Adif inverteix 280 milions en infraestructura ferroviària de Catalunya

/by
Amb una inversió de gairebé 280 milions d’euros, Adif i Adif Alta Velocitat (Adif AV) busquen impulsar el seu programa d’obres en infraestructura ferroviària a Catalunya per al període 2020 – 2021. Sota aquesta perspectiva es pretén fer més funcional el servei al nucli central de Rodalies de Barcelona, impulsar el desenvolupament del Corredor del Mediterrani i de la futura estació intermodal de la Sagrera.
Adif invierte 280 millones en infraestructura ferroviaria de Catalunya
El programa té previst millorar l’explotació ferroviària oferint als clients d’aquestes vies millors serveis en el marc de l’eficiència, la disponibilitat i el confort a través d’una infraestructura més moderna i funcional.
També preveu aconseguir la reducció dels temps de viatge i obrir a la resta d’Europa la possibilitat de el transport de mercaderies per ferrocarril com dinamitzador socioeconòmic de l’àrea mediterrània.

Les principals obres d’el programa

Adaptació del tram Castellbisbal i Vila-seca a l’ample internacional

L’objectiu és aconseguir adaptar el recorregut entre Castellbisbal-Martorell-Nus de Vila-seca a l’ample internacional. Gràcies a això serà possible que Espanya pugui connectar amb la xarxa europea ferroviària pels seus amples de via diferents.

La futura estació de la Sagrera

Aquesta estació preveu el trasllat de les vies de la línia d’ample convencional Barcelona-Mataró-Maçanet just a l’interior de la futura estació. Aquesta obra serà una veritable fita ja que aquesta nova infraestructura es convertirà en la gran estació de la capital catalana, al costat de Sants. El nou traçat tindrà una longitud de 1,98 km, des del triangle ferroviari fins a la boca del túnel amb accés a l’estació de Barcelona – El Clot-Aragó.

Ampliació del gàlib de túnel de Martorell

Les companyies afirmen que entre juliol i novembre d’aquest any serà possible l’ampliació del gàlib de túnel de Martorell de 1.068 metres, així com l’adequació de les seves condicions de seguretat a l’actual normativa. Amb això serà possible adaptar l’estructura a les noves dimensions horitzontals i verticals interoperables a nivell europeu.

Tercer carril i terraplens

Adequació del tercer carril i fins a 30 aparells de via entre Martorell i el Nus de Vila-seca. També es duran a terme altres obres complementàries com la consolidació de dos terraplens entre l’estació de la Granada i la de Lavern-Subirats.

Connexió estació Castellbisbal i el viaducte del Llobregat

Paral·lelament es treballa en la rehabilitació de l’antic túnel de Castellbisbal de 810 metres que no opera en l’actualitat, per aconseguir la seva incorporació a la xarxa d’explotació. Amb això es pretén crear una tercera via de circulació de 2.100 metres que busca connectar l’estació de Castellbisbal i el viaducte del Llobregat, en les rodalies de Martorell.

Reconstrucció pont riu Tordera

Una altra de les obres és la reconstrucció de el pont del riu Tordera, la rehabilitació completa del túnel de Toses i la protecció de la línia Barcelona-Mataró-Maçanet per temporals marítims.
A causa de les obres s’adverteix que vindran interrupcions parcials i totals de el trànsit ferroviari, així com restriccions de la capacitat operativa en algunes fases o línies. Davant d’això ja s’han determinat itineraris alternats per al transport d’usuaris i de mercaderies.

El Mercat inmologístic s’hauria de recuperar en segon semestre de 2020

/by
Segons dades recents de Forcadell grup empresarial expert en gestió immobiliària, la crisi ocasionada per la pandèmia ha tingut un impacte inferior a l’esperat pel que fa a el sector inmologístico a Catalunya. S’estima que la integració entre el desenvolupament immobiliari i la logística pugui augmentar en el segon semestre del l’any amb l’increment de la contractació de metres logístics a la regió.
Mercado inmologístico debería recuperarse en segundo semestre de 2020
Les dades indiquen que durant el segon trimestre de 2020 van ser contractats 89.453 metres quadrats logístics (un 17% menys en comparació a el mateix període en 2019). En contra de tot pronòstic i tot i que durant l’abril l’activitat es va veure fortament afectada per la crisi sanitària, entre maig i juny es va registrar una bona recuperació.

Dades per zones a Barcelona

Les dades relacionades amb el comportament de les operacions i la quantitat de metres quadrats, deixen entreveure un panorama encoratjador en el comportament de la inmologística a la Ciutat Comtal. Aquests són els indicadors:
● La primera corona de Barcelona va registrar en tres operacions 15.213 metres quadrats.
● La segona corona de Barcelona va concentrar el 53% de la superfície logística contractada a Catalunya amb nou operacions i 47.640 metres quadrats.
● La tercera corona va registrar 26.600 metres quadrats en quatre operacions.
Amb relació a la disponibilitat d’espais logístics no s’ha registrat augment en el que va corregut de el segon semestre de l’any. La mostra és que el 39% de total (34.600 metres quadrats), són naus de nova construcció.
Forcadell també destaca la compra per part de Patrizia, companyia experta en inversió immobiliària professional, de el Parc de Proveïdors de Seat. La compra es va realitzar per 26 milions d’euros com a mostra de l’interès en la inversió en el mercat inmologístic a Catalunya.

Comportament inmologístic a Espanya

Durant el període d’abril a juny el volum d’inversió immobiliària directa a Espanya va sumar 1.060 milions d’euros, la qual cosa representa un 65% menys en comparació a el segon trimestre de 2019 per crisis de pandèmia. Tot i això, s’espera la reactivació de el sector.
Per la seva banda Madrid i Catalunya van registrar el tancament de diverses operacions durant el mes de juliol de 2020. També s’observen alguns projectes a Andalusia i València.
Algunes inversions en metres logístics
● Supermercats DIA invertirà més de 50 milions en les seves instal·lacions a la nova Plataforma Central Iberum.
● Prémer Properties acabar obres de la seva nova plataforma logística a Torija, Guadalajara. Per la seva banda, Servei Mòbil va llogar una nau de 11.000 m2 a P3 Logistic Parks pel centre peninsular.
● Així mateix Stoneweg aixecarà una plataforma logística en els terrenys on operava l’antiga planta d’embotellament de Coca-Cola.
● A l’àrea madrilenya també sobresurt el nou magatzem inaugurat per La Sirena per complir amb les comandes a través de comerç electrònic.
● Prologis va adjudicar a CBRE la comercialització en co-exclusiva dels seus parcs en Porta de Madrid i San Fernando, així com del de la Granada, a Barcelona.
● A Sevilla continua l’augment de la seva activitat logística amb el 94% d’ocupació de les seves instal·lacions.

Roba intel·ligent per rastrejar contagis en espais logístics

/by
Com una solució efectiva d’última tecnologia per prevenir el COVID 19, Linde Material Handling, empresa líder en solucions logístiques, presenta al mercat la roba intel·ligent.  La vestimenta busca prevenir i rastrejar contagis en espais industrials i logístics.

Ropa inteligente para rastrear contagios en espacios logísticos

 Si bé al mig de l’operació les normes de distanciament són clares, els empleats poden tenir una percepció enganyosa sobre mantenir la distància adequada.  És allà quan Linde Material Handling presenta dues eficaços i senzilles solucions en roba intel·ligent per resoldre temes de distanciament i protegir la vida.

Les dues solucions

Una és l’armilla de seguretat Linde Secure Distance Vest i l’altra és la unitat portàtil Linde Distance Beeper, d’ús flexible.  La novetat és que són capaços de proporcionar advertències visuals, auditives i tactils, en cas que els que portin la roba s’apropin massa entre ells.  D’aquesta manera és possible treballar amb llibertat i tranquil·litat evitant possibles contagis.
 El Secure Distance Vest, SDV, és un dispositiu portàtil de seguretat, certificat segons la norma de seguretat EN ISO 20471. És l’encarregat de fer monitoratge permanent perquè es mantingui la distància mínima correcta entre els empleats.  D’aquesta manera si s’acosten massa les armilles emeten alertes en forma de llampades, vibracions i sons d’advertència.
Això és possible mitjançant l’ús de tecnologia de banda ultra ampla, precisa i fiable.  Pot funcionar a través de prestatgeries, portes i parets.  L’avantatge és que no requereix de cap infraestructura tècnica addicional, ja que des del moment en què els treballadors fan servir la roba intel·ligent, poden dedicar-se a la feina sense estar pensant tot el temps en mantenir distància.  D’aquest control s’encarrega el dispositiu.
En cas de detectar un cas positiu dins de l’empresa, el Secure Distance Vest compta amb una funció addicional de seguiment i localització “Tracking & Tracing”.  Amb ella és possible conèixer qui ha estat a punt la persona que ha resultat positiu i fer un cèrcol epidemiològic sense haver de portar a quarantena a tota una plantilla.
 El Secure Distance Vest va sorgir a partir de el sistema d’assistència Safety Guard de Linde ideal per advertir sobre xocs entre carretons i vianants en espais logístics.  Per la seva banda el mecanisme d’alertes també va ser inspirat en una altra solució de la companyia coneguda com Distance beepers.  Aquestes són unitats portàtils petites que poden anar subjectes a un cinturó, a la roba o mitjançant polseres i ofereixen les mateixes funcions que el SDV.
 Per evitar aturar les activitats en els centres logístics i de distribució, aquest tipus de roba és ideal per no aturar l’operació logística ni parar tota una operació.

Ja estan sent usades

Segons Linde Material Handling dues solucions ja estan sent utilitzades amb èxit en diversos centres propis, on els treballadors han fet retroalimentacions positives després de provar-les.  Un altre avantatge és que quan se superi la pandèmia, la roba i el dispositiu pot seguir utilitzant-se com a eines de seguretat laboral, la qual cosa fa que aquesta sigui una inversió totalment sostenible.

L’e-commerce impulsa a el sector logístic durant la crisi sanitària

/by

Enmig d’un panorama inestable i preocupant emmarcat per la crisi sanitària, el comerç electrònic i la tecnologia han estat els grans protagonistes.  Fins i tot durant la crisi aquests factors han contribuït a canviar els hàbits de consum que es preveuen siguin duradors i per què no, es tornin permanents.

El e-commerce impulsa al sector logístico durante la crisis sanitaria

L’assumpte és que davant la incertesa mundial per la falta d’una vacuna eficaç per aturar la malaltia i davant el difícil panorama econòmic internacional, la tecnologia s’ha convertit en l’aposta més prometedora per garantir la competitivitat.
 El que és evident és que el canal en línia ha anat creixent amb gran força a nivell mundial i Espanya no és aliena a això.  El millor de tot és que el desenvolupament de l’canal electrònic ha permès aprofitar tecnologies com la Intel·ligència Artificial o el blockchain que aporten competitivitat, rendiment i rendibilitat a el sector.

La resiliència a les cadenes de subministrament

Davant l’actual crisi mundial les empreses busquen a través de l’ús d’aquestes tecnologies millorar la visibilitat.  Un exemple d’això és el cas de la cadena agroalimentària que a través del comerç electrònic ha aconseguit oferir el subministrament oportú de productes atenent fortes demandes amb grans necessitats d’abastament.
 No obstant això i malgrat els esforços i èxits de les empreses de el sector logístic al mig de la pandèmia, la crisi ha estat un cop baix per al sector traduït en caigudes de facturació i en efectes sobre la competitivitat de les companyies.

Iniciatives en mobilitat

Sota aquest escenari s’estan desenvolupant dues iniciatives legislatives directament sobre el transport logístic:
Estratègia de Mobilitat: plantejada per l’Executiu amb la qual busca a futur resoldre el difícil entorn en què es desenvolupa la distribució urbana de mercaderies.  Una de les estratègies és la relacionada amb els hubs urbans amb els quals es vol solucionar els problemes de competitivitat en particular a la capital espanyola.
Transport per carretera: un sector de molta tensió pels debats sobre les condicions de càrrega i descàrrega.  S’espera establir punts en comú per a una bona negociació entre els actors de la cadena.
Unit a aquestes dues estratègies el sector està a l’expectativa dels directrius proposats per part de Ministeri d’Indústria en unió amb associacions sectorials a través de l’Agenda Sectorial d’el Transport i la Logística.  S’espera que l’Agenda plasmi el relacionat amb sostenibilitat i transició digital.

Repartiment urbà de mercaderies

Pel que fa a aquest aspecte han sorgit diverses iniciatives empresarials de el sector logístic que busquen impulsar projectes enmig d’un escenari inestable.

Alguns exemples:

  •  Maersk, líder en transport i logística, busca esdevenir un integrador logístic a través d’una plataforma tecnològica que permeti gestionar la cadena de subministrament d’extrem a extrem.
  • El Corte Inglés ha donat un gir cap a la omnicanalidad o l’ús de canals de comunicació (online i físics) per transmetre missatges als seus clients reals i potencials.
  • DIA i Amazon van ampliar el seu “Prime” a Sevilla on s’ha registrat un gran creixement d’enviaments de comerç electrònic.