Generalitat licitará gestión de terminal intermodal en Girona

 Per aconseguir el màxim rendiment de la terminal intermodal de Vilamalla (Girona) i estar preparats per a l’arribada del Corredor Mediterrani el 2023, Cimalsa i el port de Barcelona van confirmar l’obertura de la licitació per gestionar la terminal.
 L’anunci ho va fer el secretari de Territori i Mobilitat de Catalunya, Isidre Gavín, durant la tercera Jornada sobre transport ferroviari de mercaderies organitzada per la BNEW a començament d’octubre del 2021.

La decisió de gestionar les instal·lacions ferroviàries de Vilamalla es fonamenta que és una superfície logística estratègica gràcies a la proximitat amb França.  Amb això es busca ajudar a regionalitzar certes parts de la indústria.
Per part seva, Enric Ticó president de Cimalsa, ha indicat que després de diversos anys d’intentar comercialitzar la terminal, al juny van rebre diferents ofertes d’empreses internacionals que busquen alternatives de transport sostenible.  En aquest sentit, Vilamalla pot satisfer les expectatives públiques i privades relacionades amb el tren de mercaderies.

El suport dels ports de Catalunya

 Enmig de l’anunci, Isidre Gavín secretari de Territori i Mobilitat de Catalunya, va lamentar que durant els darrers anys es van efectuar importants inversions en alta velocitat per a transport de passatgers, però no una considerable per al ferrocarril de mercaderies.
 Ara la iniciativa pública i privada s’ha conscienciat en la necessitat de fer eficient aquesta terminal.
 En aquest sentit, els representants dels dos ports més importants de Catalunya van reconèixer la necessitat de treballar en conjunt per prioritzar la logística multimodal.
 Josep Maria Cruset, president del port de Tarragona, va destacar durant l’esdeveniment que han invertit 75 milions d’euros en tres línies d’actuació en el marc del pla estratègic Horitzó 2023 així:
  1.  La renovació de la terminal intermodal de La Boella amb recursos de 25 milions d’euros.
  2.  La construcció de la terminal intermodal de Guadalajara-Marchamalo amb 15 milions d?euros.
  3.  La Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) amb una inversió de 35 milions deuros.
 Així mateix, Jordi Torrent, cap d’Estratègia del port de Barcelona, ​​va destacar la gestió amb èxit de Barcelona que per a finals de l’any estima assolir unes 10.000 circulacions de trens.  Atribueix l’èxit a una encertada integració de tots els actors que intervenen en la gestió: operadors logístics, empreses ferroviàries, armadors i terminals portuàries i interiors.
 Tot i això, Torrent ha afirmat que una de les prioritats per als propers anys és enfortir el trànsit ferroportuari de contenidors a la llarga distància, ja que el recorregut a curta distància està dominat per la carretera.
 A aquest repte també s’uneix aconseguir un trànsit més gran de granels sòlids per ferrocarril i augmentar els trànsits ferroviaris internacionals.
 Durant la jornada de la BNEW també es va destacar que el transport multimodal i les autopistes ferroviàries que (implementades ja a diversos països europeus), revolucionaran la logística en els propers anys.  Fins i tot es buscarà aprofitar el ferrocarril per transportar semiremolcs.
 Finalment, Enric Ticó, president de Cimalsa, va confirmar que en els propers dos mesos es procedirà a obrir el concurs per a la gestió de la terminal intermodal de Vilamalla.

Gasnam: el gas natural és essencial per descarbonitzar el transport de mercaderies

A mitjans de setembre a Madrid es va dur a terme el “Green Gas Mobility Summit”, esdeveniment que va congregar a representants de el Govern nacional i membres de diferents sectors associats a la mobilitat sostenible a Espanya.

Des de la inauguració de la jornada, els participants van insistir en la necessitat d’implementar l’hidrogen i de l’biogàs al sector com a combustibles neutres en emissions de carboni.

No obstant això, en el marc de la inauguració de l’esdeveniment, es va evidenciar la consolidació de el gas natural com l’alternativa més immediata i real que permeti una veritable descarbonització del transport pesat per mar i carretera.

En aquest sentit, Gasnam, associació ibèrica per a la mobilitat sostenible, espera que el govern lideri la implementació d’un sistema de garanties d’origen per als gasos renovables.

L’objectiu final és aconseguir el suport decidit per permetre la penetració dels gasos renovables a el sector transport.

L’ús de l’GNL i altres combustibles en el sector

Segons l’Associació, el nombre de camions matriculats que fan servir GNL per mobilitzar-ha crescut en un 33% en el que va corregut de 2021. Per la seva part en el sector marítim les comandes a nivell global de vaixells que utilitzin GNL van aconseguir arribar a un 30% del tonatge ja contractat.

Gasnam indica que aquests camions i vaixells es troben a prop de complir amb les zero emissions netes de CO2 gràcies al biometà.

En aquest sentit l’Associació confia que el Govern impulsi activament a través dels fons Next Generation, la implementació d’un sistema de garanties d’origen per als gasos renovables i aquest tipus de combustibles.

També considera necessari invertir en investigació i desenvolupament per a enfortir la cadena de valor.

Avenços d’empreses de el sector

Durant la primera jornada de l’esdeveniment, la secretària general de Transports de Govern, María José Rallo, va exaltar a empreses com Enagás, que va avançar el seu compromís de neutralitat en carboni a 2040 ia inicis d’any va posar en funcionament juntament amb altres socis, la primera hidrogenera a 700 bars de país.

També va destacar la signatura amb Naturgy i Exolum de la primera gran aliança d’hidrogen per a corredors de mobilitat a Espanya.

Per la seva banda, CNH Industrial va recordar les estratègiques oportunitats que ofereix el gas natural com un adequat pont cap a l’ús del biometà.

El paper protagonista de el gas natural a la descarbonització del transport

Segons un estudi de PwC, la penetració del 25 al 40% de biogàs en el transport per carretera, ajudaria a la reducció de tres a set milions de tones de CO2.

Així mateix, Natural & bio Gas Vehicle Association, estima que el canvi a vehicles a gas serà una de les principals raons per aconseguir que el 2030 es redueixi en un 30% l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.

En aquest sentit, la descarbonització podrà ser una realitat en la mesura que s’afavoreixi l’ús de combustibles alternatius com el gas natural. Si s’incentiva el seu ús, s’aconseguiran unes emissions mitjana de 95 g / km de CO2.

Comissió Europea destinarà € 100 milions per a aparcaments de camions

Per tal de millorar aparcaments ja existents de vehicles pesats o finançar la construcció de nous, la Comissió Europea va llançar una convocatòria per accedir a 100 milions d’euros que pretenen millorar la xarxa de zones segures d’aparcament de camions.

La Federació de Treballadors de l’Transport d’Europa, ETF i la International Road Union, IRU, es van mostrar complaguts amb la convocatòria de 100 milions d’euros d’Connectar Europa o Connecting Europe Facility, CEF.

Les dues organitzacions també esperen amb confiança que la convocatòria es repeteixi durant els pròxims tres anys per complir amb el compromís de la UE de finançar aquestes infraestructures amb més de 600 milions d’euros.

La ETF i la IRU van manifestar que les prioritats d’inversió estan dirigides a desenvolupar nous espais segurs per aparcar camions.

Aquests aparcaments seran construïts més o menys a cada 100 quilòmetres de distància a la xarxa de carreteres de la TEN-T.

Així mateix, la inversió buscarà realitzar millores en les zones ja existents en matèria de seguretat i optimització de serveis en les àrees de descans.

La situació actual i perspectives positives

En l’actualitat només hi ha unes 300.000 places per aparcar vehicles pesants a la Unió Europea, amb la qual cosa s’evidencia un dèficit significatiu incapaç de satisfer la demanda total.

La IRU a més indica que només un 3% de les places d’aparcament existents (unes 7.000), es troben ubicades en zones certificades segures.

De fet, la International Road Union va manifestar que aquest nou finançament per a les zones d’aparcament de vehicles pesants és una bona notícia per al transport per carretera. Amb això esperen que es doni obertura a nous projectes en col·laboració amb les parts interessades de el sector i aconsegueixin postular-se a la convocatòria de la Unió Europea.

Per la seva banda, la Federació de Treballadors del Transport d’Europa, ETF, ha indicat que al crear noves àrees d’estacionament i / o millorar les ja existents amb aquesta inversió, s’oferiran als transportistes suficients àrees d’estacionament protegides i segures, amb instal·lacions adequades que millorin les condicions de treball dels conductors.

La convocatòria sorgeix com a resposta de la Unió Europea a la demanda de les associacions de logística i transport. Membres de el sector com a proveïdors logístics, associacions de transitaris, operadors i companyies d’assegurances i operadors de carretera veuen amb optimisme aquest avanç cap a la construcció d’estacionaments segurs per a camions a la UE.

A través de la convocatòria també s’aconseguirà la construcció d’aparcaments amb regles comunes i clares que busquen implementar estàndards de protecció, comoditat i seguretat per a totes les àrees.

Les associacions de el sector també van destacar que aquestes zones ajudaran els conductors de camions d’Europa a aparcar en zones adequades i segures. Fins i tot els ajudaran a evitar el robatori de la càrrega que lamentablement està augmentat en els països de la Unió, portant pèrdues a les empreses i riscos als conductors.

La convocatòria de propostes de la Comissió Europea finalitzarà el 19 de gener de 2022.

 

 

 

La resiliència de les cadenes logístiques en el nou món

Clúster Logístic de CatalunyaAlineem estratègies i sumar esforços per potenciar l’activitat industrial a les pimes | Alineamos estrategias y sumar esfuerzos para potenciar la actividad industrial en las pymes.

VIIA reabre servicio de autopista ferroviaria en Barcelona

El servei d’autopista ferroviària de VIIA (grup francès SNCF), reprendrà el 2022 l’operació de la seva autopista ferroviària des de Barcelona. La novetat és que deixarà enrere les locomotores de doble tracció de Renfe a Le Perthus i posarà en funcionament les noves locomotores Captrain.

Després de la pandèmia, el servei es reprendrà amb la finalitat de poder creuar el tram internacional del Pertús amb trens de 750 metres, però amb una sola locomotora.

Abans de la pandèmia, l’autopista ferroviària operava mitjançant la doble tracció de les locomotores de Renfe. No obstant això, això implicava l’ús de dues locomotores que generaven grans sobrecostos.

Fins i tot els combois havien de descompondre o compondre a la terminal de VIIA a Le Boulou (França), ja que era impossible treballar amb trens de 750 metres des del tram internacional cap a Espanya.

A partir de 2022, els models Euro6000 de Stadler i operats per Captrain Espanya, permetran oferir un servei amb major potència d’arrossegament, més rapidesa i fiabilitat.

També es contempla incrementar les freqüències a un major nombre en comparació a les que operaven abans de la crisi sanitària.

La demanda actual

Daniel Lebreton, director comercial de VIIA, va manifestar que s’ha incrementat la demanda de transport fins a Barcelona. Per això, les dates per tornar a la terminal de Can Tunis es definiran a l’octubre d’aquest any segons la viabilitat de la demanda.

Daniel Lebreton també afirma que l’autopista ferroviària ha generat un gran interès en els últims mesos a causa principalment, a la falta de conductors i a l’increment de l’preu de el combustible.

Així mateix admet que hi ha una demanda creixent de transportistes per part de països europeus, a l’igual que de Lituània, Bulgària i Romania, entre d’altres.

VIIA va suspendre la seva activitat des de la Ciutat Comtal al març de 2020 i està treballant perquè a inicis de 2022 s’aconsegueixi el complet restabliment de el servei.

Nou impuls per a la terminal d’autopista ferroviària al port de Barcelona

Pel que fa a la futura terminal d’autopista ferroviària al port de Barcelona, el director comercial del VIIA estima que no hi ha avenços recents pel fet que el projecte va quedar recentment en “stand-by“.

No obstant això, opina que és el “millor moment per reanimar el projecte”, a causa de la gran demanda en el mercat per aconseguir pujar semiremolcs a el tren.

Per la seva banda, VIIA busca reprendre l’operació de les autopistes ferroviàries a Espanya particularment a l’enllaç des de Barcelona, fins i tot abans d’estendre cap a altres punts, com el mercat de València.

En aquest sentit, altres opcions a mitjà termini serien l’operació d’una línia ferroviària entre València i Múrcia o entre Madrid i València.

Pel que fa a les rutes represes a Europa, l’operador intermodal va reiniciar la feina de casa al juliol de 2021, activant la connexió entre Poznan (Polònia) i Espanya a través de Luxemburg i la terminal del Voló.

Els trens que opera VIIA estan entre els més llargs d’Europa amb capacitat per arribar a transportar fins a 2.300 tones.

Port de Tarragona va completar la seva major càrrega d’exportació d’aliments fins ara

Amb una càrrega de 46.200 tonelades d’alfals de l’empresa Noatum a bordo del buque Astra Perseus, el port de Tarragona va completar l’operació major d’exportació agroalimentària de tota la seva història.

La càrrega es va efectuar en el moll tarraconense de Castella Oest en un temps recent de 45 hores i el seu destí és el sud-est asiàtic.  Aquest moll està especialitzat en operacions amb aquest tipus de mercaderies.
Antes d’aquesta operació, les càrregues màximes registrades en el històric d’entrades i salades del port de Tarragona, només havien assolit les 30.000 tonelades.
Una vegada més es confirma que el hub logístic de Tarragona és la principal porta d’accés al país d’aquest tipus de productes.  Els seus usuaris finals son les empreses del sector guanyador d’Aragó, Lleida i les comarques de Barcelona.

Perspectives de recuperació

El port de Tarragona estima que amb el comportament de l’operació és possible recuperar les xifres de l’entrada i sortida de productes agroalimentaris i superar la cota dels 30 milions de tonelades.
De fet, el transport de aquestes mercaderies és un dels tràfics més importants a la zona, ja que hi ha empreses guanyadores i agrícoles que utilitzen el recinte portuari per a les seves exportacions.
Així mateix i en el que va corregir de 2021, les harines, cereals, forrajes i pensaments, son les mercaderies que més incrementen l’operació del port en més de 2,4 milions de tonelades.
Específicament amb l’alfals, l’autoritat portuària de Tarragona va moure 115.000 tonelades durant l’any 2020. Per 2021 ja s’ha registrat el moviment de 80.000 tonelades sense contar amb aquest últim cargament que portarà a superar les xifres de l’exercici anterior.
L’autoritat ha manifestat que “a pesar de la pandèmia, la recuperació va començar a evidenciar-se des d’agost de l’any passat amb l’augment de tots els tràfics fins i tot des del cinquè mes de l’any”.
Respecte a això, les dades de l’operació de maig de 2021 es veuran que es van mobilitzar 2,5 milions de tonelades (37,6% més que en 2020), però un 16,6% menys en comparació al 2019 en el mateix mes  .
En quant als sòlids a granel es registra en aquest mateix mes un augment interanual del 123%, superant les 569.000 tonelades en el mes de maig, després d’un abril de 2021 poc destacat.
El port també aposta per la recuperació mitjançant l’augment de la càrrega general, amb un increment del 71,5% en maig en comparació al mateix mes de 2020, amb 194.315 tonelades.

El Port de Tarragona: un enclavament de gran activitat

Tot es deu a un compte a més de la infraestructura portuària per a trànsit marítim, amb una excel·lent accessibilitat ferroviària a totes les instal·lacions de trànsit i una posició geoestratègica privilegiada que permet oferir un servei òptim tot l’any.
Encara s’observa el fantasma de la pandemia, segons el pla d’inversions del port de Tarragona 2020-2024, es projectarà destinar més de 330 milions d’euros amb el fin de millorar la connectivitat i l’accés del port amb la zona centre peninsular.

1 de cada 10 lliuraments d’Ikea ​​a Barcelona es farà amb una furgoneta elèctrica

Ikea, companyia sueca de mobles, continua en el procés d’ampliació de la seva flota elèctrica per al servei de repartiment a Barcelona.  De fet, adquirir 10 furgonetes elèctriques amb zero amb les que busca evitar la producció de 88 tones anuals de CO2 i duplicar el percentatge de lliuraments ara sense emissions.

Gràcies a l’adquisició d’aquests vehicles que reforça la seva flota ja existent, Ikea realitzarà una de cada deu lliuraments a la capital catalana mitjançant furgoneta elèctrica.
 La companyia estima que per al proper quadrimestre de l’any, podrà realitzar un 10% dels seus desplaçaments amb furgonetes elèctriques aconseguint un total de més de 2.000 enviaments mensuals.

 Millores en la seva cadena de subministrament

 La companyia sosté que va aconseguir adaptar la cadena de subministrament als nous formats de el sector perquè el client tingui una millor experiència.
 A partir d’aquest objectiu espera per 2025, aconseguir que el 100% de la seva flota sigui zero emissions.  Actualment el 34% de la flota d’automòbils que té a Espanya, ja sigui llogada o pròpia, és elèctrica i el 38% híbrida.
 La firma sueca després de diverses proves pilot, va aconseguir evidenciar resultats molt positius que els va impulsar a seguir incorporant vehicles elèctrics a la seva operació.
 Una de les proves pilot la va efectuar amb vuit furgonetes elèctriques amb les quals va aconseguir evitar l’emissió de 70 tones de CO2 a l’atmosfera.  Així mateix, gairebé el 14% de les comandes de tot Catalunya es van lliurar a través d’aquests vehicles.
 Mitjançant un comunicat de premsa, Ikea manifesta que aquest és un compromís ambiciós que s’adapta als canvis en les formes de compra i l’impuls del digital.
 D’aquesta manera, la cadena de mobiliari i decoració apunta a aconseguir un transport zero emissions que serà progressiu any rere any, així:
 ● Per a juny de 2020, buscarà arribar al 20%.
 ● Per a juny de 2023, el 40%.
 ● Per a juny de 2024, el 80%.
 ● Per a juny de 2025, entre un 95% / 100%.

 Ikea: climàticament positiva

 L’empresa de mobles busca per 2030 aconseguir ser climàticament positiva.  Per aconseguir aquest objectiu es va recolzar en l’especialista en mobilitat elèctrica Quantron AG que li subministra els vehicles elèctrics ecològics.
 El model elèctric Q-Light de Quantron va ser provat al juny a les instal·lacions de centre logístic de la companyia.  Es va comprovar l’abast de 170 km, una potència màxima de càrrega de 70 kW i una potència d’accionament de 100 kW.
 La font d’electricitat dels vehicles es genera amb sistemes fotovoltaics, energia 100% renovable.
 El fundador i director executiu de Quantron AG, Andreas Haller, manifesta que Quantron està complaguda de donar suport a Ikea amb l’experiència i coneixement en la mobilitat i lliuraments sense emissions.
 El pas d’Ikea ​​a la mobilitat elèctrica, és un senyal molt important per al país i a nivell internacional per aconseguir un futur més verd al planeta.
 Gràcies a la seva xarxa internacional i a l’experiència Quantron impulsa a diverses companyies a que aconsegueixi un transport de mercaderia sense emissions.

 

Com serà el futur de les autopistes sense peatge?

El Gremi de Transports i Logística de Catalunya s’estima en uns 2.000 euros a l’any l’estalvi que s’aconseguirà per camió de transport a causa de l’eliminació dels peatges a l’AP-2 i l’AP-7, dues de les principals vies per al transport  internacional.

 L’estalvi també és per als altres vehicles pesants que transiten per la zona, ja que des de 2012 hi ha un desviament obligatori des de la N-II que els obliga a utilitzar les vies de peatge per motius de seguretat viària.
 L’eliminació es va dur a terme l’1 de setembre, però la mesura pot ser només temporal en el cas que el Govern aconsegueixi aprovar el projecte de taxa de pagament per ús, per a la xarxa d’alta capacitat de l’Estat.
 Així mateix, Raquel Sánchez, ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, va defensar la idea de la temporalitat, ja que el considera un “mecanisme just” per a sufragar les cada vegada més enormes despeses que implica el manteniment d’aquesta xarxa viària, una de  les més extenses de la Unió Europea.
 S’estima que per aquestes vies circulen diàriament uns 12.000 vehicles industrials, cap a la frontera de La Jonquera.

 L’eliminació de peatges i els seus avantatges

 Per la seva banda, el Gremi de Transports i Logística de Catalunya considera que l’eliminació dels peatges de les autopistes és una bona aportació tant per a la millora de la seguretat viària, com per afavorir la descongestió de la xarxa viària nacional.
 L’altre avantatge és que des d’ara els conductors de carreta podran triar transitar una o altra via, no basats només en criteris econòmics com fins ara, sinó principalment en funció de la destinació a què es dirigeixi o de la distància a recórrer per arribar-hi.
 Gràcies a la gradual alliberament de peatges a les autopistes, s’aconseguirà rebaixar de forma significativa l’actual facturació que els transportistes a Espanya i Catalunya han d’assumir per aquest concepte.
 El Gremi també destaca que ja durant més de cinc dècades les empreses concessionàries que han gestionat aquestes vies, ja han aconseguit a la data amortitzar la inversió de construcció i manteniment fins a 50 vegades mitjançant el lloc segur de peatges.
 Amb això, consideren satisfactori que un cop vagin vencent els contractes de concessió, també s’alliberin de peatges nous trams d’autopistes a Espanya.

 Els peatges actualment al país

 A la data encara Espanya compta amb un total de 3.223 quilòmetres de pagament en 39 carreteres de la xarxa viària nacional.  Només 21 províncies espanyoles es troben lliures de vies de peatge.
 No obstant això, durant els últims anys en diversos trams en diferents vies s’han anat expirant les seves concessions, amb la qual cosa han passat a formar part de la xarxa pública estatal.
 Un exemple d’això és que a finals de l’any 2018 va vèncer la concessió de l’autopista AP-1 Burgos-Armiñón (84 quilòmetres de longitud) quedant lliure de peatge.  Al gener de 2020 va succeir el mateix amb les autopistes AP-7 entre Alacant i Tarragona (474 ​​quilòmetres), i l’AP-4 entre Sevilla i Cadis (94 quilòmetres).

 

Informe “La transició cap a una mobilitat més intel·ligent i sostenible”

Clúster Logístic de CatalunyaAlineem estratègies i sumar esforços per potenciar l’activitat industrial a les pimes | Alineamos estrategias y sumar esfuerzos para potenciar la actividad industrial en las pymes.

Logística i noves tecnologies

Clúster Logístic de CatalunyaAlineem estratègies i sumar esforços per potenciar l’activitat industrial a les pimes | Alineamos estrategias y sumar esfuerzos para potenciar la actividad industrial en las pymes.