Informe “La transició cap a una mobilitat més intel·ligent i sostenible”

/by

Clúster Logístic de CatalunyaAlineem estratègies i sumar esforços per potenciar l’activitat industrial a les pimes | Alineamos estrategias y sumar esfuerzos para potenciar la actividad industrial en las pymes.

Llegir més

Logística i noves tecnologies

/by

Clúster Logístic de CatalunyaAlineem estratègies i sumar esforços per potenciar l’activitat industrial a les pimes | Alineamos estrategias y sumar esfuerzos para potenciar la actividad industrial en las pymes.

Llegir més

Creix tràfic de contenidors al Port fins juliol 2021

/by
 Fins a juliol de 2021 el tràfic de contenidors del port de Barcelona va registrar un increment del 30,4%, xifra que supera el rècord històric de 2019 (2.007.903 TEU).
 La mostra és que durant els 7 primers mesos de l’enguany es van transportar més de 2 milions de TEU a través del hub català.  La xifra va representar un 4,1% més de contenidors mobilitzats en comparació amb l’any 2019.
 Aquest comportament confirma la recuperació de l’economia al voltant d’aquesta infraestructura logística, superant fins i tot els volums abans de la pandèmia.
 Pel que fa a les exportacions, 65.680 TEU van superar les importacions amb 54.171 TEU, però pel que fa al seu creixement gairebé s’igualen.  Per exemple i en comparació amb 2020, els contenidors embarcats a port de Barcelona van pujar un 17,3% mentre que els desembarcats ho van fer un 16,2%.
 Pel que fa a el tràfic total, es va registrar un creixement d’un 16,6% enfront de 2020 amb 38.518.888 tones acumulades fins al mes de juliol.  El positiu és que es manté la tendència alcista que ve registrant des de finals de l’any passat.

 Transport d’automòbils a l’alça

 Pel que fa a segment de vehicles, es manté llançant resultats positius amb un total de 318.823 unitats transportades.  Aquesta xifra representa un creixement del 23,7% en comparació al 2020, percentatge impulsat gràcies a la pujada de les exportacions en el 41%.
 En aquest ordre d’idees, els principals indicadors de trànsit llancen resultats positius entre els mesos de gener i juliol de 2021, excepte els passatgers (-19,8%) i els líquids a dojo (-11,8%), en part a causa  a la davallada de gasolines i gas natural.

 Transport de passatgers

 En aquest segment, es van registrar un total de 432.250 passatgers que han embarcat o desembarcat al port de Barcelona.
 D’aquesta xifra, 389.840 s’han mobilitzat a través de ferris de línia regular, el que demostra un augment del 14,7% en comparació amb l’any 2020.
 Però el principal descens de passatgers s’observa en els creuers que si bé han retornat de mica en mica a la seva activitat des del passat mes de juny de 2021, porten acumulat una caiguda del 78,7% producte de tots els mesos d’inactivitat.

 Altres mercaderies

 Altres sectors també han aportat a el creixement de el tràfic de contenidors en el que va corregut de 2021 a través del Port de Barcelona.  Entre ells es troba el sector alimentari i ramader amb un creixement del 19,6%, a causa de l’augment dels tràfics d’hortalisses, fruites, i llegums (61,9%).
 Altres productes alimentaris com els carnis van registrar un 35,4%, un sector tradicionalment exportador.  També han llançat resultats positius aquells minerals no metàl·lics, particularment la sal comuna.
 Quant als països, l’Extrem Orient i la Xina, es mantenen com a principals zones d’origen i destí de el comerç que utilitzen el port de Barcelona.  El segueixen països de la Mediterrània Oriental, Nord d’Àfrica i d’el proper Orient.
 Finalment, pel que fa a les mercaderies embarcades en camions, plataformes o remolcs (càrrega rodada), es registra una bona mobilitat a través de les autopistes de la mar (serveis que connecten Barcelona amb Itàlia i amb el nord d’Àfrica).

Escassetat de xips es fa sentir en logística de el sector automobilístic

/by
 A causa de la crisi de microxips necessaris per a la producció i la logística d’automòbils, les plantes de Ford, Renault, Seat i PSA, entre d’altres a Espanya, han hagut de reajustar els seus plans de producció producte de l’escassetat d’aquest input.
 Just quan el sector començava a recuperar les seves normals volums de producció d’abans de la pandèmia, els fabricants d’equip original, OEM (Original Equipment Manufacturer) experimenten un dèficit en el proveïment de microxips.  Aquesta situació ha provocat la paralització de la producció dels fabricants.
 Els microxips o semiconductors són components indispensables en la fabricació d’un vehicle convencional que de mitjana pot tenir més de 100 unitats.
 L’escassetat que va començar des de mitjans de 2020, portarà a la indústria a perdre aproximadament més d’un milió d’unitats de producció a nivell mundial durant el primer trimestre del 2021. Així ho va concloure l’últim estudi de l’Association of European Vehicle Logistics, ECG.

 Les conseqüències a Espanya ia Europa

 Al nostre país particularment les conseqüències es van començar a apreciar quan a finals de desembre de l’any passat, Seat va informar que tenia dificultats pel desproveïment de xips.
 No obstant això i ja durant els últims mesos de 2021, la situació també ha afectat Ford, Renault i PSA (Stellantis), fabricants que han hagut de fer reajustaments als seus plans de producció, reduint el nombre de torns i la quantitat de vehicles fabricats  .
 Per la seva banda, Europa és un dels continents més afectats pel problema.  De fet, una de cada cinc plantes d’encaix ha estat afectada, encara que s’estima que el nombre de fabricants d’automòbils afectats sigui més gran.

 Els motius de la crisi

 Són diversos els factors que van ocasionar la manca de semiconductors en el mercat.  Per començar, la pandèmia va detenir les màquines en el sector de l’automòbil i al seu torn, es va incrementar la demanda de l’electrònica de consum per al treball i activitats diàries.
 Per això, els xips es van destinar a la fabricació de mòbils, vídeo jocs i ordinadors personals.  En aquest panorama, els fabricants de microxips van haver de buscar altres clients per aconseguir el punt d’equilibri de l’negoci.
 Ara que les línies tradicionals de producció es van reactivar, els fabricants d’equip original van descobrir que és més rendible treballar per a l’electrònica de consum que per a la producció d’automòbils.
 A aquesta situació se li sumen altres causes com la guerra comercial entre la Xina i els Estats Units, els desajustos en la producció, condicions climàtiques adverses i accidents en algunes unitats productives.
 S’estima que continuaran les dificultats en els pròxims mesos, fins i tot anys, per aconseguir respondre a la demanda actual de semiconductors.  El tema és que és una entrada que no és possible escalar de forma ràpida i que fins ara només s’ha aconseguit produir en la mesura que augmenta la demanda.
 En l’actualitat, els grans fabricants d’automòbils que han reportat alteracions en la seva producció per falta de microxips són: Mercedes-Benz, Ford, Renault, Honda, JL, Stellantis, Volkswagen i Toyota.

Alguaire hauria de ser l’aeroport logístic més important de al sud d’Europa

/by

En el marc d’una visita privada a l’aeroport de Lleida-Alguaire, Ignasi Sayol president del Clúster Logístic de Catalunya, va manifestar que indubtablement Alguaire s’ha de convertir en el “aeroport logístic de al sud d’Europa”.

 A aquesta apreciació es va sumar Antoni Cañete, president Pimec confederació patronal que agrupa pimes i autònoms de Catalunya.  Tots dos directius van comprovar el gran potencial amb què compta la terminal aèria per consolidar-se en una infraestructura vital per al desenvolupament de el sector empresarial català.
 Ignaci Sayol ha afegit que a l’apostar per Alguaire com a hub logístic, de fet, podria ser possible “descarregar l’operació de l’aeroport de Barcelona”.
 A la visita d’l’aeroport també van assistir importants membres de el sector com Isidre Gavin, secretari d’infraestructures i mobilitat i Jordi Candela director d’aeroports de Catalunya.

 El “Memphis de Catalunya”

 Lleida-Alguaire ha rebut el qualificatiu de “Memphis de Catalunya”, per ser estratègic per al sector logístic no només de la regió sinó de tot el país.
 Cal destacar que la terminal aèria de Lleida-Alguaire és el primer aeroport dissenyat, construït i impulsat per la Generalitat.  La nova infraestructura fa part de la materialització i el compliment de la nova llei d’aeroports de Catalunya que també serà aplicada als altres aeròdroms i aeroports catalans.
 La inversió en el Alguaire va estimar uns 95 milions d’euros, amb l’objectiu d’atreure vols nacionals i internacionals.
 Inicialment les primeres companyies aèries en operar allà han estat Vueling i Ryanair que enllacen amb Mallorca, París, Milà i Frankfurt i es busca ampliar l’oferta turística a diferents destinacions per atreure més viatgers.
 Característiques de la terminal
 ● L’aeroport compta amb un disseny particular, obra de l’arquitecte madrileny Fermín Vázquez.  El que més es destaca de la infraestructura és la torre de control de 41 metres d’altura, integrada a l’edifici.
 ● La superfície total és de 4.000 metres quadrats.
 ● Disposa d’un vestíbul de 530 metres quadrats i 4 mostradors de facturació.
 ● La seva sala d’espera té 450 metres quadrats.
 ● La pista té 2.500 metres de llarg per 61 metres d’ample.
 ● Té un àrea d’estacionament d’aeronaus tipus Airbus A-320 oa-321, amb capacitat per a més de 150 passatgers, o per a aquelles de tipus regional amb capacitat per a 70 o 80 places.
 ● Té capacitat per a operar uns 14 vols per hora.
 ● El total d’edificis ocupa una superfície de 4.000 metres quadrats.
 ● Té capacitat per a 400.000 passatgers.
 ● Compte ja amb la capacitat operativa per iniciar el trànsit de mercaderies.
 ● Té 120 places d’aparcament amb la possibilitat de ser ampliades.
 Pel que fa a les activitats comercials de l’aeroport es desenvoluparan en conjunt entre el sector públic i privat, mitjançant una societat de desenvolupament en la qual participen Aeroports de Catalunya (soci majoritari) i l’Ajuntament d’Alguaire, el de Lleida, el de Torrefarrera.  També la integren la Cambra de Comerç de Lleida, el Consell Comarcal de Segrià i la Diputació de Lleida.
 És indubtablement un repte per a Catalunya que portarà noves oportunitats de desenvolupament logístic, comercial i de turisme de la regió i de tot el territori espanyol.

Delta Depot comença operacions al port de Barcelona

/by
La signatura Delta Depot Barcelona, ​​DDB, va iniciar a principis de juliol les seves operacions d’emmagatzematge i reparació de contenidors al dipòsit de contenidors del port de Barcelona.  El seu objectiu és consolidar-se al mercat durant el primer exercici basats en les projeccions d’un fort increment en la demanda per a aquest any.

Fins i tot i malgrat la pandèmia, per DDB les perspectives són positives en el moment de valorar el comportament i les tendències de la dinàmica de l’transport marítim en l’actual conjuntura.
 La situació actual, segons la companyia, juntament amb les exigències de mercat, obliga a tenir tot l’equip disponible i en òptimes condicions.  Sota aquest escenari DDB afirma que cada metre quadrat disponible per desenvolupar les seves tasques resulta realment valuós.
 L’operativa va començar amb una inversió de tres milions d’euros en les instal·lacions del port de Barcelona, ​​espai destinat per a l’emmagatzematge, reparació i neteja de contenidors buits.
 De fet, el projecte va començar abans de la pandèmia quan el Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona el setembre de 2019, li va atorgar a DDB una concessió administrativa destinada a la construcció d’un dipòsit de contenidors marítims ubicat dins de l’recinte portuari.
 Gràcies a la concessió, Delta Depot Barcelona podrà ocupar el seu nou dipòsit al port durant un termini total de 15 anys.

 El nou dipòsit

 Amb una parcel·la de 21.364 metres quadrats de superfície situada al Moll Prat, l’empresa ja compta amb un espai òptim per atendre els seus clients, entre els quals ja es troben diverses navilieres referents de el sector.
 El nou dipòsit és una aposta per la tecnologia.  Està interconnectat i informatitzat.  Fins i tot DDB va impulsar la implementació de l’internet de les coses (IOT), per generar cicles operatius més eficients per a l’empresa i per a tota la cadena de producció.
 Pel que fa a la maquinària, refereixen que van iniciar amb dos carretons elevadors per a contenidors de la marca Kalmar provinents de Xangai, amb capacitat d’estibar fins a set metres d’altura gràcies als pals d’estiba de contenidors buits.
 Els carretons tenen motor Volvo TAD-881-VE Euro 5 i vénen dotades amb el sistema Adblue que permet reduir les emissions d’òxid de nitrogen.
 Les dues noves unitats van descarregades a inicis de maig a la terminal d’APM Terminals del port de Barcelona.  Venien a bord de la nau “Essen Express” de Hapag-Lloyd, que les va carregar a Xangai (Xina), on van ser construïdes.
 Aquesta etapa de posada en marxa de el projecte ha estat de gran interès i satisfacció per a la companyia, ja que és una gran fita haver completat el projecte en el qual han treballat durant tant de temps.
 El treball que es realitza a DDB és realment vital per a tota la cadena de subministrament, tenint en compte que els contenidors creuen el món transportant no només mercaderia, sinó també plagues invasores en productes agrícoles i forestals o diferents entrades industrials i maquinària.  En ells es traslladen tot tipus de mercaderies.
 La neteja, desinfecció, restauració i manteniment dels contenidors, són tasques essencials per al transport marítim.