Barcelona presenta su estrategia de distribución urbana para 2030

Per tal de potenciar els punts de lliurament, les flotes de transport sostenible per a distribució urbana i enfortir el comerç a la ciutat, l’Ajuntament de Barcelona va presentar la nova Estratègia per a la Distribució Urbana de Mercaderies 2030, EDUM 2030.

Barcelona presenta su estrategia de distribución urbana para 2030

 Alhora, l’Ajuntament busca implementar la taxa Amazon per gravar l’e-commerce que no tingui presència física a la ciutat, després de conèixer els impactes d’aquesta modalitat de comerç a nivell social i mediambiental.
A través de set línies estratègiques i en conjunt amb les associacions de transport i distribució, es cercarà avançar cap a la sostenibilitat del repartiment d’última milla amb mesures.
Es cercarà l’increment de punts de conveniència, així com l’ús de flotes amb emissions menors com ara la ciclologística o els vehicles elèctrics de repartiment.

L’evolució de les compres en línia

L’Estratègia per a la Distribució Urbana de Mercaderies va concloure que a la capital catalana es va evidenciar la duplicació del volum de compres en línia a Barcelona durant els darrers dos anys.
Va passar de 23 milions el 2018 a 33 milions de paquets lliurats durant el 2020.
Si bé aquesta xifra es va incrementar per la pandèmia, encara s’espera que el comerç electrònic tingui un creixement més gran no només a la ciutat, sinó a tot el país.
Tenint en compte aquesta evolució, el repartiment a domicili també es va incrementar i per tant, es va registrar una circulació més gran de vehicles de lliurament de mercaderies.
Les furgonetes i els camions són el 23% de la mobilitat en vehicle privat.  Aquestes actuacions van generar aproximadament un 34% de les emissions de NOx a la Ciutat Comtal.
A més, l’anàlisi també va concloure que durant el 2021, aquests vehicles han estat implicats en 1.014 sinistres ocorreguts a Barcelona.

Les iniciatives municipals

Són diverses les mesures municipals que l’Ajuntament començarà a implementar per tal de donar compliment a la nova estratègia.
Començarà amb un primer paquet de mesures dins de les quals es preveu la reducció dels lliuraments fallits a través del desplegament de centres de distribució urbana de mercaderies o microhubs urbans.
Actualment s’està impulsant aquest objectiu juntament amb el sector privat, gràcies a això s’estan desenvolupant vuit projectes per tota la ciutat.
També s’han posat en marxa 17 proves pilot de punts de recollida a aparcaments municipals gràcies a la col·laboració de l’empresa municipal BSM que disposa de 45 aparcaments distribuïts per Barcelona.
Així mateix, s’ha buscat aprofitar el projecte “Amunt persianes”, amb la qual cosa l’Ajuntament va adquirir 50 locals per ser rehabilitats i posteriorment adjudicats al llarg de l’any per implementar punts de conveniència.
També es busca dissenyar una estratègia amb Mercabarna per al repartiment organitzat de productes frescos per al canal Horeca, és a dir, hotels, restaurants i cafeteries.
Finalment, l’estratègia de la capital catalana incentiva la instal·lació d’ADAS (sistemes avançats d’ajuda a la conducció), amb la finalitat de protegir els vianants i els usuaris i també col·locar etiquetes que indiquin els angles morts als vehicles de la flota municipal .

Port de Barcelona: electrificació de molls reduirà el 25% de les emissions

 Amb una inversió de 110 milions d’euros, el Port de Barcelona a través del projecte Nexigen planeja l’electrificació dels molls.  El propòsit: reduir el 25% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de l’operació.

Port de Barcelona_ electrificación de muelles reducirá 25_ de sus emisiones

 L’Autoritat Portuària de Barcelona sosté que el termini de finalització del projecte serà el 2030.
 Els objectius del pla Nexigen contemplen:
 ● Connexió a la xarxa elèctrica.
 ● Desplegament de cablatge cap als diferents molls.
 ● Col·locació dels sistemes Onshore Power Supply, OPS, als molls de creuers, ferris i portacontenidors de les terminals Best Hutchison Ports i Ferry Barcelona.
 El projecte ha estat concebut a partir d’estudis previs i necessitats de subministrament elèctric detectades el 2020.
 Aquestes necessitats es van mapejar en les diferents molles que ara formen part d’aquesta electrificació.  Entre ells hi ha el moll Prat, la dàrsena de Sant Bertran, el moll Costa i el moll Adossat.
 Aleshores, es va estimar que el recinte portuari requeria al voltant de 80 MW de potència per aconseguir electrificar els molls.

 La reducció d’emissions en xifres

 El Port estima que un cop Nexigen estigui en ple funcionament, es podrà evidenciar una reducció de prop de 60.000 tones de Diòxid de Carboni i 1.264 tones d’Òxid de Nitrogen.
 També la disminució del 38% de les emissions que anualment produeixen els vaixells mentre romanen al port i el 25% de les produïdes en maniobres i el procés d’amarratge.
 La descarbonització de l’activitat portuària s’integra als objectius proposats per l’Organització Marítima Internacional (IMO per les sigles en anglès).
 La IMO busca per al 2030 reduir el 50% de les emissions portuàries i per al 2050 aconseguir la neutralitat d’emissions.

Una inversió ben projectada

 Dels 110 milions d’euros destinats a implementar el projecte, 20 seran per al desplegament de la xarxa elèctrica i els 90 milions restants, per als Onshore Power Supply, OPS.
 Pel que fa a obres i gestió del Nexigen, començarà amb dos projectes pilots d’electrificació de les terminals de portacontenidors i ferris Barcelona.
 Es preveu que els terminis de construcció i connexió dels OPS per posar en marxa les proves pilot seran de 12 mesos.  D’aquesta manera per a finals del 2023 i el primer trimestre del 2024, serà possible iniciar amb el primer subministrament elèctric a les dues terminals.
 Després de finalitzades les proves pilot, els sistemes de connexió de vaixells seran integrats al pla d’electrificació del port.
 Nexigen és un projecte altament complex, per la qual cosa s’ha de fer en diferents fases de forma simultània, per aconseguir implementar una xarxa elèctrica sensoritzada, intel·ligent i flexible.

Referents internacionals

Per avançar aquest projecte a més dels mapeigs dels molls i l’anàlisi interna, el port català també va prendre com a referents els ports de Los Angeles i de Vancouver pels seus avenços i projeccions en el tema d’electrificació.
 Actualment el Port de Barcelona és el “més avançat” en aquest aspecte si se’l compara amb els altres ports espanyols.

Ership va instal·lar grua al port de Tarragona per augmentar capacitat de càrrega i descàrrega

L’operador marítim Ership va adquirir una nova grua a les instal·lacions del port de Tarragona. Es tracta de la setena unitat que funciona al recinte català, per tal de poder manipular tant sòlids a granel com a càrrega en general.

Amb la incorporació de la nova grua a l’operació, Ership cerca guanyar capacitat de càrrega i descàrrega.

La unitat s’incorpora a la feina que ja avancen les altres sis distribuïdes entre els molls de Castella (2 en operació) i al moll d’Aragó on treballen els altres.

La companyia va manifestar que la compra d’aquest nou equip correspon al pla d’actualització de recursos tecnològics amb què compta Ership.

La incorporació d’aquesta nova màquina forma part de l’objectiu d’Ership d’actualitzar els recursos materials i millorar l’oferta dels seus serveis.

Per la seva banda, el port de Tarragona amb aquesta nova incorporació d’Ership suma un total de 26 grues operant a les seves instal·lacions.

Totes són de titularitat privada que tenen com a objectiu l’estiba i desestiba dels vaixells.

La nova grua Ership al port de Tarragona

L´equip és capaç de moure 100 tones de càrrega en general o de sòlids a granel.

Compta amb dos motors dièsel de 625 KW que li permet manipular càrrega en general i sòlids a granel, especialment minerals i productes agroalimentaris.

Podeu mobilitzar les 100 tones sota el ganxo a una alçada de 24 metres i 50 tones amb cullera a una alçada de 32 metres.

La grua té una longitud de 18,5 metres, una alçada de 67 metres i una amplada de 10,5 metres.

També compta amb una superfície de la zona de suport de 36 metres quadrats d´extensió.

El seu pes total és de 440 tones, inclosos els mecanismes instal·lats de rotació.

Aquest equip és tan versàtil que pot operar qualsevol tipus de mercaderia: càrrega en general, mercaderia a granel o contenidors. Tot gràcies a la adaptació fàcil dels mecanismes d’elevació.

La setena grua substitueix una màquina automòbil model HMK 300 EG, que recentment va embarcar al moll d’Aragó amb destinació cap a un altre port mediterrani.

Les grues del Port Tarragona

Del total de les 26 grues amb què compta el Port de Tarragona, se’n destaquen les següents:

Les grues portacontenidors

Estan ubicades a la terminal especialitzada del moll d’Andalusia. Són tres en total que es fan servir per al trasllat de contenidors des del moll fins al vaixell i viceversa, gràcies a l’ús de sistemes verticals de càrrega i descàrrega.

Les grues pòrtics

S’utilitzen en la majoria dels casos per mobilitzar contenidors. També es fan servir en molls, fàbriques o tallers. Al Port hi ha 6 grues d’aquest tipus de les quals, quatre es troben ubicades al moll de Reus i dues al moll de Rioja.

Les grues automòbils

Són 16 en total i estan ubicades a les instal·lacions portuàries tarragonines. Per la seva flexibilitat es poden utilitzar en diferents camps d’aplicació al port. Són molt eficaços.