Damm redueix les seves emissions de CO2 en un 20%

Gràcies a un ambiciós pla d’acció dirigit a aconseguir eficiència energètica i transformació de la flota vehicular, la cervesera Damm va aconseguir entre 2016 i 2019, la reducció d’un 20% d’emissions de CO2 en la seva cadena logística.

 Per començar, la companyia va instal·lar més de 5.000 plaques solars per generar energia d’acte sosteniment en algunes de les seves instal·lacions, la qual cosa representa un estalvi a l’any de aproximadament 1.200 Tones de CO2.
 Així mateix van incloure mesures per aconseguir economia energètica.  Dins d’elles hi ha el canvi de la il·luminació tradicional per ús de llums led de baix consum en els magatzems dels seus centres logístics.  També van incloure l’ús d’electricitat generada a partir de renovables que actualment s’utilitza un 100% en les fàbriques i plataformes logístiques de Damm.
 Una altra estratègia emprada va ser l’ús de 3,5 litres de cervesa sense utilitzar que van ser retirats de bars i establiments de tot Espanya enmig de la desescalada per la pandèmia, per convertir-los en energia renovable a la seva fàbrica Prat de Llobregat.
 Pel que fa a el transport, va millorar la seva flota de vehicles transformant-la cap a l’ús de automotors moguts amb gas natural, així com l’ús de carretons elèctrics impulsades amb bateries menys contaminants com les d’ió de liti.
 Dins el pla estratègic també es va incentivar el transport col·laboratiu buscant l’optimització de rutes i càrregues de transport, així com la reducció de viatges en buit.  Amb això s’estima que es deixen d’emetre a l’any unes 204 Tn CO2 a l’atmosfera.
A nivell intern de la companyia es van dur a terme jornades de formació en millors pràctiques sostenibles adreçades a el personal que labora en Damm, així com a clients i proveïdors, amb l’ànim d’aconseguir la descarbonització de la logística.

Guardonada amb l’Estrella Lean & Green

Gràcies a aquests destacats èxits en matèria de sostenibilitat i eficiència energètica, l’Associació de Fabricants i Distribuïdors, AECOC, va guardonar Damm amb l’Estrella Lean & Green, un premi d’abastos europeus.
 La AECOC va concedir la distinció a la cervesera com a reconeixement a la seva tasca per defensar el clima i aconseguir la reducció del 20% d’emissions de CO2 en els seus processos logístics.
 En el marc de l’edició 2020 dels premis Lean & Green van ser reconeguts els èxits de quinze empreses relacionats amb els avanços de el procés de descarbonització de les seves operacions logístiques en diferents categories.
 Lean & Green Espanya compta amb 57 membres i ocupa entre els països Europeus el tercer lloc pel que fa a nombre d’empreses que aporten a el projecte.  En primer lloc està Holanda amb 246 i en segon Bèlgica amb 81.

Pel que fa a aquest gran assoliment, el director d’optimització d’energia i de medi ambient de Damm, Juan Antonio López Abadia, va manifestar que en la companyia treballen per aconseguir una cadena de subministrament sostenible i eficient.  Tot enmig d’una operació amigable amb el medi ambient i de conservació en el temps, com ho demostren les estratègies aplicades durant aquests últims anys.

Nova expansió del Port de Barcelona

En el marc del IV Pla Estratègic del port de Barcelona projectat a 2025 i també a llarg termini fins al 2040, una de les línies de desenvolupament del enclavament és guanyar espai per a fins logístics.  Amb això s’espera assolir unes 20 hectàrees i destinar la meitat a la infraestructura logística.

Nueva expansión del Puerto de Barcelona

Amb aquesta fita serà possible augmentar la superfície fins a les 1.130 hectàrees, observant el canvi principal en els 99.684 metres quadrats que s’afegiran a la Zona d’Activitats Logístiques, una de les millors àrees per a l’activitat logística de Catalunya.
 La visió estratègica de el pla amb dos horitzons en el temps a curt i a llarg termini, es fa necessària per poder enfrontar no només la crisi sanitària actual, sinó també els canvis i transformacions disruptives i intempestives de el sector que s’han registrat des de 2008.
 El pla per al període 2021-2025 contempla la realització de projectes i compliment d’objectius a curt termini.  Per al 2040 plasma escenaris futurs de gran potencial amb línies d’acció que orientin l’activitat de la comunitat logística-portuària i garanteixin el seu posicionament competitiu en escenaris mundials.

 El nou Pla Estratègic

 Si bé els Plans Estratègics del port d’anys passats han mantingut intacta la seva visió i missió, aquest nou Pla 2021-2025 no modifica la raó de ser del port de Barcelona, ​​però sí que fa èmfasi en que la seva missió ha d’orientar més cap a la sostenibilitat ia  incentivar la prosperitat i el creixement de la comunitat.
 De forma simultània a aquests abastos, el port de Barcelona vol projectar la seva imatge a aconseguir convertir-se per al 2040 en un smart logistics hub que es destaqui per l’agilitat, transparència, multimodalitat i sostenibilitat.

Objectius generals de el pla en l’àmbit del curt termini

Sostenibilitat econòmica: s’estableix un objectiu de creixement per 2025 de la valor de el comerç exterior que transita pel port de Barcelona, ​​fins els 70.000 milions d’euros.  Sota aquest panorama el Pla Estratègic preveu aprofitar les oportunitats de negoci que ofereixen els mercats asiàtics i en aliança amb el port de Busan, buscar que els productes sud-coreans comptin amb superfície logística perquè puguin ser distribuïts a el mercat europeu.
 Sostenibilitat mediambiental: aconseguir el 50% dels molls de contenidors i ro-ro electrificats, així com comptar amb una xarxa provisional i connexions OPS assegurades o que contemplin projectes d’electrificació en marxa.
 Sostenibilitat social: la meta és incrementar la força laboral fins a aconseguir 40.000 persones laborant de manera regular o permanent al port.  També es buscarà augmentar la qualitat de la feina.
 La directiva del port es mostra convençuda i positiva en començar el 2021 amb la recuperació dels tràfics en uns dos a tres anys.  El 2020 ha estat un any atípic per la pandèmia, però també un espai per innovar i enfortir l’operació del port per afrontar els reptes futurs.

S’estima que el pla compti al gener amb l’aprovació final per la seva part el Consell d’Administració del port de Barcelona i posteriorment sigui presentant públicament a la comunitat i al sector.

 

 

Manca d’estàndards en transport intermodal redueix beneficis de digitalització

Aconseguir una òptima digitalització de les operacions de transport intermodal ha estat una fita complicada d’aconseguir, ja que no hi ha unificació ni transparència de criteris pel que fa a el moviment de mercaderies. Aquest va ser l’eix central de discussió en el panell sobre digitalització d’operacions de transport, “BDigital” de la Barcelona Economy Week (BNEW) realitzat el passat mes d’octubre.

Falta de estándares en transporte intermodal reduce beneficios de digitalización

En certes vessants del transport intermodal encara la digitalització és escassa per no utilitzar criteris comuns i un llenguatge unificat. Per això és que no s’ha aconseguit aprofitar tots els avantatges que ofereix la tecnologia en aquest sector. Al respecte els assistents a el panell van acordar que s’ha de tractar a la mercaderia tal com es tracta als passatgers.

Un mateix llenguatge

Jaume Adrover, director general de la consultora aeroportuària GPA (Gestió i Promoció Aeroportuària), afirma que hi ha la percepció que les companyies aèries estan molt digitalitzades. No obstant això, en pista les mercaderies passen per moltes barreres a l’igual que en altres sectors. Adrover diu que es fa necessari parlar un mateix llenguatge en digitalització entre tots els actors de la cadena de subministrament, mitjançant l’ús de sistemes que s’entenguin entre si i que agilitin la cooperació entre els agents participants.
Per la seva banda, Josep Maria Fortuny Sotsdirector d’Ordenació de l’Transport de Catalunya, afirma que un exemple comparatiu resulta el contenidor que va ser pres com a element de referència fa més de 50 anys. El mateix, segons afirma, ha de passar amb l’estandardització del digital. “És repensar el bàsic per aconseguir una entesa recíproc”.

El sector ferroviari i la digitalització

Així mateix, Miguel de Sanjuan director de Desenvolupament de Negoci a VIIA, va manifestar que encara que es cregui que el sector ferroviari està poc digitalitzat, cap a l’interior de l’operació sí que ho està. Aquest procés s’ha desenvolupat gradualment fins al punt que fa poc la companyia va llançar una App adreçada a optimitzar la productivitat de la gestió contribuint també a la transparència de la informació.

Transport per carretera

Al panell es va evidenciar el difícil que ha resultat implantar la tecnologia en els operadors terrestres per garantir una adequada digitalització i la seguretat de la informació.
Sota aquest context i per tal de millorar el funcionament de el sistema de transports, la Generalitat de Catalunya presentarà davant el ministeri de Transports un projecte que mostri amb visió completa la realitat del transport per carretera. La recopilació de dades i bon coneixement de el sector, permetrà que es prenguin accions que beneficiïn el sistema.

El sector marítim

És potser el sector que més avanços ha aconseguit en matèria d’integració amb la tecnologia enfront de les altres modalitats. L’objectiu és anar més enllà de la digitalització de les operacions i aconseguir enfocar el canvi cap a la digitalització de documents i contractes en paper.
Els assistents a el panell van estar d’acord que s’haurà d’aconseguir l’estandardització interna a cada un dels mitjans de transport. Amb això serà possible impulsar l’estandardització d’un llenguatge comú per al sector.

La indústria logística serà un dels sectors que més creixerà en els propers anys

Com un dels sectors amb major perfil de creixement i generació d’oportunitats d’ocupació per als propers anys, va ser catalogada la indústria logística en el marc de el desenvolupament de la secció “Els BDigital” de la Barcelona Economy Week (BNEW), realitzat el passat mes de octubre.

La industria logística será uno de los sectores que más crecerá en los próximos años

Els panelistes van arribar a aquesta conclusió després d’analitzar els avenços de la indústria en matèria de digitalització d’operacions, increment del e-commerce, tractament adequat de la informació i l’optimització de l’última milla.
El camp de la logística és considerat com un dels més prometedors per desenvolupar-se a futur professionalment. De fet la integració de la tecnologia a les operacions logístiques ha incentivat la contractació de nous perfils professionals molt sol·licitats i valorats per les companyies de el sector. Els més sol·licitats són els relacionats amb lideratge, digitalització i comerç electrònic.

Treball multisectorial

Juanjo Ojeda director de Logística de Camper, va assenyalar que la logística preveu un creixement entre el 13% i el 14% més en comparació amb altres sectors, ampliant amb això les perspectives professionals. El sector és molt atractiu perquè a l’ésser l’activitat logística una gestió transversal en qualsevol companyia, és possible que es pugui treballar multisectorialment en diferents classes d’empreses.
Sota aquesta perspectiva, a més de professionals formats en comerç electrònic i digitalització, el sector també demanda altre perfil i és el relacionat amb projectes. Això es deu al fet que moltes companyies logístiques cada dia treballen més amb el desenvolupament de projectes específics i per això, requereixen líders gestors de projectes, amb capacitat de treball amb equips de diferents àrees i en maneig de personal.
Ojeda també afirma que en el passat les empreses de logística s’han vist afectades per no poder retenir el talent format al no comptar amb pressupost suficient per reconèixer millors salaris que evitin que un bon treballador es vagi. Però és raonable que ho facin a la recerca de millors perspectives.

La formació en logística a Espanya

Al panell també es va tractar el tema sobre la necessitat d’una reglamentació adequada de l’assignatura de logística dins de el pla de formació de l’educació espanyola en aquesta àrea. Juanjo Ojeda afegeix que es requereix una adequada capacitació professional que no només formi a l’individu, sinó que garanteixi mantenir-lo actualitzat perquè romangui vigent en el mercat laboral.
Les actualitzacions en el sector són indispensables a causa dels constants canvis que es registren en la indústria. Sobre el tema d’en on contractar personal amb formació en logística, en el debat es va parlar sobre buscar-los en borses de treball amb èmfasi en personal logística, en escoles de negocis i en xarxes socials.
En l’actualitat la gestió logística a Catalunya representa el 14% del ‘PIB de la regió. Mou aproximadament unes 426 milions de tones a l’any de mercaderies i és font d’ocupació per a 170.000 persones (dades de l’últim Observatori de Cimalsa).
Un altre aspecte a destacar és que en el sector logístic català es va disparar la creació de noves startups passant de 60 el 2017 a 352 aquest any.

Sector logístico representa el 14% del PIB de Cataluña

Amb moviments de fins a 426 milions de tones a l’any i la generació de 170 mil llocs de treball, el sector logístic català arriba al 14del PIB de Catalunya. Les dades van ser donats a conèixer en la 15a edició de l’Observatori de la Logística organitzat per l’empresa pública Cimalsa (dependent de la Generalitat) i l’Institut Cerdà.

L’informe va ser presentat a l’octubre en el marc de desenvolupament de la BNEW (Barcelona New Economy Week) i dins de les seves conclusions reforça la teoria que la logística és una activitat bàsica per assegurar el proveïment d’empreses i mercats.
L’Observatori de la Logística presenta aquest informe després d’avaluar diferents indicadors de competitivitat de el sistema logístic català. Dins dels principals hi ha el comportament del mercat logístic, l’eficiència del sector, l’evolució de les start-up, així com l’oferta i demanda de mercat, la distribució urbana i la sostenibilitat.

Altres dades d’interès de l’informe

Cimalsa destaca l’increment d’un 5% de parc de vehicles logístics que utilitza combustibles alternatius als fòssils tradicionals, així com l’augment d’un 22% de la presència d’operadors ferroviaris privats a l’escenari logístic.
A més a manifesta que ha pujat en un 11% la superfície logística útil d’emmagatzematge en la comunitat autònoma, representat en més de vuit milions de metres quadrats. L’escenari es complementa amb l’existència de 352 empreses emergents en el sector que per 2017 tot just arribaven a les 60.
D’altra banda, l’empresa va realitzar una enquesta entre les 130 empreses situades en els seus centres logístics que compten amb aproximadament 6.000 treballadors, projectats a 8.000 amb l’entrada en funcionament de Logis Empordà i Logis Montblanc.
L’enquesta va buscar avaluar la inversió privada a partir dels estímuls donats per la inversió pública. Pel que fa a el tema, Cimalsa va aconseguir establir que “per cada euro invertit per la nostra companyia pública, el sector privat ha invertit 5,4 euros. La suma total està estimada fins al moment en 1.000 milions d’euros “.
L’informe determina com a conclusió general que la logística compleix un paper fonamental com a activitat bàsica a Catalunya per mantenir el desenvolupament de l’economia de la regió.

Sobre Cimalsa

Cimalsa és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya encarregada de el desenvolupament, promoció i gestió de la infraestructura logística per al transport de mercaderies. Fundada el 1992, l’empresa ha estat impuls per a Barcelona com impulsora de la creació de solucions per enfrontar el repte de la mobilitat de mercaderies en l’entorn urbà.
Al respecte ha impulsat projectes per optimitzar l’última milla, no només per la necessitat de lliuraments ràpides a el client final, sinó també per l’eficient distribució a punts de venda. Dins dels projectes s’ha contemplat l’impuls a l’ús de microplataformes i centres de distribució urbanes.
A Tarragona també ha avançat projectes com l’ampliació del CIM el Camp en conjunt amb Incasòl, per a això es va assignar un pressupost de 600.000 euros per a la construcció d’una nau de lloguer.

Tecnologia i l’última milla

Gràcies a la connectivitat en els vehicles, ara serà possible optimitzar les operacions de repartiment en l’última milla com a mètode de gestió de flotes i automòbils de repartiment. Amb això serà possible reduir els costos d’operació i agilitzar el lliurament de productes als clients.

ultima milla

Aquesta integració de la tecnologia a les empreses de transport i logística fa part de l’inici de l’era de la nova mobilitat a les smart cities. Amb això els fabricants de vehicles ecològics de distribució han integrat la connectivitat a la seva operació, per tal d’agilitzar lliuraments, reduir costos i reduir la contaminació a les ciutats.
La indústria automotriu ha entès que ha de fabricar solucions de transport que s’adaptin i s’ajustin a les necessitats dels operadors logístics de les grans ciutats. Sota aquest context els fabricants van arribar a concebre un vehicle com un “mini-centre logístic” capaç d’informar l’estat de les mercaderies a les companyies gestores i als clients receptors.

Mercedes-Benz Vans Espanya i la connectivitat

Per a Carlos Nieto, Màrqueting and Operations Manager de Mercedes-Benz Vans a Espanya, l’interès de la companyia per incrementar l’eficiència de la cadena de subministrament està basat en la implementació de la digitalització, la connectivitat i l’ús adequat de noves solucions en mobilitat .
Tal és el cas de la Mercedes-Benz Vans que està connectada en línia amb el client i el gestor de la flota. Gràcies a això ia la informació que maneja, l’usuari pot saber on és la seva mercaderia en qualsevol moment. Els gestors per la seva banda, poden consultar tot el relacionat amb el vehicle i el seu estat de manteniment.
Una altra novetat que integra Mercedes-Benz Vans als seus vehicles és una porta d’obertura automàtica (speed delivery door), com a solució orientada a l’última milla. L’objectiu és facilitar l’accés a les zones de càrrega i descàrrega amb aquesta porta que automàticament s’obre o tanca quan detecta a el conductor o mitjançant sensors lluminosos que s’encenen quan la furgoneta s’obre. D’aquesta manera s’evita que el xofer perdi temps en el moment de buscar un paquet per lliurar-lo a determinada ubicació.
Segons els càlculs de Mercedes-Benz Vans, aquest tipus de solucions suposa un estalvi de temps de fins a 80 minuts diaris. La companyia també treballa en un desenvolupament lliure d’emissions per al transport frigorífic amb traçabilitat sobre l’estat dels aliments.

La digitalització redueix despeses i riscos

Sota aquest mateix escenari els sistemes de gestió de transport i de flotes són un aliat clau en la integració de la connectivitat als vehicles. Aquesta eina es complementa amb la planificació intel·ligent, una millor operació i un transport més segur i ecològic.
Per la seva banda Heike de la Horra director de Desenvolupament de Negoci de WEBFLEET Solutions per a Iberia, ha indicat que la connectivitat a més de reduir costos de manteniment i consum dels vehicles, garanteix una millor seguretat a la carretera, fins i tot redueix l’estrès en els conductors i garanteix la satisfacció de client a el conèixer el temps d’arribada o recollida de la seva mercaderia.

Zona Franca, Ayuntamiento y Correos se unen para crear nuevo polo económico

Amb l’objecte d’alliberar al voltant de 30 mil metres quadrats d’espai per crear un nou pol econòmic d’innovació, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i Correus van unir esforços per transformar els actuals edificis de la seu central de Correus a prop de la via Laietana.

Zona Franca, Ayuntamiento y Correos se unen para crear nuevo polo económico

Aquesta iniciativa pública cerca regenerar el teixit productiu de la ciutat, “reeconomizar” al districte de Ciutat Vella i, de passada, impulsar l’ocupació amb valor afegit en el centre de la Ciutat Comtal.
Aquest nou pol d’activitat empresarial i econòmica a la Zona Franca de Barcelona cerca transformar un edifici tradicionalment històric i emblemàtic en un centre de serveis d’economia digital, investigació, emprenedoria i suport al talent productiu.
Els edificis de Correus seran transformats per a ús propi de titularitat pública i interès general. També tindrà usos amb fins formatius i activitats socioculturals.
L’expectativa és que a màxim en dos anys, Correus concedirà els espais dels edificis principals perquè el Consorci de la Zona Franca aconsegueixi el tràmit de el projecte de rehabilitació, a l’igual que estudis de les obres d’adequació i adaptació.
Així mateix l’Ajuntament de Barcelona realitzarà el tràmit de planejament urbanístic necessari per garantir la viabilitat dels usos plantejats en la proposta.

L’Edifici de Correus serà un “hub” tecnològic

Per a alguns veïns i personalitats, el projecte de la Via Laietana i el carrer Àngel Baixeras permetrà que Barcelona es consolidi com a capital digital. Altres també han reclamat que la construcció integri l’ampliació de l’ambulatori de barri gòtic.
El pacte d’integració signat entre les institucions busca convertir aquest espai en un veritable “hub” tecnològic capaç d’albergar fins a 150 companyies i diverses start-ups que poden generar al voltant de 1.500 llocs de treball.
L’Ajuntament afirma que l’edifici també comptarà amb oficines, centres de recerca, espais per a formació, així com una oficina d’atenció al públic de correus. De la mateixa manera hi haurà una oficina d’atenció al talent i a l’empresa i un espai cívic-cultural per a activitats dels ciutadans.
Durant la signatura del pacte, el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, ha assegurat que “el projecte és el principi d’un camí que comença Barcelona on el patrimoni públic s’utilitza per a benefici de la societat”.
Per la seva banda l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va destacar que el projecte té dos acords principals: un és apostar a la innovació tecnològica que indiscutiblement canviarà tot en un futur pròxim i l’altre és aconseguir diversificar l’economia i buscar que miri altres fronts més del turisme. Ha manifestat que aquesta fita és un exemple de col·laboració institucional entre administracions públiques per dinamitzar l’economia de centre de la ciutat.
L’edifici continuarà sent públic i prestant-li un gran servei a la ciutat donant noves oportunitats de creixement. El coronavirus si bé ha estat una emergència que ha portat dificultats, també ha estat un repte que ha motivat a buscar solucions alternes per enfortir la indústria i l’economia.

Solucions de Telefónica Tech per optimitzar xarxa de logística després del Covid

La pandèmia ha afavorit que la tecnologia es converteixi en el millor aliat de les empreses de logística i transport contribuint a la seva transformació digital en els últims mesos. Així ho demostren les noves solucions de IOT, Big Data i Intel·ligència Artificial adaptades a les necessitats dels seus clients, creades per la unitat de IOT & Big Data de la multinacional espanyola Telefónica Tech.
Telefónica Tech publica soluciones para optimizar red de logística después del Covid
Amb aquestes solucions la companyia busca oferir acompanyament a les empreses / clients amb vista a incrementar la seva productivitat, reduir costos i garantir una major seguretat.
El portafoli Post Covid de Telefónica Tech també ofereix solucions orientades a l’administració pública. Tal és el cas de l’eina Mobility for Public Administrations creada per tal d’ajudar als diferents comandaments de l’administració a prendre millors decisions gràcies a l’anàlisi i mètode comparatiu de mobilitat abans del coronavirus, durant i després de la pandèmia.
Mobility està dirigida als diferents nivells de l’administració pública perquè puguin agilitzar la qualitat de les seves operacions i serveis, particularment en la planificació de rutes de transport i gestió dels nous fluxos de mobilitat, per tal de reduir el temps de desplaçament i l’impacte mediambiental.
L’eina dóna a conèixer les noves tendències en els desplaçaments dels ciutadans i subministra tota la informació sobre la mobilitat entre províncies o dins d’un mateix municipi.

Solució Workforce Optimise

És una de les solucions més madures amb més de 120 mil llicències ubicades al voltant de set països, evidenciant casos d’èxit en diversos sectors i empreses.
La solució permet optimitzar processos logístics, operacions, vendes i gestió d’equips. Millora la comunicació, la qualitat i seguretat en l’atenció dels clients i la digitalització de les rutines de fitxatge de vendes.
Workforce és tan potent que transforma el mòbil dels empleats en potents eines de productivitat. El servei inclou una plataforma web i una aplicació mòbil que entre altres coses, permeten el seguiment de rutes o la localització dels equips.
L’eina també permet als col·laboradors de la companyia que l’adquireix, optimitzar i organitzar les seves tasques diàries com ara administrar carteres de clients, gestionar comandes i ordres de treball, registrar la jornada laboral o administrar recorreguts i formularis.
Els clients donen suport a la efectivitat de la solució indicant que han aconseguit incrementar la seva productivitat en un 15%, estalviar un 25% en facturació d’hores i extres i la reducció d’un 15% de despeses en combustible.
Tant Workforce Optimise i Mobility for Public Administrations són tot just dues de les eines que ofereix Telefònica a el mercat per ajudar a entitats públiques i privades en època Post Covid. El valor afegit de la multinacional és convertir-se en partner integral de totes les eines que necessiten els seus clients per digitalitzar l’operació.
Indubtablement aquestes eines representen tota una palanca de creixement per al sector de la logística i el transport indispensable per a l’economia i la societat. Amb aquestes solucions les empreses de el sector podran prendre les millors decisions en la seva gestió diària.

Inversió inmologística 6 vegades més gran que fa 10 anys

Durant l’última dècada la inversió immobiliària logística global s’ha multiplicat per sis, marcant rècord al ubicar-se amb força en el centre de les estratègies d’inversió global representant el 20% del volum total de la inversió mundial en real estate durant el primer semestre del 2020 .
Inversión inmobologística 6 veces más grande que hace 10 años
Aquesta tendència és publicada a l’última actualització de l’informe “Impacts” de la consultora immobiliària internacional Savills Aguirre Newman.
L’informe revela que per primera vegada els volums d’inversió a nivell mundial relacionats amb el sector logístic van superar el 2019 l’activitat transaccional registrada en el sector retail, fins al punt que la rendibilitat obtinguda sobre transaccions de metres logístics es va situar a l’una de les oficines i de les de retail.

Dins de les principals conclusions es destaquen:

● Durant 2019 es van invertir 196 mil milions en el sector logístic (sis vegades més que el 2009).
● En 6,1% es va situar la rendibilitat mitjana global en immobiliària logística, només 10 punts bàsics per sobre de la mitjana global de les oficines.
● Per al primer semestre de 2020 es van efectuar transaccions per 534 milions d’euros logístics en el mercat espanyol.

L’auge del e-commerce davant la pandèmia

Per la seva banda el director de Savills World Research, Paul Tostevin, fa èmfasi en què l’increment de el comerç electrònic a nivell mundial va ser un factor determinant i catalitzador en el creixement de el sector logístic immobiliari.
Sobre aquest tema segons el Centre de les Previsions del CRR (Centre for Retail Research), a Europa occidental durant el que queda de 2020, les vendes en línia poden arribar a créixer un 31%, el que implica la penetració de el comerç electrònic passant d’un 12% a l’16%.
Per als Estats Units s’estima una xifra similar de penetració en un 14,5%, màxim històric segons eMarketer. No obstant això cap d’aquests dos mercats arriben als nivells registrats a la Xina que se situa en un 27% de penetració, valor que marca la tendència i auge a futur de les compres en línia.
Però segons Tostevin l’e-commerce no és l’únic factor que va incrementar la demanda d’espai logístic. La diversificació de la cadena de subministrament és un altre component que està donant lloc a l’increment de la demanda d’espai logístic i industrial en llocs estratègics propers als mercats de consum.

Altres aspectes de l’informe

L’informe de Savills també indica que el mercat logístic immobiliari a la Xina, es manté resistent, la qual cosa ha influenciat a l’Índia. Com aquest país és destí de fabricació alternatiu a la Xina pels baixos costos en mà d’obra, respatller governamental als negocis i obertura comercial, també està impulsant inversions rellevants en el seu sector logístic i industrial.
La consultora Savills també assenyala que és evident el creixement de el sector immobiliari logístic a nivell global. Mostra d’això és que hi ha una demanda sense precedents per part de grans inversors com Amazon i altres actors com companyies asiàtiques. El desafiament és buscar i trobar oportunitats d’inversió en actius logístics que impulsin la indústria. El futur és molt prometedor.

Port de Tarragona: entre els tres primers llocs de l’estat per a l’exportació de cotxes segons ANFAC

El port de Tarragona ja és reconegut per estar entre els primers de el rànquing d’Espanya pel que fa a exportació de vehicles, segons l’enquesta avançada per l’Anfac, Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions.
Tarragona se convierte en un puerto importante para la exportación de coches
L’informe dels resultats demostra que Tarragona està en els tres primers llocs de sistema portuari estatal. Es troba per sobre de Barcelona i València que ocupen el primer i segon lloc respectivament en aquesta modalitat de trànsit.
De fet el port evidència els seus avenços amb el creixement en les seves operacions per segon any consecutiu i en els seus progressos en logística marítim-portuària en trànsit de vehicles. Sobre vuit ports espanyols que presten aquest servei, el de Tarragona va aconseguir per sobre de la mitjana de el grup una qualificació de 4,1 sobre cinc.
Segons l’Anfac el rang de valoració de l’enquesta d’entre 4 a 5 punts (qualificació aconseguida per Tarragona), correspon a un nivell entre “satisfactori” i “molt satisfactori”, dins el rang de valors màxims que es puguin obtenir.
L’enclavament tarragoní va registrar moviments durant el 2018 de 191.912 vehicles xifra que va augmentar en 2019 en fins als 206.699 (augment de l’7,7%).

L’enquesta d’Anfac

El qüestionari de valoració de serveis portuaris va ser respost per 16 marques de vehicles. Amb la qual cosa i a partir de les respostes de les companyies consultades, l’entitat europea va aconseguir concloure que Tarragona juntament amb els ports de Vigo i Passatges, van llançar les tres millors puntuacions d’aquest rànquing.
Els principals elements qualificats en l’enquesta i catalogats per l’Anfac com essencials en la prestació d’un servei portuari competitiu segons els nivells de qualitat requerits pels fabricants per al transport marítim de cotxes, van ser:
● Nivell d’implicació de l’autoritat portuària.
● Gestió de tràmits duaners.
● Accessibilitat a port.
● Estat de les zones de dipòsit.
● Promptitud en la gestió i el maneig dels vehicles.
Anfac fa part d’ACEA (European Automobile Manufacturers ‘Association). Aquesta organització representa 15 dels més grans grups europeus d’automòbils, camions, autobusos i vehicles comercials.

El port de Tarragona i els cotxes

Al llarg de la seva trajectòria, el Port de Tarragona ha estat molt vinculat amb el tràfic de vehicles. Fins i tot amb el passar dels temps ha arribat a ser l’enclavament pel qual s’evidencia gran activitat relacionada amb la importació de vehicles des de l’extrem orient, particularment Corea de Sud.
Entre altres tants avantatges és que el port compta amb una excel·lent infraestructura que facilita per complet l’accessibilitat ferroviària a totes les instal·lacions de trànsit de l’automòbil i una posició geoestratègica privilegiada que garanteix un servei constant.
Addicionalment el port de Tarragona compta amb àmplies zones d’emmagatzematge, zona de càrrega per a camions, línia de atracada amb capacitat per a 6 vaixells, servei de taller i distribució de vehicles en terminis realment competitius.
Tot i la pandèmia, el pla d’inversions del port de Tarragona 2020-2024 planeja destinar més de 330 milions d’euros per millorar la connectivitat i accés del port amb la zona centre peninsular.