Ikea manifesta que aquest és un compromís ambiciós que s’adapta als canvis en les formes de compra i l’impuls del digital.
 D’aquesta manera, la cadena de mobiliari i decoració apunta a aconseguir un transport zero emissions que serà progressiu any rere any, així:
 ● Per a juny de 2020, buscarà arribar al 20%.
 ● Per a juny de 2023, el 40%.
 ● Per a juny de 2024, el 80%.
 ● Per a juny de 2025, entre un 95% / 100%.

 Ikea: climàticament positiva

 L’empresa de mobles busca per 2030 aconseguir ser climàticament positiva.  Per aconseguir aquest objectiu es va recolzar en l’especialista en mobilitat elèctrica Quantron AG que li subministra els vehicles elèctrics ecològics.
 El model elèctric Q-Light de Quantron va ser provat al juny a les instal·lacions de centre logístic de la companyia.  Es va comprovar l’abast de 170 km, una potència màxima de càrrega de 70 kW i una potència d’accionament de 100 kW.
 La font d’electricitat dels vehicles es genera amb sistemes fotovoltaics, energia 100% renovable.
 El fundador i director executiu de Quantron AG, Andreas Haller, manifesta que Quantron està complaguda de donar suport a Ikea amb l’experiència i coneixement en la mobilitat i lliuraments sense emissions.
 El pas d’Ikea ​​a la mobilitat elèctrica, és un senyal molt important per al país i a nivell internacional per aconseguir un futur més verd al planeta.
 Gràcies a la seva xarxa internacional i a l’experiència Quantron impulsa a diverses companyies a que aconsegueixi un transport de mercaderia sense emissions.

 

Com serà el futur de les autopistes sense peatge?

El Gremi de Transports i Logística de Catalunya s’estima en uns 2.000 euros a l’any l’estalvi que s’aconseguirà per camió de transport a causa de l’eliminació dels peatges a l’AP-2 i l’AP-7, dues de les principals vies per al transport  internacional.

 L’estalvi també és per als altres vehicles pesants que transiten per la zona, ja que des de 2012 hi ha un desviament obligatori des de la N-II que els obliga a utilitzar les vies de peatge per motius de seguretat viària.
 L’eliminació es va dur a terme l’1 de setembre, però la mesura pot ser només temporal en el cas que el Govern aconsegueixi aprovar el projecte de taxa de pagament per ús, per a la xarxa d’alta capacitat de l’Estat.
 Així mateix, Raquel Sánchez, ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, va defensar la idea de la temporalitat, ja que el considera un “mecanisme just” per a sufragar les cada vegada més enormes despeses que implica el manteniment d’aquesta xarxa viària, una de  les més extenses de la Unió Europea.
 S’estima que per aquestes vies circulen diàriament uns 12.000 vehicles industrials, cap a la frontera de La Jonquera.

 L’eliminació de peatges i els seus avantatges

 Per la seva banda, el Gremi de Transports i Logística de Catalunya considera que l’eliminació dels peatges de les autopistes és una bona aportació tant per a la millora de la seguretat viària, com per afavorir la descongestió de la xarxa viària nacional.
 L’altre avantatge és que des d’ara els conductors de carreta podran triar transitar una o altra via, no basats només en criteris econòmics com fins ara, sinó principalment en funció de la destinació a què es dirigeixi o de la distància a recórrer per arribar-hi.
 Gràcies a la gradual alliberament de peatges a les autopistes, s’aconseguirà rebaixar de forma significativa l’actual facturació que els transportistes a Espanya i Catalunya han d’assumir per aquest concepte.
 El Gremi també destaca que ja durant més de cinc dècades les empreses concessionàries que han gestionat aquestes vies, ja han aconseguit a la data amortitzar la inversió de construcció i manteniment fins a 50 vegades mitjançant el lloc segur de peatges.
 Amb això, consideren satisfactori que un cop vagin vencent els contractes de concessió, també s’alliberin de peatges nous trams d’autopistes a Espanya.

 Els peatges actualment al país

 A la data encara Espanya compta amb un total de 3.223 quilòmetres de pagament en 39 carreteres de la xarxa viària nacional.  Només 21 províncies espanyoles es troben lliures de vies de peatge.
 No obstant això, durant els últims anys en diversos trams en diferents vies s’han anat expirant les seves concessions, amb la qual cosa han passat a formar part de la xarxa pública estatal.
 Un exemple d’això és que a finals de l’any 2018 va vèncer la concessió de l’autopista AP-1 Burgos-Armiñón (84 quilòmetres de longitud) quedant lliure de peatge.  Al gener de 2020 va succeir el mateix amb les autopistes AP-7 entre Alacant i Tarragona (474 ​​quilòmetres), i l’AP-4 entre Sevilla i Cadis (94 quilòmetres).

 

Informe “La transició cap a una mobilitat més intel·ligent i sostenible”

Clúster Logístic de CatalunyaAlineem estratègies i sumar esforços per potenciar l’activitat industrial a les pimes | Alineamos estrategias y sumar esfuerzos para potenciar la actividad industrial en las pymes.

Logística i noves tecnologies

Clúster Logístic de CatalunyaAlineem estratègies i sumar esforços per potenciar l’activitat industrial a les pimes | Alineamos estrategias y sumar esfuerzos para potenciar la actividad industrial en las pymes.

Creix tràfic de contenidors al Port fins juliol 2021

 Fins a juliol de 2021 el tràfic de contenidors del port de Barcelona va registrar un increment del 30,4%, xifra que supera el rècord històric de 2019 (2.007.903 TEU).
 La mostra és que durant els 7 primers mesos de l’enguany es van transportar més de 2 milions de TEU a través del hub català.  La xifra va representar un 4,1% més de contenidors mobilitzats en comparació amb l’any 2019.
 Aquest comportament confirma la recuperació de l’economia al voltant d’aquesta infraestructura logística, superant fins i tot els volums abans de la pandèmia.
 Pel que fa a les exportacions, 65.680 TEU van superar les importacions amb 54.171 TEU, però pel que fa al seu creixement gairebé s’igualen.  Per exemple i en comparació amb 2020, els contenidors embarcats a port de Barcelona van pujar un 17,3% mentre que els desembarcats ho van fer un 16,2%.
 Pel que fa a el tràfic total, es va registrar un creixement d’un 16,6% enfront de 2020 amb 38.518.888 tones acumulades fins al mes de juliol.  El positiu és que es manté la tendència alcista que ve registrant des de finals de l’any passat.

 Transport d’automòbils a l’alça

 Pel que fa a segment de vehicles, es manté llançant resultats positius amb un total de 318.823 unitats transportades.  Aquesta xifra representa un creixement del 23,7% en comparació al 2020, percentatge impulsat gràcies a la pujada de les exportacions en el 41%.
 En aquest ordre d’idees, els principals indicadors de trànsit llancen resultats positius entre els mesos de gener i juliol de 2021, excepte els passatgers (-19,8%) i els líquids a dojo (-11,8%), en part a causa  a la davallada de gasolines i gas natural.

 Transport de passatgers

 En aquest segment, es van registrar un total de 432.250 passatgers que han embarcat o desembarcat al port de Barcelona.
 D’aquesta xifra, 389.840 s’han mobilitzat a través de ferris de línia regular, el que demostra un augment del 14,7% en comparació amb l’any 2020.
 Però el principal descens de passatgers s’observa en els creuers que si bé han retornat de mica en mica a la seva activitat des del passat mes de juny de 2021, porten acumulat una caiguda del 78,7% producte de tots els mesos d’inactivitat.

 Altres mercaderies

 Altres sectors també han aportat a el creixement de el tràfic de contenidors en el que va corregut de 2021 a través del Port de Barcelona.  Entre ells es troba el sector alimentari i ramader amb un creixement del 19,6%, a causa de l’augment dels tràfics d’hortalisses, fruites, i llegums (61,9%).
 Altres productes alimentaris com els carnis van registrar un 35,4%, un sector tradicionalment exportador.  També han llançat resultats positius aquells minerals no metàl·lics, particularment la sal comuna.
 Quant als països, l’Extrem Orient i la Xina, es mantenen com a principals zones d’origen i destí de el comerç que utilitzen el port de Barcelona.  El segueixen països de la Mediterrània Oriental, Nord d’Àfrica i d’el proper Orient.
 Finalment, pel que fa a les mercaderies embarcades en camions, plataformes o remolcs (càrrega rodada), es registra una bona mobilitat a través de les autopistes de la mar (serveis que connecten Barcelona amb Itàlia i amb el nord d’Àfrica).

Escassetat de xips es fa sentir en logística de el sector automobilístic

 A causa de la crisi de microxips necessaris per a la producció i la logística d’automòbils, les plantes de Ford, Renault, Seat i PSA, entre d’altres a Espanya, han hagut de reajustar els seus plans de producció producte de l’escassetat d’aquest input.
 Just quan el sector començava a recuperar les seves normals volums de producció d’abans de la pandèmia, els fabricants d’equip original, OEM (Original Equipment Manufacturer) experimenten un dèficit en el proveïment de microxips.  Aquesta situació ha provocat la paralització de la producció dels fabricants.
 Els microxips o semiconductors són components indispensables en la fabricació d’un vehicle convencional que de mitjana pot tenir més de 100 unitats.
 L’escassetat que va començar des de mitjans de 2020, portarà a la indústria a perdre aproximadament més d’un milió d’unitats de producció a nivell mundial durant el primer trimestre del 2021. Així ho va concloure l’últim estudi de l’Association of European Vehicle Logistics, ECG.

 Les conseqüències a Espanya ia Europa

 Al nostre país particularment les conseqüències es van començar a apreciar quan a finals de desembre de l’any passat, Seat va informar que tenia dificultats pel desproveïment de xips.
 No obstant això i ja durant els últims mesos de 2021, la situació també ha afectat Ford, Renault i PSA (Stellantis), fabricants que han hagut de fer reajustaments als seus plans de producció, reduint el nombre de torns i la quantitat de vehicles fabricats  .
 Per la seva banda, Europa és un dels continents més afectats pel problema.  De fet, una de cada cinc plantes d’encaix ha estat afectada, encara que s’estima que el nombre de fabricants d’automòbils afectats sigui més gran.

 Els motius de la crisi

 Són diversos els factors que van ocasionar la manca de semiconductors en el mercat.  Per començar, la pandèmia va detenir les màquines en el sector de l’automòbil i al seu torn, es va incrementar la demanda de l’electrònica de consum per al treball i activitats diàries.
 Per això, els xips es van destinar a la fabricació de mòbils, vídeo jocs i ordinadors personals.  En aquest panorama, els fabricants de microxips van haver de buscar altres clients per aconseguir el punt d’equilibri de l’negoci.
 Ara que les línies tradicionals de producció es van reactivar, els fabricants d’equip original van descobrir que és més rendible treballar per a l’electrònica de consum que per a la producció d’automòbils.
 A aquesta situació se li sumen altres causes com la guerra comercial entre la Xina i els Estats Units, els desajustos en la producció, condicions climàtiques adverses i accidents en algunes unitats productives.
 S’estima que continuaran les dificultats en els pròxims mesos, fins i tot anys, per aconseguir respondre a la demanda actual de semiconductors.  El tema és que és una entrada que no és possible escalar de forma ràpida i que fins ara només s’ha aconseguit produir en la mesura que augmenta la demanda.
 En l’actualitat, els grans fabricants d’automòbils que han reportat alteracions en la seva producció per falta de microxips són: Mercedes-Benz, Ford, Renault, Honda, JL, Stellantis, Volkswagen i Toyota.

Alguaire hauria de ser l’aeroport logístic més important de al sud d’Europa

En el marc d’una visita privada a l’aeroport de Lleida-Alguaire, Ignasi Sayol president del Clúster Logístic de Catalunya, va manifestar que indubtablement Alguaire s’ha de convertir en el “aeroport logístic de al sud d’Europa”.

 A aquesta apreciació es va sumar Antoni Cañete, president Pimec confederació patronal que agrupa pimes i autònoms de Catalunya.  Tots dos directius van comprovar el gran potencial amb què compta la terminal aèria per consolidar-se en una infraestructura vital per al desenvolupament de el sector empresarial català.
 Ignaci Sayol ha afegit que a l’apostar per Alguaire com a hub logístic, de fet, podria ser possible “descarregar l’operació de l’aeroport de Barcelona”.
 A la visita d’l’aeroport també van assistir importants membres de el sector com Isidre Gavin, secretari d’infraestructures i mobilitat i Jordi Candela director d’aeroports de Catalunya.

 El “Memphis de Catalunya”

 Lleida-Alguaire ha rebut el qualificatiu de “Memphis de Catalunya”, per ser estratègic per al sector logístic no només de la regió sinó de tot el país.
 Cal destacar que la terminal aèria de Lleida-Alguaire és el primer aeroport dissenyat, construït i impulsat per la Generalitat.  La nova infraestructura fa part de la materialització i el compliment de la nova llei d’aeroports de Catalunya que també serà aplicada als altres aeròdroms i aeroports catalans.
 La inversió en el Alguaire va estimar uns 95 milions d’euros, amb l’objectiu d’atreure vols nacionals i internacionals.
 Inicialment les primeres companyies aèries en operar allà han estat Vueling i Ryanair que enllacen amb Mallorca, París, Milà i Frankfurt i es busca ampliar l’oferta turística a diferents destinacions per atreure més viatgers.
 Característiques de la terminal
 ● L’aeroport compta amb un disseny particular, obra de l’arquitecte madrileny Fermín Vázquez.  El que més es destaca de la infraestructura és la torre de control de 41 metres d’altura, integrada a l’edifici.
 ● La superfície total és de 4.000 metres quadrats.
 ● Disposa d’un vestíbul de 530 metres quadrats i 4 mostradors de facturació.
 ● La seva sala d’espera té 450 metres quadrats.
 ● La pista té 2.500 metres de llarg per 61 metres d’ample.
 ● Té un àrea d’estacionament d’aeronaus tipus Airbus A-320 oa-321, amb capacitat per a més de 150 passatgers, o per a aquelles de tipus regional amb capacitat per a 70 o 80 places.
 ● Té capacitat per a operar uns 14 vols per hora.
 ● El total d’edificis ocupa una superfície de 4.000 metres quadrats.
 ● Té capacitat per a 400.000 passatgers.
 ● Compte ja amb la capacitat operativa per iniciar el trànsit de mercaderies.
 ● Té 120 places d’aparcament amb la possibilitat de ser ampliades.
 Pel que fa a les activitats comercials de l’aeroport es desenvoluparan en conjunt entre el sector públic i privat, mitjançant una societat de desenvolupament en la qual participen Aeroports de Catalunya (soci majoritari) i l’Ajuntament d’Alguaire, el de Lleida, el de Torrefarrera.  També la integren la Cambra de Comerç de Lleida, el Consell Comarcal de Segrià i la Diputació de Lleida.
 És indubtablement un repte per a Catalunya que portarà noves oportunitats de desenvolupament logístic, comercial i de turisme de la regió i de tot el territori espanyol.