El Port de Barcelona ha començat l’any amb un notable augment en la seva activitat, tant en el tràfic de mercaderies com en el de passatgers de creuers. Aquest creixement marca un fita en la història recent del port i reforça la seva posició com un dels principals hubs marítims del Mediterrani.

Increment en el tràfic de contenidors

Durant una roda de premsa celebrada aquest matí, es va revelar que el tràfic de contenidors ha experimentat un increment del 24% en el primer semestre de l’any, arribant a les 752.000 unitats plenes. Aquest creixement trenca amb la tendència de caiguda observada l’any anterior i assenyala una recuperació significativa en el sector.

L’augment en el tràfic de transbordaments ha estat clau en aquest creixement, amb un increment del 45% des de l’inici de l’any. Aquest tipus d’operacions, que impliquen la descàrrega i càrrega de contenidors en altres vaixells, ha contribuït de manera crucial al rendiment positiu del port.

Impacte de la crisi del Mar Roig

La crisi del Mar Roig ha tingut un impacte considerable en el tràfic marítim global, beneficiant indirectament el Port de Barcelona. Amb les mercaderies desviant-se de la ruta tradicional a través del Canal de Suez cap a l’estret de Gibraltar i la ruta africana pel Cap de Bona Esperança, Barcelona s’ha consolidat com un hub estratègic per a les empreses navilieres.

La reorientació de les rutes marítimes ha posicionat Barcelona, juntament amb València i Algesires, com a punts clau de connexió amb els ports del Mediterrani oriental. Aquest canvi ha resultat en una major afluència de tràfic i ha incrementat la rellevància del port en el comerç global.

Adaptacions logístiques i augment de la capacitat

Per gestionar l’increment en l’activitat, el Port de Barcelona ha implementat canvis significatius en la seva organització logística. Una de les terminals opera durant tota la nit i es preveu obrir una nova terminal al setembre. Aquestes mesures han estat essencials per augmentar la capacitat operativa del port i evitar el col·lapse.

El port anticipa que aquesta situació excepcional continuarà durant la resta de l’any. Si el ritme actual es manté, s’espera assolir un rècord històric en el tràfic de contenidors al final de l’exercici. Amb més de 2 milions de TEU (mesura estàndard per a contenidors de 20 peus) registrats en el primer semestre, es projecta que la xifra podria duplicar-se a 4 milions de TEU per a finals d’any. Aquest augment s’ha traduït en un increment del 10,2% en les tones de mercaderies, arribant als 35,8 milions.

Creixement en el tràfic de creuers

El tràfic de passatgers també ha mostrat una tendència positiva, especialment en el sector de creuers. Els resultats del primer semestre indiquen un augment del 3,9% en el nombre de creueristes, arribant als 1,1 milions de visitants. El port ha batut el rècord d’escales de creuers amb la ciutat com a port base, representant el 83% del total.

Preparatius per a la Copa de l’Amèrica

En preparació per a la Copa de l’Amèrica, el Port de Barcelona es troba en un procés de millora de les seves infraestructures. Es preveu l’execució de 22 obres amb una inversió total de 120 milions d’euros, dividida equitativament entre recursos públics i privats. Aquestes millores no només busquen optimitzar les operacions durant l’esdeveniment, sinó també enfortir la infraestructura a llarg termini.

Dades financeres positives

Les dades financeres del Port de Barcelona fins al maig reflecteixen un creixement sostingut. Els ingressos han arribat als 79 milions d’euros, un augment del 2% en comparació amb el mateix període de l’any anterior. El resultat net de l’exercici se situa en 21 milions d’euros, el que representa un increment del 13%. Aquests resultats financers subratllen la solidesa i eficiència de la gestió del port.

Implicacions futures

El notable rendiment del Port de Barcelona en el que va d’any no només representa una recuperació, sinó també una consolidació del seu paper com un hub marítim d’importància estratègica. La capacitat d’adaptar-se ràpidament a les canviants condicions del mercat global ha estat clau en aquest èxit.

Les millores contínues en infraestructura i l’optimització de les operacions logístiques asseguren que el port estarà preparat per afrontar futurs desafiaments i aprofitar noves oportunitats. L’increment en el tràfic de contenidors i passatgers, combinat amb sòlids resultats financers, col·loca el Port de Barcelona en una posició avantatjosa per seguir liderant en el sector marítim.

En resum, el Port de Barcelona ha demostrat la seva capacitat per adaptar-se i créixer en un entorn global desafiant, consolidant la seva rellevància en el comerç internacional i el turisme de creuers. Les inversions en infraestructura i les millores operatives continuaran sent essencials per mantenir aquest impuls i assegurar un futur pròsper per al port i la regió.

Clúster Logístic de Catalunya

Alineem estratègies i sumar esforços per potenciar l’activitat industrial a les pimes | Alineamos estrategias y sumar esfuerzos para potenciar la actividad industrial en las pymes.

Les infraestructures juguen un paper fonamental en el desenvolupament d’un país. En el context de l’economia, la logística es presenta com una activitat transversal clau. A Catalunya, el sector logístic representa gairebé un 12% del PIB, el que equival a uns 28.000 milions d’euros, una xifra que ha mostrat una recuperació significativa després de la crisi de la pandèmia de COVID-19. Aquest sector és vital per mantenir una indústria i un sector agroalimentari competitiu. No obstant això, la manca d’inversions en infraestructures posa en perill aquest creixement i eficiència.

La logística com a columna vertebral de l’economia

La logística no només facilita el moviment de béns i serveis, sinó que també impulsa altres sectors econòmics. A Catalunya, la logística mostra un pes creixent en l’economia, reflectint la seva importància per a un futur econòmic robust i sostenible. És crucial una logística eficient per a un país viable i competitiu. No obstant això, la manca d’inversió en infraestructures crítiques ha creat una situació dramàtica que requereix atenció urgent.

Necessitat d’un país en xarxa

Per desenvolupar una activitat econòmica equilibrada a tot el territori, és essencial que les principals àrees d’activitat econòmica i els nodes logístics, portuaris i aeroportuaris estiguin interconnectats. Les inversions compromeses han de materialitzar-se per garantir aquesta connectivitat. La gestió de proximitat es presenta com una solució viable, tal com recomana la Unió Europea. Catalunya ha d’assumir plenes competències en la gestió d’infraestructures clau com ports, aeroports i el Consorci de la Zona Franca per millorar l’eficiència i la governança.

El Corredor ferroviari del Mediterrani

Entre totes les infraestructures, el Corredor ferroviari del Mediterrani destaca com l’espina dorsal del país. Per continuar amb les exportacions terrestres, és crucial substituir gradualment el transport de camions pel ferrocarril. Més de 10.000 camions creuen diàriament la frontera de la Jonquera, una xifra que subratlla la necessitat d’alternatives més sostenibles. El sector agroalimentari de l’arc mediterrani exporta més de 16.000 milions de quilograms de fruites i verdures, el que reforça la urgència d’un corredor ferroviari eficient.

Sostenibilitat i pressió logística

La pressió per una logística més sostenible augmenta a Europa i especialment en els països clients. Sense solucionar els problemes actuals, les exportacions es veuran afectades negativament. Els colls d’ampolla en la mobilitat, com el pas de frontera o el nus de Tarragona, s’han d’abordar per garantir un servei eficient en termes de temps i qualitat. La migració al ferrocarril del transport terrestre només serà possible amb una infraestructura adequada que garanteixi interoperabilitat i intermodalitat.

Reptes actuals i colls d’ampolla

En l’actualitat, els ràtios de transport de mercaderies per ferrocarril i la intermodalitat estan estancats en nivells de fa 20 anys. Enviar 40 tones de mercaderies per camió no té cost de peatges fins a la frontera, mentre que fer-ho per ferrocarril sí que té costos addicionals. Aquest desequilibri ressalta la necessitat d’una revisió de polítiques i una inversió significativa en infraestructures ferroviàries. El nus de Tarragona, el tercer nus logístic més important d’Europa, enfronta colls d’ampolla dramàtics. El Ministeri de Transport està implementant solucions com el tercer fil ferroviari, però aquestes quedaran col·lapsades a curt termini, ja que aquest projecte porta més de 15 anys en construcció.

La realitat del transport ferroviari

Les realitats del transport ferroviari a Espanya mostren un panorama descoratjador. Els missatges grandiloqüents no es corresponen amb les realitats del terreny. La manca d’inversions ha deixat el país amb una infraestructura ferroviària obsoleta i col·lapsada. La necessitat de solucions ràpides i efectives és urgent. Sense aquestes, els desafiaments logístics actuals persistiran, afectant la competitivitat i la sostenibilitat del país.

Conclusió: Una crida a l’acció

El desenvolupament d’infraestructures eficients i modernes és indispensable per assegurar un futur econòmic sòlid i sostenible. La logística juga un paper central en aquesta equació, i la seva eficiència depèn en gran mesura de la qualitat de les infraestructures disponibles. La situació actual requereix un compromís ferm per part de les autoritats per materialitzar les inversions compromeses i adoptar una gestió de proximitat que permeti una administració més eficient dels recursos.

Catalunya, amb la seva posició estratègica i el seu pes econòmic, necessita assumir competències plenes en la gestió d’infraestructures clau. Només així es podrà garantir un desenvolupament equilibrat i sostenible, que permeti a totes les àrees del territori prosperar. El Corredor ferroviari del Mediterrani, com a espina dorsal del país, requereix atenció prioritària per superar els reptes logístics i mediambientals actuals.

En resum, la importància de les infraestructures en la construcció d’un país de futur no es pot subestimar. L’acció immediata i decisiva és l’única via per assegurar que Espanya, i en particular Catalunya, puguin enfrontar els desafiaments econòmics i logístics del segle XXI amb èxit i sostenibilitat.

Clúster Logístic de Catalunya

Alineem estratègies i sumar esforços per potenciar l’activitat industrial a les pimes | Alineamos estrategias y sumar esfuerzos para potenciar la actividad industrial en las pymes.

La digitalització és una tendència irreversible en gairebé tots els sectors econòmics, i el transport de mercaderies per carretera no n’és una excepció. No obstant això, a Catalunya, aquest procés sembla avançar a un ritme més lent del previst. Segons un estudi recent realitzat per l’Associació General d’Autònoms i Pimes Transportistes de Catalunya (AGTC), només un 7,5% dels transportistes catalans ha adoptat el document electrònic del transport (DET) o e-CMR, malgrat els nombrosos avantatges que aquest ofereix.

Coneixement i ús del document electrònic

El DET, que serà presumptament d’ús obligatori a partir de l’1 de gener de 2026, encara és un gran desconegut entre els professionals del sector. L’informe de l’AGTC revela dades preocupants: gairebé la meitat dels transportistes consultats (48,6%) desconeix l’existència d’aquest document i un sorprenent 64,5% ignora que el seu ús serà obligatori en pocs mesos. Aquest desconeixement s’estén també al fet que l’ús de l’e-CMR ja és vàlid en 28 països europeus, coneixement que només arriba al 15% dels enquestats.

Avantatges percebuts i desafiaments en la implementació

Entre les avantatges que el DET pot oferir, el 27% dels transportistes enquestats creu que facilitarà el seu treball, mentre que un altre 17% considera que millorarà les prestacions del document en paper. A més, un altre 17% subratlla l’accessibilitat que proporciona a tots els agents implicats en el procés logístic i un 14% opina que el seu ús serà fàcil.

No obstant això, la transició al format electrònic no està exempta de desafiaments. L’informe destaca la baixa utilització de la documentació electrònica per part de càrregues, operadors de transport o agències, amb només un 7,5% dels enquestats dient haver-la usada fins ara. Aquest mateix percentatge assenyala que algun client els ha proposat o exigit l’adopció imminent del document electrònic.

Suport i expectatives cap a l’administració pública

L’estudi també fa llum sobre el paper que hauria de jugar l’administració en aquest procés de digitalització. Un 50% dels enquestats opina que l’administració hauria d’oferir més ajudes directes als transportistes. Un 28% sol·licita més informació sobre el DET, i un 20% demana una major implicació en el procés logístic.

És evident que hi ha un clam per un major suport, especialment en termes d’ajudes públiques per a la implantació del DET. Malgrat la difusió realitzada per les administracions públiques i les associacions de transportistes, menys del 30% dels enquestats coneix l’existència d’aquestes ajudes i només un 8% ha sol·licitat alguna.

Cap a un futur digital

L’AGTC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Quijote per al Transport, va constituir l’Observatori Permanent de la Digitalització del Transport Català el 2022. Aquest observatori té com a objectiu analitzar i quantificar els avenços del sector en matèria de digitalització, crucial per mantenir la competitivitat en un mercat cada vegada més globalitzat i exigent.

En conclusió, encara que la transició cap a la digitalització del transport a Catalunya és clarament lenta, els beneficis potencials i la inevitabilitat de la seva adopció suggereixen que els esforços han d’intensificar-se. La col·laboració entre el sector privat i l’administració pública serà fonamental per superar els reptes actuals i futurs, assegurant així que el transport català no només compleixi amb els requisits legals vinents, sinó que també aprofiti les oportunitats que la digitalització ofereix per millorar l’eficiència i la sostenibilitat

Clúster Logístic de Catalunya

Alineem estratègies i sumar esforços per potenciar l’activitat industrial a les pimes | Alineamos estrategias y sumar esfuerzos para potenciar la actividad industrial en las pymes.

Utilitzar la Intel·ligència Artificial (IA) per als pronòstics de demanda pot millorar significativament la precisió i eficiència de les operacions en diversos sectors. És per això que Heineken està fent servir eines disruptives per a millorar els processos generals i específics.

De fet, l’ús de IA per a pronòstics de demanda permet a les empreses anticipar-se a les necessitats del mercat, optimitzar inventaris, i millorar l’eficiència operativa. Els experts asseguren que la clau de l’èxit resideix en la correcta recopilació i preparació de dades, la selecció adequada del model, així com d’un procés continu d’avaluació i millora.

IA per als pronòstics de demanda d’Heineken

En concret, fonts d’Heineken van anunciar que estan avançant en la millora de les seves previsions de demanda mitjançant la implementació d’intel·ligència artificial (*IA) i aprenentatge automàtic. Per a aconseguir-ho, la cervesera neerlandesa ha adoptat una solució *SaaS (Software as a Service)  de Blue Yonder. Es tracta de Blue Yonder *Cognitive *Demand *Planning, una solució *Saas d’última generació. Van detallar que està basada en microserveis. Així mateix, és una eina nativa en el núvol que utilitza tant Intel·ligència Artificial com Aprenentatge Automàtic. La intenció és millorar la precisió de les previsions de l’empresa.

Estimen que l’eina permetrà a Heineken ajustar la seva producció i subministrament de manera més precisa, tenint en compte dinàmiques tant externes com internes. Al seu torn, l’eina també ajudarà a reduir biaixos en les seves previsions.

Aquesta iniciativa és part dels esforços continus de millora en la cadena de subministrament d’Heineken i s’espera que tingui un impacte positiu en la sostenibilitat de l’empresa. Específicament, la solució permetrà unificar en el núvol tots els registres comercials i els relacionats amb els processos de planificació. Això facilitarà la presa de decisions més informades i en temps real, permeten a Heineken operar amb major velocitat i escala.

Beneficis

Entre els beneficis específics d’aquesta implementació es troben la possibilitat d’escurçar el cicle de planificació, prendre decisions basades en dades, reduir errors i millorar la precisió en les previsions de demanda. A més, la capacitat de respondre de manera més ràpida i adequada als canvis en la demanda és un avantatge significatiu en el competitiu mercat cerveser.

Altres avantatges són la capacitat de comprimir el cicle de planificació i capacitar als planificadors per a promoure l’estratègia. Igualment compta entre els beneficis la possibilitat de crear i implantar solucions personalitzades i ampliades. Amb una solució d’aquest tipus, augmenta la capacitat per a gestionar la complexitat i augmentar la precisió dels processos.

Amb aquestes millores, Heineken no sols optimitza la seva eficiència operativa, sinó que també enforteix la seva posició en el mercat en poder adaptar-se ràpidament a les fluctuacions en la demanda. Aquesta adopció de tecnologies avançades reflecteix el compromís d’Heineken amb la innovació i la sostenibilitat en totes les seves operacions.

En qualsevol cas, es tracta d’accions que s’emmarquen en les estratègies de sustentabilitat de l’organització en tots els components de la seva cadena de valor.

Imatge cortesia d’https://www.heinekenespana.es, a qui pertanyen tots els drets

Clúster Logístic de Catalunya

Alineem estratègies i sumar esforços per potenciar l’activitat industrial a les pimes | Alineamos estrategias y sumar esfuerzos para potenciar la actividad industrial en las pymes.

El Port de Barcelona i Adif han constituït la societat Train Port Barcelona, una empresa conjunta participada al 50% per totes dues entitats. Es tracta d’una fita que marca un pas crucial en la col·laboració entre les administracions per al desenvolupament i la gestió del node logístic ferroviari de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Entre els objectius de Train Port Barcelona està el fer un impuls al transport ferroviari de mercaderies en l’eix mediterrani i més enllà. Aquesta empresa s’encarregarà de planificar, desenvolupar i administrar les infraestructures que compondran el node logístic. Algunes d’aquestes inclouen el Complex ferroviari de Can Tunis i les terminals intermodals de La Llagosta, el Port de Barcelona i l’Autopista Ferroviària (*ferroutage).

Objectius de Train Port Barcelona

Fonts del port de Barcelona han assegurat que tots dos socis de Train Port Barcelona treballaran de manera coordinada per a optimitzar les inversions i la gestió dels recursos. Això amb la finalitat d’oferir serveis més competitius. La societat també aspira a convertir-se en l’interlocutor de referència per als operadors ferroviaris i les terminals *ferroportuarias. En qualsevol cas, la intenció és garantir un servei de qualitat al client final.

Així mateix, totes dues organitzacions han assenyalat que la creació de Train Port Barcelona representa un avanç significatiu en la gestió *ferroportuaria. Això perquè es tracta d’una acció que passa de la col·laboració entre institucions a la cooperació i corresponsabilitat. Es tracta d’un enfocament que busca aconseguir la màxima eficiència en termes ambientals, de connectivitat i competitivitat.

Activitats

Entre les activitats que la societat Train Port Barcelona durà a terme compten la gestió i explotació del Centre de Gestió *Ferroportuario de Barcelona (*CGFB) i la prestació de serveis de maniobra i operacions de tren. També està contemplada entre els abastos de la societat la construcció i explotació de la futura Terminal Intermodal del Port de Barcelona.

Igualment des de l’enclavament català van assegurar que l’explotació de la Terminal Intermodal i Logística de La Llagosta estarà també dins de les responsabilitats de la flamant societat. Van detallar que comptarà amb participació en la futura terminal d’Autopista Ferroviària (*ferroutage)

De fet, van assegurar que Train Port Barcelona es posiciona com una iniciativa pionera en la gestió d’infraestructures *ferroportuarias. Això perquè és una iniciativa capaç de propiciar sinergies i aprenentatge en un sector clau per al desenvolupament social i econòmic del país.

Cal destacar que les inversions previstes en les diferents infraestructures gestionades per Train Port Barcelona ascendeixen a 47 milions d’euros. Al seu torn, estimen que la creació d’ocupació rondarà pels 200 llocs de treball. 

En definitiva, des de la nova societat van assegurar que la constitució de Train Port Barcelona marca l’inici d’un nou capítol en la logística de la ciutat. En suma, és una forta aposta per un transport més sostenible, eficient i competitiu.

Imatge cortesia d’https://www.portdebarcelona.cat, a qui pertanyen tots els drets

Clúster Logístic de Catalunya

Alineem estratègies i sumar esforços per potenciar l’activitat industrial a les pimes | Alineamos estrategias y sumar esfuerzos para potenciar la actividad industrial en las pymes.