Un acord que marca el començament del canvi

Els ports de Barcelona i Xangai han decidit unir-se sota un acord que posa la digitalització i la sostenibilitat en el centre de l’activitat marítima. Aquest pacte estratègic cerca no sols potenciar les capacitats logístiques de totes dues ciutats, sinó també desenvolupar un corredor marítim verd que connecti Àsia i Europa, marcant així una fita en el transport internacional.

Des d’una perspectiva més profunda, un pot veure que aquesta col·laboració no sols tracta de comerç o guanys immediats. Es tracta d’adoptar un enfocament holístic cap a un futur més sostenible en el sector marítim. Per a aquests ports, cada vaixell que recorre el vast oceà entre Xangai i Barcelona representa un pas cap a un nou paradigma d’operacions ecològiques. Però, com ho planegen aconseguir? Desglossarem els detalls.

Impulsant la digitalització en el transport

Tots dos ports han reconegut que la digitalització ofereix una sèrie de beneficis que van més enllà de la simple comunicació eficient. Amb l’aplicació de tecnologies avançades, esperen millorar la visibilitat i traçabilitat de les mercaderies al llarg de la cadena de subministrament. D’aquesta manera, no sols s’optimitzen els processos logístics, sinó que també es redueixen errors i es millora la seguretat total de les operacions.

En implementar eines digitals , el seguiment precís dels enviaments es converteix en una realitat diària, la qual cosa al seu torn optimitza l’ús dels recursos i millora la presa de decisions en temps real. Això també obre portes a una millor col·laboració entre totes les parts involucrades en la logística marítima, assegurant una sincronització perfecta al llarg de tot el trajecte.

Compromís conjunt per un corredor marítim verd

El corredor marítim verd és la gran promesa d’aquest acord. En centrar-se en reduir les emissió dels vaixells i promoure pràctiques més respectuosas amb el medi ambient, Barcelona i Xangai estan mirant cap a un futur on l’impacte ambiental de les operacions marítimes es minimitza significativament. Aquesta iniciativa marcaria l’inici d’una nova era per al transport marítim internacional.

Aquest corredor no sols es basa en la implementació de tecnologies netes, com l’ús de combustibles alternatius més sostenibles, sinó també en la reavaluació de les rutes marítimes per a optimitzar el consum de combustible. Per descomptat, això requereix d’una gran col·laboració entre les autoritats portuàries, els operadores logístics i les empreses navilieres. No obstant això, el potencial estalvio a llarg termini i la reducció significativa de les emissions són incentius més que suficients per a treballar en conjunt.

Resultats esperats i somnis cap a l’horitzó

Què s’espera d’aquest acord? A més d’una millora logística, es projecta una significativa reducció de les emissions de CO₂ en una de les rutes comercials internacionals més transitades. La implantació de mesures verdes no sols beneficia al medi ambient, sinó que també pot traduir-se en avantatges econòmics, al estalviar costes energètiques i permetre un millor posicionament en el mercat global cada vegada més conscient de la sostenibilitat.

Tots dos ports aspiren a convertir-se en pioners en la transició cap a un model de negoci més respectuós amb l’entorn. Això significa reimaginar com es duen a terme les operacions diàries, des de la gestió del transport fins al enfocamiento en l’ús d’energia sostenible.

Desafiaments en el camí cap a la sostenibilitat

No obstant això, no tot és un camí de roses. Aquesta aliança també enfronta desafiaments importants. Implementar noves tecnologies i assegurar la transició a pràctiques sostenibles requereix inversions significatives. A més, navegar per la complexitat logística de dos continents i diferents normatives locals sempre presentarà una sèrie de desafiaments.

No obstant això, amb determinació i col·laboració, els ports de Barcelona i Xangai estan ben posicionats per a enfrontar qualsevol obstacle que es presenti. Després de tot, han demostrat ser líders en els seus respectius àmbits i ara, junts, demostren al món que el progrés va de bracet amb la responsabilitat ambiental.

Una mirada al futur del transport marítim

En resum, aquesta aliança entre els ports de Barcelona i Xangai és molt més que un mer acord comercial. Representa un compromís real i significatiu per transformar el sector marítim en un model de sostenibilitat. En impulsar la digitalització i la creació d’un corredor marítim verd, estan establint un exemple poderós del que pot aconseguir-se quan dues ciutats emblemàtiques uneixen les seves forces.

Tots aquells involucrats en la logística mundial estaran atents als resultats d’aquest pioner projecte. I qui sap, a més d’un corredor marítim verd entre Àsia i Europa, potser aviat veiem més associacions internacionals seguint aquest inspirador exemple.

admin

La recent modificació del Reglament General de Vehicles ha portat aire fresc al sector del transport de mercaderies per carretera a Espanya. Anunciada a través del Butlletí Oficial de l’Estat, aquesta actualització té com a objectiu modernitzar i descarbonizar el transport, a més de millorar l’eficiència operativa i competitivitat del sector. Desglossarem els aspectes més rellevants d’aquesta reforma per a comprendre com pot afectar els transportistes i a la indústria en general.

Augment de la massa màxima autoritzada

Una de les modificacions més esperades pel sector és l’increment de la massa màxima autoritzada per als conjunts de vehicles. Abans, el límit estava en 40 tones, però ara s’ha elevat a 44 tones, sempre que el vehicle compti amb cinc o més eixos. Aquest canvi sembla un petit ajust, però en realitat, té un gran impacte en la disminució del nombre de vehicles necessaris en la carretera, la qual cosa redueix les emissions i augmenta l’eficiència.

A més, en unes certes condicions, com en operacions de transport intermodal, es permet un augment addicional de fins a 2 tones. Aquesta mesura no sols beneficiarà a les empreses transportistes, sinó que també permetrà una major integració amb altres modes de transport, com el ferroviari i el marítim.

Llum verda per als megacamiones

La reforma també ha obert les portes als megacamiones. Aquests gegants de la carretera, que tenen una longitud màxima autoritzada de fins a 32 metres i poden pesar fins a 72 tones, podran circular sense necessitat d’obtenir una autorització prèvia. Això elimina càrregues burocràtiques que abans feien més enutjós el seu ús. Però ull, no podran circular per qualsevol carretera. Només podran fer-ho per una xarxa d’itineraris aprovada després d’un detallat informe sobre les condicions geomètriques i estructurals de les vies.

Sector de la fusta i el metal·lúrgic: Grans beneficiats

Una altra de les interessants novetats d’aquestes modificacions és la resposta a les demandes específiques d’uns certs sectors, com el transport de fusta i el sector metal·lúrgic. Les empreses que transporten fusta en rotllo ara poden gaudir d’una massa màxima personalitzada per a trajectes curts, de fins a 150 quilòmetres. D’altra banda, aquells que transporten elements longitudinals indivisibles com a bigues o barres metàl·liques també veuran augmentat el seu llindar de massa i longitud, permetent un transport més eficient d’aquests articles voluminosos.

Euro modulars: Reducció de paperassa

Els conjunts euro modulars també han rebut un estímul positiu. Anteriorment, per a utilitzar aquests conjunts era necessari obtenir una autorització específica. No obstant això, amb la nova normativa, aquesta exigència ha desaparegut. Els euro modulars poden ara operar més lliurement, complint només amb els requisits tècnics establerts per l’autoritat de trànsit i circulant només per la xarxa d’itineraris aprovada.

Ampliació de l’altura màxima per a unes certes mercaderies

Aquesta reforma no sols té el seu focus en la massa i longitud dels vehicles, sinó també en l’altura. S’ha modificat el reglament per a permetre una altura màxima de 4,5 metres en el transport de palla, animals vius i subministraments a indústries a menys de 50 quilòmetres. Això iguala els límits d’altura establerts per a transports com portavehículos i camions que manegen contenidors tancats homologats.

Consideracions finals

La nova normativa sens dubte representa un avanç en la modernització i eficiència del transport de mercaderies a Espanya. Encara que la majoria de les disposicions entren en vigor l’endemà de la seva publicació, hi ha alguns aspectes, com les masses màximes per eix, que tindran un termini de tres mesos per a la seva implementació, estenent-se a sis mesos per a vehicles cisterna.

Aquesta reforma no sols busca fer més competitiva a la indústria del transport, sinó també més ecològica, alineant-se amb els objectius globals de descarbonització. Això pot ser només el primer pas cap a un sistema logístic sostenible i eficient en tot el país.

admin

El president del Clúster *Logístic de Catalunya, Ignasi *Sayol, posa sobre la taula una visió valenta i descentralitzadora per al futur del transport aeri de càrrega

Té sentit continuar apostant per ampliar El Prat mentre la resta del territori es queda mirant? Aquesta és una de les preguntes clau que llança Ignasi *Sayol, president del Clúster *Logístic de Catalunya, en una recent entrevista publicada per Diari del Port. La seva resposta no deixa lloc a dubtes: “No podem repetir els errors del passat. Catalunya necessita més visió estratègica i menys baralles per un tros de pista.”

Una alternativa amb sentit: Lleida-Alguaire

Enfront de la saturació de l’Aeroport de Barcelona, *Sayol proposa mirar cap a un altre punt del mapa que molts han passat per alt: l’Aeroport de Lleida-Alguaire. El motiu? No és només una qüestió de relleu polític o simbòlic. Alguaire ja compta amb la segona pista més ampla d’Espanya, després de Barajas, i un entorn que facilita l’expansió sense generar conflictes urbanístics ni mediambientals greus.

“Té tot el sentit del món que Alguaire es converteixi en el referent logístic de càrrega aèria del sud d’Europa”, explica *Sayol. I per a reforçar la idea, recorre a una analogia potent: “Pot ser el nostre Memphis”, en referència a la ciutat estatunidenca que funciona com el gran centre d’operacions de *FedEx.

Però no es tracta només d’una qüestió d’espai o pistes. La ubicació també juga a favor. L’entorn de Lleida ofereix accessibilitat, potencial intermodal, sòl industrial disponible i una comunitat logística en creixement. I cosa que és encara més important: la possibilitat de descongestionar altres infraestructures.

Un problema d’altura al Prat

En aquest sentit, *Sayol llança un advertiment que no sol estar en el focus del debat públic. “L’ampliació del Port de Barcelona està començant a xocar amb el creixement de l’aeroport”, assenyala. Per què? Perquè els vaixells són cada vegada més alts, les grues també, i això afecta directament a l’espai aeri necessari per a les operacions aeroportuàries.

És a dir, hi ha una competència silenciosa entre dues infraestructures que es necessiten mútuament, però que també es condicionen. I des del Clúster s’insisteix que és el moment de pensar a llarg termini i no improvisar pegats cada vegada que una infraestructura arriba al seu límit.

Infraestructures viàries: l’eterna promesa

Un altre tema que preocupa, i molt, des del Clúster *Logístic de Catalunya és l’estat de la xarxa viària. *Sayol no amaga el seu malestar: “Les autopistes i autovies no estan ben mantingudes. Falta inversió, però també voluntat política.” Des de fa anys s’ha proposat l’eurovinyeta , un sistema de pagament intel·ligent per als vehicles de transport pesat que permeti reinvertir directament en el manteniment de les vies.

No obstant això, el missatge que es rep des de Madrid és un altre: “A l’hora de negociar els pressupostos generals, el transport i la logística segueixen sense tenir veu ni prioritat”, lamenta *Sayol.

El ferrocarril, una peça oblidada del puzle

Més enllà de la carretera i l’aire, el tren continua sent una promesa per complir. Però des del Clúster no es perd l’esperança. *Sayol recorda una frase de l’enginyer francès Louis Armand: “Si el ferrocarril sobreviu al segle XX, serà el transport del segle XXI.” I encara que soni a lema optimista, té molt de realisme.

Per això, insisteix que és necessari accelerar els desenvolupaments intermodals. Cimalsa ja ha plantejat projectes a Lleida, el Penedès, les *Terres de l’*Ebre o Vilamalla, però els temps continuen sent massa lents. *Sayol proposa fixar terminis concrets, establir compromisos i, sobretot, coordinar a les diferents administracions.

Una anomenada a l’acció des del Clúster

Des del Clúster *Logístic de Catalunya, el missatge és clar: cal pensar Catalunya com un ecosistema logístic complet, no com un sol node sobredimensionat. La càrrega aèria no pot dependre només del Prat, igual que el transport terrestre no pot continuar sostenint-se en autopistes col·lapsades o infraestructures improvisades.

Ignasi *Sayol representa una veu ferma i amb experiència en el sector. No sols assenyala els problemes, sinó que planteja solucions concretes i viables, sempre amb una mirada oberta al territori i al futur. Alguaire no és una utopia. És una oportunitat real i necessària, si es compta amb el suport institucional adequat.

I, sobretot, si s’entén que la logística no és un tema secundari. És una peça clau per al desenvolupament econòmic, la sostenibilitat i la competitivitat de tot el país.

Pots llegir l’articulo *aqui: “Alguaire té molt sentit com a aeroport de càrrega: pot ser el Memphis de Catalunya”

admin

El terreny de l’antiga fàbrica de Roca a Sabadell es convertirà en un dels desenvolupaments logístics més ambiciosos dels últims anys. Així ho ha anunciat BeLog, la gestora espanyola fundada per antics directius de Blackstone i Logicor, que ha tancat la compra del solar —de més de 32.000 metres quadrats— per a transformar-lo en un modern centre de distribució urbana.

Una operació estratègica en un moment clau

L’adquisició es produeix en plena expansió del sector inmologístico, empès pel creixement del comerç electrònic i la pressió sobre la logística d’última milla. Segons CBRE, les rendes logístiques en la primera corona de Barcelona han pujat un 60% en cinc anys, i la taxa de disponibilitat ronda l’1%. En aquest context, disposar d’un espai per a nova construcció a només 20 quilòmetres de Barcelona i amb accés directe a Renfe, AP-7 i C-58 és pràcticament un cop mestre.

Sabadell, considerada capital del Vallès Occidental, és una àrea industrial amb més d’un milió de persones en la seva zona d’influència, la qual cosa la converteix en un enclavament idoni per a operacions de distribució ràpida. Les rendes actuals en la zona es mouen entre els 7 i 7,5 euros/m², encara que els millors actius del primer anell logístic ja aconsegueixen els 9 euros/m².

Dues naus modulars, tecnologia i sostenibilitat

El futur complex constarà de dues naus logístiques de 13.000 m² cadascuna, que es construiran després de la demolició completa de l’antiga planta de Roca. L’obra arrencarà en els pròxims dies i la construcció està prevista per a finals de 2025.

Cadascuna d’aquestes naus podrà dividir-se en sis mòduls flexibles, amb espais que aniran dels 2.000 als 3.000 m², permetent a diferents operadors accedir a espais ajustats a les seves necessitats sense renunciar a prestacions d’alt nivell.

Però més enllà de la superfície, el que distingeix aquest projecte és el seu enfocament tècnic i mediambiental. Les instal·lacions estaran dissenyades sota estàndards BREEAM Excellent, la qual cosa implica un fort compromís amb l’eficiència energètica, la reducció d’emissions i el benestar dels usuaris. Es tracta d’una aposta clara per la logística moderna, automatitzada i preparada per al futur.

Una inversió de 30 milions i una estratègia a llarg termini

L’operació suposa una inversió aproximada de 30 milions d’euros i representa un canvi de model per a BeLog. Per primera vegada, la gestora no promou per a un tercer, sinó que reté l’actiu com a part del seu patrimoni propi. És un moviment estratègic que indica confiança total en el mercat logístic urbà, particularment en la franja més pròxima a Barcelona, on la demanda segueix disparada i l’oferta és pràcticament inexistent.

En tot just dos anys, BeLog ja acumula 325.000 m² d’actius logístics en gestió i promou altres 150.000 m² més a Madrid, Barcelona i València, habitualment de la mà de grans fons com Barings o Azora. No obstant això, aquest projecte a Sabadell s’ha finançat amb recursos propis i d’inversors privats de l’entorn de la signatura, la qual cosa mostra un alt nivell de convicció en el potencial de l’operació.

Perspectives per a 2025: més demanda i menys espai

El desenvolupament de BeLog no sols respon a una oportunitat puntual. Va alineat amb les previsions de creixement del sector: segons CBRE, el 76% dels operadors logístics preveu augmentar la seva necessitat d’espais de magatzematge durant 2025. A Barcelona, el 54% d’aquesta demanda es concentra ja en el primer anell metropolità, on se situa aquest projecte.

Aquesta pressió, unida a l’escassetat de sòl per a nova planta dins del teixit urbà, fa que els desenvolupaments d’última milla com aquest no sols siguin rendibles, sinó estratègics. Permeten lliuraments més ràpids, major control de la cadena de subministrament i menor petjada de carboni en estar més prop del consumidor final.

Un nou referent per a la logística metropolitana

Amb aquesta operació, BeLog reforça la seva posició com un dels players emergents del sector logístic espanyol, combinant agilitat operativa, visió de llarg termini i innovació sostenible. El projecte de Sabadell, batejat extraoficialment com “Roca2” per alguns mitjans, està cridat a ser un cas d’estudi sobre reconversió urbana en clau logística.

En un moment en el qual el comerç electrònic no deixa de créixer i les ciutats busquen solucions més netes i eficients per a la distribució urbana, aquest tipus de projectes marcaran la pauta del desenvolupament immobiliari industrial del futur.

admin

La logística no es deté. Ni tan sols quan el context internacional llança senyals contradictoris. Aquesta ha estat una dels grans ensenyaments que deixa el SIL 2025, celebrat a Barcelona del 18 al 20 de juny. Una edició que, malgrat la inestabilitat geopolítica i els reptes en les cadenes de subministrament, ha tornat a demostrar per què el Saló Internacional de la Logística és molt més que una fira: és l’epicentre de les converses que estan modelant el present i futur del sector.

Més de 15.000 professionals amb poder de decisió

15.134 visitants professionals han passat per la Fira de Barcelona, una xifra molt similar a la d’anys anteriors, però que amaga una evolució qualitativa clau. Segons dades del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), organitzador de l’esdeveniment, el 94% dels assistents ocupa llocs amb capacitat de decisió en les seves empreses. És a dir, qui visita el SIL no ve només a mirar estands: ve a fer negoci.

Així ho confirma també la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, qui ha recalcat que les empreses expositores han valorat especialment la qualitat dels contactes realitzats. Les xifres ho recolzen: s’han produït més de 7.600 intercanvis de contactes digitals, 2.893 sol·licituds de reunions i més de 12.000 missatges entre assistents a través de la plataforma digital de l’esdeveniment.

La intel·ligència artificial entra en escena

Un dels grans protagonistes d’aquesta edició ha estat sens dubte la intel·ligència artificial, tant en els continguts com en la pròpia organització de l’esdeveniment. El CZFB ha llançat SILVIA, un assistent virtual basat en IA que ha gestionat més de 5.000 interaccions amb visitants i expositors. Aquesta innovació no sols ha millorat l’experiència dels assistents, sinó que també ha permès una major connectivitat entre professionals del sector.

Però la IA no s’ha quedat aquí. Més de 163 novetats tecnològiques en exclusiva mundial s’han presentat durant els tres dies, moltes d’elles centrades en l’aplicació d’intel·ligència artificial per a millorar l’eficiència logística, la sostenibilitat i la gestió del talent. Des de robots de picking mòbil fins a vehicles autònoms per a l’última milla, passant per plataformes d’anàlisi predictiva: la logística 4.0 ja no és futur, és present.

Premis a la innovació i la sostenibilitat

Com cada any, el SIL ha reconegut el treball d’empreses i iniciatives que estan marcant el camí en innovació, sostenibilitat i igualtat. Durant la primera jornada, es van lliurar els Premis SIL ODS. Van destacar iniciatives com el pla d’igualtat de Consum, la solució d’optimització de transport ControlT com a millor startup, i l’aposta per l’economia circular de Decathlon. En tecnologia 4.0, Seat va ser guardonada per la seva transformació logística en la planta de Martorell.

En l’última jornada, la innovació va tornar a ser protagonista. El premi a Millor Innovació es va atorgar ex aequo a la Escola Europea Intermodal Transport pel seu simulador virtual Port Virtual Lab, i a Sislog per la seva plataforma de IA per a logística predictiva. Dos projectes que mostren com la formació i la tecnologia avancen juntes en el sector.

El port i l’economia blava, protagonistes

L’Autoritat Portuària de Barcelona no va deixar passar l’oportunitat d’utilitzar el SIL com a aparador per a la seva estratègia d’economia blava. El seu president, José Alberto Carbonell, va anunciar la incorporació d’una nova empresa al districte BlueTechPort, encara que sense revelar encara el seu nom. Aquest moviment confirma que el SIL no és sol aparador, sinó també espai per a tancar acords reals.

El port també va celebrar el segon aniversari de la fundació BCN Port Innovation, que ja compta amb 34 empreses patrones. Un pas més per a posicionar Barcelona com a referent d’innovació portuària i sostenibilitat al Mediterrani.

Presència internacional i territorial

650 empreses participants –el 30% internacionals– i visitants de més de 80 països consoliden el caràcter global de l’esdeveniment. Però també va haver-hi forta presència nacional: comunitats autònomes com Andalusia, Aragó, Galícia, Castella i Lleó, Múrcia o Canàries van mostrar les seves capacitats logístiques i es van sumar al diàleg sobre el futur del transport i la cadena de subministrament.

Com va destacar Pere Navarro, delegat especial de l’Estat en el CZFB, “El SIL ja no necessita explicacions. És una marca global. Quan dius SIL, tots saben de quines parles”.

Un sector que no frena

Malgrat les tensions globals i els desafiaments econòmics, el SIL 2025 ha demostrat que la logística continua sent un motor clau de l’economia. La seva capacitat per a adaptar-se, innovar i connectar és el que manté la seva força en temps incerts.

Des del Clúster Logístic de Catalunya, celebrem el paper clau que ha tornat a jugar aquest esdeveniment per a visibilitzar els reptes i les oportunitats del sector. El SIL no és només un punt de trobada. És un termòmetre. I enguany, ha confirmat que la logística catalana i global manté el pols.

Ens veiem del 3 al 5 de juny de 2026, en la pròxima edició.

admin