Digitalització del transport a Catalunya: un procés lent però inevitable

La digitalització és una tendència irreversible en gairebé tots els sectors econòmics, i el transport de mercaderies per carretera no n’és una excepció. No obstant això, a Catalunya, aquest procés sembla avançar a un ritme més lent del previst. Segons un estudi recent realitzat per l’Associació General d’Autònoms i Pimes Transportistes de Catalunya (AGTC), només un 7,5% dels transportistes catalans ha adoptat el document electrònic del transport (DET) o e-CMR, malgrat els nombrosos avantatges que aquest ofereix.

Digitalización del transporte

Coneixement i ús del document electrònic

El DET, que serà presumptament d’ús obligatori a partir de l’1 de gener de 2026, encara és un gran desconegut entre els professionals del sector. L’informe de l’AGTC revela dades preocupants: gairebé la meitat dels transportistes consultats (48,6%) desconeix l’existència d’aquest document i un sorprenent 64,5% ignora que el seu ús serà obligatori en pocs mesos. Aquest desconeixement s’estén també al fet que l’ús de l’e-CMR ja és vàlid en 28 països europeus, coneixement que només arriba al 15% dels enquestats.

Avantatges percebuts i desafiaments en la implementació

Entre les avantatges que el DET pot oferir, el 27% dels transportistes enquestats creu que facilitarà el seu treball, mentre que un altre 17% considera que millorarà les prestacions del document en paper. A més, un altre 17% subratlla l’accessibilitat que proporciona a tots els agents implicats en el procés logístic i un 14% opina que el seu ús serà fàcil.

No obstant això, la transició al format electrònic no està exempta de desafiaments. L’informe destaca la baixa utilització de la documentació electrònica per part de càrregues, operadors de transport o agències, amb només un 7,5% dels enquestats dient haver-la usada fins ara. Aquest mateix percentatge assenyala que algun client els ha proposat o exigit l’adopció imminent del document electrònic.

Suport i expectatives cap a l’administració pública

L’estudi també fa llum sobre el paper que hauria de jugar l’administració en aquest procés de digitalització. Un 50% dels enquestats opina que l’administració hauria d’oferir més ajudes directes als transportistes. Un 28% sol·licita més informació sobre el DET, i un 20% demana una major implicació en el procés logístic.

És evident que hi ha un clam per un major suport, especialment en termes d’ajudes públiques per a la implantació del DET. Malgrat la difusió realitzada per les administracions públiques i les associacions de transportistes, menys del 30% dels enquestats coneix l’existència d’aquestes ajudes i només un 8% ha sol·licitat alguna.

Cap a un futur digital

L’AGTC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Quijote per al Transport, va constituir l’Observatori Permanent de la Digitalització del Transport Català el 2022. Aquest observatori té com a objectiu analitzar i quantificar els avenços del sector en matèria de digitalització, crucial per mantenir la competitivitat en un mercat cada vegada més globalitzat i exigent.

En conclusió, encara que la transició cap a la digitalització del transport a Catalunya és clarament lenta, els beneficis potencials i la inevitabilitat de la seva adopció suggereixen que els esforços han d’intensificar-se. La col·laboració entre el sector privat i l’administració pública serà fonamental per superar els reptes actuals i futurs, assegurant així que el transport català no només compleixi amb els requisits legals vinents, sinó que també aprofiti les oportunitats que la digitalització ofereix per millorar l’eficiència i la sostenibilitat

La UE és el major client del sector agrícola espanyol

En l’àmbit hortofructícola, Europa continua sent un destí clau per a l’exportació espanyola. De fet, el sector va representar el 97% de les exportacions de fruites i hortalisses en 2023. Això suposa uns 16 mil 334 milions d’euros dels 16 mil 885 milions totals. Aquest predomini europeu en les exportacions espanyoles s’ha incrementat en els últims anys. Per exemple, en 2019, el valor de l’exportació va ascendir a 13.111 milions, representant el 95% del total de 13.774 milions d’euros. Les dades es desprenen d’informes de la Federació Espanyola d’Associacions de Productors Exportadors de Fruites i Hortalisses (*Fepex).

La UE es el mayor cliente del sector agrícola español

Major client del sector agrícola espanyol

D’acord amb els experts, el mercat europeu es reforça com el principal destí de les exportacions espanyoles de fruites i hortalisses a causa de la falta de mercats alternatius i duradors fora del continent. Dins d’Europa, la Unió Europea (UE) és el principal mercat, amb exportacions que van aconseguir els 13.696 milions d’euros en 2023, la qual cosa representa el 81% del total i un creixement del 7% respecte a 2022. el Regne Unit és el segon mercat en importància, amb 2.047 milions d’euros en 2023, encara que va sofrir una disminució del 2% respecte a l’any anterior.

D’altra banda, les vendes a mercats extraeuropeus han mostrat una tendència a la baixa. En 2019, les exportacions a aquests mercats van ascendir a 663 milions d’euros, representant el 5% del total. No obstant això, en 2023, aquestes exportacions es van situar en 520 milions d’euros, la qual cosa suposa només el 3% del total global.

Comissió Europea

La importància d’Europa per al sector hortofructícola espanyol no sols es deu a la seva rellevància com a destí d’exportació, sinó també perquè la UE defineix gran part del marc legislatiu que regula l’activitat productiva del sector agrícola espanyol. Aquest marc legislatiu és crucial per a la competitivitat i sostenibilitat de les exportacions espanyoles. Les normatives europees en àrees com la seguretat alimentària, les pràctiques agrícoles sostenibles i les polítiques comercials impacten directament en com es produeix i comercialitza la fruita i hortalissa espanyola.

A més, la proximitat geogràfica i les infraestructures logístiques ben desenvolupades faciliten l’accés dels productes espanyols als mercats europeus. Les rutes de transport eficients i els temps de trànsit més curts són factors clau per a mantenir la frescor i qualitat dels productes hortofructícoles, la qual cosa és especialment important en un sector on la perecibilitat dels productes és un desafiament constant.

Al seu torn, el sector hortofructícola a Espanya també es beneficia de la diversificació de cultius i la capacitat de produir una àmplia varietat de fruites i hortalisses durant tot l’any, gràcies a les diverses zones climàtiques del país. Això permet a Espanya mantenir una oferta constant i variada per als consumidors europeus, consolidant així la seva posició en el mercat.

En conclusió, la contínua adaptació a les normatives europees, la millora en les pràctiques sostenibles i l’eficiència logística continuaran sent essencials per a mantenir i potenciar aquesta relació comercial. L’evolució de les exportacions cap a mercats no europeus, encara que actualment limitada, també podria oferir noves oportunitats de creixement a llarg termini, sempre que s’abordin els desafiaments logístics i reguladors que aquests mercats presenten.

Imatge cortesia d’https://pixabay.com, a qui pertanyen tots els drets

Intel·ligència artificial: com Heineken la fa servir per als seus pronòstics de demanda

Utilitzar la Intel·ligència Artificial (IA) per als pronòstics de demanda pot millorar significativament la precisió i eficiència de les operacions en diversos sectors. És per això que Heineken està fent servir eines disruptives per a millorar els processos generals i específics.

Inteligencia artificial cómo Heineken la usa para sus pronósticos de demanda

De fet, l’ús de IA per a pronòstics de demanda permet a les empreses anticipar-se a les necessitats del mercat, optimitzar inventaris, i millorar l’eficiència operativa. Els experts asseguren que la clau de l’èxit resideix en la correcta recopilació i preparació de dades, la selecció adequada del model, així com d’un procés continu d’avaluació i millora.

IA per als pronòstics de demanda d’Heineken

En concret, fonts d’Heineken van anunciar que estan avançant en la millora de les seves previsions de demanda mitjançant la implementació d’intel·ligència artificial (*IA) i aprenentatge automàtic. Per a aconseguir-ho, la cervesera neerlandesa ha adoptat una solució *SaaS (Software as a Service)  de Blue Yonder. Es tracta de Blue Yonder *Cognitive *Demand *Planning, una solució *Saas d’última generació. Van detallar que està basada en microserveis. Així mateix, és una eina nativa en el núvol que utilitza tant Intel·ligència Artificial com Aprenentatge Automàtic. La intenció és millorar la precisió de les previsions de l’empresa.

Estimen que l’eina permetrà a Heineken ajustar la seva producció i subministrament de manera més precisa, tenint en compte dinàmiques tant externes com internes. Al seu torn, l’eina també ajudarà a reduir biaixos en les seves previsions.

Aquesta iniciativa és part dels esforços continus de millora en la cadena de subministrament d’Heineken i s’espera que tingui un impacte positiu en la sostenibilitat de l’empresa. Específicament, la solució permetrà unificar en el núvol tots els registres comercials i els relacionats amb els processos de planificació. Això facilitarà la presa de decisions més informades i en temps real, permeten a Heineken operar amb major velocitat i escala.

Beneficis

Entre els beneficis específics d’aquesta implementació es troben la possibilitat d’escurçar el cicle de planificació, prendre decisions basades en dades, reduir errors i millorar la precisió en les previsions de demanda. A més, la capacitat de respondre de manera més ràpida i adequada als canvis en la demanda és un avantatge significatiu en el competitiu mercat cerveser.

Altres avantatges són la capacitat de comprimir el cicle de planificació i capacitar als planificadors per a promoure l’estratègia. Igualment compta entre els beneficis la possibilitat de crear i implantar solucions personalitzades i ampliades. Amb una solució d’aquest tipus, augmenta la capacitat per a gestionar la complexitat i augmentar la precisió dels processos.

Amb aquestes millores, Heineken no sols optimitza la seva eficiència operativa, sinó que també enforteix la seva posició en el mercat en poder adaptar-se ràpidament a les fluctuacions en la demanda. Aquesta adopció de tecnologies avançades reflecteix el compromís d’Heineken amb la innovació i la sostenibilitat en totes les seves operacions.

En qualsevol cas, es tracta d’accions que s’emmarquen en les estratègies de sustentabilitat de l’organització en tots els components de la seva cadena de valor.

 

Imatge cortesia d’https://www.heinekenespana.es, a qui pertanyen tots els drets

 

Ecommerce: el sector logístic va percebre €3350 milions en 2023

En 2023, el sector logístic vinculat al comerç electrònic a Espanya va aconseguir ingressos de tres mil 3350 milions d’euros. Es tracta d’una xifra que representa un augment del 8,1% respecte a l’any anterior. Les dades van ser obtingudes d’un recent estudi de l’Observatori Sectorial *DBK de *Informa. Cal recordar que el sector logístic és un negoci que abasta activitats d’emmagatzematge, transport i distribució. Al seu torn, es tracta d’un important motor per al desenvolupament de l’economia del país.

Ecommerce el sector logístico percibió €3350 millones en 2023

D’altra banda, és important recordar que el creixement del comerç electrònic ha estat notable. De fet, es registra un increment anual del 3% en el nombre de compradors en línia durant els últims dos anys, aconseguint els 24,8 milions en 2023. Durant el 2023, el 56% de la població espanyola va realitzar compres per Internet. Aquest increment en el valor dels serveis associats al comerç electrònic es veu reforçat per l’augment dels costos logístics, que impacten directament en els preus d’aquests serveis.

Desafiaments del sector logístic

Un dels majors desafiaments que enfronta el sector és l’alt cost dels lliuraments a domicili, especialment en àrees urbanes congestionades i amb dificultats per a trobar als destinataris en les seves llars. Aquest repte ha impulsat la creació d’àmplies xarxes de punts de recollida i taquilles automàtiques, facilitant el lliurament i recollida de paquets.

L’augment del comerç electrònic també ha portat al creixement en el nombre d’empreses dedicades a prestar serveis logístics i de transport. Aquest creixement es deu a l’expansió del negoci i a l’aparició de noves necessitats, particularment en la ‘darrera milla’ de lliurament.

No obstant això, malgrat el creixement, una part significativa de les empreses de paqueteria ha cessat les seves activitats. No obstant això, els principals operadors del sector continuen adquirint altres empreses per a ampliar la seva cobertura territorial i diversificar la seva oferta de serveis.

Tendències i perspectives

El mercat de logística per al comerç electrònic mostra una tendència cap a la concentració. En 2023, els cinc principals grups controlaven el 45% del mercat, mentre que els deu primers acumulaven el 63%. Malgrat la presència de nombrosos competidors i l’entrada de noves empreses especialitzades, aquesta concentració segueix en augment.

Les previsions per al mercat de logística per al comerç electrònic a Espanya són optimistes. S’espera un creixement anual del 5% durant el període 2024-2025, la qual cosa podria portar el valor del mercat a uns 3.700 milions d’euros. Aquesta evolució positiva s’atribueix a la contínua expansió del comerç electrònic i la creixent demanda de serveis logístics eficients i flexibles.

 

En resum, el sector logístic associat al comerç electrònic a Espanya es troba en una fase de creixement i transformació. Amb la integració de noves tecnologies, l’optimització de les cadenes de subministrament i l’adaptació a les necessitats canviants del mercat, les empreses logístiques estan ben posicionades per a capitalitzar les oportunitats i enfrontar els desafiaments que es presentin en el futur.

 

Imatge cortesia d’https://pixabay.com, a qui pertanyen tots els drets