Així serà la nova línia d’FGC a l’aeroport, amb trens més ràpids, còmodes i accessibles

/by

Un avanç clau per a la mobilitat de l’àrea metropolitana

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha presentat el primer tren elèctric dels deu que donaran servei a la nova línia que unirà el centre de Barcelona amb les terminals T1 i T2 de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona–El Prat. L’estrena comercial està previst entre finals de 2026 i principis de 2027, i suposa un dels projectes més rellevants per a millorar la connexió ferroviària amb l’aeroport.

La nova infraestructura transformarà la mobilitat metropolitana gràcies a un servei ràpid, accessible i pensat per a absorbir la creixent demanda d’usuaris que necessiten arribar a l’aeroport sense dependre del vehicle privat.

Imatge de gencat.cat

Una línia dissenyada per a ser eficient i directa

El traçat tindrà 22,7 quilòmetres de longitud i comptarà amb nou estacions, entre elles algunes de les més importants del sistema ferroviari de la ciutat. Les parades seran:

  • Sant Andreu

  • Sagrera

  • El Clot

  • Passeig de Gràcia

  • Sants

  • Bellvitge

  • El Prat

  • Aeroport T2

  • Aeroport T1

Els trens circularan cada 15 minuts i permetran arribar des del centre de Barcelona fins a la T1 en poc més de 20 minutos, la qual cosa converteix aquesta línia en una alternativa competitiva enfront del taxi, el cotxe particular i altres opcions de transport.

Trens moderns, accessibles i adaptats al viatger

Els nous trens, fabricats per Alstom a Santa Perpètua de Mogoda, incorporen tecnologia d’última generació. Cada unitat comptarà amb cinc cotxes i una capacitat total de 656 passatgers, pensada per a respondre tant al flux diari d’usuaris com als moments de major afluència aeroportuària.

Entre les seves característiques més destacades s’inclouen:

  • Informació en temps real sobre vols

  • Amplis espais per a equipatges, bicicletes i cotxets

  • Lavabos adaptats per a persones amb mobilitat reduïda

  • Portes amb senyalització lluminosa i rampes automàtiques

  • Interiors dissenyats per a garantir confort i accessibilitat

L’objectiu és oferir un servei concorde a les necessitats dels viatgers, amb especial atenció a la comoditat, la informació en ruta i l’accessibilitat universal.

Proves avançades per a garantir la seguretat

Actualment, els trens es troben en fase de proves estàtiques i dinàmiques en el Centre Industrial d’Alstom. Aquestes validacions contemplen assajos de:

  • Tracció

  • Frenada

  • Sistemes de senyalització

  • Comunicacions i telecomunicacions

  • Comportament dinàmic en circulació

Aquest procés permetrà certificar que els trens compleixen tots els estàndards requerits abans de començar a transportar passatgers.

Un nou taller de manteniment per a assegurar fiabilitat

En paral·lel, avança la construcció d’un taller de manteniment a Santa Perpètua de Mogoda, amb 3.500 m² de superfície i dues vies de treball. Les obres estaran acabades en la primavera de 2026 i permetran garantir el manteniment de la nova flota durant els pròxims 15 anys.

Aquest centre serà clau per a assegurar un servei fiable, amb trens sempre disponibles i en perfectes condicions operatives.

Una connexió aeroportuària que marca un nou estàndard

La futura línia d’FGC aspira a convertir-se en una referència per a la mobilitat sostenible a Catalunya. Unirà punts clau de la xarxa ferroviària, oferirà temps de viatge competitius i garantirà un servei còmode i accessible per a tots els usuaris.

La seva posada en marxa representarà un salt qualitatiu per a la mobilitat metropolitana, reforçant la intermodalitat i acostant Barcelona al seu aeroport de forma més eficient i sostenible.

Catalunya manté el pols logístic en un trimestre marcat per la normalització

/by

Un mercat que resisteix pesi a l’ajust

El sector *inmologístico català acaba de tancar el tercer trimestre de 2025 amb 126.182 m² de superfície contractada, una xifra que confirma l’estabilitat d’un mercat que continua ferm malgrat la incertesa econòmica. Encara que la dada suposa un 51% menys que en el mateix període de l’any anterior, la caiguda s’interpreta més com un ajust natural que com un símptoma de feblesa. El 2024 va deixar un trimestre excepcional, gairebé irrepetible, i ara el mercat torna a una velocitat més habitual.

Mentrestant, l’acumulat anual ascendeix a 434.008 m², pràcticament alineat amb l’obtingut en 2024. Aquest comportament mostra que la demanda continua activa i que els operadors logístics continuen prioritzant ubicacions estratègiques i espais moderns.

inmologistica

Un ritme més moderat, però saludable

L’informe de *Forcadell subratlla que el mercat ha aconseguit adaptar-se amb rapidesa a un entorn canviant. Després d’un 2024 que va marcar rècords, el 2025 s’interpreta com un any d’estabilització. Encara que es registra un menor volum trimestral, la tendència general manté una línia de creixement sòlid i previsible.

La lectura general és clara: el sector es normalitza sense perdre múscul, i això és un senyal de fortalesa en un panorama econòmic que continua generant dubtes.

La 2a corona reforça el seu lideratge

En el desglossament per zones, l’activitat torna a deixar una conclusió evident: la 2a corona es consolida com el gran motor de la demanda. Amb 69.501 m² contractats —un 55% del total— i 8 operacions tancades, aquest anell continua atraient a operadors que busquen equilibri entre proximitat, preu i disponibilitat.

Després d’ella se situa la 3a corona, amb 41.490 m² (33%), una dada impulsada per una operació rellevant en Pla de Santa Maria. En paral·lel, la 1a corona tanca el trimestre amb 15.191 m² repartits en només dues operacions, un reflex de l’escassetat de producte disponible i de la forta competència per cada metre quadrat.

Operacions que mostren el pols real del sector

El trimestre registra 11 operacions amb una mitjana de 11.471 m², una grandària representativa per a un mercat que continua prioritzant espais amplis, eficients i ben connectats. A més, el 51% del total contractat correspon a naus de nova construcció, un senyal clar de l’interès per instal·lacions avançades, sostenibles i adaptades a les necessitats actuals del sector logístic.

Entre els moviments més destacats apareixen tres fites:

  • Més de 40.000 m² llogats en la 3a corona, una operació que confirma l’atractiu creixent d’àrees més perifèriques.

  • Un projecte clau en mà de 9.000 m² en la 1a corona, poc habitual per l’escassetat de sòl disponible.

  • Un altre clau en mà de 18.000 m² en la 2a corona, que reforça la seva posició estratègica.

Aquestes operacions mostren un mercat que continua prenent decisions d’inversió amb visió a llarg termini.

Un interès inversor que no es refreda

*Forcadell destaca que l’apetit inversor continua alt, tant en l’adquisició d’actius estratègics com en l’anàlisi de noves oportunitats. La consultora anticipa fins i tot que podrien tancar-se varis *portfolios en els pròxims mesos, la qual cosa reforçaria encara més la confiança en el potencial del mercat català.

Aquest dinamisme demostra que el sector logístic manté el seu atractiu per als inversors, que el perceben com un refugi estable, previsible i amb recorregut. La combinació de sòl disponible en determinades zones, avisos de futura disponibilitat energètica i la creixent demanda d’infraestructures modernes crea un panorama atractiu per als pròxims anys.

Catalunya, un mercat que continua mirant cap endavant

Malgrat la moderació del trimestre, la *inmologística catalana manté un rumb sòlid. La demanda existeix, l’activitat continua i el mercat s’adapta a un ritme menys frenètic però més sostenible. A més, la diversificació territorial, amb un pes creixent de la 2a i 3a corones, obre oportunitats a noves àrees que poden absorbir el creixement que la 1a corona ja no pot assumir.

En conjunt, les dades del tercer trimestre no apunten a una frenada, sinó a una maduresa del mercat que s’allunya de l’excepcionalitat i s’acosta a una dinàmica més estable. Aquest escenari, lluny de ser negatiu, ofereix previsibilitat i seguretat per als pròxims mesos.

Lidl accelera la seva expansió a Catalunya amb una nova plataforma logística que transformarà el mapa del retail

/by

Un projecte que marca un abans i un després

La inauguració de la nova plataforma logística de Lidl a Martorell s’ha convertit en un dels moviments empresarials més rellevants de l’any en el sector de la distribució. La instal·lació, que ja està plenament operativa, no sols impulsa la xarxa logística de la companyia en el nord-est d’Espanya, sinó que també enforteix la seva estratègia de creixement en un territori on l’empresa porta anys consolidant la seva presència. Amb una inversió de 140 milions d’euros, Lidl signatura aquí la seva major aposta logística des que va arribar al país fa tres dècades.

Aquest nou magatzem se suma a una xarxa que aconsegueix ja 14 centres logístics i més de 700 botigues a Espanya, elevant la capacitat operativa de la companyia i posicionant a Catalunya com el principal hub logístic del nord-est peninsular.

imatge propietat de LIDL

Un impacte directe en l’ocupació i en l’economia territorial

La posada en marxa del centre ha generat 200 ocupacions directes, una xifra que es duplicarà aviat fins a aconseguir els 400 llocs, una vegada la instal·lació operi al màxim de la seva capacitat. Aquest creixement confirma el paper de Lidl com a motor econòmic a Catalunya, on ja compta amb més de 4.000 treballadors, prop de 130 botigues i una xarxa sòlida formada per 170 proveïdors.

A més, l’activitat global de la companyia en el territori genera un impacte aproximat de 1.400 milions d’euros al PIB català, equivalent al 0,55% del total, segons dades de PwC. Al seu torn, l’activitat de Lidl contribueix a 28.000 ocupacions anuals entre llocs directes, indirectes i induïts. En un context de transformació econòmica, aquestes dades reforcen el pes real de la companyia en el desenvolupament de la comunitat.

Una infraestructura dissenyada per a créixer

El nou centre logístic se situa en el polígon industrial de Ca Xàmenes, una de les àrees estratègiques del cinturó metropolità de Barcelona. La plataforma s’aixeca sobre una parcel·la de més de 126.000 m² i compta amb 66.000 m² de superfície construïda, 144 molls de càrrega i capacitat per a gestionar 120.000 palets mensuals. Parlem d’una instal·lació que combina escala, tecnologia i eficiència, dissenyada per a respondre a un creixement sostingut de la xarxa comercial de la companyia.

La plataforma ha arrencat proveint a una trentena de botigues de Catalunya i Aragó. No obstant això, el pla és clar: arribar fins a 130 punts de venda a Catalunya, Aragó, Navarra i illes Balears, ampliant pas a pas la cobertura i optimitzant la distribució.

Expansió sostinguda: 50 noves obertures en 2025

El nou magatzem forma part d’un full de ruta més ampli. Lidl preveu obrir 50 nous punts de venda a Espanya durant 2025. D’ells, 40 seran botigues completament noves, mentre que la resta se centrarà en ampliacions o modernitzacions d’espais ja existents. En els últims cinc anys, la companyia ha invertit més de 1.500 milions d’euros per a ampliar la seva xarxa logística i potenciar la seva estratègia comercial a Espanya.

Amb aquest escenari, la instal·lació de Martorell no és un moviment aïllat, sinó una peça clau en un engranatge nacional que creix amb coherència i visió de llarg termini.

Catalunya, epicentre de la logística de Lidl

Amb les plataformes de Montcada i Reixac, Constantí i ara Martorell, Catalunya es consolida com el nucli logístic de Lidl en la zona nord-est del país. La seva ubicació estratègica, la seva densitat comercial i la seva capacitat per a atreure inversió converteixen al territori en un centre imprescindible per a la companyia.

A més, la logística de Lidl a Catalunya s’integra amb una xarxa nacional que s’expandeix gràcies a noves plataformes com la de Parla (Madrid) i a l’ampliació de l’operativa de Constantí, la qual cosa permet elevar el nivell d’eficiència en tota la cadena de subministrament.

Sostenibilitat com a motor de la nova plataforma

El nou magatzem no destaca només per la seva escala, sinó també pel seu compromís ambiental. La instal·lació incorpora més de 5.800 m² de panells solars, capaços de cobrir fins al 30% del seu consum energètic. Aquesta aposta per l’autoconsum, unida a un sistema de reciclatge intern per a residus del magatzem i de botigues, reflecteix una estratègia enfocada en l’eficiència i el respecte per l’entorn.

La plataforma disposa també de 380 places d’aparcament, entre elles 14 per a vehicles elèctrics, una picada d’ullet més al compromís de Lidl amb la mobilitat sostenible. Tot això s’alinea amb una estratègia que combina creixement, responsabilitat i visió de futur.

Un compromís ferm amb Espanya

Lidl continua reforçant el seu vincle amb Espanya des d’una visió que integra l’econòmic amb el social. La seva inversió constant, l’expansió de botigues, la creació d’ocupació estable i la relació pròxima amb proveïdors nacionals no sols impulsen l’economia, sinó que també contribueixen a la internacionalització de productes locals.

La companyia manté una xarxa de més de 860 proveïdors nacionals i adquireix producte per valor de 7.900 milions d’euros anuals, exportant més de la meitat a mercats internacionals. La dimensió i l’impacte d’aquestes xifres expliquen el pes de la marca dins del panorama econòmic espanyol.

Un model que es recolza en sostenibilitat, expansió i eficiència

La nova plataforma de Martorell simbolitza un pas endavant en l’estratègia de creixement de Lidl a Espanya. Representa un projecte que combina tecnologia, sostenibilitat i capacitat operativa per a acompanyar el ritme d’expansió de la companyia. Al mateix temps, confirma que Catalunya continuarà sent un territori clau en la seva estructura logística i en la seva visió a futur.

Amb un impacte econòmic clar, una aposta decidida per energies renovables i una xarxa en plena expansió, Lidl es posiciona com una de les empreses que més contribueixen al desenvolupament del sector logístic i del retail a Espanya.

Lidl y su apuesta millonaria por la logística en Martorell

/by

Lidl està fent un moviment estratègic important en terres catalanes. Amb una inversió de 140 milions d’euros , l’empresa alemanya ha decidit enfortir la seva xarxa logística a Catalunya, concretament a Martorell. Aquesta decisió promet no sols millorar les seves operacions a la regió, sinó també generar un impacte significatiu en l’economia local, així que val la pena donar un cop d’ull al que està passant.

Lidl Un centre logístic de proporcions colossals

Situada a Martorell, aquesta nova plataforma logística de Lidl no és qualsevol magatzem. Amb una impressionant extensió i dimensions, aquest centre és un gegant en tota regla. Amb més de 60.000 metres quadrats de superfície construïda, la instal·lació es destaca no sols per la seva grandària, sinó per la seva capacitat d’emmagatzematge i operació.

El magatzem està dissenyat per a ser altament eficient . La seva infraestructura compta amb tecnologia d’última generació, la qual cosa permet optimitzar el maneig dels productes, des de la seva recepció fins a la seva distribució. A més, està estratègicament situat per a facilitar la distribució de mercaderies per tota Catalunya i potencialment en altres regions pròximes.

Generació d’ocupació i beneficis locals

Un dels punts destacats d’aquesta iniciativa de Lidl és la generació d’ocupació a la regió. L’obertura d’aquest centre logístic promet la creació de centenars de llocs de treball , la qual cosa és sempre una bona notícia per a l’economia local. Tant el personal necessari per a l’operació del magatzem com l’associat a la logística i distribució representa un reforç laboral significatiu per a Martorell i els seus voltants.

No sols és la generació d’ocupació el que entusiasma a la comunitat, sinó també els beneficis indirectes que porta una inversió d’aquest calibre. Des del foment del comerç local fins a la millora en infraestructures connexes, l’impacte és palpable en diferents sectors.

Una inversió que va més enllà del magatzematge

Invertir 140 milions d’euros no es fa tots els dies, i Lidl no sols s’ha limitat a la infraestructura física. L’empresa ha apostat fortament per la sostenibilitat i eficiència energètica en aquest nou centre logístic. El seu compromís amb el medi ambient queda clar en integrar solucions innovadores que busquen reduir la petjada de carboni, com l’ús d’energies renovables i sistemes de gestió eficients.

A més, la companyia pretenia millorar la sostenibilitat de la seva cadena de subministrament, assegurant que les seves operacions logístiques siguin el més verdes possible. Això inclou des dels mètodes de transport utilitzats fins al reciclatge i la gestió de desaprofitaments.

Un pas més cap a l’expansió i el lideratge

Amb aquesta operació, Lidl no sols reafirma la seva presència a Catalunya, sinó que també marca un pas important cap a la seva expansió i consolidació com a líder en el sector de la distribució alimentària. Aquest moviment estratègic no és aïllat, sinó part d’un pla més gran que busca reforçar la infraestructura i la capacitat operativa a Espanya i més enllà.

L’aposta per Martorell demostra que l’empresa ve un potencial enorme en el mercat mediterrani . El fet que una multinacional del calibre de Lidl invertiera a tal magnitud a Martorell posarà de manifest l’atractiu que aquesta regió té per a les grans empreses.

Expectatives de futur

Lidl ve aquest nou centre com una fita, però no com a punt final. L’empresa està compromesa a continuar innovant i adaptant-se a les necessitats del mercat. Amb el temps, no seria sorprenent veure més inversions i avanços que continuïn impulsant a Catalunya com un centre logístic clau a Europa.

Per a Martorell, aquest magatzem no sols representa un benefici econòmic immediat, sinó una oportunitat a llarg termini per a posicionar-se com una localitat estratègica per a la logística i distribució, un far per a futures inversions empresarials.

En resum, Lidl està tirant la casa per la finestra amb aquesta plataforma a Martorell. La ciutat i els seus voltants esperen que aquestes sucoses inversions no sols beneficiïn a la cadena alemanya, sinó que també siguin un motor de creixement per a tota la regió. Amb ocupació, sostenibilitat i creixement econòmic en el repertori, el futur llueix prometedor per a tots els involucrats.

La futura autopista ferroviària Saragossa-Catalunya: un nou impuls per al Corredor Mediterrani?

/by

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha decidit llançar un projecte ambiciós i necessari. Ha destinat un contracte de 3,78 milions d’euros per a dur a terme estudis que millorin el transport de mercaderies en un dels trams ferroviaris més actius d’Espanya : Zaragoza-Lleida-Tarragona. Aquesta decisió representa un pas endavant per a potenciar el Corredor Mediterrani, un eix vital que connecta importants zones logístiques del país amb la resta d’Europa.

autopista ferroviaria zaragoza barcelona

L’auge del trànsit ferroviari en el nord-est peninsular

L’entusiasta flux de béns que recorre setmanalment aquest tram es prova de la seva importància econòmica. Més de 100 circulacions setmanals per sentit enllacen els grans centres de producció i consum de Madrid i Barcelona. Aquestes connexions també són fonamentals per a les rutes entre el centre, el sud i el nord-est d’Espanya, a més de la resta del continent europeu.

El creixement accelerat del trànsit ha deixat clar que la infraestructura actual ja no és suficient per a satisfer les demandes futures. El govern, conscient d’aquesta realitat, ha decidit actuar. La redacció d’un estudi de viabilitat és el primer pas. Aquesta anàlisi busca determinar la viabilitat tècnica i socioeconòmica de les accions necessàries per a millorar la capacitat del tram i adaptar-lo als futurs desafiaments.

Abans d’embarcar-se en la redacció de l’estudi de viabilitat, es realitzarà una exhaustiva anàlisi dels dos corredors ferroviaris de mercaderies que enllacen Zaragoza amb Catalunya. Aquests itineraris passen per Lleida i Casp, i són fonamentals per a validar la idoneïtat de l’itinerari seleccionat.

L’estructura del projecte

El projecte es desenvoluparà en diferents etapes i abastarà diferents trams geogràfics. El Tram 1 comprèn des de Saragossa fins a Tardienta, mentre que el Tram 2 estén de Tardienta a Lleida i després a l’Estació Plana de Picamoixons. El Tram 3 connecta l’Estació Plana de Picamoixons amb Reus, i el Tram 4 aixeca de la mateixa estació a Sant Vicenç de Calders.

Actualment, la connexió ferroviària entre Saragossa i el litoral del Corredor Mediterrani es desenvolupa en dues línies. Són de via única, tenen un ample ibèric i estan electrificades a 3.000V. Això significa que el trànsit té una direcció preferent. Els béns des de Saragossa van cap a Barcelona per la línia Lleida-Plana de Picamoixons, continuant fins a Reus i Sant Vicent de Calders, i el trajecte contrari passa per la línia de Reus-Mora la Nova-Casp.

Aquesta orientació preferent i el flux combinat de trenes de passatgers i mercaderies fan que la capacitat de les línies es redueixi. Això apunta a la urgència de millores d’infraestructura que augmentin la capacitat per a suportar el trànsit futur.

Innovació i sostenibilitat ferroviària

El Ministeri, al costat d’Adif, cerca no sols augmentar la capacitat, sinó també millorar la infraestructura per a adaptar-se als serveis d’Autopista Ferroviària. Això inclou treballar en els gàlibs de túnelas, passis superiors i catenària . S’invertiran més de 60 milions d’euros perquè les rutes siguin aptes per al trànsit de semiremolcs.

L’Autopista Ferroviària no sols promet millorar l’eficiència del transport de mercaderies, sinó també fer-lo de forma més sostenible. La reducció de camions en les carreteres disminuirà les emissió i el consum de combustibles fòssils, alineant-se amb objectius de sostenibilitat nacionals i internacionals.

Un camí per recórrer

El camí cap a una Autopista Ferroviària Saragossa-Catalunya està en marxa, encara que requereix estudis i anàlisis exhaustives abans de materialitzar-se. No obstant això, la direcció ja està marcada. Amb una adequada planificació i execució, el Corredor Mediterrani experimentarà un avanç crucial.

Aquest projecte no sols posiciona a Espanya en l’avantguarda del transport de mercaderies, sinó que també prepara al país per a l’inevitable augment en el comerç internacional. Una millor infraestructura ferroviària garanteix no sols una economia més forta, sinó també un entorn més net i sostenible per a tots.

DHL Express inaugura el seu nou Hub al Prat i reforça la seva expansió global

/by

DHL Express ha fet un pas gegantesc en inaugurar el seu nou Hub internacional en l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat. Amb una inversió monumental de 80 milions d’euros, aquest centre respon al model de creixement que l’empresa ha projectat per als pròxims anys. La decisió de situar-ho a Barcelona no és casualitat, i tot sembla apuntar al fet que el nou Hub exercirà un paper clau. Així, DHL Express reforça la seva posició com a líder en el transport urgent internacional.

DHL Express inaugura su nuevo Hub internacional en el aeropuerto de Barcelona

Un avanç en eficiència i sostenibilitat

Des que va començar a operar amb avions propis en l’aeroport de Barcelona en 1995, DHL ha estat en primera línia, donant suport a la infraestructura logística i econòmica local. Amb aquest nou Hub, optimitzat per a manejar fins a 20,000 peces per hora, la companyia pretenia millorar notablement el seu rendiment operatiu anterior. No es tracta només de moure paquets més ràpid, sinó de fer-ho amb una visió a llarg termini , enfocada en la sostenibilitat.

Situat en una vasta parcel·la de 29,000 metres quadrats, el Hub inclou solucions de classificació avançades i està preparat per a operar rutes aèries crucials amb Europa, Amèrica i el nord d’Àfrica. Tot això mentre intenta minimitzar l’impacte ambiental. DHL ha equipat les instal·lacions amb energia fotovoltaica per a autoconsum i ha afegit 37 carregadores elèctriques per a les seves furgonetes i equips terrestres. Sens dubte, aquest és un moviment que s’alinea perfectament amb els objectius ambientals del grup, buscant reduir la seva petjada de carboni i aconseguir les zero emissions en 2050.

Espanya, el pont estratègic

Espanya, i en particular Catalunya, ha emergit com a punt neuràlgic en la xarxa global de DHL Express. Idealment situada com a pont entre Europa, Àfrica i Amèrica Llatina, la regió ofereix una plataforma excepcional per a connectar les empreses espanyoles amb mercats internacionals. Segons Jesús Sánchez, vicepresident sènior de Hubos de DHL Express Europa, Espanya no és només una regió operativa, sinó un centre estratègic d’innovació, talent i expansió internacional.

Miguel Borrás, director general de DHL Express España, va compartir el seu entusiasme durant la inauguració: “El nou Hub és una inversió en el nostre present, però sobretot en el nostre futur”. I és que, amb aquest Hub, la companyia no sols busca millorar la seva capacitat operativa, sinó també jugar un paper fonamental en l’impuls de la competitivitat internacional de més de 20,000 empreses amb les quals treballa a Espanya.

Més enllà d’un simple Hub

Però la història no acaba aquí. Amb la inauguració d’aquest centre, DHL també ha creat més ocupacions qualificades, augmentant la plantilla en més del 10%. Per a una regió com Catalunya, que alberga una gran quantitat de pimes, aquesta és una oportunitat perquè les empreses escalin i aconsegueixin noves altures en les seves operacions internacionals.

A més de les seves instal·lacions d’avantguarda i una notable capacitat logística, el nou Hub també integra un avançat control duaner i garanteix la màxima seguretat en el transport aeri . Amb 22 posicions de càrrega i un pla per a augmentar la seva connectivitat intercontinental, la companyia està ben posicionada per a escalar les seves operacions en resposta als canvis dinàmics del mercat global.

Reaccions institucionals

Durant l’acte inaugural, representants de diferents institucions van elogiar aquesta inversió de DHL. Carlos Prieto, delegat del Govern a Catalunya, va afirmar que el nou Hub no sols reforça la confiança al país, sinó que demostra el paper estratègic d’Espanya en la connectivitat global. La consellera d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Alicia Romero, també va expressar la seva satisfacció per l’elecció de Catalunya com a espai estratègic. Va recalcar la importància de la col·laboració públic-privada, especialment per a les pimes, que són l’espina dorsal de l’economia catalana.

Finalment, Llüisa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, ​​va destacar el valor estratègic del municipi i el seu continu compromís amb el desenvolupament econòmic i la generació d’ocupació de qualitat.

En resum, amb la inauguració d’aquest nou Hub, DHL Express no sols reforça el seu compromís amb el creixement i la sostenibilitat, sinó que també subratlla el paper estratègic d’Espanya en la seva xarxa global. És un clar exemple de com una inversió ben dirigida pot tenir un impacte significatiu en una regió, impulsant tant la seva capacitat logística com la seva expansió econòmica.

Lleida-Alguaire: el futur de l’aviació a Catalunya

/by

La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa un ambiciós pla per a transformar l’aeroport de Lleida-Alguaire en un nucli vibrant per al sector aeronàutic. Durant una visita a l’aeroport, la consellera de Territori, Silvia Paneque, va explicar com aquest projecte podria canviar el rostre de la infraestructura i atreure a més empreses del sector.

aereopuerto lleida

Una llar per a futurs pilots

La part central d’aquesta transformació és la nova residència per a pilots en formació que la consellera Paneque va visitar recentment. Aquest espai, construït en només 10 mesos amb mòduls, actualment acull a 30 alumnes, encara que s’espera que la xifra llegui a 150 abans de l’estiu del pròxim any. La innovació i rapidesa en la seva construcció simbolitzen el dinamisme d’aquest nou capítol per a l’aeroport.

L’acadèmia BAA Training s’encarrega de la formació d’aquests futurs pilots, amb cursos que varien entre 12 i 18 mesos. Ja compten amb més de 200 alumnes. Aquesta companyia, d’origen lituà, destaca per la seva especialització en la preparació de pilots, marcant l’inici del que podria ser un nínxol en constant creixement a la regió.

Expansió d’instal·lacions

Però la residència no és l’única cosa que ha florit a Lleida-Alguaire. Paneque també va visitar dos hangars: un de l’escola de formació BAA Training i un altre de Vall Wings , una aerolínia corporativa amb fortes connexions locals. Valle Wings forma part del conglomerat Vall Companys, conegut per la seva presència en la indústria alimentària. No obstant això, en el sector aeronàutic, Vall Wings demostra la seva versatilitat amb una àmplia gamma de serveis, des de vols executius fins a lloguer d’avions.

Vall Wings: connectant Lleida amb Europa

Vall Wings ha establert una xarxa sòlida en convertir-se en part de diverses companyies aèries europees. Controlant el 100% de AeroOps GmbH & Co. Charly l’Índia KG a Alemanya i Dropsounds a Lisboa, i amb un 20% de participació en JetUp LDA a Portugal, aquesta companyia està traçant un camí que connecta Lleida directament amb Europa.

Cap a un sistema aeroportuari integral

El pla especial cerca també integrar l’aeroport Lleida-Alguaire en un sistema més gran, enllaçant amb els aeroports de Girona, Reus i Sabadell. Aquesta idea, recolzada per diverses entitats empresarials de prestigi, se centra en veure el futur aeroport del Prat com un eix dins d’un sistema més gran i totalment funcional. Aquest enfocament col·laboratiu i coordinació planeja optimitzar l’espai aeri de Catalunya i especialitzar cada infraestructura segons les seves fortaleses.

Potenciació d’inversions i oportunitats

Una de les peces clau del nou pla és la creació de noves superfícies per a la construcció d’hangars. Aquest pas donarà a les empreses l’oportunitat d’ampliar les seves operacions i, potencialment, atreure a més actors del sector aeronàutic. Segons Paneque, existeix un potencial significatiu per a fer créixer les oportunitats al voltant de l’aeroport.

L’esforç conjunt de l’administració i les empreses anuncia un futur prometedor per a Lleida-Alguaire. Després de diversos anys en què aquest aeroport ha estat infrautilitzat, la regió es prepara per a abraçar el desenvolupament econòmic i el dinamisme que s’espera traurà aquest nou pla.

Conclusió

La transformació de Lleida-Alguaire promet no sols ser un punt d’inflexió per a l’aeroport, sinó que també projecta una renovada imatge de visió i estratègia per a Catalunya en el sector aeronàutic. Amb infraestructures modernitzades, residències per a pilots en creixement i una comunitat empresarial compromesa, el futur de Lleida-Alguaire sembla enlairar cap a noves altures.

Ajustaments als horaris de càrrega i descàrrega de l’Eixample

/by

El Ayuntamiento de Barcelona ha decidido realizar un cambio importante en los horarios de carga y descarga en los llamados ejes verdes del Eixample. Este movimiento busca equilibrar de forma óptima el uso del espacio público y garantizar una distribución urbana de mercancías mejor organizada. Pero, ¿cómo se espera que afecte a este cambio a la dinámica cotidiana de comerciantes, distribuidoras y vecinos?

horario de la carga y descarga de los ejes verdes

Nuevos horarios de carga y descarga: el plan audaz de Barcelona

Desde el 2 de septiembre, el horario para la carga y descarga en los ejes verdes se ha modificado, dividiéndose en dos períodos: de 7 a 8 de la mañana y de 10 a 16 horas. Esta reorganización responde a una demanda del sector comercial que buscaba optimizar la franja horaria destinada a la logística.

Anteriormente, la actividad ininterrumpida se permitía entre las 9:30 y las 16 horas. Ahora, el nuevo rango entre las 7 y las 8 de la mañana plantea un cambio significativo en las rutinas de muchos. Durante este período adicional, se anticipa un incremento en la cantidad de operaciones, ya que se añaden 30 minutos más al tiempo total disponible para estas actividades.

Las franjas de 8 a 10 de la mañana queda reservadas peatonales, especialmente para facilitar el ingreso seguro de niños en las escuelas. Sin embargo, las zonas DUM contiguas continuarán disponibles para socorrer a los operadoras logísticos que trabajen en esas horas.

El esfuerzo después de los cambios

Las cifras no mienten. Entre marzo y junio, se registraron 1.233 denuncias relacionadas con incumplimientos de la normativa de carga y descarga. Por su parte, agentes de la Guardia Urbana emitieron 965 denuncias relacionadas con infracciones en los ejes verdes. Estos datos reflejan la urgente necesidad de reajustar las normas y fortalecer el control de la disciplina en estos espacios.

Además, durante el mes de septiembre se levanta adelante una campaña informativa para hacer legar estos cambios a comerciantes, restauradoras, transportistas y residentes. Agentes de convivencia inundan los ejes compartiendo folletos y realizando labores informativas en el terreno.

Concluido este mes adaptativo, en octubre empezará un período sancionador más estricto, con mayor presencia de las autoridades para garantizar el cumplimiento de la nueva normativa.

Mejoras compartidas a través del diálogo

Esta reestructuración forma parte del Plan de mejora de los Ejes verdes, un esfuerzo colectivo producto de diálogos con 18 entidades del territorio. Este plan no sólo contempla cambios en horario, sino toda una reestructuración en el uso de estos nuevos viales pacificados.

Se han implementado señales visibles en plazoletas y ciclovías para ordenar aún más la convivencia urbana. En términos medioambientales, el verde sigue marcando el ritmo de los ejes. Se ha realizado una revisión de criterios de plantación que incluye mantener o replantar especies seleccionadas, asegurando una continuidad estética y funcional.

Un enfoque hacia el futuro

Los cambios en los horarios de carga y descarga, junto con la implementación de diversas acciones enfocadas a mejorar la convivencia urbana y la sostenibilidad, marcan el futuro de estos ejes verdes. Su objetivo es mejorar las dinámicas comerciales, fomentar un uso más eficiente del espacio público y avanzar hacia una Barcelona más habitable para todos.

A través de un plan bien estructurado y colectivo, el Ayuntamiento se posiciona en la vanguardia de la gestión urbana. Sin duda, este enfoque proactivo y participativo tiene el potencial de transformar positivamente la calidad de vida en el Eixample y, posiblemente, en la ciudad entera.

Per què el port de Barcelona és clau per al desembarcament de cotxes xinesos a Europa?

/by

El Port de Barcelona ha *evolucinado per a convertir-se en un jugador crucial en el mercat automobilístic europeu, especialment pel que fa a l’entrada massiva de cotxes provinents de la Xina. Aquest fenomen, que ha guanyat rellevància en els últims anys, ha posicionat a Barcelona com un dels *hubs logístics més importants per a les importacions xineses en el continent. La pregunta que molts es fan és: què ha propiciat aquest auge i per què Barcelona?

Un buque transportador de vehículos atracado en el Puerto de Barcelona

El creixement transoceànic de les importacions xineses

Amb la pandèmia com a punt d’inflexió, les importacions d’automòbils xinesos han experimentat un salt impressionant. Si abans de 2020 el volum era gairebé irrellevant, van passar a constituir un gran percentatge del mercat. En xifres concretes, els cotxes xinesos van aconseguir el 46% del total de vehicles importats a Barcelona, segons dades recents. Aquest creixement no sols respon a la major producció xinesa, sinó també a la millor logística i plans estratègics del Port de Barcelona.

Barcelona: de l’anonimat a epicentre del comerç

Però per què Barcelona? Existeixen diversos factors que han propiciat aquest auge. Primer, la seva estratègica ubicació geogràfica converteix al port en una porta oberta al sud d’Europa per a productes asiàtics. Com si això no fos suficient, el desenvolupament d’infraestructures i noves rutes ha facilitat la rebuda de grans vaixells de càrrega coneguts com a car-*carriers.

A aquests se suma la futura construcció d’una nova terminal, adjudicada al grup japonès *Nippon *Yusen *Kabushiki *Kaisha (*NYK). Aquesta infraestructura, que s’inaugurarà en 2027, afegirà més de 100,000 metres quadrats i una sitja automàtica capaç d’albergar 8,160 vehicles. El compromís del port per continuar ampliant la seva capacitat reforça el seu paper com a líder en la importació de vehicles xinesos.

L’impacte de l’augment de vehicles xinesos

L’explosió en l’arribada d’automòbils de marques com *BYD, MG, *Omoda i *Jaecoo fa gairebé impossible no veure’ls pels carrers espanyols. Això no és només una tendència espanyola, és una realitat que s’albira en tota Europa. Les xifres són clares: durant el primer semestre de 2024, es van comptabilitzar 54,093 unitats de cotxes xinesos a Barcelona.

Per a entendre aquest fenomen, cal revisar els acords estratègics i l’oferta intermodal del port. A més de la connectivitat marítima, el Port de Barcelona ofereix opcions ferroviàries i aèries, al costat de serveis específics per al sector automotriu. Això no sols ho converteix en un centre logístic eficient sinó també en una opció preferida per als importadors.

Col·laboracions estratègiques i expansions futures

Les aliances estratègiques també han jugat un paper clau en aquest procés. Recentment, el Port de Barcelona va signar un acord amb el port de *Shanghái. Aquest pacte busca enfortir les seves relacions i facilitar encara més el flux de mercaderies entre tots dos punts. La col·laboració no sols ressalta la importància de Barcelona com un *hub logístic, sinó també la seva capacitat per a evolucionar juntament amb el mercat global.

D’altra banda, l’arribada regular de vaixells com el *Höegh *Australis, un dels car-*carriers més grans del món, cap a Barcelona, subratlla la confiabilitat del port en la gestió de grans volums de mercaderies. A més de la sèrie Aurora de *Höegh *Autoliners, que ha integrat el port de la ciutat comtal en les seves rutes, posant al continent europeu en estret contacte amb Àsia.

Futur brillant per al port de Barcelona

Veient a futur, el Port de Barcelona no sembla tenir intenció de frenar. L’arribada imminent de la nova terminal per part de *NYK, juntament amb l’augment de les aliances estratègiques, apunta al fet que continuarà expandint la seva capacitat i rellevància en el mercat global de vehicles. Aquest creixement continu no sols beneficia a Barcelona, sinó a tota Espanya i Europa.

La consistència i l’enfocament estratègic del Port de Barcelona el situen com un exemple en la gestió de grans volums d’importacions. Aquesta capacitat podria servir de model per a altres ports europeus que desitgin optimitzar les seves operacions.

En resum, l’auge de les importacions de cotxes xinesos a través del Port de Barcelona és un testimoniatge del poder de la planificació estratègica, l’evolució i les aliances ben pensades. Amb cada pas cap endavant, Barcelona reafirma el seu lloc com un node logístic crucial en l’escenari automobilístic europeu.

Podran salvar les inversions l’AP-7?

/by

L’AP-7 i els seus constants problemes de trànsit

L’AP-7 és un tema que té a tots parlant a Catalunya. Imagina aquest escenari: una autopista que sembla més un estacionament que una via ràpida, atrapant a milers de conductors cada dia. Perquè això és precisament el que està ocorrent amb l’AP-7, i la situació està arribant a un punt crític.

autopista AP7

La *Cambra de *Comerç de Barcelona alça la veu

La *Cambra de *Comerç de Barcelona, sempre atenta a les necessitats logístiques de la regió, ha decidit intervenir. L’entitat ha llançat un crit d’auxili perquè s’accelerin les inversions necessàries per a remodelar i ampliar aquesta essencial autopista. Ells saben que la congestió en l’AP-7 no és només un inconvenient per als conductors individuals, sinó un tap monumental per a l’economia local.

Per això, la *Cambra està reclamant amb urgència millores en la infraestructura de l’AP-7. Aquesta via és vital per al transport de mercaderies cap a Europa i la resta d’Espanya, i té un impacte directe en la competitivitat de moltes empreses catalanes. És una qüestió econòmica, sí, però també és una qüestió de sentit comú i qualitat de vida.

Unint forces per a la millora

L’anomenat de la *Cambra no és un simple capritx. Les veus d’altres actors empresarials i logístics també s’han sumat al clam general. Tots coincideixen que la situació actual no es pot prolongar més. Es necessita un pla d’acció clar, amb un full de ruta que mobilitzi els recursos disponibles i impulsi projectes que esplaïn aquesta ruta crucial.

El fenomen no és exclusiu de Catalunya, moltes regions enfronten reptes similars. No obstant això, l’AP-7 s’ha convertit en una espècie de símbol del que passa quan no hi ha planificació a llarg termini ni inversions adequades. És un recordatori vivent de com es poden complicar les coses quan es deixen per a després.

El paper del govern i les inversions

Parlant de planificació, la pilota està en gran manera en la pista del govern. S’espera que les autoritats no sols escoltin les peticions, sinó que també prenguin mesures concretes. Per què? Perquè la inversió en infraestructures no sols millora el trànsit, també estimula l’economia i crea ocupació.

A més, el govern té el repte de demostrar que el seu compromís amb Catalunya és real i tangible. No es tracta només de desemborsar fons, sinó d’assegurar que s’utilitzin de manera eficient i estratègica. És una oportunitat per a mostrar una gestió proactiva i efectiva, la qual té el potencial de guanyar el suport i la confiança dels ciutadans.

Què ofereix el futur per a l’AP-7?

Hi ha diversos desafiaments per davant, i el temps és un factor crucial. Les solucions temporals ja no són suficients; el que es necessita és un enfocament integral i sostenible que consideri el creixement futur. Mentrestant, els usuaris de l’autopista hauran de fer front a la frustració diària fins que arribin els canvis promesos.

No obstant això, amb cada obstacle, també hi ha una oportunitat de millora. L’AP-7 té el potencial de transformar-se en un exemple d’innovació en infraestructura si es gestionen bé les inversions i s’executen amb eficiència els projectes planificats.

En resum, la tasca no és fàcil, però tampoc impossible. Si s’aconsegueix el consens necessari i el compromís de totes les parts involucrades, tal vegada aviat veiem una AP-7 renovada que no sols alleugi el trànsit, sinó que també impulsi l’economia de la regió. Així que, encreuem els dits i esperem que les paraules es converteixin aviat en accions.