Catalunya dibuixa el tren del futur amb una estratègia que transformarà la mobilitat fins a 2050

Un pla que canvia les regles del joc

El Govern acaba d’aprovar la Estratègia Ferroviària de Catalunya 2025-2050, un document llargament esperat que defineix com haurà d’evolucionar el sistema ferroviari català durant els pròxims 25 anys. Es tracta d’un full de ruta ambiciós que proposa duplicar la capacitat de la xarxa, crear noves estacions d’alta velocitat, impulsar dos grans eixos ferroviaris històrics i posar en marxa una empresa pública de trens capaç de gestionar i adquirir material rodant propi.

L’estratègia arriba en un moment clau. El sistema ferroviari català, especialment el de Rodalies, necessita estabilitat, inversió i visió a llarg termini. Així ho va remarcar la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que va insistir en la importància de “aixecar la mirada” per a planificar el transport ferroviari de les pròximes dècades.

trenes catalunya 2050

Un diagnòstic clar: més població, més mobilitat, més tren

El document parteix d’un punt de partida contundent: Catalunya creixerà en població i desplaçaments, i l’actual xarxa —amb 2.050 quilòmetres en servei— no podrà absorbir aquesta demanda sense una transformació profunda. Per a mantenir el tren com a alternativa real al vehicle privat, el sistema ha de duplicar la seva capacitat i estendre la seva cobertura territorial de forma equilibrada.

Per això l’estratègia no es limita a Rodalies o a l’alta velocitat. Abasta tota la xarxa ferroviària del país: metre, FGC, tramvies, Regionals, nous projectes de tren-tram i, per descomptat, les connexions de llarg recorregut.

Una inversió històrica que haurà de repetir-se

Des de l’any 2000, la inversió ferroviària a Catalunya supera els 30.000 milions d’euros, aportats gairebé a parts iguals per la Generalitat i l’Estat. Bona part d’aquests fons es van destinar a la xarxa d’alta velocitat, especialment entre 2005 i 2010, un període marcat per grans injeccions econòmiques.

L’estratègia no concreta encara la xifra necessària fins a 2050, però apunta que el volum hauria de ser similar a aquests 30.000 milions per a afrontar tots els projectes plantejats. L’escala del pla no és menor; exigeix dècades de treball sostingut i consensos amplis per a evitar interrupcions.

Alta velocitat per a nous territoris

Una de les novetats més destacades és la creació de tres noves estacions d’alta velocitat:

  • Aeroport de Girona-Costa Brava, connectada també amb la futura estació del Eix Transversal.

  • Aeroport de Reus, node clau del corredor mediterrani.

  • Penedès, situada entre Vilafranca i Sant Sadurní d’Anoia, que actuaria com a porta d’enllaç cap a l’Alt Penedès i l’àrea metropolitana.

Aquestes estacions se sumaran a les actuals de Barcelona, Figueres, Girona, Lleida i Camp de Tarragona, ampliant un mapa que molts consideren insuficient per a un territori tan densament poblat.

El Govern situa les estacions de Girona i Reus en el calendari de DAURA III (2027-2031), amb el que podrien estar operatives en 2030. La del Penedès, de moment, segueix sense data definida.

Els grans projectes que tornen al debat

El pla també ressuscita dues infraestructures històriques que porten anys sobre la taula:

  • Eix Transversal Ferroviari, que connectarà Lleida, Manresa, Vic i Girona, oferint un corredor transversal sense passar per Barcelona.

  • Línia Orbital Ferroviària, un anell de Rodalies que enllaçarà Vilanova, Vilafranca, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró.

Tots dos projectes busquen trencar amb l’actual esquema radial, on gairebé tota la xarxa gravita al voltant de Barcelona. La idea és replicar la lògica de les corones viàries però sobre raïls, creant alternatives robustes per als desplaçaments entre comarques.

Abans que acabi l’any, la Generalitat licitarà l’estudi d’alternatives del primer tram del Eix Transversal, entre Lleida, Cervera, Igualada i Martorell.

Cap a una nova empresa pública de trens

Un dels punts més ambiciosos del pla és la creació d’un ens públic ferroviari dependent de la Generalitat. Aquest organisme serà responsable d’adquirir, gestionar i mantenir els trens, fent un pas endavant en el procés d’assumpció de competències després del traspàs de Rodalies.

El document justifica aquesta decisió en la necessitat d’independència operativa i fiabilitat, en un context on gran part del parc mòbil ha de renovar-se en els pròxims deu anys.

Un sistema que ha de coordinar planificació, serveis i infraestructures
La Estratègia Ferroviària és només el primer pas. A partir d’ara, es desplegaran dos instruments clau:

  • Pla de Serveis Ferroviaris de Catalunya, que definirà com augmentar l’oferta, millorar la puntualitat i reforçar la seguretat.

  • Pla d’Infraestructures de Transport, encarregat d’assenyalar quines actuacions són necessàries per a complir aquests objectius.

La combinació d’aquests tres documents permetrà construir un model estable i previsible, capaç d’evitar improvisacions i de sostenir la mobilitat futura.

Una mirada llarga per a un repte enorme

Catalunya afronta un desafiament de gran escala: modernitzar un sistema ferroviari que ha de ser més ràpid, més fiable, més extens i més sostenible. Per a aconseguir-ho, necessita inversions de dècades, consens polític i una visió territorial que superi la lògica del curt termini.

La nova estratègia apunta exactament cap a aquí. Planteja millores estructurals, descentralitza l’alta velocitat, incorpora tecnologia, crea nous eixos i proposa un model de governança que permeti avançar amb més autonomia. Si es compleix el que es preveu, el mapa ferroviari català serà irrecognoscible en 2050.

Ports que s’uneixen per a transformar la logística catalana

Una nova etapa en la logística catalana

El sector logístic de Catalunya viu un moment decisiu. El port de Tarragona acaba d’assumir la presidència de Barcelona Catalunya Centri Logístic (BCL) i, amb aquest moviment, els dos grans ports del territori obren una fase de cooperació estratègica que pretén reforçar la competitivitat del país. La decisió marca una fita en la història de l’associació i evidència un canvi profund en l’equilibri logístic del territori.

Fins ara, BCL alternava la seva presidència entre el port de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca. No obstant això, la creixent rellevància del port de Tarragona va impulsar una modificació estatutària perquè aquesta infraestructura també participi en el lideratge de l’organització. Amb aquesta decisió, per primera vegada en tres dècades, BCL obre el comandament a un tercer actor que arriba amb ambició, projectes en marxa i un clar objectiu: posicionar a Catalunya com a potència logística euromediterrània.

port tarragona

Un gest que reflecteix un nou equilibri

L’Assemblea General de BCL va aprovar el canvi amb una unanimitat que demostra el consens sobre aquest gir. La proposta, presentada de manera conjunta pels ports de Barcelona i Tarragona, va rebre el suport dels socis i va activar una nova distribució de responsabilitats dins de l’associació. El port de Barcelona va cedir la seva presidència i va passar a ocupar una nova quarta vicepresidència creada per a aquesta etapa.

Aquest canvi no respon a un simple relleu simbòlic. Representa, com apunta la pròpia BCL, la confirmació del pes que guanya Tarragona dins del mapa logístic de Catalunya i una cridada a enfortir les aliances entre les infraestructures clau del territori. El clima és clar: ja no es tracta només de competir, sinó de cooperar amb visió compartida.

Una aliança que mira lluny

Tots dos ports destaquen que aquesta nova presidència compartida neix amb la intenció d’impulsar projectes estratègics que necessiten coordinació real. En el seu full de ruta apareix un objectiu comú: desenvolupar infraestructures logístiques capaces de sostenir el creixement futur, tant a Catalunya com en els corredors que connecten el territori amb Europa.

Per això, els dos ports treballen conjuntament per a accelerar el desenvolupament d’autopistes ferroviàries, noves terminals intermodals i connexions que integrin les seves hinterlands. La idea és senzilla, però estratègica: si Barcelona i Tarragona actuen com si fossin una sola infraestructura, el sistema logístic català guanya escala, eficiència i atractiu per als operadors internacionals.

Tarragona, una peça que creix sense fre

El nou president de BCL subratlla que aquest canvi coincideix amb una transformació profunda del port de Tarragona. Es tracta d’un moment clau per a una zona que ja es posiciona com la segona àrea metropolitana de Catalunya i que pot generar algunes de les majors oportunitats de creixement econòmic dels pròxims anys.

Tarragona avança amb projectes que canviaran el seu paper dins del mapa logístic. Entre ells destaquen:

  • L’arribada de l’ample ferroviari europeu, que integrarà el port en els grans corredors continentals.

  • La terminal intermodal de Guadalajara–Marchamalo, que amplia la influència del port cap al centre peninsular.

  • L’impuls en la terminal ferroviària de La Boella, que millorarà la gestió de mercaderies per tren.

  • La nova terminal multipropòsit del moll d’Andalusia, que permetrà atreure més trànsit de contenidors i càrrega general.

  • La ZAL de Vila-seca, cridada a convertir-se en un gran pol d’activitat logística i industrial.

Cadascun d’aquests avanços empeny la mateixa idea: Tarragona es consolida com hub logístic de referència en el nord-est peninsular.

Territori, indústria i oportunitats reals

Durant l’assemblea, es va remarcar que el creixement de Tarragona no s’explica només per l’ambició del port. El sud de Catalunya ofereix una cosa escassa en altres zones del país: sòl industrial i logístic disponible. La demanda per instal·lar noves activitats —industrials, logístiques o tecnològiques— creix, però Barcelona i la seva àrea metropolitana tenen limitacions evidents. Tarragona, en canvi, emergeix com a espai natural per a absorbir aquesta expansió.

A més, l’esborrany de la planificació elèctrica 2025-2030 preveu energia abundant en la zona, un factor clau per a atreure inversions. Tot això configura el que alguns participants van dir “pistes d’aterratge industrials”, un concepte que resumeix la idea de crear espai, capacitat i recursos per a noves implantacions que generin activitat i ocupació.

Un ‘hinterland’ que s’expandeix

La connexió amb Guadalajara–Marchamalo no és un projecte aïllat. Representa l’expansió real del ‘hinterland’ del port de Tarragona cap a una de les zones logístiques més dinàmiques del país. La nova terminal intermodal funciona com a pont directe entre el Mediterrani i el centre peninsular. Això permet escurçar temps, reduir costos i augmentar la competitivitat de les cadenes logístiques que operen a nivell internacional.

A més, consolida una estratègia basada a unir ports, nodes ferroviaris i plataformes logístiques en un sistema articulat que dona respostes més sòlides a les necessitats del transport modern.

Una visió conjunta que mira al futur

Barcelona i Tarragona remarquen que només 54 milles nàutiques els separen, però la seva voluntat de col·laborar els acosta més que mai. Aquesta nova etapa no pretén reduir el pes de Barcelona ni desplaçar el seu lideratge històric. Cerca, més aviat, sumar esforços perquè Catalunya avanci unida, amb tots els seus territoris.

El missatge que sorgeix de l’assemblea és clar: quan el sistema portuari català treballa com un conjunt, el país guanya competitivitat, atreu més inversió i reforça la seva presència al Mediterrani. I en aquest escenari, l’entrada de Tarragona en la presidència de BCL marca un abans i un després.

Una oportunitat per a tota Catalunya

La nova etapa de BCL no sols situa a Tarragona en el centre de les decisions. També obre la porta a una visió més descentralitzada, equilibrada i estratègica del territori. La logística es converteix en un motor per a tota Catalunya, no sols per a les àrees tradicionalment protagonistes.

La col·laboració entre els dos ports més importants del territori, acompanyada d’inversions, noves connexions i una estratègia compartida, promet impulsar un sistema logístic modern, competitiu i preparat per al futur.

El Port de Barcelona consolida la seva recuperació amb més automòbils, més contenidors i un repunt sòlid dels graneles líquids

Un balanç estable en un any d’ajustos globals

El Port de Barcelona ha tancat els deu primers mesos de l’any amb 58,7 milions de tones mogudes, una xifra que suposa a penes un 0,5% menys que en el mateix període de l’exercici anterior. El resultat manté l’activitat del recinte en nivells pràcticament idèntics als de 2024 i confirma la resiliència del sistema portuari barceloní, fins i tot en un context marcat per reajustaments en les rutes marítimes de les principals navilieres.

Segons les dades de l’Autoritat Portuària, aquest comportament equilibrat s’explica per l’embranzida de diversos segments clau, com la importació de vehicles, els contenidors plens i el creixement sostingut dels graneles líquids, que han aconseguit compensar les caigudes d’altres àrees, especialment els graneles sòlids.

port de barcelona

El trànsit d’automòbils torna a accelerar

Entre gener i octubre, el port ha registrat un augment del 4,6% en el moviment de vehicles, aconseguint 593.205 unitats. Aquest increment consolida la tendència positiva iniciada al setembre i mostra un canvi de ritme en un sector que ha recuperat dinamisme gràcies a diversos factors.

El més determinant ha estat el creixement del 35,6% en les importacions, que ha permès mobilitzar 152.025 vehicles. L’arribada de nous vaixells car carrier, que amplien notablement la capacitat dels serveis, ha estat clau per a absorbir aquesta major demanda. A aquest escenari se suma una reactivació del mercat europeu i un flux creixent de vehicles procedents de la Xina, que ha reforçat l’oferta disponible en el continent.

Contenidors plens a l’alça malgrat al descens del volum total

Els contenidors plens, tant d’importació com d’exportació, mostren un comportament clarament positiu:

  • Exportació: +4,6% anual

  • Importació: +5,5% anual

Totes dues xifres reflecteixen l’estat de l’economia del hinterland, que manté una activitat sòlida i amb capacitat de creixement. No obstant això, el trànsit total de contenidors s’ha reduït un 4,4%, situant-se en 3.150.888 TEU. El descens es deu al retrocés dels trànsits, afectats pels reajustaments de rutes de les grans navilieres, una tendència global que ha modificat patrons d’escala en diversos ports del Mediterrani.

Malgrat això, els principals mercats del recinte català continuen mostrant una evolució positiva. Destaquen els increments amb:

  • la Xina: +4,9%

  • l’Índia: +14,8%

  • Corea del Sud: +11,4%

  • l’Aràbia Saudita: +4,8%

Aquestes dades confirmen la fortalesa del comerç exterior i el paper del Port de Barcelona com a plataforma logística de referència en el sud d’Europa.

Els graneles líquids marquen la diferència

Si hi ha un segment que impulsa el balanç acumulat, aquest és el dels graneles líquids, que han crescut un 17,5% fins a aconseguir 13,7 milions de tones. Dins d’aquesta categoria, el comportament dels hidrocarburs resulta especialment cridaner:

  • Gasolina: +46,6%

  • Gas natural: +52,2%

Aquest impuls compensa el retrocés dels graneles sòlids, que cauen un 15,6% fins als 3,2 milions de tones. La disminució respon a dinàmiques globals del sector industrial i a la menor demanda de determinades matèries primeres.

El trànsit marítim de curta distància manté el seu ritme

Un altre indicador que aporta estabilitat és el trànsit marítim de curta distància. Entre gener i octubre, el recinte català ha mogut 367.565 UTI, la qual cosa representa un lleuger augment del 0,1% respecte al mateix període de l’any anterior. Aquest creixement, encara que moderat, confirma que la intermodalitat continua sent un pilar de competitivitat per al port.

Un port que s’adapta i manté el pols competitiu

El balanç d’aquests deu primers mesos mostra un Port de Barcelona capaç de resistir canvis estructurals en el comerç internacional sense perdre activitat. El creixement dels automòbils, el bon comportament dels contenidors plens, l’embranzida dels graneles líquids i l’estabilitat del trànsit de curta distància permeten parlar d’un any equilibrat, fins i tot amb el descens global del 0,5%.

El port manté així la seva posició com un dels motors logístics més rellevants del Mediterrani, capaç d’adaptar-se als vaivens del mercat global i de sostenir l’activitat econòmica del país amb una base sòlida i diversificada.

Dues autopistes catalanes estrenen gratuïtat parcial per a conductors habituals

Un canvi que alleuja a milers d’usuaris diaris

Des de dilluns passat 4 de novembre, dues autopistes catalanes han deixat de ser de pagament per a una part dels conductors que les utilitzen cada dia. La Generalitat ha activat una mesura que busca descongestionar vies alternatives saturades, reduir temps de desplaçament i millorar la mobilitat entre diverses comarques. No obstant això, la gratuïtat no afecta a tots els vehicles ni a tots els trams, sinó únicament als qui compleixen unes condicions específiques.

La mesura forma part d’un model conegut com a peatge en l’ombra, una fórmula que permet que determinats usuaris recurrents circulin sense pagar mentre l’Administració assumeix el cost.

autopista AP7

Què implica el peatge en l’ombra?

El sistema permet que alguns conductors habituals quedin exempts del pagament si realitzen viatges d’anada i tornada en un màxim de 24 hores per la mateixa barrera de peatge i sempre de dilluns a divendres. No es tracta d’una eliminació total del peatge, sinó d’una bonificació destinada a fomentar l’ús eficient d’aquestes vies ràpides i a evitar la saturació d’altres carreteres convencionals.

La Generalitat ha confirmat que més de 56.000 matrícules ja s’han registrat per a beneficiar-se d’aquesta bonificació, un volum que evidencia l’impacte directe de la mesura.

Les dues autopistes afectades per la bonificació

Les vies d’alta capacitat que han activat la gratuïtat parcial són:

  • C-16 (Terrassa – Manresa), a la província de Barcelona

  • C-32 (Sitges – El Vendrell), entre Barcelona i Tarragona

En tots dos casos, només aquests trams concrets deixen de ser de pagament per als conductors beneficiats. La resta dels recorreguts d’aquestes autopistes continua funcionant com a autopista de peatge tradicional.

A més, la mesura aplica exclusivament a turismes, furgons i furgonetes que realitzen el trajecte de manera habitual. L’objectiu principal és incentivar que els qui realitzen desplaçaments recurrents optin per aquestes vies ràpides, alleujant així la pressió en carreteres com la C-55 o la C-31, que sofreixen alts nivells de trànsit diari.

Més de 1.500 quilòmetres d’autopistes de pagament a Espanya

Encara que diverses autopistes han deixat de ser de pagament en els últims anys, Espanya encara manté una xarxa important de carreteres amb peatge. Segons el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, existeixen 1.435 km d’autopistes de peatge, gestionades en la seva majoria pel propi Ministeri, encara que també intervenen altres organismes.

Actualment, Espanya compta amb:

  • 12 autopistes estatals de peatge, entre elles l’AP-6 en el túnel de Guadarrama, l’AP-61, l’AP-51 i diversos trams de l’AP-7, AP-9, AP-46, AP-53, AP-66, AP-69 i AP-71.

  • 9 autopistes gestionades per SEITT, entre les quals destaquen les radials de Madrid.

  • 4 autopistes autonòmiques de peatge, una d’elles a Catalunya.

En conjunt, la xarxa supera els 1.500 quilòmetres de carreteres de pagament, encara que el mapa podria canviar en els pròxims anys, ja que dues vies estatals està previst que passin a ser gratuïtes.

Una mesura que busca millorar la mobilitat sense suprimir peatges

La bonificació aplicada en les autopistes catalanes no representa un model sense peatges, sinó una solució intermèdia que combina finançament públic i ús eficient de les infraestructures existents. La iniciativa permet reduir trànsit en vies saturades, agilitzar desplaçaments laborals i distribuir millor la mobilitat entre corredors.

Per a milers de conductors habituals, el canvi suposa una millora tangible en les seves rutines diàries. Per a la Generalitat, és una eina més per a gestionar el trànsit en un context on la xarxa viària encara nous reptes d’eficiència, sostenibilitat i seguretat.

Així serà la nova línia d’FGC a l’aeroport, amb trens més ràpids, còmodes i accessibles

Un avanç clau per a la mobilitat de l’àrea metropolitana

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha presentat el primer tren elèctric dels deu que donaran servei a la nova línia que unirà el centre de Barcelona amb les terminals T1 i T2 de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona–El Prat. L’estrena comercial està previst entre finals de 2026 i principis de 2027, i suposa un dels projectes més rellevants per a millorar la connexió ferroviària amb l’aeroport.

La nova infraestructura transformarà la mobilitat metropolitana gràcies a un servei ràpid, accessible i pensat per a absorbir la creixent demanda d’usuaris que necessiten arribar a l’aeroport sense dependre del vehicle privat.

Imatge de gencat.cat

Una línia dissenyada per a ser eficient i directa

El traçat tindrà 22,7 quilòmetres de longitud i comptarà amb nou estacions, entre elles algunes de les més importants del sistema ferroviari de la ciutat. Les parades seran:

  • Sant Andreu

  • Sagrera

  • El Clot

  • Passeig de Gràcia

  • Sants

  • Bellvitge

  • El Prat

  • Aeroport T2

  • Aeroport T1

Els trens circularan cada 15 minuts i permetran arribar des del centre de Barcelona fins a la T1 en poc més de 20 minutos, la qual cosa converteix aquesta línia en una alternativa competitiva enfront del taxi, el cotxe particular i altres opcions de transport.

Trens moderns, accessibles i adaptats al viatger

Els nous trens, fabricats per Alstom a Santa Perpètua de Mogoda, incorporen tecnologia d’última generació. Cada unitat comptarà amb cinc cotxes i una capacitat total de 656 passatgers, pensada per a respondre tant al flux diari d’usuaris com als moments de major afluència aeroportuària.

Entre les seves característiques més destacades s’inclouen:

  • Informació en temps real sobre vols

  • Amplis espais per a equipatges, bicicletes i cotxets

  • Lavabos adaptats per a persones amb mobilitat reduïda

  • Portes amb senyalització lluminosa i rampes automàtiques

  • Interiors dissenyats per a garantir confort i accessibilitat

L’objectiu és oferir un servei concorde a les necessitats dels viatgers, amb especial atenció a la comoditat, la informació en ruta i l’accessibilitat universal.

Proves avançades per a garantir la seguretat

Actualment, els trens es troben en fase de proves estàtiques i dinàmiques en el Centre Industrial d’Alstom. Aquestes validacions contemplen assajos de:

  • Tracció

  • Frenada

  • Sistemes de senyalització

  • Comunicacions i telecomunicacions

  • Comportament dinàmic en circulació

Aquest procés permetrà certificar que els trens compleixen tots els estàndards requerits abans de començar a transportar passatgers.

Un nou taller de manteniment per a assegurar fiabilitat

En paral·lel, avança la construcció d’un taller de manteniment a Santa Perpètua de Mogoda, amb 3.500 m² de superfície i dues vies de treball. Les obres estaran acabades en la primavera de 2026 i permetran garantir el manteniment de la nova flota durant els pròxims 15 anys.

Aquest centre serà clau per a assegurar un servei fiable, amb trens sempre disponibles i en perfectes condicions operatives.

Una connexió aeroportuària que marca un nou estàndard

La futura línia d’FGC aspira a convertir-se en una referència per a la mobilitat sostenible a Catalunya. Unirà punts clau de la xarxa ferroviària, oferirà temps de viatge competitius i garantirà un servei còmode i accessible per a tots els usuaris.

La seva posada en marxa representarà un salt qualitatiu per a la mobilitat metropolitana, reforçant la intermodalitat i acostant Barcelona al seu aeroport de forma més eficient i sostenible.

Catalunya manté el pols logístic en un trimestre marcat per la normalització

Un mercat que resisteix pesi a l’ajust

El sector *inmologístico català acaba de tancar el tercer trimestre de 2025 amb 126.182 m² de superfície contractada, una xifra que confirma l’estabilitat d’un mercat que continua ferm malgrat la incertesa econòmica. Encara que la dada suposa un 51% menys que en el mateix període de l’any anterior, la caiguda s’interpreta més com un ajust natural que com un símptoma de feblesa. El 2024 va deixar un trimestre excepcional, gairebé irrepetible, i ara el mercat torna a una velocitat més habitual.

Mentrestant, l’acumulat anual ascendeix a 434.008 m², pràcticament alineat amb l’obtingut en 2024. Aquest comportament mostra que la demanda continua activa i que els operadors logístics continuen prioritzant ubicacions estratègiques i espais moderns.

inmologistica

Un ritme més moderat, però saludable

L’informe de *Forcadell subratlla que el mercat ha aconseguit adaptar-se amb rapidesa a un entorn canviant. Després d’un 2024 que va marcar rècords, el 2025 s’interpreta com un any d’estabilització. Encara que es registra un menor volum trimestral, la tendència general manté una línia de creixement sòlid i previsible.

La lectura general és clara: el sector es normalitza sense perdre múscul, i això és un senyal de fortalesa en un panorama econòmic que continua generant dubtes.

La 2a corona reforça el seu lideratge

En el desglossament per zones, l’activitat torna a deixar una conclusió evident: la 2a corona es consolida com el gran motor de la demanda. Amb 69.501 m² contractats —un 55% del total— i 8 operacions tancades, aquest anell continua atraient a operadors que busquen equilibri entre proximitat, preu i disponibilitat.

Després d’ella se situa la 3a corona, amb 41.490 m² (33%), una dada impulsada per una operació rellevant en Pla de Santa Maria. En paral·lel, la 1a corona tanca el trimestre amb 15.191 m² repartits en només dues operacions, un reflex de l’escassetat de producte disponible i de la forta competència per cada metre quadrat.

Operacions que mostren el pols real del sector

El trimestre registra 11 operacions amb una mitjana de 11.471 m², una grandària representativa per a un mercat que continua prioritzant espais amplis, eficients i ben connectats. A més, el 51% del total contractat correspon a naus de nova construcció, un senyal clar de l’interès per instal·lacions avançades, sostenibles i adaptades a les necessitats actuals del sector logístic.

Entre els moviments més destacats apareixen tres fites:

  • Més de 40.000 m² llogats en la 3a corona, una operació que confirma l’atractiu creixent d’àrees més perifèriques.

  • Un projecte clau en mà de 9.000 m² en la 1a corona, poc habitual per l’escassetat de sòl disponible.

  • Un altre clau en mà de 18.000 m² en la 2a corona, que reforça la seva posició estratègica.

Aquestes operacions mostren un mercat que continua prenent decisions d’inversió amb visió a llarg termini.

Un interès inversor que no es refreda

*Forcadell destaca que l’apetit inversor continua alt, tant en l’adquisició d’actius estratègics com en l’anàlisi de noves oportunitats. La consultora anticipa fins i tot que podrien tancar-se varis *portfolios en els pròxims mesos, la qual cosa reforçaria encara més la confiança en el potencial del mercat català.

Aquest dinamisme demostra que el sector logístic manté el seu atractiu per als inversors, que el perceben com un refugi estable, previsible i amb recorregut. La combinació de sòl disponible en determinades zones, avisos de futura disponibilitat energètica i la creixent demanda d’infraestructures modernes crea un panorama atractiu per als pròxims anys.

Catalunya, un mercat que continua mirant cap endavant

Malgrat la moderació del trimestre, la *inmologística catalana manté un rumb sòlid. La demanda existeix, l’activitat continua i el mercat s’adapta a un ritme menys frenètic però més sostenible. A més, la diversificació territorial, amb un pes creixent de la 2a i 3a corones, obre oportunitats a noves àrees que poden absorbir el creixement que la 1a corona ja no pot assumir.

En conjunt, les dades del tercer trimestre no apunten a una frenada, sinó a una maduresa del mercat que s’allunya de l’excepcionalitat i s’acosta a una dinàmica més estable. Aquest escenari, lluny de ser negatiu, ofereix previsibilitat i seguretat per als pròxims mesos.

Lidl accelera la seva expansió a Catalunya amb una nova plataforma logística que transformarà el mapa del retail

Un projecte que marca un abans i un després

La inauguració de la nova plataforma logística de Lidl a Martorell s’ha convertit en un dels moviments empresarials més rellevants de l’any en el sector de la distribució. La instal·lació, que ja està plenament operativa, no sols impulsa la xarxa logística de la companyia en el nord-est d’Espanya, sinó que també enforteix la seva estratègia de creixement en un territori on l’empresa porta anys consolidant la seva presència. Amb una inversió de 140 milions d’euros, Lidl signatura aquí la seva major aposta logística des que va arribar al país fa tres dècades.

Aquest nou magatzem se suma a una xarxa que aconsegueix ja 14 centres logístics i més de 700 botigues a Espanya, elevant la capacitat operativa de la companyia i posicionant a Catalunya com el principal hub logístic del nord-est peninsular.

imatge propietat de LIDL

Un impacte directe en l’ocupació i en l’economia territorial

La posada en marxa del centre ha generat 200 ocupacions directes, una xifra que es duplicarà aviat fins a aconseguir els 400 llocs, una vegada la instal·lació operi al màxim de la seva capacitat. Aquest creixement confirma el paper de Lidl com a motor econòmic a Catalunya, on ja compta amb més de 4.000 treballadors, prop de 130 botigues i una xarxa sòlida formada per 170 proveïdors.

A més, l’activitat global de la companyia en el territori genera un impacte aproximat de 1.400 milions d’euros al PIB català, equivalent al 0,55% del total, segons dades de PwC. Al seu torn, l’activitat de Lidl contribueix a 28.000 ocupacions anuals entre llocs directes, indirectes i induïts. En un context de transformació econòmica, aquestes dades reforcen el pes real de la companyia en el desenvolupament de la comunitat.

Una infraestructura dissenyada per a créixer

El nou centre logístic se situa en el polígon industrial de Ca Xàmenes, una de les àrees estratègiques del cinturó metropolità de Barcelona. La plataforma s’aixeca sobre una parcel·la de més de 126.000 m² i compta amb 66.000 m² de superfície construïda, 144 molls de càrrega i capacitat per a gestionar 120.000 palets mensuals. Parlem d’una instal·lació que combina escala, tecnologia i eficiència, dissenyada per a respondre a un creixement sostingut de la xarxa comercial de la companyia.

La plataforma ha arrencat proveint a una trentena de botigues de Catalunya i Aragó. No obstant això, el pla és clar: arribar fins a 130 punts de venda a Catalunya, Aragó, Navarra i illes Balears, ampliant pas a pas la cobertura i optimitzant la distribució.

Expansió sostinguda: 50 noves obertures en 2025

El nou magatzem forma part d’un full de ruta més ampli. Lidl preveu obrir 50 nous punts de venda a Espanya durant 2025. D’ells, 40 seran botigues completament noves, mentre que la resta se centrarà en ampliacions o modernitzacions d’espais ja existents. En els últims cinc anys, la companyia ha invertit més de 1.500 milions d’euros per a ampliar la seva xarxa logística i potenciar la seva estratègia comercial a Espanya.

Amb aquest escenari, la instal·lació de Martorell no és un moviment aïllat, sinó una peça clau en un engranatge nacional que creix amb coherència i visió de llarg termini.

Catalunya, epicentre de la logística de Lidl

Amb les plataformes de Montcada i Reixac, Constantí i ara Martorell, Catalunya es consolida com el nucli logístic de Lidl en la zona nord-est del país. La seva ubicació estratègica, la seva densitat comercial i la seva capacitat per a atreure inversió converteixen al territori en un centre imprescindible per a la companyia.

A més, la logística de Lidl a Catalunya s’integra amb una xarxa nacional que s’expandeix gràcies a noves plataformes com la de Parla (Madrid) i a l’ampliació de l’operativa de Constantí, la qual cosa permet elevar el nivell d’eficiència en tota la cadena de subministrament.

Sostenibilitat com a motor de la nova plataforma

El nou magatzem no destaca només per la seva escala, sinó també pel seu compromís ambiental. La instal·lació incorpora més de 5.800 m² de panells solars, capaços de cobrir fins al 30% del seu consum energètic. Aquesta aposta per l’autoconsum, unida a un sistema de reciclatge intern per a residus del magatzem i de botigues, reflecteix una estratègia enfocada en l’eficiència i el respecte per l’entorn.

La plataforma disposa també de 380 places d’aparcament, entre elles 14 per a vehicles elèctrics, una picada d’ullet més al compromís de Lidl amb la mobilitat sostenible. Tot això s’alinea amb una estratègia que combina creixement, responsabilitat i visió de futur.

Un compromís ferm amb Espanya

Lidl continua reforçant el seu vincle amb Espanya des d’una visió que integra l’econòmic amb el social. La seva inversió constant, l’expansió de botigues, la creació d’ocupació estable i la relació pròxima amb proveïdors nacionals no sols impulsen l’economia, sinó que també contribueixen a la internacionalització de productes locals.

La companyia manté una xarxa de més de 860 proveïdors nacionals i adquireix producte per valor de 7.900 milions d’euros anuals, exportant més de la meitat a mercats internacionals. La dimensió i l’impacte d’aquestes xifres expliquen el pes de la marca dins del panorama econòmic espanyol.

Un model que es recolza en sostenibilitat, expansió i eficiència

La nova plataforma de Martorell simbolitza un pas endavant en l’estratègia de creixement de Lidl a Espanya. Representa un projecte que combina tecnologia, sostenibilitat i capacitat operativa per a acompanyar el ritme d’expansió de la companyia. Al mateix temps, confirma que Catalunya continuarà sent un territori clau en la seva estructura logística i en la seva visió a futur.

Amb un impacte econòmic clar, una aposta decidida per energies renovables i una xarxa en plena expansió, Lidl es posiciona com una de les empreses que més contribueixen al desenvolupament del sector logístic i del retail a Espanya.

Lidl y su apuesta millonaria por la logística en Martorell

Lidl està fent un moviment estratègic important en terres catalanes. Amb una inversió de 140 milions d’euros , l’empresa alemanya ha decidit enfortir la seva xarxa logística a Catalunya, concretament a Martorell. Aquesta decisió promet no sols millorar les seves operacions a la regió, sinó també generar un impacte significatiu en l’economia local, així que val la pena donar un cop d’ull al que està passant.

Lidl Un centre logístic de proporcions colossals

Situada a Martorell, aquesta nova plataforma logística de Lidl no és qualsevol magatzem. Amb una impressionant extensió i dimensions, aquest centre és un gegant en tota regla. Amb més de 60.000 metres quadrats de superfície construïda, la instal·lació es destaca no sols per la seva grandària, sinó per la seva capacitat d’emmagatzematge i operació.

El magatzem està dissenyat per a ser altament eficient . La seva infraestructura compta amb tecnologia d’última generació, la qual cosa permet optimitzar el maneig dels productes, des de la seva recepció fins a la seva distribució. A més, està estratègicament situat per a facilitar la distribució de mercaderies per tota Catalunya i potencialment en altres regions pròximes.

Generació d’ocupació i beneficis locals

Un dels punts destacats d’aquesta iniciativa de Lidl és la generació d’ocupació a la regió. L’obertura d’aquest centre logístic promet la creació de centenars de llocs de treball , la qual cosa és sempre una bona notícia per a l’economia local. Tant el personal necessari per a l’operació del magatzem com l’associat a la logística i distribució representa un reforç laboral significatiu per a Martorell i els seus voltants.

No sols és la generació d’ocupació el que entusiasma a la comunitat, sinó també els beneficis indirectes que porta una inversió d’aquest calibre. Des del foment del comerç local fins a la millora en infraestructures connexes, l’impacte és palpable en diferents sectors.

Una inversió que va més enllà del magatzematge

Invertir 140 milions d’euros no es fa tots els dies, i Lidl no sols s’ha limitat a la infraestructura física. L’empresa ha apostat fortament per la sostenibilitat i eficiència energètica en aquest nou centre logístic. El seu compromís amb el medi ambient queda clar en integrar solucions innovadores que busquen reduir la petjada de carboni, com l’ús d’energies renovables i sistemes de gestió eficients.

A més, la companyia pretenia millorar la sostenibilitat de la seva cadena de subministrament, assegurant que les seves operacions logístiques siguin el més verdes possible. Això inclou des dels mètodes de transport utilitzats fins al reciclatge i la gestió de desaprofitaments.

Un pas més cap a l’expansió i el lideratge

Amb aquesta operació, Lidl no sols reafirma la seva presència a Catalunya, sinó que també marca un pas important cap a la seva expansió i consolidació com a líder en el sector de la distribució alimentària. Aquest moviment estratègic no és aïllat, sinó part d’un pla més gran que busca reforçar la infraestructura i la capacitat operativa a Espanya i més enllà.

L’aposta per Martorell demostra que l’empresa ve un potencial enorme en el mercat mediterrani . El fet que una multinacional del calibre de Lidl invertiera a tal magnitud a Martorell posarà de manifest l’atractiu que aquesta regió té per a les grans empreses.

Expectatives de futur

Lidl ve aquest nou centre com una fita, però no com a punt final. L’empresa està compromesa a continuar innovant i adaptant-se a les necessitats del mercat. Amb el temps, no seria sorprenent veure més inversions i avanços que continuïn impulsant a Catalunya com un centre logístic clau a Europa.

Per a Martorell, aquest magatzem no sols representa un benefici econòmic immediat, sinó una oportunitat a llarg termini per a posicionar-se com una localitat estratègica per a la logística i distribució, un far per a futures inversions empresarials.

En resum, Lidl està tirant la casa per la finestra amb aquesta plataforma a Martorell. La ciutat i els seus voltants esperen que aquestes sucoses inversions no sols beneficiïn a la cadena alemanya, sinó que també siguin un motor de creixement per a tota la regió. Amb ocupació, sostenibilitat i creixement econòmic en el repertori, el futur llueix prometedor per a tots els involucrats.

La futura autopista ferroviària Saragossa-Catalunya: un nou impuls per al Corredor Mediterrani?

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha decidit llançar un projecte ambiciós i necessari. Ha destinat un contracte de 3,78 milions d’euros per a dur a terme estudis que millorin el transport de mercaderies en un dels trams ferroviaris més actius d’Espanya : Zaragoza-Lleida-Tarragona. Aquesta decisió representa un pas endavant per a potenciar el Corredor Mediterrani, un eix vital que connecta importants zones logístiques del país amb la resta d’Europa.

autopista ferroviaria zaragoza barcelona

L’auge del trànsit ferroviari en el nord-est peninsular

L’entusiasta flux de béns que recorre setmanalment aquest tram es prova de la seva importància econòmica. Més de 100 circulacions setmanals per sentit enllacen els grans centres de producció i consum de Madrid i Barcelona. Aquestes connexions també són fonamentals per a les rutes entre el centre, el sud i el nord-est d’Espanya, a més de la resta del continent europeu.

El creixement accelerat del trànsit ha deixat clar que la infraestructura actual ja no és suficient per a satisfer les demandes futures. El govern, conscient d’aquesta realitat, ha decidit actuar. La redacció d’un estudi de viabilitat és el primer pas. Aquesta anàlisi busca determinar la viabilitat tècnica i socioeconòmica de les accions necessàries per a millorar la capacitat del tram i adaptar-lo als futurs desafiaments.

Abans d’embarcar-se en la redacció de l’estudi de viabilitat, es realitzarà una exhaustiva anàlisi dels dos corredors ferroviaris de mercaderies que enllacen Zaragoza amb Catalunya. Aquests itineraris passen per Lleida i Casp, i són fonamentals per a validar la idoneïtat de l’itinerari seleccionat.

L’estructura del projecte

El projecte es desenvoluparà en diferents etapes i abastarà diferents trams geogràfics. El Tram 1 comprèn des de Saragossa fins a Tardienta, mentre que el Tram 2 estén de Tardienta a Lleida i després a l’Estació Plana de Picamoixons. El Tram 3 connecta l’Estació Plana de Picamoixons amb Reus, i el Tram 4 aixeca de la mateixa estació a Sant Vicenç de Calders.

Actualment, la connexió ferroviària entre Saragossa i el litoral del Corredor Mediterrani es desenvolupa en dues línies. Són de via única, tenen un ample ibèric i estan electrificades a 3.000V. Això significa que el trànsit té una direcció preferent. Els béns des de Saragossa van cap a Barcelona per la línia Lleida-Plana de Picamoixons, continuant fins a Reus i Sant Vicent de Calders, i el trajecte contrari passa per la línia de Reus-Mora la Nova-Casp.

Aquesta orientació preferent i el flux combinat de trenes de passatgers i mercaderies fan que la capacitat de les línies es redueixi. Això apunta a la urgència de millores d’infraestructura que augmentin la capacitat per a suportar el trànsit futur.

Innovació i sostenibilitat ferroviària

El Ministeri, al costat d’Adif, cerca no sols augmentar la capacitat, sinó també millorar la infraestructura per a adaptar-se als serveis d’Autopista Ferroviària. Això inclou treballar en els gàlibs de túnelas, passis superiors i catenària . S’invertiran més de 60 milions d’euros perquè les rutes siguin aptes per al trànsit de semiremolcs.

L’Autopista Ferroviària no sols promet millorar l’eficiència del transport de mercaderies, sinó també fer-lo de forma més sostenible. La reducció de camions en les carreteres disminuirà les emissió i el consum de combustibles fòssils, alineant-se amb objectius de sostenibilitat nacionals i internacionals.

Un camí per recórrer

El camí cap a una Autopista Ferroviària Saragossa-Catalunya està en marxa, encara que requereix estudis i anàlisis exhaustives abans de materialitzar-se. No obstant això, la direcció ja està marcada. Amb una adequada planificació i execució, el Corredor Mediterrani experimentarà un avanç crucial.

Aquest projecte no sols posiciona a Espanya en l’avantguarda del transport de mercaderies, sinó que també prepara al país per a l’inevitable augment en el comerç internacional. Una millor infraestructura ferroviària garanteix no sols una economia més forta, sinó també un entorn més net i sostenible per a tots.

DHL Express inaugura el seu nou Hub al Prat i reforça la seva expansió global

DHL Express ha fet un pas gegantesc en inaugurar el seu nou Hub internacional en l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat. Amb una inversió monumental de 80 milions d’euros, aquest centre respon al model de creixement que l’empresa ha projectat per als pròxims anys. La decisió de situar-ho a Barcelona no és casualitat, i tot sembla apuntar al fet que el nou Hub exercirà un paper clau. Així, DHL Express reforça la seva posició com a líder en el transport urgent internacional.

DHL Express inaugura su nuevo Hub internacional en el aeropuerto de Barcelona

Un avanç en eficiència i sostenibilitat

Des que va començar a operar amb avions propis en l’aeroport de Barcelona en 1995, DHL ha estat en primera línia, donant suport a la infraestructura logística i econòmica local. Amb aquest nou Hub, optimitzat per a manejar fins a 20,000 peces per hora, la companyia pretenia millorar notablement el seu rendiment operatiu anterior. No es tracta només de moure paquets més ràpid, sinó de fer-ho amb una visió a llarg termini , enfocada en la sostenibilitat.

Situat en una vasta parcel·la de 29,000 metres quadrats, el Hub inclou solucions de classificació avançades i està preparat per a operar rutes aèries crucials amb Europa, Amèrica i el nord d’Àfrica. Tot això mentre intenta minimitzar l’impacte ambiental. DHL ha equipat les instal·lacions amb energia fotovoltaica per a autoconsum i ha afegit 37 carregadores elèctriques per a les seves furgonetes i equips terrestres. Sens dubte, aquest és un moviment que s’alinea perfectament amb els objectius ambientals del grup, buscant reduir la seva petjada de carboni i aconseguir les zero emissions en 2050.

Espanya, el pont estratègic

Espanya, i en particular Catalunya, ha emergit com a punt neuràlgic en la xarxa global de DHL Express. Idealment situada com a pont entre Europa, Àfrica i Amèrica Llatina, la regió ofereix una plataforma excepcional per a connectar les empreses espanyoles amb mercats internacionals. Segons Jesús Sánchez, vicepresident sènior de Hubos de DHL Express Europa, Espanya no és només una regió operativa, sinó un centre estratègic d’innovació, talent i expansió internacional.

Miguel Borrás, director general de DHL Express España, va compartir el seu entusiasme durant la inauguració: “El nou Hub és una inversió en el nostre present, però sobretot en el nostre futur”. I és que, amb aquest Hub, la companyia no sols busca millorar la seva capacitat operativa, sinó també jugar un paper fonamental en l’impuls de la competitivitat internacional de més de 20,000 empreses amb les quals treballa a Espanya.

Més enllà d’un simple Hub

Però la història no acaba aquí. Amb la inauguració d’aquest centre, DHL també ha creat més ocupacions qualificades, augmentant la plantilla en més del 10%. Per a una regió com Catalunya, que alberga una gran quantitat de pimes, aquesta és una oportunitat perquè les empreses escalin i aconsegueixin noves altures en les seves operacions internacionals.

A més de les seves instal·lacions d’avantguarda i una notable capacitat logística, el nou Hub també integra un avançat control duaner i garanteix la màxima seguretat en el transport aeri . Amb 22 posicions de càrrega i un pla per a augmentar la seva connectivitat intercontinental, la companyia està ben posicionada per a escalar les seves operacions en resposta als canvis dinàmics del mercat global.

Reaccions institucionals

Durant l’acte inaugural, representants de diferents institucions van elogiar aquesta inversió de DHL. Carlos Prieto, delegat del Govern a Catalunya, va afirmar que el nou Hub no sols reforça la confiança al país, sinó que demostra el paper estratègic d’Espanya en la connectivitat global. La consellera d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Alicia Romero, també va expressar la seva satisfacció per l’elecció de Catalunya com a espai estratègic. Va recalcar la importància de la col·laboració públic-privada, especialment per a les pimes, que són l’espina dorsal de l’economia catalana.

Finalment, Llüisa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, ​​va destacar el valor estratègic del municipi i el seu continu compromís amb el desenvolupament econòmic i la generació d’ocupació de qualitat.

En resum, amb la inauguració d’aquest nou Hub, DHL Express no sols reforça el seu compromís amb el creixement i la sostenibilitat, sinó que també subratlla el paper estratègic d’Espanya en la seva xarxa global. És un clar exemple de com una inversió ben dirigida pot tenir un impacte significatiu en una regió, impulsant tant la seva capacitat logística com la seva expansió econòmica.