Automatització i innovació, essencials per a la logística del futur

La robotització, la ciència de dades juntament amb altres tecnologies associades, han evolucionat la logística fins a assolir abasts inimaginables.
La logística és més que caixes, immenses superfícies, càrrega i altres. És tot un món dinàmic on cada detall compta per satisfer el client.

Automatización e innovación, esenciales para la logística del futuro

Darrere d’una compra d’un producte en línia des de la llar, l’enginyeria i la ciència de dades fan possible que el comprador el tingui a la porta en menys de dues hores. Fins i tot, us permet fer-vos seguiment a través d’una pàgina web o d’una aplicació, on podeu consultar si la comanda va ser rebuda, que el paquet s’està preparant, que va en trànsit, en repartiment i que va ser lliurat.

La logística ha esdevingut amb el temps eix central de qualsevol empresa.

I tot gràcies al fet que es va aconseguir incorporar a tota la cadena de subministrament, de principi a fi, la intel·ligència artificial, la innovació, la digitalització, la robotització i l’automatització.

“La logística comença just abans que el client demani el producte”

Així ho va manifestar el president de ClusterLogistic, Ignasi Sayol, referint-se que la innovació i l’automatització són vitals per a la logística actual i del futur.

De fet, afirma que es requereixen cada vegada més professionals formats per predir tendències i que estiguin en la capacitat de saber el que caldrà.

Sayol indica que les empreses per poder complir els seus desafiaments demanen del mercat personal idoni i preparat. De fet, destaca la tasca que avança PIMEC (Petita i Mitjana Empresa de Catalunya), a estructurar un “Primer grau universitari de logística i ciència de dades”, amb seus a Vitòria, Barcelona i Mèxic.

Per això ratifica que la integració adequada és el personal i la tecnologia. I ha de ser així per cercar solucions adequades per reduir l’impacte ambiental que genera la logística i reduir l’impacte de la petjada de carboni.

Un exemple que es pot destacar d’aquesta integració és el desenvolupament de Smart Eco Reefer, desenvolupat per l’empresa Inprous. És una tecnologia que cerca contribuir al maneig sostenible de la logística millorant l’etapa del transport.

El “Smart Eco Reefer” permet el lliurament de productes congelats sense que es requereixi un endoll o gasoil.

Ignasi Sayol, també CEO d’Inprous, explica que és un contenidor de “refrigeració passiva que permet una expedició de fins a 32 dies d’energia renovable (com una pila carregada) capaç de mantenir el producte en condicions excel·lents”.

I la venda en línia?

La pandèmia va afavorir l’increment de la venda en línia, cosa que de fet hauria pres més de cinc anys. Sobre això Luis Jiménez, director de Desenvolupament de Negoci de l’operador logístic GXO Iberia, afirma que la globalització també va ajudar aquesta evolució, cosa que a nivell de logística ha implicat més exigències i més exposició al risc.

Però al final de tota la cadena, el més important és que el producte desitjat arribi al comprador en les millors condicions i en el temps estimat. Per aconseguir-ho la tecnologia compleix un paper destacat.

Empresa sud-coreana va triar Catalunya per obrir la seva primera fàbrica de components de bateries a Europa

El fabricant sud-coreà de components de bateries Iljin va triar Catalunya com el hub europeu per invertir més de 600 milions d’euros a la seva primera fàbrica a Europa.

Empresa surcoreana eligió a Catalunya para abrir su primera fábrica de componentes de baterías en Europa

L’empresa Ilkin és especialista en la fabricació de làmines de coure per a la producció de bateries de vehicles elèctrics i productes electrònics.

La factoria, que tindrà al voltant de 30.000 metres quadrats, estarà ubicada a Mont-roig del Camp (Baix Camp, Tarragona) i s’espera que entri en operació el 2024.

En aquesta superfície funcionarà la fàbrica, el magatzem i un edifici tècnic.

A mitjans de maig del 2022, Roger Torrent, conseller d’Empresa i Treball es va reunir a Seül amb els directius de la companyia sud-coreana i van anunciar l’acord.

Torrent va indicar que “aquesta és la major inversió industrial tipus “greenfield” feta a Catalunya en els darrers 20 anys”. També estima que la seva obertura crearà a la zona al voltant de 500 llocs de treball.

El terme fa referència a les inversions de companyies sense presència prèvia al país ia la prioritat que té el govern de reindustrialitzar el país en clau verda.

El projecte l’ha gestionat l’Agència per a la competitivitat de l’empresa, ACCIÓ, del departament d’Empresa i Treball.

L?Agència es va encarregar d?identificar l?interès d?Iljin a aconseguir expandir-se per Europa i juntament amb l?ajuntament de Mont-roig van aconseguir materialitzar el projecte a Catalunya.

La ubicació geogràfica va ser estratègica per prendre la decisió

La ubicació de Mont-roig del Camp i el clima que fa a la zona, van ser factors que definitivament van influir en la presa de la decisió perquè la fàbrica s’instal·lés a Catalunya.

Per part seva i sobre això, el conseller delegat de la companyia Jeon-Sik Yang, ha explicat que “la temperatura a Mont-roig és adequada per avançar la producció de l’elecfoil, material clau en la fabricació dels dispositius electrònics”.

L’elecfoil és una ganiveta de coure més fina que un cabell humà. Està patentat per la mateixa multinacional i és un element primordial en la producció de bateries de liti.

Addicional a aquest factor, la situació estratègica i geogràfica de Catalunya van acabar contribuint a la presa de la decisió. Està ben comunicada amb Europa i el nord d’Àfrica.

A més compta amb excel·lents connexions marítimes, ferroviàries i aèries que permetran l’adequat proveïment dels clients de la companyia sud-coreana a Europa.

Aquesta es convertirà en la tercera fàbrica que obre la companyia des que va ser fundada el 1968 i se sumarà a les plantes de Corea del Sud i Malàisia.

Actualment, Iljin Materials compta amb 1.100 treballadors a nivell internacional. Entre els seus clients més destacats hi ha empreses de renom com LG Energy Solution, Samsung SDI, Volkswagen o Northvolt.

S’espera que l’obertura a Catalunya sigui de valor afegit a les empreses locals i que a futur porti noves inversions estrangeres vinculades al sector.

La Generalitat, per part seva, ha indicat que “es preveu que aquesta gran inversió tingui un fort efecte multiplicador per als proveïdors locals, tal com va passar a Malàisia”.

 

 

 

Barcelona abrió servicio de ferrocarril para transportar coches a Austria

Hödlmayr International, companyia austríaca especialitzada en el transport de vehicles, ha habilitat des de l’abril la connexió per ferrocarril entre Barcelona i Schwertberg (Àustria). La intenció d’aquest nou servei és poder transportar, inicialment un cop per setmana, vehicles de Renault produïts a Valladolid i Palència.

L’objectiu de la companyia és llançar serveis ferroviaris directament des de les fàbriques a Espanya de l’àrea del Corredor Mediterrani, i augmentar-ne la freqüència a tres o quatre trens a la setmana.

Actualment els cotxes es consoliden a Setram, a la terminal d’amplada internacional al port de Barcelona ubicada al moll Príncep d’Espanya. Allí es realitza la manipulació i càrrega de vagons

Per la seva banda, la també austríaca Rail Cargo Group és l’empresa encarregada de traccionar aquest servei ferroviari, que al territori espanyol és executat per Captrain.

Els trens i les rutes a Europa

Hödlmayr afirma que la capacitat dels trens és entre les 242 i les 286 unitats, segons la combinació de models.

Segons les previsions de la companyia, el servei ferroviari estima poder transportar fins a Àustria al voltant de 10.000 unitats.

El seu desembarcament a Barcelona és només la primera fase d’un sòlid pla a llarg termini, que busca expandir-se a altres parts del territori espanyol.

De fet, Hödlmayr vol engegar un tren multiclient amb el qual es podran connectar les fàbriques d’automòbils de l’àrea d’influència del Corredor Mediterrani, amb plantes ubicades al centre i est d’Europa.

A més de ser present a Espanya, la companyia també subministra vehicles per tren a altres països com Alemanya, Eslovènia, Hongria, Àustria, Eslovàquia, Romania, Bèlgica i Itàlia.

Són diversos els projectes que Hödlmayr està desenvolupant, tots orientats a reforçar la cartera multimodal.

De fet, la companyia ofereix la interconnexió de camions, trens i vaixells per optimitzar les rutes de transport. Així com el servei end to end dels vehicles, des de la recepció a fàbrica o al port d’entrada, fins al lliurament al propietari de la flota o al minorista.

Liudmyla Tarasenko, directora general de Hödlmayr Rail Logistics, destaca el gran protagonisme que el transport ferroviari ha obtingut. Afirma que les solucions que treballen per als clients són resposta a les exigències del mercat ia les normes reglamentàries.

També afirma que gràcies a la combinació adequada d’associacions i xarxes sòlides, així com a la infraestructura fiable i una bona feina en equip, Hödlmayr International està en plena capacitat d’oferir als seus clients solucions multimodals rendibles i respectuoses amb el medi ambient.

Sobre el Grup Hödlmayr

El grup compta amb sucursals en 16 països a través de les quals opera una de les xarxes logístiques europees més grans, pel que fa al segment de vehicles acabats.

És una empresa familiar administrada pels seus propietaris els qui han invertit en els seus propis actius (flotes de camions, centres logístics, entre d’altres).

També opera trens de bloc entre les plantes, els recintes i els ports. La xarxa logística és molt completa, ja que està integrada amb empreses col·laboradores com a franquiciadors i subcontractistes.

El Port desenvolupa programari per optimitzar les operacions

L’Autoritat Portuària de Barcelona està desenvolupant una nova plataforma digital, que busca modernitzar la gestió de les seves operacions maritimoportuàries de la seva torre de control. L’objectiu és posar en marxa un programari nou per optimitzar els temps i l’operació del recinte portuari.

La plataforma digital es podrà visualitzar mitjançant un navegador web. Permetrà agrupar processos i compartir informació en temps real entre els diferents actors portuaris, ajudant a reduir temps i optimitzar la presa de decisions portuàries.

El fet de poder intercanviar dades amb facilitat i en temps real millorarà la seguretat de l’operació, contribuirà a reduir emissions i ajudarà a disminuir els temps d’espera.

El departament d’Operacions Marítimes del Port, va confirmar que l’actual sistema de gestió d’informació, PMIS, és a la fase final del seu cicle operatiu, ja que el seu creixement funcional i suport tècnic és molt limitat.

El nou aplicatiu permetrà que el port optimitzi la captura i la gestió de dades mitjançant la integració amb tecnologia d’avançada com el 5G, la Intel·ligència Artificial, l’Internet de les coses o el machine learning.

Aquestes tecnologies permetran un adequat i oportú intercanvi de dades entre vaixell-portportport o vaixell-vaixell, cosa que portarà una millora significativa en reducció de consum de combustible i emissions contaminants a l’atmosfera.

Aquesta mena de desenvolupaments digitals són l’obertura a una nova indústria de serveis digitals marítims, que poden incloure:

● Serveis meteorològics.
● Optimització de rutes.
● Optimització d’estimacions temporals d’arribada i eixida de port.
● Sincronització d’escales al port.
● Definició de rutes de navegació hivernal.
● Planificació de recursos.

Els motius per renovar el software

Enrique Cortada, cap de la Torre de Control del port de Barcelona, va manifestar que el desenvolupament d’aquesta iniciativa correspon al fet que “s’estan produint canvis profunds i significatius en el model de gestió del transport marítim a nivell mundial”.

En aquest sentit, va argumentar, que:

 “El Port ha d’adaptar-se als nous temps amb una plataforma digital de gestió capaç de capturar, processar i compartir de manera estandarditzada les dades operatives pròpies a tots els actors participants de la comunitat portuària”.

La plataforma permetrà que el port incrementi la flexibilitat, visibilitat i servei per als clients, fet que es traduirà en un avantatge competitiu per a ells.

En definitiva, aconseguir a través d’aquesta eina la integració de dades entre els diferents actors de la comunitat utilitzant tecnologies emergents permetrà optimitzar els fluxos d’informació i la presa de decisions correcta per part de l’autoritat portuària.

La implementació d’aquesta infraestructura digital no serà senzilla. Doncs contempla un llarg procés de licitació, anàlisi, desenvolupament i posada en marxa.

L’acord marc de desenvolupament i implementació del nou programari es va subscriure el mes de febrer passat. El principal objectiu del projecte en desenvolupament és modernitzar l’operació del trànsit marítim per optimitzar els temps de gestió.

Finalment, l’Autoritat Portuària aposta amb els recursos i el treball en equip a aconseguir una gestió més eficient, a partir de l’ús de tecnologies disruptives.

 

 

Les tecnologies que estan revolucionant la intralogística

Professionals experts del sector logístic conclouen que les tecnologies revolucionàries a la intralogística el 2022, són el “Machine Learning”, la Intel·ligència Artificial, l’Internet de les Coses, el Blockchain i la robòtica.

L’emergència sanitària per Covid-19 va demostrar que la cadena logística de les empreses ha de ser més flexible. I, a més, que han d’estar preparades per a imprevistos tan impactants com allò viscut des de l’any 2020.

Per això, i encara que el recurs humà sempre serà imprescindible als magatzems, definitivament, és requerit apostar per l’automatització de determinades operacions i continuar així, avançant en la implementació de solucions robòtiques que millorin la productivitat a les instal·lacions logístiques.

I així ho demostren els resultats de l’enquesta de Barcelona-Catalunya Centre Logístic, BCL, aplicada a diferents professionals logístics.

Els entrevistats van opinar que el 2022 entre les innovacions de més importància es troben el “Machine Learning” i la Intel·ligència Artificial amb un 19,5%; segueix l’Internet de les Coses amb un 15,3%, la robòtica amb un 12,6% i el blockchain amb el 12,5%.

El que sí que destaquen és que en la mesura que augmenta la complexitat de les cadenes de subministrament, el temps que disposen les empreses per incorporar noves tecnologies, resulta cada vegada menor.

Solucions tecnològiques per al sector logístic

Actualment, els centres logístics han d’atendre diferents ordres al voltant dels múltiples canals de distribució existents. Això amb l’objectiu de poder atendre les necessitats dels clients i també adaptar-se al nivell de demanda que cada dia s’incrementa més.

Per exemple, el 84% dels operadors 3PL encarregats de proporcionar serveis de transport i emmagatzematge ja tenen evolucionats sistemes de gestió de magatzem.

Programari WMS

Un d’aquests sistemes de gestió és el programari WMS que permet portar un control de l’inventari a temps real, així com gestionar les comandes i també valorar la productivitat dels empleats.

Com a pas següent es troben els sistemes basats en el núvol, que són cada cop més utilitzats fins i tot en magatzems petits i mitjans.

L’ús del programari WMS implica l’ús de la tecnologia de l’Internet de les Coses, que permet que els operadors puguin millorar la velocitat d’atenció de les comandes, l’escalabilitat dels processos i la reducció de costos operatius.

La Intel·ligència Artificial i el 5G

Tot i les tecnologies i integracions basades en el núvol, es requereix una potent xarxa que permeti una elevada connectivitat. Per això és predictible que el 5G revolucionarà les cadenes de subministrament de tot el món els propers anys, en la mesura que s’adopti un enfocament basat en les dades.

D’altra banda, la Intel·ligència Artificial (IA) és una altra eina que permet fer prediccions més fiables dels diferents escenaris, preveure el comportament dels clients i optimitzar la cadena logística.

Big Data

L’analítica avançada o el “Big Data” ja és fonamental per manejar totes les dades generades pels diferents dispositius, i utilitzar-les en la presa de decisions estratègiques.

El “Machine Learning”

Maquinària intel·ligent aplicada als processos d’automatització robòtica, per tal de facilitar les tasques que abans necessitaven la intervenció humana.

Barcelona probará terminales para reparto de última milla para reducir polución

L’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’EIT Urban Mobility van llançar el projecte “Hallo”, una iniciativa que busca implementar “hubs” d’última milla per reduir la petjada de carboni a les grans ciutats com Barcelona.

L’estratègia consisteix a posar a prova terminals logístiques per repartir paquets en distàncies reduïdes dins de la ciutat mitjançant mobilitat elèctrica, per aconseguir un impacte sostenible.

El projecte busca posar a prova diferents espais logístics d’últim quilòmetre, més coneguts com a UCDC, per les sigles en anglès, Centres Urbans de Consolidació i Distribució.

Aquests centres busquen impulsar una distribució de paqueteria més sostenible.

“Hallo” compta amb un pressupost total de 714.885 euros repartits entre dues proves pilot: una a Barcelona i una altra a Estocolm (Suècia). L’objectiu és que les dues experiències serveixin com a assaig pilot perquè el model es pugui replicar a les mateixes urbs ia altres ciutats.

El “Hallo” d’Estocolm: repartiment en fred i elèctric

El hub de la metròpoli escandinava és un magatzem refrigerat amb energia elèctrica. Està ubicat al districte de Södermalm i conté paquets que són lliurats als veïns de la zona.

Fins ara, l’esquema de repartiment no ha inclòs els restaurants, encara que l’Ajuntament d’Estocolm planeja incloure’ls en una fase posterior, igual que els centres comercials.

Aquesta terminal es fa servir com a punt d’origen des del qual es distribueixen les comandes en fred fins a l’usuari, mitjançant furgonetes elèctriques. Gordon Delivery és l’operador que ha assumit la gestió d?aquest servei.

Els sis “hubs” de ciclologística a Barcelona

D’altra banda, l’Àrea Metropolitana de Barcelona implementarà sis hubs de ciclologística ubicats a ciutats frontereres amb la Zona de Baixes Emissions, ZBE. Les urbs són: Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Cugat del Vallès i Santa Coloma de Gramenet.

Així mateix, el projecte va permetre innovar el disseny de les bicicletes de càrrega anomenades “cargobikes”. A la ciutat, l’empresa Vanapedal va ser l’encarregada de desenvolupar dues caixes estandarditzades: una paquetera estàndard i una altra per a la distribució en fred, que permeten carregar i descarregar de forma més ràpida, en comparació de l’operativa manual.

Les caixes es poden carregar amb un toro mecànic i tenen la mida d’un palet.

Però a més de “Hallo”, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’EIT Urban Mobility desenvolupen altres projectes enfocats a la mobilitat sostenible.

Entre el 2021 i el 2022 van crear un node de serveis de mobilitat anomenat “smarthub”, a partir d’un local de Bicibox ubicat al centre comercial Mira-Sol de Sant Cugat del Vallès.

Allí es van integrar tant els serveis de ciclologística amb els del bus metropolità i els Ferrocarrils de la Generalitat, FGC.

Així mateix, s’han llançat les eines E-Ultimate per optimitzar la planificació de les xarxes d’autobús elèctric i la Multidepart, per tal de poder millorar la gestió dels serveis de bus a demanda i integrar diferents operadors privats de transport .

€5.000 milions: facturació històrica d’operadors logístics el 2021

Gràcies a l’enfortiment del comerç electrònic ia l’externalització de serveis, els operadors logístics a Espanya han aconseguit recuperar els ingressos el 2021 fins i tot superant el màxim històric, amb una facturació de 5.200 milions d’euros.

Segons l’Observatori Sectorial DBK i el registre de dades, el mercat logístic espanyol va registrar un creixement del 7,8% després de superar la caiguda provocada per la crisi sanitària del 2020.

Els cinc primers operadors logístics

L’Observatori indica que són cinc les companyies logístiques que sumen el 37,2% de quota de mercat:

1.Grup Logista
2.DHL Supply Chain
3.ID Logistics
4.STEF
5.Conway
Si s’analitza per sectors, la facturació d’emmagatzematge i les activitats que es van fer al magatzem es van incrementar un 7,4% respecte al 2020, cosa que va representar una xifra de 2.525 milions d’euros durant el 2021.

Per part seva, els ingressos del transport i la distribució de les mercaderies van representar més de la meitat del volum de negoci total del 2021, a causa d’un creixement en una mica superior al sector de l’emmagatzematge.

En resum, els ingressos totals dels operadors logístics (emmagatzematge de mercaderies, manipulació, transport i distribució) van assolir el 2021 els 5.200 milions d’euros. En aquesta xifra s’exclou el negoci derivat de serveis no associats a operacions d’emmagatzematge.

Increment d’operadors logístics

Així mateix, el 2021 es va registrar l’increment d’operadors logístics gràcies al bon comportament de la demanda i l’impuls del comerç electrònic.

Com a conseqüència, l’Observatori va comptabilitzar la presència al mercat de 225 operadors logístics, xifra que segueix en augment.

La tendència a l’externalització de serveis logístics i el dinamisme que encara es preveu a l’ecommerce permetran que a mitjà termini continuï creixent el volum de negoci dels operadors logístics.

Tot i això, l’Observatori Sectorial DBK ha assenyalat que l’oferta de serveis logístics es troba concentrada sobretot en les deu primeres empreses que reuneixen més de la meitat de la quota del mercat, és a dir un 55,8%.

L’Observatori indica que l’increment de la facturació es deu a la millora en la conjuntura econòmica, a la transició cap al comerç electrònic i al bon comportament de la producció a les branques industrials amb més potencial.

S’espera que aquesta tendència de creixement continuï a mitjà termini gràcies als factors abans esmentats com, per exemple, al bon comportament de la demanda, a l’auge del comerç electrònic ia l’externalització dels serveis.

Xifres comparatives amb anys anteriors

L’Observatori Sectorial DBK va puntualitzar que la gestió dels operadors logístics va patir un descens moderat per la crisi sanitària. Van passar de facturar 4.925 milions d’euros el 2019 a 4.825 milions el 2020.

Per al 2021, el valor del mercat va créixer un 7,8%, nou màxim històric.

Val a dir que L’Observatori Sectorial DBK és la marca de Informa D&B, especialitzada en la realització d’estudis d’anàlisi sectorial i de la competència dels principals sectors econòmics espanyols i portuguesos.

La firma fa un seguiment continu de més de 700 sectors d’aquests dos països i publica els resultats anualment.

Transport de càrrega aèria gairebé recupera als seus nivells precovid-19

Durant els tres primers mesos del 2022, el transport de càrrega aèria als aeroports espanyols va aconseguir assolir els volums que registrava abans de la pandèmia.

Transporte de carga aérea casi recupera a sus niveles precovid-19

Mostra d’això, és que els aeroports espanyols de la xarxa d’Aena van registrar un total de 92.308 tones de càrrega transportada durant el març del 2022, fet que suposa un increment del 8,8% en comparació del mateix mes de l’any passat.

Acumulativament, les terminals aèries van sumar 247.803 tones de càrrega, un 14,4% per sobre del que va aconseguir el 2021.

La xarxa espanyola d’Aena reporta que el transport de càrrega continua amb la mateixa tendència del mes de març del 2022, després d’iniciar aquest any amb xifres fins i tot per sota de les registrades en època pre-pandèmica.

Xifres per aeroports

Madrid-Barajas

Aquesta terminal aèria torna a registrar el volum més gran de tones de càrrega transportades, assolint un total de 51.970, fet que suposa un increment del 21,8% respecte a la quantitat mobilitzada el març de 2021, i del 6,5% en comparació amb març del 2019.

Barcelona-El Prat

Ocupa el segon lloc per segon mes consecutiu, acumulant 13.542 tones, cosa que representa el 20,5% més de càrrega transportada en comparació del mateix mes de l’any passat. El que sí que s’observa és que aquesta xifra és el 14,3% més baixa que la registrada el març del 2019.

Saragossa

Aquest aeroport ocupa el tercer lloc i les dades continuen en caiguda lliure, ja que va reduir el transport de càrrega en un 25,8% respecte al març del 2021, amb un acumulat de 13.348 tones. Aquesta xifra és el 23% inferior a la registrada l’any abans de la pandèmia.

Comparativament, durant el primer trimestre del 2022 l’aeroport de Barcelona empata en mercaderies amb el de Saragossa. Si continua aquest comportament el Prat podria perdre el seu segon lloc del rànquing.

Càrrega desglossada per companyies aèries

DHL

Va recuperar la primera posició amb un total de 14.908 tones de càrrega transportades, després del descens en transport de mercaderies que va experimentar el febrer d’aquest any a Espanya.

Iberia

Ocupa la segona posició amb un total de 12.263 tones transportades durant el mes de març del 2022.

Qatar Airways

El segueix al tercer lloc Qatar Airways, amb 8.580 tones transportades durant març del 2022.

Emirates

L’aerolínia torna a aparèixer entre les sis companyies aèries amb més volum de càrrega moguda. Registra un acumulat de 5.831 tones de càrrega transportada, després d’haver ocupat el lloc set el mes passat.

Transport de passatgers

Pel que fa al volum de passatgers transportats per les diferents terminals aèries, el rànquing el lidera Madrid-Barajas amb més de 3,5 milions de passatgers, cosa que representa un descens del 27,5% en comparació amb març del 2019, però un increment del 266,2% respecte al març del 2021.

El segueix Barcelona-El Prat amb més de 2,7 milions de viatgers transportats (-31,9% respecte al 2019 i +537,5% en comparació del 2021).

I l’aeroport de Màlaga, amb 1,1 milions de passatgers (-12,9% en comparació del 2019 i +606,5% respecte al 2021).

El Port electrificarà molls portacontenidors per al 2028

Sòl immologístic disponible a Catalunya va caure el primer trimestre del 2022

Durant el primer trimestre del 2022, la disponibilitat de sòl immologístic a Catalunya es va situar en els nivells històrics més baixos, i va assolir només un 2,5%.

Suelo inmologístico disponible en Catalunya cayó en primer trimestre de 2022

Per part seva, la contractació logística manté el seu creixement en comparació amb les xifres prepandèmia, tot és degut a l’impuls ia l’auge de l’ecommerce.

Però l’escassetat de sòl immologístic en aquests tres primers mesos del 2022 és real. De fet, va aconseguir disparar la renda prime que es troba en 7,5 euros per metre quadrat al mes, un 7% més que l’abril del 2021, segons CBRE, consultora en serveis immobiliaris a nivell internacional.

La firma atribueix el nou descens a la disponibilitat de superfície, a l’elevada contractació que ha experimentat el mercat immologístic català, amb un total de 241.800 metres quadrats durant l’inici de l’any.

Les xifres respecte a anys anteriors

La contractació logística del primer trimestre del 2022 indica una de les millors xifres registrades fins ara.

Fins i tot aconsegueix doblar la contractació durant el 2020 (109.903 metres quadrats) i suposa un augment del 12,1% respecte al mateix període el 2019 (215.752 metres quadrats).

Per la seva banda, el primer trimestre del 2021 va ser excepcional gràcies a la contractació de 140.000 metres quadrats per part d’un operador de comerç electrònic al Far d’Empordà a Girona.

Entre les principals operacions dutes a terme aquest inici d’any a Catalunya, es destaca el projecte d’autopromoció, en format clau en mà, que Kave Home va fer a Tordera (El Maresme) i té una superfície de 90.000 metres quadrats.

També destaca l’arrendament d’una nau logística de Prologis de 20.200 metres quadrats a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat).

Segons la consultora immobiliària CBRE, des de començament del 2022 la contractació logística continua batent rècords a Catalunya per l’ecommerce.

De fet, les xifres indiquen que les operacions relacionades amb el comerç electrònic han estat el 30% del total, mentre que el 60% ha anat a absorció neta. Això sens dubte, segons la firma, reflecteix el bon comportament del mercat.

Els temors del sector

Però davant del panorama de la manca de superfícies immologístiques, el sector tem que es perdi la competitivitat i l’agilitat que Catalunya ha aconseguit en l’operació logística de la regió i del país.

Segons CBRE la tendència a la baixa en disponibilitat de sòl logístic, es pot revertir al llarg del que queda del 2022 i de l’any que ve, quan el mercat logístic català podrà requerir més de 850.000 metres quadrats per donar pas als nous projectes .

I pel que fa al creixement del preu de les rendes prime, la consultora immobiliària preveu que “es pot mantenir en els propers mesos a les diferents zones logístiques per falta d’oferta”.

Els nous projectes logístics no s’aturaran a Catalunya i principalment pel desenvolupament vertiginós del comerç electrònic.

La resta del 2022 serà un temps de reptes per aconseguir cobrir les necessitats de disponibilitat de superfície logística a Catalunya.