A causa de la inflació, el transport per carretera va assolir preus rècord el tercer trimestre del 2022

Si bé el mercat del transport de mercaderies per carretera va superar amb força els estralls de la pandèmia, des de llavors les coses no van tornar a ser com abans.

Debido a la inflación, el transporte por carretera alcanzó precios récord en el tercer trimestre de 2022

Actualment, a més de continuar recuperant-se de les conseqüències que va portar el Covid, avui s’han d’afrontar altres desafiaments com la inflació i una recessió anticipada que ja es va sentir a finals del 2022.

Tot indica que hi ha i hi haurà un augment més gran dels costos que amenacen el benestar dels transportistes.

La pujada de preus i la inflació afecten el transport de mercaderies per carretera?

Segons les dades més recents d’Eurostat, l’oficina estadística de la Unió Europea, a tots els països europeus, la inflació està augmentant.

Al setembre va assolir una taxa anual rècord del 9,9 % a la zona euro en comparació del 9,1 % d’agost del 2022.

En general i segons l’Eurostat, més de la meitat dels 19 països de la zona de l’euro van assolir nivells d’inflació de dos dígits el mes de setembre de l’any que va acabar.

La contribució més gran a la inflació anual en aquesta regió va provenir del sector energètic.

L’energia va tenir un increment de preus fins al 40,8%, sense comptar amb el combustible, la preocupació més gran del sector transport.

De fet, el gasoil d’automoció mitjà ponderat es va acostar als 2.000 euros el novembre del 2022, davant els 1.500 euros que va arribar a principis de l’any 2022. Aquest comportament va indicar un augment del 33,3% en els preus.

D’altra banda, el preu mitjà d’una càrrega a Europa va assolir nivells sense precedents, cosa que podria incrementar més els costos de transport a Europa, que de fet han augmentat els últims mesos fins a un 10%.

Andrejs Petrovs, director de Desenvolupament a Girteka Europe West, va indicar que la perspectiva és que la inflació continuï i persisteixi a la majoria de les economies i que el preu del combustible es mantingui elevat.

Per tant, és probable que les tarifes de transport per carretera continuïn sent altes com actualment.

Afegeix que a causa dels efectes de l’alta inflació i una probable recessió a Europa, és possible veure una disminució de la demanda dels consumidors. Si es presentés, es podria registrar una desacceleració del creixement del volum de càrrega per carretera.

Altres factors determinants

Segons l’informe de Tu, Upply i IRU Benchmark, els costos de transport van augmentar significativament el segon trimestre del 2022 a causa de la guerra a Ucraïna i el consegüent augment del preu del petroli.

Els preus del sector transport també van pujar el tercer trimestre de l’any passat. Fins i tot, els alts preus del dièsel van propiciar un entorn més costós per als transportistes de mercaderies per carretera que operen a Europa.

A més, l’informe indica que l’escassetat de conductors, que ja eleva els costos laborals, pot continuar creixent aquest nou any. Això es tradueix en un augment del 40% als llocs de conductor de camions que no es poden cobrir a Europa.

El Puerto de Barcelona está en la búsqueda de alianzas con Asia

Asia ha sido y es un gran aliado comercial del Port de Barcelona. De hecho, desde hace varios años este continente es uno de los principales orígenes y destinos de las mercancías que se movilizan por el enclave portuario.

El Puerto de Barcelona está en la búsqueda de alianzas con Asia

Bajo este escenario, el Port de Barcelona busca acercamientos con Tailandia como un nuevo socio estratégico de la infraestructura catalana que le permita desarrollar nuevas oportunidades de negocios.

La inversión extranjera ha puesto sus ojos en la proyección económica de los países miembros de la Asociación de Naciones del Sudeste Asiático, ASEAN, entre ellos Tailandia.

Su integración y las excelentes oportunidades comerciales que ofrecen, les han convertido en destino de gran interés para la inversión extranjera.

Las misiones comerciales del Port

Años atrás las misiones comerciales del Port de Barcelona se desarrollaban en mercados americanos. Sin embargo, para 2018 Vietnam inauguró  un nuevo ciclo en estos viajes de carácter multisectorial, donde participaron empresas importadoras y exportadoras y compañías del sector logístico y portuario del continente asiático, excepto las dos misiones siguientes en formato on line por la pandemia.

En 2022 se logró recuperar la presencialidad en Tailandia para realizar misiones comerciales. De hecho, se llevó a cabo una con resultados exitosos a finales de octubre de 2022.

Tailandia se constituye en el tercer mercado del sur de Asia tanto por tamaño como por rango del PIB. Es considerada una de las economías más dinámicas del continente asiático.

Así mismo, es uno de los mercados emergentes del continente asiático con un mercado ya maduro, al cual le apuesta el Port de Barcelona en sus misiones.

Además, este país cuenta con un clima apropiado para el desarrollo de negocios, así como un sólido sistema bancario y una buena posición en cuanto a pagos externos.

La economía de esta región pasó de tener una base agrícola a ser una plataforma de fabricación de mano de obra intensiva en productos como el calzado, textiles, componentes electrónicos y maquinaria para automóviles.

Lo estratégico de Tailandia que le interesa al Port de Barcelona

Según el presidente del Puerto, Tailandia es un país con una ubicación geográfica estratégica. Además cuenta con infraestructuras y conectividades potentes para satisfacer al diversificado mercado asiático.

Así mismo, es uno de los diez países emergentes más atractivos para la inversión extranjera, con gran potencial para consolidar alianzas comerciales sólidas con los puertos de referencia del país.

De hecho, Cataluña ya tiene una presencia destacada en los intercambios comerciales efectuados entre España y Tailandia. Incluso, el Port de Barcelona es el primer puerto del país con mayor valor de tráfico de mercancías con Tailandia.

Misiones empresariales como las adelantadas por el Port de Barcelona con Tailandia, cuentan con el apoyo de diversas entidades que conocen el país y preparan agendas de contactos personalizadas.

En ellas, las empresas logísticas, importadoras y exportadoras (integrantes de la delegación del Port), pueden sostener reuniones acorde a sus intereses. Con ellas se busca su introducción al mercado asiático y su posterior consolidación dentro del mercado de interés en este país.

Nova Càtedra de la Universitat de Barcelona: logística i gestió duanera liderada per ICIL

La nova Càtedra de Logística i Gestió Duanera és tota una realitat. La Universitat de Barcelona en col·laboració amb l’Institute for Careers i Innovation a Logistics i Supply Chain, ICIL, van iniciar amb èxit la iniciativa.

 

La Càtedra busca donar resposta a l’actual dèficit de professionals capacitats per coordinar tot el procés de les mercaderies des de la sortida fins al lliurament al client. També en gestió del transport i en la documentació que es requereix per a l’exportació i el tema de duanes.

La nova formació també sorgeix per respondre al dèficit en recerca ia la poca producció de publicacions sobre logística, transport, duanes i gestió del comerç exterior amb visió cap al comerç internacional.

Presentació de la Càtedra UB Logística i Gestió Duanera

A finals de l’any passat, la nova Càtedra va ser presentada en públic al Paranimf de la Universitat de Barcelona. L’acte va comptar amb la participació del rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, juntament amb altres directius importants del Port de Barcelona i del Parlament de Catalunya.

També van assistir-hi Òscar Mascarilla director de la Càtedra i Xavier Rius director general d’ICIL.

Per la seva banda, Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona, va destacar que des de la Universitat:

“Cal oferir una formació ajustada a sectors tan canviants i sensibles com el logístic”.

A més, va insistir en la necessitat que la formació universitària arribi a tots els col·lectius socials i als diferents àmbits de coneixement a través d’acords de col·laboració amb entitats i institucions com l’ICIL.

Barcelona: ciutat estratègica pel sector logístic del sud d’Europa

De la mateixa manera, Òscar Mascarilla, professor d’Economia i director de la Càtedra, va assenyalar que la logística és un sector estratègic de l’economia catalana i que Barcelona, per part seva, és l’enclavament idoni per al sector a tot el sud d’Europa .

La ciutat té un gran avantatge i és que compta amb un ecosistema industrial sòlid de cara al món. A més a més d’una posició geoestratègica privilegiada que permet integrar el millor hub logístic.

Aquest hub està compost per zones logístiques, el Port de Barcelona és un dels més importants del Mediterrani, un aeroport i la Zona Franca.

Un altre aspecte de gran importància que va destacar el director de la Càtedra va ser la presència a la ciutat ia la zona d’operadors especialitzats, locals i internacionals, que requereixen una universitat com la UB capaç de generar investigació i transferència de coneixement logístic.

De fet, el professor Mascarilla va recordar que la Universitat de Barcelona actualment imparteix dos màsters: Dret i Gestió Duanera i Logística i Comerç Internacional.

D’aquesta manera, amb els dos màsters i la nova càtedra, la UB cerca generar un ecosistema de docència i investigació per tal d’unir el coneixement dels acadèmics i experts a l’àrea, amb el dels professionals del sector.

Així mateix, van destacar el paper estratègic del Port de Barcelona en la creació de llocs de treball per a egressats.

2.556 milions invertirà transports a Catalunya el 2023, 1012 seran per a Rodalies

La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, va anunciar a Barcelona que s’invertiran 2.556 milions d’euros a Catalunya durant el 2023, 1.012 dels quals seran destinats a Rodalies.

Destaca en aquest sentit, que dins dels pressupostos generals del Govern per al proper any, Catalunya és la comunitat a què se li han destinat més fons I també va anunciar que s’analitzarà com mantenir la gratuïtat de Rodalies, fins i tot més enllà del 2023.

Així mateix, va insistir que a la primera meitat d’aquest any es va executar un 40% més d’inversió en comparació del mateix període del 2021. I que respecte al pressupost marcat per a Catalunya (més conegut com a pressupost territorialitzat), es compleix amb allò establert per l’Estatut.

Sense oblidar d’on partim, la cap de la cartera de Transports va afirmar que:

“Les tasques es van iniciar amb projectes i obres que estaven aturades i fins ara ja s’han aconseguit introduir mecanismes i criteris per garantir l’execució dels recursos d’una manera més àgil”.

El pressupost de Catalunya durant el 2022

La ministra també va indicar que dins del marc dels pressupostos generals per al 2023 Catalunya rebrà el 17,2% de la inversió de l’Estat.

Tot i això, ha reconegut que moltes obres d’infraestructures, vivenda o transports s’han vist afectades i no s’han executat a causa de la pandèmia i de la crisi de subministraments ocasionada per la guerra d’Ucraïna.

Enmig de 13 anys de controvèrsia, el Govern va convidar el nou conseller de Terrritori, Juli Fernàndez, a reprendre les negociacions relacionades amb la culminació de la transferència de competències de Rodalies el més aviat possible.

L’objectiu, de primera mà, és aconseguir signar el contracte programa amb Renfe.

A més, la representant del ministeri va aclarir que les incidències en el transport ferroviari de proximitat no desapareixeran arran del traspàs complet a la Generalitat.

El detall de les inversions

Per províncies i tipologies les inversions es plantegen així:

1. Província de Barcelona

Rebreu 1.994 milions d’euros, un 5,8%, dels quals tres de cada quatre euros estan destinats al tren (per a les noves estacions de Sabadell i Terrassa).

2. Girona

Se li van assignar 140 milions d’euros, un 9% més, arran del projecte bandera de l’estació d’alta velocitat de l’aeroport.

3. Lleida

Rebreu 81 milions d’euros (un 9,8% més).

4. Tarragona

Tindrà 262 milions d’euros, un 10,5% menys.

En aquest sentit i comparativament, Catalunya és la comunitat autònoma que més inversió ha rebut durant el primer semestre del present any en termes absoluts.

Pel que fa a tipologies, el ministeri invertirà al voltant de 257 milions a carreteres durant el 2023, dels quals 159 milions d’euros es destinaran per a la conservació de les vies.

Per part seva, Aena i Enaire destinaran prop de 80 milions a aquesta comunitat, dels quals 50 milions són per a l’aeroport del Prat, mentre que el Port de Barcelona continuarà sent el primer de l’Estat amb una inversió de 139 milions d’euros.

De la mateixa manera, s’aportaran 109 milions a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).

SIL Barcelona: el 2023 acollirà el congrés de logística més gran d’Amèrica Llatina

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona juntament amb la Federació d’Associacions Nacionals d’Agents de Càrrega i Operadors Logístics Internacionals d’Amèrica Llatina van acordar la realització de la 39a edició del Congrés ALACAT en el marc del SIL 2023.

SIL Barcelona en 2023 acogerá el mayor congreso de logística de América Latina

L’ALACAT és el certamen logístic més gran que se celebra a Llatinoamèrica i amb l’acord, es va aconseguir la seva realització dins de l’edició número 25 del SIL que es durà a terme entre el 5 i el 8 de juny de 2023 a Barcelona.

La recent edició d’ALACAT 2022 es va dur a terme a Mèxic i el proper any es trasllada a la Ciutat Comtal.

De fet, Espanya ja havia acollit el congrés a les edicions del SIL (anys 2016 i 2019), obtenint excel·lents resultats. Un va ser la signatura de la Declaració de Barcelona el 2019, a favor de la cooperació i el desenvolupament econòmic.

Just aquell any també es va dur a terme de forma paral·lela el Congrés Mundial de Zones Franques, el MedaLogistics, el Congrés d’AZFA, el Congrés Internacional d’OEAs, l’eDelivery i el mateix SIL.

Per al 2023 es pretén establir bases per a la negociació, el creixement i l’intercanvi d’experiències i coneixements del sector de la logística europea i llatinoamericana amb la presència de més de mil professionals i experts.

La signatura de l’acord

La Federació d’Associacions Nacionals d’Agents de Càrrega i Operadors Logístics Internacionals d’Amèrica Llatina, ALACAT, va arribar a un acord excel·lent amb el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, entitat que organitza el SIL, per a la realització del Congrés.

De fet, l‟acord es va signar entre les parts durant la celebració del Congrés ALACAT 2022 a Mèxic i durant la cerimònia de cloenda de l‟esdeveniment.

Són grans les expectatives que es tenen amb la celebració de l’ALACAT en el marc del SIL 2023, la fira més gran del món que congrega tota la cadena logística.

En aquest sentit, Pere Navarro, President del SIL i delegat especial de l’Estat al CZFB, va afirmar que:

 “El SIL és el millor escenari possible a Europa i el més idoni per celebrar un congrés de la importància i la transcendència com ho és el d’ALACAT”.

Va afegir que:

 “Resulta de molta il·lusió poder comptar amb la presència dels professionals més destacats del sector a Amèrica Llatina en el marc de l´edició 25 del SIL“.

Navarro també va agrair al president d’ALACAT, Moisés Solís, pel gran esforç i suport que va permetre arribar a consolidar l’acord.

El SIL és el millor escenari per integrar la logística europea i d’Amèrica Llatina, per tal d’aconseguir una retroalimentació i sinergies de negoci i col·laboració.

És motiu de satisfacció que ALACAT hagi tornat a triar el SIL per celebrar el congrés una vegada més a Espanya, va afirmar el president del SIL.

Finalment, val la pena destacar que la fira del 2022 va comptar amb 12.152 assistents provinents de 81 països (29 d’Europa, 18 d’Àfrica, 17 d’Amèrica, 16 d’Àsia i 1 d’Oceania) i va comptar amb la presència de 263 periodistes acreditats.

A Barcelona creen incubadora enfocada a tecnologies emergents del sector logístic

Amb una inversió de dos milions d’euros, la Zona Franca de Barcelona (ZFB), llança una incubadora d’alta tecnologia en logística 4.0 ubicada al DFactory Barcelona. Aquesta entrarà en operació a principis de 2023, i el seu objectiu serà cobrir els diferents focus orientats a les tecnologies emergents del sector logístic, en particular al sector de la manufactura avançada (tecnologies de la fabricació additiva i impressió 3D).

En Barcelona crean incubadora enfocada a tecnologías emergentes del sector logístico

Amb això es vol millorar la competitivitat empresarial, així com el valor de les noves aplicacions tecnològiques. També s’espera augmentar la capacitat d’atracció d’inversió amb vista a potenciar l’activitat econòmica a la ZFB.

La incubadora també cobrirà diferents camps relacionats amb les tecnologies emergents dins del sector logístic. Complementari a aquesta tecnologia, lús del big data permetrà recopilar el gran volum de dades generades per optimitzar els processos productius.

Un projecte amb molt de suport

El Consorci de Zona Franca de Barcelona ha estat l’encarregat de liderar la creació de la incubadora. De fet, després de concórrer a una convocatòria pública dajuts per part de la Fundació Incyde de les Cambres de Comerç espanyoles, va aconseguir cobrir el 50% dels dos milions d’euros dinversió prevista amb fons europeus (Feder).

Segons el CZFB amb la creació de la Incubadora d’Alta Tecnologia a Logística 4.0 a Barcelona, ja es completaran 23 incubadores sectorials d’alta tecnologia en funcionament per part d’Incyde a tot Espanya.

Incyde també compta al país amb 26 de Coworking Digitals i 143 vivers d’empreses. Aquestes infraestructures pretenen transferir els darrers avenços tecnològics i la R+D+i tant als emprenedors com a les empreses.

Per part seva, Pere Navarro, delegat especial de l’Estat a la Zona Franca de Barcelona, ha destacat la importància d’aquesta iniciativa perquè el sector logístic enforteixi el moment clau que viu per al seu desenvolupament.

En aquest sentit, una incubadora impulsarà el desenvolupament de la logística i el paper de la zona franca com a veritable agent econòmic i connector.

Els darrers ajustaments al projecte

El CZFB va indicar que durant l’últim trimestre del 2022, els esforços estaran dedicats a donar forma a la incubadora perquè a partir del gener del proper any es posi en marxa el procés d’aplicació per a les emergents. D’aquesta manera, la porta queda oberta per a qualsevol empresa que mostri interès per participar-hi.

Els beneficis que aportarà la incubadora

La nova Incubadora d’Alta Tecnologia en Logística 4.0 de la ZFB ajudarà a promoure l’automatització de processos, la robòtica, la intel·ligència artificial, el big data, la impressió 3D, la logística sostenible i fins i tot els processos de darrera milla.

Dins dels seus avantatges competitius, la nova incubadora té un gran escenari per desenvolupar la logística 4.0. De fet, a Catalunya es concentra el 29% de la superfície logística d’Espanya, on es concentren al voltant de 39.000 empreses i suposa el 14,4% del PIB català.

Cal recordar que El CZFB és una entitat líder al camp de la logística, amb més de 25 anys de trajectòria.

 

378.000 metres quadrats fins al 2026, és el que requereix Espanya per a logística de darrera milla

Un total de 378.000 metres quadrats de logística d’última milla és el que Espanya necessita fins al 2026 per atendre el boom de les vendes detallistes en línia. La xifra es va conèixer en un informe “Logística europea 2022” de la consultora immobiliària Knight Frank, on també indica que augmentaran les necessitats d’actius logístics d’última milla als principals mercats europeus. Destaca que poden assolir fins a 3,5 milions de metres quadrats.

Segons l’informe de la firma, la logística va a tota màquina al país ia Europa. Per això, es preveu que als set principals mercats de comerç electrònic d’Europa continental (països com Alemanya, França, Espanya, Itàlia, Països Baixos, Suècia i Polònia), les vendes detallistes en línia augmentin fins a un 48% durant els propers cinc anys .

A causa d’aquest increment, la consultora estima que es necessitaran 3,5 milions de metres quadrats addicionals disponibles d’espai logístic d’última milla entre tots aquests països abans del 2026.

En el cas d’Espanya

Per a Espanya s’estima que les necessitats d’espai poden estar en 378.000 metres quadrats.

Knight Frank estima que per cada mil milions d’euros de vendes al detall online, es requereixen al voltant de 24.000 metres quadrats d’espai logístic urbà.

Els càlculs es fan segons el comportament de les vendes detallistes en línia efectuades entre Alemanya, França, Espanya, Itàlia, Països Baixos, Suècia i Polònia. Aquestes vendes van pujar durant el 2021 a uns 293.000 milions d’euros, amb una taxa de penetració en línia del 15,6%.

S’estima que les taxes augmentin als mercats d’aquests països durant els propers cinc anys amb una mitjana del 19,3% per al 2026.

També es preveu que aquest comportament impulsi les vendes al detall online fins als 434.000 milions d’euros en un increment de 142.000 milions d’euros, en comparació dels nivells actuals.

La situació també farà que s’impulsi la demanda dels centres de distribució urbana que facilitin el lliurament a domicili. Per cada mil milions d’euros de vendes al detall es necessiten aproximadament uns 24.000 metres quadrats d’espai logístic urbà. Però on més cal espai logístic addicional d’última milla és a Alemanya. En aquest país es calcula que es podran necessitar 1,37 milions de metres d?espai per al 2026.

Per part seva, França podria requerir uns 639.000 metres quadrats i Polònia, al voltant de 536.000 metres quadrats.

Les inversions de darrera milla

Simón Palazón, consultor de capital de màrqueting de Knight Frank, afirma que pel que fa a la inversió, “cada dia s’estan veient fons més especialitzats en logística d’última milla. A més, els grans fons d’inversió així com els gestors de capital també compten amb vehicles dedicats de manera exclusiva a actius d’última milla a tot Europa.”

Tot i que Espanya de forma tardana s’ha sumat al boom del comerç electrònic, el mercat al país està creixent ràpidament.

El desenvolupament d’aquest mercat juntament amb la demanda creixent d’opcions de lliurament d’última hora, està augmentant la demanda de logística urbana com dels grans centres de distribució.

14 de desembre | Jornada de networking

Clúster Logístic de CatalunyaAlineem estratègies i sumar esforços per potenciar l’activitat industrial a les pimes | Alineamos estrategias y sumar esfuerzos para potenciar la actividad industrial en las pymes.

Amb una inversió de 430 milions, el mercat logístic català va registrar el millor tercer trimestre

Amb una inversió de 430 milions d’euros, el mercat logístic català va registrar el millor tercer trimestre de la història, segons dades de la consultora d?inversió i serveis immobiliaris, CBRE Group. La firma destaca l’excel·lent comportament que va mantenir el sector, durant els mesos de juliol a setembre del 2022.

Con una inversión de 430 millones, el mercado logístico catalán registró su mejor tercer trimestre

De fet, també ressalta que va aconseguir impulsar la inversió fins als 607 milions d’euros durant els primers nou mesos de l’any, sent la xifra més gran registrada fins ara.

Operacions destacades durant el tercer trimestre

De les transaccions principals es destaca el tercer trimestre de l’any, la compra per part de Prologis a Crossbay d’una cartera d’actius logístics.

També la venda per part de Segro a Hines d’una plataforma logística.

Pel que fa a la contractació logística a Catalunya durant els primers nou mesos de l’any 2022, va assolir els 584.000 m2. I, en particular, durant el tercer trimestre de l’any va pujar als 191.000 metres quadrats.

David Oliva, director d’Industrial i Logística de CBRE Barcelona, va assegurar que aquest comportament trimestral ha estat el millor des del 2016 i segons les dades acumulades, és la tercera millor xifra dels darrers deu anys.

Tot i això, aclareix que:

“Aquesta xifra hauria pogut ser molt més gran si Barcelona hagués comptat amb més superfície logística disponible. El que cal exaltar és que l‟interès per la demanda es manté vigent”.

Projeccions per a final d’any

La consultora estima que el sector tancarà el 2022 amb una contractació superior als 800.000 metres quadrats logístics a Catalunya, fins i tot molt per sobre de la mitjana de 500.000 metres quadrats assolida durant els darrers deu anys.

A partir d’aquestes projeccions el mercat logístic tornaria a registrar un any rècord, fins i tot a prop dels nivells registrats el 2021, on la contractació va ser superior als 900.000 metres quadrats.

I per descomptat no es poden deixar de banda les operacions de comerç electrònic que entre el gener i el setembre d’aquest any, van representar un 10% de la contractació que per al mateix període del 2021 va estar per sota del 30%.

Així mateix, l’increment de la demanda ha anat de bracet amb l’augment gradual de l’estoc logístic.

Actualment el mercat català disposa de 6.786.000 metres quadrats, un 15% més en comparació del mateix període de l’any passat.

Arran d’aquest creixement es va registrar un lleuger increment de la taxa de desocupació del 3,9% i no obstant, la disponibilitat d’espai a la primera corona va tancar el tercer trimestre d’aquest any per sota de l’1%.

Durant el 2022, el comportament del sector s’ha distingit per l’elevada demanda de sòl logístic i per l’escassa oferta disponible a Catalunya. Per això, les rendes “prime” s’han impulsat fins a un 7% aquest any.

Les rendes més elevades s’observen en actius logístics ubicats a la primera corona (7,50 euros al mes per metre quadrat). Així mateix, el major increment es va registrar a la tercera corona amb un 10%.

 

 

El sector B2B serà el 25% del comerç digital espanyol per al 2026, segons estudi

Segons un estudi recent d’Euromonitor (consultora en estudis de mercat) i Alibaba (consorci privat dedicat al comerç electrònic a Internet), les comandes on-line al sector B2B per al 2026 podrien representar un 25,3% del total del comerç electrònic  espanyol.  Aquesta xifra és el resultat d‟un mercat global que s‟està movent en el context de l‟omnicanalitat il‟increment de les transaccions virtuals.

L’estudi fa èmfasi que aquesta tendència ja ve des del 2020, quan alguns sectors com els d’aliments i begudes i el tèxtil van registrar un 32% de comandes en línia del total de l’operació del negoci.
L’estudi va revelar, a més, que en gran part aquesta evolució és perquè la pandèmia va accelerar el comerç electrònic B2B, i va fer que les Pimes comencessin a buscar proveïdors i compradors on-line i fora dels seus mercats locals.

 L’èxit de l’omnicanalitat

L’estudi també afirma que l’omnicanalitat es va imposar al comerç electrònic.
De fet, un 83% dels directius del sector B2B enquestats per a la investigació van afirmar que l’omnicanalitat ofereix diferents alternatives més reeixides en comparació dels mètodes tradicionals, per poder generar negocis i assegurar nous clients potencials.
Cal recordar que el B2B (Business to Business) o negoci a negoci, és un model de negoci on una companyia lliura a una altra els seus serveis, a fi de millorar les vendes dels productes i béns que ofereix.  I que aquesta és una transacció comercial entre empreses a través del comerç electrònic.  Finalment, es concentra en el proveïdor de béns o en part de la cadena de comercialització, amb la qual cosa es garanteix l’efectivitat d’un negoci.
Seguint aquesta línia, el 80% dels enquestats va assenyalar que aproximar-se a clients fent servir múltiples canals, sobretot el digital, és tant o més efectiu en comparació dels mètodes tradicionals de venda.
A més, segons l’estudi, a Espanya el 86% dels enquestats van opinar a favor de l?onmicanalitat.
Sota aquesta perspectiva, per al 2022 s’espera un augment interanual d’un 2,1% en relació amb les exportacions del comerç electrònic espanyol, sobretot en segments com ara articles de pell, tèxtils, productes químics i alimentació.
Tot indica que hi haurà un creixement notable els propers anys gràcies a l’augment de les transaccions per compres i vendes on-line, així com per l’impuls de les exportacions.

L’ecommerce híbrid: una altra fórmula del 2022

Una altra de les tendències, però aquesta vegada dirigides directament al client (B2C), Business to Consumer o negoci a consumidor, és el comerç híbrid.  Aquest és un concepte que les marques i els fabricants desenvoluparan més en el que queda del 2022.
És una nova figura comercial on el client busca preferiblement adquirir els productes a través de mitjans digitals: pagar-los o apartar-los on-line per després recollir-los en un pick up center o centre de recollida proper a casa o feina.
 Aquesta tendència és preferida per empreses i consumidors directes, ja que permet estalvis en logística i distribució de productes.