Transport de càrrega aèria gairebé recupera als seus nivells precovid-19

/by

Durant els tres primers mesos del 2022, el transport de càrrega aèria als aeroports espanyols va aconseguir assolir els volums que registrava abans de la pandèmia.

Transporte de carga aérea casi recupera a sus niveles precovid-19

Mostra d’això, és que els aeroports espanyols de la xarxa d’Aena van registrar un total de 92.308 tones de càrrega transportada durant el març del 2022, fet que suposa un increment del 8,8% en comparació del mateix mes de l’any passat.

Acumulativament, les terminals aèries van sumar 247.803 tones de càrrega, un 14,4% per sobre del que va aconseguir el 2021.

La xarxa espanyola d’Aena reporta que el transport de càrrega continua amb la mateixa tendència del mes de març del 2022, després d’iniciar aquest any amb xifres fins i tot per sota de les registrades en època pre-pandèmica.

Xifres per aeroports

Madrid-Barajas

Aquesta terminal aèria torna a registrar el volum més gran de tones de càrrega transportades, assolint un total de 51.970, fet que suposa un increment del 21,8% respecte a la quantitat mobilitzada el març de 2021, i del 6,5% en comparació amb març del 2019.

Barcelona-El Prat

Ocupa el segon lloc per segon mes consecutiu, acumulant 13.542 tones, cosa que representa el 20,5% més de càrrega transportada en comparació del mateix mes de l’any passat. El que sí que s’observa és que aquesta xifra és el 14,3% més baixa que la registrada el març del 2019.

Saragossa

Aquest aeroport ocupa el tercer lloc i les dades continuen en caiguda lliure, ja que va reduir el transport de càrrega en un 25,8% respecte al març del 2021, amb un acumulat de 13.348 tones. Aquesta xifra és el 23% inferior a la registrada l’any abans de la pandèmia.

Comparativament, durant el primer trimestre del 2022 l’aeroport de Barcelona empata en mercaderies amb el de Saragossa. Si continua aquest comportament el Prat podria perdre el seu segon lloc del rànquing.

Càrrega desglossada per companyies aèries

DHL

Va recuperar la primera posició amb un total de 14.908 tones de càrrega transportades, després del descens en transport de mercaderies que va experimentar el febrer d’aquest any a Espanya.

Iberia

Ocupa la segona posició amb un total de 12.263 tones transportades durant el mes de març del 2022.

Qatar Airways

El segueix al tercer lloc Qatar Airways, amb 8.580 tones transportades durant març del 2022.

Emirates

L’aerolínia torna a aparèixer entre les sis companyies aèries amb més volum de càrrega moguda. Registra un acumulat de 5.831 tones de càrrega transportada, després d’haver ocupat el lloc set el mes passat.

Transport de passatgers

Pel que fa al volum de passatgers transportats per les diferents terminals aèries, el rànquing el lidera Madrid-Barajas amb més de 3,5 milions de passatgers, cosa que representa un descens del 27,5% en comparació amb març del 2019, però un increment del 266,2% respecte al març del 2021.

El segueix Barcelona-El Prat amb més de 2,7 milions de viatgers transportats (-31,9% respecte al 2019 i +537,5% en comparació del 2021).

I l’aeroport de Màlaga, amb 1,1 milions de passatgers (-12,9% en comparació del 2019 i +606,5% respecte al 2021).

El Port electrificarà molls portacontenidors per al 2028

/by

Sòl immologístic disponible a Catalunya va caure el primer trimestre del 2022

/by

Durant el primer trimestre del 2022, la disponibilitat de sòl immologístic a Catalunya es va situar en els nivells històrics més baixos, i va assolir només un 2,5%.

Suelo inmologístico disponible en Catalunya cayó en primer trimestre de 2022

Per part seva, la contractació logística manté el seu creixement en comparació amb les xifres prepandèmia, tot és degut a l’impuls ia l’auge de l’ecommerce.

Però l’escassetat de sòl immologístic en aquests tres primers mesos del 2022 és real. De fet, va aconseguir disparar la renda prime que es troba en 7,5 euros per metre quadrat al mes, un 7% més que l’abril del 2021, segons CBRE, consultora en serveis immobiliaris a nivell internacional.

La firma atribueix el nou descens a la disponibilitat de superfície, a l’elevada contractació que ha experimentat el mercat immologístic català, amb un total de 241.800 metres quadrats durant l’inici de l’any.

Les xifres respecte a anys anteriors

La contractació logística del primer trimestre del 2022 indica una de les millors xifres registrades fins ara.

Fins i tot aconsegueix doblar la contractació durant el 2020 (109.903 metres quadrats) i suposa un augment del 12,1% respecte al mateix període el 2019 (215.752 metres quadrats).

Per la seva banda, el primer trimestre del 2021 va ser excepcional gràcies a la contractació de 140.000 metres quadrats per part d’un operador de comerç electrònic al Far d’Empordà a Girona.

Entre les principals operacions dutes a terme aquest inici d’any a Catalunya, es destaca el projecte d’autopromoció, en format clau en mà, que Kave Home va fer a Tordera (El Maresme) i té una superfície de 90.000 metres quadrats.

També destaca l’arrendament d’una nau logística de Prologis de 20.200 metres quadrats a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat).

Segons la consultora immobiliària CBRE, des de començament del 2022 la contractació logística continua batent rècords a Catalunya per l’ecommerce.

De fet, les xifres indiquen que les operacions relacionades amb el comerç electrònic han estat el 30% del total, mentre que el 60% ha anat a absorció neta. Això sens dubte, segons la firma, reflecteix el bon comportament del mercat.

Els temors del sector

Però davant del panorama de la manca de superfícies immologístiques, el sector tem que es perdi la competitivitat i l’agilitat que Catalunya ha aconseguit en l’operació logística de la regió i del país.

Segons CBRE la tendència a la baixa en disponibilitat de sòl logístic, es pot revertir al llarg del que queda del 2022 i de l’any que ve, quan el mercat logístic català podrà requerir més de 850.000 metres quadrats per donar pas als nous projectes .

I pel que fa al creixement del preu de les rendes prime, la consultora immobiliària preveu que “es pot mantenir en els propers mesos a les diferents zones logístiques per falta d’oferta”.

Els nous projectes logístics no s’aturaran a Catalunya i principalment pel desenvolupament vertiginós del comerç electrònic.

La resta del 2022 serà un temps de reptes per aconseguir cobrir les necessitats de disponibilitat de superfície logística a Catalunya.

Barcelona: líders reclamen solucions per accedir-hi des de l’àrea metropolitana

/by

Accedir a Barcelona des de l’àrea i la regió metropolitana és tot un suplici.  Tot i la proximitat a la urbs, milers de persones juntament amb els alcaldes metropolitans de les ciutats properes, van aixecar les seves veus per clamar solucions urgents i eficaces per als problemes de mobilitat que afronta la ciutat.

Barcelona_ líderes reclaman soluciones para acceso desde el área metropolitana

Els mandataris de les ciutats ubicades a l‘àrea d’influència directa de Barcelona, ​​algunes de les quals formen part de l‘associació de municipis de l‘Arc Metropolità, s’han queixat perquè cada vegada són més lluny de Barcelona.
 De fet, manifesten que a causa de la recent obertura del túnel de Glòries i les congestions que es presenten, s’observen milers de persones que no compten amb alternatives efectives de mobilització a través del transport públic.
 Per això, han de continuar utilitzant el seu vehicle privat amb la qual cosa han incrementat les cues i retencions a les principals vies que condueixen cap a la capital catalana.
 Els líders de les ciutats de l‘Arc Metropolità coincideixen que el gran dèficit és a la xarxa ferroviària.  De fet, per a habitants de diversos municipis ubicats a la segona corona, desplaçar-se en transport públic fins a Barcelona implica mitja hora més de recorregut que si es fa amb vehicle privat.
 Els alcaldes també van manifestar que encara que hi ha alguns projectes, no s’hi han contemplat altres solucions.
 Dins d’elles tant de bo es construïssin aparcaments dissuasius perquè els conductors puguin deixar els seus cotxes en estacionaments a la perifèria de la ciutat i des d’allà poder seguir el viatge amb transport públic.

 Els problemes de mobilitat

 Els mandataris consideren que el mal funcionament del túnel de Glòries, embut localitzat als accessos a la capital, es deu a la manca de coordinació entre les administracions pel que fa a la mobilitat.
 També opinen que sobra una visió centralista de les infraestructures, per la qual cosa mai no se’ls ha tingut en compte per a la planificació.  A més, consideren que Barcelona expulsa residents a les poblacions metropolitanes sense considerar que gran part d’aquestes persones estudien o treballen a la capital catalana.

 Algunes de les opinions:

 MARTA FARRÉS, alcaldessa de Sabadell i presidenta de l’associació de municipis de l’Arc Metropolità, destaca la necessitat d?invertir en transport públic perquè sigui més eficient.  L‘objectiu seria poder oferir als usuaris de vehicles privats una connexió directa –sense haver de passar obligatòriament per Barcelona– entre les ciutats del Vallès, el Garraf o el Maresme.
 DAVID BOTE, alcalde de Mataró opina que “la regió metropolitana hauria d’estar connectada en forma de xarxa, a fi que els municipis quedin interconnectats entre ells sense que es necessiti passar de manera obligada per Barcelona com passa actualment”.
 OLGA ARNAU, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, FMC, indica que “en els moments actuals de crisi climàtica i energètica l‘aposta ha de ser per incentivar les inversions de l‘Estat en el transport públic”.

La Generalitat confia en la indústria logística per al creixement econòmic de Calatunya

/by
Engegar una estratègia logística juntament amb els fons europeus Next Generation, serà l’aposta de la Generalitat per aconseguir la recuperació econòmica de Catalunya i el creixement sostingut de la seva economia.
La Generalitat confía en la industria logística para el crecimiento económico de Calatunya
Així ho va assegurar el secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat Isidre Gavín, que juntament amb el conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tramosa, van presentar a inicis de març del 2021 via online des del port de Barcelona l’Estratègia Logística per a la Internacionalització  de l’economia catalana”.
 L’empresa pública de la Generalitat de Catalunya, CIMALSA, va ser l’encarregada de redactar aquest full de ruta amb projecció fins al 2040.
 El document fa èmfasi que la logística és un element estratègic per al país, la infraestructura del qual, a més de ser una inversió, és el mitjà per permetre el desenvolupament de les activitats de l’entorn.
 Addicionalment s’exalta el gran avantatge que té dos ports com el de Tarragona i Barcelona, ​​com dos actius claus en l’excel·lència logística.  De fet, aquests ports són considerats com a infraestructures que generen riquesa.

 L’estratègia

El document de l’Estratègia Logística per a la Internacionalització de l’Economia Catalana va ser realitzat per CIMALSA juntament amb la participació d’Empresa i Coneixement i al voltant de 120 institucions i professionals.
 Gràcies a la realització d’un procés obert i participatiu, es va aconseguir consolidar una estratègia integral que permet tenir un ampli cobriment del territori i del sector.  L’objectiu és assolir aliances i sinèrgies entre els agents públics i privats del sector.
 També serà el full de ruta definitiu per consolidar el sistema logístic català.  Com que el seu horitzó es projecta cap a les dues dècades següents, durant aquest temps s’hauran de prendre decisions que permetin assolir l’objectiu final: millorar el posicionament de Catalunya al món econòmic global.
 Un altre dels reptes que es planteja al document és contribuir al reequilibri territorial a través del desenvolupament logístic de la regió i l’enfortiment dels clústers empresarials.  Amb això serà possible entendre el territori com una xarxa interconnectada.
 La formulació de l’estratègia es va fer basada en el concepte LAAS (la logística com a servei integral): servei al consumidor, al teixit productiu ia la ciutadania.  També se’n va considerar el component ambiental, l’equilibri territorial i la digitalització.

 El document consta de quatre apartats:

  1.  Diagnòstic de les condicions de lentorn.
  2.  Definició estratègica de les 5 línies de treball.
  3.  Establiment dun òrgan de gestió i governança del pla que vetllarà pel compliment dobjectius i indicadors.
  4.  Definició dels àmbits prioritaris dactuació, així com dels 5 grups de treball encarregats per al seu desenvolupament.

 Prioritats a curt termini (període 2020-2025)

  1. Competitivitat del component empresarial.
  2.  Coordinació, regulació i promoció del sector logístic.
  3.  Funcionalitat de la xarxa d infraestructures logístiques.
  4.  Aposta decidida per la sostenibilitat.
  5.  Agilitat del desenvolupament del sòl logístic i intermodal.
 Aquests 5 eixos de treball prenen vida a través de 19 projectes i 60 mesures específiques que es prioritzen segons la importància.  Cada projecte tindrà un responsable, un grup de treball, cronograma e indicadors de gestió.

 

El port de Barcelona signa un acord per fomentar la formació professional

/by

A partir de les necessitats reals del sector en capacitació professional, l’Autoritat Portuària de Barcelona va fer part de la signatura d’un acord estratègic per a l’impuls de la Formació Professional (FP) a la comunitat portuària, amb la finalitat de crear i oferir una preparació  de qualitat.

El puerto de Barcelona firma un acuerdo para fomentar la formación profesional

L’acord també ha comptat amb el suport de múltiples entitats de l’àmbit privat i públic del país.  L’objectiu principal és incentivar el talent humà del sector portuari i logístic amb una formació de qualitat que li proporcioni la preparació i les eines de coneixement que s’ajustin a les necessitats reals del sector.
 La presidenta del port català, Mercè Conesa, va afirmar que “cal posar a disposició del món empresarial les oportunitats que proporciona el món acadèmic”.  D’aquí la necessitat d’assolir aliances estratègiques amb agents i administracions involucrades al món portuari i logístic, perquè aquests objectius es converteixin en realitat.

 Un relleu generacional per als nous reptes

 Per la seva banda, Jordi Trius, president de l’Associació d’Agents Consignataris de Vaixells de Barcelona, ​​va manifestar que cal incorporar personal jove a les plantilles de treballadors de les empreses del sector, no només per supervivència i relleu generacional, sinó també perquè cal  personal per assumir els reptes dautomatització i digitalització.
 A propòsit d’aquest tema, el port va fer fa poc un estudi per tal d’identificar els perfils professionals que tindran més demanda a futur als ports del Mediterrani.  Complementari a l’estudi, Mercè Conesa va afirmar que cal implementar noves modalitats d’aprenentatge relacionades amb les pràctiques nacionals i internacionals i amb el desenvolupament d’una formació digital.
 La presidenta del port també va cridar latenció sobre la baixa presència femenina en aquest tipus de Formació Professional.  De fet, no arriba al 4%, amb la qual cosa s’estan fent esforços per incentivar les dones perquè facin part activa del sector.
 Així mateix, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de Catalunya, Chakir l’Homrani, va destacar que la signatura de l’acord obrirà l’espai per “proporcionar oportunitats i millorar la productivitat de les empreses”.
 Va recalcar que l’acord és fruit del treball conjunt que des de fa més de dos anys avancen tots els agents que fan part del sector.  Aquest treball en grup era necessari, ja que no és possible aconseguir una FP adequada si els operadors, empreses i altres actors no estan alineats sota un mateix propòsit i no coneixen el sector.
 Chakir l’Homrani fa èmfasi en la necessitat d’implementar la formació contínua al sector, ja que per les activitats pròpies cal el domini d’idiomes, coneixements en àrees especialitzades, flexibilitat horària i capacitat d’adaptació.  Definitivament les cadenes logístiques, els vaixells i ports, mai paren i són una activitat essencial per al món.
 Actualment un total de 37.000 professionals treballen a les empreses de la comunitat portuària.  En aquest sentit, el port s’ha proposat assolir la meta dels 40.000 llocs de treball de qualitat els propers anys.

 

 

 

El port de Tarragona aspira a multiplicar per sis el trànsit ferroviari a La Boella

/by

Per a finals del 2023 i amb una inversió estimada en 20 milions d’euros en infraestructura, el port de Tarragona i l’empresa Combi Terminal Catalonia (CTC) van signar un memoràndum d’entesa amb l’objectiu que la joint venture CTC iniciï aquell any l’operació  de la terminal intermodal.

El puerto de Tarragona aspira a multiplicar por seis su tráfico ferroviario en La Boella

La joint venture, el soci majoritari de la qual és BASF, busca operar diàriament vuit trens de càrrega i vuit de descàrrega, amb un moviment d’aproximadament 500 contenidors al dia per a tot tipus de mercaderia (sòlids, líquids, paletitzada o semiremolcs).
 Pel que fa a les destinacions, es preveu que siguin la terminal de BASF a Ludwigshafen (Alemanya) i Anvers (Bèlgica), igual que altres terminals a Europa particularment Itàlia, àrea dels Països Baixos i el Regne Unit.  Sota aquest escenari, els altres trens circularan en àrea ibèrica per aconseguir connexió amb Madrid, Lisboa (Portugal) i la zona sud de Sevilla i Algesires.
 D’aquesta manera i després d’uns 18 mesos de construcció, s’estima que al final del 2023 les noves obres a La Boella ja entrarien en operació.

Un acord que enforteix la capacitat dincrementar volums

Segons les estadístiques, en un any amb trànsit normal com va passar fins al 2019, a La Boella es van canalitzar al voltant de 20.000 vagons.  Tot i això, la CTC busca arribar a l’operació d’uns 120.000.
 S’espera que la posada en marxa de La Boella coincideixi amb l’inici de la circulació al Corredor Mediterrani.
 Per part seva, Josep Maria Cruset president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, ha destacat la ubicació privilegiada de la terminal entre el corredor d’Henares i la Mediterrània.  També va cridar l’atenció sobre la saturació de l?àrea Metropolitana de Barcelona que, juntament amb els increments en el preu del sòl, han augmentat l’atractiu del terminal intermodal.
 Pel que fa a l’estratègia del costat terra, l’objectiu és captar mercaderies de companyies en un radi de 150 quilòmetres per a transport multiproducte i multiclient.  A això es podran afegir:
 ● El trànsit continental identificat per la CTC.
 ● Els tràfics futurs de la Zona d’Activitats Logístiques de Tarragona, les operacions de les quals s’esperen iniciïn el 2021.
 ● El trànsit amb origen o destinació cap a la Terminal Intermodal de Guadalajara (obres que començaran a finals d’abril o inicis de maig).
 Del costat mar també s’hi ha previst afegir tràfics de contenidors de la terminal de DP World o de la nova línia Ro-Ro inaugurada recentment amb Turquia.

S’enforteix la intermodalitat a Tarragona

Per la seva banda, la terminal localitzada a l’interior del port està composta per quatre vies d’amplada mixta que poden acollir trens de 750 metres, així com tres vies addicionals de suport.  Un altre avantatge és que en cas de necessitat és possible desdoblar la seva capacitat a la zona nord per incrementar-ne l’escalabilitat.
 Pel que fa a les repercussions mediambientals, serà possible la reducció de la petjada de carboni, ja que cada tren emetrà al voltant de 45 grams de CO2 per tona i quilòmetre, davant dels 80 grams que emet un camió.

El comerç electrònic ocupa prop del 25% de la contractació immologística catalana

/by

Prop d’un 25% de la contractació logística a Catalunya durant l’any 2020 es va fer per atendre les activitats relacionades amb l’e-commerce.  Així ho va manifestar CBRE, primera companyia internacional líder en consultoria i serveis immobiliaris, les dades del qual indiquen que l’any passat la contractació de superfícies a Catalunya va ser de 419.000 m2.

El comercio electrónico ocupa cerca del 25_ de la contratación inmologística catalana

És indubtable que a causa de la situació sanitària ocasionada pel Covid-19, el comerç electrònic cada cop incrementa el seu protagonisme i auge dins del sector logístic.  Per això, destaca CBRE, és innegable l’increment de la contractació logística a Catalunya motivada per l’e-commerce.  A través d’aquest mecanisme diversos sectors com el transport, l’alimentació, els supermercats, el farmacèutic, continuaran amb un alt desenvolupament de les seves activitats durant el 2021.

Dades comparatives

 El Director Industrial & Logistics de CBRE Barcelona, ​​David Oliva, va explicar que si bé es van assolir a Catalunya un total de 419.000m2 de superfície contractada, aquest valor representa un descens del 29% respecte al contractat el 2019, any en què es van pactar  més de 593.000m2.
 Tot i això, afegeix, que el nivell de contractació el 2020 està d’acord amb la mitjana històrica a Catalunya.
 Per arcs a Barcelona, ​​al segon arc es va registrar la major part de l’activitat de contractació amb un 68% del total.  El segueix el tercer arc amb el 20% de quota de mercat i, finalment, el primer arc amb un 12%.
 En general la renda prime a Catalunya va tenir un comportament estable als tres arcs durant nou trimestres consecutius: al primer arc de 7€/m²/mes, el segon arc de 5,5€/m²/mes i el tercer de 3,  5€/m²/mes.
 D’altra banda i pel que fa al comportament de l’oferta del mercat de superfícies logístiques, la CBRE destaca l’increment de la disponibilitat de naus grau A durant el 2020. De fet, a Catalunya ha representat un 20% més en comparació del 2019 amb uns 242.000.  m2.  Per la seva banda, el tercer arc va concentrar la fracció més gran de l’oferta disponible grau A amb 121.000m2, després el segon arc amb 82.000m2 i finalment el primer arc amb 38.000m2.
 Amb això, el 71% de la superfície logística que es troba en construcció i que està programada per lliurar durant el 2021, ja està compromesa.  La major part d’aquests metres quadrats estan ubicats al segon arc.

 Perspectives 2021

 Actualment a Catalunya hi ha escassetat general de sòl, la qual cosa limita la realització de nous projectes i desenvolupaments que afavoreixin el sector.  Per aquesta raó, l’objectiu és començar a donar més importància a la reforma i reconversió d’edificis durant aquest any.  Sota aquest escenari s’espera la construcció i entrega de 245.000m2 durant el 2021.
 La firma consultora també estima que l’automatització, la logística de darrera milla (logística de proximitat), el creixement de la demanda de naus d’emmagatzematge fred, la sostenibilitat, així com la recerca del benestar del treballador, seran els pilars de creixement de la  immologística aquest any.
 Encara al bell mig de l’emergència sanitària, el sector es projecta amb un panorama de creixement.

 

Transportistes no veuen viable estratègia de distribució urbana de Barcelona per al 2030

/by

Recentment l’Ajuntament de Barcelona va presentar la nova Estratègia de Distribució Urbana de Mercaderies per al 2030, EDUM 2030. Tot i això, les associacions de transportistes catalanes tenen molts dubtes sobre la seva viabilitat.

Transportistas no creen viable estrategia de distribución urbana de Barcelona para 2030

Els punts que han generat més discussió han estat la concentració del repartiment de mercaderies en determinades franges horàries i la renovació de flotes.
 Tot i que l’EDUM 2030 contempla entre les seves mesures, la creació de taules de diàleg amb els representants de les principals associacions transportistes no esperen gaire d’aquestes reunions.
 De fet, Evaristo Magaña president d’Astac Condal, afirma que “no se sap si les comissions assoliran molt sabent que el document ja està aprovat”.  A més, afegeix, que “planteja moltes coses, però a la pràctica no es veuen les solucions”.
 En general, les organitzacions diuen que hi ha molt per fer i encara no hi ha un calendari de dates de reunions.  Només se sap que les taules de treball es faran una vegada al mes.

 Els temes de controvèrsia

 Concentració de repartiment de mercaderies

Aquest punt és un dels que més rebuig ha generat, particularment pel que fa a la concentració del repartiment de mercaderies de vehicles de grans dimensions en determinades franges horàries.
Per a la resta d’hores es preveu la implementació de la ciclologística a través de la qual es lliuraran els productes.
En aquest sentit, els petits i mitjans comerços que constitueixen un 80% del sector, no tenen capacitat de distribució nocturna, ja sigui en vehicles petits o més grans.
A això se li suma la disparitat d’infraestructures que hi ha als diferents barris.  No es poden implantar els mateixos serveis i les mateixes mesures per a totes les zones, asseguren els transportistes.

Distribució nocturna

Segons les associacions, l’Estratègia busca reduir la distribució de mercaderies en hores de la nit, de manera que el servei es complicaria.
Hi hauria un xoc entre la convivència ciutadana i els horaris i la planificació organitzativa de les empreses transportistes.  Això dependrà del tancament o obertura del comerç, ja que els transportadors no imposen horaris als clients i la prioritat són els horaris dobertura dels comerços.

Renovació de flotes

Tot i que els transportistes també aposten per un transport ecològic, sostenible i ordenat, estan en discòrdia amb l’Ajuntament en el sentit que també ha de ser sostenible per a les empreses.
Les associacions afirmen que avui el cost d’un vehicle elèctric costa tres vegades més que un de normal.  Per tant, hi ha molts transportistes que no guanyen el que és necessari per poder renovar el vehicle.
Tampoc hi ha estacions de recàrrega per als vehicles de gas, ni punts suficients per proveir per als elèctrics.
Circulació de vehicles de repartiment
Un altre aspecte que preocupa les organitzacions de transportistes, és que a partir de l’abril d’aquest any, els vehicles de repartiment no podran carregar, descarregar o circular a Via Laietana.
En aquest aspecte, les associacions reclamen subvencions per tal que el sector es pugui reconvertir en temps i forma, com s’està fent a Madrid.

Un 78% va pujar l’arribada de portacontenidors gegants al Port

/by

Entre els mesos de gener i novembre del 2021 les escales de vaixells portacontenidors amb més de 20.000 TEU de capacitat van augmentar un 78% al Port de Barcelona en comparació al mateix període del 2020.

Subió un 78_ la llegada de portacontenedores gigantes en el Port

És tan gran el creixement de la capacitat de càrrega marítima de la indústria naviliera a nivell internacional, que durant l’any passat 32 grans naus d’aquest tipus van escalar al port.
Cal destacar que durant el 2019 cap vaixell d’aquestes dimensions no va arribar a Barcelona.
A causa de la concentració de contenidors a bord d’aquest tipus d’embarcacions, es va generar un increment del volum de mercaderies transportades.
En aquest sentit durant onze mesos del 2021 es van registrar a les 43 escales dels portacontenidors una mica més de 10.000 teus manipulats, xifra que per al 2020 no va arribar a arribar a les 28 escales.

Gigantisme al port

La tendència al gegantisme impacta sobre l’operació dels ports, generant pics alts de concentració de càrrega i un nombre menor d’escales.
Amb això també s’afecta la sostenibilitat dels recintes portuaris.
Segons el president del port de Barcelona, ​​Damià Calvet, el temps que es guanya al Port de Barcelona permet que les navilieres redueixin la velocitat de navegació dels vaixells per arribar als altres ports on fan escala.
Gràcies a això, es presenta un estalvi de combustible significatiu i, per tant, la reducció d’emissions a l’atmosfera.
Un altre avantatge és que gràcies als elevats rendiments que s’aconsegueixen aconseguir a les terminals de contenidors del Port de Barcelona, ​​ha estat possible que els vaixells redueixin els dies de permanència al port.
D’aquesta manera, els costos portuaris i operatius dels armadors han esdevingut més competitius.
El primer portacontenidors d’aquestes característiques que va arribar al port de Barcelona va ser el MSC Sixin (vaixell de 23.656 teus) que va arribar el 31 de maig de 2020 a les instal·lacions de Hutchison Ports BEST.

Els portacontenidors a través dels anys

Els primers vaixells portacontenidors amb més de 20.000 TEU de capacitat van començar a navegar l’any 2017. Des d’aquest any el nombre ha vingut en augment.
De fet, per al 2021 es van sumar a la flota mundial 14 naus més d’aquest tipus amb la qual cosa es va conformar una flota de 89 portacontenidors amb més de 20.000 TEU i que actualment es troben en operació.
Segons les xifres del port, per al 30 de novembre del 2021 més de la meitat dels contenidors que han transitat pel Port ho han fet en un vaixell de més de 8.000 TEU de capacitat, així:
 ● El 17% dels contenidors han viatjat en vaixells de més de 20.000 TEU.
 ● El 6% ho van fer en portacontenidors entre 15.000 i 20.000 TEU.
 ● El 17% ha arribat o sortit amb vaixells d’entre 10.000 i 15.000 TEU
 ● I un 17% més en vaixells d’entre 8.000 i 10.000 TEU.
Actualment hi ha ordres per construir 52 vaixells més d’aquesta capacitat.