Adeu al paper en el transport de mercaderies: del DeCA obligatori a l’eFTI el 2027

Durant dècades, el transport de mercaderies per carretera ha funcionat amb una carpeta a la cabina del camió. Cartes de port, documents de control, albarans, certificats: papers que s’imprimeixen, se signen, es perden, es mullen i s’escanegen dies després en una oficina. A escala europea, les estimacions que es feien servir fa pocs anys indicaven que menys de l’1% de les operacions de transport de mercaderies es feia sense cap suport en paper.

Això està canviant ara mateix. Des de dilluns passat, 5 d’octubre, el document de control en el transport interior per carretera és obligatòriament digital a Espanya. I d’aquí a nou mesos, el juliol de 2027, entrarà plenament en aplicació el reglament europeu eFTI, que obligarà totes les autoritats de la Unió a acceptar la informació de transport en format electrònic. Expliquem les dues normes, com es relacionen i què han de fer transportistes i carregadors.

El DeCA: què és i des de quan és obligatori

El Document electrònic de Control Administratiu, conegut com a DeCA, és la versió digital del document de control que exigeix la normativa espanyola en el transport públic de mercaderies per carretera. La seva funció és acreditar davant la inspecció qui contracta el transport, qui el fa, què es transporta i entre quins punts.

L’obligació d’emetre’l en format electrònic neix de la Llei 9/2025 de mobilitat sostenible, aprovada el desembre de 2025, i es va concretar tècnicament amb una resolució de la Direcció General de Transport per Carretera i Ferrocarril publicada al BOE el 12 de juny de 2026. Entre les novetats d’aquesta resolució hi ha la incorporació d’un codi QR obligatori, que permet als agents verificar el document de manera ràpida durant un control.

Des del 5 d’octubre, el document en paper ja no és vàlid com a document de control. El transportista l’ha de poder mostrar en un dispositiu electrònic, com un mòbil o una tauleta, i no disposar-ne pot comportar sancions administratives i fins i tot, en alguns casos, la immobilització del vehicle.

A qui afecta i a qui no

El DeCA s’exigeix en el transport públic interior, és a dir, en els serveis de mercaderies per carretera amb origen i destinació a Espanya, incloses les operacions de cabotatge que fan transportistes estrangers dins del país.

Els transports internacionals queden fora d’aquesta obligació, fins i tot quan una part del trajecte passa per territori espanyol. En aquests casos es continuen aplicant els convenis internacionals, amb la carta de port CMR o la seva versió electrònica, l’eCMR.

Un detall pràctic important és que no cal duplicar documents. Altres documents que ja acompanyen la mercaderia poden servir com a DeCA, com la carta de port, la documentació ADR per a mercaderies perilloses, el document d’identificació de residus o la documentació de subproductes animals, sempre que incloguin tota la informació exigida i identifiquin expressament el carregador contractual i el transportista efectiu.

No és només cosa del transportista

Aquest és potser el punt que més empreses passen per alt. El DeCA no és una obligació exclusiva de qui condueix el camió. La normativa reparteix responsabilitats entre el transportista i el carregador contractual, que és l’empresa que contracta el servei. Si el document no existeix o és incorrecte, tots dos poden haver de respondre’n.

Per a una empresa que envia mercaderia, això vol dir que no n’hi ha prou de confiar que el seu transportista «ho tindrà tot en regla». Convé revisar els processos interns: qui genera el document, amb quines dades, en quin moment i amb quina eina. La mateixa resolució exigeix que les dades es transformin en un fitxer electrònic tan aviat com es coneguin i sempre abans que comenci el servei.

La preocupació no era menor. Una enquesta feta l’octubre de 2025 per Fenadismer i Continental entre 750 professionals del transport indicava que només el 17% de les empreses es considerava preparada per al document de control digital. És probable que moltes hagin arribat a la data amb el temps just.

eFTI: el pas següent, a escala europea

Si el DeCA és la peça espanyola, el reglament eFTI és el marc europeu. Les seves sigles corresponen a Electronic Freight Transport Information, i es tracta del Reglament (UE) 2020/1056, que busca que la informació sobre el transport de mercaderies es pugui intercanviar de manera digital entre empreses i autoritats en tots els modes: carretera, ferrocarril, vies navegables i aire.

El seu calendari ja està en marxa. Des del gener de 2026, les plataformes i els proveïdors de serveis eFTI certificats poden començar a operar, i les autoritats poden acceptar voluntàriament les dades emmagatzemades en aquestes plataformes. El 9 de juliol de 2027 el reglament s’aplicarà en la seva totalitat, i les autoritats de tots els estats membres estaran obligades a acceptar la informació compartida electrònicament a través de plataformes certificades.

Hi ha un matís que convé entendre bé. L’eFTI no crea noves obligacions d’informació: no demana dades diferents de les que ja s’exigeixen. El que fa és garantir que, quan una empresa presenta aquesta informació en format digital a través d’una plataforma certificada, qualsevol inspector de la Unió l’ha d’acceptar. S’acaba la situació en què un document electrònic val en un país i al del costat et demanen el paper.

Com encaixen DeCA, eFTI i eCMR

Amb tantes sigles és fàcil perdre’s, així que val la pena ordenar-les. El DeCA és un document administratiu espanyol, obligatori en format digital per al transport interior des del 5 d’octubre. L’eCMR és la carta de port electrònica per al transport internacional per carretera; té valor contractual i el seu ús depèn que els països implicats s’hagin adherit al seu protocol, de manera que avui no és obligatori. I l’eFTI és el sistema europeu que permet presentar tot aquest tipus d’informació a les autoritats de manera electrònica i homogènia.

Les tres peces estan connectades. De fet, la normativa espanyola ja preveu que, quan la informació del transport es gestioni d’acord amb el reglament eFTI, no caldrà presentar el DeCA en el format establert per la resolució espanyola. És a dir, una empresa que s’adapti bé a l’eFTI tindrà bona part del camí fet.

Què convé fer ara

Per als transportistes, el que és urgent ja és damunt la taula: si encara generen el document de control en paper, estan fora de la norma. La prioritat és implantar una eina que generi el DeCA amb el codi QR i que permeti mostrar-lo en qualsevol control.

Per als carregadors, el primer pas és parlar amb els seus transportistes i aclarir qui genera el document i com es comparteix. Si l’empresa mou molt de volum, pot tenir sentit integrar l’emissió del DeCA en el seu propi sistema de gestió de magatzem o de comandes.

I per a tothom, la recomanació és no pensar en el DeCA com un tràmit aïllat. Triar ara solucions digitals que siguin compatibles amb l’eFTI i amb l’eCMR evitarà haver de canviar de sistema d’aquí a un any. Molts proveïdors de programari logístic ja estan preparant les seves plataformes per obtenir la certificació europea.

Més que una obligació

És fàcil veure tot això com una càrrega administrativa més. Però la digitalització dels documents de transport té avantatges clars: menys errors, menys paper perdut, inspeccions més ràpides i una informació que arriba a l’instant a l’oficina, a la facturació i al client. Per a un sector que es mou amb marges estrets, estalviar temps en cada operació suma molt a final d’any.

El 5 d’octubre de 2026 i el 9 de juliol de 2027 són dues dates que marcaran un abans i un després en la logística per carretera. La primera ja ha arribat. La segona és a tocar, i les empreses que es preparin amb temps seran les que menys patiran el canvi.