La Generalitat de Catalunya ha pres la davantera en la carrera per impulsar l’economia industrial i logística de la regió. Però, com pensen fer-ho? Els detalls revelen un pla ambiciós que busca trobar l’equilibri perfecte entre sostenibilitat, expansió i reequilibri territorial. Desglossem aquesta nova estratègia que promet empènyer a Catalunya al capdavant del lideratge industrial.

Creant una base sòlida per al futur

La Generalitat s’ha posat a la feina amb un objectiu clar: garantir que Catalunya mantingui i expandeixi el seu caràcter industrial . Això no és una tasca senzilla, especialment quan el joc implica ordenar noves àrees econòmiques en les quals les regles no sempre són clares.

Sabent que l’expansió necessita sòls adequats, l’estratègia se centra en identificar i consolidar nous espais. Actualment, hi ha més de 14.000 hectàrees distribuïdes en 1.480 sectors sense desenvolupar. Aquest potencial de sòl s’estén especialment al Vallès, Baix Llobregat, Camp de Tarragona i *Ponent. I aquí és on entra en joc l’estratègia de sòls d’activitat econòmica!

Prioritats que guien el camí

La clau està a abordar el disseny d’aquesta estratègia des de diversos fronts. Des del Consell Executiu, es posen d’acord a prioritzar el sòl que encara està a l’espera, dissenyant de mode estratègic noves àrees. El futur Pacte Nacional per a la Indústria 2026-2030 i l’Estratègia de Captació i Retenció d’Inversions 2026-2030 serviran de brúixola per a establir nous sectors de grans dimensions.

Què significa això en la pràctica? No sols es tracta d’anar en gran. La idea és reduir aquells sectors planejats que no encaixen en les necessitats actuals. D’aquesta manera, eviten gastar temps i recursos en sòls que no tenen un propòsit clar o demandat.

Eixos fonamentals per a transformar el terreny

Aquest esforç s’orquestra entorn de quatre eixos principals. Primer, es crea una comissió de coordinació interdepartamental per a agilitzar la tramitació dels planejaments urbanístics. Bàsicament, busquen que cada jugador dins del govern treballi en sintonia en lloc d’en solitari. Una idea que sona simple, però que en la pràctica pot ser revolucionària.

Després, el focus es col·loca en l’anàlisi de dades objectives que puguin suggerir noves necessitats per a grans àrees industrials. Tota la regió se sotmet a una anàlisi minuciosa per a descobrir on està la demanda real.

L’esdevenir adequat de la regulació vigent també juga un paper crucial. Els sectors sense desenvolupament fins ara requereixen una mirada renovada per a impulsar transformacions o fins i tot per a retirar unes certes classificacions que ja no tenen sentit. Aquesta és una estratègia que no sols busca expandir-se sense to ni somni, sinó de fer-ho amb un alt grau de sostenibilitat ambiental .

Finalment, entendre on i com es demanda el sòl es torna una prioritat. Per això, existeix un compromís ferm de garantir la participació equitativa de zones menys dinàmiques.

Mobilitat sostenible: el vehicle de la indústria

La rellevància del transport intermodal i la mobilitat sostenible no pot ignorar-se. La possibilitat de connectar eficaçment aquests nous sectors juga un paper distintiu. Quan es tracta de competir a nivell global, tenir una infraestructura de transport d’avantguarda és tan important com el propi sòl industrial. En postres, es tracta d’una carrera cap a la innovació i l’eficiència.

Un futur prou verd

La visió de la Generalitat inclou atreure inversions que estiguin alineades amb la transició verda . Cada pas cap endavant també té en compte l’impacte mediambiental. El terme sostenibilitat no és només una paraula de moda dins d’aquesta estratègia. És un compromís amb el qual s’espera assegurar un millor demà.

En resum, l’acceleració d’aquesta estratègia d’activació de sòls promet redibuixar el mapa industrial de Catalunya, assegurant que la regió no sols participi, sinó que lideri en la manufactura a gran escala. Un projecte que, encara que ambiciós, sembla estar ancorat en la realitat i, sobretot, en les necessitats actuals i futures.

El Saló Internacional de la Logística de Barcelona (*SIL) s’allista per a la seva edició 2026, prometent una sèrie de sorpreses i actualitzacions que el consoliden com un referent en el món. Sota l’organització del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (*CZFB), l’esdeveniment es durà a terme del 3 al 5 de juny en *Fira Barcelona, ​​*Montjuïc, i espera captivar als assistents amb novetats emocionants i un enfocament renovat en la innovació .

Un salt cap a la innovació

Un dels focus més importants del *SIL 2026 és, sens dubte, la seva aposta per la innovació, digitalització i talent . Amb la creació d’espais dinàmics com el *SIL *Lab i el *IA *Corner , els assistents poden esperar una immersió total en el món de la tecnologia aplicada a la logística. Des de demostracions tecnològiques fins a experiències immersives amb tecnologies d’avantguarda com la intel·ligència artificial, la Internet de les coses (*IoT) i la robòtica.

El delegat especial de l’Estat en el *CZFB i president del *SIL , Pedro Navarro, destaca la importància d’adaptar-se al ritme vertiginós de l’avanç tecnològic. Segons les seves paraules, el sector logístic no pot permetre’s mirar cap a un altre costat mentre les noves eines digitals transformen el panorama. En el *SIL 2026, la promesa és clara: proveir exemples i casos pràctics que inspiren als participants a millorar l’eficiència en les seves activitats diàries.

Nous formats en el *SIL *Knowledge

Una de les transformacions més emocionants llega amb el *SIL *Knowledge , que enguany presenta un format més àgil i participatiu. El programa inclou entrevistes i xerrades dinàmiques amb líders del sector, oferint una finestra directa a l’experiència i coneixements dels experts més influents. Els debats participatius, com els *Top *Leader *Interviews , permetran una interacció enriquidora amb responsables i carregadores de diferents empreses.

A més, el *Spain *Air Càrrec *Day i el *International *Logistics *Summit se sumen al programa, assegurant que cada sector tingui el seu moment sota els reflectors i permetent aprofundir en els temes més rellevants del moment .

Una feria amb visió internacional

El *SIL 2026 es manté ferm en el seu compromís amb la internacionalització . Ja s’han confirmat participacions de països com Alemanya, la Xina, Mèxic, Països Baixos, Turquia i França, entre altres. Aquesta diversitat promet convertir a l’esdeveniment en un veritable calidoscopi de la logística global, permetent interaccions i col·laboracions entre empreses de diferents punts del planeta.

La directora general del *CZFB i del *SIL , Blanca *Sorigué, subratlla la importància de continuar innovant per a oferir sempre contingut fresc i rellevant. Aquesta edició està dissenyada per a atreure a un públic amb fort poder de decisió, doncs, segons els organitzadors, el 96% dels assistents tindrà capacitat d’influir dins de les seves empreses.

Un punt de trobada per a la logística del futur

El Saló Internacional de la Logística no és només una fira comercial, és un punt de trobada per al sector logístic . Tots els aspectes de la cadena de subministrament estaran representats, des del transport i la logística fins a la indústria 4.0 i la sostenibilitat. Però el que realment distingeix al *SIL 2026 és la seva capacitat per a trencar amb els formats tradicionals i integrar la tecnologia i la interactivitat en el seu nucli.

Aquesta edició no sols busca informar; cerca inspirar i motivar als assistents perquè adoptin les pràctiques més avançades i assumeixin els reptes del futur amb determinació. Des de les infraestructures fins al *ecommerce, passant pels serveis d’última milla, hi haurà alguna cosa per a tots en aquest esdeveniment que promet ser un veritable catalitzador per al desenvolupament del sector logístic.

En conclusió, el *SIL 2026 es perfila com a experiència essencial per a qualsevol professional de l’àmbit logístic. No sols per les oportunitats de *networking i aprenentatge, sinó per la seva visió i compromís amb un futur tecnològic i sostenible . Aquesta edició del SAL Barcelona és una cita que ningú en el sector voldrà perdre’s.

—

El mercat logístic a Catalunya no sols està en auge, sinó que també s’ha convertit en un dels més importants a nivell nacional. En el tancament del tercer trimestre de 2025, Catalunya va acaparar el 44% de la inversió *inmologística de tota Espanya , segons dades proporcionades per la consultora *Savills. Aquest auge no és una casualitat; més aviat, és el resultat de la creixent demanda de superfícies logístiques i de l’atractiu que la regió ofereix als inversors.

Un any de creixement i desafiaments

Durant el X Fòrum Logístic de Barcelona, ​​un esdeveniment que porta una dècada analitzant el sector, es va destacar la importància de la regió en el mercat logístic espanyol. Representants d’empreses de renom com *Meridia, *Prologis i *Merlin *Properties van exposar les oportunitats i desafiaments que enfronta aquest sector en expansió.

Un dels majors desafiaments identificats és l’escassetat de sòl finalista, que complica la construcció de nous centres logístics. Sumat a això, la falta d’infraestructura elèctrica adequada limita la capacitat per a expandir el magatzematge. Aquestes dificultats han portat a una pressió significativa sobre la disponibilitat d’espais, especialment en el centre de Barcelona i la seva primera corona. Actualment, aquestes àrees enfronten una disponibilitat d’espai que a penes aconsegueix 1,5%.

Aquest context ha incentivat la seva mirada cap a la segona i tercera corona, on la disponibilitat ronda el 9%. Encara que aquestes àrees ofereixen més espai, la demanda continua creixent en les zones més pròximes al centre, però l’escassetat de terrenys limita les oportunitats.

Perspectives d’inversió i noves estratègies

La inversió en el mercat logístic català no sols continua creixent, sinó que a més està adoptant estratègies d’innovació i sostenibilitat. Els experts apunten al fet que la modernització de les instal·lacions no sols genera ocupació, sinó que també impulsa l’economia regional. *Savills prevé que els fons institucionals i grans corporacions lideraran els nous projectes d’inversió.

En comparació amb la resta d’Europa, Catalunya manté el seu atractiu. A pesar que l’absorció d’espais logístics a l’Europa ha caigut un 10% interanual, Espanya continua oferint un rendiment prevalgui del 5%, mentre que a Catalunya es registra un 4,75%. Això consolida al mercat català com un dels destins preferits per inversors, superant fins i tot a països com França o Alemanya.

Un dels aspectes més destacats del fòrum va ser la discussió sobre la flexibilitat , essencial per a *satisfer la demanda en un mercat marcat per l’escassetat de sòl industrial. Els preus més competitius del sòl en la tercera corona, juntament amb les bones comunicacions i menors costos laborals, fan d’aquesta àrea un focus d’interès.

El paper crucial de la flexibilitat a Catalunya

La situació actual exigeix una flexibilitat extrema per part dels operadores logístics per a adaptar-se a les exigències creixents del mercat. Luis Lázaro, a càrrec de l’àrea de *retail i logística de *Merlin, va explicar que els clients busquen flexibilitat absoluta en les seves operacions, des d’instal·lacions de fred fins a solucions de cross-*docking.

Albert Monserrat, de *Melcombe, va subratllar que la creativitat és part integral de l’ADN del sector. Els requisits per a projectes innovadors, com les plantes multinivell, inclouen ubicació i flexibilitat per a atreure a múltiples inquilins. Miquel Pallarés de *Segro va destacar un projecte a Mollet (Vallès Oriental) com a exemple de com reposicionar una planta antiga pot reactivar el teixit productiu.

Futur prometedor però desafiador

El mercat logístic català està en una posició privilegiada, però no exempt de desafiaments. L’escassetat de sòl, la competència amb nous actors com els operadores de centres de dades i la inestabilitat geopolítica són factors a tenir en compte. No obstant això, el *enfocamiento en grans projectes i la col·laboració amb socis locals podrien ser la clau per a treure avantatge de les sinergies en volum grans, com va destacar Víctor Iborra de *Meridia Capital.

En resum , el mercat logístic a Catalunya és un cas d’èxit en expansió, on la innovació, sostenibilitat i flexibilitat s’han convertit en pilars fonamentals per al seu desenvolupament continu. La regió es perfila com la destinació favorita d’inversió, posicionant no sols com a líder a Espanya sinó com un fort competidor en l’escenari europeu.

La transformació digital ha deixat de ser una opció per a convertir-se en una prioritat global. En aquest emocionant panorama, Catalunya destaca amb llums pròpies en superar la mitjana europea en digitalització. Un informe revelador del Cercle Tecnològic situa a aquesta regió com una de les líders en la revolució tecnològica prevista cap a 2036. Desentranyarem com ho han aconseguit i quins reptes les esperen en l’horitzó.

La transformació digital de Catalunya en números

L’Informe sobre l’Estat de la Dècada Digital a Catalunya 2030 porta sorpreses. Segons aquest estudi, Catalunya supera a la Unió Europea en 28 dels 32 indicadores avaluats. Això equival a un impressionant 87,5%. Aquest informe qualifica aspectes crucials com a habilitats digitals, infraestructures, digitalització empresarial i serveis públics digitalitzats.

Infraestructures digitals: la columna vertebral del canvi

Catalunya brilla en l’apartat d’infraestructures digitals . La cobertura de xarxa fixa de molt alta capacitat (*VHCN) aconsegueix un notable 97%. A més, han accelerat la seva ofensiva en la cobertura de 5G, gràcies a l’Estratègia 66G promoguda per la Generalitat. Aquest esforç converteix al territori en un referent global de tecnologies avançades. Amb una cobertura pròxima al 100% en internet d’alta velocitat, la regió aplana el camí cap a un entorn tecnològic de primer nivell.

Serveis digitals a l’abast de tots

Els serveis públics a Catalunya no es queden enrere en la seva metamorfosi digital. En aquest sentit, obtenen un 92 i 97 de 166 en serveis digitals dirigits tant a ciutadans com a empreses. L’atenció sanitària també ha fet passos sòlids cap a un model més accessible i digitalitzat, obtenint un *puntaje de 89 sobre 166 en l’accés digital a dades de salut. No obstant això, encara existeix marge per a millorar en aspectes relacionats amb la transparència i protecció de dades.

Formació i talent TIC: l’ànima del progrés digital

Pel que fa a competències digitals , Catalunya es troba un pas endavant. Un 67% de la seva població posseeix almenys un nivell bàsic de competències digitals, enfront del 54% de la mitjana europea. Aquesta formació és bàsica per a enfrontar-se als desafiaments del futur en un món cada vegada més digital. També és vital fomentar el creixement del talent TIC . Actualment, el 4,8% de la població catalana treballa en aquest sector, prop de la mitjana de la UE, però amb metes encara pot aconseguir.

Empreses digitals: molt de camí per recórrer

La digitalització empresarial és un camp on hi ha avanços, però també molts desafiaments. El 86% de les pimes catalanes ja compten amb un nivell bàsic d’intensitat digital. Encara que per davant de la mitjana europea, altres àrees com l’ús de macrodades, el núvol i la intel·ligència artificial, necessiten atenció. L’objectiu és que el 75% de les organitzacions apliquin aquestes tecnologies per a 2030, una meta ambiciosa, però necessària.

Mirant al futur: desafiaments i oportunitats

Les xifres impressionen, però el camí de Catalunya cap a la transformació digital encara enfronta desafiaments. L’adaptació a noves tecnologies com la intel·ligència artificial i l’anàlisi de grans *volumenes de dades són terrenys per a conquistar. No obstant això, amb el seu historial d’èxit, és plausible que Catalunya continuï liderant la càrrega cap a un demà digital.

Aquest examen a fons en els assoliments de Catalunya en digitalització revela que l’esforç i l’estratègia clara són crucials. A mesura que la regió continua aportant en tecnologia, infraestructures i habilitats, es posiciona com un punt destacat en la pauta europea. La història de Catalunya és un testimoniatge poderós de com la digitalització no és només una meta, sinó un camí ple d’oportunitats.

—

El panorama econòmic a Catalunya per a 2026 dibuixa un escenari en el qual costarà més llançar la nevera, fer front a les factures i desplaçar-se, ja sigui en transport públic o privat. La raó d’aquesta espiral inflacionista es remunta a una sèrie de crisis concatenades: des de la crisi energètica , passant per la recuperació postpandèmia, i sumant la complexitat de la guerra a Ucraïna. Les conseqüències es reflecteixen en un Índex de Preus al Consum (IPC) que es manté en un 2,6%, impulsant un ajust en els preus i forçant als ciutadans a reajustar els seus pressupostos.

El factor clau de les pensions

Enmig d’aquest augment constant de preus, hi ha una notícia que brinda una mica d’alleujament, especialment per als qui depenguin de les seves pensions. L’IPC va influir un augment del 2,7% en les pensions per a l’any vinent, el que es tradueix en aproximadament 570 euros extra a l’any de mitjana a Catalunya. Per a moltes famílies, aquest increment serà crucial per a poder afrontar les cada vegada més àmplies factures i costes de mobilitat. Les pensions, no sols beneficien als majors, sinó que sostenen parcialment economies familiars.

Revisió de preus en el transport públic i privat

Un de les bordes més esmolades de les alces en preus es manifesta en el sistema de transport. A pesar que el Govern busca suavitzar el cop amb bonificacions vigents del 50% (30% la Generalitat i 20% el Govern), els usuaris no escaparan totalment a l’increment. Per a 2026, les tarifes del transport públic pujaran un 3,5% en mitjana per a equilibrar els costos operatius i absorbir l’impacte de l’IPC. Això significa que el cost de T-Usual i T-Jove augmentarà, passant de 44 euros a 45,55 euros sense bonificació, i amb descomptes els viatgers pagaran 22,80 euros.

Els taxis tampoc escapen a aquesta tendència. Especialment en l’àrea metropolitana de Barcelona, ​​les tarifes creixeran en mitjana un 2,3% , afectant tant la tarifa basi com la tarifa per quilòmetre recorregut. La costosa tarifa T4, vital per als trasllats entre el port de Barcelona i l’aeroport, també veurà un augment.

D’altra banda, els peatges catalans no es queden enrere. Amb un increment al voltant del 3% , ells igualment pesaran alguna cosa més en les butxaques, amb el túnel de *Vallvidrera llevant-se un dels augments més significatius. Ja sigui usuari del transport públic o del privat, el moviment a la regió costarà més a les famílies.

Tarifa d’aigua i altres costos intracasolans

En sortir de la mobilitat, el fantasma de preus elevats entra també a la casa. La tarifa d’aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana s’encarirà a partir de 2026. Encara que l’augment no serà tan accentuat com en 2025 —quan va pujar dos euros de mitjana—, els ciutadans hauran de contemplar una despesa extra. Aigües de Barcelona ajusta les seves tarifes a causa del preu de l’aigua a l’engròs i la necessitat de finançar un fons d’inversió per a mitigar l’impacte de la sequera.

Això no és tot. Altres serveis a la ciutat també augmentaran les seves tarifes. El *Bicing , per exemple, tindrà un preu lleugerament major, tant per a les bicicletes tradicionals com les elèctriques. A més, el zoològic de Barcelona revisarà els preus de les seves entrades a l’alça després de set anys de preus congelats, elevant alguna cosa més les barreres per a l’oci familiar. Així mateix, els serveis de Cementiris de Barcelona incrementaran gradualment.

Reflexió final

L’augment de preus és una realitat inqüestionable a Catalunya. Aquells que depenguin de sistemes públics i serveis comuns sentiran la pressió més que mai. És imperatiu que les polítiques públiques eficientment busquin mitigar aquests impactes perquè les famílies puguin navegar aquests desafiaments financers. En 2026 certament resultarà ser un any de prova per a molts, mentre que l’economia catalana continua adaptant-se a les seqüeles d’una crisi global després d’una altra.