Mitjançant operacions clau en mà, es preveu que en un any i mig el parc logístic català s’incrementi en un 15%.

Segons les darreres dades del mercat logístic català de la Consulta Navesbarcelona, especialistes en lloguer i venda de naus industrials i logístiques a Catalunya, tot i registrar-se una baixa disponibilitat històrica, es preveu que en els propers 18 mesos es lliurin al voltant de 766.000 m² de superfície logística al mercat català.

En un 15_ se incrementará el parque logístico catalán en los próximos meses

El consolidat de dades també especifica que de la superfície actualment en desenvolupament queden disponibles 441.000 m 2 després de deduir la superfície prellogada.

També s’estima que es lliuraran a l’Àrea Metropolitana de Barcelona uns 275.000 m 2 que actualment no estan ocupats.

La companyia consultora també preveu un potencial creixement amb la incorporació de 750.000 m2 més de sòl entre els anys 2023 i 2025, encara que no tots s’acabaran usant com a sòls logístics.

Metres actuals més aportacions futures: resultat final

Navesbarcelona calcula que comptant amb els 80.000 m² disponibles actualment, més una àrea disponible a futur de 441.000 m², juntament amb una superfície addicional per culminació de contractes en magatzems existents, es pot tenir una disponibilitat anual de 300.000 a 350.000 m²/anuals finalitzar 2023.

La companyia consultora preveu a partir de la mitjana de contractació dels darrers cinc anys (525.000 m² anuals), que farà més necessari el desenvolupament d’operacions clau en mà. Això implicarà un desplaçament dels desenvolupaments de sòls logístics a ubicacions més allunyades de Barcelona.

Tot i això, cada dia creix la pressió per a les administracions públiques perquè accelerin la transformació de sòl apte per a aquest ús en zones properes a les grans urbs. Tot en resposta a les necessitats que sol·licita aquest mercat estratègic per a l’economia de la regió i de tot el país.

El mercat logístic català

Segons les últimes dades del mercat logístic català consolidades per Navesbarcelona, la ràtio de disponibilitat global és del 2,36%. En aquest sentit, si apropem el zoom a algunes de les subzones del mercat, l’oferta de magatzems perquè puguin ser ocupats immediatament és pràcticament inexistent.

Aquesta és una inquietud gairebé recurrent al mercat, on s’albergarà la demanda futura si es manté en el mateix volum dels darrers anys.

Un altre factor que ajuda és que la Generalitat aposta per canviar les normes urbanístiques que facilitin la construcció de naus logístiques de diverses plantes com una bona estratègia per solucionar en alguna cosa la manca de sòl logístic.

A la realitat, a Catalunya no es compta amb sòl a prop dels ports de Barcelona i de Tarragona, ni tampoc a prop dels nuclis urbans tal com ho requereixen els operadors de comerç electrònic.

Per això es pensi en la reconstrucció d’edificis existents afegint-hi una segona planta.

Consulta Navesbarcelona és una agència especialista al mercat logístic i industrial, sòls i inversió, que ofereix els serveis d’intermediació, valoració d’actius i consultoria, tant a propietaris com a usuaris.

 

El mercat laboral al sector logístic: factors clau per a la seva evolució

L’evolució del mercat laboral al sector logístic es basa en tres pilars importants: l’increment de l’exigència de formació, l’aparició de nous perfils i el paper dels autònoms al sector.
 Synergie, firma consultora i solucions en recursos humans, conclou que aquest és el panorama del mercat laboral en aquest segment de l’activitat econòmica.
 Els autònoms

 Els autònoms

Són peça fonamental i necessària per a un funcionament adequat de les cadenes de subministrament.
Respecte d’això, la consultora estima que durant l’abril d’aquest any es va observar una tendència a la baixa a les afiliacions en el règim de treballadors autònoms al sector logístic.  Això es pot interpretar com una trucada d’alerta per evitar que s’incrementi la fugida de treballadors per compte propi.

 Exigència en la formació

Aquest factor està associat al canvi que està experimentant el sector i que demana una major exigència en diferents perfils laborals.
En aquest sentit, diferents professionals com els mossos de magatzem i els conductors han vist com ha augmentat la càrrega laboral relacionada amb les tasques que exerceixen als seus llocs de treball.  Però amb el detall que els seus salaris no han evolucionat d’acord amb l’augment de tasques.
Les condicions salarials no han estat ajustades a la gran quantitat de responsabilitats assignades.

 Nous perfils laborals

En la mesura que sorgeixen nous avenços tecnològics acompanyats de la digitalització, la logística s’ha transformat demanant nous perfils laborals al sector.
Per exemple, a causa de l’auge del comerç electrònic es fan de gran importància els perfils d’alta qualificació davant de càrrecs menys tècnics.
El sector també requereix professionals que aportin solucions al sector des del punt de vista de la sostenibilitat.  En aquest context s’hi inclouen temes relacionats amb les plataformes logístiques i amb la reducció d’emissions en les operacions de transport logístic.

 Exigències als nivells de servei

 A més de la demanda en formació i perfils professionals, també s’ha incrementat l’exigència als nivells de servei.
És una tendència en ascens que mentre hi ha més integració de les grans empreses amb els seus operadors logístics, s’exigeixen estàndards més alts i estrictes en els nivells de servei a la cadena de subministrament.
Aquest és el cas de les previsions de mercat on el Big Data jugarà un paper protagonista, així com el disseny de cadenes logístiques, l’adaptació de producte a mercats de destinació, entre altres aspectes.

 L’última milla per a lliuraments més ràpids

 L’objectiu és buscar la satisfacció més gran del client mitjançant lliuraments més ràpids de comandes i tot s’encamina a poder optimitzar lliuraments d’última milla a les grans ciutats.
 Sobre això es proposen diferents solucions com els vehicles elèctrics o el lliurament amb drones.
 Qualsevol que sigui la forma de lliurament s’apunta que hi hagi servei de lliurament les 24 hores del dia.
 Una altra solució són els camions autònoms que encara que encara falten anys per veure flotes d’aquest tipus de camions rodant per les carreteres, ja hi ha empreses que hi compten.

Ignasi Sayol: “La logística té sous més alts respecte a altres indústries”

El Saló Internacional de la Logística, SIL 2022, va tornar a la presencialitat després de dos anys d’absència per la pandèmia.  Es van tornar a retrobar la tecnologia, la Intel·ligència Artificial, la Robòtica, l’automatització amb destacats membres del sector.

Ignasi Sayol La logística tiene sueldos más altos respecto a otras industrias

I dins el marc d’aquest escenari, la logística catalana va treure pit.
 I és perquè ha estat dels sectors que millor ha funcionat en els moments més difícils per la pandèmia, mantenint activa l’economia malgrat la paràlisi.
 L’expert Ignasi Sayol, president PIMEC Logística – ClusterLogistic de Catalunya, va iniciar la primera jornada del SIL amb la presentació dels estudis “Contribució de la logística a l’economia i productivitat i competitivitat de la logística”.
 Allà va destacar el protagonisme que ha mantingut la logística a l’economia catalana aquests últims anys.  En mostra i segons els càlculs del Clúster, el sector va registrar operacions per més de 28.000 milions d’euros que representen l’11% del PIB.

 En logística els sous són més alts: Sayol

 Ignasi Sayol en el marc de la presentació de l’informe del Clúster va exaltar el valor del sector, la importància i el pes del PIB i l’alta remuneració que rep el personal de logística respecte al conjunt de l’economia en general.
 Va compartir dues xifres representatives del valor del sector al mercat laboral:
 D’una banda, va destacar que el valor afegit que genera cada lloc de treball del sector de la logística és d’uns 62.000 euros anuals, una xifra inferior a la de l’economia global que és de 66.969 euros.
 D’altra banda, ha indicat que la despesa anual del personal assalariat logístic és de 42.719 euros, un volum superior a la mitjana de l’economia que és de 39.167 euros.
 Sobre això Sayol ha conclòs que “aquest comportament en augment amb els anys, és un reflex que la logística ofereix sous més alts respecte al conjunt de l’economia”.

 Projeccions per al 2022 malgrat la situació mundial

 Segons Sayol i malgrat tot el que està succeint al món, les previsions del sector per a aquest 2022 són molt positives.  El president de ClusterLogistic afirma que “Malgrat successos impactants com el tancament de ports de la Xina o la guerra d’Ucraïna, el sector està fent les coses bé i està disposat a continuar invertint i desenvolupar productes”.
 Una mostra d’això són les dades publicades al XII Baròmetre del Cercle Logístic del SIL.
 Allà s’estima que el 32% dels directors de logística i supply chain i les seves empreses invertiran entre un i cinc milions d’euros en els propers cinc anys per adaptar-se a l’economia 4.0.
 El Baròmetre també indica que un 5,6% invertiran entre 5 i 10 milions.  Un altre 5,6% entre 10 i 50 milions.  Per part seva, un 2,4% realitzaran inversions superiors als 50 milions d’euros.  I el 54,3% dels directors, més de la meitat dels enquestats, afirmen que les empreses invertiran menys d’un milió d’euros en aquest propòsit.

 

Lliuraments de d’ultima milla: quin és el seu futur?

Les entregues d’última milla són la rematada de tota la cadena logística.  De fet, als lliuraments d’e-commerce, per exemple, representen fins a un 50% del cost logístic.
 Sota aquest escenari d’evolució logística, es fa indubtable que calen canvis i renovació urbanística a les ciutats.
El futuro de las entregas de última milla
 En aquest disseny de ciutat ha de predominar la possibilitat de lliuraments ràpids on el client ho sol·liciti;  ja sigui amb vehicles elèctrics, a taquilles intel·ligents oa la botiga de la cantonada.  Tot degudament coordinat i àgil per satisfer els compradors.
 Els lliuraments de darrera milla posen a prova la qualitat del servei complet, de tota la cadena logística prèvia.  Un error en aquest darrer esglaó pot acabar amb els encerts anteriors de front al client, ja que el lliurament és lúnic contacte directe que té amb el procés de compra.

 Lliuraments personalitzats, a cost competitiu i sense empremta ambiental: Ignasi Sayol

 Per al president de ClusterLogistic i de Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, PIMEC, Ignasi Sayol, també CEO d’Inprous, “cal un canvi de paradigma, on les empreses han d’anticipar-se a les demandes del mercat”.
 En aquest sentit cal apuntar a lliuraments de major quantitat de productes, de forma personalitzada, a cost competitiu i amb una petjada ambiental més petita.
 L’expert insisteix en la importància de l’efecte de reindustrialització que s’ha d’aconseguir mitjançant la regionalització de les cadenes de subministrament per tal de produir molt més a prop del consumidor.
 Sayol afirma que al sector “ens hem adonat que no tot es pot fabricar a la Xina i per això és necessari desenvolupar cadenes que suportin les crisis futures.  En aquest context, estem passant del just-in-time al just-in-case, cosa que implica comptar amb estocs i proveïdors propers”.
 La tendència és cap a la gestió distribuïda, on els detallistes puguin recórrer a diversos punts de distribució per a un mateix producte.
 Poden ser des de micromagatzems ubicats dins de la ciutat oa la seva àrea metropolitana fins a altres modalitats com la recollida a la botiga, la gestió compartida de rutes per reduir les “millas buides”, per tal de millorar la competitivitat minorista davant d’un gegant  com Amazon.

 Retail i comerç electrònic

 L’aliança de botigues i plataformes en línia és part de la solució a la logística d’última milla, afirma Ignasi Sayol.  L’aliança permetria un comerç de proximitat urbà que pot ser una xarxa de conveniència per recollir i lliurar productes d’e-commerce.
 Afegeix que “per més automatització que hi hagi al sector, el model no és escalable”.  L’assumpte és que l’increment del comerç electrònic demana una xarxa d’intercanvi eficient en botigues per tal de no col·lapsar el trànsit i buscar el compliment dels objectius sostenibles.
 Sayol insisteix que a aquest marc de gestió i organització cal afegir un marc mental, on s’integrin les empreses, la gestió de dades i rutes amb la capacitat humana tècnica i legal.  Tot per tal de consensuar lleis i ordenances urbanístiques aliades de la flexibilitat.

Barcelona serà la seu mundial del World Ocean Council per impulsar l’economia blava

A l’octubre d’aquest any Barcelona serà la seu mundial del World Ocean Council, WOC, gràcies a l’aliança empresarial WOC, l’Autoritat Portuària de Barcelona i l’Ajuntament de la ciutat.

Barcelona será sede mundial del World Ocean Council para impulsar la economía azul

Durant l’esdeveniment es duran a terme activitats i diverses cimeres dirigides a impulsar l’economia blava, on es reuniran inversors i innovadors per col·laborar amb la salut dels oceans.

Per celebrar aquesta nova associació, el Consell Mundial dels Oceans durà a terme dos esdeveniments oceànics de gran impacte al sector.

Es tracta de la principal reunió empresarial del món relacionada amb el desenvolupament sostenible dels oceans: el Sustainable Ocean Summit, SOS i de la primera edició de la Global Blue Finance Summit, BlueFIN.

Tots dos esdeveniments es faran al World Trade Center Barcelona, joia arquitectònica al passeig marítim de la ciutat així: 17 i 18 d’octubre el SOS i el 19 el Blue FIN.

A partir d’ara, la Ciutat Comtal serà el port base per a l’organització d’aquestes trobades, tot i que els dos cims se seguiran celebrant a altres ports del món i cada dos o tres anys tornaran a la capital catalana.

L?elecció de Barcelona com a seu reafirma la ciutat com a capital de l’economia blava amb projecció mediterrània i com a seu mundial d?inversió, innovació i de negocis.

Per part seva, Paul Holthus, conseller delegat del WOC, ha afirmat estar emocionats de fer part de la visió d’una vibrant i global ciutat portuària com ho és Barcelona.

És el millor escenari perquè els inversors, innovadors i la indústria es reuneixin per treballar en conjunt per la salut dels oceans i per la responsabilitat oceànica corporativa.

● Temàtica del SOS 2022 (17-18 d’octubre): Oceà-Clima-Biodiversitat: sinergies i solucions per a la sostenibilitat dels oceans
● Temàtica BlueFIN 22 (19 d’octubre): Ocean Investing for Ocean Impact

Barcelona cerca crear un districte dedicat a l’economia blava

L’economia blava és aquella que reconeixen els mars i els oceans com a motors de l’economia i tot un potencial per al creixement i la innovació.

Per això, Barcelona busca fer sinèrgies per crear un districte dedicat a l’economia blava.

Fins i tot, l’Autoritat Portuària de Barcelona al seu IV Pla Estratègic 2021-2025 contempla l’economia blava com un dels pilars de la seva operació, amb la qual cosa veu a l’arribada del WOC una gran oportunitat a l’entorn portuari.

El pla és molt innovador en aquest aspecte. De fet, marca objectius ambiciosos pel que fa a la sostenibilitat social i ambiental.

El Port convida tota la comunitat portuària conformada per més de 500 empreses, a aprofitar aquesta associació per impulsar iniciatives que desenvolupin aquesta economia.

Durant el SOS 2022 i el BlueFIN 22, també es duran a terme espais per a networking i una vetllada al Museu Marítim de Barcelona al costat de la rèplica de mida real del vaixell Royal Galley del segle XVI.

Informació addicional a: info@oceancouncil.org

Els tenders una eina clau davant la crisi de subministraments i l’alça dels preus

Davant la crisi de subministraments i l’increment generalitzat dels preus, els “tenders” van haver de reinventar-se.

Els canvis recents en les circumstàncies econòmiques i de la cadena de subministrament han ocasionat dubtes sobre la figura dels tenders o concursos per contractar proveïdors de transport o de serveis logístics per part de les empreses carregadores.

Los _tenders_ una herramienta clave ante la crisis de suministros y el alza de los precios

Actualment s’està qüestionant la seva existència i com han estat concebuts de manera tradicional focalitzats en els preus segons ho han denunciat moltes vegades els transportistes.

Per això i des de temps recents, s’està buscant reinventar aquesta figura per centrar-se en el servei i no pas en el factor preu.

Les diferents postures sobre els “tenders

Cada actor de la cadena logística i del transport, opina sobre com veuen els tenders.

Per exemple, les empreses carregadores manifesten que són una eina indispensable per comparar i saber si s’està pagant per sota, per sobre o en línia al mercat.

Tot per tal d’adequar tot el que cal contractar a nivell de servei que es necessita i per tenir visibilitat del cost breakdown (estructura desglossada de costos) del proveïdor.

També consideren aquesta figura com una bona opció quan es busca un servei específic amb determinades condicions

Nuria Lacacila, ACE

Segons Nuria Lacaci. La secretària general de l’Associació de Carregadors d’Espanya, ACE, “com més gran sigui la incertesa al voltant de les variables que influeixen en la logística i el transport, és quan més sentit té una tendència, ja que el preu no és el principal criteri”.

Sota aquest escenari, els carregadors confien en aquesta eina, ja que en eliminar-se les mitjanes i petites empreses, així com els autònoms, només podran treballar si és a través d’un gran carregador, cosa que és un problema per a la competitivitat, per al servei i per al desenvolupament del sector.

Jordi Espín, Transprime

Per la seva banda, per a Jordi Espín, secretari general de Transprime Spanish Shippers’ Council, els tenders són un termòmetre plural del mercat. Són necessaris per establir un marc de col·laboració per desenvolupar les operacions d’acord amb els costos oferts.

Assegura que els tenders tal com es coneixien fins al 2019, ja no són vàlids. Indica que els tenders subhasta desapareixeran, sobretot en entorns amb manca d’oferta i serveis logístics.

David Ausina, 7Experts

Així mateix, David Ausina (7Experts) manifesta que el context actual és un bon escenari per obrir diàlegs entre carregador i transportista, després de fixar-se les noves regles per part del Govern.

Actualment tots juguem sota les mateixes regles la qual cosa dóna més seguretat en negociar. Afirma que el Supply Chain Operations Manager apunta ara que els tenders o concursos compten amb un millor marc d’estandardització en comparació del que existia fins ara.

I en aquest sentit, prossegueix David Ausina, ia fi de combatre la incertesa generada per la pujada generalitzada dels preus, destaca el paper que exerceix la democratització de la tecnologia per a carregadors i proveïdors i la seva aplicació a les dinàmiques dels tenders.

Automatització i innovació, essencials per a la logística del futur

La robotització, la ciència de dades juntament amb altres tecnologies associades, han evolucionat la logística fins a assolir abasts inimaginables.
La logística és més que caixes, immenses superfícies, càrrega i altres. És tot un món dinàmic on cada detall compta per satisfer el client.

Automatización e innovación, esenciales para la logística del futuro

Darrere d’una compra d’un producte en línia des de la llar, l’enginyeria i la ciència de dades fan possible que el comprador el tingui a la porta en menys de dues hores. Fins i tot, us permet fer-vos seguiment a través d’una pàgina web o d’una aplicació, on podeu consultar si la comanda va ser rebuda, que el paquet s’està preparant, que va en trànsit, en repartiment i que va ser lliurat.

La logística ha esdevingut amb el temps eix central de qualsevol empresa.

I tot gràcies al fet que es va aconseguir incorporar a tota la cadena de subministrament, de principi a fi, la intel·ligència artificial, la innovació, la digitalització, la robotització i l’automatització.

“La logística comença just abans que el client demani el producte”

Així ho va manifestar el president de ClusterLogistic, Ignasi Sayol, referint-se que la innovació i l’automatització són vitals per a la logística actual i del futur.

De fet, afirma que es requereixen cada vegada més professionals formats per predir tendències i que estiguin en la capacitat de saber el que caldrà.

Sayol indica que les empreses per poder complir els seus desafiaments demanen del mercat personal idoni i preparat. De fet, destaca la tasca que avança PIMEC (Petita i Mitjana Empresa de Catalunya), a estructurar un “Primer grau universitari de logística i ciència de dades”, amb seus a Vitòria, Barcelona i Mèxic.

Per això ratifica que la integració adequada és el personal i la tecnologia. I ha de ser així per cercar solucions adequades per reduir l’impacte ambiental que genera la logística i reduir l’impacte de la petjada de carboni.

Un exemple que es pot destacar d’aquesta integració és el desenvolupament de Smart Eco Reefer, desenvolupat per l’empresa Inprous. És una tecnologia que cerca contribuir al maneig sostenible de la logística millorant l’etapa del transport.

El “Smart Eco Reefer” permet el lliurament de productes congelats sense que es requereixi un endoll o gasoil.

Ignasi Sayol, també CEO d’Inprous, explica que és un contenidor de “refrigeració passiva que permet una expedició de fins a 32 dies d’energia renovable (com una pila carregada) capaç de mantenir el producte en condicions excel·lents”.

I la venda en línia?

La pandèmia va afavorir l’increment de la venda en línia, cosa que de fet hauria pres més de cinc anys. Sobre això Luis Jiménez, director de Desenvolupament de Negoci de l’operador logístic GXO Iberia, afirma que la globalització també va ajudar aquesta evolució, cosa que a nivell de logística ha implicat més exigències i més exposició al risc.

Però al final de tota la cadena, el més important és que el producte desitjat arribi al comprador en les millors condicions i en el temps estimat. Per aconseguir-ho la tecnologia compleix un paper destacat.

Empresa sud-coreana va triar Catalunya per obrir la seva primera fàbrica de components de bateries a Europa

El fabricant sud-coreà de components de bateries Iljin va triar Catalunya com el hub europeu per invertir més de 600 milions d’euros a la seva primera fàbrica a Europa.

Empresa surcoreana eligió a Catalunya para abrir su primera fábrica de componentes de baterías en Europa

L’empresa Ilkin és especialista en la fabricació de làmines de coure per a la producció de bateries de vehicles elèctrics i productes electrònics.

La factoria, que tindrà al voltant de 30.000 metres quadrats, estarà ubicada a Mont-roig del Camp (Baix Camp, Tarragona) i s’espera que entri en operació el 2024.

En aquesta superfície funcionarà la fàbrica, el magatzem i un edifici tècnic.

A mitjans de maig del 2022, Roger Torrent, conseller d’Empresa i Treball es va reunir a Seül amb els directius de la companyia sud-coreana i van anunciar l’acord.

Torrent va indicar que “aquesta és la major inversió industrial tipus “greenfield” feta a Catalunya en els darrers 20 anys”. També estima que la seva obertura crearà a la zona al voltant de 500 llocs de treball.

El terme fa referència a les inversions de companyies sense presència prèvia al país ia la prioritat que té el govern de reindustrialitzar el país en clau verda.

El projecte l’ha gestionat l’Agència per a la competitivitat de l’empresa, ACCIÓ, del departament d’Empresa i Treball.

L?Agència es va encarregar d?identificar l?interès d?Iljin a aconseguir expandir-se per Europa i juntament amb l?ajuntament de Mont-roig van aconseguir materialitzar el projecte a Catalunya.

La ubicació geogràfica va ser estratègica per prendre la decisió

La ubicació de Mont-roig del Camp i el clima que fa a la zona, van ser factors que definitivament van influir en la presa de la decisió perquè la fàbrica s’instal·lés a Catalunya.

Per part seva i sobre això, el conseller delegat de la companyia Jeon-Sik Yang, ha explicat que “la temperatura a Mont-roig és adequada per avançar la producció de l’elecfoil, material clau en la fabricació dels dispositius electrònics”.

L’elecfoil és una ganiveta de coure més fina que un cabell humà. Està patentat per la mateixa multinacional i és un element primordial en la producció de bateries de liti.

Addicional a aquest factor, la situació estratègica i geogràfica de Catalunya van acabar contribuint a la presa de la decisió. Està ben comunicada amb Europa i el nord d’Àfrica.

A més compta amb excel·lents connexions marítimes, ferroviàries i aèries que permetran l’adequat proveïment dels clients de la companyia sud-coreana a Europa.

Aquesta es convertirà en la tercera fàbrica que obre la companyia des que va ser fundada el 1968 i se sumarà a les plantes de Corea del Sud i Malàisia.

Actualment, Iljin Materials compta amb 1.100 treballadors a nivell internacional. Entre els seus clients més destacats hi ha empreses de renom com LG Energy Solution, Samsung SDI, Volkswagen o Northvolt.

S’espera que l’obertura a Catalunya sigui de valor afegit a les empreses locals i que a futur porti noves inversions estrangeres vinculades al sector.

La Generalitat, per part seva, ha indicat que “es preveu que aquesta gran inversió tingui un fort efecte multiplicador per als proveïdors locals, tal com va passar a Malàisia”.

 

 

 

Barcelona abrió servicio de ferrocarril para transportar coches a Austria

Hödlmayr International, companyia austríaca especialitzada en el transport de vehicles, ha habilitat des de l’abril la connexió per ferrocarril entre Barcelona i Schwertberg (Àustria). La intenció d’aquest nou servei és poder transportar, inicialment un cop per setmana, vehicles de Renault produïts a Valladolid i Palència.

L’objectiu de la companyia és llançar serveis ferroviaris directament des de les fàbriques a Espanya de l’àrea del Corredor Mediterrani, i augmentar-ne la freqüència a tres o quatre trens a la setmana.

Actualment els cotxes es consoliden a Setram, a la terminal d’amplada internacional al port de Barcelona ubicada al moll Príncep d’Espanya. Allí es realitza la manipulació i càrrega de vagons

Per la seva banda, la també austríaca Rail Cargo Group és l’empresa encarregada de traccionar aquest servei ferroviari, que al territori espanyol és executat per Captrain.

Els trens i les rutes a Europa

Hödlmayr afirma que la capacitat dels trens és entre les 242 i les 286 unitats, segons la combinació de models.

Segons les previsions de la companyia, el servei ferroviari estima poder transportar fins a Àustria al voltant de 10.000 unitats.

El seu desembarcament a Barcelona és només la primera fase d’un sòlid pla a llarg termini, que busca expandir-se a altres parts del territori espanyol.

De fet, Hödlmayr vol engegar un tren multiclient amb el qual es podran connectar les fàbriques d’automòbils de l’àrea d’influència del Corredor Mediterrani, amb plantes ubicades al centre i est d’Europa.

A més de ser present a Espanya, la companyia també subministra vehicles per tren a altres països com Alemanya, Eslovènia, Hongria, Àustria, Eslovàquia, Romania, Bèlgica i Itàlia.

Són diversos els projectes que Hödlmayr està desenvolupant, tots orientats a reforçar la cartera multimodal.

De fet, la companyia ofereix la interconnexió de camions, trens i vaixells per optimitzar les rutes de transport. Així com el servei end to end dels vehicles, des de la recepció a fàbrica o al port d’entrada, fins al lliurament al propietari de la flota o al minorista.

Liudmyla Tarasenko, directora general de Hödlmayr Rail Logistics, destaca el gran protagonisme que el transport ferroviari ha obtingut. Afirma que les solucions que treballen per als clients són resposta a les exigències del mercat ia les normes reglamentàries.

També afirma que gràcies a la combinació adequada d’associacions i xarxes sòlides, així com a la infraestructura fiable i una bona feina en equip, Hödlmayr International està en plena capacitat d’oferir als seus clients solucions multimodals rendibles i respectuoses amb el medi ambient.

Sobre el Grup Hödlmayr

El grup compta amb sucursals en 16 països a través de les quals opera una de les xarxes logístiques europees més grans, pel que fa al segment de vehicles acabats.

És una empresa familiar administrada pels seus propietaris els qui han invertit en els seus propis actius (flotes de camions, centres logístics, entre d’altres).

També opera trens de bloc entre les plantes, els recintes i els ports. La xarxa logística és molt completa, ja que està integrada amb empreses col·laboradores com a franquiciadors i subcontractistes.

El Port desenvolupa programari per optimitzar les operacions

L’Autoritat Portuària de Barcelona està desenvolupant una nova plataforma digital, que busca modernitzar la gestió de les seves operacions maritimoportuàries de la seva torre de control. L’objectiu és posar en marxa un programari nou per optimitzar els temps i l’operació del recinte portuari.

La plataforma digital es podrà visualitzar mitjançant un navegador web. Permetrà agrupar processos i compartir informació en temps real entre els diferents actors portuaris, ajudant a reduir temps i optimitzar la presa de decisions portuàries.

El fet de poder intercanviar dades amb facilitat i en temps real millorarà la seguretat de l’operació, contribuirà a reduir emissions i ajudarà a disminuir els temps d’espera.

El departament d’Operacions Marítimes del Port, va confirmar que l’actual sistema de gestió d’informació, PMIS, és a la fase final del seu cicle operatiu, ja que el seu creixement funcional i suport tècnic és molt limitat.

El nou aplicatiu permetrà que el port optimitzi la captura i la gestió de dades mitjançant la integració amb tecnologia d’avançada com el 5G, la Intel·ligència Artificial, l’Internet de les coses o el machine learning.

Aquestes tecnologies permetran un adequat i oportú intercanvi de dades entre vaixell-portportport o vaixell-vaixell, cosa que portarà una millora significativa en reducció de consum de combustible i emissions contaminants a l’atmosfera.

Aquesta mena de desenvolupaments digitals són l’obertura a una nova indústria de serveis digitals marítims, que poden incloure:

● Serveis meteorològics.
● Optimització de rutes.
● Optimització d’estimacions temporals d’arribada i eixida de port.
● Sincronització d’escales al port.
● Definició de rutes de navegació hivernal.
● Planificació de recursos.

Els motius per renovar el software

Enrique Cortada, cap de la Torre de Control del port de Barcelona, va manifestar que el desenvolupament d’aquesta iniciativa correspon al fet que “s’estan produint canvis profunds i significatius en el model de gestió del transport marítim a nivell mundial”.

En aquest sentit, va argumentar, que:

 “El Port ha d’adaptar-se als nous temps amb una plataforma digital de gestió capaç de capturar, processar i compartir de manera estandarditzada les dades operatives pròpies a tots els actors participants de la comunitat portuària”.

La plataforma permetrà que el port incrementi la flexibilitat, visibilitat i servei per als clients, fet que es traduirà en un avantatge competitiu per a ells.

En definitiva, aconseguir a través d’aquesta eina la integració de dades entre els diferents actors de la comunitat utilitzant tecnologies emergents permetrà optimitzar els fluxos d’informació i la presa de decisions correcta per part de l’autoritat portuària.

La implementació d’aquesta infraestructura digital no serà senzilla. Doncs contempla un llarg procés de licitació, anàlisi, desenvolupament i posada en marxa.

L’acord marc de desenvolupament i implementació del nou programari es va subscriure el mes de febrer passat. El principal objectiu del projecte en desenvolupament és modernitzar l’operació del trànsit marítim per optimitzar els temps de gestió.

Finalment, l’Autoritat Portuària aposta amb els recursos i el treball en equip a aconseguir una gestió més eficient, a partir de l’ús de tecnologies disruptives.