Lidl i Decathlon construiran els seus hubs logístics a Barcelona

Barcelona és protagonista del boom logístic. Per a la mostra, dos importants cadenes de distribució internacional instal·laran els seus centres o “hubs” logístics per al sud d’Europa a la ciutat de Catalunya.
Es tracta de la multinacional alemanya Lidl i la francesa Decathlon que muntaran els seus centres logístics a la Zona Franca de Barcelona.

La multinacional alemanya Lidl

Lidl distribuirà des de Barcelona els seus productes a tot el mercat del sud-est europeu des d’una nau de 61.000 metres quadrats. Aquesta central operada per la companyia Naeko Logistics, treballarà directament per l’empresa alemanya.
Els metres logístics justament estan situats al costat d’una de les entrades de mercaderies del Port de Barcelona, més exactament en el Polígon El Pratenc, part de la Zona Franca que pertany al municipi del Prat.
La presència d’aquesta cadena de supermercats s’estén cada dia més i no només amb botigues, sinó també amb oficines. Mostra d’això és l’edifici Bergara de Plaça Catalunya on centralitza la seva operació digital i d’e-commerce o la seu espanyola a Montcada i Reixac.
Sense oblidar que el 2017 va adquirir una parcel·la de 120.000 metres quadrats a Martorell per construir una gran plataforma logística de 65.000 metres quadrats.

La francesa Decathlon

El seu objectiu és llogar una nau logística de 96.000 metres quadrats en els terrenys de l’antiga fàbrica Seat. Aquesta nau serà el segon centre logístic de Catalunya després d’Amazon al Prat. Des d’allà centralitzarà part de la seva activitat logística dirigida pel sud d’Europa.
Tot i que Decathlon ja compta amb una nau de més de 50.000 metres quadrats a la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), de mica en mica en un termini de tres anys, anirà traslladant tota aquesta activitat al nou centre.
Alguns representants del sector logístic creuen que l’espai deixat per Decathlon podria ser ocupat pel grup francès Adeo (Leroy Merlin, Bricomart, Aki), que també vol ubicar a Barcelona per consolidar el seu centre logístic per al sud d’Europa.
La presència de Decathlon a Catalunya és molt significativa. De fet fa pocs anys la multinacional va centralitzar tota la seva activitat logística en un centre nou de Sant Esteve Sesrovires, per a això va traslladar treballadors i l’operació que tenia a Vilafranca, municipi de la província de Barcelona.

El comerç electrònic fa que a Barcelona hi hagi poc espai logístic

El comerç electrònic ha fet que Barcelona tingui problemes en l’oferta de metres logístics.
L’arribada d’Amazon és un viu exemple fent presència amb diversos centres com el Prat amb més de 200.000 metres quadrats o multinacionals com UPS, FedEx o DHL. Aquestes companyies han creat a Barcelona una espècie de “ecosistema” com a hàbitat del comerç electrònic per a la regió.
No obstant això l’expansió va produir un altre efecte: el fre de la crisi va fer que es deixessin de destinar o condicionar espais logístics per construir naus adequades d’acord amb la nova demanda. Aquest fet ha vingut creant tensions en el mercat immobiliari industrial que ha pujat els seus preus pels metres logístics.

El Port de Tarragona s’impulsa com a hub logístic alimentari

El Port de Tarragona va participar el passat 21 de març a l’auditori de Saragossa en la Trobada Nacional de Operadores de Cereals (Enoc), certamen organitzat per l’Associació de Comerç de Cereals i Oleaginoses (Accoe). La seva finalitat principal va ser promocionar-se com a hub logístic alimentari.
El Port va buscar en aquest certamen consolidar el seu lideratge i fortalesa per incorporar-se en l’estructura de tràfics de nous productes a granel.
La trobada que es realitza anualment i és un dels més importants del sector, va comptar amb l’assistència de més de 500 participants entre diferents associacions, empreses del sector, operadors a nivell nacional i internacional.
També van participar representants de productors, importadors, grups cooperatius, centrals comercialitzadores, agències de transport, brokers i usuaris en general.
L’obertura de la trobada va ser amb la ponència magistral del catedràtic Santiago Niño Becerra, de l’Universitat Ramon Llull de Barcelona, a la qual va exposar les tendències econòmiques en un entorn postglobal a Espanya.
La segona ponència va estar a càrrec de representants de l’empresa suïssa Sierentz Global Merchants qui van analitzar el mercat dels cereals a Espanya i en altres països. Van destacar les bones perspectives de collita de blat de moro a Argentina i Brasil i la bona previsió de collita de blat i ordi a la Unió Europea. L’augment de superfícies a Ucraïna i Rússia, sequera a Austràlia i en general, increment de la demanda.

El Port de Tarragona i els seus avantatges

El Port de Tarragona s’ha caracteritzat pel seu permanent lideratge en el moviment de grans quantitats de productes agroalimentaris i de les diferents càrregues a Espanya i la Mediterrània, aconseguint un volum mitjà 31,5 milions de tones de càrrega de tota mena.
Per la seva ubicació geogràfica estratègica se li coneix com a port comercial, pesquer, de passatgers i fins i tot esportiu per excel·lència.
El port pot promocionar-se com a hub logístic alimentari gràcies a les seves incomparables característiques tècniques: un canal d’entrada amb 250 metres d’ample, longitud de 1050 metres i profunditat de 20 metres de calat.
És el port de major calat d’Espanya, el que permet que els vaixells de grans dimensions puguin descarregar còmodament.
Actualment el Port de Tarragona és catalogat com el més important d’Espanya en tràfic de cereals i productes agrícoles, així com en el transport de compostos petroquímics i descàrrega a granel de sòlids i de vehicles.

Els serveis més destacats del port

● Servei de remolc amb 7 remolcadors amb potència des dels 2500 fins als 5270 HP.
● Servei d’11 rampes tipus Ro-Ro, grues, dàrsenes comercials, magatzems, entre d’altres.
● Modern servei de ferrocarril intern amb doble carrilera que arriba a tots els molls. El ferrocarril facilita les comunicacions i la logística interna, així com l’enllaç ràpid i eficient amb totes les xarxes ferroviàries nacionals i internacionals.
● Accés exclusiu a les carreteres i vies de comunicació terrestre més important de la regió.
● Servei de short seashiping (transport marítim de curta distància), servei de contenidors i mercaderia de categoria general que li permet enllaçar-se amb la resta de ports del món.

Contingència sobre esdeveniments disruptius en logística

El Grup de Treball Business Continuity del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va liderar la sessió tècnica “Business Continuity & Plans de Contingència”, l’eix central va ser l’alt impacte que els esdeveniments disruptius en la logística i l’automatització poden ocasionar a les empreses.
Organitzadors i assistents van arribar a la conclusió que la continuïtat dels negocis cau en la capacitat que tinguin aquests en adaptar-se a les noves tecnologies, ja que els riscos i els atacs també ho fan amb immediatesa.
Una contingència en la logística i en l’automatització d’una companyia, no només pot aturar l’operació, sinó afectar notable i fins i tot irremeiablement la seva imatge davant dels seus clients. En aquest sentit és vital realitzar un mapa de riscos per identificar-los i assegurar-se plans d’acció amb respostes eficients a cada situació que permetin donar continuïtat al negoci.

Exemples de riscos disruptius en Logística

● Esdeveniments disruptius d’alt impacte relacionats amb servei al client.
● Tendències geo climàtiques d’esdeveniments meteorològics que poden afectar l’operació de la companyia.
● Caigudes de sistemes informàtics de les unitats de negoci ocasionant danys incalculables o afectacions als clients.
● Tendències de mobilitzacions massives convocades a partir de les xarxes socials que poden arribar a paralitzar un país i afectar el proveïment de matèries primeres a les indústries o fins i tot, afectar els temps de lliurament de productes als clients finals.
● Atacs i bloquejos a infraestructures, robatoris, aturades, etc.
● En termes generals per al cas de la logística, el repte és aconseguir identificar els riscos crítics a les xarxes amb múltiples nivells a través dels vincles entre logística i comunicació utilitzant eines que permetin visualitzar la cadena de subministrament.

L’evolució cap a la indústria 4.0 i els hàbits cibersaludables

La indústria 4.0 també anomenada la Quarta Revolució Industrial, referida a l’evolució tècnica i econòmica de la humanitat, exigeix també que els recursos humans de les empreses siguin 4.0. Això implica segons David Forner del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, que l’equip humà d’una organització tingui hàbits cibersaludables per reduir les creixents vulnerabilitats a l’Internet.
Forner va destacar que els ciberatacs són cada vegada més especialitzats i sofisticats, fins i tot a baixos costos, fent que els entorns empresarials siguin cada vegada més vulnerables. Amb això és inajornable la millora dels protocols de seguretat existents i el desenvolupament de controls efectius en les diferents etapes dels processos productius i de gestió de la companyia.

Els cinc eixos de la ciberseguretat

Aquests elements ajuden al fet que l’ús dels dispositius i xarxes es faci de manera segura, sobretot amb el relacionat als sistemes d’identificació i contrasenyes.
● La revisió de la privacitat
● La seguretat de les dades
● El civisme digital
● Evitar riscos innecessaris per prevenir el frau digital
● Actualització de dispositius

Pel que fa a les contrasenyes a més d’evitar el típic 1-2-3-4, la indústria treballa en innovadores Apps que permetin a l’usuari xifrar les seves contrasenyes, amb la finalitat que tingui una a cada compte sense haver de memoritzar-les totes.

Peatges impagats es podran cobrar en qualsevol Estat de la Unió Europea

Gràcies a l’actualització de les noves normes sobre telepeatges de carretera adoptades formalment pel Consell de la UE, després de l’acord provisional assolit amb el Parlament Europeu al novembre de 2018, molt aviat serà més fàcil cobrar els peatges impagats gràcies a les noves normes sobre telepeatges de carretera.
El nou sistema d’intercanvi d’informació en tota la Unió Europea permetrà a les autoritats nacionals dels Etsats membres, conèixer les dades de matriculació de vehicles dels altres estats, carretera per on transitava, data i hora de l’impagament, per tal d’identificar els propietaris amb pagaments pendents i efectuar-los el cobrament.
La informació estarà disposició de tots els països membres mitjançant eines informàtiques interoperables a tots els estats que podran intercanviar en línia o efectuar peticions per lots de matrícules de possibles infractors en l’impagament dels peatges.
La normativa també contribuirà a millorar l’habilitat per a intercanviar informació entre els sistemes de telepeatge, fent-los més rendibles i fàcils d’utilitzar.
La interoperabilitat acabará amb les traves administratives com els molestos procediments d’acreditació i les especificacions tècniques locals sense normalització, per la qual cosa serà més fàcil per als proveïdors de serveis de telepeatge cobrar els peatges.

Com operarà el cobrament?

Amb el nou sistema serà molt fàcil seguir-li la pista en tot el territori de la Unió Europea als que no paguen els peatges de carretera, no importa en quin país estigui matriculat el vehicle.
La informació que el sistema permetrà intercanviar és la relacionada amb peatges que s’abonen en forma electrònica o manual després d’utilitzar una infraestructura viària.
En aquest sentit la reforma situa a tots els usuaris de carreteres en condicions d’igualtat respecte al pagament de peatges i permet la millora de la interoperabilitat dels sistemes de telepeatge.
Cal aclarir que les conseqüències jurídiques o administratives seran determinades per la legislació nacional del país en qual no es va pagar el peatge.

Únic contracte, única factura

Sota aquest panorama els usuaris de les carreteres de la Unió Europea poden viatjar per tot el territori i pagar els seus telepeatges mitjançant un equip únic equip instal·lat a al vehicle amb un únic contracte i amb una única factura.
Amb aquesta eina ja serà molt facie de localitzar els propietaris de vehicles estrangers que no paguin els peatges de carretera (en qualsevol país on estiguin de la UE), gràcies a l’intercanvi d’informació de matriculació de vehicles.
En aquest sentit les noves normes sobre telepeatge sense dubte han de garantir que tots els usuaris de les carreteres paguin els seus peatges siguin on siguin a la Unió Europea.
Després de la publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea la norma entrarà en vigor als 20 dies de la publicació i les noves mesures es començaran a aplicar 30 mesos després de l’entrada en vigor.
Es calcula que els impagaments de peatges a la Unió Europea pugen a uns 300 milions d’euros a l’any.

Vols participar al Saló Internacional de la Logística i de la Manutenció?

PROMOCIÓ ESPECIAL PELS SOCIS DE PIMEC

NO PERDIS AQUESTA OPORTUNITAT ÚNICA!

Del 26 al 28 de juny de 2019 tindrà lloc la 21a edició del Saló Internacional de la Logística i de la Manutenció (SIL), la millor plataforma d’Europa, Amèrica Llatina i el Mediterrani per a la comunicació i la promoció de les empreses que representen tota la cadena logística: transport, logística, distribució, intralogística, magatzematge, subministrament i noves tecnologies.

A l’edició d’enguany el Saló suma sinergies amb eDelivery, el XXXVI Congrés d’ALACAT, el Congrés Internacional d’Operadors Econòmics Autoritzats (OEA) i el Congrés Mundial de zones franques. I es presentaran les darreres tendències de la mà dels millors experts del sector i s’ofereix un espai de networking exclusiu amb el decisors industrials amb poder de compra.
PIMEC LOGÍSTICA I EL CLÚSTER LOGÍSTIC DE CATALUNYA un any més participaran al SIL amb un ESTAND COL·LECTIU que posarà a disposició de tots els socis que vulguin participar els següents avantatges:

  • 50% de descompte sobre la tarifa.
  • Ubicació immillorable, situat a la part central del pavelló amb accés directe des d’una de les entrades principals i al costat de les principals sales de conferències.
  • 50% de descompte sobre la tarifa en el Cercle Logístic espai de networking exclusiu amb el decisors industrials amb poder de compra.
  • Disposarà d’entrades gratuïtes per poder distribuir entre els seus clients i contactes.

Participar en el SIL us ajudarà a:

  • Accelerar les seves vendes
  • Generar oportunitats de negoci i nous clients
  • Donar a conèixer la vostra empresa en el mercat
  • Llançar innovacions, serveis, productes i tendències a nivell mundial
  • Potenciar la imatge i visibilitat de la vostra empresa
  • Promocionar-se internacionalment
  • Contactar amb els principals decisors del mercat logístic
  • Accedir a una audiència global

El nostre stand inicialment serà de 72.50 m2, l’espai es repartirà en funció de les empreses interessades i la distribució serà directament proporcional a l’aportació que faci cadascuna. Els trams que es van establir l’any passat van ser de 1.000€ – 2.000€ – 3.000€ i van comptar amb la participació de 8 empreses.

En el cas que estigueu interessats a participar en l’estand col·lectiu us demanem que ens ho manifesteu abans del proper 25 d ‘abril  escrivint al correu a: info@clusterlogistic.org.

PLANELL DEL SALÓ EDICIÓ 2019

PLANELL DEL SALÓ EDICIÓ 2019

 

 

 

El tràfic de contenidors al Port de Barcelona va augmentar un 15%

Gràcies a l’enfortiment del transport ferroviari i de les autopistes del mar com a impuls de la intermodalitat, el tràfic de contenidors al Port de Barcelona es va incrementar en un 15% durant el 2018. Aquest indicador de trànsit reforça el paper del port no només com a facilitador de l’activitat exportadora, sinó com una de les cadenes logístiques més prometedores i sostenibles de la regió.
Aquesta infraestructura catalana va canalitzar en 2018 al voltant de 67,7 milions de tones de tràfic total integrant totes les modalitats de càrrega.

El perquè del creixement

Aquest resultat positiu per al port es deu a diversos factors: en part al creixement del tràfic de contenidors que va superar els 3,4 milions de TEU (increment del 15% respecte a l’any anterior) ja que el 2017 Barcelona es va posicionar com el port europeu de major creixement.
Un altre factor a destacar és el bon resultat obtingut amb els contenidors de transbordament (aquells que es descarreguen en port per tornar a ser embarcats cap a la seva destinació final), activitat que va augmentar en un 35% durant l’any passat.
També es va registrar un avanç de la càrrega en contenidors de comerç exterior, particularment de les exportacions. En aquest sentit el port de Barcelona va canalitzar 752.915 TEU d’exportació (increment del 6,6% respecte al 2017).

Altres mercats dinàmics

El port també va complir una important tasca en la recepció de 4,4 milions de passatgers el 2018. Aquesta xifra es divideix en 1,4 milions viatgers que van usar ferris de línia regular (amb les Illes Balears, nord d’Àfrica i l’Itàlia), i els 3 milions restants van ser viatgers creueristes tant de port base (els que inicien i finalitzen el seu recorregut a Barcelona) com els que arriben a la ciutat en temporada baixa.
D’altra banda es destaca la interacció amb la Xina, país que es consolida com el principal soci comercial del port, ja que el 25% dels contenidors que passen per ell provenen o es dirigeixen cap al gegant asiàtic.

Resultats econòmics de l’exercici

Durant 2018 el port de Barcelona va registrar 173.500.000 d’euros d’import net de xifra de negoci, el que va significar un 4% de creixement davant l’any anterior.
Els beneficis de l’entitat van sumar 53,7 milions d’euros, mentre que el flux de caixa va ser de 102,5 milions. Igualment va registrar reducció de l’endeutament amb la cancel·lació anticipada de dos préstecs per 66.300.000 d’euros al Banc Europeu d’Inversions (BEI) durant 2018.

La normativa de l’EU exigeix etiquetatge visible en els pneumàtics

Gràcies a l’acord concertat entre els 28 estats membres de la Unió Europea es va aconseguir l’actualització de les normes europees sobre l’etiquetatge energètic de pneumàtics. Ara les etiquetes tindran més visibilitat per las consumidors: presencials, a distància o per Internet i inclouran informació relativa a l’adherència de les cobertes en neu i gel (inclouent els pneumàtics de vehicles pesats).
La intenció del Consell de la EU és l’oferta en el mercat de “pneumàtics més nets, segurs i silenciosos”, recolzats per una legislació que beneficiï als usuaris.
Els compradors podran triar els seus pneumàtics amb més tranquil·litat, ja que seran garantia d’eficiència, seguretat i fins i tot, de contribució a la disminució de gasos efecte hivernacle en el sector transport per carretera.

L’etiquetatge visible i la reducció dels GEH

Segons Anton Anton, ministre d’Energia de Romania i president de torn de la UE, els avantatges que ofereix aquest s’ajusti a la normativa contribuirà també al fet que la Unió Europea compleixi els seus compromisos adquirits en l’Acord de París dins de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH).
De fet el sistema d’etiquetatge dels pneumàtics busca reduir la contaminació acústica en el sector del transport i les emissions de GEH.
De la mateixa manera pretén incrementar la seguretat viària informant als consumidors de manera clara i visible els paràmetres d’eficiència energètica, seguretat, eficiència en consum de carburant i el nivell de soroll dels pneumàtics que compren.
A la Unió Europea el transport per carretera genera un 22% del total d’emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Els pneumàtics representen entre un 5% i un 10% del consum de carburant dels vehicles per la seva resistència al rodament. Per tant, la reducció de la resistència al rodament dels pneumàtics permet la reducció de les emissions i de pas l’estalvi als consumidors gràcies a un menor consum de carburant.
En resum la millora i visibilitat de l’etiquetatge en els pneumàtics proporcionarà als consumidors informació fiable, exacta i comparable en el moment d’adquirir-los. Això contribuirà a comptar amb vehicles més nets, silenciosos i a la descarbonització del sector del transport.

Altres finalitats de la normativa

● L’abast del reglament s’estén per primera vegada als pneumàtics de camions i autobusos (pneumàtics C3), ja que antigament les normes només s’aplicaven a pneumàtics de vehicles de turisme i furgonetes.
● Obre la possibilitat que a futur s’incloguin els pneumàtics recautxutats, amb previ assaig de mesurament del seu comportament per la seva heterogeneïtat en mides, bandes de rodaments i carcasses. Així mateix contempla la possibilitat d’incloure en l’etiqueta paràmetres relatius a l’abrasió i al quilometratge.
● El Consell de l’EU també pretén establir de manera obligatòria el registre de tots els pneumàtics del mercat europeu en una base de dades única de productes.

La manca de sòl logístic és una dificultat per a creixement del Ecommerce

No només les vendes presencials i en magatzems físics veuen en la logística un component vital per a l’adequat desenvolupament de l’operació. Les vendes per Internet creixen cada dia a passos de gegant i estan apropant-se a un escenari de “col·lapse” en no comptar amb el suficient sòl logístic per emmagatzemar els productes que ofereix i complir amb les comandes.
El comerç electrònic cada dia dispara les necessitats de contractació d’espais logístics. De fet durant 2018 i només a Madrid, es va superar el rècord en registrar un nivell de contractació de 935.000 metres quadrats (creixement del 2% respecte al 2017).
Senos les dades oficials de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, CNMC, les vendes per internet mouen a prop de 21.800 milions d’euros a Espanya i creixen a un ritme anual del 27,2%.
Els fenòmens de màrqueting massiu com el Black Friday o el Cyber Monday exigeixen cada vegada una millor i àmplia infraestructura logística, la qual permeti emmagatzemar i transportar amb espais de grans dimensions, en condicions òptimes pels productes que cada vegada més demandats pels clients.
Per la seva banda l’Associació de Promotors de Catalunya, APCE i la consultora immobiliària Forcadell afirmen que si el creixement de les compres en línia segueix en pujada, ja no hi haurà prou espai urbà i les comandes col·lapsaran. De fet el fenómeno  que ja s’observa a Barcelona i Madrid, ciutats on la demanda és més elevada i on ja manquen les naus industrials logístiques disponibles.

Solucions d’emmagatzematge i transport

Experts afirmen que l’ús dels macrodades podria ser una solució a la manca de metres logístics. Les dades recopilades com volums comprats, productes més demandats per zona, hores de més demanda, perfil del comprador, renda per càpita, etc. permetrien situar magatzems en determinats barris que s’especialitzarien en productes específics.
Les dades també ajudarien a identificar els productes amb menys rotació i oferir-los en descomptes o arribar a traslladar les naus de fora de la ciutat per donar-li prioritat als productes més venuts. La informació en aquests casos és un tresor per a la presa de decisions logístiques.
El transport també és una altra preocupació. Cada dia les principals ciutats europees estan restringint l’entrada de vehicles contaminants que mobilitzen productes. En aquest sentit es requereix la implementació de flotes de càrrega compostes per vehicles elèctrics o l’ús de drones, entre altres mitjans, quan la legislació així ho permeti.

La manca de metres logístics creix cada dia més

Segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, CNMC, les vendes per Internet creixen anualment un 27,2% i mouen aproximadament 21.800 milions d’euros a Espanya. Aquestes xifres són conseqüència de fenòmens de màrqueting com el Cyber Monday i el Black Friday.8
Tal creixement ha disparat una alta demanda de la infraestructura logística de grans dimensions. No obstant això el tema no és només ampliar cellers, el problema rau en la manca de sòl per fer-ho. Amazon per exemple només a Madrid va contractar en 2018 prop d’un milió de metres quadrats en logística.

Amazon reconsidera el seu projecte del centre logístic a l’Eixample

El gegant Amazon està replantejant i avaluant la utilitat real del futur del centre logístic de l’Eixample de Barcelona, centre dedicat únicament a oferir el servei de lliuraments ultraràpits als clients en un temps màxim de dues hores. Aquest servei és conegut com “Prime Now”.

El centre va obrir les seves portes a l’octubre de 2016 per oferir els seus serveis als clients de la capital catalana i als 26 municipis propers en el que s’emmagatzemen fins a 20.000 referències de productes.

L’enclau logístic ubicat a la seu històrica de l’editorial Gustavo Gili, serà fiscalitzat i monitoritzat diàriament per tal de determinar si és pràctic continuar amb l’arrendament d’aquest espai o si és preferible coordinar les entregues des d’un altre dels centres que operen a Catalunya.

Sota aquesta premisa en l’actualitat no seria possible realitzar la coordinació dels lliuraments de manera immediata, ja que el servei és possible oferir-ho gràcies a una logística especial pròpia de la infraestructura actual.

Revisió dels processos del centre logístic i de la xarxa

Els portaveus d’Amazon a Espanya manifesten que la companyia revisa amb regularitat la seva xarxa logística per tal d’assegurar-se que s’adapti sempre  millor als clients. Reiteren que de moment no tenen cap anunci per fer pel que fa els canvis futurs en el centre logístic de l’Eixample de Barcelona.

No obstant això, altres fonts del sector insisteixen que primer cal completar el monitoratge i la valoració de la capacitat logística del centre, ja que totes les decisions sobre capacitat logística en un territori són matèria d’un anàlisi tranquil, per això preveuen que els resultats l’estudi no siguin immediats.

Conflicte laboral

El replantejament del futur de centre logístic de Eixample es dóna en un moment en què la filial a Espanya es troba enmig d’un conflicte laboral. Amb això els treballadors de San Fernando d’Henares a Madrid han realitzat jornades de vaga reclamant que un cop es renovi el conveni col·lectiu, es respectin les condicions laborals ja pactades.

Per la seva part, la direcció del grup al país vol unificar la gestió laboral de tots els seus centres operatius a Espanya, situació que ha motivat el conflicte laboral actual.

Amazon espera mitigar els efectes de les protestes de la plantilla amb el treball realitzat per empleats temporals. Els lliuraments han continuat amb relativa normalitat.

Els Estibadors proposen canvis en la gestió del ports per millorar la seva productivitat

Motivats pels grans reptes que exigeixen els canvis de la tecnologia digital per al sector i pel creixement en el volum de mercaderies transportades, l’Associació Nacional d’Empreses Estibadores, Anesco, manifesta tot el seu interès en augmentar la competitivitat dels ports amb la millora del model de gestió del Sistema Portuari Espanyol.
Després d’analitzar a Madrid tots els components del marc estratègic del Sistema Portuari Espanyol estructurat per Ports de l’Estat, els estibadors agrupats en Anesco manifesten que és necessària la revisió del model de gestió per fer-lo més productiu i competitiu.
De fet plantegen la iniciativa de crear grups de treball que facilitin una millor interacció i diàleg amb els prestadors dels serveis de port del país.
L’Associació també considera que si les administracions públiques concentren tota la seva atenció en els ports només “per augmentar els seus nivells de recaptació”, aconseguiran com a resultats més perjudicis en comparació als beneficis, ja que en llastrar les exportacions i les importacions es perden valuoses i significatives oportunitats en tràfics de transbord.
La retroalimentació i anàlisi del marc estratègic del Sistema Portuari Espanyol va ser propiciada directament per Ports de l’Estat, entitat que va sol·licitar l’opinió de les diferents autoritats portuàries sobre el document. Un cop rebudes totes les observacions i propostes, entre elles les aportades per Anesco, el Marc Estratègic serà actualitzat per a setembre de 2019.
Des del seu nomenament com a presidenta de l’ens portuari, Ornella Chacón ha propiciat la realització de diverses reunions i trobades per anar consolidant i estructurant aquest nou marc que regirà el desenvolupament del sector.

25Prioritats de l’Associació per als propers mesos

Anesco té com a propòsit a curt termini avançar de manera decidida en la negociació col·lectiva amb els actors del sector, amb la finalitat de buscar i aconseguir acords amb el Govern, les organitzacions sindicals i les forces polítiques.
La principal finalitat és definir amb aquests representants solucions consensuades, tant a nivell del marc normatiu com en la negociació col·lectiva sectorial estatal.
L’Associació d’Empreses Estibadores és una associació empresarial patronal, creada per a la representació, foment, gestió i defensa de les empreses estibadores. Actua com a interlocutor empresarial de les organitzacions sindicals del sector de l’estiba. Exerceix sense ànim de lucre i compta amb la major representativitat en el sistema portuari espanyol.

Actualment Anesco compta amb 34 llicenciataris del servei de manipulació de mercaderies qui al seu torn pertanyen a diversos grups empresarials.