El sector logístic, en un moment clau

/by

El sector logístic a Espanya és un dels més potents motors de l’economia. De fet, és la tercera activitat econòmica que compta amb més afiliació i té un pes clau dins de la balança econòmica del país. És per això que experts en el tema asseguren que es tracta d’un moment clau on les decisions de governs i empreses poden influir en l’enlairament de l’economia.

Es tracta d’un sector amb un potencial impactant: ho demostra els més d’1,1 milions d’empleats al tancament del 2022. Al seu torn, Espanya es troba al lloc 18 del rànquing global, d’acord amb el Logistics Performance Index 2018 del Banc Mundial. És per això que els especialistes asseguren que la contundent cadena de subministraments del país és un avantatge competitiu.

Tot i això, també asseguren que és necessari per part de les autoritats dedicar una mator quantitat d’esforços a apuntalar el transport de mercaderies per via ferroviària. Fonts del sector van recordar que es van destinar uns 327 milions d?euros de les ajudes europees. Tot i això, han assenyalat que agilitzar la transferència dels fons pot ser una bona oportunitat per sortir de la crisi. A més, aportant avantatges competitius a través de la innovació i la transformació energètica i digital.

Sector logístic català

A Espanya, hi ha més de 197 mil empreses dedicades al sector logístic. Això construeix el 10% del Producte Intern Brut (PIB) del país. Però en posar el focus a les regions, el sector representa el 14% del PIB. És per això que la regió és clau també dins del sector logístic espanyol. Pel que fa a la disponibilitat d’espais logístics, Catalunya va tancar el semestre amb un 2,99%.

A més de València, la regió ofereix les taxes d’ocupació logística més altes de tot el país. A més, la renda per a ubicacions de primer nivell arriba als 8.25 euros per metre quadrat cada mes. Aquesta xifra registra un creixement del 6.5% respecte al tancament del segon semestre del 2022.

Sumat a això, la inversió en logística a Catalunya va tancar els sis primers mesos de l’any amb un volum que s’acosta als 150 milions d’euros. Aquest total representa el 32,67% del total d’Espanya.

Tot i això, la inversió va caure un 22% interanual. Però el descens va resultar més lleu que la mitjana nacional, que va registrar una contracció del 61%. Tot i això, els experts preveuen que per al tancament del 2023 la regió presentarà una reactivació en la contractació.

L’estimació és que l’any culmini amb 650 mil metres quadrats a Catalunya. Van recordar que s’esperava una contracció després de tenir dos anys consecutius amb els millors registres a la història de la contractació logística. Alhora, esperen que els propers trimestres estiguin firmats per la baixa disponibilitat existent i una forta demanda. Això tant per a Catalunya com per a València. En el mateix ordre d’idees, un altre informe presentat per UNO revela que Espanya és el cinquè país d’Europa en exercici logístic. Ho avantatgen al rànquing Alemanya, Països Baixos, Bèlgica i França.

Cadenes de subministrament del sector d’aliments sota pressió, segons informe de WTW

/by

Les cadenes de subministrament del sector d’aliments tenen com a factor destacat la pressió per les tensions geopolítiques mundials, d’acord amb un informe recent de WTW. L’estudi revela que variables com l’escassetat en logística i en emmagatzematge al sector alimentaris impacten amb una forta pressió a la cadena de subministrament.

Cadenas de suministro del sector de alimentos bajo presión, según informe de WTW

L’estudi, que porta el nom d’Informe de riscos a la cadena de subministrament d’aliments, begudes i agricultura 2023, va analitzar les dades de cent directors de risc i de cadena de subministrament d’empreses agrícoles. També s’han tingut en compte dades d’empreses de processament d’aliments, així com grans marques d’aliments i begudes d’Europa. També s’hi van estudiar empreses d’Amèrica del Nord, Amèrica Llatina i Àsia Pacífic.

En concret, l’estudi va revelar que les pressions resultants de la guerra d’Ucraïna van provocar una inflació important en els valors. Això perquè es van alterar les principals fonts de blat, fertilitzants i olis vegetals. D’acord amb els resultats de l’estudi, prop de les tres quartes parts dels entrevistats estima que les pèrdues relacionades amb la cadena de subministrament han estat més grans del que han pronosticat els dos últims anys. D’altra banda, un 79% va comentar que un dels reptes principals a afrontar és la manca de solucions per part de les asseguradores. En general, l’estudi és un mirall de la sensació de volatilitat existent al sector. A manera de conclusió, assenyala que les cadenes de subministrament s’estan duent fins als seus límits i posant a prova la seva capacitat de resiliència.

Riscos del sector d’aliments

L’estudi també identifica alguns altres factors de risc a què s’enfronta la cadena de subministraments del sector d’aliments. Alguns dels més rellevants són el canvi climàtic, l’emissió de gasos contaminants amb efecte d’hivernacle i l’augment de la urbanització a nivell mundial. Cal destacar que aquests factors són enumerats com de risc però a llarg termini.

A curt i mitjà termini, els factors de fricció de la cadena de subministrament són l’escassetat en la logística i els problemes d’emmagatzematge. Un 41% dels enquestats creuen que aquests són els dos factors que tindran el major impacte a les empreses en els propers dos anys.

De fet, el transport eficient és un dels problemes a tractar quant a la reducció de les emissions de carboni. Un altre problema és la reducció dels nivells de deixalles. Els números de la indústria assenyalen que entre el 25% i el 30% dels aliments a nivell mundial es perden abans d’arribar a les botigues. Els factors que influeixen en aquests nivells alarmants són precisament la manca d’eficiència a les cadenes de subministrament i els problemes associats a l’emmagatzematge. A més, l’estudi de la consultora assenyala com a preocupació de la indústria la manca de solucions pel que fa a la capacitat asseguradora. És per això que les empreses del rubro busquen associar-se amb partners que permetin un control més gran del procés de distribució.

Una tendència és la del replanteig de les cadenes de subministraments daliments i begudes en el sentit de treballar amb empreses associades. És una estratègia que permet ajustar el proveïment i també serveix per augmentar la capacitat dadaptació. De fet, les empreses assenyalen que aquests ajustaments incideixen de manera positiva en els resultats generals.

 

En un 15% s’incrementarà el parc logístic català els propers mesos

/by
Mitjançant operacions clau en mà, es preveu que en un any i mig el parc logístic català s’incrementi en un 15%.
Segons les darreres dades del mercat logístic català de la Consulta Navesbarcelona, ​​especialistes en lloguer i venda de naus industrials i logístiques a Catalunya, tot i registrar-se una baixa disponibilitat històrica, es preveu que en els propers 18 mesos es lliurin al voltant de 766.000 m² de superfície logística al mercat català.

El consolidat de dades també especifica que de la superfície actualment en desenvolupament queden disponibles 441.000 m² després de deduir la superfície prellogada.
També s’estima que es lliuraran a l’Àrea Metropolitana de Barcelona uns 275.000 m² que actualment no estan ocupats.
La companyia consultora també preveu un potencial creixement amb la incorporació de 750.000 m 2 més de sòl entre els anys 2023 i 2025, encara que no tots s’acabaran usant com a sòls logístics.

Metres actuals més aportacions futures: resultat final

Navesbarcelona calcula que comptant amb els 80.000 m² disponibles actualment, més una àrea disponible a futur de 441.000 m², juntament amb una superfície addicional per culminació de contractes en magatzems existents, es pot tenir una disponibilitat anual de 300.000 a 350.000 m²/anuals finalitzar 2023.
La companyia consultora preveu a partir de la mitjana de contractació dels darrers cinc anys (525.000 m² anuals), que farà més necessari el desenvolupament d’operacions clau en mà. Això implicarà un desplaçament dels desenvolupaments de sòls logístics a ubicacions més allunyades de Barcelona.
Tot i això, cada dia creix la pressió per a les administracions públiques perquè accelerin la transformació de sòl apte per a aquest ús en zones properes a les grans urbs. Tot en resposta a les necessitats que sol·licita aquest mercat estratègic per a leconomia de la regió i de tot el país.

El mercat logístic català

Segons les últimes dades del mercat logístic català consolidades per Navesbarcelona, ​​la ràtio de disponibilitat global és del 2,36%. En aquest sentit, si apropem el zoom a algunes de les subzones del mercat, l’oferta de magatzems perquè puguin ser ocupats immediatament és pràcticament inexistent.
Aquesta és una inquietud gairebé recurrent al mercat, on s’albergarà la demanda futura si es manté en el mateix volum dels darrers anys.
Un altre factor que ajuda és que la Generalitat aposta per canviar les normes urbanístiques que facilitin la construcció de naus logístiques de diverses plantes com una bona estratègia per solucionar en alguna cosa la manca de sòl logístic.
A la realitat, a Catalunya no es compta amb sòl a prop dels ports de Barcelona i de Tarragona, ni tampoc a prop dels nuclis urbans tal com ho requereixen els operadors de comerç electrònic.
Per això es pensi en la reconstrucció d’edificis existents afegint-hi una segona planta.
Consulta Navesbarcelona és una agència especialista al mercat logístic i industrial, sòls i inversió, que ofereix els serveis d’intermediació, valoració d’actius i consultoria, tant a propietaris com a usuaris.

 

 

Engega el pla d’innovació del Port de Barcelona

/by

L’Autoritat Portuària de Barcelona va iniciar el pla d’innovació basat en el terme “smart port”. Aquest model suposa una estratègia dinnovació col·laborativa, sostenible, impulsada per la demanda, amb forta base tecnològica i alineada amb la planejació estratègica del port.

El pla d’innovació cerca complir tres objectius fonamentals:
  • Reforçar el paper del recinte portuari com a motor del creixement.
  • Recuperar lʻeconomia, impulsar la innovació i la digitalització de lʻecosistema logístic.
  • Afavorir i implementar sinergies amb la ciutat relacionades amb aquest àmbit.
  • Pel que fa a les línies d’acció, el document proposa quatre línies encarregades del desenvolupament d‟eines de gestió transversals i àgils.
Les quatre línies de gestió cerquen la integració de tots els membres de la comunitat portuària de Barcelona; crear aliances amb lentorn innovador de Barcelona; estimular la innovació sectorial i difondre lactivitat innovadora del port.
El pla també contempla la creació d’una fundació privada anomenada BCN Port Innovation. La fundació serà el punt de trobada i debat on les companyies portuàries plantejaran els reptes i les possibles solucions per al sector.
També facilitarà la gestió de les iniciatives innovadores i l’acceleració dels projectes ambientals, tecnològics i de transició energètica que cerquen la transformació de Barcelona i el port.
Dins totes les novetats i innovacions, el Port de Barcelona recentment va celebrar la Jornada “Mercaderies al tren”, on es van reunir els principals operadors ferroviaris.
Durant la jornada es van analitzar diferents temes, com el canvi climàtic i la petjada de carboni al transport de mercaderies per ferrocarril i al sector del transport.
També es va exposar el tema del foment de l’ús del tren com a via de transport per millorar la sostenibilitat del port.
De fet, recentment el Port de Barcelona es va unir a la Declaració “One Ocean Summit”, per tal de disminuir l’impacte ambiental de l’activitat portuària i del transport marítim, en particular pel que fa a les escales dels vaixells als ports .

El Pla d´innovació del Port de Barcelona

El pla el va presentar el president del Port de Barcelona, ​​Damià Calvet i la directora d’Innovació i Estratègia de Negoci, Emma Cobos.
Calvet va indicar que el Port de Barcelona “sempre ha estat davant del sistema portuari d’Espanya, així com dels ports Mediterranis i europeus pel que fa a la planejació i disseny de solucions innovadores.
L’objectiu del pla és aconseguir comptar amb una estructura més àgil per poder impulsar noves iniciatives de manera eficient i ràpida.
El pla també contempla impulsar el Districte Blau, ubicat a la zona del Port Vell.
Així mateix, l’Autoritat Portuària va anunciar recentment una inversió per 110 milions d’euros (123 milions de dòlars), destinats al desenvolupament del projecte Nexigen que busca descarbonitzar l’activitat portuària i millorar-ne la qualitat de l’aire.
D’aquests 110 milions, 90 milions d’euros es destinaran a sistemes de subministrament d’energia a terra.
Els 20 milions d’euros restants s’adreçaran al desplegament de la xarxa que inclou la Subestació Portuària.