Ajustaments als horaris de càrrega i descàrrega de l’Eixample

/by

El Ayuntamiento de Barcelona ha decidido realizar un cambio importante en los horarios de carga y descarga en los llamados ejes verdes del Eixample. Este movimiento busca equilibrar de forma óptima el uso del espacio público y garantizar una distribución urbana de mercancías mejor organizada. Pero, ¿cómo se espera que afecte a este cambio a la dinámica cotidiana de comerciantes, distribuidoras y vecinos?

horario de la carga y descarga de los ejes verdes

Nuevos horarios de carga y descarga: el plan audaz de Barcelona

Desde el 2 de septiembre, el horario para la carga y descarga en los ejes verdes se ha modificado, dividiéndose en dos períodos: de 7 a 8 de la mañana y de 10 a 16 horas. Esta reorganización responde a una demanda del sector comercial que buscaba optimizar la franja horaria destinada a la logística.

Anteriormente, la actividad ininterrumpida se permitía entre las 9:30 y las 16 horas. Ahora, el nuevo rango entre las 7 y las 8 de la mañana plantea un cambio significativo en las rutinas de muchos. Durante este período adicional, se anticipa un incremento en la cantidad de operaciones, ya que se añaden 30 minutos más al tiempo total disponible para estas actividades.

Las franjas de 8 a 10 de la mañana queda reservadas peatonales, especialmente para facilitar el ingreso seguro de niños en las escuelas. Sin embargo, las zonas DUM contiguas continuarán disponibles para socorrer a los operadoras logísticos que trabajen en esas horas.

El esfuerzo después de los cambios

Las cifras no mienten. Entre marzo y junio, se registraron 1.233 denuncias relacionadas con incumplimientos de la normativa de carga y descarga. Por su parte, agentes de la Guardia Urbana emitieron 965 denuncias relacionadas con infracciones en los ejes verdes. Estos datos reflejan la urgente necesidad de reajustar las normas y fortalecer el control de la disciplina en estos espacios.

Además, durante el mes de septiembre se levanta adelante una campaña informativa para hacer legar estos cambios a comerciantes, restauradoras, transportistas y residentes. Agentes de convivencia inundan los ejes compartiendo folletos y realizando labores informativas en el terreno.

Concluido este mes adaptativo, en octubre empezará un período sancionador más estricto, con mayor presencia de las autoridades para garantizar el cumplimiento de la nueva normativa.

Mejoras compartidas a través del diálogo

Esta reestructuración forma parte del Plan de mejora de los Ejes verdes, un esfuerzo colectivo producto de diálogos con 18 entidades del territorio. Este plan no sólo contempla cambios en horario, sino toda una reestructuración en el uso de estos nuevos viales pacificados.

Se han implementado señales visibles en plazoletas y ciclovías para ordenar aún más la convivencia urbana. En términos medioambientales, el verde sigue marcando el ritmo de los ejes. Se ha realizado una revisión de criterios de plantación que incluye mantener o replantar especies seleccionadas, asegurando una continuidad estética y funcional.

Un enfoque hacia el futuro

Los cambios en los horarios de carga y descarga, junto con la implementación de diversas acciones enfocadas a mejorar la convivencia urbana y la sostenibilidad, marcan el futuro de estos ejes verdes. Su objetivo es mejorar las dinámicas comerciales, fomentar un uso más eficiente del espacio público y avanzar hacia una Barcelona más habitable para todos.

A través de un plan bien estructurado y colectivo, el Ayuntamiento se posiciona en la vanguardia de la gestión urbana. Sin duda, este enfoque proactivo y participativo tiene el potencial de transformar positivamente la calidad de vida en el Eixample y, posiblemente, en la ciudad entera.

Per què el port de Barcelona és clau per al desembarcament de cotxes xinesos a Europa?

/by

El Port de Barcelona ha *evolucinado per a convertir-se en un jugador crucial en el mercat automobilístic europeu, especialment pel que fa a l’entrada massiva de cotxes provinents de la Xina. Aquest fenomen, que ha guanyat rellevància en els últims anys, ha posicionat a Barcelona com un dels *hubs logístics més importants per a les importacions xineses en el continent. La pregunta que molts es fan és: què ha propiciat aquest auge i per què Barcelona?

Un buque transportador de vehículos atracado en el Puerto de Barcelona

El creixement transoceànic de les importacions xineses

Amb la pandèmia com a punt d’inflexió, les importacions d’automòbils xinesos han experimentat un salt impressionant. Si abans de 2020 el volum era gairebé irrellevant, van passar a constituir un gran percentatge del mercat. En xifres concretes, els cotxes xinesos van aconseguir el 46% del total de vehicles importats a Barcelona, segons dades recents. Aquest creixement no sols respon a la major producció xinesa, sinó també a la millor logística i plans estratègics del Port de Barcelona.

Barcelona: de l’anonimat a epicentre del comerç

Però per què Barcelona? Existeixen diversos factors que han propiciat aquest auge. Primer, la seva estratègica ubicació geogràfica converteix al port en una porta oberta al sud d’Europa per a productes asiàtics. Com si això no fos suficient, el desenvolupament d’infraestructures i noves rutes ha facilitat la rebuda de grans vaixells de càrrega coneguts com a car-*carriers.

A aquests se suma la futura construcció d’una nova terminal, adjudicada al grup japonès *Nippon *Yusen *Kabushiki *Kaisha (*NYK). Aquesta infraestructura, que s’inaugurarà en 2027, afegirà més de 100,000 metres quadrats i una sitja automàtica capaç d’albergar 8,160 vehicles. El compromís del port per continuar ampliant la seva capacitat reforça el seu paper com a líder en la importació de vehicles xinesos.

L’impacte de l’augment de vehicles xinesos

L’explosió en l’arribada d’automòbils de marques com *BYD, MG, *Omoda i *Jaecoo fa gairebé impossible no veure’ls pels carrers espanyols. Això no és només una tendència espanyola, és una realitat que s’albira en tota Europa. Les xifres són clares: durant el primer semestre de 2024, es van comptabilitzar 54,093 unitats de cotxes xinesos a Barcelona.

Per a entendre aquest fenomen, cal revisar els acords estratègics i l’oferta intermodal del port. A més de la connectivitat marítima, el Port de Barcelona ofereix opcions ferroviàries i aèries, al costat de serveis específics per al sector automotriu. Això no sols ho converteix en un centre logístic eficient sinó també en una opció preferida per als importadors.

Col·laboracions estratègiques i expansions futures

Les aliances estratègiques també han jugat un paper clau en aquest procés. Recentment, el Port de Barcelona va signar un acord amb el port de *Shanghái. Aquest pacte busca enfortir les seves relacions i facilitar encara més el flux de mercaderies entre tots dos punts. La col·laboració no sols ressalta la importància de Barcelona com un *hub logístic, sinó també la seva capacitat per a evolucionar juntament amb el mercat global.

D’altra banda, l’arribada regular de vaixells com el *Höegh *Australis, un dels car-*carriers més grans del món, cap a Barcelona, subratlla la confiabilitat del port en la gestió de grans volums de mercaderies. A més de la sèrie Aurora de *Höegh *Autoliners, que ha integrat el port de la ciutat comtal en les seves rutes, posant al continent europeu en estret contacte amb Àsia.

Futur brillant per al port de Barcelona

Veient a futur, el Port de Barcelona no sembla tenir intenció de frenar. L’arribada imminent de la nova terminal per part de *NYK, juntament amb l’augment de les aliances estratègiques, apunta al fet que continuarà expandint la seva capacitat i rellevància en el mercat global de vehicles. Aquest creixement continu no sols beneficia a Barcelona, sinó a tota Espanya i Europa.

La consistència i l’enfocament estratègic del Port de Barcelona el situen com un exemple en la gestió de grans volums d’importacions. Aquesta capacitat podria servir de model per a altres ports europeus que desitgin optimitzar les seves operacions.

En resum, l’auge de les importacions de cotxes xinesos a través del Port de Barcelona és un testimoniatge del poder de la planificació estratègica, l’evolució i les aliances ben pensades. Amb cada pas cap endavant, Barcelona reafirma el seu lloc com un node logístic crucial en l’escenari automobilístic europeu.

Podran salvar les inversions l’AP-7?

/by

L’AP-7 i els seus constants problemes de trànsit

L’AP-7 és un tema que té a tots parlant a Catalunya. Imagina aquest escenari: una autopista que sembla més un estacionament que una via ràpida, atrapant a milers de conductors cada dia. Perquè això és precisament el que està ocorrent amb l’AP-7, i la situació està arribant a un punt crític.

autopista AP7

La *Cambra de *Comerç de Barcelona alça la veu

La *Cambra de *Comerç de Barcelona, sempre atenta a les necessitats logístiques de la regió, ha decidit intervenir. L’entitat ha llançat un crit d’auxili perquè s’accelerin les inversions necessàries per a remodelar i ampliar aquesta essencial autopista. Ells saben que la congestió en l’AP-7 no és només un inconvenient per als conductors individuals, sinó un tap monumental per a l’economia local.

Per això, la *Cambra està reclamant amb urgència millores en la infraestructura de l’AP-7. Aquesta via és vital per al transport de mercaderies cap a Europa i la resta d’Espanya, i té un impacte directe en la competitivitat de moltes empreses catalanes. És una qüestió econòmica, sí, però també és una qüestió de sentit comú i qualitat de vida.

Unint forces per a la millora

L’anomenat de la *Cambra no és un simple capritx. Les veus d’altres actors empresarials i logístics també s’han sumat al clam general. Tots coincideixen que la situació actual no es pot prolongar més. Es necessita un pla d’acció clar, amb un full de ruta que mobilitzi els recursos disponibles i impulsi projectes que esplaïn aquesta ruta crucial.

El fenomen no és exclusiu de Catalunya, moltes regions enfronten reptes similars. No obstant això, l’AP-7 s’ha convertit en una espècie de símbol del que passa quan no hi ha planificació a llarg termini ni inversions adequades. És un recordatori vivent de com es poden complicar les coses quan es deixen per a després.

El paper del govern i les inversions

Parlant de planificació, la pilota està en gran manera en la pista del govern. S’espera que les autoritats no sols escoltin les peticions, sinó que també prenguin mesures concretes. Per què? Perquè la inversió en infraestructures no sols millora el trànsit, també estimula l’economia i crea ocupació.

A més, el govern té el repte de demostrar que el seu compromís amb Catalunya és real i tangible. No es tracta només de desemborsar fons, sinó d’assegurar que s’utilitzin de manera eficient i estratègica. És una oportunitat per a mostrar una gestió proactiva i efectiva, la qual té el potencial de guanyar el suport i la confiança dels ciutadans.

Què ofereix el futur per a l’AP-7?

Hi ha diversos desafiaments per davant, i el temps és un factor crucial. Les solucions temporals ja no són suficients; el que es necessita és un enfocament integral i sostenible que consideri el creixement futur. Mentrestant, els usuaris de l’autopista hauran de fer front a la frustració diària fins que arribin els canvis promesos.

No obstant això, amb cada obstacle, també hi ha una oportunitat de millora. L’AP-7 té el potencial de transformar-se en un exemple d’innovació en infraestructura si es gestionen bé les inversions i s’executen amb eficiència els projectes planificats.

En resum, la tasca no és fàcil, però tampoc impossible. Si s’aconsegueix el consens necessari i el compromís de totes les parts involucrades, tal vegada aviat veiem una AP-7 renovada que no sols alleugi el trànsit, sinó que també impulsi l’economia de la regió. Així que, encreuem els dits i esperem que les paraules es converteixin aviat en accions.

Ports de Barcelona i Xangai: cap a un futur marítim més sostenible

/by

Un acord que marca el començament del canvi

Els ports de Barcelona i Xangai han decidit unir-se sota un acord que posa la digitalització i la sostenibilitat en el centre de l’activitat marítima. Aquest pacte estratègic cerca no sols potenciar les capacitats logístiques de totes dues ciutats, sinó també desenvolupar un corredor marítim verd que connecti Àsia i Europa, marcant així una fita en el transport internacional.

Des d’una perspectiva més profunda, un pot veure que aquesta col·laboració no sols tracta de comerç o guanys immediats. Es tracta d’adoptar un enfocament holístic cap a un futur més sostenible en el sector marítim. Per a aquests ports, cada vaixell que recorre el vast oceà entre Xangai i Barcelona representa un pas cap a un nou paradigma d’operacions ecològiques. Però, com ho planegen aconseguir? Desglossarem els detalls.

Los puertos de Barcelona y Shanghái sellan una alianza

Impulsant la digitalització en el transport

Tots dos ports han reconegut que la digitalització ofereix una sèrie de beneficis que van més enllà de la simple comunicació eficient. Amb l’aplicació de tecnologies avançades, esperen millorar la visibilitat i traçabilitat de les mercaderies al llarg de la cadena de subministrament. D’aquesta manera, no sols s’optimitzen els processos logístics, sinó que també es redueixen errors i es millora la seguretat total de les operacions.

En implementar eines digitals , el seguiment precís dels enviaments es converteix en una realitat diària, la qual cosa al seu torn optimitza l’ús dels recursos i millora la presa de decisions en temps real. Això també obre portes a una millor col·laboració entre totes les parts involucrades en la logística marítima, assegurant una sincronització perfecta al llarg de tot el trajecte.

Compromís conjunt per un corredor marítim verd

El corredor marítim verd és la gran promesa d’aquest acord. En centrar-se en reduir les emissió dels vaixells i promoure pràctiques més respectuosas amb el medi ambient, Barcelona i Xangai estan mirant cap a un futur on l’impacte ambiental de les operacions marítimes es minimitza significativament. Aquesta iniciativa marcaria l’inici d’una nova era per al transport marítim internacional.

Aquest corredor no sols es basa en la implementació de tecnologies netes, com l’ús de combustibles alternatius més sostenibles, sinó també en la reavaluació de les rutes marítimes per a optimitzar el consum de combustible. Per descomptat, això requereix d’una gran col·laboració entre les autoritats portuàries, els operadores logístics i les empreses navilieres. No obstant això, el potencial estalvio a llarg termini i la reducció significativa de les emissions són incentius més que suficients per a treballar en conjunt.

Resultats esperats i somnis cap a l’horitzó

Què s’espera d’aquest acord? A més d’una millora logística, es projecta una significativa reducció de les emissions de CO₂ en una de les rutes comercials internacionals més transitades. La implantació de mesures verdes no sols beneficia al medi ambient, sinó que també pot traduir-se en avantatges econòmics, al estalviar costes energètiques i permetre un millor posicionament en el mercat global cada vegada més conscient de la sostenibilitat.

Tots dos ports aspiren a convertir-se en pioners en la transició cap a un model de negoci més respectuós amb l’entorn. Això significa reimaginar com es duen a terme les operacions diàries, des de la gestió del transport fins al enfocamiento en l’ús d’energia sostenible.

Desafiaments en el camí cap a la sostenibilitat

No obstant això, no tot és un camí de roses. Aquesta aliança també enfronta desafiaments importants. Implementar noves tecnologies i assegurar la transició a pràctiques sostenibles requereix inversions significatives. A més, navegar per la complexitat logística de dos continents i diferents normatives locals sempre presentarà una sèrie de desafiaments.

No obstant això, amb determinació i col·laboració, els ports de Barcelona i Xangai estan ben posicionats per a enfrontar qualsevol obstacle que es presenti. Després de tot, han demostrat ser líders en els seus respectius àmbits i ara, junts, demostren al món que el progrés va de bracet amb la responsabilitat ambiental.

Una mirada al futur del transport marítim

En resum, aquesta aliança entre els ports de Barcelona i Xangai és molt més que un mer acord comercial. Representa un compromís real i significatiu per transformar el sector marítim en un model de sostenibilitat. En impulsar la digitalització i la creació d’un corredor marítim verd, estan establint un exemple poderós del que pot aconseguir-se quan dues ciutats emblemàtiques uneixen les seves forces.

Tots aquells involucrats en la logística mundial estaran atents als resultats d’aquest pioner projecte. I qui sap, a més d’un corredor marítim verd entre Àsia i Europa, potser aviat veiem més associacions internacionals seguint aquest inspirador exemple.

El port de Barcelona: innovació sostenible en combustibles marítims

/by

El port de Barcelona ha marcat una fita en la indústria marítima amb el seu projecte de descarbonització, un pas significatiu cap a un futur més sostenible. En donar inici a l’ús de bioGNL – gas natural liquat provinent de fonts renovables – aquesta iniciativa es perfila com a pionera no sols a Espanya, sinó també en l’escena internacional.

BioGNL: la clau de la descarbonització marítima

El bioGNL és un combustible més net i eficient en comparació amb els combustibles fòssils tradicionals. Fet a partir de residus orgànics, redueix les emissions de gasos contaminants i es posiciona com una alternativa viable per a mantenir una atmosfera més saludable.

El debut del bioGNL en el port de Barcelona va ocórrer quan el creuer “Carnival Pride” es va convertir en el primer vaixell proveït des d’una barcassa amb aquest nou combustible. L’operació, segons els informes, és més que un simple proveïment; representa el camí cap a una logística marítima més compromesa amb el medi ambient.

Pioners en l’adopció de tecnologies netes

El port de Barcelona sempre ha estat un referent en innovació ambiental. En adoptar el bioGNL, reforça el seu compromís amb la sostenibilitat. La col·laboració amb Naturgy , l’energètica encarregada del subministrament, i Shell , en la gestió operativa, ha estat fonamental. Totes dues empreses han demostrat la seva capacitat per a gestionar una logística complexa amb eficiència, garantint l’èxit del projecte.

El crucial proveïment del Carnival Pride no va ser l’únic fruit d’aquesta col·laboració. De fet, aquesta sinergia entre companyies estableix un nou estàndard per a altres instal·lacions portuàries que busquen reduir la seva petjada de carboni.

Beneficis més enllà del port

La incorporació del bioGNL no sols beneficia al port. Es converteix en una pedra angular per a la indústria turística, especialment en un moment en què els viatgers són cada vegada més conscients del seu impacte ecològic. Els creuers, amb la seva alta demanda energètica, sovint reben crítiques per les seves emissió. No obstant això, amb combustibles més nets com el bioGNL, s’estan transformant en opcions de transport més sostenibles.

A més, l’economia local es beneficia amb aquesta transició. El procés per a generar bioGNL abasta la gestió de residus orgànics, la qual cosa es tradueix en oportunitats laborals. Barcelona, com a ciutat, reforça així la seva imatge com un líder ambiental global .

Reptes i projeccions a futur

Encara que l’ús del bioGNL presenta clars beneficis, els reptes no han desaparegut. La infraestructura per a produir i distribuir aquest combustible encara està en desenvolupament. Encara queda camí per recórrer perquè aquest model sigui adoptat de manera massiva per altres ports en el món.

No obstant això, el port de Barcelona està un pas endavant, actuant com un model a seguir. A mesura que més ports i companyies navilieres reconeguin els avantatges tant ambientals com econòmiques del bioGNL, s’espera una adopció més àmplia. Les polítiques governamentals també jugaran un paper important per a incentivar aquesta transició.

Una fita cap a un horitzó més verd

En resum, la introducció del bioGNL a Barcelona subratlla un ferm compromís amb el futur del transport marítim. És un avanç que no sols impacta en el port, sinó que assenyala un exemple clar de com la sostenibilitat pot integrar-se amb èxit en indústries històricament dependents de combustibles fòssils.

El port de Barcelona , en apostar per aquesta transformació, no sols protegeix l’ambient, sinó que també es prepara per a un món en el qual la sostenibilitat serà una pedra angular del desenvolupament.

Impacte de la nova normativa sobre el transport de mercaderies a Espanya

/by

La recent modificació del Reglament General de Vehicles ha portat aire fresc al sector del transport de mercaderies per carretera a Espanya. Anunciada a través del Butlletí Oficial de l’Estat, aquesta actualització té com a objectiu modernitzar i descarbonizar el transport, a més de millorar l’eficiència operativa i competitivitat del sector. Desglossarem els aspectes més rellevants d’aquesta reforma per a comprendre com pot afectar els transportistes i a la indústria en general.

transporte de mercancías por carretera

Augment de la massa màxima autoritzada

Una de les modificacions més esperades pel sector és l’increment de la massa màxima autoritzada per als conjunts de vehicles. Abans, el límit estava en 40 tones, però ara s’ha elevat a 44 tones, sempre que el vehicle compti amb cinc o més eixos. Aquest canvi sembla un petit ajust, però en realitat, té un gran impacte en la disminució del nombre de vehicles necessaris en la carretera, la qual cosa redueix les emissions i augmenta l’eficiència.

A més, en unes certes condicions, com en operacions de transport intermodal, es permet un augment addicional de fins a 2 tones. Aquesta mesura no sols beneficiarà a les empreses transportistes, sinó que també permetrà una major integració amb altres modes de transport, com el ferroviari i el marítim.

Llum verda per als megacamiones

La reforma també ha obert les portes als megacamiones. Aquests gegants de la carretera, que tenen una longitud màxima autoritzada de fins a 32 metres i poden pesar fins a 72 tones, podran circular sense necessitat d’obtenir una autorització prèvia. Això elimina càrregues burocràtiques que abans feien més enutjós el seu ús. Però ull, no podran circular per qualsevol carretera. Només podran fer-ho per una xarxa d’itineraris aprovada després d’un detallat informe sobre les condicions geomètriques i estructurals de les vies.

Sector de la fusta i el metal·lúrgic: Grans beneficiats

Una altra de les interessants novetats d’aquestes modificacions és la resposta a les demandes específiques d’uns certs sectors, com el transport de fusta i el sector metal·lúrgic. Les empreses que transporten fusta en rotllo ara poden gaudir d’una massa màxima personalitzada per a trajectes curts, de fins a 150 quilòmetres. D’altra banda, aquells que transporten elements longitudinals indivisibles com a bigues o barres metàl·liques també veuran augmentat el seu llindar de massa i longitud, permetent un transport més eficient d’aquests articles voluminosos.

Euro modulars: Reducció de paperassa

Els conjunts euro modulars també han rebut un estímul positiu. Anteriorment, per a utilitzar aquests conjunts era necessari obtenir una autorització específica. No obstant això, amb la nova normativa, aquesta exigència ha desaparegut. Els euro modulars poden ara operar més lliurement, complint només amb els requisits tècnics establerts per l’autoritat de trànsit i circulant només per la xarxa d’itineraris aprovada.

Ampliació de l’altura màxima per a unes certes mercaderies

Aquesta reforma no sols té el seu focus en la massa i longitud dels vehicles, sinó també en l’altura. S’ha modificat el reglament per a permetre una altura màxima de 4,5 metres en el transport de palla, animals vius i subministraments a indústries a menys de 50 quilòmetres. Això iguala els límits d’altura establerts per a transports com portavehículos i camions que manegen contenidors tancats homologats.

Consideracions finals

La nova normativa sens dubte representa un avanç en la modernització i eficiència del transport de mercaderies a Espanya. Encara que la majoria de les disposicions entren en vigor l’endemà de la seva publicació, hi ha alguns aspectes, com les masses màximes per eix, que tindran un termini de tres mesos per a la seva implementació, estenent-se a sis mesos per a vehicles cisterna.

Aquesta reforma no sols busca fer més competitiva a la indústria del transport, sinó també més ecològica, alineant-se amb els objectius globals de descarbonització. Això pot ser només el primer pas cap a un sistema logístic sostenible i eficient en tot el país.

Prologis impulsa Zona Franca 4.0 amb una plataforma logística sostenible i d’avantguarda

/by

L’ecosistema logístic de Barcelona torna a reforçar-se amb una inversió de llarg recorregut. El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) ha adjudicat a Prologis una parcel·la de 20.147 metres quadrats en ple cor de la primera corona logística de la ciutat, un moviment que reforça el paper de la capital catalana com un dels principals hubs logístics del sud d’Europa.

L’adjudicació, signada per un període de 40 anys en règim de lloguer, donarà lloc a un ambiciós desenvolupament sota el nom de Zona Franca 4.0, la construcció del qual arrencarà en el segon trimestre de 2026 i el lliurament del qual està prevista per a principis de 2027.

Un projecte pensat per al present… i el futur

La plataforma logística tindrà 20.000 m² construïts i estarà dissenyada des de zero sota els principis de sostenibilitat, eficiència operativa i benestar laboral. Comptarà amb dos mòduls simètrics, 17 molls de càrrega, dues rampes d’accés i una altura lliure d’11 metres, característiques que permetran adaptar l’espai a diferents tipologies de clients i operacions.

Sectors com el comerç electrònic, el farmacèutic, l’alimentació i la logística portuària vinculada al Port de Barcelona o a Mercabarna estan en el focus del disseny, pensat per a donar resposta als fluxos logístics actuals i futurs.

Segons Cristian Oller, Head of Asset Management per al sud d’Europa en Prologis, “Barcelona és una porta estratègica al Mediterrani i un dels principals hubs logístics europeus”, i aquesta operació suposa una fita en la seva estratègia de creixement sostenible a Catalunya.

Sostenibilitat com a element estructural

Un dels grans diferencials de Zona Franca 4.0 serà la seva aposta decidida per la sostenibilitat. L’edifici aspira a obtenir les certificacions BREEAM Excellent i WELL Gold, la qual cosa el posicionarà com un referent en logística verda i benestar laboral.

Entre les solucions que inclourà el projecte destaquen:

  • Una instal·lació fotovoltaica de 700 kWp, integrada en un sistema d’emmagatzematge amb bateries i microgrid.

  • Infraestructura de recàrrega elèctrica per a flotes.

  • Sistemes de recollida i reutilització d’aigües pluvials.

  • Paviments drenants verds, pensats per a millorar la gestió hídrica.

  • Zones verdes enjardinades i una pista de pàdel, alineades amb el concepte PARKlife de Prologis, que promou entorns de treball saludables i equilibrats.

Aquest enfocament sostenible no és només un gest simbòlic. Reflecteix un canvi profund en la manera d’entendre la logística: ja no n’hi ha prou amb moure mercaderies ràpid; també cal fer-ho bé, de manera responsable i cuidant a les persones.

Un enclavament estratègic amb alta demanda

La parcel·la adjudicada, situada al Carrer D, 38-40 del Sector C de la Zona Franca, està envoltada per instal·lacions d’empreses com a DB Schenker i Bergé, i es troba a escassos metres dels molls del Port de Barcelona. Es tracta d’una ubicació molt cotitzada per la seva proximitat a infraestructures clau i la seva escassetat de sòl logístic disponible.

De fet, el propi CZFB va rebre múltiples manifestacions d’interès des que va posar en licitació aquesta parcel·la, al maig de 2025. Segons els plecs, l’operació implica un desemborsament mínim estimat en 21,5 milions d’euros, considerant la renda basi fixada en 26,65 euros/m² a l’any durant les quatre dècades del contracte, encara que tot apunta al fet que l’oferta final de Prologis haurà superat aquesta xifra.

Més que metres: competitivitat per al territori

Des del Clúster Logístic de Catalunya celebrem aquest tipus de projectes que augmenten la capacitat operativa de la regió sense comprometre la sostenibilitat. Zona Franca 4.0 no és només una nau. És una mostra de com les aliances públic-privades ben plantejades poden millorar la infraestructura logística, atreure inversió estrangera i generar ocupació de qualitat.

A més, iniciatives com aquesta reforcen la posició de Barcelona en el mapa logístic europeu, en un context en el qual la competència entre hubs s’intensifica, i on només sobreviuran aquells que sàpiguen combinar eficiència, tecnologia i compromís mediambiental.

Prologis aposta per Catalunya amb visió de llarg termini, i aquesta és una excel·lent notícia per a tot el sector logístic del territori.

Un altre macroaeroport? Cal mirar cap a Alguaire i no repetir errors

/by

El president del Clúster *Logístic de Catalunya, Ignasi *Sayol, posa sobre la taula una visió valenta i descentralitzadora per al futur del transport aeri de càrrega

Té sentit continuar apostant per ampliar El Prat mentre la resta del territori es queda mirant? Aquesta és una de les preguntes clau que llança Ignasi *Sayol, president del Clúster *Logístic de Catalunya, en una recent entrevista publicada per Diari del Port. La seva resposta no deixa lloc a dubtes: “No podem repetir els errors del passat. Catalunya necessita més visió estratègica i menys baralles per un tros de pista.”

Alguaire aereopuerto

Una alternativa amb sentit: Lleida-Alguaire

Enfront de la saturació de l’Aeroport de Barcelona, *Sayol proposa mirar cap a un altre punt del mapa que molts han passat per alt: l’Aeroport de Lleida-Alguaire. El motiu? No és només una qüestió de relleu polític o simbòlic. Alguaire ja compta amb la segona pista més ampla d’Espanya, després de Barajas, i un entorn que facilita l’expansió sense generar conflictes urbanístics ni mediambientals greus.

“Té tot el sentit del món que Alguaire es converteixi en el referent logístic de càrrega aèria del sud d’Europa”, explica *Sayol. I per a reforçar la idea, recorre a una analogia potent: “Pot ser el nostre Memphis”, en referència a la ciutat estatunidenca que funciona com el gran centre d’operacions de *FedEx.

Però no es tracta només d’una qüestió d’espai o pistes. La ubicació també juga a favor. L’entorn de Lleida ofereix accessibilitat, potencial intermodal, sòl industrial disponible i una comunitat logística en creixement. I cosa que és encara més important: la possibilitat de descongestionar altres infraestructures.

Un problema d’altura al Prat

En aquest sentit, *Sayol llança un advertiment que no sol estar en el focus del debat públic. “L’ampliació del Port de Barcelona està començant a xocar amb el creixement de l’aeroport”, assenyala. Per què? Perquè els vaixells són cada vegada més alts, les grues també, i això afecta directament a l’espai aeri necessari per a les operacions aeroportuàries.

És a dir, hi ha una competència silenciosa entre dues infraestructures que es necessiten mútuament, però que també es condicionen. I des del Clúster s’insisteix que és el moment de pensar a llarg termini i no improvisar pegats cada vegada que una infraestructura arriba al seu límit.

Infraestructures viàries: l’eterna promesa

Un altre tema que preocupa, i molt, des del Clúster *Logístic de Catalunya és l’estat de la xarxa viària. *Sayol no amaga el seu malestar: “Les autopistes i autovies no estan ben mantingudes. Falta inversió, però també voluntat política.” Des de fa anys s’ha proposat l’eurovinyeta , un sistema de pagament intel·ligent per als vehicles de transport pesat que permeti reinvertir directament en el manteniment de les vies.

No obstant això, el missatge que es rep des de Madrid és un altre: “A l’hora de negociar els pressupostos generals, el transport i la logística segueixen sense tenir veu ni prioritat”, lamenta *Sayol.

El ferrocarril, una peça oblidada del puzle

Més enllà de la carretera i l’aire, el tren continua sent una promesa per complir. Però des del Clúster no es perd l’esperança. *Sayol recorda una frase de l’enginyer francès Louis Armand: “Si el ferrocarril sobreviu al segle XX, serà el transport del segle XXI.” I encara que soni a lema optimista, té molt de realisme.

Per això, insisteix que és necessari accelerar els desenvolupaments intermodals. Cimalsa ja ha plantejat projectes a Lleida, el Penedès, les *Terres de l’*Ebre o Vilamalla, però els temps continuen sent massa lents. *Sayol proposa fixar terminis concrets, establir compromisos i, sobretot, coordinar a les diferents administracions.

Una anomenada a l’acció des del Clúster

Des del Clúster *Logístic de Catalunya, el missatge és clar: cal pensar Catalunya com un ecosistema logístic complet, no com un sol node sobredimensionat. La càrrega aèria no pot dependre només del Prat, igual que el transport terrestre no pot continuar sostenint-se en autopistes col·lapsades o infraestructures improvisades.

Ignasi *Sayol representa una veu ferma i amb experiència en el sector. No sols assenyala els problemes, sinó que planteja solucions concretes i viables, sempre amb una mirada oberta al territori i al futur. Alguaire no és una utopia. És una oportunitat real i necessària, si es compta amb el suport institucional adequat.

I, sobretot, si s’entén que la logística no és un tema secundari. És una peça clau per al desenvolupament econòmic, la sostenibilitat i la competitivitat de tot el país.

Pots llegir l’articulo *aqui: “Alguaire té molt sentit com a aeroport de càrrega: pot ser el Memphis de Catalunya”

Consum accelera la seva expansió logística a Catalunya amb una inversió de 220 milions

/by

La cooperativa de supermercats Consum ha trepitjat l’accelerador a Catalunya. I no ho fa amb tímids passos, sinó amb una inversió estratègica de 220 milions d’euros fins a 2027, destinada a reforçar la seva xarxa comercial i, sobretot, la seva infraestructura logística en un dels territoris clau per al seu negoci. Catalunya ja representa més del 20% de la seva facturació i es consolida com el seu segon mercat més fort després de la Comunitat Valenciana, el seu lloc d’origen.

Consum

Més botigues, més logística, més territori

El pla presentat pel seu director general, Antonio Rodríguez, a Barcelona, deixa clar l’enfocament dual: creixement comercial i expansió logística. D’una banda, Consum preveu obrir 60 nous supermercats, dels quals 18 seran propis sota la marca Consum, i la resta, franquiciats sota l’ensenya Charter, especialitzada en formats urbans i turístics.

Per un altre, el gruix de la inversió se centrarà en l’ampliació de la seva plataforma logística a la Zona Franca de Barcelona i el desenvolupament d’un nou gran centre de distribució a Montcada i Reixac.

“Catalunya és una aposta ferma per a la cooperativa. És un mercat molt competitiu, però també una de les regions més dinàmiques econòmicament d’Europa”, va afirmar Rodríguez. I raó no li falta: la comunitat presenta menor taxa d’atur que la mitjana espanyola i europea, una economia diversificada i un entorn favorable per a la logística d’última generació.

La Zona Franca, nucli de creixement

Dins dels plans a curt i mitjà termini, l’ampliació de la plataforma logística a la Zona Franca de Barcelona és el gran moviment del tauler. Consum construirà:

  • Una nau refrigerada de 2.700 m².

  • Un magatzem amb nau de suport de 11.500 m², que inclourà una sitja automatitzada d’última generació.

  • Una nau addicional de 40.000 m² per a productes refrigerats i congelats.

  • Una nau de 8.800 m² destinada a logística inversa, en línia amb el seu compromís per l’economia circular.

Aquestes instal·lacions permetran a Consum millorar l’eficiència de les seves operacions i respondre amb més agilitat a la creixent demanda. A més, se sumen a una infraestructura logística ja consolidada en un dels enclavaments més estratègics del primer anell logístic de Barcelona, amb connexions directes al port, a l’aeroport i a les principals vies de transport terrestre.

Montcada i Reixac: el gran projecte a 10 anys

Però si el pla 2022-2025 sembla ambiciós, la gran aposta logística de Consum està encara per arribar. La cooperativa ha confirmat la seva intenció de desenvolupar un nou centre logístic de 100.000 m² en els terrenys adquirits a Montcada i Reixac, que es convertiria en un dels nodes de distribució més rellevants de Catalunya.

Aquest projecte, amb una inversió estimada d’altres 200 milions d’euros, encara està pendent d’autoritzacions, però la seva posada en marxa permetrà substituir les actuals instal·lacions del Prat de Llobregat i respondre a les necessitats logístiques a més llarg termini.

Compromís econòmic, social i ambiental

L’impacte de Consum a Catalunya no es limita a infraestructures. Compta amb 4.500 empleats en la comunitat, la qual cosa representa el 21% de la seva plantilla total. A més, treballa amb prop de 1.000 proveïdors catalans, als qui compra productes per valor de 900 milions d’euros anuals. Una relació sòlida amb el teixit productiu local que reforça el seu model cooperatiu i la seva aposta pel territori.

En 2024, la cadena va aconseguir una facturació global de 4.707 milions d’euros, un 7,3% més que l’any anterior, i va generar un benefici de 108,7 milions. Tot això, mantenint una estratègia de creixement sostenible: des de 2015 ha reduït la seva petjada de carboni en un 81,1%.

Més que una expansió: una visió logística de futur

L’anunci de Consum no és només una notícia del sector retail. És un missatge clar per a tot l’ecosistema logístic català: la logística ja no és un suport, és un eix estratègic del creixement empresarial. Invertir en plataformes modernes, automatitzades i circulars no sols optimitza operacions, també marca la diferència en competitivitat.

I en aquest sentit, Catalunya es consolida com un dels territoris més atractius per a aquesta transformació. Amb la seva aposta, Consum ho sap i ho confirma: la logística de qualitat és també una aposta pel futur.

BeLog aposta per Sabadell amb un nou megacentro logístic d’última milla

/by

El terreny de l’antiga fàbrica de Roca a Sabadell es convertirà en un dels desenvolupaments logístics més ambiciosos dels últims anys. Així ho ha anunciat BeLog, la gestora espanyola fundada per antics directius de Blackstone i Logicor, que ha tancat la compra del solar —de més de 32.000 metres quadrats— per a transformar-lo en un modern centre de distribució urbana.

Una operació estratègica en un moment clau

L’adquisició es produeix en plena expansió del sector inmologístico, empès pel creixement del comerç electrònic i la pressió sobre la logística d’última milla. Segons CBRE, les rendes logístiques en la primera corona de Barcelona han pujat un 60% en cinc anys, i la taxa de disponibilitat ronda l’1%. En aquest context, disposar d’un espai per a nova construcció a només 20 quilòmetres de Barcelona i amb accés directe a Renfe, AP-7 i C-58 és pràcticament un cop mestre.

Sabadell, considerada capital del Vallès Occidental, és una àrea industrial amb més d’un milió de persones en la seva zona d’influència, la qual cosa la converteix en un enclavament idoni per a operacions de distribució ràpida. Les rendes actuals en la zona es mouen entre els 7 i 7,5 euros/m², encara que els millors actius del primer anell logístic ja aconsegueixen els 9 euros/m².

Dues naus modulars, tecnologia i sostenibilitat

El futur complex constarà de dues naus logístiques de 13.000 m² cadascuna, que es construiran després de la demolició completa de l’antiga planta de Roca. L’obra arrencarà en els pròxims dies i la construcció està prevista per a finals de 2025.

Cadascuna d’aquestes naus podrà dividir-se en sis mòduls flexibles, amb espais que aniran dels 2.000 als 3.000 m², permetent a diferents operadors accedir a espais ajustats a les seves necessitats sense renunciar a prestacions d’alt nivell.

Però més enllà de la superfície, el que distingeix aquest projecte és el seu enfocament tècnic i mediambiental. Les instal·lacions estaran dissenyades sota estàndards BREEAM Excellent, la qual cosa implica un fort compromís amb l’eficiència energètica, la reducció d’emissions i el benestar dels usuaris. Es tracta d’una aposta clara per la logística moderna, automatitzada i preparada per al futur.

Una inversió de 30 milions i una estratègia a llarg termini

L’operació suposa una inversió aproximada de 30 milions d’euros i representa un canvi de model per a BeLog. Per primera vegada, la gestora no promou per a un tercer, sinó que reté l’actiu com a part del seu patrimoni propi. És un moviment estratègic que indica confiança total en el mercat logístic urbà, particularment en la franja més pròxima a Barcelona, on la demanda segueix disparada i l’oferta és pràcticament inexistent.

En tot just dos anys, BeLog ja acumula 325.000 m² d’actius logístics en gestió i promou altres 150.000 m² més a Madrid, Barcelona i València, habitualment de la mà de grans fons com Barings o Azora. No obstant això, aquest projecte a Sabadell s’ha finançat amb recursos propis i d’inversors privats de l’entorn de la signatura, la qual cosa mostra un alt nivell de convicció en el potencial de l’operació.

Perspectives per a 2025: més demanda i menys espai

El desenvolupament de BeLog no sols respon a una oportunitat puntual. Va alineat amb les previsions de creixement del sector: segons CBRE, el 76% dels operadors logístics preveu augmentar la seva necessitat d’espais de magatzematge durant 2025. A Barcelona, el 54% d’aquesta demanda es concentra ja en el primer anell metropolità, on se situa aquest projecte.

Aquesta pressió, unida a l’escassetat de sòl per a nova planta dins del teixit urbà, fa que els desenvolupaments d’última milla com aquest no sols siguin rendibles, sinó estratègics. Permeten lliuraments més ràpids, major control de la cadena de subministrament i menor petjada de carboni en estar més prop del consumidor final.

Un nou referent per a la logística metropolitana

Amb aquesta operació, BeLog reforça la seva posició com un dels players emergents del sector logístic espanyol, combinant agilitat operativa, visió de llarg termini i innovació sostenible. El projecte de Sabadell, batejat extraoficialment com “Roca2” per alguns mitjans, està cridat a ser un cas d’estudi sobre reconversió urbana en clau logística.

En un moment en el qual el comerç electrònic no deixa de créixer i les ciutats busquen solucions més netes i eficients per a la distribució urbana, aquest tipus de projectes marcaran la pauta del desenvolupament immobiliari industrial del futur.