Fons Ports 4.0 obrirà convocatòria aquest gener

 Per al mes de gener del 2022, el sistema portuari d’Espanya llançarà la segona convocatòria de projectes precomercials del fons Ports 4.0.
 La nova convocatòria juntament amb els projectes comercials que ja funcionen, tindran un pressupost de 11,2 milions d’euros més gran que la primera convocatòria que va ser de 7,5 milions.

Fondo Puertos 4.0 abrirá convocatoria este enero

En aquesta segona edició es preveu per als projectes precomercials un import de subvenció màxim d’un milió d’euros.  També la possibilitat d’obtenir serveis d’incubació i d’acceleració, sempre que els projectes suposin una assignació superior a 50.000 euros.
 El comitè que administra el fons Ports 4.0 va seleccionar 19 iniciatives per atorgar una subvenció.

Els projectes seleccionats utilitzen diferents tecnologies:

  1. La sensorització: utilitzada com a tecnologia principal per quatre projectes.
  2. Automatització de processos: utilitzat per tres projectes.
  3. Ciberseguretat: utilitzada per dos.
  4. Altres tecnologies utilitzades per la resta de projectes fan referència a l’ús de la robòtica, els drones, hidrògens i tecnologia satelital, propulsió per vent, extracció d’hidrocarburs, entre d’altres.
Per part seva, set projectes estan orientats a aconseguir eficiència logística.  Sis de sostenibilitat ambiental i energia.  Cinc a seguretat i protecció i un a l’ús de plataformes intel·ligents i digitalització de processos.

Un dels projectes seleccionats en fase precomercial

És el projecte “e-H2 RTG”, presentat per les empreses Paceco Momentum i Jalvasuub Engineering.
Lobjectiu és aconseguir la integració de piles dhidrogen dalta eficiència amb un programari de gestió denergia.
La finalitat: reduir l’empremta de carboni i impulsar les RTG sense emissions de CO2, partícules o gasos d’efecte hivernacle.  La implementació del projecte es farà mitjançant l’actualització de la maquinària ja existent o mitjançant la construcció d’unitats noves amb aquest equip de piles d’hidrogen.
Cal destacar fent al·lusió a la convocatòria de projectes precomercials desenvolupada el 2020, que aquell any es van admetre 157 sol·licituds.
Després es va fer l’exposició pública de les sol·licituds admeses que van finalitzar el 16 de novembre passat mitjançant videoconferència a causa de l’emergència sanitària.
A la segona convocatòria el pressupost es va incrementar en un 50%.
A més del pressupost per a projectes precomercials, les idees d’intraemprenedoria tindran un suport de 750.000 euros (unes 112.500 idees).
Ports de l’Estat va indicar que aquest finançament és possible gràcies als diners propis del fons, sense tenir en compte actors externs.
D’altra banda, el sistema portuari espanyol va aprovar el programa d’actuacions per finançar el Fons Financer d’Accessibilitat Terrestre Portuària.  El Fons contempla el suport de 62 projectes per un valor de 1.541 milions d’euros.
Els projectes que inclou aquest fons preveuen un desemborsament de 133,8 milions d?euros per al 2022.
El més rellevant és que gràcies al Fons Financer d’Accessibilitat Terrestre Portuària i als fons comunitaris, s’està aconseguint el propòsit d’aconseguir la connectivitat total dels ports amb les Xarxes Transeuropees de Transport.

Robots amb intel·ligència artificial, els avenços en la manipulació de mercaderies

La logística i la manipulació industrial van trobar a la robòtica i la Intel·ligència Artificial els seus millors aliats.
Un exemple són els èxits del centre tecnològic Tekniker a Espanya que mostra al món el disseny d’algorismes que permeten als robots identificar els punts d’unió d’objectes, fins i tot sense conèixer-los amb anticipació.
Amb això és possible la manipulació industrial de mercaderies de manera més flexible.

Robots con inteligencia artificial, los avances en la manipulación de mercancías

Aquest sistema de visió artificial va ser desenvolupat en el marc del projecte europeu PICK-PLACE i ha estat provat en casos pilot a través de la preparació i allistament de comandes.

Indubtablement aquest desenvolupament tecnològic contribuirà a millorar el procés logístic i el manteniment a sectors de servei i industrials.

Les operacions com agafar productes amb un robot més conegudes com a “pick” i les de col·locar productes “place”, són les tasques bàsiques que desenvolupen la majoria de les aplicacions robòtiques.

En aquest sentit, a la majoria d’entorns estructurats (aquells acotats, sense variacions i amb certs tipus de peces), els processos automàtics de pick i plau ja estan molt ben consolidats.

Robòtica per a manipulació de peces amb alta variabilitat

I aquí és quan la robòtica arriba amb la innovació i la solució. El cas és que quan cal manipular peces amb alta variabilitat i en entorns menys estructurats (amb variacions i no acotats), els algorismes desenvolupats compleixen una impecable funció.

El centre tecnològic Tekniker i membre de Basque Research and Technology Alliance, va desenvolupar nous algorismes de visió artificial dirigits a fer que les aplicacions de robòtica industrial aconsegueixin identificar els punts d’unió d’objectes desconeguts i ubicats a l’interior de les caixes.

Tekniker va desenvolupar el sistema amb base en tècniques de “Deep Learning”. Aquestes permeten predir els punts d’unió per a objectes de forma directa i sense tenir-ne en compte la identificació.

En aquest sentit, s’ha aconseguit oferir al sector una solució flexible capaç de manipular una gran varietat d’objectes.

Ander Ansuategi, investigador de Tekniker, explica que “la idea és avançar en estratègies robòtiques que integrin la visió artificial, la manipulació d’objectes i l’adherència flexible. També es busca aconseguir la precisió i fiabilitat de les operacions pel que fa a la manipulació de productes complexos amb cicles de producció curts al sector logístic”.

Proves pilot amb integració del programari

Per tal de verificar l’efectivitat del sistema de visió artificial de Tekniker, el centre ha realitzat dues proves pilot al llarg de la iniciativa del projecte.

Per això inicialment van integrar el programari desenvolupat amb un sistema automatitzat de preparació i devolució de comandes de ULMA Handling Systems (coordinador del projecte).

Després es va posar a prova el sistema amb l’allistament de comandes de peces de recanvis per a la xarxa de distribuïdors de TOFAS (fabricant d’automòbils FIAT).

El resultat del projecte se sintetitza a aconseguir la transferència a la indústria de tecnologies d’intel·ligència artificial a través de solucions d’automatització i robòtica per a aplicacions com ara creació de comandes unitàries o l’alimentació de màquines, entre moltes altres.

Espanya esdevé el sisè mercat immologístic d’Europa

Gràcies a les exigències de l’e-commerce durant els darrers anys ia la gran demanda, l’increment de la necessitat d’espai logístic al nostre país és cada cop més gran. De fet, Espanya ha arribat a ocupar el sisè lloc en inversió immologística al mercat europeu.

L’augment de la demanda d’espai acompanyat d’una plataforma logística adequada que garanteixi una operació d’èxit, ha portat un fort creixement de la inversió a Europa.

España se convierte en el sexto mercado inmologístico de Europa

Les xifres del comportament del mercat immologístic indiquen que la rendibilitat mitjana a Europa és del 4,98%, uns 43 punts per sota en comparació del 2020, sent la més baixa la registrada a Berlín amb un 3,3% i la més alta la d’Estònia amb un 8,3%.

El descens més important es va registrar a Viena amb un 3,4%, (un 1,6% menys).

Segons l’últim informe de la consultora immobiliària espanyola Catella, la inversió total al mercat logístic europeu va assolir els 26.300 milions d’euros durant el primer semestre del 2021, i va doblar els 12.700 milions de l’any 2020.

Espanya va arribar als 1.600 milions, de manera que ocupa el sisè lloc en inversió immologística. Se situa per darrere del Regne Unit, Alemanya, França, Països Baixos i Suècia.

La demanda és tan alta que el mercat immologístic d’Europa no arriba a satisfer-la ni encara amb el desenvolupament de nous projectes. S’ha convertit en tot un repte la consecució de superfície logística disponible per respondre al ritme de creixement del mercat.

L’increment de la demanda es deu al creixement de l’e-commerce, a les necessitats del sector en repartiment d’última milla i al desenvolupament de nous centres de distribució i magatzems que agilitzin l’operació i resolguin problemes globals de la cadena de subministrament.

La dinàmica del mercat immologístic a Europa

En aquest sentit, la consultora Catella Group va elaborar un mapa que explica la dinàmica del mercat logístic a Europa. S’hi observa l’increment en la demanda de superfície logística i, per tant, el creixement de la inversió tant en àrees suburbanes i urbanes.

Aquest comportament del mercat ha aconseguit captar l‟atenció d‟inversors que tradicionalment s´havien concentrat en altres sectors.

Pel que fa a la renda prime, la rendibilitat mitjana s’estima en 5,69 euros/m²/mes, és a dir, entre els 3,70 euros de Lieja i els 16,20 de Londres.

Per la seva banda, a Alemanya, França, Regne Unit i Països Baixos la rendibilitat dels actius prime va caure per sota del 4%, fins i tot amb transaccions properes al 3%.

La firma també destaca el creixement dels preus a República Txeca i Polònia.

Als països nòrdics els preus continuen sent una mica barats en comparació amb altres mercats europeus: Copenhaguen va registrar rendibilitats del 4,8% a Hèlsinki el 4,7% ia Estocolm del 3,75%.

Per part seva, la consultora immobiliària Savills opina que la demanda immologística a Europa segueix superant l’oferta.

Gràcies a allò atractiu del sector, els inversors estan buscant altres zones més atractives fora de les ubicacions principals i amb més potencial de creixement, tal com ho és el mercat espanyol.

Manca d’organització i equips obstaculitza el repartiment nocturn

El soroll, la manca de recursos i l’organització de l’operació, han estat els factors que han frenat el desenvolupament del repartiment nocturn a les ciutats a Espanya.

Davant la situació actors logístics del sector, sol·liciten suport institucional per adaptar cada cadena de subministrament a un sistema que ajudaria a descongestionar el trànsit.

Falta de organización y de equipos obstaculiza el reparto nocturno

Segons la seva experiència i opinió, el repartiment nocturn com una manera més de Distribució Urbana de Mercaderies, DUM, ofereix grans avantatges:

  • Optimitza els desplaçaments dels vehicles amb mercaderies en poder-se mobilitzar en períodes de baixa congestió i trànsit.
  • Contribueix a descongestionar les ciutats durant el dia.
  • Ajuda a reduir la quantitat d’emissions contaminants en evitar embussos de trànsit en hora punta gràcies a la disminució de consum de combustible.
  • Afavoreix l‟ús de vehicles elèctrics que representen disminució d‟emissions i de pas, la mitigació del soroll.

La Distribució Urbana de Mercaderies, DUM

El repartiment nocturn de mercaderies a les urbs és una modalitat de la DUM que s’ha incorporat a la cadena logística, però no gaire clarament.

A les grans urbs espanyoles consideren aquesta modalitat com una solució per descongestionar els carrers, però el tema del soroll ha estat una barrera per aplicar-la.

Operadors, associacions i experts del sector coincideixen a afirmar que cal un full de ruta, recursos i organització per impulsar el sistema nocturn de repartiment urbà.

Hi ha casos d’operadors d’última milla com DHL o Seur que ja fan repartiment nocturn, aprofitant la facilitat de circulació dels seus vehicles o l’agilitat del càrrec i descarregueu-los en molls quan hi ha menys repartiments.

Rafael Muñoz, director de la unitat de Transport de DHL Supply Chain, manifesta que “l’objectiu és implementar gradualment aquest tipus de repartiment de forma generalitzada i amb el suport de tots els implicats a la cadena logística”.

Aquest impuls no ha estat suficient perquè el repartiment nocturn està supeditat a temes de soroll.

Seur per la seva banda, indica que les tasques de càrrega i descàrrega en zones urbanes poden ocasionar soroll i incomoditat als veïns. Aquesta situació podria solucionar-se amb vehicles més silenciosos i amb màquines millorades de descàrrega que utilitzessin elements plàstics i no metàl·lics per al seu funcionament.

La qüestió és que, tot i comptar amb aquest tipus de maquinària, de tota manera cal una inversió addicional en seguretat, adaptació de les instal·lacions del lloc que recepciona o avançar alguna obra civil.

Tot això sense comptar que als treballadors en horari nocturn cobren més diners per fer la feina de casa.

Els operadors afirmen que ells inverteixen a descongestionar la ciutat i reduir-ne la contaminació, per tant, també hi ha d’haver ajudes i incentius fiscals o bonificacions en impostos locals pel benefici que rep la ciutat i els seus habitants.

Benjamí Calzón, director Excel·lència en Operacions de Seur, afirma que “els canvis i les inversions que realitza la companyia es fan de la mà dels clients per adaptar-se a les seves necessitats i facilitar els lliuraments nocturns de mercaderies”.

Port de Tarragona busca reduir emissions de CO2 amb panells solars

Amb la instal·lació de 588 panells fotovoltaics des de l’octubre passat, el port de Tarragona cerca reduir unes 125 tones d’emissions de CO2 a l’atmosfera per any.

Les plaques solars impliquen una inversió superior als 200.000 euros, de manera que a més de la reducció d’emissions, l’entitat portuària preveu un estalvi anual d’aproximadament 32.000 euros a la factura energètica que estima amortitzar en cinc anys.
La producció d’energia a partir dels panells serà destinada a l’autoconsum.

El nou sistema energètic

Els nous panells de silici monocristal·lí ocupen al voltant de 1.282 metres quadrats de superfície i s’encarregaran del subministrament elèctric de Tinglados, Refugis i de les seus de l’Autoritat Portuària de Tarragona.
L’empresa Solcam Energía ha estat l’encarregada d’avançar l’obra a la coberta del Muse del Port des de l’octubre passat, fins a fer-la operativa al mes de novembre del 2021. Tindrà un acabat exterior de xapa en forma de teula d’edifici.
Les instal·lacions generaran una producció de 420MWh/any, amb una potència nominal de 200Kwn i una potència pic de 267,54Kwp, amb la qual cosa s’incrementarà l’estalvi energètic.
Com que els panells fotovoltaics seran destinats a l’autoconsum, quan la producció sigui més gran de l’energia consumida, serà injectada a un transformador perquè sigui aprofitada per a altres subministraments.
La planta funcionarà com una petita central denergia elèctrica encarregada de injectar el corrent produït.
L’Autoritat Portuària de Tarragona explica que el nou sistema s’unirà a altres de similars que ja estan funcionant.  La generació actual d’energia elèctrica es fa amb plaques fotovoltaiques instal·lades als sostres de les dependències de Duanes, de l’edifici administratiu, a la Confraria de Pescadors ia la Policia Portuària.

Estalvi energètic

Amb la instal·lació dels nous panells, el port preveu un estalvi anual superior als 31.000 euros cada any.
El port estima que els panells puguin generar en total el 26% de lenergia necessària de consum.  La resta de la demanda serà aportada per la comercialitzadora.
En aquest sentit, l‟estalvi energètic pot arribar a superar la quarta part del total requerit per cobrir la demanda energètica del moll de Costa.
La instal·lació de les noves plaques solars es fa en el marc del compliment del Pla de Sostenibilitat del port de Tarragona amb projecció a 2030.
 L’estratègia també contempla com a segon eix el Creixement Sostenible, que busca afavorir l’ús prioritari d’energies renovables i l’eficiència energètica.

 Sostenibilitat

 El port català ja ha treballat per enfortir-se en diferents camps.  Un és la sostenibilitat, gràcies a la qual cosa ha avançat estudis que els permetin amb xifres exactes aconseguir reduir la petjada de CO2 al complex portuari.
 En aquest sentit, el nou projecte de generació fotovoltaica fa part de l’estratègia de sostenibilitat del port.
 El pla també contempla la recollida i la reutilització d’aigües pluvials i la creació de més massa forestal a la zona del port per tal de millorar la qualitat de l’aire.

 

La crisi de subministraments i el seu impacte en el comerç mundial.

Deixem enrere un 2021 generós en sorpreses.

Enguany, i per primera vegada, els problemes potencials en la cadena de subministraments es converteixen en notícia d’interès general. Tard o d’hora havia de passar en un sector, el transport marítim, que representa el 90% de moviments de mercaderies en el món.

Dos esdeveniments marquen l’any que s’acaba, pel que respecta al nostre sector . Al març, el vaixell Evergiven es queda bloquejat al el canal de Suez, provocant un embús mundial i certa inquietud entre els operadors del sector logístic. I a la fi d’any, tot just abans de la campanya de Nadal ens trobem amb la crisi de subministraments. Tard o d’hora havia de passar en un sector, el transport internacional marítim, que representa el 90% de moviments de mercaderies en el món.

eGlobe transitario barcelona

El transport marítim de mercaderies és econòmic i pràctic. Des de la invenció dels contenidors en 1956 s’ha anat convertint en el motor de la globalització. Però és per això mateix que s’enfronta a les limitacions naturals; limitacions que en el sector coneixem bé i que influeixen de manera determinant en els costos dels béns transportats: l’operativa portuària, la flota disponible i, com no, els temps. Senzillament, és impossible reduir el temps de trànsit entre Xangai i Barcelona.

Aquests tres condicionants han determinat tot quant estem vivint enguany. El primer avís ens va arribar al març, quan el vaixell de la naviliera Evergreen s’embussa a Suez. Aquest dia es va posar en evidència que l’equilibri de la cadena és més precari que el que crèiem i que un sol incident té abast global. També vam saber el preu que un incident així costa en termes de costos i proveïments.

Però aquest incident es va quedar en anècdota quan, poc després, els operadors comencem a comprovar que la demanda està desafiant la capacitat real. Aquesta possibilitat pren forma ràpidament i les limitacions que abans hem comentat s’enfronten a dos fets inevitables després d’un any 2020 dominat per la contracció. En primer lloc, el rapidíssim augment de la demanda de béns. I, a més, la necessitat vital per part de les empreses de fer caixa.

El resultat és fàcil d’imaginar. Els ports estan fent front a pics de càrrega extrems. Els vaixells en espera són una font de sobre costos. I, per si no fos prou, la cada dia més hermètica Xina dificulta el seguiment en temps real de les mercaderies, la qual cosa compromet la traçabilitat.

Tot això també s’està produint en paral·lel a l’alça dels preus de l’energia, creant-se així un escenari poc tranquil·litzador.

Les navilieres, principals beneficiats

En aquest entorn, els únics beneficiats són les companyies navilieres. Les empreses transitàries com eGlobe aportarem tot el nostre esforç per a pal·liar la situació, per descomptat. Però recordem que en l’última dècada hem vist desaparèixer moltes petites navilieres, per la seva incapacitat de competir amb els gegants del sector.

El resultat és un sector que opera en règim d’oligopoli real amb el conseqüent impacte en els preus. Poc pot fer la resta de baules de la cadena, excepte traslladar els increments de preu al client final. Una situació que segurament trigarà algun temps a resoldre’s.

Però hi ha més. Aquesta situació dominant és ja anterior als esdeveniments d’enguany i ja despertava recels i queixes entre els proveïdors de logística.

Les conseqüències a curt termini són difícils de preveure. Per a alguns, tot es resoldrà gràcies a una correcció del mercat en la qual el comerç mundial haurà d’adaptar-se al retorn de l’activitat productiva als països importadors i de mesures més proteccionistes.

Uns altres sostenen que la situació actual es prolongarà encara alguns anys. Els problemes concurrents són massa com per a augurar una recuperació ràpida: energia, matèries primeres, estructures productives… Tot això conspira per a dificultar les solucions a curt o mitjà termini.

No obstant això, aquesta interpretació també presenta avantatges. Caldria esperar en aquest cas l’aparició de noves companyies navilieres que incrementarien la competitivitat i una modificació dels preus a la baixa.

I, mentrestant, què fem nosaltres?

Als operadors logístics ens queda veure, anticipar i preparar-nos. I, sobretot, apostar pel client, front les grans multinacionals, els interessos de les quals no sempre coincideixen amb els dels importadors i exportadors.

El nostre focus està a facilitar les tasques tant als clients com els treballadors del sector mitjançant solucions tecnològiques personalitzades, una alta reactivitat centrada en la millora i l’eficiència i, també, la proximitat que garanteix la nostra xarxa mundial de corresponsals.

eGlobe

Empresa transitària de Barcelona que ofereix solucions integrals de transport des de l’eficàcia, transparència i professionalitat, amb un marcat caràcter de proximitat i personalització del servei.

Si està planificant el transport de la seva mercaderia, en eGlobe operem amb tota mena de port, a preus molt competitius. Li convidem a sol·licitar una cotització sense compromís.

Port de Tarragona redueix un 50% temps d’espera de mercaderies agroalimentàries

Gràcies al Sistema de Lliurament d’Agroalimentaris, SEA, que el port de Tarragona va implementar des de fa un any, s’ha aconseguit millorar la traçabilitat de la mercaderia i permet als transportistes fer recollides eficients i reduir a la meitat els temps d’espera.

Amb aquest sistema, l’Autoritat Portuària de Tarragona ha aconseguit distribuir més de quatre milions de tones de mercaderies a 154.661 encàrrecs efectius.

Puerto de Tarragona reduce en un 50_ tiempo de espera de mercancías agroalimentarias

El SEA com a sistema pioner al sector, ha facilitat els lliuraments d’una forma més eficient, ràpida i econòmica de productes agroalimentaris.

Segons les dades de l’autoritat portuària, es calcula que els transportistes han reduït en 50 minuts mitjana el temps d’espera, respecte als 130 que feien servir un any enrere.

En resum, la implementació del sistema que permet l’eficiència de lliuraments ha representat 30.000 hores mensuals d’estalvi per a les empreses transportistes.

Els beneficis que ha portat el SEA al sector

En general, el SEA d’agroalimentaris ha reduït els temps d’espera al port de Tarragona i de passada ha portat altres beneficis importants:

● Reducció mensual de 2,5 milions d’euros en costos d’oportunitat per a les empreses operadores al port.

● Disminució de les emissions de CO2 gràcies a la menor espera dels transportistes que amb uns 2.000 camions diaris, ja romanen menys temps al port.

● Impuls als lliuraments efectius en el darrer semestre registrant un increment del 127%.

● Reducció dels principals problemes de congestió i trànsit al port de Tarragona.

● Garantia d’un procés de lliurament agroalimentari amb una traçabilitat del 100% de totes les mercaderies.

● Facilitar el treball del transportista ja que pot fer seguiment i localització de l’estat de les mercaderies en tot moment, incloent-hi el temps d’arribada i el punt de recollida.

● Conèixer la demanda existent a la terminal portuària en un determinat període de temps gràcies a la digitalització de la informació. Amb això és possible planificar el lliurament de mercaderies.

● Permet detectar de manera més fàcil els incidents recurrents a partir de dades emmagatzemades i, així, determinar els millors mecanismes per resoldre’ls.

● Redueix el nombre de visites a les instal·lacions i oficines, de manera que el camió pot dirigir-se directament a la bàscula o al punt de càrrega.

El sistema de lliurament d’agroalimentaris, SEA

Des de fa aproximadament un any, el SEA es va convertir en l’única eina implementada per operar i fer els lliuraments agroalimentaris al port de Tarragona.

Per això s’ha consolidat com el mitjà digital que beneficia tota la cadena de subministrament i els resultats de la gestió.

La implementació del sistema es va planejar des de molt abans d’entrar a operar. Per això, es va buscar la formació i preparació prèvia de tots els actors de la cadena logística involucrats perquè el SEA pogués operar amb èxit des del primer dia.

L’Autoritat Portuària de Tarragona afirma que continuarà treballant amb cura perquè el SEA es consolidi com una eina potent i àgil que segueixi beneficiant els transportistes que visiten diàriament les seves instal·lacions.

H. Essers compra operador català Coral Transports

Per tal d’ampliar la cobertura al sud d’Europa, la companyia belga HEssers va adquirir l’operador logístic català Coral Transports & Stocks.  Amb aquesta transacció, HEssers afegeix a les instal·lacions 55.000 metres quadrats de magatzems repartits entre Barcelona, ​​Madrid i Gran Canària.

Gert Bervoets, conseller delegat de HEssers, va destacar que dins del pla estratègic el 2025, la companyia va incloure l’expansió dels serveis de transport de mercaderies químiques a la recerca d’un cobriment millor cap al sud d’Europa.
 En aquest sentit, Espanya (particularment Barcelona i Madrid) són punts estratègics que es caracteritzen per tenir una molt bona representació de la indústria química.  Per tant, manifesta el conseller delegat, “la compra de l´empresa catalana incrementa els recursos i espais d´emmagatzematge de productes químics i perillosos a HEssers, així com una nova xarxa internacional”.
 La transacció va estar assessorada per Anquor Corporate Finance que no n’ha revelat la quantia.

 El llegat de Coral Transports a HEssers

 Un altre valor agregat que va oferir Coral Transports als seus nous propietaris va ser comptar amb la certificació Seveso i les solucions via marítima i aèria (en cooperació amb Iberteam).  Per la seva banda, HEssers afegirà a aquests serveis la seva xarxa ferroviària des d’Espanya cap a altres punts europeus.
 Coral Transports & Stocks és una empresa familiar fundada el 1995 amb més de dues dècades d’experiència en logística de mercaderies perilloses i productes químics.
 La companyia catalana creada per la família Comas, també disposa de delegacions a Madrid, Barcelona i les Canàries que van passar a fer part de HEssers.  Són magatzems de darrera generació.
 També disposa d´una flota fixa de 70 vehicles i factura anualment uns 30 milions d´euros provinents de serveis de transport per carretera tant nacionals com internacionals i solucions per aire i per mar.
 El grup neerlandès va deixar clar que l’equip directiu de Coral Transports & Stocks romandrà a HEssers, igual que els 164 empleats.  Simultàniament la família Comas continuarà recolzant el creixement de Coral Transports & Stocks, però ja com a part primordial de H.Essers.

 HEssers al mercat espanyol

 Amb la compraHEssers assegura la seva entrada al mercat espanyol de transport de químics i consolidar la seva feina al sud d’Europa al segment de productes químics.
 Emili Xandre, conseller delegat de Coral Transports, va reconèixer que les dues companyies a més de compartir valors corporatius tenen la “mateix passió per la feina ben feta i la recerca de l’excel·lència”.
 Afegeixen estar molt orgullosos de pertànyer ara a HEssers per continuar donant solucions de qualitat i valor agregat als clients i continuar la història de creixement al mercat.
 Per part seva, l’operador de serveis logístics H.Essers (empresa fundada el 1928), és expert en solucions logístiques i transport personalitzat per a sectors farmacèutic, químic, sanitari i de béns d’alta qualitat a Europa.  La seva seu principal és a Genk (Bèlgica).
 El 2019, H.Essers va facturar 746 milions d’euros i compta amb més de 6.600 empleats.

 

El trànsit de contenidors es recupera al Port de Barcelona

 Amb una tendència a l’alça, el port de Barcelona va acabar el setembre del 2021 amb una recuperació destacada del trànsit de contenidors.  De fet, l’acumulat de l’any fins a aquest mes va superar un 6% el volum registrat el setembre del 2019, sumant un total de 2,7 milions de teus.

Les dades evidencien la recuperació del moviment de contenidors un 30,6% d’increment.
Tot i això i pel que fa al trànsit global de mercaderies, si bé s’observa una reactivació en comparació a l’any passat (17,9%), amb 50 milions de tones mogudes, encara està un 4% per sota del mateix període el 2019 quan va registrar  un volum de 52 milions de tones.
 L’autoritat portuària de Barcelona el setembre del 2021 va confirmar la recuperació de trànsits a la major part dels segments en comparació del 2020, excepte en líquids a granel que va disminuir en un 6,7% a causa del descens del gas natural i les gasolines.
 Per la seva banda, els granels sòlids van créixer 3,4 milions de tones (14,1%);  els automòbils 374.984 unitats (16,9%);  transport de passatgers 993.047 persones (30,6%).
 Ara bé, en comparar les dades recents a tall setembre del 2021 amb les xifres registrades abans de la pandèmia, els percentatges de variació canvien.
 Per exemple i respecte al mateix període del 2019, creixen els granels sòlids (9,6%), disminueixen els líquids (-24%).  Els automòbils (-54%) i la mobilització de passatgers (-73%), encara que en la mesura que ha transcorregut aquest any, s’ha anat escurçant la distància entre les xifres.
 Pel que fa al primer soci comercial del port de Barcelona, ​​la Xina ho continua sent.  De fet, durant els primers nou mesos del 2021, va registrar un increment de l’intercanvi de contenidors del 21%.
 El segon gran soci de l’enclavament és els Estats Units (+15,8%), segueix Turquia (+17,1%), després l’Índia (+28,5%) i de seguida Unió dels Emirats Àrabs (+11,5%).

Els creuers al port de Barcelona

Cal destacar que, per primera vegada durant l’any, al setembre es va recuperar l’activitat de creuers al port, amb la qual cosa va superar la xifra total de passatgers mobilitzats des de la reactivació de l’operació el juny del 2021.
 Comparativament fins al març del 2020 (quan es determina estat d’alarma per la pandèmia), es van registrar 198.842 passatgers.  Al setembre del 2021 l’acumulat de viatgers va assolir els 213.619, registrant-se un increment del 7,4%.

Continua el pla de recuperació

Si bé l’autoritat portuària de Barcelona ja havia començat a implementar el seu Pla de Recuperació 2021, actualment s’està concentrant en les mesures i els paquets d’ajudes econòmiques extraordinàries per al 2022 que s’estima que siguin de 19,7 milions d’euros.
Algunes de les ajudes per al proper any:
  •  Reducció dels coeficients correctors de les taxes a la mercaderia i al passatge amb rebaixes per als clients del Port de Barcelona estimades en 3,8 milions d’euros durant tot el 2022.
  •  Aplicació de bonificacions per als concessionaris de terminals de contenidors, multipropòsit, ro-ro i automòbils.  Les rebaixes de les taxes docupació durant el 2022 sestimen seran de 2,5 milions deuros.

Estació logística d’Amazon crearà 33% més llocs de treball a Tarragona

Amb la novena estació logística a Catalunya i la primera a la província de Tarragona (Constantí), Amazon crearà més feina del que preveu aquesta nova infraestructura logística a Tarragona.

Aquesta primera estació del reconegut Marketplace va començar a operar a mitjans d’octubre del 2021. És un centre d’última milla que compta amb més de 9.000 metres quadrats de superfície i és de construcció sostenible.
 Comptarà fins i tot amb 120 empleats i preveu la creació d’uns 300 llocs de treball addicionals per ser ocupats per repartidors locals.  Aquesta xifra representa més de 33% llocs de treball directes i un 50% més de llocs de treball indirectes definits inicialment.
 L’estació logística a Tarragona se suma als centres que ja té Amazon a Catalunya: tres centres logístics, un de distribució, un centre urbà (Amazon Fresh) i tres estacions logístiques similars a les que va començar a operar a Constantí.
 Catalunya també té un Seller Support Club i un Centre de Desenvolupament de Programari dAmazon.

 L’objectiu principal de l’estació de Tarragona

 El que busca el gegant del comerç electrònic és impulsar a través d’aquesta estació logística la gestió d’última milla de les comandes i accelerar els lliuraments.
 L’operació s’enfortirà gràcies al fet que també treballarà amb sis empreses de repartiment locals amb qui té aliances estratègiques.
 El centre logístic donarà servei als clients de la ciutat i els voltants, millorant la repartició d’última milla.
 El procés consisteix a enviar els paquets a una estació logística (com ara Tarragona), des dels centres logístics i de distribució d’Amazon propers.  Pas següent, les empreses de transport local amb els seus propis vehicles de repartiment van a l’estació logística, recullen el producte i el lliuren als clients.
 Matias Bartolini, Manager de l’estació logística del polígon industrial de Constantí, va manifestar que la companyia està molt satisfeta d’haver invertit a Tarragona per crear la primera estació logística a la província.  Gràcies a això, afegeix, “es podran fer lliuraments eficients als nostres clients ia més, crear desenes dʻoportunitats de treball”.

 Una construcció sostenible

 L’edifici de l’estació logística de Tarragona d’Amazon té una coberta i un revestiment fabricats amb materials d’alta qualitat que ofereixen aïllament i eficiència energètica.
 També compta amb 500 metres quadrats al terrat per a instal·lació de panells solars fotovoltaics, els quals produiran 100 kWp d’electricitat.
 L’edifici utilitza il·luminació LED, així com claraboies i gran quantitat de finestres que proporcionen una bona quantitat de llum natural, complementada per la il·luminació artificial quan es requereixi.
 Totes les estacions logístiques d’Amazon es dissenyen per atendre futures necessitats d’aparcament de vehicles elèctrics de repartiment.
 Per això, la infraestructura compta amb la disposició física, el disseny elèctric i l’optimització d’espais que garanteixin flexibilitat i escala a mesura que la flota de vehicles de repartiment a futur sigui completament elèctrica.
 Amb aquesta nova superfície logística Amazon fa presència a la regió amb millors entregues als clients i amb noves oportunitats de feina.