El Prat, a la vora de la seva capacitat amb més de 50 milions de passatgers

L’aeroport de Barcelona-El Prat, un dels principals nodes de connectivitat a Europa, tanca 2024 amb xifres històriques i un repte a la vista: ha superat els 50,9 milions de passatgers en els primers onze mesos de l’any, fregant el seu límit de capacitat operativa establert en 55 milions. Aquesta fita reflecteix l’èxit del sector aeri a la regió, però també posa sobre la taula una problemàtica que no es pot continuar ignorant: la necessitat d’una ampliació que encara està envoltada d’incertesa política.

aereopuerto de barcelona

Un 2024 de rècord

Des de gener fins a novembre, el trànsit de passatgers al Prat ha crescut un 10,7% respecte al mateix període de 2023, consolidant el seu paper com un punt estratègic per a vols comercials. Els viatgers internacionals lideren aquesta tendència, amb 37,7 milions de passatgers, un augment del 13% en comparació a l’any anterior. Quant al trànsit nacional, la xifra ascendeix a 13,1 milions, la qual cosa suposa un creixement del 4,5%.

El mes de novembre no va ser l’excepció. Amb 4 milions de passatgers, va registrar un increment del 5,7% respecte al mateix mes de 2023, marcant un nou rècord per a novembre. Aquest creixement incessant suggereix que desembre, històricament un mes d’alta afluència, podria superar els 3,8 milions d’usuaris registrats en 2023.

Un límit que no pot ignorar-se

Malgrat els bons resultats, la saturació de la infraestructura planteja un desafiament. El llindar de 55 milions de passatgers anuals que Aena considera com el sostre tècnic per a mantenir l’agilitat dels serveis sembla estar a punt de depassar-se. Encara que l’operador assegura que superar aquesta xifra no implica un col·lapse immediat, sí que reconeix que un volum superior podria afectar la fiabilitat i eficiència de l’aeroport.

La situació genera pressió no sols per a optimitzar els serveis existents, sinó també per a reobrir el debat sobre l’ampliació de les instal·lacions, una qüestió que porta anys als llimbs polític.

L’ampliació: una solució o un nou conflicte?

El President Salvador Illa ha posat en l’agenda pública la necessitat de desbloquejar el projecte d’ampliació de l’aeroport, que inclou la construcció d’una terminal satèl·lit i l’allargament d’una de les pistes. Aquest pla, presentat per Aena en 2021 amb una inversió de 1.700 milions d’euros, es troba paralitzat per les tensions entre les diferents forces polítiques a Catalunya.

D’una banda, Illa considera l’ampliació com un projecte “essencial per a Catalunya i l’economia catalana”. No obstant això, els seus socis de govern, ERC i els comuns, s’oposen a aquesta mesura a causa de l’impacte ambiental que podria generar en el delta del Llobregat, una zona protegida de gran valor ecològic.

El dilema no sols enfronta prioritats econòmiques i mediambientals, sinó que també posa a prova la capacitat de Illa per a equilibrar interessos en un context polític complicat. La seva fràgil majoria en el Parlament depèn de mantenir bones relacions amb ERC i comunes, especialment amb els pressupostos de 2025 en joc.

Un aeroport clau per a l’economia catalana

L’aeroport de Barcelona-El Prat no és només una infraestructura estratègica; també és un motor econòmic per a Catalunya. La seva capacitat de connectar la regió amb destinacions internacionals i atreure turisme és fonamental per al desenvolupament de sectors com l’hostaleria, els negocis i la logística.

No obstant això, sense una ampliació, El Prat corre el risc de perdre competitivitat enfront d’altres grans aeroports europeus. Actualment, la seva limitació per a operar vols transoceànics amb avions de gran capacitat és un punt feble que podria repercutir en l’economia regional a llarg termini.

Què segueix per al Prat?

Amb el tancament de 2024 molt a la vora, l’aeroport enfronta un dilema: continuar creixent dins dels límits actuals o prendre mesures audaces per a expandir-se. La pressió per a trobar una solució sostenible i inclusiva creix, però el futur continua sent incert mentre les decisions polítiques no avancin.

Si alguna cosa és clar, és que el debat sobre el futur del Prat no pot continuar postergant-se. La infraestructura necessita adaptar-se a les demandes del present i del futur, equilibrant desenvolupament econòmic amb la protecció del medi ambient.