La indústria logística serà un dels sectors que més creixerà en els propers anys

Com un dels sectors amb major perfil de creixement i generació d’oportunitats d’ocupació per als propers anys, va ser catalogada la indústria logística en el marc de el desenvolupament de la secció “Els BDigital” de la Barcelona Economy Week (BNEW), realitzat el passat mes de octubre.

La industria logística será uno de los sectores que más crecerá en los próximos años

Els panelistes van arribar a aquesta conclusió després d’analitzar els avenços de la indústria en matèria de digitalització d’operacions, increment del e-commerce, tractament adequat de la informació i l’optimització de l’última milla.
El camp de la logística és considerat com un dels més prometedors per desenvolupar-se a futur professionalment. De fet la integració de la tecnologia a les operacions logístiques ha incentivat la contractació de nous perfils professionals molt sol·licitats i valorats per les companyies de el sector. Els més sol·licitats són els relacionats amb lideratge, digitalització i comerç electrònic.

Treball multisectorial

Juanjo Ojeda director de Logística de Camper, va assenyalar que la logística preveu un creixement entre el 13% i el 14% més en comparació amb altres sectors, ampliant amb això les perspectives professionals. El sector és molt atractiu perquè a l’ésser l’activitat logística una gestió transversal en qualsevol companyia, és possible que es pugui treballar multisectorialment en diferents classes d’empreses.
Sota aquesta perspectiva, a més de professionals formats en comerç electrònic i digitalització, el sector també demanda altre perfil i és el relacionat amb projectes. Això es deu al fet que moltes companyies logístiques cada dia treballen més amb el desenvolupament de projectes específics i per això, requereixen líders gestors de projectes, amb capacitat de treball amb equips de diferents àrees i en maneig de personal.
Ojeda també afirma que en el passat les empreses de logística s’han vist afectades per no poder retenir el talent format al no comptar amb pressupost suficient per reconèixer millors salaris que evitin que un bon treballador es vagi. Però és raonable que ho facin a la recerca de millors perspectives.

La formació en logística a Espanya

Al panell també es va tractar el tema sobre la necessitat d’una reglamentació adequada de l’assignatura de logística dins de el pla de formació de l’educació espanyola en aquesta àrea. Juanjo Ojeda afegeix que es requereix una adequada capacitació professional que no només formi a l’individu, sinó que garanteixi mantenir-lo actualitzat perquè romangui vigent en el mercat laboral.
Les actualitzacions en el sector són indispensables a causa dels constants canvis que es registren en la indústria. Sobre el tema d’en on contractar personal amb formació en logística, en el debat es va parlar sobre buscar-los en borses de treball amb èmfasi en personal logística, en escoles de negocis i en xarxes socials.
En l’actualitat la gestió logística a Catalunya representa el 14% del ‘PIB de la regió. Mou aproximadament unes 426 milions de tones a l’any de mercaderies i és font d’ocupació per a 170.000 persones (dades de l’últim Observatori de Cimalsa).
Un altre aspecte a destacar és que en el sector logístic català es va disparar la creació de noves startups passant de 60 el 2017 a 352 aquest any.

Sector logístico representa el 14% del PIB de Cataluña

Amb moviments de fins a 426 milions de tones a l’any i la generació de 170 mil llocs de treball, el sector logístic català arriba al 14del PIB de Catalunya. Les dades van ser donats a conèixer en la 15a edició de l’Observatori de la Logística organitzat per l’empresa pública Cimalsa (dependent de la Generalitat) i l’Institut Cerdà.

L’informe va ser presentat a l’octubre en el marc de desenvolupament de la BNEW (Barcelona New Economy Week) i dins de les seves conclusions reforça la teoria que la logística és una activitat bàsica per assegurar el proveïment d’empreses i mercats.
L’Observatori de la Logística presenta aquest informe després d’avaluar diferents indicadors de competitivitat de el sistema logístic català. Dins dels principals hi ha el comportament del mercat logístic, l’eficiència del sector, l’evolució de les start-up, així com l’oferta i demanda de mercat, la distribució urbana i la sostenibilitat.

Altres dades d’interès de l’informe

Cimalsa destaca l’increment d’un 5% de parc de vehicles logístics que utilitza combustibles alternatius als fòssils tradicionals, així com l’augment d’un 22% de la presència d’operadors ferroviaris privats a l’escenari logístic.
A més a manifesta que ha pujat en un 11% la superfície logística útil d’emmagatzematge en la comunitat autònoma, representat en més de vuit milions de metres quadrats. L’escenari es complementa amb l’existència de 352 empreses emergents en el sector que per 2017 tot just arribaven a les 60.
D’altra banda, l’empresa va realitzar una enquesta entre les 130 empreses situades en els seus centres logístics que compten amb aproximadament 6.000 treballadors, projectats a 8.000 amb l’entrada en funcionament de Logis Empordà i Logis Montblanc.
L’enquesta va buscar avaluar la inversió privada a partir dels estímuls donats per la inversió pública. Pel que fa a el tema, Cimalsa va aconseguir establir que “per cada euro invertit per la nostra companyia pública, el sector privat ha invertit 5,4 euros. La suma total està estimada fins al moment en 1.000 milions d’euros “.
L’informe determina com a conclusió general que la logística compleix un paper fonamental com a activitat bàsica a Catalunya per mantenir el desenvolupament de l’economia de la regió.

Sobre Cimalsa

Cimalsa és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya encarregada de el desenvolupament, promoció i gestió de la infraestructura logística per al transport de mercaderies. Fundada el 1992, l’empresa ha estat impuls per a Barcelona com impulsora de la creació de solucions per enfrontar el repte de la mobilitat de mercaderies en l’entorn urbà.
Al respecte ha impulsat projectes per optimitzar l’última milla, no només per la necessitat de lliuraments ràpides a el client final, sinó també per l’eficient distribució a punts de venda. Dins dels projectes s’ha contemplat l’impuls a l’ús de microplataformes i centres de distribució urbanes.
A Tarragona també ha avançat projectes com l’ampliació del CIM el Camp en conjunt amb Incasòl, per a això es va assignar un pressupost de 600.000 euros per a la construcció d’una nau de lloguer.

Tecnologia i l’última milla

Gràcies a la connectivitat en els vehicles, ara serà possible optimitzar les operacions de repartiment en l’última milla com a mètode de gestió de flotes i automòbils de repartiment. Amb això serà possible reduir els costos d’operació i agilitzar el lliurament de productes als clients.

ultima milla

Aquesta integració de la tecnologia a les empreses de transport i logística fa part de l’inici de l’era de la nova mobilitat a les smart cities. Amb això els fabricants de vehicles ecològics de distribució han integrat la connectivitat a la seva operació, per tal d’agilitzar lliuraments, reduir costos i reduir la contaminació a les ciutats.
La indústria automotriu ha entès que ha de fabricar solucions de transport que s’adaptin i s’ajustin a les necessitats dels operadors logístics de les grans ciutats. Sota aquest context els fabricants van arribar a concebre un vehicle com un “mini-centre logístic” capaç d’informar l’estat de les mercaderies a les companyies gestores i als clients receptors.

Mercedes-Benz Vans Espanya i la connectivitat

Per a Carlos Nieto, Màrqueting and Operations Manager de Mercedes-Benz Vans a Espanya, l’interès de la companyia per incrementar l’eficiència de la cadena de subministrament està basat en la implementació de la digitalització, la connectivitat i l’ús adequat de noves solucions en mobilitat .
Tal és el cas de la Mercedes-Benz Vans que està connectada en línia amb el client i el gestor de la flota. Gràcies a això ia la informació que maneja, l’usuari pot saber on és la seva mercaderia en qualsevol moment. Els gestors per la seva banda, poden consultar tot el relacionat amb el vehicle i el seu estat de manteniment.
Una altra novetat que integra Mercedes-Benz Vans als seus vehicles és una porta d’obertura automàtica (speed delivery door), com a solució orientada a l’última milla. L’objectiu és facilitar l’accés a les zones de càrrega i descàrrega amb aquesta porta que automàticament s’obre o tanca quan detecta a el conductor o mitjançant sensors lluminosos que s’encenen quan la furgoneta s’obre. D’aquesta manera s’evita que el xofer perdi temps en el moment de buscar un paquet per lliurar-lo a determinada ubicació.
Segons els càlculs de Mercedes-Benz Vans, aquest tipus de solucions suposa un estalvi de temps de fins a 80 minuts diaris. La companyia també treballa en un desenvolupament lliure d’emissions per al transport frigorífic amb traçabilitat sobre l’estat dels aliments.

La digitalització redueix despeses i riscos

Sota aquest mateix escenari els sistemes de gestió de transport i de flotes són un aliat clau en la integració de la connectivitat als vehicles. Aquesta eina es complementa amb la planificació intel·ligent, una millor operació i un transport més segur i ecològic.
Per la seva banda Heike de la Horra director de Desenvolupament de Negoci de WEBFLEET Solutions per a Iberia, ha indicat que la connectivitat a més de reduir costos de manteniment i consum dels vehicles, garanteix una millor seguretat a la carretera, fins i tot redueix l’estrès en els conductors i garanteix la satisfacció de client a el conèixer el temps d’arribada o recollida de la seva mercaderia.

Zona Franca, Ayuntamiento y Correos se unen para crear nuevo polo económico

Amb l’objecte d’alliberar al voltant de 30 mil metres quadrats d’espai per crear un nou pol econòmic d’innovació, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i Correus van unir esforços per transformar els actuals edificis de la seu central de Correus a prop de la via Laietana.

Zona Franca, Ayuntamiento y Correos se unen para crear nuevo polo económico

Aquesta iniciativa pública cerca regenerar el teixit productiu de la ciutat, “reeconomizar” al districte de Ciutat Vella i, de passada, impulsar l’ocupació amb valor afegit en el centre de la Ciutat Comtal.
Aquest nou pol d’activitat empresarial i econòmica a la Zona Franca de Barcelona cerca transformar un edifici tradicionalment històric i emblemàtic en un centre de serveis d’economia digital, investigació, emprenedoria i suport al talent productiu.
Els edificis de Correus seran transformats per a ús propi de titularitat pública i interès general. També tindrà usos amb fins formatius i activitats socioculturals.
L’expectativa és que a màxim en dos anys, Correus concedirà els espais dels edificis principals perquè el Consorci de la Zona Franca aconsegueixi el tràmit de el projecte de rehabilitació, a l’igual que estudis de les obres d’adequació i adaptació.
Així mateix l’Ajuntament de Barcelona realitzarà el tràmit de planejament urbanístic necessari per garantir la viabilitat dels usos plantejats en la proposta.

L’Edifici de Correus serà un “hub” tecnològic

Per a alguns veïns i personalitats, el projecte de la Via Laietana i el carrer Àngel Baixeras permetrà que Barcelona es consolidi com a capital digital. Altres també han reclamat que la construcció integri l’ampliació de l’ambulatori de barri gòtic.
El pacte d’integració signat entre les institucions busca convertir aquest espai en un veritable “hub” tecnològic capaç d’albergar fins a 150 companyies i diverses start-ups que poden generar al voltant de 1.500 llocs de treball.
L’Ajuntament afirma que l’edifici també comptarà amb oficines, centres de recerca, espais per a formació, així com una oficina d’atenció al públic de correus. De la mateixa manera hi haurà una oficina d’atenció al talent i a l’empresa i un espai cívic-cultural per a activitats dels ciutadans.
Durant la signatura del pacte, el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, ha assegurat que “el projecte és el principi d’un camí que comença Barcelona on el patrimoni públic s’utilitza per a benefici de la societat”.
Per la seva banda l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va destacar que el projecte té dos acords principals: un és apostar a la innovació tecnològica que indiscutiblement canviarà tot en un futur pròxim i l’altre és aconseguir diversificar l’economia i buscar que miri altres fronts més del turisme. Ha manifestat que aquesta fita és un exemple de col·laboració institucional entre administracions públiques per dinamitzar l’economia de centre de la ciutat.
L’edifici continuarà sent públic i prestant-li un gran servei a la ciutat donant noves oportunitats de creixement. El coronavirus si bé ha estat una emergència que ha portat dificultats, també ha estat un repte que ha motivat a buscar solucions alternes per enfortir la indústria i l’economia.