Un nou i emocionant capítol s’aveïna per al transport públic de Barcelona amb el llançament del tren que connectarà el centre de la ciutat amb l’aeroport del Prat . Tan esperat com una seqüela de cinema estiuenca, aquest projecte entra en la seva fase final i promet canviar la vida dels viatgers quan comenci a funcionar a la fi de 2026 o principis de 2027.

El viatge després del projecte

Quan els treballs van començar al juliol de 2015, la tasca no era menor. La idea d’unir l’estació de Passeig de Gràcia amb les terminals de l’aeroport en tot just 19 minuts va fer aixecar les celles més d’una vegada, sobretot considerant que el projecte va arrencar amb un retard de cinc anys i original preveia completar-se en 2018. No obstant això, tarda però segur, l’espera sembla estar llegant al final.

Per als qui han estat frustrats per anys amb el transport a l’aeroport, aquest tren representarà una glopada d’aire fresc. Segons els acords, Alstom ha començat amb les proves finals dels trens Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) . Malgrat l’espera, el president de la Generalitat, Salvador *Illa, amb un ampli somriure, ha compartit el seu entusiasme pel que ve. Durant una visita especial a la fàbrica per a observar el primer dels deu trens elèctrics, Illa va afirmar amb convicció que el nou servei farà que llegar a l’aeroport sigui “més fàcil, més ràpid i més fiable”.

Un cop d’ull cap al futur

És emocionant imaginar un ferrocarril que realment connecti el cor de Barcelona amb el seu aeroport. Actualment, aquells que viatgen sovint saben que el trajecte pot ser llarg i complicat, especialment si desitgen evitar el trànsit. Amb la introducció d’aquesta línia llançadora, Barcelona es prepara per a igualar a altres grans aeroports internacionals. Així ho va destacar Illa, qui va emfatitzar que aquest projecte situarà al Prat “a l’altura del segle XXI”.

La nova infraestructura abastarà 22.7 quilòmetres i tindrà nou parades estratègiques: Sant Andrés, Sagrera, El Clot, Passeig de Gràcia, Sants, *Bellvitge, El Prat, Aeroport T2 i Aeroport T1. Amb un temps mitjà de viatge de 19 a 20 minutos entre Passeig de Gràcia i la terminal 1, la línia promet competir i possiblement superar a les opcions actuals.

Els detalls tècnics

No és només el recorregut el que porta aquest nou tren. La inversió, que aconsegueix 107 milions d’euros més 70 milions en manteniment, inclou una sèrie de característiques d’avantguarda. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) planeja contractar 70 nous maquinistes, assegurant que el servei sigui impecable des del dia un.

Els trenes en si són una meravella. Equipats amb vint pantalles panoràmiques, els passatgers rebran informació detallada sobre el tren i l’aeroport. A més, amb capacitat per a albergar a 656 viatgers i una accessibilitat total -sense escalones-, aquest nou servei és inclusiu en tots els sentits. Cada tren ve amb 202 seients i deu portes per costat, garantint que, fins i tot en les hores pico, l’embarcament sigui eficient i còmode.

Més enllà de les vies

La revelació d’aquest projecte no sols afecta als viatgers, sinó també a la comunitat local. La fàbrica d’Alstom, situada en Santa Perpètua, ha estat el cor d’aquestes innovacions. Durant l’acte de presentació, personalitats com l’alcaldessa de Santa Perpètua, Isabel García ; la consellera de Territori, Silvia *Paneque; i el president d’FGC, Carlos Ruiz, van celebrar aquesta fita com un assoliment comunitari.

Barcelona porta temps esperant una solució eficaç per a unir la bullícia del centre amb la urgència de l’aeroport. Mentre la ciutat creix, també ho fa la necessitat d’una infraestructura de transport eficient . Si tot avança segons el planejat, a la fi de 2026, molts viatgers es trobaran gaudint d’un viatge ràpid i sense estrès cap als seus vols.

En resum, aquest tren no és només un simple mode de transport. És una declaració d’intencions per part de Barcelona per a estar en l’avantguarda de les solucions urbanes i aeroportuàries globals. La pròxima parada és el futur!

En els últims anys, s’ha vist un notable creixement en la construcció de complexos logístics a Catalunya. Aquest desenvolupament no sols respon a la creixent demanda, sinó que també reflecteix una transformació en la forma en què les empreses planegen operar. A mesura que el comerç electrònic continua augmentant, la importància d’aquests centres logístics es torna cada vegada més evident.

una inversió milionaria que desperta interès

Un dels projectes que ha captat l’atenció és el lideratge per Conren Tramway . Aquesta empresa, en col·laboració amb Bain Capital, ha anunciat un pla per a invertir la mòdica quantitat de 50 milions d’euros en el que serà el seu primer complex logístic a la regió. Aquest projecte representa una fita no sols per la magnitud de la inversió, sinó també per ser un dels primers desenvolupaments d’aquesta naturalesa a Catalunya.

Aquests 50 milions d’euros no sols finançaran la construcció d’un espai ampli i modern, sinó que també asseguren que el complex estigui equipat amb les últimes tecnologies. D’aquesta manera, es garanteix que el parc logístic no sols sigui eficient, sinó també sostenible i preparat per a satisfer les necessitats futures del mercat.

Bain capital i el seu paper en el desenvolupament logístic

La participació de Bain Capital en aquest projecte no ha de passar desapercebuda. Reconeguts pel seu enfocament en les inversions a llarg termini, Bain Capital aporta no sols capital, sinó també experiència en el desenvolupament logístic a gran escala. Junts, Bain Capital i Conren Tramway planegen desenvolupar un parc logístic que serveixi com un model a seguir per a altres projectes en el futur.

Aquesta col·laboració també destaca per la sinergia entre totes dues empreses, que busquen maximitzar l’eficiència i rendibilitat del complex logístic. L’experiència de Bain Capital en gestió i la seva capacitat per a identificar oportunitats de mercat fan d’aquest projecte alguna cosa amb un gran potencial.

l’impacte econòmic per a Catalunya

L’impacte econòmic d’aquest nou complex logístic serà significatiu per a Catalunya. En primer lloc, s’espera que el projecte generi una quantitat considerable d’ocupacions, tant directes com indirectes. Des de la construcció inicial fins a les operacions diàries, la necessitat de personal serà evident. A més, l’impuls a l’ocupació portarà amb si un augment en la demanda de serveis locals, la qual cosa beneficiarà a petites i mitjanes empreses de la regió.

En segon lloc, la presència d’un complex logístic d’aquesta magnitud augmentarà la capacitat de la regió per a competir a nivell internacional. Amb millors instal·lacions i connectivitat, Catalunya pot atreure a altres empreses que busquen un punt de suport estratègic en el sud d’Europa. Aquest factor és especialment rellevant en un món en el qual la rapidesa i l’eficiència són essencials per a l’èxit empresarial.

desafiaments i oportunitats futures

Malgrat l’optimisme generalitzat, no es pot ignorar que existeixen desafiaments associats amb aquesta mena de projectes. La sostenibilitat ambiental és un d’ells. Les empreses estan cada vegada més conscients de la necessitat de reduir la seva petjada de carboni. En aquest sentit, la planificació i disseny del complex logístic integraran mesures per a minimitzar l’impacte ambiental, des de l’ús d’energies renovables fins a l’optimització del transport.

Un altre desafiament és l’adaptació a les canviants necessitats del mercat. La rapidesa amb la qual evoluciona el sector logístic exigeix que aquests complexos siguin flexibles i adaptables. Això significa que el disseny ha de permetre futures expansions i adaptacions tecnològiques, alguna cosa que Conren Tramway i Bain Capital han tingut en compte des de l’inici.

un nou horitzó per a la logística en Catalunya

En conclusió, la inversió de Conren Tramway i Bain Capital en el desenvolupament d’aquest complex logístic a Catalunya marca un moment decisiu per a la regió. No sols representa un pas endavant en termes d’infraestructura i tecnologia, sinó que també ofereix una oportunitat única per a enfortir l’economia local i regional.

Aquest projecte estableix les bases per a futurs desenvolupaments logístics i reafirma el compromís de les empreses involucrades de liderar amb responsabilitat i innovació. Amb un enfocamiento en la sostenibilitat i l’eficiència, el futur de la logística a Catalunya es ve prometedor i replet de possibilitats.

L’aeroport de Barcelona-El Prat està vivint una ratxa d’èxit com mai abans. En la recta final del 2025, està batent tots els rècords. Amb un increment del 4,3% en comparació amb l’any passat, les xifres no deixen de sorprendre. Els mesos passen, i El Prat continua incrementant passatgers, operacions i càrrega, reflectint una creixent demanda tant a nivell nacional com internacional.

octubre, un mes rècord

El passat octubre es va inscriure amb lletres daurades en la història de l’aeroport. Va aconseguir la sorprenent xifra de 5.243.506 passatgers, un 5,6% més que en el mateix mes del 2024. Sobretot, aquest augment el va impulsar el trànsit internacional, segons Aena, l’empresa que gestiona els aeroports a Espanya. El seu president, *Maurici *Lucena, ha deixat clar que El Prat sobrepassarà els 58 milions de passatgers enguany, sempre que no existeixin imprevistos colossals.

nacional i internacional: una història dual

Pel que fa a octubre, els passatgers comercials es van situar en 5,23 milions, una pujada del 5,7%. Mentre el trànsit internacional va créixer un significatiu 6,9%, el nacional va registrar un modest augment del 2,2%. En el balanç anual, les xifres conten la història d’un aeroport internacional: dels 48,9 milions de passatgers en vols comercials, 36,8 milions són internacionals, creixent un 5,9%, enfront d’un lleuger descens del 0,4% en els vols nacionals.

Clar, no tot és perfecte. Les fortes pluges a Barcelona i Catalunya van causar problemes significatius, amb 47 cancel·lacions de vols i nombrosos retards. No obstant això, malgrat aquests contratemps, El Prat es manté ferm en el seu ascens.

vols i mercaderies: més alt que mai

El moviment d’avions tampoc es queda enrere. A l’octubre, El Prat va gestionar 32.802 operacions, un 4,1% més que l’any anterior, la qual cosa el converteix en el millor octubre en termes d’operacions. Des de gener, s’han dut a terme 306.253 vols, un altre rècord més per a aquest 2025.

La càrrega aèria és una altra història d’èxit. A l’octubre, l’aeroport va moure 19.130 tones de mercaderies, un impressionant 12,6% més que en el mateix mes de 2024. I l’acumulat anual no es queda enrere, amb 165.051 tones, la qual cosa representa un augment del 8,8%.

altres aeroports catalans també pugen

Però la bonança no és exclusiva del Prat. La resta dels aeroports de Catalunya també van experimentar un bon rendiment a l’octubre. L’aeroport de Girona-Costa Brava va superar els 218.500 passatgers, un 8% més que l’any anterior. Per part seva, l’aeroport de Reus va registrar un augment del 14,8% en passatgers, aconseguint 145.579 a l’octubre.

No obstant això, no tot brilla amb igual intensitat. L’aeroport de Sabadell, encara que va registrar un augment en les operacions, va tenir una caiguda en el trànsit de passatgers. Amb només 419 viatgers a l’octubre, acumulant un descens del 26,1% en el que va d’any.

el creixement consolidat d’Aena

La tendència a l’alça no es limita només a Barcelona. El grup Aena, en el seu conjunt, va tancar octubre amb 35,1 milions de passatgers al llarg d’Espanya. Les 295.929 operacions i 150.175 tones de càrrega consoliden una tendència creixent cap al tancament del 2025. Les xifres conviden a pensar en un futur prometedor per al trànsit aeri a Espanya, amb Barcelona-El Prat liderant amb força.

Un pla que canvia les regles del joc

El Govern acaba d’aprovar la Estratègia Ferroviària de Catalunya 2025-2050, un document llargament esperat que defineix com haurà d’evolucionar el sistema ferroviari català durant els pròxims 25 anys. Es tracta d’un full de ruta ambiciós que proposa duplicar la capacitat de la xarxa, crear noves estacions d’alta velocitat, impulsar dos grans eixos ferroviaris històrics i posar en marxa una empresa pública de trens capaç de gestionar i adquirir material rodant propi.

L’estratègia arriba en un moment clau. El sistema ferroviari català, especialment el de Rodalies, necessita estabilitat, inversió i visió a llarg termini. Així ho va remarcar la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que va insistir en la importància de “aixecar la mirada” per a planificar el transport ferroviari de les pròximes dècades.

Un diagnòstic clar: més població, més mobilitat, més tren

El document parteix d’un punt de partida contundent: Catalunya creixerà en població i desplaçaments, i l’actual xarxa —amb 2.050 quilòmetres en servei— no podrà absorbir aquesta demanda sense una transformació profunda. Per a mantenir el tren com a alternativa real al vehicle privat, el sistema ha de duplicar la seva capacitat i estendre la seva cobertura territorial de forma equilibrada.

Per això l’estratègia no es limita a Rodalies o a l’alta velocitat. Abasta tota la xarxa ferroviària del país: metre, FGC, tramvies, Regionals, nous projectes de tren-tram i, per descomptat, les connexions de llarg recorregut.

Una inversió històrica que haurà de repetir-se

Des de l’any 2000, la inversió ferroviària a Catalunya supera els 30.000 milions d’euros, aportats gairebé a parts iguals per la Generalitat i l’Estat. Bona part d’aquests fons es van destinar a la xarxa d’alta velocitat, especialment entre 2005 i 2010, un període marcat per grans injeccions econòmiques.

L’estratègia no concreta encara la xifra necessària fins a 2050, però apunta que el volum hauria de ser similar a aquests 30.000 milions per a afrontar tots els projectes plantejats. L’escala del pla no és menor; exigeix dècades de treball sostingut i consensos amplis per a evitar interrupcions.

Alta velocitat per a nous territoris

Una de les novetats més destacades és la creació de tres noves estacions d’alta velocitat:

• Aeroport de Girona-Costa Brava, connectada també amb la futura estació del Eix Transversal.

• Aeroport de Reus, node clau del corredor mediterrani.

• Penedès, situada entre Vilafranca i Sant Sadurní d’Anoia, que actuaria com a porta d’enllaç cap a l’Alt Penedès i l’àrea metropolitana.

Aquestes estacions se sumaran a les actuals de Barcelona, Figueres, Girona, Lleida i Camp de Tarragona, ampliant un mapa que molts consideren insuficient per a un territori tan densament poblat.

El Govern situa les estacions de Girona i Reus en el calendari de DAURA III (2027-2031), amb el que podrien estar operatives en 2030. La del Penedès, de moment, segueix sense data definida.

Els grans projectes que tornen al debat

El pla també ressuscita dues infraestructures històriques que porten anys sobre la taula:

• Eix Transversal Ferroviari, que connectarà Lleida, Manresa, Vic i Girona, oferint un corredor transversal sense passar per Barcelona.

• Línia Orbital Ferroviària, un anell de Rodalies que enllaçarà Vilanova, Vilafranca, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró.

Tots dos projectes busquen trencar amb l’actual esquema radial, on gairebé tota la xarxa gravita al voltant de Barcelona. La idea és replicar la lògica de les corones viàries però sobre raïls, creant alternatives robustes per als desplaçaments entre comarques.

Abans que acabi l’any, la Generalitat licitarà l’estudi d’alternatives del primer tram del Eix Transversal, entre Lleida, Cervera, Igualada i Martorell.

Cap a una nova empresa pública de trens

Un dels punts més ambiciosos del pla és la creació d’un ens públic ferroviari dependent de la Generalitat. Aquest organisme serà responsable d’adquirir, gestionar i mantenir els trens, fent un pas endavant en el procés d’assumpció de competències després del traspàs de Rodalies.

El document justifica aquesta decisió en la necessitat d’independència operativa i fiabilitat, en un context on gran part del parc mòbil ha de renovar-se en els pròxims deu anys.

Un sistema que ha de coordinar planificació, serveis i infraestructures
La Estratègia Ferroviària és només el primer pas. A partir d’ara, es desplegaran dos instruments clau:

• Pla de Serveis Ferroviaris de Catalunya, que definirà com augmentar l’oferta, millorar la puntualitat i reforçar la seguretat.

• Pla d’Infraestructures de Transport, encarregat d’assenyalar quines actuacions són necessàries per a complir aquests objectius.

La combinació d’aquests tres documents permetrà construir un model estable i previsible, capaç d’evitar improvisacions i de sostenir la mobilitat futura.

Una mirada llarga per a un repte enorme

Catalunya afronta un desafiament de gran escala: modernitzar un sistema ferroviari que ha de ser més ràpid, més fiable, més extens i més sostenible. Per a aconseguir-ho, necessita inversions de dècades, consens polític i una visió territorial que superi la lògica del curt termini.

La nova estratègia apunta exactament cap a aquí. Planteja millores estructurals, descentralitza l’alta velocitat, incorpora tecnologia, crea nous eixos i proposa un model de governança que permeti avançar amb més autonomia. Si es compleix el que es preveu, el mapa ferroviari català serà irrecognoscible en 2050.

Un balanç estable en un any d’ajustos globals

El Port de Barcelona ha tancat els deu primers mesos de l’any amb 58,7 milions de tones mogudes, una xifra que suposa a penes un 0,5% menys que en el mateix període de l’exercici anterior. El resultat manté l’activitat del recinte en nivells pràcticament idèntics als de 2024 i confirma la resiliència del sistema portuari barceloní, fins i tot en un context marcat per reajustaments en les rutes marítimes de les principals navilieres.

Segons les dades de l’Autoritat Portuària, aquest comportament equilibrat s’explica per l’embranzida de diversos segments clau, com la importació de vehicles, els contenidors plens i el creixement sostingut dels graneles líquids, que han aconseguit compensar les caigudes d’altres àrees, especialment els graneles sòlids.

El trànsit d’automòbils torna a accelerar

Entre gener i octubre, el port ha registrat un augment del 4,6% en el moviment de vehicles, aconseguint 593.205 unitats. Aquest increment consolida la tendència positiva iniciada al setembre i mostra un canvi de ritme en un sector que ha recuperat dinamisme gràcies a diversos factors.

El més determinant ha estat el creixement del 35,6% en les importacions, que ha permès mobilitzar 152.025 vehicles. L’arribada de nous vaixells car carrier, que amplien notablement la capacitat dels serveis, ha estat clau per a absorbir aquesta major demanda. A aquest escenari se suma una reactivació del mercat europeu i un flux creixent de vehicles procedents de la Xina, que ha reforçat l’oferta disponible en el continent.

Contenidors plens a l’alça malgrat al descens del volum total

Els contenidors plens, tant d’importació com d’exportació, mostren un comportament clarament positiu:

• Exportació: +4,6% anual

• Importació: +5,5% anual

Totes dues xifres reflecteixen l’estat de l’economia del hinterland, que manté una activitat sòlida i amb capacitat de creixement. No obstant això, el trànsit total de contenidors s’ha reduït un 4,4%, situant-se en 3.150.888 TEU. El descens es deu al retrocés dels trànsits, afectats pels reajustaments de rutes de les grans navilieres, una tendència global que ha modificat patrons d’escala en diversos ports del Mediterrani.

Malgrat això, els principals mercats del recinte català continuen mostrant una evolució positiva. Destaquen els increments amb:

• la Xina: +4,9%

• l’Índia: +14,8%

• Corea del Sud: +11,4%

• l’Aràbia Saudita: +4,8%

Aquestes dades confirmen la fortalesa del comerç exterior i el paper del Port de Barcelona com a plataforma logística de referència en el sud d’Europa.

Els graneles líquids marquen la diferència

Si hi ha un segment que impulsa el balanç acumulat, aquest és el dels graneles líquids, que han crescut un 17,5% fins a aconseguir 13,7 milions de tones. Dins d’aquesta categoria, el comportament dels hidrocarburs resulta especialment cridaner:

• Gasolina: +46,6%

• Gas natural: +52,2%

Aquest impuls compensa el retrocés dels graneles sòlids, que cauen un 15,6% fins als 3,2 milions de tones. La disminució respon a dinàmiques globals del sector industrial i a la menor demanda de determinades matèries primeres.

El trànsit marítim de curta distància manté el seu ritme

Un altre indicador que aporta estabilitat és el trànsit marítim de curta distància. Entre gener i octubre, el recinte català ha mogut 367.565 UTI, la qual cosa representa un lleuger augment del 0,1% respecte al mateix període de l’any anterior. Aquest creixement, encara que moderat, confirma que la intermodalitat continua sent un pilar de competitivitat per al port.

Un port que s’adapta i manté el pols competitiu

El balanç d’aquests deu primers mesos mostra un Port de Barcelona capaç de resistir canvis estructurals en el comerç internacional sense perdre activitat. El creixement dels automòbils, el bon comportament dels contenidors plens, l’embranzida dels graneles líquids i l’estabilitat del trànsit de curta distància permeten parlar d’un any equilibrat, fins i tot amb el descens global del 0,5%.

El port manté així la seva posició com un dels motors logístics més rellevants del Mediterrani, capaç d’adaptar-se als vaivens del mercat global i de sostenir l’activitat econòmica del país amb una base sòlida i diversificada.