El mercat inmologístico català tanca 2024 amb dades que marquen una fita en la seva evolució recent. Segons l’informe presentat per Forcadell, durant el quart trimestre s’han contractat 227.156 m² de superfície logística, duplicant el volum registrat en el mateix període de l’any anterior. Aquest creixement, del 100% interanual, reafirma la recuperació del sector que ja s’intuïa des del tercer trimestre.

La 2a Corona lidera la contractació

Per zones, la 2a Corona es consolida com la més dinàmica, amb 155.302 m² contractats, la qual cosa suposa un 68% del total del trimestre en 15 operacions. Li segueix la 3a Corona, amb 42.708 m² (19% del total), mentre que la 1a Corona, encara que menys activa, va registrar 29.146 m² distribuïts en sis contractes.

El director del departament Industrial-Logística de *Forcadell subratlla que aquest repunt confirma una tendència de recuperació que es va afermar en l’última part de l’any. A més, destaca que l’absorció de nous espais logístics continua en nivells molt alts: el 41% de la contractació del quart trimestre correspon a naus de nova construcció o projectes clau en mà. En termes anuals, aquesta xifra ascendeix al 58% , representant 421.874 m² d’estoc nou.

Balanç anual: un any de creixement inesperat

A nivell global, el *take *up català en 2024 va aconseguir els 724.846 m², un 43% més que en 2023, situant enguany com el tercer millor des que es tenen registres. Aquest creixement va estar liderat novament per la 2a Corona, que va representar el 48% de la contractació total, seguida de la 3a (35%) i la 1a (17%).

Les xifres han superat amb escreix les expectatives inicials, consolidant a Catalunya com un pol logístic de referència. En paraules de Gerard Plana, el sector no sols recupera força, sinó que també millora la seva qualitat gràcies a la incorporació d’actius moderns que responen a les necessitats del mercat actual.

La inversió: una assignatura pendent per a 2025

Malgrat el sòlid creixement en la contractació, la inversió en immobles logístics a Catalunya va descendir un 40%, aconseguint els 328 milions d’euros. Això contrasta amb la tendència nacional, on els volums d’inversió van augmentar un 23% respecte a 2023. No obstant això, els analistes anticipen que aquest dinamisme inversor a nivell estatal es traslladarà al mercat català durant 2025, amb l’arribada de nous projectes al mercat.

Entre les operacions més destacades de l’últim trimestre es troben la compra de 38.000 m² a Esparreguera per part de *Freo i *Pictet, i l’adquisició d’actius estratègics com el centre de distribució de Mango a Lliçà d’Amunt per part de *Brookfield. Aquestes transaccions demostren que l’atractiu del mercat català continua vigent, malgrat la moderació en la inversió.

Rendes a l’alça en els actius prevalgui

El bon ritme de contractació també ha impulsat les rendes en actius prevalgui, especialment en la 1a i 2a Corones. En la primera, les rendes van aconseguir els 9,00 €/m² al mes, un increment anual del 6% , mentre que en la segona el creixement va ser encara major, situant-se en un 7,25 €/m² (un 7% més que en 2023). D’altra banda, les rendes en la 3a Corona es van mantenir estables, entorn dels 4,25 €/m².

Aquests augments reflecteixen la creixent demanda d’espais de qualitat en ubicacions estratègiques, la qual cosa reforça la posició de Catalunya com un mercat competitiu i atractiu per a operadors logístics nacionals i internacionals.

Operacions clau en 2024

Entre les operacions més rellevants de 2024 destaca el prelloguer de més de 26.000 m² per part de *ID *Logistics en una nau construïda a risc per *CBRE *IM a Castellar del Vallès. Aquesta transacció, juntament amb altres similars, posa de manifest el creixent interès per projectes clau en mà i de nova construcció.

A més, l’informe de *Forcadell subratlla que el 50% de la demanda es va concentrar en producte nou, especialment en la 2a Corona, on les condicions d’accessibilitat i els preus competitius atreuen a grans operadors.

Perspectives per al futur

Encara que 2024 s’ha caracteritzat per un creixement sòlid en contractació i rendes, el mercat català encara té desafiaments per superar en termes d’inversió. No obstant això, el panorama per a 2025 és prometedor, amb l’expectativa que l’arribada de nous projectes i l’augment de la demanda impulsin novament l’activitat inversora.

En definitiva, el *inmologístico català tanca l’any en una posició envejable, consolidant el seu paper com un pilar clau del mercat logístic espanyol. La combinació d’alta contractació, augment de les rendes i un estoc cada vegada més modern augura un futur ple d’oportunitats per al sector.

Clúster Logístic de Catalunya

Alineem estratègies i sumar esforços per potenciar l’activitat industrial a les pimes | Alineamos estrategias y sumar esfuerzos para potenciar la actividad industrial en las pymes.

El debat sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat no ha fet més que intensificar-se en els últims mesos. Un dels punts que més controvèrsia ha generat és la possibilitat de desviar una part del trànsit aeri cap als aeroports de Girona i Reus. En concret, es parla de redirigir 10 milions de passatgers a l’any com a solució per a alleujar la pressió sobre l’aeroport de Barcelona. Però, és això realment factible? Analitzem els principals factors.

Les aerolínies són les que tenen l’última paraula

Primer, cal aclarir una qüestió bàsica: els aeroports no decideixen les destinacions dels vols. Aquesta responsabilitat recau en les aerolínies, que basen les seves decisions en criteris purament comercials. En altres paraules, volar des de Girona o Reus només serà una opció atractiva si existeixen suficients passatgers interessats en aquests aeroports i si els costos operatius són competitius.

És cert que els aeroports més petits com Girona o Reus poden oferir tarifes més econòmiques per a les aerolínies. Això inclou taxes aeroportuàries més baixes i menors costos associats a serveis en terra. No obstant això, operar des d’aquestes ubicacions no sempre resulta rendible, especialment quan es tracta de vols internacionals o intercontinentals, que requereixen una infraestructura més avançada.

Factors de connectivitat: un obstacle important

Un dels majors reptes per a fer viables els aeroports de Girona i Reus com a alternatives és la connectivitat amb Barcelona. A pesar que totes dues ciutats compten amb estacions de tren, els temps de desplaçament des de la capital catalana encara són elevats. Per exemple, arribar des del centre de Barcelona a l’aeroport de Girona pot trigar entre 1 i 1,5 hores, depenent del mitjà de transport. En el cas de Reus, el temps pot superar les 2 hores.

En un sector on la comoditat i la rapidesa són claus, aquest tipus de barreres pot desincentivar als passatgers, especialment aquells que viatgen per negocis. Encara que s’han plantejat millores en les connexions ferroviàries, encara no hi ha plans concrets que puguin materialitzar-se a curt termini.

Qui podrien beneficiar-se d’aquesta proposta?

El desviament de passatgers cap a aquests aeroports podria resultar més atractiu per a vols de baix cost i vols domèstics o regionals, on els marges són més ajustats i els passatgers solen ser més flexibles. De fet, Girona ja opera com una base secundària per a aerolínies *low-*cost, sent un dels principals *hubs de Ryanair en el passat. No obstant això, replicar aquest model a Reus requeriria una major inversió i esforços coordinats amb les aerolínies.

A més, perquè les aerolínies apostin per aquests aeroports, és fonamental comptar amb una demanda suficient. Això implica atreure a turistes i residents disposats a utilitzar aquestes instal·lacions en lloc del Prat. Sense una estratègia clara que inclogui incentius econòmics i campanyes de promoció, serà difícil aconseguir aquest canvi de comportament.

L’experiència d’altres aeroports europeus

A Europa existeixen exemples reeixits d’aeroports secundaris que funcionen com a alternatives viables als principals. Ciutats com Londres i París han aconseguit descongestionar els seus grans aeroports gràcies a un sistema d’aeroports secundaris eficients. A Londres, per exemple, *Stansted i *Luton complementen a Heathrow, mentre que a París, *Orly i *Beauvais ajuden a alleujar la càrrega de Charles de Gaulle.

No obstant això, la clau d’aquests casos és la coordinació entre infraestructures. Les connexions ferroviàries ràpides i fiables han estat determinants per a integrar aquests aeroports en l’ecosistema de mobilitat de les seves respectives ciutats. A Espanya, Girona i Reus encara estan lluny d’oferir aquest nivell d’integració.

Les inversions necessàries

Si es decideix apostar per Girona i Reus com a solucions per a descongestionar El Prat, serà imprescindible invertir en una sèrie de millores. Entre elles destaquen:

1. Infraestructura ferroviària: Una connexió d’alta velocitat entre Barcelona i aquests aeroports és essencial per a reduir els temps de desplaçament.
2. Ampliació d’instal·lacions: Tots dos aeroports necessiten adaptar-se per a gestionar un volum major de passatgers, incloent-hi àrees d’espera, pistes i serveis.
3. Incentius per a aerolínies: Les autoritats hauran d’oferir beneficis econòmics a les aerolínies que decideixin operar des d’aquests aeroports.
4. Promoció internacional: Girona i Reus han de posicionar-se com a destins atractius tant per a turistes com per a negocis, destacant la seva proximitat a Barcelona.

Una solució a llarg termini?

Encara que la idea d’utilitzar Girona i Reus com a aeroports complementaris té la seva lògica, no pot considerar-se una solució màgica per als problemes del Prat. L’ampliació de l’aeroport barceloní continua sent una necessitat si es vol mantenir la seva competitivitat internacional. No obstant això, integrar a Girona i Reus en el sistema aeroportuari de Catalunya pot ser una estratègia complementària per a gestionar el creixement del trànsit aeri en les pròximes dècades.

En definitiva, l’èxit d’aquesta proposta dependrà de la capacitat de les autoritats i els actors implicats per a coordinar esforços. Girona i Reus tenen potencial, però per a aprofitar-ho serà necessari superar reptes significatius en termes de connectivitat, infraestructura i promoció.

Clúster Logístic de Catalunya

Alineem estratègies i sumar esforços per potenciar l’activitat industrial a les pimes | Alineamos estrategias y sumar esfuerzos para potenciar la actividad industrial en las pymes.