L’impacte del comerç electrònic en la logística espanyola continua marcant tendència

/by

La presentació del “IV Estudi sobre la logística del comerç electrònic”, realitzat pel Centre Espanyol de Logística (CEL) i NTT Data, ha posat sobre la taula les transformacions i reptes actuals del sector logístic a Espanya. Presentat en el marc de Logistics & Automation, aquest informe analitza l’auge del comerç electrònic, l’evolució de la cadena de subministrament i els desafiaments que enfronta el sector en un mercat cada vegada més competitiu.

entrega ultima milla

Auge del comerç electrònic i la seva estabilització

Segons va destacar Ramón García, director general de CEL, el comerç electrònic va tenir la seva major explosió durant la pandèmia. No obstant això, en l’actualitat es percep una estabilització del mercat, encara que el seu impacte en la logística i el transport segueix en augment. Aquest auge ha impulsat la necessitat d’adaptar els models de gestió de la cadena de subministrament per a fer front a costos creixents i una major demanda de sostenibilitat.

L’estudi assenyala que els costos logístics associats al lliurament de paquets han augmentat un 18% en comparació amb 2023, situant el preu mitjà d’un enviament d’última milla a Madrid en 7,1€. Aquest increment, juntament amb una creixent consciència ambiental, ha portat a moltes empreses a implementar solucions innovadores com el clic-and-collect i els lockers, que ofereixen major flexibilitat al consumidor.

Canvis en la logística inmologística

La inmologística ha experimentat un creixement notable, amb un augment del 33% en la superfície logística en els últims tres anys. Barcelona lidera la inversió amb un 33%, seguida de Madrid (29%) i València (19%). No obstant això, el primer semestre de 2024 va mostrar una contracció del 13,1% en la inversió, reflectint una possible desacceleració del mercat.

En termes de costos, Barcelona destaca com la ciutat amb els preus de sòl logístic més alts (8,5€/m²), superant en un 35% a València i en un 23% a Madrid. Aquest panorama evidencia una competència creixent entre els principals hubs logístics del país.

La rendibilitat de les campanyes i els temps de lliurament

Les campanyes d’alt volum com el Black Friday i Nadal han deixat de ser sinònim de rendibilitat per a moltes empreses. Segons l’informe, només un 15% de les empreses aconsegueix beneficis en aquestes dates, enfront del 30% registrat l’any passat. Això reflecteix un canvi en les estratègies comercials i logístiques per a fer front als reptes d’aquestes campanyes.

D’altra banda, els consumidors han mostrat una major tolerància a temps de lliurament més llargs, especialment en èpoques d’alta demanda. L’impacte negatiu en la reputació de les empreses ha disminuït un 10% en comparació amb l’any anterior, la qual cosa suggereix un canvi en les expectatives dels clients cap a una experiència de compra més sostenible i planificada.

Sostenibilitat i logística inversa

La sostenibilitat és una tendència clau en el sector logístic. El 50% de les empreses ha millorat la seva eficiència implementant pràctiques sostenibles, demostrant que els consumidors valoren cada vegada més les operacions responsables.

No obstant això, la logística inversa continua sent un desafiament. Només el 10% de les empreses la implementa, i majorment es realitza a través de recollides per transportista. Això indica una oportunitat de millora per a optimitzar aquest aspecte de la cadena de subministrament, especialment en el context del comerç electrònic, on les devolucions són comunes.

L’energia, un desafiament estructural

Un dels majors reptes assenyalats en l’estudi és la insuficient disponibilitat d’energia, que afecta l’operativitat de més de 10.000 carregadors per a vehicles elèctrics instal·lats a Espanya. Gran part d’aquesta energia està reservada per als centres de dades, la qual cosa complica l’avanç cap a una flota logística més sostenible.

Aquest desafiament evidencia la necessitat de solucions integrades que permetin assegurar el subministrament energètic i mantenir l’operativitat del transport elèctric, clau per a aconseguir els objectius de sostenibilitat del sector.

Perspectives del sector

L'”IV Estudi sobre la logística del comerç electrònic” ressalta que les empreses han de continuar adaptant-se a un entorn competitiu on l’eficiència en la gestió de recursos i la sostenibilitat són pilars fonamentals. A més, les empreses que aconsegueixin implementar models innovadors de lliurament, optimització energètica i estratègies sostenibles estaran més ben posicionades per a liderar aquest mercat en constant evolució.

La logística del comerç electrònic a Espanya es troba en una etapa crucial, marcada per reptes estructurals i un consumidor més madur i exigent. La clau per al futur radica a equilibrar eficiència operativa, sostenibilitat i rendibilitat, consolidant un model logístic que respongui a les demandes d’un mercat cada vegada més sofisticat.

El Prat, a la vora de la seva capacitat amb més de 50 milions de passatgers

/by

L’aeroport de Barcelona-El Prat, un dels principals nodes de connectivitat a Europa, tanca 2024 amb xifres històriques i un repte a la vista: ha superat els 50,9 milions de passatgers en els primers onze mesos de l’any, fregant el seu límit de capacitat operativa establert en 55 milions. Aquesta fita reflecteix l’èxit del sector aeri a la regió, però també posa sobre la taula una problemàtica que no es pot continuar ignorant: la necessitat d’una ampliació que encara està envoltada d’incertesa política.

aereopuerto de barcelona

Un 2024 de rècord

Des de gener fins a novembre, el trànsit de passatgers al Prat ha crescut un 10,7% respecte al mateix període de 2023, consolidant el seu paper com un punt estratègic per a vols comercials. Els viatgers internacionals lideren aquesta tendència, amb 37,7 milions de passatgers, un augment del 13% en comparació a l’any anterior. Quant al trànsit nacional, la xifra ascendeix a 13,1 milions, la qual cosa suposa un creixement del 4,5%.

El mes de novembre no va ser l’excepció. Amb 4 milions de passatgers, va registrar un increment del 5,7% respecte al mateix mes de 2023, marcant un nou rècord per a novembre. Aquest creixement incessant suggereix que desembre, històricament un mes d’alta afluència, podria superar els 3,8 milions d’usuaris registrats en 2023.

Un límit que no pot ignorar-se

Malgrat els bons resultats, la saturació de la infraestructura planteja un desafiament. El llindar de 55 milions de passatgers anuals que Aena considera com el sostre tècnic per a mantenir l’agilitat dels serveis sembla estar a punt de depassar-se. Encara que l’operador assegura que superar aquesta xifra no implica un col·lapse immediat, sí que reconeix que un volum superior podria afectar la fiabilitat i eficiència de l’aeroport.

La situació genera pressió no sols per a optimitzar els serveis existents, sinó també per a reobrir el debat sobre l’ampliació de les instal·lacions, una qüestió que porta anys als llimbs polític.

L’ampliació: una solució o un nou conflicte?

El President Salvador Illa ha posat en l’agenda pública la necessitat de desbloquejar el projecte d’ampliació de l’aeroport, que inclou la construcció d’una terminal satèl·lit i l’allargament d’una de les pistes. Aquest pla, presentat per Aena en 2021 amb una inversió de 1.700 milions d’euros, es troba paralitzat per les tensions entre les diferents forces polítiques a Catalunya.

D’una banda, Illa considera l’ampliació com un projecte “essencial per a Catalunya i l’economia catalana”. No obstant això, els seus socis de govern, ERC i els comuns, s’oposen a aquesta mesura a causa de l’impacte ambiental que podria generar en el delta del Llobregat, una zona protegida de gran valor ecològic.

El dilema no sols enfronta prioritats econòmiques i mediambientals, sinó que també posa a prova la capacitat de Illa per a equilibrar interessos en un context polític complicat. La seva fràgil majoria en el Parlament depèn de mantenir bones relacions amb ERC i comunes, especialment amb els pressupostos de 2025 en joc.

Un aeroport clau per a l’economia catalana

L’aeroport de Barcelona-El Prat no és només una infraestructura estratègica; també és un motor econòmic per a Catalunya. La seva capacitat de connectar la regió amb destinacions internacionals i atreure turisme és fonamental per al desenvolupament de sectors com l’hostaleria, els negocis i la logística.

No obstant això, sense una ampliació, El Prat corre el risc de perdre competitivitat enfront d’altres grans aeroports europeus. Actualment, la seva limitació per a operar vols transoceànics amb avions de gran capacitat és un punt feble que podria repercutir en l’economia regional a llarg termini.

Què segueix per al Prat?

Amb el tancament de 2024 molt a la vora, l’aeroport enfronta un dilema: continuar creixent dins dels límits actuals o prendre mesures audaces per a expandir-se. La pressió per a trobar una solució sostenible i inclusiva creix, però el futur continua sent incert mentre les decisions polítiques no avancin.

Si alguna cosa és clar, és que el debat sobre el futur del Prat no pot continuar postergant-se. La infraestructura necessita adaptar-se a les demandes del present i del futur, equilibrant desenvolupament econòmic amb la protecció del medi ambient.

Tarragona brilla com el nou epicentre de la logística a gran escala a Catalunya

/by

L’auge de les naus logístiques king size, conegudes com big boxs, ha col·locat a Tarragona en el radar dels grans operadors del sector. Aquest territori s’està consolidant com l’epicentre de la logística de gran grandària a Catalunya, oferint no sols superfícies més extenses, sinó també preus significativament més competitius que en l’àrea metropolitana de Barcelona.

big boxes.

La tercera corona, protagonista del creixement logístic

La grandària de les naus a Tarragona és una dels seus principals avantatges. Segons David Oliva, expert en logística de CBRE, la superfície mitjana en aquesta regió supera els 25.000 metres quadrats, una xifra difícil de trobar en la primera corona de Barcelona. Llocs com La Bisbal del Penedès, Constantí i Valls concentren més del 50% de l’oferta, amb projectes d’entre 51.000 i 69.000 metres quadrats.

Aquest creixement respon a diversos factors clau. D’una banda, existeix una major disponibilitat d’estoc a Tarragona en comparació amb Barcelona, la taxa de vacants de la qual se situa en un baix 2,3%. En contrast, Tarragona manté un 12,8% de vacants, facilitant opcions immediates per a les empreses que busquen establir-se.

Preus més competitius i edificacions modernes

Un altre punt fort de Tarragona és la seva competitivitat econòmica. Mentre que en la primera corona de Barcelona les rendes per metre quadrat arriben als 8,75 euros, i en la segona a 7 euros, en la tercera corona es mantenen en uns atractius 4,25 euros per metre quadrat. Aquest estalvi, sumat a la qualitat de les edificacions, fa que la regió sigui especialment atractiva per a retailers i operadors logístics.

La modernitat de les instal·lacions també juga a favor. Segons Oliva, el 75% de les naus lliurades a Tarragona en 2024 són de nova construcció, adaptades a les exigències del mercat actual. A més, el conveni laboral propi de Tarragona ofereix avantatges enfront de Barcelona, fent que els costos laborals també siguin més manejables per a les empreses.

Més enllà de 2024, un futur prometedor

El dinamisme del mercat logístic català queda reflectit en els més de 302.000 metres quadrats de noves construccions que es lliuraran entre finals de 2024 i 2025. La majoria d’aquestes naus, al voltant de 245.714 metres quadrats, se situen en la segona corona, mentre que la tercera afegirà 39.271 metres quadrats a l’estoc disponible.

A això se sumen els 600.000 metres quadrats en projecte que, si bé encara no han iniciat la seva construcció, estan programats per a completar-se en els pròxims 12 a 18 mesos. Això reflecteix la confiança del sector en el potencial de Tarragona com a centre logístic a llarg termini.

Tarragona, un model logístic en creixement

La combinació de superfícies àmplies, preus competitius i un mercat dinàmic posiciona a Tarragona com un referent en el sector logístic de Catalunya. Les empreses que busquen grans superfícies per a optimitzar les seves operacions troben en aquesta regió una oportunitat única, tant per les condicions econòmiques com per la qualitat de les seves instal·lacions.

El futur sembla prometedor, amb un creixement sostingut que assegura que Tarragona mantingui el seu lloc com a epicentre de la logística a gran escala a Catalunya.

Glovo canvia el seu model de negoci a Espanya i contracta als seus repartidors com a empleats

/by

Glovo, un dels gegants del repartiment a domicili, ha anunciat un canvi dràstic en el seu model de negoci a Espanya: contractarà a tots els seus repartidors com a empleats. Aquesta decisió respon a la pressió reguladora de la ‘Llei Rider’ i les multes acumulades per incompliment, però també porta amb si reptes econòmics i operatius que podrien afectar usuaris, treballadors i a la mateixa empresa.

rider glovo

La pressió de la Llei Rider i les sancions acumulades

Des de la implementació de la ‘Llei Rider’ en 2021, les plataformes de repartiment s’han enfrontat a l’obligació de garantir drets laborals per als seus repartidors. Per a Glovo, això es va traduir en un llarg historial de sancions que ascendeixen a 267 milions d’euros, incloent-hi inspeccions massives que van afectar més de 60.000 repartidors, entre ells, 3.000 treballadors estrangers en situació irregular.

Aquestes multes i la imminent compareixença del responsable legal de l’empresa a Espanya han accelerat la transició cap a un model laboral més convencional. A més, la regularització implica donar d’alta en la Seguretat Social a aquells repartidors que van treballar per a l’empresa entre 2021 i 2024, ampliant significativament les obligacions econòmiques de Glovo.

Què significa aquest canvi per als repartidors?

El principal benefici per als repartidors és l’accés a drets laborals plens, com a seguretat social, vacances pagades, indemnització per acomiadament i altres garanties. Aquest pas suposa un gran avanç en la millora de les condicions laborals per a milers de treballadors que, fins ara, operaven sota un model autònom.

No obstant això, no tots veuen aquest canvi de manera positiva. La flexibilitat en horaris, un dels majors atractius del model de treballadors independents, podria desaparèixer. Alguns repartidors temen que ara estiguin subjectes a jornades laborals estructurades, limitant la llibertat d’elecció que abans tenien.

A més, encara que Glovo assegura que mantindrà gran part de la seva activitat, no està garantit que tots els repartidors actuals siguin contractats. Això genera incertesa en aquells que depenen d’aquest treball com a única font d’ingressos.

Impacte econòmic i operatiu per a Glovo

Per a Glovo, la contractació directa dels seus repartidors suposarà un increment de 100 milions d’euros anuals en despeses operatives a Espanya. Aquesta despesa, sumat a les sancions pendents, afecta directament a la seva rendibilitat. Delivery Hero, la matriu alemanya de Glovo, ja ha reconegut que aquesta transició tindrà un impacte significatiu en els seus comptes per a 2025.

A més dels costos financers, el canvi de model exigeix una reestructuració interna considerable. Des de la gestió d’horaris fins al compliment de normatives laborals, l’empresa ha d’adaptar la seva tecnologia i processos per a alinear-se amb les noves exigències legals. Això implica una inversió addicional en infraestructura i personal administratiu.

Repercussions per als usuaris

Els usuaris tampoc seran aliens a aquest canvi. Els majors costos laborals podrien traslladar-se al client final, encarint les tarifes de lliurament. A més, la disponibilitat de repartidors en horaris atípics podria reduir-se, afectant la rapidesa i flexibilitat que caracteritzaven al servei.

La transformació també podria obrir un espai perquè altres competidors mantinguin models més econòmics o trobin maneres d’innovar dins del sector. No obstant això, és probable que la ‘Llei Rider’ continuï marcant el camí per a totes les plataformes, anivellant el terreny en termes de regulacions laborals.

Un precedent per a altres plataformes?

El moviment de Glovo podria convertir-se en un precedent per a altres plataformes de repartiment i economia col·laborativa a Espanya. Empreses com Uber ats o Deliveroo hauran d’avaluar les seves estratègies enfront de la mateixa normativa, la qual cosa podria provocar un canvi generalitzat en el sector.

Aquest gir marca un abans i un després en el model de negoci de les plataformes de repartiment, plantejant interrogants sobre la seva sostenibilitat econòmica i la capacitat d’adaptar-se a un marc laboral més estricte. Per als repartidors, representa un pas cap a la dignificació del treball, encara que a costa de perdre part de la flexibilitat que abans gaudien.