Kern Pharma va mostrar al Clúster Logístic la logística que sosté al sector farmacèutic

/by

El Clúster Logístico de Catalunya ha visitado hoy las instalaciones de Kern Pharma en Terrassa para conocer desde dentro una de las cadenas de suministro más exigentes del sector farmacéutico. La jornada ha permitido acercar a las empresas socias del cluster a una realidad industrial donde la logística no ha actuado como un área secundaria, sino como una pieza clave del funcionamiento diario.

La visita ha tenido un enfoque muy práctico. Kern Pharma ha recibido a los asistentes y les ha acompañado en una sala para realizar una presentación inicial. Después, el grupo recorrió las instalaciones siguiendo el flujo de los materiales. Por último, los participantes han vuelto a la sala para abrir un turno de preguntas y compartir impresiones.

El encuentro ha dejado una idea clara: en la industria farmacéutica, cada decisión logística impacta en la calidad, la seguridad y el servicio . No se trata sólo de mover productos. También es necesario controlar, documentar, conservar, preparar y expedir con precisión.

visita Kern Pharma

Una empresa catalana con una historia industrial sólida

Kern Pharma nació en 1999 en Terrassa, después de la adquisición de una planta del Grupo Roche por parte del Grupo Indukern. En esos 27 años de trayectoria, la compañía se ha consolidado como uno de los principales actores del sector farmacéutico en España.

El laboratorio forma parte de una empresa familiar, pero su tamaño responde hoy a una realidad industrial avanzada. Su complejo de Terrassa integra desarrollo, producción, control de calidad y distribución. Este modelo de integración vertical ha permitido a Kern Pharma reforzar la trazabilidad, mejorar la seguridad y ganar fiabilidad en sus procesos.

La visita ha resultado especialmente interesante porque ha mostrado cómo una compañía farmacéutica gestiona una cadena crítica desde dentro. En este sector, producir bien no basta. También es necesario asegurar que cada producto mantenga sus condiciones, llegue al canal adecuado y cumpla todos los requisitos exigidos por las autoridades sanitarias.

Un centro logístico altamente especializado

Kern Pharma dispone de más de 40.000 metros cuadrados de instalaciones industriales . Dentro de ese complejo, su centro logístico ocupa unos 10.000 metros cuadrados y funciona como un hub altamente especializado.

Desde este espacio, la compañía gestiona más de 80.000 pedidos anuales . La cifra refleja ya una actividad intensa, pero el verdadero reto aparece en la variedad de referencias, canales y requisitos. La empresa trabaja con un volumen muy elevado de productos activos y con flujos constantes hacia distintos mercados.

Durante el recorrido, los asistentes siguieron el camino natural de los materiales. La visita ha pasado por la recepción, toma de muestras, almacenamiento, movimientos internos, preparación de pedidos y expedición. Este itinerario ha permitido visualizar cómo cada fase condiciona a la siguiente.

En una cadena farmacéutica, un error en la recepción puede afectar al resto del proceso. Una incidencia en el almacenamiento puede comprometer su calidad. Una preparación incorrecta puede impactar en hospitales, farmacias o distribuidores. Por eso, Kern Pharma ha mostrado una logística diseñada para reducir riesgos y aumentar el control.

Automatización, digitalización y personas

Uno de los elementos más destacados de la jornada fue el grado de automatización del almacén. Kern Pharma ha invertido durante años en la modernización de sus procesos logísticos. La compañía ha incorporado sistemas avanzados de gestión, digitalización, automatización y mejora continua.

Estas inversiones le han permitido ganar eficiencia, flexibilidad y capacidad de respuesta frente a las variaciones de la demanda. En el sector farmacéutico, esta combinación resulta decisiva. La empresa debe responder rápido, pero siempre dentro de estándares estrictos.

La experiencia de Kern Pharma ha ofrecido también una referencia útil para empresas de otros sectores que estudian automatizar parte de su actividad. La compañía ha mostrado que la tecnología ayuda a gestionar la complejidad, aunque no sustituye al criterio operativo.

De hecho, uno de los mensajes más importantes de la visita ha estado en el papel de los equipos. El principal valor sigue estando en las personas que hacen posible que el proceso funcione cada día . La tecnología aporta capacidad pero las personas aportan experiencia, control y adaptación.

Una logística con alta variabilidad

La actividad logística de Kern Pharma presenta una singularidad relevante. El centro no sólo da servicio a la distribución, sino también a la planta de producción. Esta doble función aumenta la exigencia del sistema.

Por un lado, el almacén debe alimentar los procesos internos. Por otro, debe preparar pedidos para hospitales, farmacias, distribuidores y otros clientes. Cada canal tiene distintas necesidades. Cada producto exige un tratamiento específico.

La compañía trabaja con alta variabilidad de productos, un volumen muy elevado de referencias y requisitos estrictos de calidad. Además, su actividad internacional añade mayor complejidad. Kern Pharma tiene presencia comercial en más de 70 países y gestiona operaciones con requisitos específicos de manipulación, almacenamiento y expedición.

Este contexto ha permitido entender por qué la logística farmacéutica requiere tanta precisión. La cadena de suministro no ha sido sólo un soporte operativo, sino una ventaja competitiva .

Más allá de los medicamentos genéricos

Kern Pharma se ha consolidado como referente en medicamentos genéricos. Sin embargo, la compañía ha diversificado su actividad durante los últimos años.

Hoy trabaja en áreas como consumer health, medicamentos hospitalarios, biosimilares, salud de la mujer con Gynea, nutrición deportiva con Finisher y fabricación para terceros. Esta diversificación ha ampliado su cartera y también ha incrementado su complejidad logística.

No todos los productos siguen a los mismos canales. Tampoco todos necesitan las mismas condiciones. Por eso, el modelo logístico de Kern Pharma debe adaptarse a realidades muy distintas sin perder rigor ni eficiencia.

La visita ha mostrado cómo la compañía articula esta complejidad desde una estructura industrial integrada. También ha evidenciado que la moderna supply chain necesita datos, sistemas, coordinación interna, cultura de calidad y visión estratégica.

El Clúster Logístico refuerza su papel de conexión

La visita ha encajado con la misión del Clúster Logístico de Catalunya , una asociación sin ánimo de lucro que trabaja para alinear estrategias, sumar esfuerzos y mejorar la competitividad de las empresas a través de la modernización de la logística y la cadena de suministro.

El clúster reúne a compañías de transporte, almacenamiento, manipulación, software, hardware, ingeniería, consultoría y otros ámbitos relacionados con la actividad logística. Además, cuenta con reconocimiento europeo mediante la certificación bronce de ESCA y forma parte de ALICE, la Alianza for Logistics Innovation through Collaboration in Europe.

Este tipo de encuentros ha reforzado su papel como espacio de aprendizaje y colaboración. Las empresas socias no sólo han escuchado una presentación. También han visto procesos reales, flujos operativos y soluciones aplicadas en un entorno de alta exigencia.

Una visita con lectura estratégica

La visita a Kern Pharma ha permitido entender mejor una logística que muchas veces no se ve, pero resulta esencial. En el sector farmacéutico, la cadena de suministro conecta producción, calidad, distribución, hospitales, farmacias, profesionales sanitarios y pacientes.

Cuando esta logística funciona, el sistema gana fiabilidad. Cuando falla, todo el engranaje le nota. Por eso, la jornada ha tenido un valor que ha ido más allá del recorrido por unas instalaciones.

Kern Pharma ha mostrado una realidad industrial catalana basada en integración, calidad, automatización y eficiencia. El Clúster Logístico de Catalunya ha acercado a sus socios a un caso concreto, útil y muy alineado con los retos actuales del sector.

En definitiva, la visita ha dejado una clara conclusión: la logística farmacéutica exige tecnología, procesos y personas preparadas, pero también una cultura de precisión diaria . Y esa cultura se ha visto hoy en Terrassa.

La logística catalana es mira al mirall i reclama el lloc que mereix

/by

Ahir, en la seu de PIMEC, el Clúster Logístic de Catalunya va presentar un estudi que va molt més allà d’una fotografia sectorial. L’informe “Contribució de la logística a l’economia” posa números a una realitat que moltes empreses viuen des de fa temps: la logística catalana sosté una part fonamental de l’economia, però treballa sota una pressió creixent de costos, marges i competitivitat.

La presentació va tenir lloc a l’auditori de PIMEC i va comptar amb la intervenció d’Ignasi Sayol, president del Clúster Logístic de Catalunya, que va ser l’encarregat de desgranar els principals indicadors de l’estudi. El missatge va resultar clar: la logística no pot continuar tractant-se com un servei invisible o com una simple partida de cost. El sector mou mercaderies, sí, però també mou indústria, comerç, exportacions, consum i activitat diària.

L’informe situa l’aportació total de la logística a l’economia catalana en 29.867 milions d’euros i calcula que el sector representa, com a mínim, el 10,07% del PIB català. Són xifres que confirmen el seu pes estratègic. No obstant això, darrere d’aquest volum apareix una tensió profunda: els costos operatius han crescut molt més ràpid que la capacitat del sector per a generar valor afegit.

Un sector imprescindible que ja no pot seguir en segon pla

Durant anys, la logística ha treballat en una espècie de discreció obligada. Quan tot funciona, gairebé ningú parla d’ella. Els productes arriben, els lineals s’omplen, les fàbriques reben components, els comerços reposen estoc i les empreses compleixen terminis. Però quan alguna cosa falla, llavors sí que apareix la logística en el centre de la conversa.

Aquest patró ja no serveix. L’economia actual exigeix cadenes de subministrament més ràpides, més flexibles, més traçables i més resilients. També exigeix més sostenibilitat, més tecnologia i més capacitat de resposta. Tot això té un cost.

Per això, des del Clúster Logístic de Catalunya es va insistir ahir en una idea de fons: la logística ha de formar part de les decisions estratègiques del país. No pot aparèixer només quan hi ha una crisi de subministrament, una vaga, un col·lapse portuari o un problema de transport. Ha de ser present quan es parla de productivitat, infraestructures, indústria, territori, energia i competitivitat.

Catalunya compta amb una ubicació privilegiada, un teixit empresarial potent, un port de referència, connexions internacionals i una tradició industrial que necessita una logística forta. Però aquesta fortalesa no es pot donar per descomptada.

La gran paradoxa: més activitat, menys marge real

Un dels punts més rellevants de l’estudi presentat ahir és la paradoxa entre volum i rendibilitat. La logística aporta molt a l’economia catalana, però perd pes relatiu en la generació de riquesa real.

El Valor Afegit Brut logístic ha passat del 4,74% sobre el PIB en 2014 al 3,66% en 2023. Aquesta dada resulta especialment important perquè mostra que el sector manté una activitat intensa, però cada vegada li costa més convertir aquesta activitat en valor afegit.

Al mateix temps, els consums intermedis han crescut un 37,4% en l’última dècada. El VAB, en canvi, només ha augmentat un 11,5%. La diferència és enorme. I explica molt bé la sensació que moltes pimes logístiques porten anys traslladant: es treballa més, s’assumeix més complexitat, però el marge s’estreny.

Ignasi Sayol ho va plantejar des d’una perspectiva molt directa. El sector opera ara amb un nou sòl de costos, molt més alt que abans de 2020. Energia, carburants, matèries primeres, costos financers, segurs, vehicles, manteniment i transport internacional pesen més que abans. No obstant això, moltes empreses no aconsegueixen traslladar aquests increments al preu final.

Aquí apareix el problema de fons. Si la logística suporta costos estructuralment més alts, però el mercat continua comprant el servei com si res hagués canviat, el model s’afebleix.

Les pimes, en el punt més delicat de la cadena

L’estudi posa el focus en les pimes perquè són les que sofreixen amb més intensitat aquesta pressió. Les grans companyies solen tenir més capacitat financera, més poder de negociació i més recursos per a absorbir tensions temporals. Les petites i mitjanes empreses, en canvi, treballen amb menys marge de maniobra.

En un sector amb costos diaris elevats, qualsevol retard en els pagaments pot generar problemes de tresoreria. Qualsevol pujada del combustible impacta ràpid. Qualsevol increment salarial o financer pes més quan el valor afegit es redueix. I qualsevol inversió en digitalització, vehicles o sostenibilitat exigeix una capacitat que no sempre existeix.

Per això, el debat no pot reduir-se a una simple qüestió d’eficiència interna. Les empreses han de millorar processos, clar. Han de digitalitzar-se, invertir i professionalitzar-se. Però necessiten un entorn que permeti fer-lo.

No es pot demanar una logística més moderna, més sostenible i més tecnològica mentre es pressiona permanentment a la baixa sobre les seves tarifes. Aquesta contradicció pot semblar rendible a curt termini, però resulta perillosa per a tota la cadena de valor.

Productivitat i competitivitat, dos senyals d’alerta

La productivitat va ser un altre dels grans eixos de la presentació. Entre 2014 i 2023, la productivitat per treballador en la logística va caure un 3,6%, en passar de 61.314 euros a 59.082 euros.

La comparació amb el conjunt de l’economia catalana afegeix més preocupació. Entre 2019 i 2023, la productivitat general va créixer un 12,6%, mentre que la logística només va avançar un 3,7%. Aquesta bretxa mostra que el sector no ha recuperat el ritme amb la mateixa força que altres àmbits econòmics.

Aquí convé evitar lectures simplistes. La productivitat logística no depèn només de cada empresa. També depèn de les infraestructures, del marc laboral, de l’eficiència administrativa, de la congestió, de la intermodalitat, de l’accés a talent, de la tecnologia disponible i de la relació amb els carregadors.

Per això, quan es parla de competitivitat logística, es parla també de competitivitat de país. Una empresa industrial no pot ser competitiva si la seva cadena de subministrament s’encareix o perd fiabilitat. Un comerç no pot competir si no rep producte en condicions. Una economia exportadora no pot créixer si les seves connexions logístiques es tornen fràgils.

El cost energètic i la necessitat de corresponsabilitat

La volatilitat energètica va ocupar un lloc central en l’anàlisi. El transport terrestre segueix molt exposat al preu del petroli. Segons la denominada regla del Brent, cada increment del 10% en el preu del petroli pot provocar un encariment directe d’entre el 3% i el 5% en el transport per carretera.

Aquesta dada ajuda a entendre per què moltes empreses logístiques reclamen mecanismes de revisió de preus i acords més equilibrats amb els carregadors. Si el combustible puja, el cost d’operar puja. I si la tarifa no canvia, algú absorbeix aquest impacte. En massa ocasions, ho absorbeix la pime logística.

Des del Clúster Logístic de Catalunya es va defensar ahir la necessitat d’avançar cap a una relació més corresponsable amb els carregadors. La logística no pot funcionar sota una lògica de subhasta permanent. El preu importa, per descomptat. Però també importen la qualitat, la fiabilitat, la traçabilitat, la flexibilitat i la capacitat de respondre en moments crítics.

Quan un client pressiona sempre el preu a la baixa, pot aconseguir un estalvi immediat. Però també pot afeblir als seus proveïdors estratègics. I quan aquests proveïdors perden capacitat d’inversió, tota la cadena es torna més vulnerable.

Infraestructures i intermodalitat: una assignatura que no admet més demora

L’estudi també assenyala una dependència molt elevada de la carretera. Més del 90% del transport intern terrestre a Catalunya es mou per aquesta via. La carretera aporta flexibilitat i capil·laritat, però també genera vulnerabilitats.

La dependència excessiva del transport per carretera exposa al sector als preus del combustible, a la congestió, a les restriccions urbanes i als objectius ambientals. Per això, la intermodalitat no pot quedar-se en un concepte tècnic o en una aspiració de futur.

Catalunya necessita avançar de manera real en connexions ferroviàries, terminals intermodals, nodes logístics i execució efectiva del Corredor Mediterrani. No es tracta només de millorar infraestructures. Es tracta de reduir riscos, guanyar eficiència i reforçar la competitivitat de tot el teixit productiu.

En aquest punt, el Clúster Logístic de Catalunya defensa una visió clara: la logística ha de pensar-se com una xarxa, no com una suma de solucions aïllades. Carretera, ferrocarril, port, indústria, centres de distribució i tecnologia han de treballar de manera coordinada.

Tres eixos per a actuar abans que el desgast sigui irreversible

Durant la presentació, Ignasi Sayol va exposar tres grans línies d’actuació. La primera passa per un nou marc laboral que reconegui la complexitat real de tota la cadena de valor logística. El sector ja no es limita al transport tradicional. Inclou magatzematge, distribució urbana, operacions integrades, tecnologia, planificació, serveis de valor afegit i gestió avançada.

La segona línia reclama un escut energètic i fiscal que protegeixi les pimes enfront de la volatilitat del Brent. També demana que els carregadors compleixin els seus compromisos de pagament. La liquiditat resulta decisiva en un sector que treballa amb costos continus i marges ajustats.

La tercera línia apunta a infraestructures i intermodalitat. Catalunya necessita reduir la seva dependència de la carretera i accelerar una aposta ferroviària real. Sense aquest salt, el sistema seguirà massa exposat als xocs energètics i als límits del model actual.

Aquestes propostes no representen una llista de desitjos. Responen a una urgència concreta. Si el sector perd marge, productivitat i inversió, tota l’economia catalana perdrà capacitat de resposta.

Una cridada a mirar la logística amb una altra ambició

La jornada d’ahir en PIMEC va permetre ordenar dades, però també obrir una conversa necessària. La logística catalana no demana un tracte excepcional. Demana que es reconegui el seu paper real.

Des del Clúster Logístic de Catalunya, el missatge resulta clar. La logística no és sol transport. No és sol magatzem. No és només distribució. És una infraestructura econòmica viva, formada per empreses, professionals, nodes, tecnologia, rutes, decisions i riscos.

Quan aquesta infraestructura funciona, el país avança. Quan s’afebleix, l’impacte arriba a tots. Per això, parlar de logística és parlar d’indústria, consum, territori, sostenibilitat i competitivitat.

L’estudi presentat ahir deixa una conclusió difícil d’ignorar. Catalunya disposa d’un sector logístic fort, però sotmès a una pressió creixent. Ara toca decidir si es vol continuar esprement aquesta fortalesa fins a desgastar-la o si es vol convertir-la en un veritable avantatge competitiu de país.

Des del Clúster Logístic de Catalunya, la resposta és clara: la logística ha d’ocupar el lloc que li correspon en l’agenda econòmica catalana. I aquest lloc no està en els marges. Està en el centre.

El Clúster Logístic Catalunya acompanya Expo FoodTech 2026 com Supporting Partner

/by

Expo FoodTech 2026 torna a Bilbao amb una edició que mira d’enfront del futur de la indústria alimentària. Els dies 27 i 28 de maig, el BEC – Bilbao Exhibition Center acollirà una de les grans cites europees sobre automatització, robòtica, tecnologia, intel·ligència artificial, embalatge, logística i innovació per al sector food & beverage.

Per al Clúster Logístic Catalunya, aquesta edició té un valor especial. Participem com Supporting Partner de Expo FoodTech 2026, en el marc del conveni signat amb l’organització de l’esdeveniment. Aquesta col·laboració reforça el nostre compromís amb la transformació de la cadena de subministrament, especialment en un sector tan estratègic com l’alimentari.

La fira reunirà més de 8.000 professionals i a més de 250 signatures expositores, amb solucions orientades a millorar la competitivitat, l’eficiència i la sostenibilitat de tota la cadena de valor alimentària. No es tracta només d’observar les tendències que venen. Es tracta de formar part d’elles.

CLÚSTER LOGÍSTIC DE CATALUNYA_Descuento 50%_FOOD 4 FUTURE – PICK & PACK 2026 (1)

Una fira clau per a entendre cap a on va la indústria alimentària

La indústria alimentària viu un moment de canvi profund. Les empreses necessiten produir millor, respondre més ràpid, reduir costos, millorar la traçabilitat i avançar cap a models més sostenibles. A més, han de fer-ho en un context cada vegada més exigent.

Per això, Expo FoodTech 2026 es presenta com un punt de trobada essencial per a fabricants, operadors logístics, empreses tecnològiques, responsables d’embalatge, startups, centres d’innovació i professionals vinculats a l’alimentació i begudes.

L’automatització, la robòtica, la intel·ligència artificial i la digitalització ja no són conceptes llunyans. Avui formen part de les decisions reals que moltes empreses han de prendre per a continuar sent competitives.

En aquest context, la logística ocupa un paper central. L’eficiència d’una empresa alimentària no depèn només de la seva capacitat productiva. També depèn de com organitza els seus fluxos, com gestiona els seus magatzems, com controla els seus lliuraments i com connecta tots els punts de la cadena.

La logística, cada vegada més prop del cor del negoci

Durant molt de temps, moltes companyies han vist la logística com una funció de suport. No obstant això, aquesta mirada ha canviat. En la indústria alimentària, la logística influeix directament en la qualitat del producte, la seguretat, la traçabilitat, els temps de resposta i la satisfacció del client.

Per això, la nostra participació com Supporting Partner resulta especialment rellevant. Des del Clúster Logístic Catalunya treballem per a connectar empreses, coneixement i oportunitats. Expo FoodTech 2026 ens permet continuar avançant en aquesta direcció.

La fira també se celebrarà al costat de Pick&Pack for Food Industry 2026, un esdeveniment centrat en embalatge i logística per a la indústria alimentària. Aquesta connexió entre foodtech, envàs, automatització i cadena de subministrament reflexa molt bé cap a on es mou el mercat.

Cada vegada costa més separar producció, embalatge i logística. Una decisió en una part de la cadena afecta a la resta. Per això, les empreses necessiten una visió més integrada, més tecnològica i més col·laborativa.

Innovació que es pot tocar

Un dels grans atractius de Expo FoodTech 2026 serà la possibilitat de conèixer solucions aplicades. No parlem sol de grans idees. Parlem de tecnologia preparada per a millorar processos reals.

Els assistents podran descobrir propostes relacionades amb el processament d’aliments, l’automatització industrial, la robòtica, la intel·ligència artificial, la traçabilitat, l’embalatge intel·ligent, la intralogística i la gestió avançada de dades.

Per a moltes empreses, aquest tipus de trobades ajuda a entendre quines solucions encaixen millor amb les seves necessitats. No tota tecnologia té el mateix impacte. No tota inversió genera el mateix retorn. I no totes les empreses necessiten avançar al mateix ritme.

Per això, fires com Expo FoodTech tenen un valor pràctic. Permeten comparar, preguntar, compartir experiències i detectar oportunitats de col·laboració.

Food 4 Future World Summit, coneixement per a prendre millors decisions

Expo FoodTech 2026 també comptarà amb el Food 4 Future World Summit, un dels congressos europeus més influents del sector foodtech. El programa reunirà més de 320 experts internacionals, a més de fòrums especialitzats, tech sèries, espais per a startups i sessions centrades en les principals tendències del sector.

Aquest congrés permetrà analitzar els grans reptes de la indústria alimentària des d’una perspectiva àmplia. Es parlarà de competitivitat, sostenibilitat, nous models productius, innovació tecnològica i transformació digital.

Per al Clúster, aquest tipus d’espais tenen molt valor. La innovació no sols arriba a través de proveïdors o solucions tecnològiques. També arriba mitjançant converses, aliances i coneixement compartit.

Una oportunitat per a les nostres empreses

La nostra presència com Supporting Partner de Expo FoodTech 2026 obre una oportunitat interessant per a les empreses vinculades al Clúster Logístic Catalunya. La fira permet accedir a un entorn especialitzat, conèixer tendències, identificar solucions i connectar amb actors clau del sector alimentari.

A més, el conveni signat amb l’organització reforça una línia de treball que considerem estratègica: acostar a les nostres empreses a esdeveniments que generen valor, coneixement i noves oportunitats de negoci.

El sector alimentari necessita operadors, tecnòlegs, fabricants, distribuïdors i partners logístics capaços de treballar de manera coordinada. També necessita empreses que entenguin que la transformació no es construeix des d’un sol punt de la cadena.

En aquest sentit, Expo FoodTech 2026 representa molt més que una cita firal. És una plataforma per a impulsar la competitivitat de tot l’ecosistema.

Creem el futur de la cadena alimentària

El lema de la fira encaixa molt bé amb el moment actual: no sols observem el futur, el creem. I aquesta idea connecta directament amb la missió del Clúster Logístic Catalunya.

Volem formar part activa dels canvis que estan transformant la logística, la indústria i la cadena de subministrament. Volem impulsar espais de col·laboració entre empreses. I volem acostar als nostres socis a les tendències que marcaran els pròxims anys.

Expo FoodTech 2026 serà una gran oportunitat per a mirar al futur de l’alimentació des de la logística, la tecnologia i la innovació.

50% de dte. Il·limitat:
https://food4future.ticketsnebext.com/food_4_future_pick_pack_2026/es/register/registerpage/visitante?invitationguid=1b1307bd-792c-412f-a5f4-9f6825017a14

El nou centre logístic de Moldtrans: Una fita en la logística catalana

/by

Moldtrans es prepara per a fer una moguda estratègica en la indústria logística, amb l’obertura d’un centre logístic avantguardista a Montornès del Vallès. Aquest desenvolupament no és només una inversió en infraestructura, sinó una empenta significativa per a consolidar la seva presència a Catalunya i reposicionar la seva delegació a Barcelona. En explorar els detalls d’aquest projecte, ens trobem amb un disseny meticulós que té al cap l’eficiència i la sostenibilitat, amb un fort enfocament en el cross-docking.

moldtrans

Un pas gegant en l’expansió logística

El nou centro en el polígon industrial Ca Parellada està dissenyat per a canviar les regles del joc. Amb una àrea total de 12.577 metres quadrats en una parcel·la de 26.593 metres quadrats, Moldtrans ha destinat la majoria d’aquest espai al cross-docking. Aquest mètode, essencial per a la logística moderna, permet carregar i descarregar mercaderies sense emmagatzematge prolongat, velocitat crucial per al comerç internacional.

10.252 metres quadrats estan dedicats exclusivament a aquestes operatives, mentre que altres 1.600 metres quadrats s’empraran per a logística d’emmagatzematge, amb capacitat per a 3.474 palets. Aquesta divisió no és aleatòria; Catalunya és una via essencial per als fluxos de mercaderies cap a França i el sud d’Europa, on el temps és més valuós que l’espai.

Tecnologia al servei de la logística

El disseny logístic del centre també inclou instal·lacions d’avantguarda. Amb 39 molls hidràulics per a camions i dos específics per a furgonetes, la configuració està pensada per a manejos simultanis i eficients de càrrega pesada i distribució d’última milla. Amb aquestes característiques, Moldtrans cerca assegurar que les operacions de gran volum i les més petites puguin conviure harmoniosament sense comprometre l’eficiència.

Aquest nou emplaçament comptarà amb dos molls interiors per a descàrregues laterals, la qual cosa agrega una capa extra de versatilitat a les seves operacions. La configuració eficient d’aquests elements és clau per a respondre a la diversitat d’operacions logístiques que es realitzen diàriament.

Sostenibilitat com a estàndard

Un altre aspecte que col·loca a aquest centre a l’avantguarda és el seu compromís amb la sostenibilitat. La instal·lació comptarà amb un sistema d’il·luminació intel·ligent d’alta eficiència i tecnologia domòtica per a optimitzar tots els processos interns. A més, la incorporació de plaques solars assegura que el centre no sols sigui eficient en les seves operacions, sinó també responsable amb el medi ambient.

Aquest enfocament no sols és un reflex de les tendències actuals del mercat, sinó una necessitat creixent per a competir en l’entorn logístic català. No es tracta de tenir un avantatge competitiu, sinó de complir amb nous estàndards que diversos clients demanden en avaluar els seus socis logístics.

Un enfocament comercial ben definit

Des d’una perspectiva comercial, Moldtrans ha dissenyat aquest centre amb un enfocament clar cap a indústries com el tèxtil, la moda, la maquinària i els productes industrials. El teixit empresarial català és divers, i cadascun d’aquests sectors demanda solucions logístiques adaptades a les seves necessitats úniques. Assegurar que aquestes operacions es realitzin sense problemes requereix una flexibilitat operativa total, alguna cosa que aquest nou centre aconsegueix integrar.

A més, la recent adquisició de Moldtrans per part del grup francès Dimotrans amplifica la lògica darrere d’aquest moviment. Amb un centre estratègic entre Barcelona i la frontera francesa, MOLdtrans està en una posició privilegiada per a capitalitzar les oportunitats de negoci que ofereix el corredor mediterrani.

Un compromís amb la innovació i el creixement en la logística catalana

El nou centre logístic de Moldtrans a Montornès del Vallès representa un compromís audaç amb la innovació i el creixement en la logística catalana. No és simplement una qüestió d’expansió física, sinó una aposta estratègica per a posicionar-se com un líder de la indústria en una regió clau. A mesura que l’obertura programada per al segon trimestre de 2026 s’aproxima, totes les mirades estaran posades en com Moldtrans transformarà aquesta inversió en èxit logístic tangible.

Fes-te soci en el SIL 2026 i aprofites de condicions especials

/by

Obrim una oportunitat especial per a noves empreses sòcies

En el Clúster Logístic de Catalunya llancem una campanya especial de captació de nous socis amb un missatge molt clar: el SIL 2026 és l’oportunitat i el Clúster Logístic Cat és la xarxa.

La iniciativa comença l’1 de maig i estarà activa els dies 3, 4 i 5 de juny, coincidint amb la celebració del SIL 2026. Durant aquests dies, les empreses interessades podran incorporar-se a la nostra comunitat amb condicions exclusives pensades per a facilitar la seva entrada en l’ecosistema logístic català.

Volem aprofitar aquest gran punt de trobada del sector per a obrir la porta a noves empreses. Busquem companyies que vulguin créixer, connectar, aportar i participar de manera activa en una xarxa que treballa durant tot l’any per la competitivitat de la logística i de la cadena de subministrament.

El moment no pot ser més adequat. La logística viu una etapa de transformació profunda. Les empreses necessiten més eficiència, més innovació, més digitalització i més col·laboració. A més, la cadena de subministrament ocupa avui un paper estratègic en qualsevol activitat industrial.

Per això, formar part d’una xarxa especialitzada ja no representa només una qüestió de visibilitat. També permet estar prop de les converses que marquen el present i el futur del sector.

SIL és l’oportunitat, nosaltres som la xarxa

Cada edició del SIL reuneix empreses, professionals, institucions i projectes vinculats a la logística, el transport, la intralogística i la supply chain. Durant tres dies, Barcelona es converteix en un punt de trobada imprescindible per al sector.

No obstant això, una fira dura sol uns dies. Obre portes, genera contactes i accelera converses. Però després arriba el repte més important: donar continuïtat a aquestes relacions.

Aquí és on volem aportar valor. Des del Clúster Logístic de Catalunya oferim un espai estable de connexió, col·laboració i creixement per a les empreses de l’ecosistema logístic. En altres paraules, el SIL pot ser el primer contacte. La nostra xarxa pot convertir aquest contacte en una relació de valor.

Aquesta campanya neix precisament amb aquesta visió. Volem aprofitar l’impuls del SIL 2026 per a acostar noves empreses a una comunitat que treballa durant tot l’any. Perquè la logística no es construeix només en una fira. Es construeix amb col·laboració, confiança i treball compartit.

Condicions exclusives durant el SIL 2026

Durant els dies 3, 4 i 5 de juny, les empreses que vulguin fer-se sòcies del Clúster podran fer-lo amb avantatges especials.

La campanya inclou quota d’entrada gratuïta, tres primers mesos com a soci sense cost i només un any de permanència mínima obligatòria.

A més, les noves empreses sòcies podran presentar-se davant tots els socis en la pròxima Junta del CLCat. Aquest punt té molt valor. En logística, la confiança i la visibilitat importen molt. Entrar en una xarxa professional no significa només aparèixer en un llistat. Significa explicar qui ets, quins feixos i què pots aportar.

També significa obrir converses amb empreses que comparteixen reptes, objectius i visió de futur. Per això, volem que cada nova incorporació tingui una primera oportunitat real de donar-se a conèixer dins de la nostra comunitat.

Els avantatges d’aquesta campanya redueixen la barrera inicial. Al mateix temps, permeten a les empreses comprovar de manera directa el valor de pertànyer al Clúster.

Una comunitat que connecta tota la cadena logística

Som una associació sense ànim de lucre i treballem per a alinear estratègies i sumar esforços. El nostre objectiu és potenciar l’activitat industrial, especialment en les pimes, i millorar la seva competitivitat mitjançant la modernització de la logística i de la cadena de subministrament.

La nostra comunitat reuneix empreses d’àmbits molt distints. Formen part del Clúster companyies de transport, emmagatzematge, manipulació, programari, maquinari, enginyeria, consultoria i altres serveis vinculats a l’activitat logística.

Aquesta diversitat ens fa més fortes. La logística actual ja no funciona com una suma de peces aïllades. Necessita coordinació, tecnologia, dades, infraestructures, talent i visió compartida.

Per això, quan una empresa s’incorpora al Clúster, entra en contacte amb una xarxa àmplia i activa. Pot trobar col·laboradors, proveïdors, clients potencials, projectes compartits i coneixement sectorial.

A més, pot participar en una conversa col·lectiva sobre els grans reptes del sector. I aquesta conversa resulta cada vegada més necessària.

Competitivitat, innovació i col·laboració

Catalunya té una posició logística estratègica. Compta amb infraestructures clau, teixit industrial, capacitat exportadora i una ubicació privilegiada en el sud d’Europa. No obstant això, aquesta posició exigeix avançar de manera constant.

Les empreses del sector afronten desafiaments importants. Necessiten digitalitzar processos, millorar l’eficiència energètica, reforçar la intermodalitat i adaptar-se a noves exigències normatives. També han de respondre a clients més exigents i a mercats més volàtils.

Cap empresa pot abordar tots aquests reptes sola. Per això, la col·laboració guanya pes. Compartir experiències, identificar problemes comuns i treballar en projectes conjunts permet avançar amb més força.

Des del Clúster actuem com a punt de trobada per a aquesta col·laboració. Vertebrem l’ecosistema, dinamitzem relacions i facilitem que les empreses puguin sumar capacitats.

Fer-se soci no suposa únicament accedir a esdeveniments o contactes. Suposa participar en una comunitat que vol impulsar una logística més moderna, més competitiva i millor connectada.

Una xarxa amb reconeixement europeu

El nostre treball també compta amb reconeixement en l’àmbit europeu. El Clúster Logístic de Catalunya disposa de la certificació Bronze atorgada per la ESCA, el European Secretariat for Clúster Analysis.

A més, formem part d’ALICE , la Alliance for Logistics Innovation through Collaboration in Europe. Aquesta connexió europea reforça la nostra posició i amplia la nostra visió.

La logística no entén de fronteres rígides. Els fluxos comercials, les cadenes de subministrament i els corredors de transport connecten territoris i mercats. Per això, resulta clau formar part de xarxes que miren més enllà de l’entorn immediat.

Per a les nostres empreses sòcies, aquesta dimensió europea aporta context, referències i oportunitats de connexió. També permet entendre millor cap a on es mou el sector.

Una invitació a empreses que volen avançar

Aquesta campanya especial durant el SIL 2026 es dirigeix a empreses que volen estar més prop de l’ecosistema logístic català. També es dirigeix a companyies que busquen visibilitat, col·laboració i accés a una comunitat sectorial activa.

Volem sumar a pimes, operadors logístics, empreses tecnològiques, consultores, enginyeries, companyies industrials i altres actors vinculats a la cadena de subministrament.

Les condicions especials faciliten el primer pas. Però el veritable valor està en el que ve després. Estar dins del Clúster permet participar, connectar i aportar.

També permet formar part d’una comunitat que treballa per a reforçar la competitivitat de la logística catalana. En un sector tan canviant, aquesta connexió pot marcar diferències.

Del contacte puntual a una relació de valor

El SIL 2026 reunirà durant tres dies a una part important del sector. Hi haurà reunions, presentacions, converses i oportunitats. No obstant això, el veritable repte apareixerà quan acabi la fira.

Les empreses que vulguin transformar aquests contactes en relacions necessiten una xarxa. Necessiten espais de continuïtat. Necessiten participar en una comunitat que mantingui visqui la conversa durant tot l’any.

Des del Clúster Logístic de Catalunya oferim precisament aquest entorn. Per això, aquesta campanya especial no es limita a una promoció puntual. És una invitació a formar part d’una xarxa que treballa, connecta i empeny al sector cap endavant.

Fes-te soci els dies 3, 4 i 5 de juny amb condicions exclusives. És una oportunitat per a impulsar la teva empresa, connectar amb el sector i entrar en la comunitat logística líder a Catalunya i referent en el sud d’Europa.

El SIL obre la porta. El Clúster Logístic Cat connecta el camí.

Amazon i el seu impacte a Catalunya: més enllà de les xifres

/by

Amazon, aquest gegant que tots coneixem, ha deixat una petjada important a Catalunya. Fa una dècada va obrir el seu primer centre logístic en Castellbisbal i des de llavors no ha parat de créixer. La xifra de 5.000 milions d’euros invertits és només la punta de l’iceberg. En un esdeveniment recent a Barcelona, Ruth Díaz, directora de Amazon Espanya i Portugal, va compartir alguns detalls que revelen el paper transcendental que l’empresa juga a la regió.

L’impacte econòmic de Amazon a Catalunya

Parlar de Amazon a Catalunya és parlar d’un organisme viu que s’ha integrat plenament en l’economia. Més de 8.000 ocupacions directes i una contribució de 4.000 milions d’euros al PIB regional són indicadors del pes específic de la companyia en la zona. Però el fascinant és considerar com la seva infraestructura logística i tecnològica ha evolucionat. Amb 10 centres logístics repartits a la regió, Catalunya s’ha convertit en l’epicentre de Amazon a Espanya.

Per què Catalunya? No és casualitat. La regió té una posició geogràfica privilegiada i un teixit industrial robust. A més, la seva capacitat per a connectar amb el mercat ibèric i fluxos europeus la fa irresistible per a operacions de gran escala. La visió de Amazon no es deté en el logístic; també hi ha un enfocament en la sostenibilitat. El centro en el Far d’Empordà, Girona, aspira a ser el primer en el món a autogenerar tota la seva energia.

Amazon i les petites i mitjanes empreses (pimes)

Però Amazon no sols beneficia a grans companyies. L’ecosistema de pimes catalanes també s’ha vist impulsat per la seva presència. Segons Díaz, al voltant de 3.700 pimes operen en la seva plataforma. Això representa el 21% del total estatal. Les xifres són reveladores: 340 milions d’euros en exportacions anuals i un impacte de 550 milions al PIB de Catalunya. En termes logístics, això implica milers d’enviaments, necessitat de magatzematge i exactitud en els terminis de lliurament.

De cara al futur, Díaz remarca que el mateix suport que grans empreses necessiten, el requereixen les petites: tecnologia, infraestructura, i talent. Amb un enfocament en l’escala més que en la barrera, Amazon continua expandint els seus horitzons també per als més petits.

Innovació i digitalització

Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, va destacar a Amazon com un soci clau per a la transformació digital de mil i una companyies a Catalunya i Europa. No obstant això, no és només tecnologia el que ofereix Amazon. L’empresa s’ha dedicat a la innovació de manera que el seu impacte s’estengui més enllà dels seus murs. Un bon exemple és el seu enfocament cap a la Intel·ligència Artificial, que busca mantenir un equilibri entre competitivitat i impacte social positiu.

El programa ‘Enlaira’, en col·laboració amb Foment, ha estat una iniciativa per a impulsar la digitalització de les empreses. Fins a 50.000 signatures han participat, reforçant la idea d’un teixit empresarial que no sols és fort, sinó també adaptable i orientat al futur.

Regulació i sostenibilitat en l’horitzó

Malgrat els assoliments, Díaz ha manifestat la necessitat d’un sistema regulador estable i harmonitzat a escala europea. Un marc eficient, que permeti la inversió i la innovació, és crucial per a competir en igualtat de condicions. Aquí, Amazon es posiciona com una empresa que no sols porta una dècada consolidant la seva presència, sinó que també té els seus ulls posats en els desafiaments reguladors que s’aveïnen.

I no menys important: la sostenibilitat. Amazon s’ha compromès a aconseguir zero emissions per a 2040. És el major comprador d’energia renovable a Espanya i els seus centres busquen ser un model a seguir en aquest aspecte.

Què segueix per a Amazon i Catalunya?

Amb la seva presència consolidada, la pregunta és què més pot fer Amazon a Catalunya. El seu enfocament en sostenibilitat i digitalització de pimes demostra que no planeja detenir-se. La companyia està a Catalunya per al llarg termini i, pel que sembla, continuarà sent un actor clau en l’economia regional. La pressió està en els operadors locals, que han d’adaptar-se a un entorn on Amazon marca la pauta.

Sens dubte, la història de Amazon a Catalunya no és només de números: és una narrativa de transformació que convida a reflexionar sobre l’equilibri entre creixement empresarial i impacte social.

L’auge de la logística a Catalunya: un trimestre prometedor

/by

El sector inmologístico a Catalunya està vivint un moment d’auge. En el primer trimestre de 2026, el volum de contractacions ha aconseguit una xifra impressionant de 240,747 metres quadrats. Comparat amb l’any anterior, aquest creixement del 63% en les transaccions representa un senyal clar que el mercat s’està consolidant i recuperant-se amb força. Aquestes dades són recolzades per l’informe elaborat per Forcadell, que destaca la notable activitat del primer trimestre en aquest sector tan fonamental per a l’economia catalana.

un mercat dinàmic amb operacions de gran envergadura

Durant aquest període, es van dur a terme 22 transaccions, cadascuna amb una superfície mitjana de 10,943 metres quadrats. En un entorn on les operacions de gran grandària estan liderant l’agenda, el 50% de les contractacions s’han concretat en actius de més de 10,000 metres quadrats. Mentrestant, el segment d’entre 5,000 i 10,000 metres quadrats ha jugat un paper rellevant, representant el 32% del total contractat.

Un dels aspectes més cridaners d’aquest trimestre és la preferència marcada per instal·lacions de nova construcció. Dels 240,747 metres quadrats contractats, 163,068, que representen un 68%, corresponen a naus noves, incloent-hi projectes clau en mà i desenvolupaments a mesura. Aquesta dada subratlla la demanda per productes moderns, que superen amb escreix als actius ja existents, clausurant a penes 77,679 metres quadrats (32%).

zones de concentració logística

Geogràficament, la tercera corona de Barcelona s’emporta la palma, acaparant 119,360 metres quadrats, o el 49% del total de transaccions, distribuïts en nou operacions. Aquesta tendència indica que els grans projectes logístics han trobat el seu nínxol ideal en aquesta àrea.

En segon lloc, la segona corona ha demostrat ser un altre potent pol logístic, amb 110,130 metres quadrats (46%) en deu operacions. Finalment, la primera corona, a causa de l’escassetat d’espai disponible, ha registrat una activitat més modesta, amb només 11,257 metres quadrats (5%) en tres operacions. Sens dubte, la manca de producte disponible limita el creixement en aquest espai tan disputat.

evolució de rendes i competitivitat en el mercat

Quant a les rendes, el mercat ha mostrat estabilitat amb lleugers augments en actius de nova construcció situats en zones consolidades. No obstant això, per a continuar sent competitius i facilitar el tancament d’operacions, s’han mantingut incentius comercials en unes certes transaccions, especialment en aquells actius existents o ubicacions secundàries. Aquests incentius són claus en un mercat on cada detall compta per a atreure als millors inquilins i mantenir el ritme expansiu del sector.

Perspectiva futura

Les xifres revelades en el primer trimestre de 2026 augmenten l’expectativa per al que resta de l’any. Amb un mercat cada vegada més dinàmic, l’apetit per nous desenvolupaments i la competència entre les diferents corones de Barcelona, és possible que el sector inmologístico a Catalunya continuï suscitant interès i es consolidi encara més en el panorama europeu.

En resum, l’any ha començat amb bon peu per a la logística a Catalunya. La tendència cap a productes moderns i eficients, juntament amb un mercat marcat per facilitadors i proposat a satisfer les diverses necessitats, col·loca a Catalunya en una posició avantatjosa. Amb la mirada posada en el futur, tot sembla indicar que aquests números només poden créixer, reflectint el potencial i la resiliència d’un sector a l’alça.

—

Ahir vam visitar SEUR Castellbisbal per a conèixer de prop la logística que està marcant el present del sector

/by

Ahir, 9 d’abril , des del Clúster Logístic de Catalunya vam tenir l’oportunitat de visitar el centre de SEUR en Castellbisbal , en una jornada que ens va permetre conèixer de primera mà una de les plataformes més rellevants de la seva operativa a Catalunya i, al mateix temps, entendre millor algunes de les grans transformacions que ja estan redefinint la logística a Espanya.

La visita es va emmarcar dins de les activitats del clúster i va seguir un programa molt complet. El matí va començar amb la recepció dels assistents i un cafè de benvinguda. A continuació, l’equip de SEUR ens va presentar la seva proposta en logística B2B i B2C , tant en mercat domèstic com internacional. Després recorrem les instal·lacions de Castellbisbal i, per a tancar la jornada, compartim un espai de servei d’àpats i networking que ens va permetre intercanviar impressions amb responsables de la companyia i amb els socis assistents.

Més enllà del programa, la visita va tenir un valor especial perquè ens va permetre veure sobre el terreny com una gran empresa del sector està abordant qüestions que avui són decisives per a tots: l’automatització, l’equilibri entre ecommerce i transport urgent, l’evolució de l’última milla, la logística inversa i la sostenibilitat aplicada a la distribució urbana.

visita cluster plataforma SEUR

Un acolliment de gran nivell per part de SEUR

Un dels primers aspectes que ens va cridar l’atenció va ser el nivell d’implicació de SEUR en la jornada. La companyia no va plantejar aquesta trobada com una simple visita a plataforma. Per contra, va voler donar-li rellevància real i així ho va demostrar com la presència de part de l’equip directiu a Catalunya i també amb responsables desplaçats des de Madrid.

Aquest detall va ser important per a nosaltres com a clúster, perquè va posar de manifest l’interès de SEUR per compartir la seva visió amb el nostre ecosistema i obrir un espai de diàleg amb els socis. Des del primer moment percebem una clara voluntat d’explicar no sols qui són i com operen, sinó també cap a on creguin que es mou el mercat i com estan adaptant la seva estructura a aquesta nova realitat.

La presentació va ser sòlida, molt ben estructurada i especialment útil per a entendre l’evolució de la companyia i la forma en què avui articula les seves diferents línies de negoci. Més enllà de les dades, ens va semblar interessant comprovar com una empresa d’aquesta dimensió està llegint un context en el qual la logística ja no es juga només en la rapidesa de lliurament, sinó també en la capil·laritat, especialització, flexibilitat i capacitat de respondre a noves exigències del client.

Un centre que impressiona per dimensions i per plantejament operatiu

El recorregut pel centre de SEUR Castellbisbal , situat en Carrer Zenc, 6 , va ser el punt central de la visita. Allí vam poder conèixer una instal·lació que destaca tant per la seva grandària com pel seu plantejament operatiu.

La plataforma s’assenteixi sobre una parcel·la de 66.644 metres quadrats i compta amb 27.560 metres quadrats distribuïts en dues plantes , una configuració que ja marca una diferència important respecte a altres actius logístics del sector. A més, el centre té capacitat per a tractar 50.000 paquets al dia i disposa d’una cambra de fred de 950 metres quadrats , preparada per a gestionar 2.500 paquets de fred diaris .

Més enllà de les xifres, la qual cosa realment ens va permetre apreciar la visita va ser la lògica que hi ha després d’aquesta infraestructura. No estem parlant únicament d’una nau de gran grandària, sinó d’un actiu preparat per a absorbir operacions complexes, amb diferents ritmes de treball, diferents tipus de mercaderia i una pressió constant per mantenir eficiència i qualitat de servei.

Durant el recorregut es va donar, a més, una curiosa circumstància. La plataforma estava pràcticament parada en aquest moment, ja que bona part de l’activitat més intensa es concentra en franges nocturnes i de matinada. No obstant això, aquesta situació ens va permetre observar amb més calma l’estructura del centre, la disposició dels fluxos, l’organització dels espais i el grau d’automatització que sustentació l’operativa.

I, en certa manera, això va fer encara més interessant la visita. Quan una instal·lació d’aquest tipus està a ple rendiment, impressiona per velocitat. Quan es pot observar amb una certa calma, deixa veure millor la intel·ligència del seu disseny.

L’equilibri entre ecommerce i transport urgent continua sent una de les claus

Un dels missatges que ens va semblar més interessants durant la presentació va ser el que té a veure amb la composició del negoci de SEUR. La companyia va explicar que manté un equilibri molt sòlid entre el segment vinculat al comerç electrònic i la seva activitat més tradicional de paqueteria i paletería expressa , en una proporció pròxima a 52%-48% .

Per a nosaltres aquesta data ajuda a llegir millor el moment actual del sector. Sovint es tendeix a pensar que tota la logística gira ja exclusivament entorn del ecommerce. És veritat que el comerç en línia ha accelerat molts canvis i ha obligat a reformular l’última milla, però això no significa que el negoci més tradicional hagi perdut pes. Continua sent una part essencial de l’activitat logística i continua sostenint una part molt rellevant del mercat.

Precisament per això ens va semblar interessant comprovar com SEUR ha aconseguit combinar tots dos mons. D’una banda, manté una base sòlida en el transport urgent clàssic. Per un altre, continua adaptant-se a un entorn on l’en línia exigeix més flexibilitat, més traçabilitat i una capacitat de resposta molt més afinada.

Una última milla cada vegada més híbrida i més flexible

Un altre dels grans temes que van sorgir durant la jornada va ser la transformació de l’última milla . Durant la presentació i també durant les converses posteriors, va quedar clar que el lliurament a domicili continua sent important, però ja no pot ser l’única resposta.

Cada vegada guanyen més pes els punts de recollida

El trànsit aeri a Barcelona-el Prat: equilibri entre aerolínies i desafiaments futurs

/by

Aerolínies d’elit mantenint la seva posició

En els últims anys, l’aeroport de Barcelona-el Prat ha mostrat una constància en les aerolínies que lideren el trànsit de passatgers. Vueling, Ryanair i Lufthansa han mantingut el seu trio de lideratge, navegant per una mar turbulenta de competitivitat i desafiaments operatius. Aquesta estabilitat es deu, en gran manera, a la creixent demanda després de la pandèmia del Covid. Vueling, una veterana en el mercat, ha experimentat un notable creixement en el seu nombre de seients venuts. Encara que la seva quota de mercat roman al voltant del 40%, ha aconseguit encapçalar amb confiança el trànsit comercial.

Ryanair, amb el seu característic model low cost, reté el segon lloc. Amb uns 9,4 milions de passatgers, l’aerolínia irlandesa continua sent una opció favorita per als qui busquen vols assequibles, encara que la seva participació en el mercat és menor que la de Vueling. D’altra banda, Lufthansa, reforçada per Eurowings, manté el tercer lloc en el podi gràcies a una estratègia de serveis europeus eficients i ben planificats.

aereopuerto el prat

Desafiaments d’infraestructura al Prat

La capacitat del Prat està al límit. Amb més de 55 milions de passatgers atesos en 2025, l’aeroport enfronta restriccions físiques significatives que demanden solucions creatives. Un pla d’expansió que inclou una inversió de 3.000 milions d’euros promet alleujar aquesta pressió en estendre la tercera pista. Les obres busquen facilitar l’increment de vols de llarg radi, una considerable oportunitat per a millorar encara més l’acompliment de l’aeroport.

Entretant, les operacions s’optimitzen durant les anomenades “hores vall” per a maximitzar la capacitat existent. No obstant això, la congestió continua sent un tema candent en les taules de discussió dels enginyers aeronàutics i els gestors de la infraestructura.

Comparativa amb aeroports pròxims

En l’ecosistema aeroportuari de Catalunya, Girona i Reus exerceixen papers crucials. el Prat, en comparació, mostra una demanda més diversificada i menor dependència de mercats específics. Pol Pérez planteja que la dependència de Girona i Reus del mercat britànic pot ser una arma de doble tall, generant pics estacionals en l’activitat.

Les aerolínies low cost dominen en aquests aeroports regionals, amb el trànsit concentrat majorment en els mesos càlids. Aquesta estacionalitat planteja problemes d’eficiència, ja que els recursos es veuen infrautilitzats durant els períodes inactius. Un enfocament més estratègic podria mitigar aquests problemes, augmentant la resiliència del sistema aeroportuari català.

Nous jugadors en el tauler

Encara que el podi de les grans aerolínies es manté sense canvis, altres companyies comencen a moure fitxes. Wizz Air, per exemple, ha captat un milió més de passatgers en els últims tres anys. El seu nínxol en vols cap a l’est d’Europa s’ha solidificat, augmentant la seva quota de mercat significativament.

EasyJet, Ibèria, i altres companyies també romanen competitives, però ocupen una porció menor del trànsit total. Mentrestant, aerolínies com Transavia, la marca low cost de Air France, busquen oportunitats per a expandir la seva presència, contribuint amb la seva oferta al divers paisatge aeri del Prat.

El futur del trànsit i les estratègies aèries

Mirant cap al futur, les estratègies d’expansió de les aerolínies i les millores en infraestructura seran crucials per a navegar un mercat cada vegada més volàtil. No obstant això, la dependència de pocs mercats i aerolínies específiques podria generar riscos, especialment en els aeroports regionals.

La capacitat d’adaptació i l’elecció de rutes innovadores jugaran un paper crucial per a assegurar l’eficiència operativa. Amb els plans d’expansió del Prat en marxa, el panorama del trànsit aeri català sembla estar en camí d’aconseguir una nova fase de creixement i estabilitat.

 

El salt estratègic de Logista Pharma i Prologis en el mercat logístic europeu

/by

La plataforma Subirats DC1: Una fita a Catalunya

Una gran notícia plana sobre el mercat logístic a Catalunya. Prologis ha llogat a Logista Pharma la seva plataforma Subirats DC1, una instal·lació monstruosa de 23.416 m² situada a Subirats, Barcelona. Logista Pharma, una filial especialitzada en la distribució farmacèutica, està llesta per a fer un gran pas cap al mercat europeu amb aquest moviment estratègic. L’acord entre les dues companyies, notable per ser la primera col·laboració a Espanya, no és només una història d’expansió, sinó una manifestació de la capacitat d’adaptar-se al dinamisme del sector.

Què fa que aquesta plataforma sigui una fita? Doncs bé, és la major infraestructura de distribució farmacèutica gestionada per un operador logístic a Catalunya. Amb una capacitat per a emmagatzemar fins a 50.000 palets, representa un punt crucial per al transport de productes cap a França, Holanda i Bèlgica. En resum, es tracta d’un node logístic essencial per a recolzar la projecció de Logista Pharma.

prologis alquila

Tecnologies al servei de l’eficiència

Subirats DC1 no és només una nau gegantesca. És un exemple de com la tecnologia i la planificació intel·ligent poden elevar una infraestructura al següent nivell. Les àrees compleixen amb normes sanitàries estrictes com GMP i GDP, essencials per a mantenir la qualitat i seguretat dels productes farmacèutics. A més, el sistema de climatització manté els productes en condicions òptimes de temperatura, essencials per a aquesta mena de mercaderies.

L’avançada infraestructura també incorpora àrees químiques d’alta seguretat (APQ) i seccions de picking robotitzades, mostrant un impressionant nivell d’automatització i seguretat. Però hi ha més, com l’eficiència energètica i sostenibilitat, destacades per la il·luminació LED d’alta eficiència que redueix significativament l’impacte ambiental.

Una col·laboració que optimitza operacions

Ignacio Sánchez Caballero, Gerent General de Logista Pharma Ibèria, destaca com aquesta plataforma compleix amb els estàndards operatius més elevats en el sector. Les operacions logístiques s’optimitzen, garantint un servei segur, eficaç i de confiança per als clients. A més, la ubicació estratègica de Subirats DC1 reforça la xarxa de distribució de la companyia cap a països europeus, impulsant encara més els seus objectius de creixement i expansió.

Cristian Oller, responsable de Asset Management per al sud d’Europa de Prologis, reforça aquesta visió emfatitzant la capacitat de l’empresa per a fer costat a companyies farmacèutiques amb solucions logístiques personalitzades, orientades sempre als més alts estàndards.

Un moviment estratègic en un mercat en creixement

Parlant del context més ampli, els moviments a Catalunya són significatius. La regió continua sent un hub logístic crucial a Espanya i Europa. Segons xifres recents, Catalunya ha demostrat ser una àrea d’atracció en el sector, amb una considerable quantitat de metres quadrats contractats i demanda d’instal·lacions modernes ben situades.

Enmig d’aquest escenari, el mercat logístic català enfronta una demanda robusta i una oferta limitada, fent destacar projectes com Subirats DC1. Al final del dia, aquest lloc es converteix en alguna cosa més que un simple magatzem; és un reflex del potencial i la innovació en logística, que no sols satisfà, sinó que supera les expectatives.

Posicionant el futur

El que Logista Pharma i Prologis han fet no és només signar un lloguer més, sinó definir una fita que prediu tendències futures. Amb visió de futur i compromís, han mostrat com una infraestructura ben planejada i equipada pot canviar el joc. Per a Logista Pharma, aquest no és simplement un pas cap a Europa, és la declaració de la seva intenció de ser un jugador clau en un mercat en expansió. Igual d’important, Prologis reforça la seva imatge com un proveïdor de solucions logístiques visionari, capaç d’elevar el potencial d’infraestructures logístiques a nivells que altres empreses només poden somiar.