Pla per garantir l’operació de les cadenes de subministrament: proposta de la Comissió Europea

/by

Un pla estratègic i de gran abast proposa la Comissió Europea per garantir el funcionament de les cadenes de subministrament de béns i serveis del continent, en situacions de crisi.  Això, de cara al que podria presentar-se al món, crisis de les quals cada cop s’és més conscient arran dels successos recents associats a la pandèmia, a la guerra a Ucraïna, als efectes del canvi climàtic, entre d’altres.  De fet, la Comissió convida a crear reserves estratègiques de certs productes.

El pla també va sorgir motivat pel fet que les institucions europees van comprovar en crisis recents que tant ciutadans com empreses han patit grans impactes arran de les restriccions de les cadenes de subministrament.

A més, les restriccions a l’exportació dins de la Unió Europea juntament amb les limitacions als desplaçaments, han afectat la lliure circulació de persones, béns i serveis, generant alts costos econòmics i retards per respondre oportunament a la crisi.
Com a resultat d’aquesta reflexió, la Comissió Europea va donar a conèixer aquesta setmana el nou instrument d’emergència del mercat únic concebut per tal de preservar la lliure circulació de béns, serveis i persones, acció que resulta primordial en cas d’emergències futures.

En què consisteix el pla

El pla anomenat “Instrument d’Emergència del Mercat Únic”, és un complement de les mesures legislatives per a gestió de crisis preses com el Mecanisme de Protecció Civil de la Unió i de les normatives per sectors relacionades amb el maneig de les cadenes de subministrament.
Aquest pla i les accions sectorials busquen definir i prendre mesures específiques per identificar les amenaces per al mercat i, alhora, gestionar i respondre a les crisis.  Les mesures apunten, entre altres objectius, a garantir el subministrament de serveis de salut i la seguretat alimentària de la població.
En particular, allò que també es pretén amb el pla, és crear una estructura de gestió de crisi per al mercat únic, on s’especifiquin els nivells de risc i sigui possible coordinar una resposta adequada davant de la crisi.
El pas següent és que les propostes elaborades per la Comissió Europea, siguin debatudes al Parlament Europeu i al Consell de la Unió Europea.  En aquest ordre d’idees i de ser adoptades, entrarien en vigor al cap de vint dies d’haver estat publicades al Diari Oficial de la Unió Europea.

Brussel·les: líder en l’impuls del pla

 Per la seva banda, Brussel·les és un dels principals líders de la proposta adreçada a crear aquest mecanisme que garanteixi el subministrament de béns essencials en situacions de crisi.
 La meta és aconseguir que l’Instrument d’Emergències del Mercat Únic eviti l’escassetat de productes bàsics tal com va passar durant la pandèmia.  Amb això, es deixaria de dependre d‟accions improvisades mitjançant solucions estructurals.
 La proposta cerca crear un mecanisme dividit en tres fases:
 1 Contingència: basat en la cooperació entre països en temps normals.
 2 Vigilància: en cas d’alguna “amenaça” per a la cadena de subministraments.
 3 Emergència: només per a situacions de crisi.

 

 

 

Las exportaciones catalanas crecieron más del 17% en el primer semestre de 2022

/by

En el primer semestre del 2022, las exportaciones catalanas registraron un crecimiento del 17,2% con transacciones por un valor de 46.500 millones de euros. Según los reportes, esta es una cifra récord semestral que, de hecho, es la más alta registrada en la historia, para el comportamiento del mercado en la primera mitad del año.

Los cálculos fueron hechos por la Agencia para la competitividad de la empresa del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, ACCIÓ, basada en los datos de ICEX-Estacom.

A nivel sectorial, la Agencia destaca el crecimiento en términos interanuales de las exportaciones en los sectores de:

  • Productos químicos con +30%
  • Alimentación y bebidas con +14,4%
  • Bienes de equipo con 8,9%

De esta manera, en el periodo enero-junio de 2022 las ventas que las empresas catalanas han realizado al exterior, lideraron las exportaciones de toda España con el 24,4% del total nacional.

Específicamente y analizando sólo el mes de junio, las ventas de las empresas de Cataluña alcanzaron en el extranjero la cifra de 8.400 millones de euros, lo que representa un 18,4% más en comparación con junio de 2021. De hecho, también se constituye en la cifra más elevada de toda la serie histórica en un mes de junio.

Asimismo, las importaciones crecieron un 28,2%, alcanzando los 55.396 millones de euros.

Con respecto a la zonas en las que más se reportaron dichas ventas durante el primer semestre, se destacaron las provincias de:

  • Lleida con +23,6%
  • Barcelona con +17,3%
  • Tarragona con +16,5%
  • Girona +15%

 Los sectores opinan

Por su parte, la Asociación de empresas industriales, Amec, sostiene que lo facturado en el exterior aumentó debido al encarecimiento de los precios.

De otro lado, el conseller de Empresa y Trabajo, Roger Torrent, defendió que los datos consolidados dejan claro que a pesar de la complejidad de la situación de la economía internacional, las empresas catalanas son competitivas y están bien posicionadas a nivel mundial.

La inflación, la pandemia, la guerra, entre otros factores, han afectado al mundo entero. Aún así, Cataluña consolida su competitividad.

Con respecto a las exportaciones españolas

Las principales contribuciones positivas del país a las exportaciones de enero a julio de 2022, vinieron de parte del sector de productos energéticos, los productos químicos, semimanufacturas no químicas, así como de alimentación, bebidas y tabaco.

En términos generales, el porcentaje total de importaciones españolas aumentó ligeramente durante el primer semestre de 2022 o se mantuvo estable en todos los sectores.

Las exportaciones de España hacia la UE, fueron del 62,2% del total con un crecimiento de 25 puntos porcentuales en los siete primeros meses del año.

Con respecto a  las ventas a terceros durante este período, subieron el 22,7% con incrementos de las exportaciones a América Latina en un 32,9%; Norteamérica en 29,4%; Oriente Medio en 22,0%; África 21,5% y Asia, sin contar a Oriente Medio con 5,8%.

Y con relación a las importaciones durante el mes de julio de 2022, estas ascendieron a un total de 38.602,7 millones de euros, con lo que en términos interanuales demostraron un crecimiento del 37,1%.

 

 

 

 

S’incrementen en més d’un 12% els accidents laborals al sector de la logística i transport

/by

Aquesta xifra representa un 12,84% més que fa un any i 2.261 casos han estat in itinere (accident ocorregut al treballador mentre es desplaça des del seu domicili fins a la feina i viceversa).

Aquest tipus de successos van representar un 6,75% més en comparació als set primers mesos del 2021. En aquests accidents, 75 treballadors han perdut la vida fent activitats del sector, cosa que representa un 5,63% més que l’any anterior.

Accidents laborals segons l’activitat logística

Transport terrestre

Va acumular per a aquest període un total de 13.932 accidents de treball, un 8,65% més respecte a l’any passat en el mateix període analitzat.

Transport marítim

Va sumar un total de 323 successos, cosa que representa un 44,84% anual més en comparació a l’any passat.

Transport aeri

Va registrar un total de 627 accidents, és a dir un 93,52% més que els set primers mesos de l’any 2021.

Emmagatzematge i activitats annexes al transport

Va arribar als 5.372 accidents durant el mateix període equivalents a un 18,35% anual més que l’any passat.

Activitats postals i de correu

Mostren un total de 3.762 accidents, és a dir, un 8,6% més que fa un any.

Maneig de maquinària mòbil

En aquest sector es van agrupar els accidents laborals ocorreguts a operaris de maquinària mòbil, igual que els ocorreguts a zones de càrrega i magatzems. Sobre això es van reportar un total de 27.237 accidents de treball ocorreguts a conductors i operadors de maquinària mòbil, cosa que representa un 10,5% més en comparació del 2021.

De tots els accidents registrats en aquesta activitat, 25.608 es van presentar durant la jornada laboral i 1.590 in itinere. En aquesta categoria es van reportar 92 accidents mortals.

Àrees d’emmagatzematge

Els accidents reportats en àrees d’emmagatzematge, així com en tasques de càrrega i descàrrega durant el mateix període, van ser de 27.551, és a dir, un 4,75% anual més. D’aquests, 27 van implicar decessos (tres menys que l’any passat).

Dades generals a Espanya

En aquest ordre d’idees, en el desenvolupament de l’activitat econòmica espanyola s’han registrat 362.993 accidents de treball entre el gener i el juliol del 2022, cosa que indica un increment d’un 14,42% més en comparació de l’any passat.

D’aquests accidents, 319.502 es van presentar durant el desenvolupament de les jornades laborals (un 15,8% anual més) i 43.491 van passar in itinere, mentre els treballadors es desplaçaven cap als centres de treball o tornaven d’aquests llocs a casa seva (augment anual d’un 5,16%).

Els costos d’última milla, un dels reptes més grans que estan enfrontant les empreses del sector logístic

/by

L’última part del procés de lliurament de mercaderies al client final, el que es coneix com a última milla, és un dels reptes més grans que afronta la logística als països europeus més desenvolupats.

I és un veritable desafiament, ja que el nombre d’usuaris al comerç electrònic a Europa es va incrementar de manera vertiginosa, exigint lliuraments ràpids i efectius. De fet, el 2021 va superar els 500 milions d’usuaris, amb una taxa de penetració d’aproximadament el 60% de la població.

En aquest sentit, cal esmentar que els costos de darrera milla representen entre el 13% i el 75% de tot el procés logístic.

Quin és l’impacte de la darrera milla sobre la logística, el client i el medi ambient?

Aquesta darrera part del procés de lliurament de mercaderies o de paqueteria al client final, té un gran impacte en el sector logístic, així com en els clients i les zones de lliurament.

Per exemple, aquests lliuraments impacten en:

1. La congestió al trànsit urbà

En termes reals, es pot dir que un 20% del trànsit d’una urbs pertany al transport de mercaderies. I constitueix un veritable problema sobretot a les grans ciutats capitals com Barcelona i Madrid.

En el cas de Madrid, per exemple, la mitjana de temps que un conductor passa detingut per culpa del trànsit pot ser de dos dies a l’any.

En aquest sentit, disminuir el trànsit de les ciutats és una mesura fonamental. Però mentre les administracions locals prenen les respectives mesures (habilitar zones de vianants o millorar la xarxa pública de transport), les empreses logístiques han de buscar solucions per mitigar i fer front a aquesta situació.

2. La sostenibilitat mediambiental

Aquest és un altre factor de gran impacte, ja que aproximadament el 25% de les emissions de gasos contaminants procedeixen del transport de mercaderies.

Actualment, la qualitat de l’aire pot afectar en un 80% la salut de la població urbana.

3. Els costos associats

El transport de mercaderies per entrega al client pot afectar l’eficiència logística pels costos que té associats.

Fins i tot poden arribar a reduir la rendibilitat de moltes empreses del sector logístic. Per això, cal desenvolupar un sistema eficaç que pugui atendre a satisfacció la demanda creixent de transport de lliurament de mercaderies, per així minimitzar-ne els costos.

4. Creixement del comerç electrònic

L´increment del comerç electrònic està en auge, i ara molt més després de la pandèmia. Aquest sector ha experimentat uns creixements anuals per sobre del 20% al país.

Això ha implicat una competència sense treva entre les empreses per oferir preus atractius al client, juntament amb un nivell de servei excepcional.

El fet ara és que més del 86% dels enviaments es realitzen a domicili amb promeses de termini de lliurament de 24 hores.