El Port electrificarà molls portacontenidors per al 2028

/by

Sòl immologístic disponible a Catalunya va caure el primer trimestre del 2022

/by

Durant el primer trimestre del 2022, la disponibilitat de sòl immologístic a Catalunya es va situar en els nivells històrics més baixos, i va assolir només un 2,5%.

Suelo inmologístico disponible en Catalunya cayó en primer trimestre de 2022

Per part seva, la contractació logística manté el seu creixement en comparació amb les xifres prepandèmia, tot és degut a l’impuls ia l’auge de l’ecommerce.

Però l’escassetat de sòl immologístic en aquests tres primers mesos del 2022 és real. De fet, va aconseguir disparar la renda prime que es troba en 7,5 euros per metre quadrat al mes, un 7% més que l’abril del 2021, segons CBRE, consultora en serveis immobiliaris a nivell internacional.

La firma atribueix el nou descens a la disponibilitat de superfície, a l’elevada contractació que ha experimentat el mercat immologístic català, amb un total de 241.800 metres quadrats durant l’inici de l’any.

Les xifres respecte a anys anteriors

La contractació logística del primer trimestre del 2022 indica una de les millors xifres registrades fins ara.

Fins i tot aconsegueix doblar la contractació durant el 2020 (109.903 metres quadrats) i suposa un augment del 12,1% respecte al mateix període el 2019 (215.752 metres quadrats).

Per la seva banda, el primer trimestre del 2021 va ser excepcional gràcies a la contractació de 140.000 metres quadrats per part d’un operador de comerç electrònic al Far d’Empordà a Girona.

Entre les principals operacions dutes a terme aquest inici d’any a Catalunya, es destaca el projecte d’autopromoció, en format clau en mà, que Kave Home va fer a Tordera (El Maresme) i té una superfície de 90.000 metres quadrats.

També destaca l’arrendament d’una nau logística de Prologis de 20.200 metres quadrats a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat).

Segons la consultora immobiliària CBRE, des de començament del 2022 la contractació logística continua batent rècords a Catalunya per l’ecommerce.

De fet, les xifres indiquen que les operacions relacionades amb el comerç electrònic han estat el 30% del total, mentre que el 60% ha anat a absorció neta. Això sens dubte, segons la firma, reflecteix el bon comportament del mercat.

Els temors del sector

Però davant del panorama de la manca de superfícies immologístiques, el sector tem que es perdi la competitivitat i l’agilitat que Catalunya ha aconseguit en l’operació logística de la regió i del país.

Segons CBRE la tendència a la baixa en disponibilitat de sòl logístic, es pot revertir al llarg del que queda del 2022 i de l’any que ve, quan el mercat logístic català podrà requerir més de 850.000 metres quadrats per donar pas als nous projectes .

I pel que fa al creixement del preu de les rendes prime, la consultora immobiliària preveu que “es pot mantenir en els propers mesos a les diferents zones logístiques per falta d’oferta”.

Els nous projectes logístics no s’aturaran a Catalunya i principalment pel desenvolupament vertiginós del comerç electrònic.

La resta del 2022 serà un temps de reptes per aconseguir cobrir les necessitats de disponibilitat de superfície logística a Catalunya.

Barcelona: líders reclamen solucions per accedir-hi des de l’àrea metropolitana

/by

Accedir a Barcelona des de l’àrea i la regió metropolitana és tot un suplici.  Tot i la proximitat a la urbs, milers de persones juntament amb els alcaldes metropolitans de les ciutats properes, van aixecar les seves veus per clamar solucions urgents i eficaces per als problemes de mobilitat que afronta la ciutat.

Barcelona_ líderes reclaman soluciones para acceso desde el área metropolitana

Els mandataris de les ciutats ubicades a l‘àrea d’influència directa de Barcelona, ​​algunes de les quals formen part de l‘associació de municipis de l‘Arc Metropolità, s’han queixat perquè cada vegada són més lluny de Barcelona.
 De fet, manifesten que a causa de la recent obertura del túnel de Glòries i les congestions que es presenten, s’observen milers de persones que no compten amb alternatives efectives de mobilització a través del transport públic.
 Per això, han de continuar utilitzant el seu vehicle privat amb la qual cosa han incrementat les cues i retencions a les principals vies que condueixen cap a la capital catalana.
 Els líders de les ciutats de l‘Arc Metropolità coincideixen que el gran dèficit és a la xarxa ferroviària.  De fet, per a habitants de diversos municipis ubicats a la segona corona, desplaçar-se en transport públic fins a Barcelona implica mitja hora més de recorregut que si es fa amb vehicle privat.
 Els alcaldes també van manifestar que encara que hi ha alguns projectes, no s’hi han contemplat altres solucions.
 Dins d’elles tant de bo es construïssin aparcaments dissuasius perquè els conductors puguin deixar els seus cotxes en estacionaments a la perifèria de la ciutat i des d’allà poder seguir el viatge amb transport públic.

 Els problemes de mobilitat

 Els mandataris consideren que el mal funcionament del túnel de Glòries, embut localitzat als accessos a la capital, es deu a la manca de coordinació entre les administracions pel que fa a la mobilitat.
 També opinen que sobra una visió centralista de les infraestructures, per la qual cosa mai no se’ls ha tingut en compte per a la planificació.  A més, consideren que Barcelona expulsa residents a les poblacions metropolitanes sense considerar que gran part d’aquestes persones estudien o treballen a la capital catalana.

 Algunes de les opinions:

 MARTA FARRÉS, alcaldessa de Sabadell i presidenta de l’associació de municipis de l’Arc Metropolità, destaca la necessitat d?invertir en transport públic perquè sigui més eficient.  L‘objectiu seria poder oferir als usuaris de vehicles privats una connexió directa –sense haver de passar obligatòriament per Barcelona– entre les ciutats del Vallès, el Garraf o el Maresme.
 DAVID BOTE, alcalde de Mataró opina que “la regió metropolitana hauria d’estar connectada en forma de xarxa, a fi que els municipis quedin interconnectats entre ells sense que es necessiti passar de manera obligada per Barcelona com passa actualment”.
 OLGA ARNAU, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, FMC, indica que “en els moments actuals de crisi climàtica i energètica l‘aposta ha de ser per incentivar les inversions de l‘Estat en el transport públic”.

La Generalitat confia en la indústria logística per al creixement econòmic de Calatunya

/by
Engegar una estratègia logística juntament amb els fons europeus Next Generation, serà l’aposta de la Generalitat per aconseguir la recuperació econòmica de Catalunya i el creixement sostingut de la seva economia.
La Generalitat confía en la industria logística para el crecimiento económico de Calatunya
Així ho va assegurar el secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat Isidre Gavín, que juntament amb el conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tramosa, van presentar a inicis de març del 2021 via online des del port de Barcelona l’Estratègia Logística per a la Internacionalització  de l’economia catalana”.
 L’empresa pública de la Generalitat de Catalunya, CIMALSA, va ser l’encarregada de redactar aquest full de ruta amb projecció fins al 2040.
 El document fa èmfasi que la logística és un element estratègic per al país, la infraestructura del qual, a més de ser una inversió, és el mitjà per permetre el desenvolupament de les activitats de l’entorn.
 Addicionalment s’exalta el gran avantatge que té dos ports com el de Tarragona i Barcelona, ​​com dos actius claus en l’excel·lència logística.  De fet, aquests ports són considerats com a infraestructures que generen riquesa.

 L’estratègia

El document de l’Estratègia Logística per a la Internacionalització de l’Economia Catalana va ser realitzat per CIMALSA juntament amb la participació d’Empresa i Coneixement i al voltant de 120 institucions i professionals.
 Gràcies a la realització d’un procés obert i participatiu, es va aconseguir consolidar una estratègia integral que permet tenir un ampli cobriment del territori i del sector.  L’objectiu és assolir aliances i sinèrgies entre els agents públics i privats del sector.
 També serà el full de ruta definitiu per consolidar el sistema logístic català.  Com que el seu horitzó es projecta cap a les dues dècades següents, durant aquest temps s’hauran de prendre decisions que permetin assolir l’objectiu final: millorar el posicionament de Catalunya al món econòmic global.
 Un altre dels reptes que es planteja al document és contribuir al reequilibri territorial a través del desenvolupament logístic de la regió i l’enfortiment dels clústers empresarials.  Amb això serà possible entendre el territori com una xarxa interconnectada.
 La formulació de l’estratègia es va fer basada en el concepte LAAS (la logística com a servei integral): servei al consumidor, al teixit productiu ia la ciutadania.  També se’n va considerar el component ambiental, l’equilibri territorial i la digitalització.

 El document consta de quatre apartats:

  1.  Diagnòstic de les condicions de lentorn.
  2.  Definició estratègica de les 5 línies de treball.
  3.  Establiment dun òrgan de gestió i governança del pla que vetllarà pel compliment dobjectius i indicadors.
  4.  Definició dels àmbits prioritaris dactuació, així com dels 5 grups de treball encarregats per al seu desenvolupament.

 Prioritats a curt termini (període 2020-2025)

  1. Competitivitat del component empresarial.
  2.  Coordinació, regulació i promoció del sector logístic.
  3.  Funcionalitat de la xarxa d infraestructures logístiques.
  4.  Aposta decidida per la sostenibilitat.
  5.  Agilitat del desenvolupament del sòl logístic i intermodal.
 Aquests 5 eixos de treball prenen vida a través de 19 projectes i 60 mesures específiques que es prioritzen segons la importància.  Cada projecte tindrà un responsable, un grup de treball, cronograma e indicadors de gestió.