Prologis impulsa Zona Franca 4.0 amb una plataforma logística sostenible i d’avantguarda

/by

L’ecosistema logístic de Barcelona torna a reforçar-se amb una inversió de llarg recorregut. El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) ha adjudicat a Prologis una parcel·la de 20.147 metres quadrats en ple cor de la primera corona logística de la ciutat, un moviment que reforça el paper de la capital catalana com un dels principals hubs logístics del sud d’Europa.

L’adjudicació, signada per un període de 40 anys en règim de lloguer, donarà lloc a un ambiciós desenvolupament sota el nom de Zona Franca 4.0, la construcció del qual arrencarà en el segon trimestre de 2026 i el lliurament del qual està prevista per a principis de 2027.

Un projecte pensat per al present… i el futur

La plataforma logística tindrà 20.000 m² construïts i estarà dissenyada des de zero sota els principis de sostenibilitat, eficiència operativa i benestar laboral. Comptarà amb dos mòduls simètrics, 17 molls de càrrega, dues rampes d’accés i una altura lliure d’11 metres, característiques que permetran adaptar l’espai a diferents tipologies de clients i operacions.

Sectors com el comerç electrònic, el farmacèutic, l’alimentació i la logística portuària vinculada al Port de Barcelona o a Mercabarna estan en el focus del disseny, pensat per a donar resposta als fluxos logístics actuals i futurs.

Segons Cristian Oller, Head of Asset Management per al sud d’Europa en Prologis, “Barcelona és una porta estratègica al Mediterrani i un dels principals hubs logístics europeus”, i aquesta operació suposa una fita en la seva estratègia de creixement sostenible a Catalunya.

Sostenibilitat com a element estructural

Un dels grans diferencials de Zona Franca 4.0 serà la seva aposta decidida per la sostenibilitat. L’edifici aspira a obtenir les certificacions BREEAM Excellent i WELL Gold, la qual cosa el posicionarà com un referent en logística verda i benestar laboral.

Entre les solucions que inclourà el projecte destaquen:

  • Una instal·lació fotovoltaica de 700 kWp, integrada en un sistema d’emmagatzematge amb bateries i microgrid.

  • Infraestructura de recàrrega elèctrica per a flotes.

  • Sistemes de recollida i reutilització d’aigües pluvials.

  • Paviments drenants verds, pensats per a millorar la gestió hídrica.

  • Zones verdes enjardinades i una pista de pàdel, alineades amb el concepte PARKlife de Prologis, que promou entorns de treball saludables i equilibrats.

Aquest enfocament sostenible no és només un gest simbòlic. Reflecteix un canvi profund en la manera d’entendre la logística: ja no n’hi ha prou amb moure mercaderies ràpid; també cal fer-ho bé, de manera responsable i cuidant a les persones.

Un enclavament estratègic amb alta demanda

La parcel·la adjudicada, situada al Carrer D, 38-40 del Sector C de la Zona Franca, està envoltada per instal·lacions d’empreses com a DB Schenker i Bergé, i es troba a escassos metres dels molls del Port de Barcelona. Es tracta d’una ubicació molt cotitzada per la seva proximitat a infraestructures clau i la seva escassetat de sòl logístic disponible.

De fet, el propi CZFB va rebre múltiples manifestacions d’interès des que va posar en licitació aquesta parcel·la, al maig de 2025. Segons els plecs, l’operació implica un desemborsament mínim estimat en 21,5 milions d’euros, considerant la renda basi fixada en 26,65 euros/m² a l’any durant les quatre dècades del contracte, encara que tot apunta al fet que l’oferta final de Prologis haurà superat aquesta xifra.

Més que metres: competitivitat per al territori

Des del Clúster Logístic de Catalunya celebrem aquest tipus de projectes que augmenten la capacitat operativa de la regió sense comprometre la sostenibilitat. Zona Franca 4.0 no és només una nau. És una mostra de com les aliances públic-privades ben plantejades poden millorar la infraestructura logística, atreure inversió estrangera i generar ocupació de qualitat.

A més, iniciatives com aquesta reforcen la posició de Barcelona en el mapa logístic europeu, en un context en el qual la competència entre hubs s’intensifica, i on només sobreviuran aquells que sàpiguen combinar eficiència, tecnologia i compromís mediambiental.

Prologis aposta per Catalunya amb visió de llarg termini, i aquesta és una excel·lent notícia per a tot el sector logístic del territori.

Un altre macroaeroport? Cal mirar cap a Alguaire i no repetir errors

/by

El president del Clúster *Logístic de Catalunya, Ignasi *Sayol, posa sobre la taula una visió valenta i descentralitzadora per al futur del transport aeri de càrrega

Té sentit continuar apostant per ampliar El Prat mentre la resta del territori es queda mirant? Aquesta és una de les preguntes clau que llança Ignasi *Sayol, president del Clúster *Logístic de Catalunya, en una recent entrevista publicada per Diari del Port. La seva resposta no deixa lloc a dubtes: “No podem repetir els errors del passat. Catalunya necessita més visió estratègica i menys baralles per un tros de pista.”

Alguaire aereopuerto

Una alternativa amb sentit: Lleida-Alguaire

Enfront de la saturació de l’Aeroport de Barcelona, *Sayol proposa mirar cap a un altre punt del mapa que molts han passat per alt: l’Aeroport de Lleida-Alguaire. El motiu? No és només una qüestió de relleu polític o simbòlic. Alguaire ja compta amb la segona pista més ampla d’Espanya, després de Barajas, i un entorn que facilita l’expansió sense generar conflictes urbanístics ni mediambientals greus.

“Té tot el sentit del món que Alguaire es converteixi en el referent logístic de càrrega aèria del sud d’Europa”, explica *Sayol. I per a reforçar la idea, recorre a una analogia potent: “Pot ser el nostre Memphis”, en referència a la ciutat estatunidenca que funciona com el gran centre d’operacions de *FedEx.

Però no es tracta només d’una qüestió d’espai o pistes. La ubicació també juga a favor. L’entorn de Lleida ofereix accessibilitat, potencial intermodal, sòl industrial disponible i una comunitat logística en creixement. I cosa que és encara més important: la possibilitat de descongestionar altres infraestructures.

Un problema d’altura al Prat

En aquest sentit, *Sayol llança un advertiment que no sol estar en el focus del debat públic. “L’ampliació del Port de Barcelona està començant a xocar amb el creixement de l’aeroport”, assenyala. Per què? Perquè els vaixells són cada vegada més alts, les grues també, i això afecta directament a l’espai aeri necessari per a les operacions aeroportuàries.

És a dir, hi ha una competència silenciosa entre dues infraestructures que es necessiten mútuament, però que també es condicionen. I des del Clúster s’insisteix que és el moment de pensar a llarg termini i no improvisar pegats cada vegada que una infraestructura arriba al seu límit.

Infraestructures viàries: l’eterna promesa

Un altre tema que preocupa, i molt, des del Clúster *Logístic de Catalunya és l’estat de la xarxa viària. *Sayol no amaga el seu malestar: “Les autopistes i autovies no estan ben mantingudes. Falta inversió, però també voluntat política.” Des de fa anys s’ha proposat l’eurovinyeta , un sistema de pagament intel·ligent per als vehicles de transport pesat que permeti reinvertir directament en el manteniment de les vies.

No obstant això, el missatge que es rep des de Madrid és un altre: “A l’hora de negociar els pressupostos generals, el transport i la logística segueixen sense tenir veu ni prioritat”, lamenta *Sayol.

El ferrocarril, una peça oblidada del puzle

Més enllà de la carretera i l’aire, el tren continua sent una promesa per complir. Però des del Clúster no es perd l’esperança. *Sayol recorda una frase de l’enginyer francès Louis Armand: “Si el ferrocarril sobreviu al segle XX, serà el transport del segle XXI.” I encara que soni a lema optimista, té molt de realisme.

Per això, insisteix que és necessari accelerar els desenvolupaments intermodals. Cimalsa ja ha plantejat projectes a Lleida, el Penedès, les *Terres de l’*Ebre o Vilamalla, però els temps continuen sent massa lents. *Sayol proposa fixar terminis concrets, establir compromisos i, sobretot, coordinar a les diferents administracions.

Una anomenada a l’acció des del Clúster

Des del Clúster *Logístic de Catalunya, el missatge és clar: cal pensar Catalunya com un ecosistema logístic complet, no com un sol node sobredimensionat. La càrrega aèria no pot dependre només del Prat, igual que el transport terrestre no pot continuar sostenint-se en autopistes col·lapsades o infraestructures improvisades.

Ignasi *Sayol representa una veu ferma i amb experiència en el sector. No sols assenyala els problemes, sinó que planteja solucions concretes i viables, sempre amb una mirada oberta al territori i al futur. Alguaire no és una utopia. És una oportunitat real i necessària, si es compta amb el suport institucional adequat.

I, sobretot, si s’entén que la logística no és un tema secundari. És una peça clau per al desenvolupament econòmic, la sostenibilitat i la competitivitat de tot el país.

Pots llegir l’articulo *aqui: “Alguaire té molt sentit com a aeroport de càrrega: pot ser el Memphis de Catalunya”

Consum accelera la seva expansió logística a Catalunya amb una inversió de 220 milions

/by

La cooperativa de supermercats Consum ha trepitjat l’accelerador a Catalunya. I no ho fa amb tímids passos, sinó amb una inversió estratègica de 220 milions d’euros fins a 2027, destinada a reforçar la seva xarxa comercial i, sobretot, la seva infraestructura logística en un dels territoris clau per al seu negoci. Catalunya ja representa més del 20% de la seva facturació i es consolida com el seu segon mercat més fort després de la Comunitat Valenciana, el seu lloc d’origen.

Consum

Més botigues, més logística, més territori

El pla presentat pel seu director general, Antonio Rodríguez, a Barcelona, deixa clar l’enfocament dual: creixement comercial i expansió logística. D’una banda, Consum preveu obrir 60 nous supermercats, dels quals 18 seran propis sota la marca Consum, i la resta, franquiciats sota l’ensenya Charter, especialitzada en formats urbans i turístics.

Per un altre, el gruix de la inversió se centrarà en l’ampliació de la seva plataforma logística a la Zona Franca de Barcelona i el desenvolupament d’un nou gran centre de distribució a Montcada i Reixac.

“Catalunya és una aposta ferma per a la cooperativa. És un mercat molt competitiu, però també una de les regions més dinàmiques econòmicament d’Europa”, va afirmar Rodríguez. I raó no li falta: la comunitat presenta menor taxa d’atur que la mitjana espanyola i europea, una economia diversificada i un entorn favorable per a la logística d’última generació.

La Zona Franca, nucli de creixement

Dins dels plans a curt i mitjà termini, l’ampliació de la plataforma logística a la Zona Franca de Barcelona és el gran moviment del tauler. Consum construirà:

  • Una nau refrigerada de 2.700 m².

  • Un magatzem amb nau de suport de 11.500 m², que inclourà una sitja automatitzada d’última generació.

  • Una nau addicional de 40.000 m² per a productes refrigerats i congelats.

  • Una nau de 8.800 m² destinada a logística inversa, en línia amb el seu compromís per l’economia circular.

Aquestes instal·lacions permetran a Consum millorar l’eficiència de les seves operacions i respondre amb més agilitat a la creixent demanda. A més, se sumen a una infraestructura logística ja consolidada en un dels enclavaments més estratègics del primer anell logístic de Barcelona, amb connexions directes al port, a l’aeroport i a les principals vies de transport terrestre.

Montcada i Reixac: el gran projecte a 10 anys

Però si el pla 2022-2025 sembla ambiciós, la gran aposta logística de Consum està encara per arribar. La cooperativa ha confirmat la seva intenció de desenvolupar un nou centre logístic de 100.000 m² en els terrenys adquirits a Montcada i Reixac, que es convertiria en un dels nodes de distribució més rellevants de Catalunya.

Aquest projecte, amb una inversió estimada d’altres 200 milions d’euros, encara està pendent d’autoritzacions, però la seva posada en marxa permetrà substituir les actuals instal·lacions del Prat de Llobregat i respondre a les necessitats logístiques a més llarg termini.

Compromís econòmic, social i ambiental

L’impacte de Consum a Catalunya no es limita a infraestructures. Compta amb 4.500 empleats en la comunitat, la qual cosa representa el 21% de la seva plantilla total. A més, treballa amb prop de 1.000 proveïdors catalans, als qui compra productes per valor de 900 milions d’euros anuals. Una relació sòlida amb el teixit productiu local que reforça el seu model cooperatiu i la seva aposta pel territori.

En 2024, la cadena va aconseguir una facturació global de 4.707 milions d’euros, un 7,3% més que l’any anterior, i va generar un benefici de 108,7 milions. Tot això, mantenint una estratègia de creixement sostenible: des de 2015 ha reduït la seva petjada de carboni en un 81,1%.

Més que una expansió: una visió logística de futur

L’anunci de Consum no és només una notícia del sector retail. És un missatge clar per a tot l’ecosistema logístic català: la logística ja no és un suport, és un eix estratègic del creixement empresarial. Invertir en plataformes modernes, automatitzades i circulars no sols optimitza operacions, també marca la diferència en competitivitat.

I en aquest sentit, Catalunya es consolida com un dels territoris més atractius per a aquesta transformació. Amb la seva aposta, Consum ho sap i ho confirma: la logística de qualitat és també una aposta pel futur.

BeLog aposta per Sabadell amb un nou megacentro logístic d’última milla

/by

El terreny de l’antiga fàbrica de Roca a Sabadell es convertirà en un dels desenvolupaments logístics més ambiciosos dels últims anys. Així ho ha anunciat BeLog, la gestora espanyola fundada per antics directius de Blackstone i Logicor, que ha tancat la compra del solar —de més de 32.000 metres quadrats— per a transformar-lo en un modern centre de distribució urbana.

Una operació estratègica en un moment clau

L’adquisició es produeix en plena expansió del sector inmologístico, empès pel creixement del comerç electrònic i la pressió sobre la logística d’última milla. Segons CBRE, les rendes logístiques en la primera corona de Barcelona han pujat un 60% en cinc anys, i la taxa de disponibilitat ronda l’1%. En aquest context, disposar d’un espai per a nova construcció a només 20 quilòmetres de Barcelona i amb accés directe a Renfe, AP-7 i C-58 és pràcticament un cop mestre.

Sabadell, considerada capital del Vallès Occidental, és una àrea industrial amb més d’un milió de persones en la seva zona d’influència, la qual cosa la converteix en un enclavament idoni per a operacions de distribució ràpida. Les rendes actuals en la zona es mouen entre els 7 i 7,5 euros/m², encara que els millors actius del primer anell logístic ja aconsegueixen els 9 euros/m².

Dues naus modulars, tecnologia i sostenibilitat

El futur complex constarà de dues naus logístiques de 13.000 m² cadascuna, que es construiran després de la demolició completa de l’antiga planta de Roca. L’obra arrencarà en els pròxims dies i la construcció està prevista per a finals de 2025.

Cadascuna d’aquestes naus podrà dividir-se en sis mòduls flexibles, amb espais que aniran dels 2.000 als 3.000 m², permetent a diferents operadors accedir a espais ajustats a les seves necessitats sense renunciar a prestacions d’alt nivell.

Però més enllà de la superfície, el que distingeix aquest projecte és el seu enfocament tècnic i mediambiental. Les instal·lacions estaran dissenyades sota estàndards BREEAM Excellent, la qual cosa implica un fort compromís amb l’eficiència energètica, la reducció d’emissions i el benestar dels usuaris. Es tracta d’una aposta clara per la logística moderna, automatitzada i preparada per al futur.

Una inversió de 30 milions i una estratègia a llarg termini

L’operació suposa una inversió aproximada de 30 milions d’euros i representa un canvi de model per a BeLog. Per primera vegada, la gestora no promou per a un tercer, sinó que reté l’actiu com a part del seu patrimoni propi. És un moviment estratègic que indica confiança total en el mercat logístic urbà, particularment en la franja més pròxima a Barcelona, on la demanda segueix disparada i l’oferta és pràcticament inexistent.

En tot just dos anys, BeLog ja acumula 325.000 m² d’actius logístics en gestió i promou altres 150.000 m² més a Madrid, Barcelona i València, habitualment de la mà de grans fons com Barings o Azora. No obstant això, aquest projecte a Sabadell s’ha finançat amb recursos propis i d’inversors privats de l’entorn de la signatura, la qual cosa mostra un alt nivell de convicció en el potencial de l’operació.

Perspectives per a 2025: més demanda i menys espai

El desenvolupament de BeLog no sols respon a una oportunitat puntual. Va alineat amb les previsions de creixement del sector: segons CBRE, el 76% dels operadors logístics preveu augmentar la seva necessitat d’espais de magatzematge durant 2025. A Barcelona, el 54% d’aquesta demanda es concentra ja en el primer anell metropolità, on se situa aquest projecte.

Aquesta pressió, unida a l’escassetat de sòl per a nova planta dins del teixit urbà, fa que els desenvolupaments d’última milla com aquest no sols siguin rendibles, sinó estratègics. Permeten lliuraments més ràpids, major control de la cadena de subministrament i menor petjada de carboni en estar més prop del consumidor final.

Un nou referent per a la logística metropolitana

Amb aquesta operació, BeLog reforça la seva posició com un dels players emergents del sector logístic espanyol, combinant agilitat operativa, visió de llarg termini i innovació sostenible. El projecte de Sabadell, batejat extraoficialment com “Roca2” per alguns mitjans, està cridat a ser un cas d’estudi sobre reconversió urbana en clau logística.

En un moment en el qual el comerç electrònic no deixa de créixer i les ciutats busquen solucions més netes i eficients per a la distribució urbana, aquest tipus de projectes marcaran la pauta del desenvolupament immobiliari industrial del futur.

Exportacions a l’alça i senyals mixtos en el Port de Barcelona

/by

L’activitat del Port de Barcelona ha començat l’any amb un comportament robust en els seus principals indicadors comercials. Malgrat un context internacional marcat per la incertesa geopolítica i la pressió sobre les cadenes de subministrament, les dades del primer trimestre de 2025 reflecteixen una clara vitalitat en els fluxos de mercaderies, especialment en el trànsit de contenidors plens.

puerto de barcelona

Creixement sostingut en importacions i exportacions

Els contenidors plens amb mercaderies d’exportació han registrat un creixement interanual del 12,2% durant el primer trimestre. En paral·lel, els contenidors plens d’importació han experimentat un increment encara major, del 21,6% en comparació amb el mateix període de 2024.

Totes dues xifres confirmen que, lluny d’alentir-se, el comerç exterior que passa per l’enclavament barceloní continua guanyant múscul. Es tracta d’un indicador clau que reflecteix la bona salut del teixit empresarial català i la seva capacitat de competir en mercats internacionals, fins i tot en entorns complexos.

Àsia guanya pes en el tauler logístic

Si s’analitzen els principals orígens i destinacions de les mercaderies en contenidor, destaquen diversos països asiàtics. la Xina ha crescut un 25,9%, consolidant-se com el primer soci comercial del port. Li segueixen l’Índia (+34,9%) i Corea del Sud (+48%), que mostren una clara tendència ascendent.

També puja l’activitat amb els Estats Units (+8,4%), mentre que Turquia cau un 13,7%, una excepció que trenca la tendència general positiva en els principals corredors marítims.

Aquestes dades confirmen el reposicionament del Port de Barcelona com un node estratègic en les rutes transpacífiques i euroasiàtiques, reforçant el seu paper com a porta d’entrada i sortida del sud d’Europa.

Energia en moviment: pugen els líquids a granel

Més enllà dels contenidors, un altre segment que creix amb força és el dels líquids a granel, que han augmentat un 8,1% en volum respecte al primer trimestre de l’any anterior.

Dins d’aquest grup, sobresurt la forta estirada de la gasolina (+61,4%) i del gas natural (+16,8%), la qual cosa reflecteix l’evolució dels patrons de consum i subministrament energètic, especialment en un moment de transformació cap a models més sostenibles i descentralitzats.

Per contra, els sòlids a granel han sofert un retrocés del 8,5%, amb caigudes notables en productes com a potasses, sal comuna i fava de soia. Aquest descens podria estar vinculat a canvis en els hàbits d’importació agrícola o a ajustos puntuals en els estocs.

Dubtes en el trànsit de vehicles i *UTIs

El trànsit d’automòbils, un dels pilars tradicionals del Port de Barcelona, mostra clares senyals de desacceleració, amb una caiguda del 8,7% en comparació amb el mateix període de l’any anterior. En total, s’han mogut 168.545 vehicles.

També baixen lleugerament les *UTIs (Unitats de Transport Intermodal), amb un descens del 1,5%, confirmant que el context global continua afectant uns certs segments logístics, especialment aquells més exposats a la volatilitat del comerç internacional.

Creuers en creixement, ferris en descens

El trànsit de passatgers mostra una evolució desigual. D’una banda, els ferris han baixat un 14,1%, amb 213.695 moviments registrats. D’altra banda, els creuers mantenen una tendència a l’alça, amb 351.284 moviments, un 10% més que en 2024.

Aquest augment es deu principalment al creixement de creueristes en port basi, és a dir, aquells que inicien o acaben la seva ruta a Barcelona. En xifres reals, 217.626 creueristes han passat per la ciutat en el primer trimestre, la qual cosa representa un increment del 5,35% respecte al mateix període de l’any passat.

El repunt reforça el paper de Barcelona com un dels ports basi de referència al Mediterrani, malgrat les creixents exigències en matèria de sostenibilitat i regulació turística.

16,6 milions de tones i una arrencada estable

En conjunt, el trànsit total gestionat pel Port de Barcelona ha aconseguit els 16,6 milions de tones durant el primer trimestre, mantenint-se molt prop del volum registrat en 2024, amb una lleugera caiguda del 1,6% .

Aquesta estabilitat global, sumada al comportament positiu de les exportacions, les importacions i els líquids a granel, permet preveure que l’enclavament portuari continuarà sent un motor essencial per a l’economia catalana i espanyola, fins i tot enmig d’un entorn global volàtil.

SIL 2025 brilla entre la incertesa amb IA, contactes de qualitat i visió global

/by

La logística no es deté. Ni tan sols quan el context internacional llança senyals contradictoris. Aquesta ha estat una dels grans ensenyaments que deixa el SIL 2025, celebrat a Barcelona del 18 al 20 de juny. Una edició que, malgrat la inestabilitat geopolítica i els reptes en les cadenes de subministrament, ha tornat a demostrar per què el Saló Internacional de la Logística és molt més que una fira: és l’epicentre de les converses que estan modelant el present i futur del sector.

sil 2025

Més de 15.000 professionals amb poder de decisió

15.134 visitants professionals han passat per la Fira de Barcelona, una xifra molt similar a la d’anys anteriors, però que amaga una evolució qualitativa clau. Segons dades del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), organitzador de l’esdeveniment, el 94% dels assistents ocupa llocs amb capacitat de decisió en les seves empreses. És a dir, qui visita el SIL no ve només a mirar estands: ve a fer negoci.

Així ho confirma també la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, qui ha recalcat que les empreses expositores han valorat especialment la qualitat dels contactes realitzats. Les xifres ho recolzen: s’han produït més de 7.600 intercanvis de contactes digitals, 2.893 sol·licituds de reunions i més de 12.000 missatges entre assistents a través de la plataforma digital de l’esdeveniment.

La intel·ligència artificial entra en escena

Un dels grans protagonistes d’aquesta edició ha estat sens dubte la intel·ligència artificial, tant en els continguts com en la pròpia organització de l’esdeveniment. El CZFB ha llançat SILVIA, un assistent virtual basat en IA que ha gestionat més de 5.000 interaccions amb visitants i expositors. Aquesta innovació no sols ha millorat l’experiència dels assistents, sinó que també ha permès una major connectivitat entre professionals del sector.

Però la IA no s’ha quedat aquí. Més de 163 novetats tecnològiques en exclusiva mundial s’han presentat durant els tres dies, moltes d’elles centrades en l’aplicació d’intel·ligència artificial per a millorar l’eficiència logística, la sostenibilitat i la gestió del talent. Des de robots de picking mòbil fins a vehicles autònoms per a l’última milla, passant per plataformes d’anàlisi predictiva: la logística 4.0 ja no és futur, és present.

Premis a la innovació i la sostenibilitat

Com cada any, el SIL ha reconegut el treball d’empreses i iniciatives que estan marcant el camí en innovació, sostenibilitat i igualtat. Durant la primera jornada, es van lliurar els Premis SIL ODS. Van destacar iniciatives com el pla d’igualtat de Consum, la solució d’optimització de transport ControlT com a millor startup, i l’aposta per l’economia circular de Decathlon. En tecnologia 4.0, Seat va ser guardonada per la seva transformació logística en la planta de Martorell.

En l’última jornada, la innovació va tornar a ser protagonista. El premi a Millor Innovació es va atorgar ex aequo a la Escola Europea Intermodal Transport pel seu simulador virtual Port Virtual Lab, i a Sislog per la seva plataforma de IA per a logística predictiva. Dos projectes que mostren com la formació i la tecnologia avancen juntes en el sector.

El port i l’economia blava, protagonistes

L’Autoritat Portuària de Barcelona no va deixar passar l’oportunitat d’utilitzar el SIL com a aparador per a la seva estratègia d’economia blava. El seu president, José Alberto Carbonell, va anunciar la incorporació d’una nova empresa al districte BlueTechPort, encara que sense revelar encara el seu nom. Aquest moviment confirma que el SIL no és sol aparador, sinó també espai per a tancar acords reals.

El port també va celebrar el segon aniversari de la fundació BCN Port Innovation, que ja compta amb 34 empreses patrones. Un pas més per a posicionar Barcelona com a referent d’innovació portuària i sostenibilitat al Mediterrani.

Presència internacional i territorial

650 empreses participants –el 30% internacionals– i visitants de més de 80 països consoliden el caràcter global de l’esdeveniment. Però també va haver-hi forta presència nacional: comunitats autònomes com Andalusia, Aragó, Galícia, Castella i Lleó, Múrcia o Canàries van mostrar les seves capacitats logístiques i es van sumar al diàleg sobre el futur del transport i la cadena de subministrament.

Com va destacar Pere Navarro, delegat especial de l’Estat en el CZFB, “El SIL ja no necessita explicacions. És una marca global. Quan dius SIL, tots saben de quines parles”.

Un sector que no frena

Malgrat les tensions globals i els desafiaments econòmics, el SIL 2025 ha demostrat que la logística continua sent un motor clau de l’economia. La seva capacitat per a adaptar-se, innovar i connectar és el que manté la seva força en temps incerts.

Des del Clúster Logístic de Catalunya, celebrem el paper clau que ha tornat a jugar aquest esdeveniment per a visibilitzar els reptes i les oportunitats del sector. El SIL no és només un punt de trobada. És un termòmetre. I enguany, ha confirmat que la logística catalana i global manté el pols.

Ens veiem del 3 al 5 de juny de 2026, en la pròxima edició.

Catalunya accelera en logística: puja la contractació i supera els 160.000 m²

/by

El sector logístic a Catalunya continua florint amb un creixement sostingut, la qual cosa no sorprèn als qui porten un temps observant les tendències d’expansió en aquesta regió. Durant el segon trimestre de 2025, la contractació de superfície logística va aconseguir els 160.138 m², marcant un increment del 5% en comparació amb el mateix període de l’any anterior. Aquesta xifra subratlla un avanç enfront del primer trimestre de l’any, segons dades presentades en l’Informe del Mercat Logístic a Catalunya sobre el Q2 de 2025, alguna cosa que *Forcadell ha revelat amb detall.

Un primer semestre amb números prometedors

L’acumulat del primer semestre de l’any es xifra en 307.826 m², la qual cosa consolida el ritme positiu que el sector logístic ha mantingut a Catalunya. Aquest creixement no sols és un número en un informe; representa un mercat que mostra dinamisme tant en superfície contractada com en el nombre d’operacions. Durant el segon trimestre, es van dur a terme 15 operacions, comparades amb les 10 en el trimestre anterior, la qual cosa indica una activació notable del mercat.

L’operació mitjana s’ha ajustat als 10.676 m². Aquests ajustos reflecteixen les transaccions significatives registrades en els primers mesos de l’any, les quals van elevar la mitjana deguda al seu gran volum. Gerard Plana, qui lidera el Departament d’Industrial i Logística de *Forcadell, esmenta que aquestes dades demostren un comportament robust en termes de volum de contractació i nombre d’operacions, a més d’una demanda que es manté activa.

La distribució de la contractació per zones

En desglossar la contractació per zones, s’observa que la 3a Corona logística de Barcelona ha captat el major volum de superfície contractada, amb 79.080 m² distribuïts en 5 operacions, la qual cosa constitueix el 49% del total. La segueix de prop la 2a Corona, que ha registrat 69.301 m² en 7 operacions, representant el 43%, mentre que la 1a Corona, amb només 11.757 m² a través de 3 operacions, es queda amb el 8%.

Aquest repartiment no és producte de l’atzar. Les preferències regionals suggereixen que moltes empreses valoren tant la proximitat com l’accés ràpid a les principals infraestructures de transport, la qual cosa els permet *eficientar les seves operacions.

Predomini de les naus existents

En contraposició amb trimestres anteriors, la contractació del segon trimestre va estar dominada per les naus existents, que van representar un 71% del total amb els seus 113.671 m². L’estoc nou, bé sigui projectes a mesura o construccions especulatives, va abastar un 29%, és a dir, 46.467 m². Malgrat l’atractiva atenció que les naus d’última generació solen rebre, sembla que el mercat es va inclinar més cap a aquelles ja disponibles a causa de la necessitat d’implementacions immediates.

Evolució de les rendes

Quant a les rendes, encara que el panorama es manté més estable que en trimestres previs, existeix una lleugera tendència a l’alça. Aquest fenomen es deu majorment a l’increment en els costos del sòl i la construcció. En aquest context de preus elevats, els propietaris estan oferint incentius comercials, com a bonificacions o mesos de manca, amb l’objectiu d’atreure demanda i conservar la competitivitat dels seus actius.

Un període de creixement sostingut

El segon trimestre de 2025 ha demostrat ser un període de creixement sostingut i consolidació per al sector logístic a Catalunya. Les dades revelen un mercat robust i una dinàmica de contractació que respon a les demandes actuals, no sols per quantitat sinó també per qualitat i ubicació. Amb la 3a Corona de Barcelona liderant la càrrega en termes de superfície contractada, sembla que el mercat continua adaptant-se a les necessitats logístiques d’avui.

La preferència per naus existents indica un mercat en el qual la rapidesa i la promptitud valen més que mai. D’altra banda, l’evolució de les rendes destaca la importància d’adaptar-se a les condicions del mercat, equilibrant el cost amb incentius atractius per als inquilins.

Catalunya, amb la seva infraestructura robusta i atractives ofertes, continua sent un far per a la logística a Espanya, i tot sembla indicar que aquest camí d’èxit i creixement només acaba de començar.

Barcelona: una ciutat que aposta per la sostenibilitat i la salut

/by

En els últims anys, Barcelona s’ha guanyat un lloc destacat en el mapa global de la sostenibilitat i la promoció d’entorns saludables. Amb una sèrie d’iniciatives que busquen transformar no sols el paisatge urbà, sinó també la manera en què els seus habitants interactuen amb el seu entorn, la ciutat està imposant-se com un exemple a seguir. Què està fent Barcelona per a arribar a ser tan referent en aquests aspectes? Aquí ho descobrim.

port de barcelona

*BSM i el seu rol en una Barcelona més verda

Barcelona de Serveis Municipals (*BSM) està liderant un canvi significatiu cap a la sostenibilitat a Barcelona. Amb projectes que van des d’infraestructures verdes fins a la promoció de la mobilitat sostenible, *BSM està jugant un paper fonamental en el disseny d’una ciutat més amigable amb el medi ambient.

Una de les seves iniciatives estrella és la implantació de zones de baixes emissions. L’objectiu és clar: reduir la contaminació atmosfèrica i millorar la qualitat de l’aire. A través d’aquesta mesura restrictiva, es restringeix l’accés dels vehicles més contaminants al cor de la ciutat, impulsant així l’ús del transport públic i de mitjans de mobilitat més nets com les bicicletes.

A més, *BSM està treballant en la millora dels espais públics i la creació de noves àrees verdes. En portar vegetació i naturalesa a les zones urbanes, no sols milloren l’estètica de la ciutat, sinó que també afavoreixen la biodiversitat i creen microclimes que ajuden a regular la temperatura i a absorbir el CO₂.

El Port de Barcelona: un model de sostenibilitat laboral

Una altra peça clau en l’estratègia de sostenibilitat de la ciutat és el Port de Barcelona. Aquest ha estat reconegut per tercera vegada com una empresa saludable i sostenible. Què significa això exactament? Bé, significa que el port ha implementat diverses estratègies que busquen no sols ser respectuosos amb el medi ambient, sinó també fomentar el benestar dels seus treballadors.

Posar la salut dels empleats en el centre de les operacions no és una cosa que es vegi tots els dies, i el port ha demostrat ser un líder en aquest àmbit. Han desenvolupat programes que promouen hàbits de vida saludables, ofereixen serveis mèdics preventius i proporcionen ambients de treball segurs i còmodes.

Des del punt de vista mediambiental, el port ha avançat en la reducció de les seves emissions de carboni gràcies a tecnologies més netes i processos optimitzats. Ha implementat l’electrificació dels seus molls, permetent que els vaixells apaguin els seus motors dièsel en atracar i es connectin a una font d’energia més verda. Això no sols redueix les emissions de gasos contaminants, sinó també el soroll, beneficiant a la fauna marina i a les comunitats pròximes.

La importància de la col·laboració

El que destaca d’aquests projectes és la importància de la col·laboració entre entitats públiques i privades. Barcelona ha aconseguit reunir diferents actors socials, des d’empreses fins a ONGs, en un esforç coordinat per un futur més sostenible. Aquestes aliances resulten crucials per a abordar desafiaments tan complexos com el canvi climàtic o el benestar de les persones treballadores.

Però no es tracta només de la suma d’accions individuals. És el canvi de paradigma en el disseny de les polítiques urbanes el que permet a Barcelona avançar cap a una ciutat més saludable i sostenible. A poc a poc, la sostenibilitat ha deixat de ser vesteixi com una responsabilitat exclusiva de les àrees verdes i ha passat a ser un objectiu transversal en tota la gestió urbana.

Un futur prometedor

Barcelona no està sol reaccionant a les necessàries demandes de sostenibilitat. Està projectant un futur on la qualitat de vida i la protecció del medi ambient són prioritats. Projectes com els de *BSM i el Port de Barcelona demostren que és possible fer real una ciutat més sana, eficient i respectable amb el planeta.

Les iniciatives implementades no sols impacten en el present: són la llavor d’un llegat durador. A mesura que creixen i evolucionen, aquestes estratègies continuaran inspirant a altres ciutats al voltant del món. Al final, el repte és compartit i el missatge és clar: la sostenibilitat comença per cadascun de nosaltres, des de governs fins a ciutadans del carrer.

Amb aquestes accions, Barcelona continua sent una ciutat a la qual molts observen amb admiració. No sols està afrontant els problemes actuals, sinó també anticipant-se als desafiaments del demà. La ciutat està empoderada, llista per a convertir-se en un líder mundial en sostenibilitat i salut laboral, inspirant no sols a la seva gent, sinó a tothom.

Barcelona es consolida com a epicentre logístic amb el SIL 2025

/by

Què succeeix quan experts de l’àmbit logístic mundial decideixen reunir-se en un sol lloc per a intercanviar idees i fomentar aliances estratègiques? La resposta és el SIL 2025, un esdeveniment que promet revolucionar el sector amb innovacions i noves connexions. Barcelona, amb el seu vibrant entorn i la seva capacitat per a atreure a ments brillants, està preparada per a convertir-se en la capital de la logística intel·ligent durant aquest esdeveniment tan esperat.

Una trobada única de líders logístics

El Saló Internacional de la Logística (SIL) s’ha consolidat com un dels esdeveniments més importants del sector a Europa. Barcelona serà l’amfitriona d’aquesta nova edició en 2025, assegurant la seva posició com un pilar fonamental en el mapa logístic global. La fira atraurà a més de 650 empreses de tot el món, totes disposades a explorar les últimes tendències en innovació logística.

Aquest esdeveniment és molt més que una simple exhibició. El SIL 2025 reunirà líders del sector, experts i visionaris que compartiran els seus coneixements i experiències a través de conferències, tallers i panells de discussió. La idea principal és establir aliances estratègiques que impulsin el desenvolupament del sector logístic a nivell global.

Innovació i intel·ligència: els pilars del SIL 2025

Les expectatives estan altíssimes per a aquesta edició del SIL. L’enfocament en la logística intel·ligent i l’ús de tecnologies avançades promet ser un dels temes més comentats. La indústria està experimentant un canvi significatiu cap a operacions més eficients i sostenibles, impulsades per la intel·ligència artificial, la Internet de les coses (IoT) i l’anàlisi de dades.

Barcelona, amb la seva rica tradició de donar suport a la innovació, és el lloc ideal per a debatre aquests avanços tecnològics. La ciutat es beneficiarà de l’intercanvi d’idees i col·laboracions que resultaran d’aquest esdeveniment. A més, els assistents tindran l’oportunitat de conèixer les solucions més actuals per a optimitzar els processos logístics i, amb això, millorar la competitivitat dels seus negocis.

Barcelona: més que una amfitriona

El SIL 2025 no sols serà una plataforma per a empresaris del sector, sinó que també es convertirà en una oportunitat perquè Barcelona demostra la seva capacitat d’innovació i hospitalitat. Aquesta metròpoli no és estranya a organitzar esdeveniments de gran envergadura, i el SIL 2025 reafirmarà el seu estatus com un destí de primer nivell per a congressos i fires internacionals.

L’esdeveniment també tindrà un impacte positiu en l’economia local, ja que atraurà a milers de visitants de tot el món, fomentant el turisme i l’intercanvi cultural. El que succeeix a Barcelona durant el SIL 2025 podria definir el rumb futur de la logística a nivell mundial.

Connectant mons

El lema del SIL 2025 és “Connectant mons per a impulsar la innovació en la logística”. Aquest enfocament reflecteix l’objectiu de l’esdeveniment de servir com un catalitzador per a la creació de xarxes globals. En connectar diferents mercats i pràctiques logístiques, el SIL 2025 permetrà la transferència de coneixement i tecnologia entre països i regions.

La connexió entre diferents sectors també juga un paper clau. Amb la participació d’indústries afins, com el transport, l’automatització i el proveïment, el SIL 2025 promet ser un espai on la diversitat de pensament generi nous i revolucionaris camins.

El futur de la logística

El SIL 2025 no sols és sobre el present, sinó que també se centra en el futur de la logística. Amb un enfocament clar en la sostenibilitat, l’eficiència i la tecnologia, aquest esdeveniment cerca redefinir com les empreses gestionen les seves cadenes de subministrament. A mesura que les empreses globals s’esforcen per mantenir-se competitives en un món canviant, la innovació serà la clau per al seu èxit.

Barcelona està llesta per a assumir el paper de líder en el sector logístic, i amb el SIL 2025, reafirmarà el seu compromís amb l’excel·lència. Des del desenvolupament d’infraestructura fins al suport a startups tecnològiques, la ciutat obrirà les seves portes a un futur vibrant i prometedor per a la logística mundial.

L’esdeveniment no sols serà una plataforma per a l’intercanvi de coneixements, sinó que també impulsarà el creixement econòmic i cultural per a la ciutat amfitriona. En última instància, el SIL 2025 marcarà un abans i un després en la història del sector logístic, brindant a Barcelona l’oportunitat de brillar en l’escenari global.

La revolució de la velocitat: intel·ligència artificial en autopistes catalanes

/by

L’autopista AP-7 a Catalunya s’està transformant en una via d’alta tecnologia gràcies a la implementació d’un sistema d’intel·ligència artificial (IA) que ajusta dinàmicament els límits de velocitat. No és ciència-ficció, és el futur de la seguretat viària a la regió. Pel que sembla, el futur ha arribat per a quedar-se.

control autopistas con IA

El control intel·ligent de la velocitat

En un tram de l’AP-7, entre Maçanet i El Vendrell, s’està experimentant amb límits de velocitat variables que es controlen mitjançant IA. Aquesta tecnologia permet que els límits de velocitat s’ajustin en temps real, basant-se en el flux de trànsit, les condicions climàtiques i altres factors.

La idea principal darrere d’aquest avanç és simple però poderosa: millorar la seguretat viària. En ajustar automàticament els límits de velocitat, es busca reduir la quantitat d’accidents i millorar la fluïdesa del trànsit. El que es persegueix és no sols evitar que els conductors excedeixin la velocitat, sinó adaptar el flux vehicular perquè sigui eficient i segur.

Com funciona la IA en les nostres carreteres?

Et preguntaràs com és possible que un sistema pugui manejar tal complexitat. La resposta jeu en una combinació de sensors avançats i algorismes sofisticats. Aquests sistemes recopilen dades en temps real de diverses fonts: càmeres de vigilància, sensors de carretera i radars meteorològics. Després, la IA processa tota aquesta informació per a determinar quin hauria de ser el límit de velocitat òptim.

El sistema també compta amb tecnologia per a detectar congestionamientos o condicions perilloses i respon modificant els límits de velocitat, alertant als conductors a través de panells informatius i senyalització digital. En essència, aquestes carreteres poden veure, pensar i reaccionar davant el que succeeix en l’asfalt i en l’atmosfera.

Avantatges inesperats de la velocitat dinàmica

Més enllà dels beneficis obvis relatius a la seguretat, aquest sistema de velocitat dinàmica ofereix avantatges inesperats. Quan la velocitat s’adapta constantment per a mantenir el trànsit fluid, es generen menys parades i arrencades brusques. Això, al seu torn, disminueix el consum de combustible i les emissions contaminants dels vehicles. Així, la implementació de IA en carreteres també es converteix en una mesura ambientalment responsable.

Addicionalment, amb menys embotellaments i una circulació més fluida, s’espera que el temps de viatge es redueixi significativament. Menys estrès per als conductors, més eficiència per al transport de mercaderies. Tot això desemboca en un sistema que no sols cuida dels viatgers, sinó també del planeta.

Reptes en la implementació

No tot és un camí de roses en la implementació d’aquesta tecnologia. Adaptar carreteres perquè siguin “intel·ligents” comporta els seus propis desafiaments. La infraestructura ha de ser modernitzada, la qual cosa pot ser un procés costós i prolongat. A més, els conductors han d’acostumar-se a aquestes noves normatives dinàmiques i aprendre a confiar en sistemes de IA per a regular una activitat tan personal com la conducció.

Un altre desafiament és la necessitat crítica de protegir el sistema contra possibles amenaces tecnològiques. La integració de IA i sistemes digitals obre la porta a potencials riscos de ciberseguretat, que han de ser acuradament mitigats per a salvaguardar l’operació contínua i segura de les autopistes.

Futur de les autopistes intel·ligents

Malgrat els desafiaments, les expectatives són altes. Catalunya lidera el camí cap al futur del transport, marcant un precedent a Espanya i potencialment la resta del món. S’albira un avenir on les autopistes no sols s’adaptaran al trànsit, sinó també comunicaran instruccions directament als vehicles.

Amb l’avanç de la tecnologia, podem esperar el desenvolupament de sistemes encara més complexos. La comunicació entre vehicles i carretera, la integració de cotxes autònoms, i sistemes de monitoratge de carreteres encara més sofisticats podrien ser les pròximes etapes en aquesta revolució viària.

En resum, l’AP-7 és només el començament. Estem veient el preludi de ciutats més intel·ligents i carreteres més segures. La combinació de IA amb infraestructura física promet canvis que podrien redefinir com viatgem. La pregunta ara no és si la resta del món seguirà aquest exemple, sinó quan el farà.