Quines seran les properes tendències portuàries després de la recuperació post-Covid

/by

Almenys durant el primer trimestre del al 2021 la pandèmia seguirà ocasionant forts efectes sobre el sector portuari segons la regió i el tipus de trànsit.

Segons les xifres de la Conferència de Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament la tendència és que el comerç marítim creixerà el 2021 un 4,8%, després de caure un 4,1% durant l’any passat.

Però ressalten que la recuperació no serà lineal, ja que la pandèmia ha accelerat canvis tecnològics i estratègics importants, juntament amb la implementació de noves pràctiques.

Les noves tendències portuàries post–Covid

Per a alguns tràfics i segons la regió, l’evolució pot ser més lenta, segons ho manifesta el hub digital PierNext, dissenyat pel port de Barcelona. Després de l’experiència viscuda durant l’any passat, els ports s’han enfrontat el nou any amb millores de la comunicació entre els qui participen en l’operació.

Altres ports han implementat plans d’emergències i alguns han desenvolupat estructures amb subcomitès. També s’ha impulsat el diàleg amb agents de el sector i amb autoritats governamentals.

Alguns ports també s’han unit amb agents de la cadena de subministrament, en la recuperació dels tràfics d’importació, així com en la recuperació de les exportacions asiàtiques principalment.

A diferència de la crisi de 2008, el Covid-19 continuarà impactant el sector com a mínim durant els primers tres mesos de 2021 i per més temps per alguns altres. Una mostra d’això és que durant la contingència actual les navilieres han ajustat la seva oferta. Això seguirà generant tensions en l’oferta i la demanda, ja que no s’estimen increments de capacitat ni recuperació de serveis cancel·lats a curt termini.

De la mateixa manera s’ha afavorit l’increment de les tarifes de noli, ja que les navilieres es van centrar en la seva rendibilitat i no en la seva quota de mercat. Es preveu que aquesta estratègia continuï durant 2021.

No obstant això els productes de baix cost unitari no estan responent bé a aquest increment de preus. Fins i tot en alguns casos s’han evidenciat acumulacions en origen. Aquesta situació sumada a la reducció de l’oferta i l’increment de preus, ha ocasionat dificultats per obtenir equips i contenidors buits en determinades zones.

Encara enmig d’aquest panorama s’espera que la recuperació de les exportacions xineses.

Pel que fa a la digitalització i la sostenibilitat

Un altre dels objectius és aconseguir la reducció d’emissions a l’atmosfera i adoptar polítiques relacionades amb el canvi climàtic per tal que els vaixells siguin més sostenibles.

Per a això la digitalització compleix un paper protagonista amb el que es busca compartir dades de forma col·laborativa i consolidar tecnologies en el núvol. D’aquesta manera és possible la gestió d’operacions en remot així com utilitzar Intel·ligència Artificial per millorar l’anàlisi de dades i les prediccions.

Aquestes tendències arribaran acompanyades per la implementació de l’automatització, factor fonamental per incrementar la productivitat i competitivitat de les terminals. Durant el transcórrer de l’any es podrà comprovar si totes aquestes tendències van arribar per quedar-se o no.

Els centres logístics tindran una transformació en els propers anys amb l’automatització

/by

Es preveu que per als pròxims anys l’automatització complirà un paper fonamental com a part dels centres logístics, el que permetrà l’increment d’ingressos generats per metre quadrat.

Segons la companyia nord-americana Prologis, líder mundial en solucions logístiques immobiliàries, el procés d’automatització portarà enormes beneficis econòmics a aquells clients que ho incorporin en els seus centres logístics. Així ho conclou en el seu recent informe sobre “Inmologística i automatització”.

L’estudi fa èmfasi en els beneficis que aporta el procés d’automatització permetent per exemple, que els clients puguin signar contractes de lloguer per temps més llargs augmentant els ingressos per metre quadrat. Aquest benefici és molt evident en aquelles zones amb una baixa taxa de disponibilitat de superfícies logístiques.

Els impactes de l’automatització en el sector

Prologis es va donar a la tasca de crear un model orientat a avaluar l’impacte de l’automatització sobre la demanda, prenent com a referència un escenari base. El model parteix d’una petita acceleració de la tendència d’implementació tecnològica enmig d’un escenari de distribució on es duplica el ritme de creixement de l’automatització.

Un exemple concret és el cas de les grans empreses d’energia que es caracteritzen per estar a favor dels processos d’automatització. Gràcies a això han aconseguit signar arrendaments que de mitjana poden ser fins a un 50% més llargs en comparació amb els signats per un llogater logístic estàndard.

El cas de el comerç electrònic

En el marc de la pandèmia on el comerç electrònic ha demostrat un creixement exponencial, per incrementar els ingressos és vital la incorporació de la tecnologia en la inmologística. Tot comença amb l’acurada elecció de la ubicació d’un centre que compleixi amb les característiques adequades i l’equipament tecnològic necessari. Aquest factor s’ha convertit en un avantatge competitiu per a les modernes cadenes de subministrament.

El que ve

Prologis estima que ja s’observen certes tendències estructurals en el mercat per als propers anys. Aquest assumpte és un veritable repte ja que no és fàcil ubicar instal·lacions que es trobin a prop als consumidors finals.

Per al cas d’àrees logístiques dedicades a el comerç electrònic, es preveu que poden arribar a doblar el volum en un període de cinc anys per satisfer l’alta demanda i les expectatives dels clients.

Elements diferencials que determinaran la demanda d’espai logístic a curt i mitjà termini:

  • L’e-commerce que per al cas dels Estats Units, passarà de ser el 15% de les vendes retail (com es va registrar durant 2019), a l’25% per a l’any 2024.
  • El pas d’una logística “just-in-time” a una “just-in-case” que implica generar un inventari entre un 5% i un 10% més gran que permeti cobrir a temps la demanda. Això exigirà unes majors necessitats d’espai.
  • L’esperat creixement econòmic després de superada la crisi.
  • La modernització de la cadena de subministrament, particularment de les cadenes de distribució europees.
  • La demanda associada a la pandèmia que requereix instal·lacions amb tecnologia i adequacions suficients per emmagatzemar dispositius mèdics, distribuir les vacunes i complir amb el distanciament social.

Barcelona es passa al transport urbà alimentat amb hidrogen

/by

Amb la compra de 8 busos impulsats amb pila alimentada per hidrogen i l’obertura d’una planta de repostatge a la zona Franca per abastiment de combustible, Barcelona va donar les primeres passes per popularitzar aquest tipus de transport.

Són realment escassos els vehicles impulsats per pila alimentada per hidrogen, però la idea és obrir la porta per a un ús més freqüent. Per a això, la capital catalana també comptarà amb una “hidrogenera”, una estació de servei encarregada de subministrar l’hidrogen als vehicles que usin aquest combustible. Serà la primera d’Espanya oberta per a ús públic.

Els 8 autobusos s’integraran al servei a finals de 2021. S’estima que el seu consum diari d’hidrogen sigui d’uns 160 kg. La meta és completar en pocs anys una flota de 80 autobusos urbans amb aquest sistema com a part de el pla de modernització d’autobusos urbans.

Aquest tipus de vehicles són una excel·lent solució per contrarestar els efectes de la contaminació a la ciutat, ja que l’únic que deixen com a residu a l’atmosfera és vapor d’aigua. És un bon model de transport urbà net que no porta conseqüències negatives a la salut de la població.

La hidrogenera

La planta ocuparà 5.000 metres quadrats i serà ubicada a la Zona Franca de Barcelona. Iberdrola serà l’encarregada de la seva construcció així com de la seva gestió per 10 anys amb pròrrogues de cinc fins a un total de 40 anys. Per ara el principal usuari de la planta serà l’empresa Transports Metropolitans de Barcelona, TMB.

Fora dels autobusos amb pila de combustible alimentada per hidrogen de TMB, també podran ingressar per a proveïment altres vehicles de flotes d’empreses de la zona Franca i usuaris particulars.

La construcció de l’estació sorgeix com a solució a que actualment hi ha poca infraestructura per carregar piles, la qual cosa porta limitacions per a l’ús d’aquest tipus de vehicles. Per a finals de l’2019 Europa registrava 187 estacions de càrrega d’hidrogen de les quals Alemanya té 87 i França 26. Les altres estan ubicades a la resta de països.

El repostatge d’un cotxe d’hidrogen

Pot trigar de tres a cinc minuts, temps molt similar que es gasta omplir un cotxe amb combustible tradicional. Pel que fa a el preu, l’hidrogen a l’ésser un gas està subjecte al preu de mercat i pot variar. En la mesura que la tecnologia per obtenir-lo s’optimitzi i millori, el preu s’anirà reduint més.

Inicialment recórrer 100 quilòmetres amb un cotxe de pila de combustible d’hidrogen costava al voltant de 13 euros. A principis de 2020 va arribar a costar uns 6,6 euros.

Els governs europeus treballaran per potenciar l’ús d’aquest tipus de vehicles en els seus països amb vista a desenvolupar una primera fase per 2030 i una segona per al 2050. Espanya se suma a aquesta iniciativa buscant el JavaScript entre 100 i 150 punts de recàrrega d’hidrogen en el país.

A Europa es busca construir una xarxa completa que permeti la circulació de cotxes d’hidrogen per tot el continent.

Barcelona assaja el lliurament de paquets amb “microhubs” d’última milla

/by

Per tal d’intervenir la política de mobilitat urbana per reduir el soroll, el trànsit i la contaminació de la ciutat, l’Ajuntament de Barcelona impulsa l’obertura de punts de distribució i lliurament de mercaderies a través de bicicletes d’última milla.

L’objectiu és fer sostenible l’última milla evitant que camions o furgonetes entrin a la ciutat a lliurar paquets que millor poden ser lliurats per vehicles petits i nets. Per això l’Ajuntament dóna suport l’ús de “microhubs” de distribució que reparteixen mercaderies ja sigui amb vehicles nets o mitjançant bicicletes (incloent-hi les d’iniciatives privades).

Algunes de les proves realitzades a través de la companyia “Van a Pedal” han llançat resultats molt prometedors. Una d’elles va indicar que un tricicle va aconseguir fer 62 parades en un mateix dia i lliurar 100 paquets. Això no té comparació ni rival.

Menys contaminació i major rapidesa en lliuraments

El primer “microhub” impulsat per l’Ajuntament es troba situat en un local municipal a l’estació de França. Compta amb 14 empleats a contracte fix i altres ajuts. “Van a pedal” reparteix a Ciutat Vella per FedEx, DHL, Europastry, Greever i Koiki.

Per a les dues primeres empreses reparteix documents, compres on line o comandes que arriben per avió. En el cas d’Europastry reparteixen pa congelat amb una bici de càrrega i bagul refrigerat als supermercats. Greever és una start up i Koiki és una empresa social de missatgeria que dóna feina a col·lectius de difícil inserció.

Per part el gerent sènior d’operacions a Barcelona de FedEx, Sergio Millán, afirma que la distribució amb bicicletes elèctriques i furgonetes de gas, és realment una forma eficient i sostenible de lliurament. Molt més per a zones de difícil accés a la ciutat o amb restriccions d’horari.

Afegeix que la gestió de l’última milla “serà essencial”, ja que per una banda s’han incrementat les compres en línia que exigeixen curts temps de lliurament i d’altra banda, es preveu l’ampliació de les restriccions a la mobilitat de vehicles menys ecològics .

“Microhubs” vs. furgonetes

Cada furgoneta que arriba a el punt habilitat per l’Ajuntament, passa la càrrega que porta a tres o quatre bicicletes de càrrega o a un vehicle mobilitzat amb gas. Tot segons el tipus de mercaderia i les quantitats. Gràcies a aquesta estratègia la distribució d’última milla es redueix la circulació per la ciutat de grans i pesats vehicles contaminants que amb prou feines omplen un 30% o 40% de la seva capacitat de càrrega.

Els “microhubs” són molt útils i efectius quan es tracta de repartir paqueteria petita. Per exemple caixes de la mida de sabates, sobres, llibres, etc. No seria lògic repartir un sobre amb un camió de 3.500 quilos circulant per tota la ciutat.

Segons les dades de la distribució de mercaderies de l’Àrea Metropolitana, per 2018 el 20% de la mobilitat era generada per repartiment i els vehicles professionals van representar el 40% de les emissions contaminants.

Actualment el comerç electrònic ha estimulat el creixement d’aquesta modalitat de lliurament de mercaderia.

 

 

Augmenten les inversions en les terminals portuàries de Barcelona per avançar en les transformacions energètiques

/by

Descarbonitzar l’operació de les terminals del Port de Barcelona és l’objectiu plantejat per l’autoritat portuària per avançar en la transformació energètica. Gràcies a aquesta fita es van incrementar en uns 900.000 euros les bonificacions en l’últim exercici per estimular la transformació.

Gràcies a l’impuls de les bonificacions ambientals, el 2020 va llançar resultats molt positius. De fet les 14 terminals del Port de Barcelona beneficiades amb el pla de bonificacions mediambientals, van aconseguir invertir durant l’any passat al voltant de 1,7 milions d’euros en projectes de descarbonització.

L’aposta del Port català és reduir emissions de gasos efecte hivernacle a l’atmosfera, buscar la generació a partir d’energies renovables i iniciar el procés de transformació energètica.

Les bonificacions mediambientals

Les bonificacions representen entre el 15% i 20% de la taxa d’activitat de cada terminal i són molt representatives a nivell qualitatiu. Per exemple, s’estima que el 50% de les 14 terminals invertiran durant 2021 recursos amb vista a aprofitar les seves cobertes per a generació d’electricitat fotovoltaica.

Comparativament, durant 2019 les bonificacions van arribar als 886.000 euros i les inversions dutes a terme per les terminals van arribar en aquest any els 1,6 milions d’euros.

El Port també aplica aquestes bonificacions a armadors que afavoreixen la millora dels vaixells pel que fa a eficiència mitjançant l’ús de bateries elèctriques i gas natural (GNL). En aquests casos la quantia de bonificacions ha estat de mitjana de 2,3 milions d’euros. Amb això es busca atraure el Port vaixells menys contaminants per millorar la qualitat de l’aire de tot l’entorn.

Cal destacar que l’enclavament català va ser el primer a aplicar aquestes bonificacions a vaixells que van començar a usar gas natural liquat. Actualment és l’únic de l’Estat que aplica bonificacions a creuers buscant reduir les emissions d’òxids de nitrogen (NOx).

Inversions ambientals per reduir emissions

Aquesta és l’aposta del Port de Barcelona. Al respecte la presidenta de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Mercè Conesa, ha ressaltat que el Port dóna suport i promou les inversions ambientals de les terminals per reduir les emissions a l’atmosfera. Per això s’han pres mesures d’estalvi i eficiència energètica, així com producció d’energia a través de les renovables (plaques fotovoltaiques) i estratègies com la promoció de l’electrificació de la mobilitat.

Afegeix que les empreses van de la mà del Port per iniciar el procés de transició energètica buscant que al 2050 es compleixi el repte de ser un Port neutre en emissions.

En termes generals el que es busca és millorar la sostenibilitat i la qualitat mediambiental de les operacions portuàries. De fet per donar suport a tota la gestió, el Port també es donarà suport en el seu nou portal web de Servei d’Atenció al Client (SAC). El lloc permet a l’usuari un accés més ràpid a la informació de l’enclavament, així com efectuar reclamacions i consultes i inscriure per rebre comunicats.

El servei SAC oferirà un contacte més interactiu amb el client amb un accés més ràpid a les aplicacions del Port.

Barcelona busca passar a un 80% de mobilitat sostenible

/by

Per al 2024 el Pla de mobilitat urbana de Barcelona cerca aconseguir un 80% de trànsit sostenible a la ciutat. Aquestes polítiques de mobilitat de el futur contemplen més de 60 fronts d’acció i unes 300 mesures a prendre.

El nou pla té com a prioritat el disseny de polítiques que permetin construir una Barcelona més segura, equitativa, saludable i sostenible. Sota aquest context l’objectiu és aconseguir que per al 2024, el 81,52% de la mobilitat a la ciutat es faci a peu, amb bicicleta o en transport públic.

Per fer realitat el pla, l’Ajuntament destinarà uns 7.000 milions d’euros en conjunt amb les administracions relacionades amb la mobilitat a la ciutat.

Les mesures més importants

Les més de 300 mesures que es pretenen implementar busquen el compliment de quatre reptes fonamentals. Dins d’ells està millorar la qualitat de l’aire i combatre la crisi climàtica; tenir cura de la seguretat i la salut de les persones; garantir el dret al desplaçament i recuperar l’activitat comercial i econòmica. Aquí hi ha algunes de les mesures més destacades:

Càrrega i descàrrega de mercaderies

El pla buscarà estudiar la regulació de el temps d’estacionament en àrees de Distribució Urbana de Mercaderies, DUM. Tot serà segons el tipus d’activitat que s’hagi de fer ja sigui de carregui o descarregui, incentivant el treball nocturn amb vehicles silenciosos i amb la implementació de mesures fiscals i / o tarifàries que redueixin l’impacte ambiental d’aquestes zones.

Implementació de noves tecnologies

Contempla la incorporació de sistemes automàtics de control d’indisciplina viària; la posada en marxa de la “videodenúncia” en els busos per identificar aquells que incompleixin les seves parades o cometin infraccions. També es pretén ampliar l’ús dels serveis de vehicles compartits a l’àrea metropolitana.

Impuls a l’ús de la bicicleta

Es busca l’increment d’un 40% de la xarxa de carrils per a bicicletes, juntament amb un pla estratègic per garantir la seva aparcament segur. També es contempla incentivar l’ús de les bicis elèctriques.

Velocitat per a vehicles privats

El pla busca instituir la “velocitat 30” per a la ciutat amb excepció de les vies de connectivitat i centrar l’atenció en les zones de risc d’accidents i aquelles de major concentració. També es donarà prioritat a l’ús de cotxes menys sorollosos i sostenibles. Fins i tot es busca que un 80% de la flota municipal es trobi conformada per vehicles elèctrics.

Mesures per a vianants

S’incrementaran més de 32 quilòmetres de carrers exclusives per a ús de vianants, escales mecàniques i ascensors que milloren els accessos o redueixin la mobilitat rodada al voltant de zones escolars.

Transport públic

L’objectiu és millorar la xarxa de busos construint 68 quilòmetres de nous carrils. Igualment es reordenaran les línies supramunicipals i s’ampliaran les línies de busos amb zero emissions.

L’aprovació de el pla

El procés per a l’aprovació de el nou Pla de mobilitat urbana 2024 per a Barcelona es presenta durant el desembre 2020 per a un beneplàcit inicial. De succeir així entrarà a un període de debats per després procedir a l’aprovació definitiva en el Ple de Consell Municipal.

Mercabarna redueix accidents amb tecnologia 5G

/by

“5G Anti Collision” a Mercabarna (Barcelona), és el projecte pilot que va ser presentat a inicis de desembre de 2020, el mateix busca utilitzar la tecnologia 5G per reduir xocs i accidents. El sistema té la capacitat d’advertir possibles col·lisions mitjançant l’ús de sensors en els vehicles que controlen la seva localització en temps real i emeten alertes auditives que permeten evitar accidents i salvar vides.

La prova de el projecte ha estat rebuda amb molt beneplàcit per part dels que realitzen les seves activitats al polígon alimentari de Barcelona. Per aquesta àrea diàriament i durant les 24 hores, transiten uns 14.000 mitjans de transport entre furgonetes, cotxes, camions, patinets, bicicletes i carretons.

A causa de l’alt volum de trànsit aquesta nova tecnologia busca reduir els accidents mitjançant l’aplicació de l’5G.

La innovació incorpora l’ús d’aquesta tecnologia als vehicles de tal manera que els seus moviments es registren en temps real.

En cas de risc de xoc, el dispositiu emet un so a manera d’advertència perquè el conductor pugui evitar l’accident.

La major avantatge de la tecnologia 5G és la seva capacitat d’eliminar la latència o el petit retard entre l’enviament i la recepció d’informació, la qual cosa és poc important al reproduïr un vídeo, però fonamental en la medicina o en aplicacions de seguretat viària.

La prova pilot

La prova / demostració pilot es va realitzar amb un carretó elevador i una bicicleta. Els dos van equipats amb un dispositiu OBU que al seu torn està connectat amb la xarxa 5G. Gràcies a això és possible enviar i rebre missatges de manera permanent.

També compten amb un altre dispositiu HW útil per geolocalitzar els vehicles mitjançant la fusió de dades de posicionament (subministrats per satèl·lit), amb sistemes autònoms que mesuren la rotació, acceleració i distància de el vehicle.

Amb això, quan el sistema detecta un perill a la trajectòria que segueix en aquest cas el ciclista, immediatament emet un senyal que activa una botzina d’avís per notificar que hi ha perill d’una possible col·lisió.

Els líders de el projecte

La iniciativa està impulsada per 5G Barcelona, la Generalitat de Catalunya, Orange, la Mobile World Capital Barcelona, la fundació i2Cat, el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya i per descomptat, Mercabarna.

El projecte és un banc de proves que de funcionar de manera òptima, podria aplicar-se en altres parts, fins i tot a la ciutat o en diferents llocs i sectors industrials.

Tot i que s’han fet demostracions amb un carretó elevador i una bicicleta, la tecnologia és perfectament adaptable a altres vehicles i cotxes, segons ho manifesta 5G Barcelona. Inicialment la prova pilot de tres mesos de durada preveu la instal·lació d’el dispositiu en vehicles industrials.

Després de provar durant un any, s’avaluarà la possibilitat d’aplicar la tecnologia als vehicles que diàriament recorren els 90 hectàrees de Mercabarna.

Mercabarna és el lloc més adequat per fer aquest tipus de proves ja que les antenes que permeten el funcionament de 5G estan instal·lades des de l’any passat a la zona. El projecte augura un espai lliure d’accidents.

Damm redueix les seves emissions de CO2 en un 20%

/by
Gràcies a un ambiciós pla d’acció dirigit a aconseguir eficiència energètica i transformació de la flota vehicular, la cervesera Damm va aconseguir entre 2016 i 2019, la reducció d’un 20% d’emissions de CO2 en la seva cadena logística.

 Per començar, la companyia va instal·lar més de 5.000 plaques solars per generar energia d’acte sosteniment en algunes de les seves instal·lacions, la qual cosa representa un estalvi a l’any de aproximadament 1.200 Tones de CO2.
 Així mateix van incloure mesures per aconseguir economia energètica.  Dins d’elles hi ha el canvi de la il·luminació tradicional per ús de llums led de baix consum en els magatzems dels seus centres logístics.  També van incloure l’ús d’electricitat generada a partir de renovables que actualment s’utilitza un 100% en les fàbriques i plataformes logístiques de Damm.
 Una altra estratègia emprada va ser l’ús de 3,5 litres de cervesa sense utilitzar que van ser retirats de bars i establiments de tot Espanya enmig de la desescalada per la pandèmia, per convertir-los en energia renovable a la seva fàbrica Prat de Llobregat.
 Pel que fa a el transport, va millorar la seva flota de vehicles transformant-la cap a l’ús de automotors moguts amb gas natural, així com l’ús de carretons elèctrics impulsades amb bateries menys contaminants com les d’ió de liti.
 Dins el pla estratègic també es va incentivar el transport col·laboratiu buscant l’optimització de rutes i càrregues de transport, així com la reducció de viatges en buit.  Amb això s’estima que es deixen d’emetre a l’any unes 204 Tn CO2 a l’atmosfera.
A nivell intern de la companyia es van dur a terme jornades de formació en millors pràctiques sostenibles adreçades a el personal que labora en Damm, així com a clients i proveïdors, amb l’ànim d’aconseguir la descarbonització de la logística.

Guardonada amb l’Estrella Lean & Green

Gràcies a aquests destacats èxits en matèria de sostenibilitat i eficiència energètica, l’Associació de Fabricants i Distribuïdors, AECOC, va guardonar Damm amb l’Estrella Lean & Green, un premi d’abastos europeus.
 La AECOC va concedir la distinció a la cervesera com a reconeixement a la seva tasca per defensar el clima i aconseguir la reducció del 20% d’emissions de CO2 en els seus processos logístics.
 En el marc de l’edició 2020 dels premis Lean & Green van ser reconeguts els èxits de quinze empreses relacionats amb els avanços de el procés de descarbonització de les seves operacions logístiques en diferents categories.
 Lean & Green Espanya compta amb 57 membres i ocupa entre els països Europeus el tercer lloc pel que fa a nombre d’empreses que aporten a el projecte.  En primer lloc està Holanda amb 246 i en segon Bèlgica amb 81.

Pel que fa a aquest gran assoliment, el director d’optimització d’energia i de medi ambient de Damm, Juan Antonio López Abadia, va manifestar que en la companyia treballen per aconseguir una cadena de subministrament sostenible i eficient.  Tot enmig d’una operació amigable amb el medi ambient i de conservació en el temps, com ho demostren les estratègies aplicades durant aquests últims anys.

Nova expansió del Port de Barcelona

/by

En el marc del IV Pla Estratègic del port de Barcelona projectat a 2025 i també a llarg termini fins al 2040, una de les línies de desenvolupament del enclavament és guanyar espai per a fins logístics.  Amb això s’espera assolir unes 20 hectàrees i destinar la meitat a la infraestructura logística.

Nueva expansión del Puerto de Barcelona

Amb aquesta fita serà possible augmentar la superfície fins a les 1.130 hectàrees, observant el canvi principal en els 99.684 metres quadrats que s’afegiran a la Zona d’Activitats Logístiques, una de les millors àrees per a l’activitat logística de Catalunya.
 La visió estratègica de el pla amb dos horitzons en el temps a curt i a llarg termini, es fa necessària per poder enfrontar no només la crisi sanitària actual, sinó també els canvis i transformacions disruptives i intempestives de el sector que s’han registrat des de 2008.
 El pla per al període 2021-2025 contempla la realització de projectes i compliment d’objectius a curt termini.  Per al 2040 plasma escenaris futurs de gran potencial amb línies d’acció que orientin l’activitat de la comunitat logística-portuària i garanteixin el seu posicionament competitiu en escenaris mundials.

 El nou Pla Estratègic

 Si bé els Plans Estratègics del port d’anys passats han mantingut intacta la seva visió i missió, aquest nou Pla 2021-2025 no modifica la raó de ser del port de Barcelona, ​​però sí que fa èmfasi en que la seva missió ha d’orientar més cap a la sostenibilitat ia  incentivar la prosperitat i el creixement de la comunitat.
 De forma simultània a aquests abastos, el port de Barcelona vol projectar la seva imatge a aconseguir convertir-se per al 2040 en un smart logistics hub que es destaqui per l’agilitat, transparència, multimodalitat i sostenibilitat.

Objectius generals de el pla en l’àmbit del curt termini

Sostenibilitat econòmica: s’estableix un objectiu de creixement per 2025 de la valor de el comerç exterior que transita pel port de Barcelona, ​​fins els 70.000 milions d’euros.  Sota aquest panorama el Pla Estratègic preveu aprofitar les oportunitats de negoci que ofereixen els mercats asiàtics i en aliança amb el port de Busan, buscar que els productes sud-coreans comptin amb superfície logística perquè puguin ser distribuïts a el mercat europeu.
 Sostenibilitat mediambiental: aconseguir el 50% dels molls de contenidors i ro-ro electrificats, així com comptar amb una xarxa provisional i connexions OPS assegurades o que contemplin projectes d’electrificació en marxa.
 Sostenibilitat social: la meta és incrementar la força laboral fins a aconseguir 40.000 persones laborant de manera regular o permanent al port.  També es buscarà augmentar la qualitat de la feina.
 La directiva del port es mostra convençuda i positiva en començar el 2021 amb la recuperació dels tràfics en uns dos a tres anys.  El 2020 ha estat un any atípic per la pandèmia, però també un espai per innovar i enfortir l’operació del port per afrontar els reptes futurs.

S’estima que el pla compti al gener amb l’aprovació final per la seva part el Consell d’Administració del port de Barcelona i posteriorment sigui presentant públicament a la comunitat i al sector.

 

 

Manca d’estàndards en transport intermodal redueix beneficis de digitalització

/by

Aconseguir una òptima digitalització de les operacions de transport intermodal ha estat una fita complicada d’aconseguir, ja que no hi ha unificació ni transparència de criteris pel que fa a el moviment de mercaderies. Aquest va ser l’eix central de discussió en el panell sobre digitalització d’operacions de transport, “BDigital” de la Barcelona Economy Week (BNEW) realitzat el passat mes d’octubre.

Falta de estándares en transporte intermodal reduce beneficios de digitalización

En certes vessants del transport intermodal encara la digitalització és escassa per no utilitzar criteris comuns i un llenguatge unificat. Per això és que no s’ha aconseguit aprofitar tots els avantatges que ofereix la tecnologia en aquest sector. Al respecte els assistents a el panell van acordar que s’ha de tractar a la mercaderia tal com es tracta als passatgers.

Un mateix llenguatge

Jaume Adrover, director general de la consultora aeroportuària GPA (Gestió i Promoció Aeroportuària), afirma que hi ha la percepció que les companyies aèries estan molt digitalitzades. No obstant això, en pista les mercaderies passen per moltes barreres a l’igual que en altres sectors. Adrover diu que es fa necessari parlar un mateix llenguatge en digitalització entre tots els actors de la cadena de subministrament, mitjançant l’ús de sistemes que s’entenguin entre si i que agilitin la cooperació entre els agents participants.
Per la seva banda, Josep Maria Fortuny Sotsdirector d’Ordenació de l’Transport de Catalunya, afirma que un exemple comparatiu resulta el contenidor que va ser pres com a element de referència fa més de 50 anys. El mateix, segons afirma, ha de passar amb l’estandardització del digital. “És repensar el bàsic per aconseguir una entesa recíproc”.

El sector ferroviari i la digitalització

Així mateix, Miguel de Sanjuan director de Desenvolupament de Negoci a VIIA, va manifestar que encara que es cregui que el sector ferroviari està poc digitalitzat, cap a l’interior de l’operació sí que ho està. Aquest procés s’ha desenvolupat gradualment fins al punt que fa poc la companyia va llançar una App adreçada a optimitzar la productivitat de la gestió contribuint també a la transparència de la informació.

Transport per carretera

Al panell es va evidenciar el difícil que ha resultat implantar la tecnologia en els operadors terrestres per garantir una adequada digitalització i la seguretat de la informació.
Sota aquest context i per tal de millorar el funcionament de el sistema de transports, la Generalitat de Catalunya presentarà davant el ministeri de Transports un projecte que mostri amb visió completa la realitat del transport per carretera. La recopilació de dades i bon coneixement de el sector, permetrà que es prenguin accions que beneficiïn el sistema.

El sector marítim

És potser el sector que més avanços ha aconseguit en matèria d’integració amb la tecnologia enfront de les altres modalitats. L’objectiu és anar més enllà de la digitalització de les operacions i aconseguir enfocar el canvi cap a la digitalització de documents i contractes en paper.
Els assistents a el panell van estar d’acord que s’haurà d’aconseguir l’estandardització interna a cada un dels mitjans de transport. Amb això serà possible impulsar l’estandardització d’un llenguatge comú per al sector.