Diversificació energètica redueix costos de lliuraments d’última milla, segons estudi

Amb una adequada planificació urbanística, diversificació energètica de la flota de transport i l’ús de vehicles adequats, es podrien reduir els costos logístics entre el 23% i el 46% en tones transportades. Així ho va concloure un estudi de la Universitat Pompeu Fabra, UPF Barcelona School of Management, on s’argumenta que el repartiment urbà d’última milla ha d’apostar per l’ús de vehicles i sistemes adequats a el temps i volum de la càrrega operativa.

Segons l’estudi, utilitzar vehicles a gas natural vehicular implica menys costos enfront de l’ús de motors dièsel i gasolina. Poden emetre el 20% menys de CO2 i el 85% menys d’òxid de nitrogen i un 96% menys pel que fa a contaminació per partícules.

Així mateix, l’ús de vehicles elèctrics per cobrir distàncies curtes és el millor. No contaminen l’ambient dels centres urbans i arriben a emetre un 58% menys de CO2 enfront de cotxes equivalents que són impulsats per energies tradicionals.

Una altra alternativa d’ús en l’última milla és l’ús de vehicles sense motor. Aconsegueixen evitar la contaminació atmosfèrica i acústica i permeten el fàcil accés a espais urbans on hi ha restricció de trànsit.

L’estudi es va realitzar a partir d’un recull “de les millors pràctiques logístiques” a l’interior de les ciutats, es va concentrar en l’anàlisi dels recorreguts inferiors a 50 quilòmetres.

Els diferents actors logístics i la distribució sostenible

Durant la presentació oficial de l’estudi, Jaime Moreno director general de Transport Terrestre de el ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, va manifestar que tots els actors de la cadena també han de contribuir. Va destacar com a exemple, la necessitat d’adaptar amb taquilles els propis edificis a aquest tipus de repartiment o destinar un espai d’estacionament per a tasques de càrrega i descàrrega.

El tema és que, urbanísticament parlant, les normatives que regeixen les ciutats no estan preparades per al canvi i es fa necessària la seva adaptació per assumir nous reptes.

L’estudi també va destacar la necessitat de buscar solucions que busquin la sostenibilitat mediambiental, econòmica i social, amb vista a una distribució urbana sostenible i rendible.

Col·laboració publicoprivada

Aquesta aliança és clau per aconseguir la distribució logística sostenible en l’àmbit urbà. Tal és el cas dels vehicles impulsats per combustibles alternatius, ja que requereixen infraestructures específiques per a la seva operació.

Països com Àustria, Itàlia i Alemanya han desenvolupat efectivament la seva xarxa d’estacions públiques de gas de forma simultània a inversions en punts de càrrega elèctrics.

D’altra banda, moltes de les mesures que es poden prendre depenen exclusivament de la legislació. Tal és el cas de limitar l’entrada a les ciutats de vehicles ja sigui per pes o emissions.

També es contempla l’augment de la demanda de sòl logístic per donar sortida a noves vies de negoci. Però en aquest escenari, es fa necessària la integració entre actors privats i públics per buscar acords, ja que no tots els operadors estan en la capacitat de comptar amb el seu propi hub logístic gran o urbà.