L’activitat del Port de Barcelona ha començat l’any amb un comportament robust en els seus principals indicadors comercials. Malgrat un context internacional marcat per la incertesa geopolítica i la pressió sobre les cadenes de subministrament, les dades del primer trimestre de 2025 reflecteixen una clara vitalitat en els fluxos de mercaderies, especialment en el trànsit de contenidors plens.

Creixement sostingut en importacions i exportacions

Els contenidors plens amb mercaderies d’exportació han registrat un creixement interanual del 12,2% durant el primer trimestre. En paral·lel, els contenidors plens d’importació han experimentat un increment encara major, del 21,6% en comparació amb el mateix període de 2024.

Totes dues xifres confirmen que, lluny d’alentir-se, el comerç exterior que passa per l’enclavament barceloní continua guanyant múscul. Es tracta d’un indicador clau que reflecteix la bona salut del teixit empresarial català i la seva capacitat de competir en mercats internacionals, fins i tot en entorns complexos.

Àsia guanya pes en el tauler logístic

Si s’analitzen els principals orígens i destinacions de les mercaderies en contenidor, destaquen diversos països asiàtics. la Xina ha crescut un 25,9%, consolidant-se com el primer soci comercial del port. Li segueixen l’Índia (+34,9%) i Corea del Sud (+48%), que mostren una clara tendència ascendent.

També puja l’activitat amb els Estats Units (+8,4%), mentre que Turquia cau un 13,7%, una excepció que trenca la tendència general positiva en els principals corredors marítims.

Aquestes dades confirmen el reposicionament del Port de Barcelona com un node estratègic en les rutes transpacífiques i euroasiàtiques, reforçant el seu paper com a porta d’entrada i sortida del sud d’Europa.

Energia en moviment: pugen els líquids a granel

Més enllà dels contenidors, un altre segment que creix amb força és el dels líquids a granel, que han augmentat un 8,1% en volum respecte al primer trimestre de l’any anterior.

Dins d’aquest grup, sobresurt la forta estirada de la gasolina (+61,4%) i del gas natural (+16,8%), la qual cosa reflecteix l’evolució dels patrons de consum i subministrament energètic, especialment en un moment de transformació cap a models més sostenibles i descentralitzats.

Per contra, els sòlids a granel han sofert un retrocés del 8,5%, amb caigudes notables en productes com a potasses, sal comuna i fava de soia. Aquest descens podria estar vinculat a canvis en els hàbits d’importació agrícola o a ajustos puntuals en els estocs.

Dubtes en el trànsit de vehicles i *UTIs

El trànsit d’automòbils, un dels pilars tradicionals del Port de Barcelona, mostra clares senyals de desacceleració, amb una caiguda del 8,7% en comparació amb el mateix període de l’any anterior. En total, s’han mogut 168.545 vehicles.

També baixen lleugerament les *UTIs (Unitats de Transport Intermodal), amb un descens del 1,5%, confirmant que el context global continua afectant uns certs segments logístics, especialment aquells més exposats a la volatilitat del comerç internacional.

Creuers en creixement, ferris en descens

El trànsit de passatgers mostra una evolució desigual. D’una banda, els ferris han baixat un 14,1%, amb 213.695 moviments registrats. D’altra banda, els creuers mantenen una tendència a l’alça, amb 351.284 moviments, un 10% més que en 2024.

Aquest augment es deu principalment al creixement de creueristes en port basi, és a dir, aquells que inicien o acaben la seva ruta a Barcelona. En xifres reals, 217.626 creueristes han passat per la ciutat en el primer trimestre, la qual cosa representa un increment del 5,35% respecte al mateix període de l’any passat.

El repunt reforça el paper de Barcelona com un dels ports basi de referència al Mediterrani, malgrat les creixents exigències en matèria de sostenibilitat i regulació turística.

16,6 milions de tones i una arrencada estable

En conjunt, el trànsit total gestionat pel Port de Barcelona ha aconseguit els 16,6 milions de tones durant el primer trimestre, mantenint-se molt prop del volum registrat en 2024, amb una lleugera caiguda del 1,6% .

Aquesta estabilitat global, sumada al comportament positiu de les exportacions, les importacions i els líquids a granel, permet preveure que l’enclavament portuari continuarà sent un motor essencial per a l’economia catalana i espanyola, fins i tot enmig d’un entorn global volàtil.

El sector logístic a Catalunya continua florint amb un creixement sostingut, la qual cosa no sorprèn als qui porten un temps observant les tendències d’expansió en aquesta regió. Durant el segon trimestre de 2025, la contractació de superfície logística va aconseguir els 160.138 m², marcant un increment del 5% en comparació amb el mateix període de l’any anterior. Aquesta xifra subratlla un avanç enfront del primer trimestre de l’any, segons dades presentades en l’Informe del Mercat Logístic a Catalunya sobre el Q2 de 2025, alguna cosa que *Forcadell ha revelat amb detall.

Un primer semestre amb números prometedors

L’acumulat del primer semestre de l’any es xifra en 307.826 m², la qual cosa consolida el ritme positiu que el sector logístic ha mantingut a Catalunya. Aquest creixement no sols és un número en un informe; representa un mercat que mostra dinamisme tant en superfície contractada com en el nombre d’operacions. Durant el segon trimestre, es van dur a terme 15 operacions, comparades amb les 10 en el trimestre anterior, la qual cosa indica una activació notable del mercat.

L’operació mitjana s’ha ajustat als 10.676 m². Aquests ajustos reflecteixen les transaccions significatives registrades en els primers mesos de l’any, les quals van elevar la mitjana deguda al seu gran volum. Gerard Plana, qui lidera el Departament d’Industrial i Logística de *Forcadell, esmenta que aquestes dades demostren un comportament robust en termes de volum de contractació i nombre d’operacions, a més d’una demanda que es manté activa.

La distribució de la contractació per zones

En desglossar la contractació per zones, s’observa que la 3a Corona logística de Barcelona ha captat el major volum de superfície contractada, amb 79.080 m² distribuïts en 5 operacions, la qual cosa constitueix el 49% del total. La segueix de prop la 2a Corona, que ha registrat 69.301 m² en 7 operacions, representant el 43%, mentre que la 1a Corona, amb només 11.757 m² a través de 3 operacions, es queda amb el 8%.

Aquest repartiment no és producte de l’atzar. Les preferències regionals suggereixen que moltes empreses valoren tant la proximitat com l’accés ràpid a les principals infraestructures de transport, la qual cosa els permet *eficientar les seves operacions.

Predomini de les naus existents

En contraposició amb trimestres anteriors, la contractació del segon trimestre va estar dominada per les naus existents, que van representar un 71% del total amb els seus 113.671 m². L’estoc nou, bé sigui projectes a mesura o construccions especulatives, va abastar un 29%, és a dir, 46.467 m². Malgrat l’atractiva atenció que les naus d’última generació solen rebre, sembla que el mercat es va inclinar més cap a aquelles ja disponibles a causa de la necessitat d’implementacions immediates.

Evolució de les rendes

Quant a les rendes, encara que el panorama es manté més estable que en trimestres previs, existeix una lleugera tendència a l’alça. Aquest fenomen es deu majorment a l’increment en els costos del sòl i la construcció. En aquest context de preus elevats, els propietaris estan oferint incentius comercials, com a bonificacions o mesos de manca, amb l’objectiu d’atreure demanda i conservar la competitivitat dels seus actius.

Un període de creixement sostingut

El segon trimestre de 2025 ha demostrat ser un període de creixement sostingut i consolidació per al sector logístic a Catalunya. Les dades revelen un mercat robust i una dinàmica de contractació que respon a les demandes actuals, no sols per quantitat sinó també per qualitat i ubicació. Amb la 3a Corona de Barcelona liderant la càrrega en termes de superfície contractada, sembla que el mercat continua adaptant-se a les necessitats logístiques d’avui.

La preferència per naus existents indica un mercat en el qual la rapidesa i la promptitud valen més que mai. D’altra banda, l’evolució de les rendes destaca la importància d’adaptar-se a les condicions del mercat, equilibrant el cost amb incentius atractius per als inquilins.

Catalunya, amb la seva infraestructura robusta i atractives ofertes, continua sent un far per a la logística a Espanya, i tot sembla indicar que aquest camí d’èxit i creixement només acaba de començar.

Què succeeix quan experts de l’àmbit logístic mundial decideixen reunir-se en un sol lloc per a intercanviar idees i fomentar aliances estratègiques? La resposta és el SIL 2025, un esdeveniment que promet revolucionar el sector amb innovacions i noves connexions. Barcelona, amb el seu vibrant entorn i la seva capacitat per a atreure a ments brillants, està preparada per a convertir-se en la capital de la logística intel·ligent durant aquest esdeveniment tan esperat.

Una trobada única de líders logístics

El Saló Internacional de la Logística (SIL) s’ha consolidat com un dels esdeveniments més importants del sector a Europa. Barcelona serà l’amfitriona d’aquesta nova edició en 2025, assegurant la seva posició com un pilar fonamental en el mapa logístic global. La fira atraurà a més de 650 empreses de tot el món, totes disposades a explorar les últimes tendències en innovació logística.

Aquest esdeveniment és molt més que una simple exhibició. El SIL 2025 reunirà líders del sector, experts i visionaris que compartiran els seus coneixements i experiències a través de conferències, tallers i panells de discussió. La idea principal és establir aliances estratègiques que impulsin el desenvolupament del sector logístic a nivell global.

Innovació i intel·ligència: els pilars del SIL 2025

Les expectatives estan altíssimes per a aquesta edició del SIL. L’enfocament en la logística intel·ligent i l’ús de tecnologies avançades promet ser un dels temes més comentats. La indústria està experimentant un canvi significatiu cap a operacions més eficients i sostenibles, impulsades per la intel·ligència artificial, la Internet de les coses (IoT) i l’anàlisi de dades.

Barcelona, amb la seva rica tradició de donar suport a la innovació, és el lloc ideal per a debatre aquests avanços tecnològics. La ciutat es beneficiarà de l’intercanvi d’idees i col·laboracions que resultaran d’aquest esdeveniment. A més, els assistents tindran l’oportunitat de conèixer les solucions més actuals per a optimitzar els processos logístics i, amb això, millorar la competitivitat dels seus negocis.

Barcelona: més que una amfitriona

El SIL 2025 no sols serà una plataforma per a empresaris del sector, sinó que també es convertirà en una oportunitat perquè Barcelona demostra la seva capacitat d’innovació i hospitalitat. Aquesta metròpoli no és estranya a organitzar esdeveniments de gran envergadura, i el SIL 2025 reafirmarà el seu estatus com un destí de primer nivell per a congressos i fires internacionals.

L’esdeveniment també tindrà un impacte positiu en l’economia local, ja que atraurà a milers de visitants de tot el món, fomentant el turisme i l’intercanvi cultural. El que succeeix a Barcelona durant el SIL 2025 podria definir el rumb futur de la logística a nivell mundial.

Connectant mons

El lema del SIL 2025 és “Connectant mons per a impulsar la innovació en la logística”. Aquest enfocament reflecteix l’objectiu de l’esdeveniment de servir com un catalitzador per a la creació de xarxes globals. En connectar diferents mercats i pràctiques logístiques, el SIL 2025 permetrà la transferència de coneixement i tecnologia entre països i regions.

La connexió entre diferents sectors també juga un paper clau. Amb la participació d’indústries afins, com el transport, l’automatització i el proveïment, el SIL 2025 promet ser un espai on la diversitat de pensament generi nous i revolucionaris camins.

El futur de la logística

El SIL 2025 no sols és sobre el present, sinó que també se centra en el futur de la logística. Amb un enfocament clar en la sostenibilitat, l’eficiència i la tecnologia, aquest esdeveniment cerca redefinir com les empreses gestionen les seves cadenes de subministrament. A mesura que les empreses globals s’esforcen per mantenir-se competitives en un món canviant, la innovació serà la clau per al seu èxit.

Barcelona està llesta per a assumir el paper de líder en el sector logístic, i amb el SIL 2025, reafirmarà el seu compromís amb l’excel·lència. Des del desenvolupament d’infraestructura fins al suport a startups tecnològiques, la ciutat obrirà les seves portes a un futur vibrant i prometedor per a la logística mundial.

L’esdeveniment no sols serà una plataforma per a l’intercanvi de coneixements, sinó que també impulsarà el creixement econòmic i cultural per a la ciutat amfitriona. En última instància, el SIL 2025 marcarà un abans i un després en la història del sector logístic, brindant a Barcelona l’oportunitat de brillar en l’escenari global.

L’aeroport del Prat, a Barcelona, és un d’aquests llocs on es pot sentir la bullícia constant de la ciutat i la seva connexió amb el món. Recentment, El Prat ha estat en l’ull de l’huracà polític i en el centre d’un debat sobre el seu futur. Sembla que les coses estan a punt de canviar per a bé, especialment amb l’arribada de l’alta velocitat i els acords polítics que prometen millorar la seva connectivitat.

La importància del Prat per a Catalunya

Ha de quedar clar, abans de qualsevol anàlisi, que l’aeroport del Prat no és només un altre aeroport més. És un nus crucial per a l’economia i la mobilitat de tota Catalunya. No es limita únicament a vols; el seu potencial com a centre logístic és enorme. Per això, qualsevol millora o projecte que s’emprengui allí té repercussions a la regió sencera.

L’arribada de l’AVE a l’aeroport

Un dels aspectes més emocionants de l’acord és la perspectiva que l’alta velocitat arribi a l’aeroport del Prat. Això seria un canvi veritablement transformador. S’està planificant integrar El Prat amb la xarxa ferroviària d’alta velocitat. Què significa això per als viatgers? Imagina sortir de l’aeroport i, sense perdre temps, pujar-te a un tren d’alta velocitat i arribar a Madrid en qüestió d’hores.

Si bé aquest tipus de projectes sempre sonen espectaculars, no tots els dies es concreta un acord que pot canviar tan profundament la forma en què la gent viatja. En un món que està cada vegada més interconnectat, proporcionar mitjans que facilitin aquests enllaços és una necessitat, no un luxe.

Obstacles i reptes futurs

Encara que l’arribada de l’AVE a l’aeroport és una gran notícia, no es pot ignorar que el camí no serà senzill. Hi ha repte logístics, polítics i financers que superar. Les infraestructures mai són barates. Però, si hi ha voluntat política i una bona planificació, aquestes barreres poden superar-se.

A més, diversos sectors es beneficiaran de l’arribada de l’AVE al Prat, des del turisme fins als negocis. Imagina l’impacte positiu en les petites i mitjanes empreses que depenen de la ràpida connexió entre les principals ciutats d’Espanya.

Reactivació de plans oblidats

L’interessant és que aquesta no és la primera vegada que es discuteix una estació d’AVE al Prat. Fa anys, es va plantejar per primera vegada la idea, però va quedar en l’oblit. Ara, amb un renovat interès i urgència, l’estació d’AVE torna a estar en el radar dels planificadors del transport.

Per a molts, aquest tipus de reactivacions sonen a política, oportunisme o, simplement, notícies reciclades. No obstant això, quan es considera l’impacte potencial i els beneficis evidents, es pot entendre per què hi ha tant d’entusiasme per donar-li una segona oportunitat a aquest projecte.

 

 

L’última milla és un concepte que cada vegada ressona amb més força en l’urbanisme i la logística moderna. Es refereix al tram final d’un procés de lliurament, i amb l’accelerat creixement de les ciutats, s’ha convertit en un tema crucial per a entendre el desenvolupament futur de les urbs i la seva eficiència logística.

Què és l’última milla i per què és crucial

Per a començar, l’última milla no és només aquesta recta final que connecta els paquets des d’un magatzem fins a la porta de les nostres cases. És un terreny complex que implica desafiaments en termes de sostenibilitat, rapidesa i eficàcia. Els consumidors esperen més que mai rebre els seus productes amb la màxima comoditat possible. Això no sols significa rapidesa, sinó també un cost raonable i, si pot ser, un impacte ambiental mínim.

Entra el problema del trànsit urbà. Amb l’augment del comerç digital, els carrers estan més congestionades que mai a causa de l’increment de vehicles de lliurament. El resultat: contaminació, soroll i un desgast de la infraestructura viària que podria ser alarmant. Per això és que optimitzar l’última milla es torna no sols desitjable, sinó necessari.

Logística inversa: què és i per què importa?

L’última milla està íntimament lligada a una altra tendència clau: la logística inversa. Aquest terme fa referència a tot el procés de retornar productes des del consumidor final fins al venedor. Imagina que compres una samarreta en línia i, al no quedar satisfet, decideixes retornar-la. Aquest camí invers és la logística inversa, i la seva correcta gestió és essencial per a la sostenibilitat del sistema.

La logística inversa no sols *play un paper a garantir la satisfacció del client, sinó que també és crucial en l’eficiència operativa de les empreses. Un error en aquest engranatge pot significar pèrdua de temps, recursos i, el més important, la confiança del client.

Innovacions i solucions per al futur urbà

Amb milions de lliuraments diaris en joc, les empreses estan implementant innovacions sorprenents per a resoldre els desafiaments de l’última milla. Aquí és on les tecnologies com els drons i els vehicles elèctrics s’estan obrint pas. Els drons prometen lliurar productes lleugers en menys temps i fora de les hores punta de trànsit. El seu ús en ciutats encara enfronta regulacions, però el potencial és aquí i és enorme.

D’altra banda, els vehicles elèctrics per a repartiment signifiquen una reducció de l’impacte ambiental. No és només l’aire més net el que es guanya, sinó també beneficis financers a llarg termini. Les empreses que adopten aquestes tecnologies estan no sols millorant la seva imatge verda, sinó també sovint reduint costos.

El paper del consumidor en l’última milla

No es pot parlar de l’última milla sense esmentar el protagonista de la història: el consumidor. El canvi en el comportament i expectatives dels compradors ha portat a les empreses a reestructurar els seus models de lliurament. La demanda no sols se centra en la rapidesa; ara, hi ha un èmfasi creixent en la transparència i l’ètica. Molts comencen a exigir que les seves compres no sols siguin ràpides, sinó també sostenibles.

Amb més consumidors preocupats per l’impacte mediambiental, les marques responsables ofereixen opcions com la recol·lecció en punt de venda o fins i tot opcions de lliurament programat per a reduir la petjada de carboni.

Ciutats intel·ligents i l’última milla

En definitiva, millorar l’última milla no sols tracta d’optimitzar el mecanisme de lliurament, sinó de crear ciutats intel·ligents. Tot això implica infraestructures que suportin noves tecnologies, regulacions que permetin la innovació i un enfocament en pràctiques sostenibles.

La manera en què les ciutats gestionen l’última milla serà un reflex clar de la seva capacitat per a enfrontar els desafiaments del futur. Pot semblar un concepte logístic, però en realitat, es tracta de construir bases sòlides per a l’urbanisme del demà. De manera que la pregunta ja no és si aquestes tendències s’adoptaran, sinó quan i com s’optimitzaran per a crear el tipus de ciutat que tots volem habitar.