L’altra campanya de Lleida: més de 800.000 tones de fruita que cal moure

Els aforaments d’aquesta temporada dibuixen una de les collites més abundants dels últims anys a les comarques lleidatanes. Darrere de cada xifra de producció hi ha una operació de fred, emmagatzematge i transport que el sector agroalimentari dona per descomptada i de la qual gairebé mai no es parla.

La campanya de recol·lecció de la pera Conference va arrencar la setmana passada a Lleida. Ho va fer, segons va explicar el director general d’Afrucat, Manel Simon, en un mercat de peres que es troba aturat. La patronal catalana de la fruita atribueix la situació a diversos factors simultanis: els preus molt baixos del meló i la síndria procedents del sud d’Espanya, unes cotitzacions de préssec i nectarina en nivells correctes per al consumidor i un estiu de temperatures elevades a tot Europa que està desplaçant la demanda cap a les fruites d’aigua, deixant més frenat el mercat de la pera.

És la lectura comercial, que és la que ocupa els titulars cada agost. N’hi ha una altra de possible, i és la que interessa a qui mou la mercaderia.

Els números de la temporada

Els aforaments presentats enguany descriuen una campanya de recuperació productiva en gairebé tots els fronts.

En fruita de pinyol, les estimacions presentades al maig durant el fòrum Interprunus situen la collita catalana de préssec i nectarina en 422.870 tones, un 13,5% més que el 2025 i un 24% per damunt de la mitjana del període 2021-2025. La província de Lleida concentra pràcticament tot aquest creixement: fregaria les 403.970 tones, un 14% més, amb avenços destacats en nectarina plana, nectarina rodona i préssec pla.

En fruita de llavor, Afrucat va presentar les seves previsions el passat 24 de juliol. La producció catalana de poma arribarà a les 289.600 tones, un 9% més que l’any anterior i un 12% per damunt de la mitjana del darrer quinquenni, cosa que retorna Catalunya al seu potencial productiu després de diversos exercicis marcats per les inclemències meteorològiques. La pera va en direcció contrària: 101.500 tones, un 5% menys que el 2025 i un 4% per sota de la mitjana de cinc anys, amb les altes temperatures de primavera i estiu afectant el calibre.

La suma dels tres aforaments supera les 800.000 tones. I no és una xifra repartida al llarg de l’any: es concentra en els mesos centrals i finals de l’estiu i en l’arrencada de la tardor, amb sortida des d’una zona productora molt delimitada. Convé recordar la dimensió de l’origen: Catalunya concentra al voltant del 35-40% de la producció espanyola de poma i més de la meitat de la de pera.

El detall que comprimeix l’operació

Hi ha una dada d’aquesta campanya que va passar relativament desapercebuda i que és, al capdavall, un problema de programació logística.

Afrucat ha constatat un avançament significatiu del calendari productiu: algunes varietats se situen al voltant de deu dies per davant de les darreres collites i fins a vint respecte al calendari tradicional d’anys anteriors. L’associació adverteix que aquesta evolució pot provocar una finalització més primerenca de la campanya d’estiu i reduir la disponibilitat de fruita en el seu tram final. El president del Comitè de Fruita de Pinyol d’Afrucat, Jaume Lozano, ha assenyalat la necessitat de reforçar la programació comercial entre els diferents integrants de la cadena per garantir el subministrament als clients.

Traduït al llenguatge de l’operativa: el mateix volum —o més— en menys dies. Quan una campanya s’avança i s’escurça, la pressió no recau només sobre els comercialitzadors. Recau sobre la capacitat de recol·lecció, sobre les línies de confecció, sobre les cambres i sobre la flota que ha de treure el producte en finestra. El pic s’estreny i es torna més alt.

El fred com a amortidor

Aquest és precisament el paper que juga la infraestructura frigorífica de les comarques lleidatanes, i és la raó per la qual la poma i la pera es comporten de manera diferent del préssec. L’emmagatzematge en fred permet estirar la comercialització de la fruita de llavor durant mesos i desacoblar parcialment el moment de la recol·lecció del moment de la venda. La fruita de pinyol no té aquest marge: surt quan surt.

D’aquí que la coincidència d’aquesta campanya sigui particularment exigent. Un any de recuperació productiva en pinyol, amb Lleida absorbint gairebé tot l’increment, se solapa amb l’arrencada d’una campanya de llavor a l’alça en poma i amb un mercat de pera que comença frenat. Més producte per col·locar i menys ritme de sortida en un dels segments.

Els costos, un altre cop

El component econòmic tanca el cercle i és on el sector productor i el logístic comparteixen diagnòstic. Els productors de pera han advertit que necessiten cotitzacions d’entre un euro i 1,20 euros per quilo per poder afrontar l’increment de costos al qual han hagut de fer front aquesta campanya, des del gasoil agrícola fins a l’energia elèctrica, passant per les majors necessitats d’aigua de reg.

Són exactament les mateixes partides que tensionen el compte de resultats de qualsevol operador de transport frigorífic: combustible i electricitat. Quan el preu en origen està sota pressió, el marge per absorbir el cost del fred i del transport s’estreny a tota la cadena, no només a la parcel·la.

Una campanya que també és una operació

La campanya de la fruita s’explica cada estiu en clau de preus, de calibres i de mercats europeus. És legítim: és la variable que determina la renda de milers d’explotacions. Però moure més de 800.000 tones de producte perible des d’una comarca de l’interior cap als mercats de consum, en una finestra que enguany s’ha estretit, és també una de les operacions logístiques de més volum i menys tolerància a l’error que s’executen a Catalunya.

Mereix figurar en la conversa sectorial amb nom propi, i no només com a teló de fons de la cotització setmanal.