Professionals essencials en logística i transport: Qui seran els millor pagats en 2025?

/by

El món de la logística i el transport està en constant evolució. Amb l’arribada de noves tecnologies i canvis en els hàbits de consum, els perfils professionals que es necessiten estan canviant també. Però, qui seran els més retribuïts en 2025? Aquest article explora a fons les tendències actuals i les projeccions de futur en aquest sector clau de l’economia global.

contratacion logistica

La demanda de professionals en logística i transport

Des de la pandèmia, la logística ha guanyat protagonisme. Les empreses han hagut d’adaptar-se ràpidament a un entorn canviant, la qual cosa ha portat a un augment en la demanda d’uns certs perfils professionals. Especialistes en logística, experts en cadena de subministrament i gestors de transport són només alguns exemples d’això. Segons diverses projeccions, s’estima que la logística creixerà un 30% durant la dècada vinent, el que obrirà moltes portes.

Els consumidors esperen ara un servei més ràpid, eficient i fins i tot més sostenible. Això significa que els professionals que puguin complir amb aquestes expectatives es convertiran en els més valorats.

Primer lloc: Experts en cadena de subministrament

Els experts en cadena de subministrament ocuparan un lloc destacat entre els millor pagats. Aquests professionals s’encarreguen d’assegurar que els productes arribin a les mans del consumidor de manera eficient. La complexitat de les cadenes de subministrament ha augmentat, i aquells que dominin l’art de la gestió d’inventaris, la logística inversa i la planificació seran molt buscats.

El salari d’un expert en cadena de subministrament pot oscil·lar entre els 60.000 i 100.000 euros anuals, depenent de la seva experiència i responsabilitats específiques. Això reflecteix no sols la importància del rol, sinó també la necessitat crítica de comptar amb experts que puguin optimitzar els processos i reduir costos.

La revolució digital: Analistes de dades

En l’era de la informació, els analistes de dades han cobrat una rellevància sense precedents. Aquestes persones són les encarregades d’interpretar grans volums de dades i d’utilitzar aquesta informació per a prendre decisions estratègiques. En logística, això implica analitzar patrons de consum, tendències d’enviament i fins i tot optimitzar rutes de transport.

Les empreses que sàpiguen aprofitar al màxim les dades obtindran un avantatge competitiu. Per aquest motiu, es preveu que els analistes de dades en el sector de la logística i el transport obtindran salaris d’entre 55.000 i 90.000 euros a l’any. Sens dubte, una inversió que val la pena.

Tecnologia en auge: Desenvolupadors de programari

L’avanç de la tecnologia ha portat a un augment en la necessitat de desenvolupadors de programari, especialment aquells que puguin crear solucions específiques per a la logística. Sistemes de gestió, aplicacions mòbils per a seguiment d’enviaments i eines d’automatització són només alguns exemples del que es requereix.

Amb la digitalització dels processos, aquests professionals es tornen essencials. Un desenvolupador especialitzat en el sector logístic pot arribar a guanyar entre 50.000 i 85.000 euros anuals. Els coneixements en tecnologies emergents, com la intel·ligència artificial i l’automatització, seran particularment valorats.

Logística i sostenibilitat: Gerents de sostenibilitat

La sostenibilitat s’ha convertit en un tema candent en molts sectors, i la logística no és l’excepció. Els gerents de sostenibilitat són els encarregats d’implementar pràctiques que redueixin l’impacte ambiental de les operacions logístiques. Això inclou l’optimització de rutes per a reduir la petjada de carboni i la cerca d’alternatives de transport més ecològiques.

Amb un enfocament creixent en la sostenibilitat, el salari d’aquests professionals oscil·la entre els 60.000 i els 95.000 euros. A més, aquest tipus de perfils també s’estan veient beneficiats per la creixent pressió dels consumidors i les regulacions governamentals.

Un camp en expansió: Enginyers de transport

Els enginyers de transport també jugaran un paper vital en el futur de la logística. S’encarreguen de dissenyar i millorar infraestructures de transport, la qual cosa inclou carreteres, aeroports i ports. A mesura que la urbanització i el comerç continuen creixent, la necessitat d’experts que puguin garantir que aquestes infraestructures funcionin de manera eficient es tornarà crítica.

Els salaris per a enginyers de transport generalment varien entre 55.000 i 85.000 euros anuals. La capacitat tècnica i la creativitat seran, sens dubte, la clau per a capturar les oportunitats que vindran.

Perspectives a llarg termini

És evident que el camp de la logística i el transport està en una transició emocionant. La intersecció entre tecnologia, sostenibilitat i gestió eficient crea un terreny fèrtil per al creixement. Aquells que inverteixin en la seva formació i s’adaptin a aquests canvis estaran en una posició privilegiada per a beneficiar-se de les oportunitats laborals del futur.

La diversitat de rols i l’especialització dels mateixos asseguren que els ingressos en aquest sector continuaran sent competitius i atractius. A mesura que s’acosta 2025, els professionals que puguin combinar habilitats tècniques amb un enteniment clar de les necessitats del mercat seran els que marquin la pauta.

Els recents canvis en la logística i el transport creen una perspectiva emocionant. Les oportunitats són aquí per a aquells que estiguin disposats a aprofitar-les.

Com el transport per carretera influeix en un pacte industrial més net?

/by

El futur del transport per carretera està en joc, i no és un simple capritx o una moda passatgera. La Comissió Europea ha presentat el seu ambiciós pacte industrial net, i les repercussions són monumentals. No és només sobre camions i carreteres; és sobre com repensem tot el sector logístic per a ser més sostenibles i eficients. Aquest moviment va més enllà dels vehicles elèctrics; es tracta de com redissenyarem les nostres rutes, processos i mentalitat.

L’impacte directe del pacte

El punt central del pacte és, sens dubte, la reducció d’emissions. Però, què significa això per al transport de mercaderies per carretera? Imaginem un futur on cada camió que circula genera la menor quantitat d’emissions possibles, o fins i tot cap. Aquest enfocament no sols beneficia al medi ambient, sinó també a les empreses a llarg termini, ja que l’eficiència energètica sol traduir-se en reducció de costos operacionals.

Els experts argumenten que aquest canvi és una veritable revolució industrial per al sector. La tecnologia i la innovació juguen un paper vital. Des de camions més aerodinàmics fins a sistemes d’intel·ligència artificial per a optimitzar les rutes, els transportistes estan veient un canvi dràstic en com operen. I tot això no és només teoria; ja s’estan duent a terme proves pilot i projectes en diverses parts d’Europa.

Desafiaments i oportunitats per al sector

No obstant això, no tot és tan simple com carregar les bateries i esperar el millor. El sector enfronta desafiaments reals. Les infraestructures actuals encara no estan completament preparades per a aquest canvi. És necessari invertir en estacions de càrrega estratègicament situades i sistemes de missatgeria que advoquin per un ús més responsable dels recursos.

Malgrat aquests desafiaments, les oportunitats són igualment prometedores. La transició cap a pràctiques més netes pot obrir nous mercats i oportunitats d’ocupació, des del desenvolupament de noves tecnologies fins a la instal·lació d’infraestructures necessàries. Aquí és on el sector pot realment florir, trobant noves maneres de ser rendible mentre es redueix l’impacte ambiental.

Els paper del govern i la indústria

Els governs juguen un paper crucial en aquesta transició. Les polítiques clares i favorables poden millorar el ritme del canvi i proporcionar suport essencial en moments crítics. Iniciatives com a incentius fiscals i subvencions per a la recerca i el desenvolupament són vitals per a ajudar les empreses a adaptar-se.

Les empreses, per part seva, han d’abraçar la innovació. Això significa invertir en recerca i desenvolupament, col·laborar amb startups tecnològiques, i no tenir por d’experimentar amb nous enfocaments. Els més reeixits seran aquells que no sols compleixin amb regulacions, sinó que busquin anar més enllà d’elles.

Un futur no tan llunyà

La visió d’un transport per carretera més net i eficient no és un somni llunyà. Les accions que prenem avui determinen el panorama del demà. En adoptar estratègies sostenibles, les empreses no sols milloren la seva reputació, sinó que també generen un canvi positiu en la societat. La col·laboració entre el sector públic i privat és essencial, i si bé encara queda molt per fer, els primers passos són prometedors.

En conclusió, el pacte industrial net de la Comissió Europea promet canviar radicalment el transport per carretera, portant-lo cap a un futur més sostenible. No és un repte senzill, però les recompenses potencials— tant econòmiques com mediambientals— són massa grans per a ignorar-les.

La UE i el seu desafiament: cap a un transport més ecològic i eficient

/by

En un món on els problemes mediambientals prenen cada vegada major protagonisme, el sector del transport no es queda enrere. Amb la pressió constant per a reduir les emissions de carboni, la indústria s’enfronta a un desafiament crucial: com aconseguir un equilibri entre tecnologia, rendibilitat i sustentabilitat? La Unió Europea (UE) juga un paper fonamental en aquest escenari, amb iniciatives i regulacions que busquen transformar la manera en què ens movem.

La demanda de neutralitat tecnològica

La *International *Road *Transport *Union (*IRU), una entitat clau en el transport per carretera, recent ha aixecat la veu a la UE. La seva voluntat? Un cridat a promoure la neutralitat tecnològica. Però, què significa això realment? Es tracta de no casar-se amb una sola tecnologia o solució per a reduir emissions, sinó d’obrir el ventall a diverses possibilitats. En lloc d’imposar un enfocament únic, és més productiu i just permetre que diferents tecnologies competeixin i provin la seva efectivitat.

Aquesta neutralitat tecnològica podria potenciar a diversos actors en la indústria i donar cabuda a innovacions que encara no hem imaginat. El paper de la UE, segons la *IRU, hauria de ser proporcionar un marc que incentivi de manera adequada, sense afavorir injustament a cap tecnologia en particular.

Incentius necessaris per a una transició efectiva

Perquè qualsevol canvi tecnològic tingui èxit, els incentius econòmics són crucials. Sense aquests estímuls, la transició cap a un transport més net podria ser lenta i costosa. Aquí, la responsabilitat de la UE és proporcionar recursos i facilitats que promoguin l’adopció de vehicles més ecològics. A través de subvencions, deduccions fiscals i programes de finançament, les empreses poden veure una veritable motivació per a adaptar-se a aquestes demandes ambientals.

A més, incentivar no sols l’adquisició de noves tecnologies, sinó també l’adaptació de les existents, podria ser un camí estratègic. Les millores en l’eficiència del combustible, per exemple, són una àrea de gran potencial que no requereix reinventar la roda, sinó optimitzar el que ja tenim.

El paper de les empreses i el consumidor

Per descomptat, la responsabilitat no recau únicament a la UE. Les empreses han de comprometre’s activament amb aquestes metes de sostenibilitat i no esperar a ser guiades per normes externes. Això significa invertir en recerca i desenvolupament, crear aliances estratègiques i adaptar les seves operacions per a reduir la seva petjada de carboni.

D’altra banda, el consumidor també té una veu. Amb cada decisió de compra, indiquen preferències que poden influir en el mercat. Triar serveis de transport que prioritzin la sostenibilitat pot ser un factor determinant en l’evolució del sector. No es tracta de fer sacrificis, sinó d’entendre que petites eleccions poden portar a grans canvis.

Innovació com a resposta al desafiament

Alguna cosa és clar: la innovació és la clau en aquest camí cap a un futur més verd. Companyies estan explorant des de conductors autònoms que optimitzen rutes, fins a l’ús de biocombustibles i energies alternatives. Però la innovació no sempre es tradueix en tecnologia de punta; també significa millorar processos i sistemes existents per a maximitzar la seva eficiència i minimitzar el desaprofitament.

Un enfocament obert a noves idees i mètodes, juntament amb una política de portes obertes per a l’aprenentatge i l’adaptació, és el que portarà a la indústria del transport a la seva pròxima fase.

Mirant al futur amb optimisme

La transformació del sector del transport no sols és necessària; és inevitable. Amb l’auge de les preocupacions ambientals i el canvi climàtic, és hora de replantejar com ens movem i com impactem el planeta. La UE, juntament amb entitats com la *IRU, té l’oportunitat de liderar aquesta transformació. No obstant això, l’èxit dependrà de la col·laboració i el compromís de tots els involucrats: governs, empreses i consumidors.

La ruta cap a un transport més ecològic està plena de desafiaments, però amb l’enfocament correcte, cada obstacle pot convertir-se en una oportunitat de creixement i millora. El futur serà mogut per decisions conscients, i és a les nostres mans assegurar-nos que aquest moviment sigui tan net i eficient com sigui possible.

—

La recuperació del mercat logístic a Catalunya: és un nou començament?

/by

Catalunya s’ha convertit en un dels punts calents del sector logístic espanyol. La recent absorció de naus ha superat la mitjana dels últims deu anys, aconseguint els impressionants 710.000 metres quadrats llogats en 2024. Això genera moltes preguntes sobre si estem realment davant un canvi de rumb en l’economia logística de la regió o si és només una tendència temporal. A través d’una anàlisi més profunda, es poden extreure algunes conclusions fascinants sobre aquest mercat en evolució.

Un creixement significatiu en un entorn incert

L’absorció de sòl logístic i industrial a Catalunya marca un salt important comparat amb el total de 2023. Amb un 33% d’increment, aquestes xifres provenen d’un context complicat, caracteritzat per l’escassetat de disponibilitat en el mercat i una incertesa macroeconòmica palpable. No obstant això, aquest creixement també reflecteix un retorn a l’interès pel sector després de la cruïlla que va suposar la pandèmia de COVID-19. A mitjà termini, s’espera que aquest impuls continuï, encara que el creixement encara està lluny del rècord de 2021, quan el sector va aconseguir la xifra extraordinària de 900.000 metres quadrats.

La recuperació no sols s’observa en les xifres, sinó que també es manifesta en l’entrada de nous actius al mercat. Aquests nous immobles han concentrat aproximadament la meitat de la demanda, mostrant una flexibilitat del sector per a adaptar-se i satisfer les necessitats actuals.

Grans operadors marquen tendència

Aquesta tendència no passaria desapercebuda en les decisions de grans empreses. Un exemple clar és el recent arrendament de gairebé 59.000 metres quadrats per part de *Lidl a la Bisbal del Penedès, Tarragona. Aquest moviment és emblemàtic, especialment amb la construcció d’un macrocomplex logístic a Martorell, on la cadena de supermercats inverteix 140 milions d’euros. Aquest tipus d’inversions no sols reflecteix la confiança en el futur del mercat, sinó també la necessitat de modernitzar i ampliar les operacions logístiques en un món cada vegada més orientat al comerç electrònic.

Una altra operació que mereix ser destacada és el lloguer de 34.200 metres quadrats per part de *EDG *Logistics a Martorelles, que es convertirà en un centre de distribució per a *Leroy *Merlin. Aquests exemples no sols marquen fites individuals; formen part d’un mosaic més gran que reflecteix la resiliència del sector.

Augment de rendes prevalgui i estabilitat en altres zones

A mesura que la demanda s’intensifica, les rendes prevalgui en la primera corona de Barcelona creixen fins a aconseguir els nou euros per metre quadrat, la qual cosa representa un augment interanual del 6% . No obstant això, la tendència no es repeteix en totes les zones. En la segona corona, els preus s’han estabilitzat en 7,25 euros, mentre que en la tercera corona es mantenen en 4,25 euros. Aquestes disparitats poden indicar que el mercat s’està estratificant, on les àrees més pròximes a la capital es tornen cada vegada més desitjables per als inversors.

Aquest tipus de comportament de preus també pot ser un reflex de la dinàmica ofereix-demanda, que està portada a l’alça per l’escassetat de propietats disponibles. La falta de productes en el mercat sembla estar impulsant aquestes rendes, i això és un aspecte que no hem de passar per alt en una anàlisi més àmplia del sector.

Inversió en caiguda lliure

Contrari al que podríem pensar, l’activitat d’inversió no ha seguit el mateix ritme que la contractació. En 2024, el volum d’inversió es va reduir un 40%, aconseguint només 328 milions d’euros. Aquest descens destaca novament la falta de producte com un dels principals obstacles. David Oliva, director d’industrial i logística de *CBRE a Barcelona, assenyala que les operacions inferiors a 20 milions d’euros han dominat el mercat, la qual cosa evidencia que el capital té interès, però no troba opcions adequades per a posicionar-se.

Catalunya queda ressagada en comparació amb l’escenari estatal, on les inversions en operacions immobiliàries van créixer un 23%. Aquesta discrepància en el creixement podria suposar un repte per a la regió si no s’extreuen lliçons del que funciona a nivell més ampli.

Mirant cap al futur: optimisme cautelós

Malgrat els desafiaments actuals, la consultora *CBRE té un enfocament optimista respecte al futur del mercat català. Les expectatives són que, amb un nou lot de productes i un augment en la demanda per part dels inversors, es produeixi un increment en 2025. Això podria ser el renéixer de la inversió a Catalunya, sempre que s’aconsegueixin satisfer les necessitats del mercat.

Dit això, és fonamental que tant els desenvolupadors com els inversors mantinguin un ull atent sobre les tendències del mercat. En un entorn on la logística s’ha tornat fonamental, les decisions preses en aquest moment podrien establir les bases per a un futur reeixit.

Un còctel d’oportunitats i reptes

El mercat logístic a Catalunya presenta un còctel d’oportunitats i reptes. El creixement en l’absorció de naus simbolitza un renéixer, mentre que la caiguda en la inversió assenyala que les coses no són tan senzilles. Sense cap dubte, els qui busquin navegar per aquest sector hauran d’estar en sintonia amb les realitats del mercat per a prendre decisions informades.

—

Es renova el Comitè Executiu de BCL

/by

La ciutat de Barcelona ha començat a transformar-se en un epicentre logístic a Europa. Aquest canvi no és simplement una casualitat. La recent renovació del Comitè Executiu de Barcelona Centri Logístic (BCL) i l’arribada de nous líders, com José Alberto Carbonell, ressalten una estratègia robusta per a potenciar la logística a la regió. Però, què significa realment aquest canvi per al futur de la logística a Barcelona i, en conseqüència, per a tota Catalunya?

Barcelona-Catalunya Centre Logístico

El paper de BCL en la logística catalana

Barcelona Centri Logístic ha jugat un rol crucial en l’optimització de la cadena de subministrament a Catalunya. Aquesta entitat s’encarrega de coordinar i gestionar tots els aspectes logístics que influeixen en l’acompliment de les empreses locals. Sota la direcció de Carbonell, BCL cerca no sols modernitzar les infraestructures existents, sinó també implementar tecnologies innovadores que millorin l’eficiència i redueixin els costos operatius.

Per exemple, la digitalització dels processos logístics s’ha convertit en un objectiu central. Això permetrà a les empreses manejar les seves cadenes de subministrament de manera més eficient, permetent una millor coordinació i transparència en tots els nivells. Sens dubte, el futur es veu brillant a mesura que aquestes tecnologies comencen a integrar-se.

Un nou enfocament cap a la sostenibilitat

La sostenibilitat també ocupa un lloc destacat en l’agenda de BCL. Cada vegada més, les empreses busquen maneres de reduir la seva petjada ambiental. Això no sols és ètic, sinó que també s’ha convertit en un aspecte molt valorat pels consumidors. La gestió de residus, l’ús eficient de recursos i la implementació d’energies renovables són àrees en les quals BCL està treballant activament.

No obstant això, no totes les empreses estan al corrent dels avantatges d’adoptar pràctiques sostenibles. A mesura que BCL lidera el camí, establirà un precedent que altres entitats seguiran. El repte és gran, però la missió és clara: fer de Barcelona un referent en logística ecològica.

La importància de la innovació

La innovació juga un paper crucial en l’evolució del sector logístic. Des de l’ús de drons per a lliuraments fins a la internet de les coses (IoT) per a monitorar enviaments, les oportunitats són nombroses. BCL té un paper protagonista en la promoció d’aquestes noves tecnologies. De fet, el seu enfocament en la innovació s’alinea perfectament amb la tendència global cap a l’automatització de processos logístics.

La col·laboració amb startups i empreses tecnològiques locals també està en la mira. Això no sols fomenta un ambient de creació, sinó que també atreu a inversors que busquen involucrar-se en un sector amb gran potencial de creixement.

La col·laboració com a clau de l’èxit

Una de les principals estratègies que Carbonell i el seu equip busquen implementar és la col·laboració entre els diferents actors de la indústria. La logística no és una sitja; està interconnectada amb múltiples sectors, des del transport fins al comerç. Per tant, facilitar la comunicació i la cooperació entre empreses és essencial per a crear un ecosistema logístic robust.

A més, la vinculació amb ajuntaments i el govern regional pot obrir moltes portes. En treballar en conjunt, Barcelona i les seves àrees circumdants poden desenvolupar polítiques que facin costat a les empreses locals, millorin la infraestructura i, per tant, enforteixin la logística en tota Catalunya.

Reptes i oportunitats en l’horitzó

No obstant això, no tot és color de rosa. Barcelona enfronta diversos reptes en el seu camí cap a convertir-se en un líder logístic. La competència amb altres ciutats europees, com Amsterdam o Hamburg, representa un desafiament important. Aquestes ciutats també estan invertint en logística, per la qual cosa Barcelona ha d’assegurar-se de diferenciar-se.

Un dels majors desafiaments és la falta d’espai. Com una de les ciutats més denses d’Europa, l’espai logístic és limitat. Aquí és on la creativitat juga un paper fonamental. La reconfiguració d’àrees urbanes per a maximitzar l’ús de l’espai disponible es presenta com una possible solució.

D’altra banda, la creixent demanda de comerç electrònic ha creat una necessitat urgent de millorar les capacitats de distribució. Les empreses han de ser àgils i flexibles per a adaptar-se a les demandes canviants del mercat. BCL, sota el lideratge de Carbonell, té la missió de ser un facilitador en aquest sentit.

El futur de la logística a Barcelona

La transformació que s’està vivint en el sector logístic de Barcelona és una reflexió del canvi global. Les empreses han d’adaptar-se a un món que canvia ràpidament, i BCL es posiciona com l’aliat perfecte en aquest viatge. La idea és que, amb un enfocament renovat en la innovació, la sostenibilitat i la col·laboració, Barcelona no sols lideri la logística a Catalunya, sinó que es converteixi en un model a seguir per a la resta d’Europa.

En resum, l’arribada de nous líders i un enfocament renovat ofereixen la possibilitat d’un futur pròsper per a la logística a Catalunya. Barcelona s’enfronta a un gran repte, però amb l’equip correcte i estratègies ben definides, el futur de la logística en aquesta ciutat és brillant.

—

La contractació inmologística a Catalunya aconsegueix xifres històriques

/by

El mercat inmologístico català tanca 2024 amb dades que marquen una fita en la seva evolució recent. Segons l’informe presentat per Forcadell, durant el quart trimestre s’han contractat 227.156 m² de superfície logística, duplicant el volum registrat en el mateix període de l’any anterior. Aquest creixement, del 100% interanual, reafirma la recuperació del sector que ja s’intuïa des del tercer trimestre.

El sector inmologístico catalán cierra 2024 con récords

La 2a Corona lidera la contractació

Per zones, la 2a Corona es consolida com la més dinàmica, amb 155.302 m² contractats, la qual cosa suposa un 68% del total del trimestre en 15 operacions. Li segueix la 3a Corona, amb 42.708 m² (19% del total), mentre que la 1a Corona, encara que menys activa, va registrar 29.146 m² distribuïts en sis contractes.

El director del departament Industrial-Logística de *Forcadell subratlla que aquest repunt confirma una tendència de recuperació que es va afermar en l’última part de l’any. A més, destaca que l’absorció de nous espais logístics continua en nivells molt alts: el 41% de la contractació del quart trimestre correspon a naus de nova construcció o projectes clau en mà. En termes anuals, aquesta xifra ascendeix al 58% , representant 421.874 m² d’estoc nou.

Balanç anual: un any de creixement inesperat

A nivell global, el *take *up català en 2024 va aconseguir els 724.846 m², un 43% més que en 2023, situant enguany com el tercer millor des que es tenen registres. Aquest creixement va estar liderat novament per la 2a Corona, que va representar el 48% de la contractació total, seguida de la 3a (35%) i la 1a (17%).

Les xifres han superat amb escreix les expectatives inicials, consolidant a Catalunya com un pol logístic de referència. En paraules de Gerard Plana, el sector no sols recupera força, sinó que també millora la seva qualitat gràcies a la incorporació d’actius moderns que responen a les necessitats del mercat actual.

La inversió: una assignatura pendent per a 2025

Malgrat el sòlid creixement en la contractació, la inversió en immobles logístics a Catalunya va descendir un 40%, aconseguint els 328 milions d’euros. Això contrasta amb la tendència nacional, on els volums d’inversió van augmentar un 23% respecte a 2023. No obstant això, els analistes anticipen que aquest dinamisme inversor a nivell estatal es traslladarà al mercat català durant 2025, amb l’arribada de nous projectes al mercat.

Entre les operacions més destacades de l’últim trimestre es troben la compra de 38.000 m² a Esparreguera per part de *Freo i *Pictet, i l’adquisició d’actius estratègics com el centre de distribució de Mango a Lliçà d’Amunt per part de *Brookfield. Aquestes transaccions demostren que l’atractiu del mercat català continua vigent, malgrat la moderació en la inversió.

Rendes a l’alça en els actius prevalgui

El bon ritme de contractació també ha impulsat les rendes en actius prevalgui, especialment en la 1a i 2a Corones. En la primera, les rendes van aconseguir els 9,00 €/m² al mes, un increment anual del 6% , mentre que en la segona el creixement va ser encara major, situant-se en un 7,25 €/m² (un 7% més que en 2023). D’altra banda, les rendes en la 3a Corona es van mantenir estables, entorn dels 4,25 €/m².

Aquests augments reflecteixen la creixent demanda d’espais de qualitat en ubicacions estratègiques, la qual cosa reforça la posició de Catalunya com un mercat competitiu i atractiu per a operadors logístics nacionals i internacionals.

Operacions clau en 2024

Entre les operacions més rellevants de 2024 destaca el prelloguer de més de 26.000 m² per part de *ID *Logistics en una nau construïda a risc per *CBRE *IM a Castellar del Vallès. Aquesta transacció, juntament amb altres similars, posa de manifest el creixent interès per projectes clau en mà i de nova construcció.

A més, l’informe de *Forcadell subratlla que el 50% de la demanda es va concentrar en producte nou, especialment en la 2a Corona, on les condicions d’accessibilitat i els preus competitius atreuen a grans operadors.

Perspectives per al futur

Encara que 2024 s’ha caracteritzat per un creixement sòlid en contractació i rendes, el mercat català encara té desafiaments per superar en termes d’inversió. No obstant això, el panorama per a 2025 és prometedor, amb l’expectativa que l’arribada de nous projectes i l’augment de la demanda impulsin novament l’activitat inversora.

En definitiva, el *inmologístico català tanca l’any en una posició envejable, consolidant el seu paper com un pilar clau del mercat logístic espanyol. La combinació d’alta contractació, augment de les rendes i un estoc cada vegada més modern augura un futur ple d’oportunitats per al sector.

Catalunya avança en la gestió pròpia de Rodalia

/by

La Generalitat de Catalunya ha iniciat un procés històric per a assumir la gestió de la línia R1 de Rodalia, un pas clau dins de l’acord polític entre ERC i el PSOE. Aquest moviment no sols redefineix la titularitat d’una infraestructura clau, sinó que també obre la porta a un canvi significatiu en el sistema ferroviari de la regió.

rodalies catalunya

Un acord polític amb grans implicacions

La petició de traspàs de la línia R1 respon a una de les principals condicions d’ERC per a donar suport a la investidura de Pedro Sánchez en 2023. Aquest acord busca culminar en una transferència integral de competències que abasti no sols les operacions diàries, sinó també les infraestructures ferroviàries i les inversions necessàries.

Segons la portaveu del *Govern, aquest traspàs és un primer pas cap a la creació d’un sistema de Rodalia més eficient i d’acord amb les necessitats de Catalunya. L’objectiu principal és garantir que els trens siguin puntuals i el servei, de qualitat. La Generalitat assumeix que la titularitat de la línia serà seva, però la gestió de les vies romandrà en mans d’Adif fins a la creació d’una empresa mixta.

Detalls del traspàs: molt més que una línia de tren

La línia R1, que connecta Barcelona amb *Maçanet-Massanes, inclou 73 quilòmetres de via general i 21 municipis al llarg del litoral del Maresme. La seva gestió implicarà el control d’estacions, ascensors, passos a nivell i fins a túnels històrics com el de Montgat, el més antic d’Espanya. Aquest vast entramat ferroviari exigeix una reorganització completa, no sols administrativa sinó també operativa.

No obstant això, el canvi porta amb si complexitats significatives. *Ifercat, l’ens públic encarregat de la infraestructura ferroviària, haurà d’assumir noves responsabilitats i augmentar la seva plantilla, que actualment compta amb només 10 empleats. A més, s’haurà de coordinar amb Renfe i Adif per a garantir la continuïtat del servei.

Els reptes d’un traspàs pioner

El procés planteja nombroses incògnites. Entre elles, destaca l’estructura i funcions de l’empresa mixta que gestionarà la R1. A això se sumen els desafiaments tècnics, financers i jurídics, derivats de ser la primera vegada que es duu a terme un traspàs d’aquestes característiques.

Des del *Govern insisteixen que aquesta transferència es realitza amb totes les garanties legals, subratllant que la complexitat del procés és fruit d’anys de desinversió i una gestió estatal que qualifiquen d’inadequada. No obstant això, els usuaris esperen que el canvi signifiqui millores tangibles en el servei.

L’impacte polític i econòmic

El traspàs de Rodalia no és un simple tràmit tècnic, sinó un tema carregat de simbolisme polític i amb un impacte directe en les relacions entre Catalunya i l’Estat. Mentre ERC pressiona per a avançar en l’autogovern, el Govern central cerca evitar una segona pròrroga dels pressupostos.

El procés també té un fort component econòmic. Recentment, el Consell de Ministres va aprovar una injecció de 283 milions d’euros per a fer front al dèficit acumulat de *Rodalies. Aquest finançament serà essencial per a escometre les millores necessàries en la infraestructura i garantir la viabilitat del sistema sota gestió catalana.

Pròxims passos: les línies R2 i R3

La R1 és només el començament. La Generalitat ja té en el radar les línies R2 i R3, encara que *Paneque ha evitat donar un calendari concret. Aquest camí cap a la transferència completa de Rodalia s’enfronta a resistències legals i polítiques, com les declaracions prèvies del Ministeri de Transports que qüestionaven la legalitat de cedir les infraestructures.

Una gestió que promet canvis estructurals

Més enllà de les promeses polítiques, l’èxit d’aquest traspàs dependrà de la capacitat del *Govern per a implementar una gestió eficaç i transparent. Els usuaris, acostumats a retards i deficiències en el servei, exigeixen resultats concrets. La Generalitat, per part seva, aposta per una transformació integral que no sols impliqui un canvi de titularitat, sinó una modernització real del sistema.

La línia R1, amb el seu impacte social, econòmic i territorial, representa la primera prova de foc per al model de gestió ferroviària de Catalunya. Aquest procés, que podria establir un precedent, serà observat de prop tant pel Govern central com per altres comunitats autònomes.

El futur de Rodalia a Catalunya

El traspàs de la línia R1 marca l’inici d’una nova etapa en el transport públic català. Malgrat els reptes, el *Govern veu aquest projecte com una oportunitat única per a demostrar que una gestió descentralitzada pot ser més eficient i pròxima a les necessitats dels ciutadans.

Descongestionar El Prat amb els aeroports de Girona i Reus. Factible?

/by

El debat sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat no ha fet més que intensificar-se en els últims mesos. Un dels punts que més controvèrsia ha generat és la possibilitat de desviar una part del trànsit aeri cap als aeroports de Girona i Reus. En concret, es parla de redirigir 10 milions de passatgers a l’any com a solució per a alleujar la pressió sobre l’aeroport de Barcelona. Però, és això realment factible? Analitzem els principals factors.

descongestionar el aereopuerto el prat

Les aerolínies són les que tenen l’última paraula

Primer, cal aclarir una qüestió bàsica: els aeroports no decideixen les destinacions dels vols. Aquesta responsabilitat recau en les aerolínies, que basen les seves decisions en criteris purament comercials. En altres paraules, volar des de Girona o Reus només serà una opció atractiva si existeixen suficients passatgers interessats en aquests aeroports i si els costos operatius són competitius.

És cert que els aeroports més petits com Girona o Reus poden oferir tarifes més econòmiques per a les aerolínies. Això inclou taxes aeroportuàries més baixes i menors costos associats a serveis en terra. No obstant això, operar des d’aquestes ubicacions no sempre resulta rendible, especialment quan es tracta de vols internacionals o intercontinentals, que requereixen una infraestructura més avançada.

Factors de connectivitat: un obstacle important

Un dels majors reptes per a fer viables els aeroports de Girona i Reus com a alternatives és la connectivitat amb Barcelona. A pesar que totes dues ciutats compten amb estacions de tren, els temps de desplaçament des de la capital catalana encara són elevats. Per exemple, arribar des del centre de Barcelona a l’aeroport de Girona pot trigar entre 1 i 1,5 hores, depenent del mitjà de transport. En el cas de Reus, el temps pot superar les 2 hores.

En un sector on la comoditat i la rapidesa són claus, aquest tipus de barreres pot desincentivar als passatgers, especialment aquells que viatgen per negocis. Encara que s’han plantejat millores en les connexions ferroviàries, encara no hi ha plans concrets que puguin materialitzar-se a curt termini.

Qui podrien beneficiar-se d’aquesta proposta?

El desviament de passatgers cap a aquests aeroports podria resultar més atractiu per a vols de baix cost i vols domèstics o regionals, on els marges són més ajustats i els passatgers solen ser més flexibles. De fet, Girona ja opera com una base secundària per a aerolínies *low-*cost, sent un dels principals *hubs de Ryanair en el passat. No obstant això, replicar aquest model a Reus requeriria una major inversió i esforços coordinats amb les aerolínies.

A més, perquè les aerolínies apostin per aquests aeroports, és fonamental comptar amb una demanda suficient. Això implica atreure a turistes i residents disposats a utilitzar aquestes instal·lacions en lloc del Prat. Sense una estratègia clara que inclogui incentius econòmics i campanyes de promoció, serà difícil aconseguir aquest canvi de comportament.

L’experiència d’altres aeroports europeus

A Europa existeixen exemples reeixits d’aeroports secundaris que funcionen com a alternatives viables als principals. Ciutats com Londres i París han aconseguit descongestionar els seus grans aeroports gràcies a un sistema d’aeroports secundaris eficients. A Londres, per exemple, *Stansted i *Luton complementen a Heathrow, mentre que a París, *Orly i *Beauvais ajuden a alleujar la càrrega de Charles de Gaulle.

No obstant això, la clau d’aquests casos és la coordinació entre infraestructures. Les connexions ferroviàries ràpides i fiables han estat determinants per a integrar aquests aeroports en l’ecosistema de mobilitat de les seves respectives ciutats. A Espanya, Girona i Reus encara estan lluny d’oferir aquest nivell d’integració.

Les inversions necessàries

Si es decideix apostar per Girona i Reus com a solucions per a descongestionar El Prat, serà imprescindible invertir en una sèrie de millores. Entre elles destaquen:

  1. Infraestructura ferroviària: Una connexió d’alta velocitat entre Barcelona i aquests aeroports és essencial per a reduir els temps de desplaçament.
  2. Ampliació d’instal·lacions: Tots dos aeroports necessiten adaptar-se per a gestionar un volum major de passatgers, incloent-hi àrees d’espera, pistes i serveis.
  3. Incentius per a aerolínies: Les autoritats hauran d’oferir beneficis econòmics a les aerolínies que decideixin operar des d’aquests aeroports.
  4. Promoció internacional: Girona i Reus han de posicionar-se com a destins atractius tant per a turistes com per a negocis, destacant la seva proximitat a Barcelona.

Una solució a llarg termini?

Encara que la idea d’utilitzar Girona i Reus com a aeroports complementaris té la seva lògica, no pot considerar-se una solució màgica per als problemes del Prat. L’ampliació de l’aeroport barceloní continua sent una necessitat si es vol mantenir la seva competitivitat internacional. No obstant això, integrar a Girona i Reus en el sistema aeroportuari de Catalunya pot ser una estratègia complementària per a gestionar el creixement del trànsit aeri en les pròximes dècades.

En definitiva, l’èxit d’aquesta proposta dependrà de la capacitat de les autoritats i els actors implicats per a coordinar esforços. Girona i Reus tenen potencial, però per a aprofitar-ho serà necessari superar reptes significatius en termes de connectivitat, infraestructura i promoció.

Barcelona i València entre els ports europeus amb major creixement en 2024

/by

El Mediterrani occidental està experimentant un auge en la seva activitat portuària, liderat pels ports de Barcelona i València, que es posicionen entre els que més creixen a Europa durant el primer semestre de 2024. Una anàlisi de PortEconomics destaca com aquests ports estan aprofitant les oportunitats derivades de les alteracions en les rutes marítimes globals, marcades per la crisi del Mar Roig i els canvis en el transport marítim.

Barcelona y Valencia entre los puertos europeos con mayor crecimiento en 2024

Creixement destacat en el trànsit de contenidors

El Port de Barcelona ha registrat un increment del 23,6% en el seu trànsit de contenidors durant els primers sis mesos de l’any, situant-se com el segon port de major creixement en el top 15 europeu. Per part seva, Valenciaport ha experimentat un creixement del 14,2% , consolidant-se com un referent logístic al Mediterrani.

Aquest panorama reflecteix un entorn dinàmic en el qual el Port de Sines (Portugal) encapçala la llista amb un impressionant creixement del 25% en el mateix període. A nivell europeu, altres ports com Haropa (Le Havre i Rouen) i Bremerhaven també reporten augments significatius del 16% i 12,8%, respectivament. No obstant això, Algesires, un altre port clau a Espanya, només ha aconseguit un modest increment del 2,7% .

València, líder històric en creixement

L’anàlisi de Theo Notteboom, membre de PortEconomics, subratlla que el Port de València no sols destaca en 2024, sinó que ha liderat el creixement del trànsit de contenidors entre els principals ports europeus durant els últims anys. Entre 2007 i 2023, València va augmentar el seu volum en un 57,9%, per sobre d’altres grans recintes com Marsaxlokk (Malta), que va créixer un 47,4%, i Algesires, amb un increment del 38,4% . En aquest mateix període, el Port de Barcelona també va mostrar un acompliment sòlid amb un creixement del 25,7% .

Canvis al Mediterrani i la competència europea

Els canvis geopolítics i econòmics estan reconfigurant les rutes marítimes. Mentre que ports com Gioia Taure han accelerat el seu creixement, uns altres com El Pireu a Grècia enfronten desafiaments significatius. La disminució del trànsit en el Mediterrani oriental, derivada de la caiguda dels trànsits pel Canal de Suez, ha afectat la competitivitat del port grec, que podria perdre posicions enfront d’altres rivals europeus.

En el nord d’Europa, els principals ports han mostrat un creixement més modest. Anvers-Bruges, amb un augment del 4,1% , lidera entre els gegants, superant al Port de Rotterdam, el creixement del qual ha estat més discret, i a Hamburg, que pràcticament s’ha estancat.

Una nova jerarquia en els ports europeus

Si les tendències actuals es mantenen, s’espera que València recuperi la quarta posició entre els ports de la Unió Europea al tancament de 2024, superant al Pireu. Algesires i Bremerhaven també podrien avançar al port grec, relegant-lo al setè lloc. Per part seva, Barcelona podria escalar posicions, reforçant la seva presència en el top 10. A més, el complex portuari francès Haropa (Le Havre, Rouen i París) podria avançar fins a la desena posició, gràcies a un notable creixement en els últims mesos.

Factors clau darrere de l’èxit

El creixement de Barcelona i València no és casualitat. Tots dos ports han implementat estratègies que combinen:

  • Modernització d’infraestructures: La inversió en tecnologia i capacitat portuària ha estat clau per a atreure més trànsit.
  • Connexions intermodals: La millora de les connexions ferroviàries i terrestres permet una distribució més eficient de les mercaderies cap a l’interior.
  • Sostenibilitat i eficiència: Aquestes ciutats portuàries han integrat mesures per a reduir la seva petjada ambiental, atraient a operadors que prioritzen la sostenibilitat.

A més, la seva ubicació estratègica en el Mediterrani occidental els permet actuar com a nodes crucials entre Europa, Àfrica i Àsia, consolidant la seva posició com a centres logístics de primer nivell.

Mirant cap al futur

El panorama per a la resta de 2024 i els pròxims anys és prometedor per als ports espanyols. València, amb el seu lideratge històric, es perfila com un actor clau en el comerç internacional, mentre que Barcelona, amb el seu impressionant creixement recent, reforça el seu paper en l’àmbit mediterrani.

A mesura que les dinàmiques globals continuen evolucionant, els ports europeus hauran d’adaptar-se als canvis en les rutes marítimes i als desafiaments del comerç internacional. No obstant això, les dades actuals confirmen que Barcelona i València estan preparats per a consolidar-se entre els líders del sector.

L’impacte del comerç electrònic en la logística espanyola continua marcant tendència

/by

La presentació del “IV Estudi sobre la logística del comerç electrònic”, realitzat pel Centre Espanyol de Logística (CEL) i NTT Data, ha posat sobre la taula les transformacions i reptes actuals del sector logístic a Espanya. Presentat en el marc de Logistics & Automation, aquest informe analitza l’auge del comerç electrònic, l’evolució de la cadena de subministrament i els desafiaments que enfronta el sector en un mercat cada vegada més competitiu.

entrega ultima milla

Auge del comerç electrònic i la seva estabilització

Segons va destacar Ramón García, director general de CEL, el comerç electrònic va tenir la seva major explosió durant la pandèmia. No obstant això, en l’actualitat es percep una estabilització del mercat, encara que el seu impacte en la logística i el transport segueix en augment. Aquest auge ha impulsat la necessitat d’adaptar els models de gestió de la cadena de subministrament per a fer front a costos creixents i una major demanda de sostenibilitat.

L’estudi assenyala que els costos logístics associats al lliurament de paquets han augmentat un 18% en comparació amb 2023, situant el preu mitjà d’un enviament d’última milla a Madrid en 7,1€. Aquest increment, juntament amb una creixent consciència ambiental, ha portat a moltes empreses a implementar solucions innovadores com el clic-and-collect i els lockers, que ofereixen major flexibilitat al consumidor.

Canvis en la logística inmologística

La inmologística ha experimentat un creixement notable, amb un augment del 33% en la superfície logística en els últims tres anys. Barcelona lidera la inversió amb un 33%, seguida de Madrid (29%) i València (19%). No obstant això, el primer semestre de 2024 va mostrar una contracció del 13,1% en la inversió, reflectint una possible desacceleració del mercat.

En termes de costos, Barcelona destaca com la ciutat amb els preus de sòl logístic més alts (8,5€/m²), superant en un 35% a València i en un 23% a Madrid. Aquest panorama evidencia una competència creixent entre els principals hubs logístics del país.

La rendibilitat de les campanyes i els temps de lliurament

Les campanyes d’alt volum com el Black Friday i Nadal han deixat de ser sinònim de rendibilitat per a moltes empreses. Segons l’informe, només un 15% de les empreses aconsegueix beneficis en aquestes dates, enfront del 30% registrat l’any passat. Això reflecteix un canvi en les estratègies comercials i logístiques per a fer front als reptes d’aquestes campanyes.

D’altra banda, els consumidors han mostrat una major tolerància a temps de lliurament més llargs, especialment en èpoques d’alta demanda. L’impacte negatiu en la reputació de les empreses ha disminuït un 10% en comparació amb l’any anterior, la qual cosa suggereix un canvi en les expectatives dels clients cap a una experiència de compra més sostenible i planificada.

Sostenibilitat i logística inversa

La sostenibilitat és una tendència clau en el sector logístic. El 50% de les empreses ha millorat la seva eficiència implementant pràctiques sostenibles, demostrant que els consumidors valoren cada vegada més les operacions responsables.

No obstant això, la logística inversa continua sent un desafiament. Només el 10% de les empreses la implementa, i majorment es realitza a través de recollides per transportista. Això indica una oportunitat de millora per a optimitzar aquest aspecte de la cadena de subministrament, especialment en el context del comerç electrònic, on les devolucions són comunes.

L’energia, un desafiament estructural

Un dels majors reptes assenyalats en l’estudi és la insuficient disponibilitat d’energia, que afecta l’operativitat de més de 10.000 carregadors per a vehicles elèctrics instal·lats a Espanya. Gran part d’aquesta energia està reservada per als centres de dades, la qual cosa complica l’avanç cap a una flota logística més sostenible.

Aquest desafiament evidencia la necessitat de solucions integrades que permetin assegurar el subministrament energètic i mantenir l’operativitat del transport elèctric, clau per a aconseguir els objectius de sostenibilitat del sector.

Perspectives del sector

L'”IV Estudi sobre la logística del comerç electrònic” ressalta que les empreses han de continuar adaptant-se a un entorn competitiu on l’eficiència en la gestió de recursos i la sostenibilitat són pilars fonamentals. A més, les empreses que aconsegueixin implementar models innovadors de lliurament, optimització energètica i estratègies sostenibles estaran més ben posicionades per a liderar aquest mercat en constant evolució.

La logística del comerç electrònic a Espanya es troba en una etapa crucial, marcada per reptes estructurals i un consumidor més madur i exigent. La clau per al futur radica a equilibrar eficiència operativa, sostenibilitat i rendibilitat, consolidant un model logístic que respongui a les demandes d’un mercat cada vegada més sofisticat.