Trànsit de mercaderies del Port va caure un 11% al juliol

/by

Els trànsits de mercaderies del Port de Barcelona van registrar un descens de l’11% durant el mes de juliol passat. La xifra va representar un trànsit de 38 milions de tones mobilitzades durant els primers set mesos de l?any. Alhora, això equival a una contracció del 10.6% del trànsit en comparació als mateixos mesos del 2022. Cal recordar que durant els mesos assenyalats de l’any passat, el port va registrar rècords històrics de creixement.

Des del Port van assenyalar que es tracta de xifres que estan emmarcades a la conjuntura econòmica global. Van destacar que el comerç a nivell mundial es troba llastat pels efectes de les tensions geopolítiques. Entre els factors que influeixen els resultats, el port ha assenyalat la guerra entre Rússia i Ucraïna, la inflació elevada i l’enduriment de les polítiques monetàries. A més, van recordar que les grans economies estan patint desacceleracions del creixement per la mateixa incertesa als mercats financers.

Trànsits destacats

Tot i els resultats negatius, des del Port de Barcelona van detallar els trànsits destacats durant el període. Entre ells, els vehicles nous. En aquest cas, l’increment va ser del 67,4%, amb un total de 482.904 unitats. Un altre rubro destacat va ser el dels sòlids a granel, que van registrar un creixement del 15,9% interanual. El trànsit de sòlids a granel entre el gener i el juliol va ser de tres milions de tones. Aquest resultat és fruit del comportament positiu de les exportacions de rubros com la sal i el ciment. Les importacions de cereals i farines també van sumar.
D’altra banda, el cabotatge va representar un increment del 21,3% dels contenidors plens. Això equival a 70 mil 817 TEUs. Van detallar que aquest resultat equival a una situació millor de l’economia d’Espanya, respecte a la resta de la Unió Europea. Tot i això, el trànsit total de contenidors entre gener i juliol va ser de 1.89 milions de TEUs. La xifra representa una contracció interanual del 10,6%.
En el cas dels granels líquids, la contracció va ser de 18,7% interanual. El moviment registrat durant els primers set mesos del 2022 va ser de 7.7 milions de tones. La caiguda és ocasionada principalment pel descens dels trànsits d’hidrocarburs. Un altre factor que té un paper important en els resultats negatius és la baixa demanda existent.

Passatgers

Pel que fa al moviment de passatgers durant els primers set mesos de l’any, el creixement va ser del 51,4%. El total de persones que van passar pel port català va ser de 2,75 milions.
Els passatgers que van passar pel port de Barcelona a ferris entre gener i juliol van ser 917.243. Els creuers van registrar un trànsit d’1,8 milions de persones durant el període esmentat.
Per al període que abasta el gener i l’agost, el port de Barcelona va tornar a compartir resultats negatius. En aquest cas, el descens va ser del 12,2% del trànsit total i de l’11,3% pel que fa als TEUs mobilitzats.

El Prat va registrar una caiguda d’1,5% de trànsit de mercaderies respecte del 2022

/by

El trànsit de mercaderies de l’aeroport de Barcelona – El Prat Josep Tarradellas va registrar una contracció de l’1.5% interanual durant el mes de maig del 2023. Dins del conjunt dels quatre grans aeroports espanyols, l’aeroport Internacional Adolfo Suárez Madrid-Barajas va ser l’únic que va registrar increments durant el mes esmentat. En aquest cas, el creixement va ser del 13,1%, amb una mobilització de 53,3 milions de tones.

El Prat registró una caída de 1,5 de tráfico de mercancías con respecto a 2022

El cinquè mes de l’any, el total de tones mobilitzades de mercaderies a tots els aeroports espanyols va ser de 87.5 milions. Aquesta xifra equival a un creixement del 5.5% respecte al mateix període del 2022, segons les dades que ha detallat l’administrador aeroportuari Aena.
Per part seva, els aeroports de Saragossa i Vitòria, també van registrar caigudes en les xifres de mercaderies mobilitzades. En el cas de l’aeroport de Vitòria, la caiguda va ser del 3.2%. El total de mercaderies mobilitzades va ser de 6,3 milions. A l’aeroport de Saragossa, la contracció va ser del 12,7%, amb un registre total de 7,8 milions de tones.

Acumulat en trànsit de mercaderies

El gestor aeroportuari va detallar que fins al mes de maig del 2023, l’acumulat de tones va registrar un creixement del 2.7% interanual. Això va representar un moviment de 424,4 milions de tones.
Pel que fa al trànsit discriminat, l’aeroport de Madrid-Barajas va comptar amb un increment del 8,9% interanual, amb un trànsit de 252,5 milions de tones. Tot i això, l’aeroport de Barcelona va mantenir xifres similars a les de l’exercici passat. En aquest cas, l’increment va ser del 0,8%, amb una mobilització de 61,9 milions de tones.
Per la seva banda, l’aeroport de Vitòria va comptar amb una contracció de l’1.5% a l’acumulat entre el gener i el maig d’aquest any, respecte a l’any anterior. Es van mobilitzar 29,6 milions de tones. En el cas de l?aeroport de Saragossa, el total de tones acumulades va ser de 48.5 milions, amb un descens del 16.9% interanual.

Primer semestre

Pel que fa als sis primers mesos del 2023, Aena va informar que els aeroports que componen la seva xarxa van gestionar un total de 507 mil 543 tones. La xifra representa un 2.8% per sobre dels resultats obtinguts el primer semestre del 2022. Comparant els resultats amb els obtinguts el 2019, abans de la pandèmia, el creixement va ser de l’1.6%, van detallar des d’Aena.
L’enclavament aeroportuari amb més volum de càrrega va ser novament Adolfo Suárez-Madrid – Barajas. El moviment de càrrega registrat va ser de 51 mil 363 tones. Aquesta xifra representa un creixement interanual del 12,5%. En segon lloc, es va ubicar l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona – El Prat. En aquest cas, va presentar una contracció del 4.6%, amb un total de 12.603 tones mobilitzades. En tercer lloc, es va ubicar l’aeroport de Vitòria, amb una contracció del 2.6% i un trànsit total de 6 mil 458 tones. A la quarta posició es va ubicar l’aeroport de Saragossa. En aquest cas, la contracció va ser del 22,4%. La càrrega mobilitzada va ser en aquest darrer cas de 5 mil 922 tones.

El Port licita construcció de subestació elèctrica per impulsar la descarbonització

/by

El port de Barcelona va llançar recentment la licitació per a la construcció de la subestació elèctrica per subministrar l’energia necessària per a l’electrificació de les molles. El pressupost de la licitació és de 14 milions d’euros i va ser aprovat pel Consell de Ministres el juliol d’aquest any. Abans d’això, el projecte va ser aprovat per l’administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona.

El Port licita construcción de subestación eléctrica para impulsar la descarbonización

La licitació de l’obra inclou la redacció del projecte, així com la direcció i execució de la mateixa. També s’hi preveu el manteniment i l’operació de la subestació per un període de dos anys. Això una vegada finalitzada la construcció. Fonts del port van assegurar que la finalització de la subestació està prevista per al 2025. Alhora, la intenció és que sigui la mateixa empresa la que dugui a terme tot el projecte, així com la seva posada en funcionament. Van destacar que així el procés serà més àgil.

Electrificació dels molls

Des de l’enclavament català es va destacar que l’obra esdevindrà el punt de partida i eix principal per a l’electrificació dels molls. Així mateix, s’avançarà cap a la descarbonització de l’activitat portuària.
L’obra de la subestació per a l’electrificació dels molls es construirà en una parcel·la que el port de Barcelona va destinar-hi. També està prevista la connexió amb la futura subestació Cerdá de Red Eléctrica de España. Aquesta darrera subestació es troba en procés de construcció. Van detallar que la connexió es farà a través d’una línia d’alta tensió soterrada de 220 KW.
En concret, la subestació que ha sortit a licitació és necessària per construir la xarxa de mitjana tensió que serà l’encarregada de donar el servei elèctric a tots els molls del port català. Asseguren que la transició energètica està basada en aquest projecte clau, atès que els vaixells podran aturar els motors auxiliars una vegada al port. Això permetrà que els vaixells que atraquin al port puguin operar amb energia 100% renovable. A través d’això, les emissions es reduiran i es contribuirà al procés de descarbonització de l’activitat del port.
D’aquesta manera, la construcció de la subestació per a electrificació dels molls es converteix en una peça clau per a l’objectiu del port de ser neutre el 2050.

Projecte Nexigen

D’altra banda, es va poder conèixer que de manera paral·lela a la construcció de la subestació elèctrica, es faran altres tràmits i obres. Això perquè es pugui posar en marxa el projecte Nexigen per a l’electrificació dels molls. Entre les obres compta la construcció de la xarxa de mitjana tensió per unir-la amb les terminals. També està prevista la connexió subterrània que permetrà unir els molls de l’Energia i l’Adossat.
Es tracta d´un pla a través del qual s´electrificaran totes les terminals de creuers, així com la futura terminal de ferris. A la terminal de creuers, van detallar que es podran connectar fins a sis vaixells alhora.
Està previst que el port de Barcelona inverteixi a les primeres fases del projecte uns 130 milions d’euros.

Smart containers seran un 30% dels contenidors del món en 4 anys

/by

Un recent informe de la consultora Drewry va revelar que en el transcurs dels propers quatre anys, el 30% dels contenidors a nivell mundial serà del tipus smart container. La projecció realitzada per la consultora implica que l’ús del smart container en el transport de mercaderia a tot el món es multiplicaria fins a sis vegades en els propers cinc anys.

La consultora va comentar a l’informe titulat Container Census & Leasing Annual & Forecast, que el nombre global de contenidors intel·ligents rebrà un fort accelerament en els propers anys. També va indicar que estimen que el nombre de contenidors d’aquest tipus arribarà fins als deu milions d’unitats.

Smart containers en creixement

D’acord amb l’informe de Drewry, el nombre de smart containers seguirà en augment, ja que les empreses adoptaran de manera més àmplia aquest tipus de contenidors. Alhora, seran cada vegada més els smart containers que es destinin al transport de la càrrega seca.

L’informe de la consultora també ofereix dades sobre el creixement d’aquest tipus de contenidors. Va revelar que per a finals de l’any passat, prop del 5,6% de la flota mundial de contenidors estava composta per smart containers. Aquesta xifra representa un creixement del 32% interanual, van destacar.

Una altra dada revelada per l’informe és que les companyies navilieres estan utilitzant tecnologia intel·ligent en bona part dels seus contenidors refrigerats. De fet, més del 50% dels contenidors intermodals marítims refrigerats i terrestres estan equipats de manera smart. Tot i això, en el cas dels contenidors per a la mercaderia seca, la penetració amb prou feines arriba al 0.7%.

Per part seva, ja les navilieres principals a nivell mundial han assegurat que seguiran sumant dispositius d’aquest tipus a les seves flotes. És el cas de Hapag-Lloyd i la japonesa One. Les dues navilieres han expressat el seu compromís sobre l’equipament de les seves flotes de càrrega seca amb contenidors d’aquest tipus.

Gràcies a aquest compromís de les navilieres, els experts asseguren que és una aposta que farà que altres operadors líders segueixin la mateixa línia. Un dels factors que pot ajudar que creixi encara més la penetració daquest tipus de contenidors és la disminució dels seus costos. És a dir, a mesura que els costos dels smart containers es vagin reduint, l’adopció s’accelerarà.

Contenidor intel·ligent

Els contenidors intel·ligents o smart containers són aquells que es troben equipats de manera que es pot fer seguiment en temps real. També és possible monitoritzar les condicions de la càrrega en tot moment, gràcies a la tecnologia amb què estan equipats.

Cal recordar que la implantació d’aquest tipus de tecnologia al transport de càrrega va resultar accelerada per la pandèmia per la Covid19. Això perquè la crisi mundial d’aquell moment va provocar importants interrupcions a la cadena de subministraments. Alhora, això va generar una major visibilització dels problemes que suposen aquestes falles. Per exemple, la necessitat de millorar la traçabilitat de la càrrega i fer front a trànsits més volàtils.