El sector B2B serà el 25% del comerç digital espanyol per al 2026, segons estudi

/by

Segons un estudi recent d’Euromonitor (consultora en estudis de mercat) i Alibaba (consorci privat dedicat al comerç electrònic a Internet), les comandes on-line al sector B2B per al 2026 podrien representar un 25,3% del total del comerç electrònic  espanyol.  Aquesta xifra és el resultat d‟un mercat global que s‟està movent en el context de l‟omnicanalitat il‟increment de les transaccions virtuals.

L’estudi fa èmfasi que aquesta tendència ja ve des del 2020, quan alguns sectors com els d’aliments i begudes i el tèxtil van registrar un 32% de comandes en línia del total de l’operació del negoci.
L’estudi va revelar, a més, que en gran part aquesta evolució és perquè la pandèmia va accelerar el comerç electrònic B2B, i va fer que les Pimes comencessin a buscar proveïdors i compradors on-line i fora dels seus mercats locals.

 L’èxit de l’omnicanalitat

L’estudi també afirma que l’omnicanalitat es va imposar al comerç electrònic.
De fet, un 83% dels directius del sector B2B enquestats per a la investigació van afirmar que l’omnicanalitat ofereix diferents alternatives més reeixides en comparació dels mètodes tradicionals, per poder generar negocis i assegurar nous clients potencials.
Cal recordar que el B2B (Business to Business) o negoci a negoci, és un model de negoci on una companyia lliura a una altra els seus serveis, a fi de millorar les vendes dels productes i béns que ofereix.  I que aquesta és una transacció comercial entre empreses a través del comerç electrònic.  Finalment, es concentra en el proveïdor de béns o en part de la cadena de comercialització, amb la qual cosa es garanteix l’efectivitat d’un negoci.
Seguint aquesta línia, el 80% dels enquestats va assenyalar que aproximar-se a clients fent servir múltiples canals, sobretot el digital, és tant o més efectiu en comparació dels mètodes tradicionals de venda.
A més, segons l’estudi, a Espanya el 86% dels enquestats van opinar a favor de l?onmicanalitat.
Sota aquesta perspectiva, per al 2022 s’espera un augment interanual d’un 2,1% en relació amb les exportacions del comerç electrònic espanyol, sobretot en segments com ara articles de pell, tèxtils, productes químics i alimentació.
Tot indica que hi haurà un creixement notable els propers anys gràcies a l’augment de les transaccions per compres i vendes on-line, així com per l’impuls de les exportacions.

L’ecommerce híbrid: una altra fórmula del 2022

Una altra de les tendències, però aquesta vegada dirigides directament al client (B2C), Business to Consumer o negoci a consumidor, és el comerç híbrid.  Aquest és un concepte que les marques i els fabricants desenvoluparan més en el que queda del 2022.
És una nova figura comercial on el client busca preferiblement adquirir els productes a través de mitjans digitals: pagar-los o apartar-los on-line per després recollir-los en un pick up center o centre de recollida proper a casa o feina.
 Aquesta tendència és preferida per empreses i consumidors directes, ja que permet estalvis en logística i distribució de productes.

 

 

 

Pla per garantir l’operació de les cadenes de subministrament: proposta de la Comissió Europea

/by

Un pla estratègic i de gran abast proposa la Comissió Europea per garantir el funcionament de les cadenes de subministrament de béns i serveis del continent, en situacions de crisi.  Això, de cara al que podria presentar-se al món, crisis de les quals cada cop s’és més conscient arran dels successos recents associats a la pandèmia, a la guerra a Ucraïna, als efectes del canvi climàtic, entre d’altres.  De fet, la Comissió convida a crear reserves estratègiques de certs productes.

El pla també va sorgir motivat pel fet que les institucions europees van comprovar en crisis recents que tant ciutadans com empreses han patit grans impactes arran de les restriccions de les cadenes de subministrament.

A més, les restriccions a l’exportació dins de la Unió Europea juntament amb les limitacions als desplaçaments, han afectat la lliure circulació de persones, béns i serveis, generant alts costos econòmics i retards per respondre oportunament a la crisi.
Com a resultat d’aquesta reflexió, la Comissió Europea va donar a conèixer aquesta setmana el nou instrument d’emergència del mercat únic concebut per tal de preservar la lliure circulació de béns, serveis i persones, acció que resulta primordial en cas d’emergències futures.

En què consisteix el pla

El pla anomenat “Instrument d’Emergència del Mercat Únic”, és un complement de les mesures legislatives per a gestió de crisis preses com el Mecanisme de Protecció Civil de la Unió i de les normatives per sectors relacionades amb el maneig de les cadenes de subministrament.
Aquest pla i les accions sectorials busquen definir i prendre mesures específiques per identificar les amenaces per al mercat i, alhora, gestionar i respondre a les crisis.  Les mesures apunten, entre altres objectius, a garantir el subministrament de serveis de salut i la seguretat alimentària de la població.
En particular, allò que també es pretén amb el pla, és crear una estructura de gestió de crisi per al mercat únic, on s’especifiquin els nivells de risc i sigui possible coordinar una resposta adequada davant de la crisi.
El pas següent és que les propostes elaborades per la Comissió Europea, siguin debatudes al Parlament Europeu i al Consell de la Unió Europea.  En aquest ordre d’idees i de ser adoptades, entrarien en vigor al cap de vint dies d’haver estat publicades al Diari Oficial de la Unió Europea.

Brussel·les: líder en l’impuls del pla

 Per la seva banda, Brussel·les és un dels principals líders de la proposta adreçada a crear aquest mecanisme que garanteixi el subministrament de béns essencials en situacions de crisi.
 La meta és aconseguir que l’Instrument d’Emergències del Mercat Únic eviti l’escassetat de productes bàsics tal com va passar durant la pandèmia.  Amb això, es deixaria de dependre d‟accions improvisades mitjançant solucions estructurals.
 La proposta cerca crear un mecanisme dividit en tres fases:
 1 Contingència: basat en la cooperació entre països en temps normals.
 2 Vigilància: en cas d’alguna “amenaça” per a la cadena de subministraments.
 3 Emergència: només per a situacions de crisi.

 

 

 

Las exportaciones catalanas crecieron más del 17% en el primer semestre de 2022

/by

En el primer semestre del 2022, las exportaciones catalanas registraron un crecimiento del 17,2% con transacciones por un valor de 46.500 millones de euros. Según los reportes, esta es una cifra récord semestral que, de hecho, es la más alta registrada en la historia, para el comportamiento del mercado en la primera mitad del año.

Los cálculos fueron hechos por la Agencia para la competitividad de la empresa del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, ACCIÓ, basada en los datos de ICEX-Estacom.

A nivel sectorial, la Agencia destaca el crecimiento en términos interanuales de las exportaciones en los sectores de:

  • Productos químicos con +30%
  • Alimentación y bebidas con +14,4%
  • Bienes de equipo con 8,9%

De esta manera, en el periodo enero-junio de 2022 las ventas que las empresas catalanas han realizado al exterior, lideraron las exportaciones de toda España con el 24,4% del total nacional.

Específicamente y analizando sólo el mes de junio, las ventas de las empresas de Cataluña alcanzaron en el extranjero la cifra de 8.400 millones de euros, lo que representa un 18,4% más en comparación con junio de 2021. De hecho, también se constituye en la cifra más elevada de toda la serie histórica en un mes de junio.

Asimismo, las importaciones crecieron un 28,2%, alcanzando los 55.396 millones de euros.

Con respecto a la zonas en las que más se reportaron dichas ventas durante el primer semestre, se destacaron las provincias de:

  • Lleida con +23,6%
  • Barcelona con +17,3%
  • Tarragona con +16,5%
  • Girona +15%

 Los sectores opinan

Por su parte, la Asociación de empresas industriales, Amec, sostiene que lo facturado en el exterior aumentó debido al encarecimiento de los precios.

De otro lado, el conseller de Empresa y Trabajo, Roger Torrent, defendió que los datos consolidados dejan claro que a pesar de la complejidad de la situación de la economía internacional, las empresas catalanas son competitivas y están bien posicionadas a nivel mundial.

La inflación, la pandemia, la guerra, entre otros factores, han afectado al mundo entero. Aún así, Cataluña consolida su competitividad.

Con respecto a las exportaciones españolas

Las principales contribuciones positivas del país a las exportaciones de enero a julio de 2022, vinieron de parte del sector de productos energéticos, los productos químicos, semimanufacturas no químicas, así como de alimentación, bebidas y tabaco.

En términos generales, el porcentaje total de importaciones españolas aumentó ligeramente durante el primer semestre de 2022 o se mantuvo estable en todos los sectores.

Las exportaciones de España hacia la UE, fueron del 62,2% del total con un crecimiento de 25 puntos porcentuales en los siete primeros meses del año.

Con respecto a  las ventas a terceros durante este período, subieron el 22,7% con incrementos de las exportaciones a América Latina en un 32,9%; Norteamérica en 29,4%; Oriente Medio en 22,0%; África 21,5% y Asia, sin contar a Oriente Medio con 5,8%.

Y con relación a las importaciones durante el mes de julio de 2022, estas ascendieron a un total de 38.602,7 millones de euros, con lo que en términos interanuales demostraron un crecimiento del 37,1%.

 

 

 

 

S’incrementen en més d’un 12% els accidents laborals al sector de la logística i transport

/by

Aquesta xifra representa un 12,84% més que fa un any i 2.261 casos han estat in itinere (accident ocorregut al treballador mentre es desplaça des del seu domicili fins a la feina i viceversa).

Aquest tipus de successos van representar un 6,75% més en comparació als set primers mesos del 2021. En aquests accidents, 75 treballadors han perdut la vida fent activitats del sector, cosa que representa un 5,63% més que l’any anterior.

Accidents laborals segons l’activitat logística

Transport terrestre

Va acumular per a aquest període un total de 13.932 accidents de treball, un 8,65% més respecte a l’any passat en el mateix període analitzat.

Transport marítim

Va sumar un total de 323 successos, cosa que representa un 44,84% anual més en comparació a l’any passat.

Transport aeri

Va registrar un total de 627 accidents, és a dir un 93,52% més que els set primers mesos de l’any 2021.

Emmagatzematge i activitats annexes al transport

Va arribar als 5.372 accidents durant el mateix període equivalents a un 18,35% anual més que l’any passat.

Activitats postals i de correu

Mostren un total de 3.762 accidents, és a dir, un 8,6% més que fa un any.

Maneig de maquinària mòbil

En aquest sector es van agrupar els accidents laborals ocorreguts a operaris de maquinària mòbil, igual que els ocorreguts a zones de càrrega i magatzems. Sobre això es van reportar un total de 27.237 accidents de treball ocorreguts a conductors i operadors de maquinària mòbil, cosa que representa un 10,5% més en comparació del 2021.

De tots els accidents registrats en aquesta activitat, 25.608 es van presentar durant la jornada laboral i 1.590 in itinere. En aquesta categoria es van reportar 92 accidents mortals.

Àrees d’emmagatzematge

Els accidents reportats en àrees d’emmagatzematge, així com en tasques de càrrega i descàrrega durant el mateix període, van ser de 27.551, és a dir, un 4,75% anual més. D’aquests, 27 van implicar decessos (tres menys que l’any passat).

Dades generals a Espanya

En aquest ordre d’idees, en el desenvolupament de l’activitat econòmica espanyola s’han registrat 362.993 accidents de treball entre el gener i el juliol del 2022, cosa que indica un increment d’un 14,42% més en comparació de l’any passat.

D’aquests accidents, 319.502 es van presentar durant el desenvolupament de les jornades laborals (un 15,8% anual més) i 43.491 van passar in itinere, mentre els treballadors es desplaçaven cap als centres de treball o tornaven d’aquests llocs a casa seva (augment anual d’un 5,16%).

Els costos d’última milla, un dels reptes més grans que estan enfrontant les empreses del sector logístic

/by

L’última part del procés de lliurament de mercaderies al client final, el que es coneix com a última milla, és un dels reptes més grans que afronta la logística als països europeus més desenvolupats.

I és un veritable desafiament, ja que el nombre d’usuaris al comerç electrònic a Europa es va incrementar de manera vertiginosa, exigint lliuraments ràpids i efectius. De fet, el 2021 va superar els 500 milions d’usuaris, amb una taxa de penetració d’aproximadament el 60% de la població.

En aquest sentit, cal esmentar que els costos de darrera milla representen entre el 13% i el 75% de tot el procés logístic.

Quin és l’impacte de la darrera milla sobre la logística, el client i el medi ambient?

Aquesta darrera part del procés de lliurament de mercaderies o de paqueteria al client final, té un gran impacte en el sector logístic, així com en els clients i les zones de lliurament.

Per exemple, aquests lliuraments impacten en:

1. La congestió al trànsit urbà

En termes reals, es pot dir que un 20% del trànsit d’una urbs pertany al transport de mercaderies. I constitueix un veritable problema sobretot a les grans ciutats capitals com Barcelona i Madrid.

En el cas de Madrid, per exemple, la mitjana de temps que un conductor passa detingut per culpa del trànsit pot ser de dos dies a l’any.

En aquest sentit, disminuir el trànsit de les ciutats és una mesura fonamental. Però mentre les administracions locals prenen les respectives mesures (habilitar zones de vianants o millorar la xarxa pública de transport), les empreses logístiques han de buscar solucions per mitigar i fer front a aquesta situació.

2. La sostenibilitat mediambiental

Aquest és un altre factor de gran impacte, ja que aproximadament el 25% de les emissions de gasos contaminants procedeixen del transport de mercaderies.

Actualment, la qualitat de l’aire pot afectar en un 80% la salut de la població urbana.

3. Els costos associats

El transport de mercaderies per entrega al client pot afectar l’eficiència logística pels costos que té associats.

Fins i tot poden arribar a reduir la rendibilitat de moltes empreses del sector logístic. Per això, cal desenvolupar un sistema eficaç que pugui atendre a satisfacció la demanda creixent de transport de lliurament de mercaderies, per així minimitzar-ne els costos.

4. Creixement del comerç electrònic

L´increment del comerç electrònic està en auge, i ara molt més després de la pandèmia. Aquest sector ha experimentat uns creixements anuals per sobre del 20% al país.

Això ha implicat una competència sense treva entre les empreses per oferir preus atractius al client, juntament amb un nivell de servei excepcional.

El fet ara és que més del 86% dels enviaments es realitzen a domicili amb promeses de termini de lliurament de 24 hores.

L’Institut de Logística de Barcelona solucionarà les necessitats formatives d’empreses del sector logístic

/by

L’Institut de Logística de Barcelona, ILB, és el nou centre educatiu que va començar a funcionar a inicis de setembre del 2022 a les instal·lacions del World Trade Center del port de Barcelona.

Va néixer amb l’objectiu de respondre a les necessitats de les empreses quant a la formació de personal idoni per atendre les activitats logístiques del sector i poder satisfer-ne la demanda.

El Institut de Logística de Barcelona solucionará las necesidades formativas de empresas del sector logístico

El primer curs acadèmic de l’ILB ja va iniciar, per tal de consolidar-se com a epicentre de la formació logística al territori.

Damià Calvet, president del port de Barcelona, va presidir l’acte d’inauguració, en companyia d?altes personalitats del sector. Entre aquestes, José Antonio Vázquez director de l’ILB; Gemma Verdés directora d’ensenyaments postobligatoris i de règim especial del Consorci d’Educació de Barcelona.

Compromís amb l’aprenentatge

El president del port va assenyalar que l’inici del curs de l’Institut de Logística de Barcelona és una realitat molt important per al port de Barcelona, ja que és la infraestructura logística més important de tota la regió.

Per això, estan decidits a participar en la formació de recurs humà idoni on el mateix port serà l’espai d’aprenentatge.

El port de Barcelona està catalogat com un ecosistema logístic de gran importància. I això és perquè actualment acull més de 500 empreses i uns 37.000 treballadors.

De fet, aquestes companyies que formen part del port han manifestat el seu interès i la seva inquietud per fer part d’aquesta formació professional.

Segons Calvet, “l’Institut de Logística de Barcelona té un espai privilegiat en poder iniciar els cursos de formació dins del port de Barcelona. Aquesta ubicació és de gran rellevància, ja que és l’espai on succeeixen les coses, es viu l’operació i on hi ha la logística”.

A més, per al director de l?Institut de Logística de Barcelona, José Antonio Vázquez, el fet que l?Institut estigui ubicat al port de Barcelona afavoreix la proximitat dels estudiants a les empreses del sector. “Això representa un gran nombre d’oportunitats que els estudiants valoren per complet”.

Factors i habilitats que es requereixen al sector logístic

La formació de professionals altament capacitats per exercir-se al sector és una necessitat urgent per a les empreses.

No obstant això, a més dels coneixements necessaris, també hi ha tres factors fonamentals que cal tenir en compte:

  • El maneig d’idiomes diferents del castellà
  • La innovació centrada en la digitalització i la seva integració a la logística
  • La sostenibilitat de l’operació

És per això que l’ILB incorporarà per a aquest curs un programa d’aprofundiment en llengües estrangeres, juntament amb les escoles oficials d’idiomes de Barcelona.

Pel que fa a la formació acadèmica, el director de l’Institut va destacar que les empreses del sector tenen alta demanda de personal amb formació com a tècnic superior en comerç internacional.

També pels tècnics de transport i logística i tècnics en administració i finances. Aquesta anàlisi ha permès a l’ILB crear els programes de formació d’acord amb les necessitats puntuals del sector i la seva realitat.

 

 

 

 

Impacte de la digitalització de la logística: el 17,4% de les empreses ha reduït les plantilles, revela estudi

/by

La digitalització i la seva incorporació als processos logístics han ocasionat una reducció de les plantilles de les empreses. De fet, el 17,4% de les companyies han substituït personal per processos automatitzats.

Dels càrrecs que més han estat reemplaçats són els dedicats al cobrament, personal de magatzem, operacions i activitats relacionades amb la distribució de comandes.

De fet, la mitjana del sector logístic pel que fa al procés d’adquisició i ús de tecnologies és molt superior si es compara amb altres sectors de l’economia.

Aquestes dades han estat revelades per l’informe d’IMANcorp Foundation i la Universitat Autònoma de Barcelona.

A l’informe es destaca que un 17,4% de les empreses efectivament han reduït les seves plantilles de personal com a efecte de la digitalització. Tot i això, destaca que un 8,7%, ha augmentat el personal per la mateixa raó.

Es fa servir la tecnologia, però no com s’esperava

El més curiós és que aquests canvis ja s’han anat registrant a la logística malgrat l’escassa penetració de les tecnologies de la indústria 4.0.

De fet, durant el darrer any només un 30% de les pimes han integrat als seus processos el Big Data. Tot just un 21,5% utilitza serveis al núvol i només un 26,7% utilitza Internet de les Coses.

Altres tecnologies molt específiques com el picking amb veu o el blockchain, no estan tan desenvolupades com es podria suposar.

Qualificació del personal

El coneixement de la digitalització, la tecnologia a la logística i la interacció amb dispositius digitals ha de ser una de les prioritats en la formació del personal del sector. Fins i tot des dels perfils més bàsics de la formació.

Per això, l’aprenentatge en l’ús d’eines digitals pot ser un bon incentiu per als joves que s’inclinen per l’aprenentatge en logística.

Un altre cas és el dels transportistes. I tot és degut a la incògnita permanent sobre com afectarà la conducció autònoma aquests treballadors.

Per exemple, als llocs relacionats amb la gestió del transport, les tasques complexes exigeixen al personal una alta formació i domini avançat en l’ús de dades per a la gestió. En aquests casos, la gestió documental és una de les competències necessàries que cal desenvolupar.

Si s’analitza l’oferta universitària, hi ha multitud de màsters i graus relacionats amb la logística que fins i tot assoleixen la formació al nivell “management”.

Però alguns d’aquests programes són molt dispersos i ofereixen especialitzacions en àmbits concrets. A això també se suma que no hi ha programes disponibles a universitats públiques.

Com detecten les empreses les necessitats digitals?

Segons l’informe de la IMANcorp Foundation i la UAB, el 27,3% de les empreses no compten amb cap mecanisme per detectar les necessitats de competències i coneixements digitals a la seva pròpia plantilla.

Només molt poques fan el Diagnòstic de Necessitats de Formació (Mapa Gap digital o entrevista anual professional).

La formació contínua del personal la centren ja sigui en la introducció de nou maquinari/programari o en l’operació de maquinària.

 

 

L’afiliació en sector logística i transport es va frenar l’agost del 2022

/by

L’afiliació de treballadors del sector logístic a la Seguretat Social va registrar l’agost d’aquest any una frenada acompanyada de la pèrdua de ritme a l’activitat.

Ja és el tercer mes consecutiu que observa aquest estancament.

La afiliación en sector logística y transporte se frenó en agosto de 2022

Per part seva, experts ja havien vaticinat aquest succés. Les expectatives poc optimistes es van confirmar amb relació a la baixa afiliació al sector de la logística i el transport després de l’estiu del 2022.

Les xifres indiquen que a l’agost d’aquest any només van quedar a la Seguretat Social un total de 1.064.392 afiliats del sector. Aquesta xifra indica estancament producte de la inflació.

Dades generals

● Règim general afiliats al juliol: 787.501 treballadors.
● Autònoms a l’agost: perden el 0,23% dels afiliats amb un total de 209.414.
● Règim del mar acumula 67.477 afiliats, és a dir, un 0,45% menys que al juliol.

Els experts opinen

Per la seva banda, Diego Barceló, investigador d’Adecco Group Institute, va indicar que “el sector de l’emmagatzematge i el transport ha patit desacceleració i poc creixement de l’ocupació. Cosa per la qual cosa està travessant tota l’economia nacional”.

Així mateix, el president de l’Organització Empresarial de Logística i Transport, UNO, Francisco Aranda, afirma que aquestes xifres confirmen la frenada de l’afiliació logística i que ja es va entrar en un moment complicat.

La tendència del manteniment del nombre d’afiliats i el descens d’autònoms ratifica la tendència a la desacceleració, tot en línia amb els resultats econòmics. Per això, es fa urgent la reducció de costos, assegura Aranda.

Per a Valentín Bote, director de Randstad Research, les dades donen alguna llum d’optimisme. Afirma que “si bé no són xifres elevades, posen de manifest la fortalesa del sector en un moment de desacceleració com el que estem vivint”.

En general, l’estancament de l’afiliació en transport i logística és l’alentiment en el creixement de l’activitat a tots els subsectors. Fins i tot representa el descens en les ràtios de treballadors registrats a la Seguretat Social en alguns.

Un exemple és el cas del transport marítim, que acumula un total de 1.387 treballadors afiliats (això suposa un descens del 5,16% respecte al mes de juliol).

De manera lleu, també va caure l’afiliació en el cas de l’emmagatzematge en 0,12% (232.203 treballadors afiliats a l’agost).

També a les activitats postals i de correus amb el 0,66% (95.942 afiliats).

Es van registrar febles pujades del transport terrestre (+0,45% i 626.840 treballadors).

I el transport aeri (+1,23% i 38.286 treballadors) són la nota positiva del balanç mensual.

Si s’analitzen les xifres en termes interanuals, l’afiliació el mes d’agost del 2022 va implicar un ascens del 4,9% respecte a la registrada durant el mateix període del 2021.

Per part seva, el règim general deixa un 6,9% d’increment d’afiliats en comparació del mateix mes de l’any passat.

Mentres que el règim d’autònoms va perdre l’1,19% i el del mar va pujar un 1,98%, segons dades emeses pel ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

El port de Barcelona va reportar un creixement a doble dígit l’agost del 2022

/by

Durant els vuit primers mesos de l’any, el port de Barcelona va reportar un creixement del 9,9% al trànsit total de mercaderies, que equival a una quantitat per sobre dels 48 milions de tones en comparació al mateix període del 2021.

I és un bon balanç de recuperació de l’activitat després de la pandèmia. Fins i tot aquestes dades superen les registrades el 2019 amb un increment del 5% en la càrrega total en comparació d’aquest any en el mateix període.

Pel que fa als contenidors, també hi va haver un increment de l’1,5% per sobre de les xifres del 2021. Va passar a 2,45 milions de teus en comparació dels 2,41 milions registrats fins a l’agost de l’any passat. Pel que fa al 2019 hi va haver un augment del 7,5%.

Granels líquids: impulsen el creixement del trànsit

El recinte portuari català manifesta que els granels líquids impulsen notablement el creixement del trànsit portuari.

Per aquest concepte es va reportar un total de 10,4 milions de tones durant l’any, cosa que representa un 35% més en comparació a l’any passat.

Tot gràcies al creixement del gas natural, la gasolina i els biocombustibles i els augments a l’acumulat interanual que van registrar el 61,1%, el 143,4% i el 46,8%, respectivament.

Tot i això, els granels sòlids no fan competència als líquids, ja que no van aconseguir arribar o superar les mateixes xifres de l’any passat. De fet, mostren una contracció del 3,3% amb un volum proper a les 3 milions de tones de trànsit.

Les mercaderies que més han baixat han estat el ciment, el clínquer, la fava de soja i la sal comuna. En el cas del clínquer i el ciment han registrat reculades superiors al 20%.

Pel que fa a les unitats de transport intermodal (utis), van demostrar un increment fins a l’agost del 2022 del 10,3% fins a l’agost gràcies a les línies de cabotatge amb les Illes Balears.

Factors que van determinar el creixement

L’Autoritat Portuària de Barcelona considera que aquestes dades de creixement favorables són perquè el mercat ha anat millorant i s’està donant una recuperació després de la pandèmia.

Això demostra la gran capacitat del port i la seva alta resiliència per fer front a situacions d’incertesa global com la viscuda.

El Port també va destacar el paper fonamental que han tingut les exportacions a Corea del Sud i al Japó, països les últimes missions empresarials dels quals s’han concentrat a l’enclavament català.

Justament, les comunicacions fluides amb la Xina (principal soci comercial del port), determinen gran part del volum de trànsit del recinte quant a contenidors.

Con respecto al turismo

Este sector es de los más representativos cuando se trata de certificar el crecimiento positivo de las cifras de pasaje en el puerto de Barcelona, en particular durante el verano.

El segmento de pasaje en línea regular registró 1,18 millones de pasajeros en lo corrido del 2022 que superó la cifra de 2019 que fue de 1,12 millones.

Los cruceristas no alcanzaron los 1,33 millones de pasajeros, cifra por debajo de lo que usualmente se registraba en pre pandemia.

 

Ocupació en logística i transport es va mantenir estable al juliol

/by

Segons dades consolidades pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, durant el mes de juliol del 2022 a Espanya, el nombre de treballadors en transport i logística afiliats a la seguretat social van registrar xifres similars als mesos anteriors.

Si bé el nombre es manté, la tendència a l’alça s’observa una mica compromesa si es compara amb mesos passats.

I segons els analistes del mercat de treball, això és degut a l’augment de preus que afecta de manera directa el creixement de l’ocupació del sector.

Empleo en logística y transporte se mantuvo estable en julio

Les xifres

El mes de juliol del 2022 va deixar el sector logístic amb 1,06 milions de persones afiliades a la seguretat social.  De fet, va registrar la mateixa xifra del juny i va ser una mica superior a la que es va assolir el maig d’aquest any.

Pel que fa a la comparació interanual, es van registrar quantitats similars en sumar el règim general, el règim d’autònoms i el règim del mar.
Tot i el panorama que s’observa al món, els segments d’activitat en transport i logística van deixar variacions positives.

A tots hi va haver aquest comportament, excepte les activitats postals i de correus on es va perdre un 2,76% d’afiliacions al sistema de seguretat social respecte al juny d’aquest mateix any.

Al transport marítim va augmentar el percentatge amb un 12,4% més intermensual.

Per part seva, el transport aeri i l’emmagatzematge continuen a l’alça per sobre de l’1% de creixement.

Pel que fa al transport terrestre i per canonada, va assolir els 624.061 treballadors afiliats, xifra similar a la del juny del 2022.

El comportament del mercat laboral en logística

En general i segons l’investigador Diego Barceló d’Adecco Group Institute, l’ocupació del sector del transport i l’emmagatzematge ha mantingut un comportament estable ja per quatre mesos consecutius.

Per part seva, el president de l’Organització Empresarial de Logística i Transport, UNO, Francisco Aranda, indica que el comportament del mercat laboral durant el mes de juliol de 2022 va confirmar l’alentiment de la creació d’ocupació.  Fins i tot en sectors de gran activitat i expansió com el logístic.

Segons Aranda, aquest comportament és degut a la inflació ia l’increment dels costos energètics que ha d’enfrontar l’activitat empresarial.  Sota aquest context, l’ocupació és la que pateix la conseqüència immediata i, per això, es requereixen estímuls contundents per impulsar l’economia.

D’altra banda, els ERTE, Expedients de Regulació d’Ocupació Temporal, comencen a ser residuals a gairebé tots els segments d’activitat.  Per exemple, al juliol es van realitzar 2.671 expedients temporals, davant dels 18.905 de juliol del 2021 (85,8% menys en la comparació interanual).

En total, 233 persones es van acollir a un ERTE de força major i 2.438 ho van fer per causes econòmiques, tècniques, operatives o de producció, ETOP (Suspensió temporal del contracte o reducció de jornada).  Aquesta modalitat d’ERTE va tornar a funcionar en finalitzar la pròrroga dels expedients temporals per Covid.

En total i per gèneres, uns mil (el 37,5%) corresponen a homes acollits als ERTE i 1.669 a dones (62,5%).