378.000 metres quadrats fins al 2026, és el que requereix Espanya per a logística de darrera milla

/by

Un total de 378.000 metres quadrats de logística d’última milla és el que Espanya necessita fins al 2026 per atendre el boom de les vendes detallistes en línia. La xifra es va conèixer en un informe “Logística europea 2022” de la consultora immobiliària Knight Frank, on també indica que augmentaran les necessitats d’actius logístics d’última milla als principals mercats europeus. Destaca que poden assolir fins a 3,5 milions de metres quadrats.

Segons l’informe de la firma, la logística va a tota màquina al país ia Europa. Per això, es preveu que als set principals mercats de comerç electrònic d’Europa continental (països com Alemanya, França, Espanya, Itàlia, Països Baixos, Suècia i Polònia), les vendes detallistes en línia augmentin fins a un 48% durant els propers cinc anys .

A causa d’aquest increment, la consultora estima que es necessitaran 3,5 milions de metres quadrats addicionals disponibles d’espai logístic d’última milla entre tots aquests països abans del 2026.

En el cas d’Espanya

Per a Espanya s’estima que les necessitats d’espai poden estar en 378.000 metres quadrats.

Knight Frank estima que per cada mil milions d’euros de vendes al detall online, es requereixen al voltant de 24.000 metres quadrats d’espai logístic urbà.

Els càlculs es fan segons el comportament de les vendes detallistes en línia efectuades entre Alemanya, França, Espanya, Itàlia, Països Baixos, Suècia i Polònia. Aquestes vendes van pujar durant el 2021 a uns 293.000 milions d’euros, amb una taxa de penetració en línia del 15,6%.

S’estima que les taxes augmentin als mercats d’aquests països durant els propers cinc anys amb una mitjana del 19,3% per al 2026.

També es preveu que aquest comportament impulsi les vendes al detall online fins als 434.000 milions d’euros en un increment de 142.000 milions d’euros, en comparació dels nivells actuals.

La situació també farà que s’impulsi la demanda dels centres de distribució urbana que facilitin el lliurament a domicili. Per cada mil milions d’euros de vendes al detall es necessiten aproximadament uns 24.000 metres quadrats d’espai logístic urbà. Però on més cal espai logístic addicional d’última milla és a Alemanya. En aquest país es calcula que es podran necessitar 1,37 milions de metres d?espai per al 2026.

Per part seva, França podria requerir uns 639.000 metres quadrats i Polònia, al voltant de 536.000 metres quadrats.

Les inversions de darrera milla

Simón Palazón, consultor de capital de màrqueting de Knight Frank, afirma que pel que fa a la inversió, “cada dia s’estan veient fons més especialitzats en logística d’última milla. A més, els grans fons d’inversió així com els gestors de capital també compten amb vehicles dedicats de manera exclusiva a actius d’última milla a tot Europa.”

Tot i que Espanya de forma tardana s’ha sumat al boom del comerç electrònic, el mercat al país està creixent ràpidament.

El desenvolupament d’aquest mercat juntament amb la demanda creixent d’opcions de lliurament d’última hora, està augmentant la demanda de logística urbana com dels grans centres de distribució.

14 de desembre | Jornada de networking

/by

Clúster Logístic de CatalunyaAlineem estratègies i sumar esforços per potenciar l’activitat industrial a les pimes | Alineamos estrategias y sumar esfuerzos para potenciar la actividad industrial en las pymes.

Llegir més

Amb una inversió de 430 milions, el mercat logístic català va registrar el millor tercer trimestre

/by

Amb una inversió de 430 milions d’euros, el mercat logístic català va registrar el millor tercer trimestre de la història, segons dades de la consultora d?inversió i serveis immobiliaris, CBRE Group. La firma destaca l’excel·lent comportament que va mantenir el sector, durant els mesos de juliol a setembre del 2022.

Con una inversión de 430 millones, el mercado logístico catalán registró su mejor tercer trimestre

De fet, també ressalta que va aconseguir impulsar la inversió fins als 607 milions d’euros durant els primers nou mesos de l’any, sent la xifra més gran registrada fins ara.

Operacions destacades durant el tercer trimestre

De les transaccions principals es destaca el tercer trimestre de l’any, la compra per part de Prologis a Crossbay d’una cartera d’actius logístics.

També la venda per part de Segro a Hines d’una plataforma logística.

Pel que fa a la contractació logística a Catalunya durant els primers nou mesos de l’any 2022, va assolir els 584.000 m2. I, en particular, durant el tercer trimestre de l’any va pujar als 191.000 metres quadrats.

David Oliva, director d’Industrial i Logística de CBRE Barcelona, va assegurar que aquest comportament trimestral ha estat el millor des del 2016 i segons les dades acumulades, és la tercera millor xifra dels darrers deu anys.

Tot i això, aclareix que:

“Aquesta xifra hauria pogut ser molt més gran si Barcelona hagués comptat amb més superfície logística disponible. El que cal exaltar és que l‟interès per la demanda es manté vigent”.

Projeccions per a final d’any

La consultora estima que el sector tancarà el 2022 amb una contractació superior als 800.000 metres quadrats logístics a Catalunya, fins i tot molt per sobre de la mitjana de 500.000 metres quadrats assolida durant els darrers deu anys.

A partir d’aquestes projeccions el mercat logístic tornaria a registrar un any rècord, fins i tot a prop dels nivells registrats el 2021, on la contractació va ser superior als 900.000 metres quadrats.

I per descomptat no es poden deixar de banda les operacions de comerç electrònic que entre el gener i el setembre d’aquest any, van representar un 10% de la contractació que per al mateix període del 2021 va estar per sota del 30%.

Així mateix, l’increment de la demanda ha anat de bracet amb l’augment gradual de l’estoc logístic.

Actualment el mercat català disposa de 6.786.000 metres quadrats, un 15% més en comparació del mateix període de l’any passat.

Arran d’aquest creixement es va registrar un lleuger increment de la taxa de desocupació del 3,9% i no obstant, la disponibilitat d’espai a la primera corona va tancar el tercer trimestre d’aquest any per sota de l’1%.

Durant el 2022, el comportament del sector s’ha distingit per l’elevada demanda de sòl logístic i per l’escassa oferta disponible a Catalunya. Per això, les rendes “prime” s’han impulsat fins a un 7% aquest any.

Les rendes més elevades s’observen en actius logístics ubicats a la primera corona (7,50 euros al mes per metre quadrat). Així mateix, el major increment es va registrar a la tercera corona amb un 10%.

 

 

El sector B2B serà el 25% del comerç digital espanyol per al 2026, segons estudi

/by

Segons un estudi recent d’Euromonitor (consultora en estudis de mercat) i Alibaba (consorci privat dedicat al comerç electrònic a Internet), les comandes on-line al sector B2B per al 2026 podrien representar un 25,3% del total del comerç electrònic  espanyol.  Aquesta xifra és el resultat d‟un mercat global que s‟està movent en el context de l‟omnicanalitat il‟increment de les transaccions virtuals.

L’estudi fa èmfasi que aquesta tendència ja ve des del 2020, quan alguns sectors com els d’aliments i begudes i el tèxtil van registrar un 32% de comandes en línia del total de l’operació del negoci.
L’estudi va revelar, a més, que en gran part aquesta evolució és perquè la pandèmia va accelerar el comerç electrònic B2B, i va fer que les Pimes comencessin a buscar proveïdors i compradors on-line i fora dels seus mercats locals.

 L’èxit de l’omnicanalitat

L’estudi també afirma que l’omnicanalitat es va imposar al comerç electrònic.
De fet, un 83% dels directius del sector B2B enquestats per a la investigació van afirmar que l’omnicanalitat ofereix diferents alternatives més reeixides en comparació dels mètodes tradicionals, per poder generar negocis i assegurar nous clients potencials.
Cal recordar que el B2B (Business to Business) o negoci a negoci, és un model de negoci on una companyia lliura a una altra els seus serveis, a fi de millorar les vendes dels productes i béns que ofereix.  I que aquesta és una transacció comercial entre empreses a través del comerç electrònic.  Finalment, es concentra en el proveïdor de béns o en part de la cadena de comercialització, amb la qual cosa es garanteix l’efectivitat d’un negoci.
Seguint aquesta línia, el 80% dels enquestats va assenyalar que aproximar-se a clients fent servir múltiples canals, sobretot el digital, és tant o més efectiu en comparació dels mètodes tradicionals de venda.
A més, segons l’estudi, a Espanya el 86% dels enquestats van opinar a favor de l?onmicanalitat.
Sota aquesta perspectiva, per al 2022 s’espera un augment interanual d’un 2,1% en relació amb les exportacions del comerç electrònic espanyol, sobretot en segments com ara articles de pell, tèxtils, productes químics i alimentació.
Tot indica que hi haurà un creixement notable els propers anys gràcies a l’augment de les transaccions per compres i vendes on-line, així com per l’impuls de les exportacions.

L’ecommerce híbrid: una altra fórmula del 2022

Una altra de les tendències, però aquesta vegada dirigides directament al client (B2C), Business to Consumer o negoci a consumidor, és el comerç híbrid.  Aquest és un concepte que les marques i els fabricants desenvoluparan més en el que queda del 2022.
És una nova figura comercial on el client busca preferiblement adquirir els productes a través de mitjans digitals: pagar-los o apartar-los on-line per després recollir-los en un pick up center o centre de recollida proper a casa o feina.
 Aquesta tendència és preferida per empreses i consumidors directes, ja que permet estalvis en logística i distribució de productes.

 

 

 

Pla per garantir l’operació de les cadenes de subministrament: proposta de la Comissió Europea

/by

Un pla estratègic i de gran abast proposa la Comissió Europea per garantir el funcionament de les cadenes de subministrament de béns i serveis del continent, en situacions de crisi.  Això, de cara al que podria presentar-se al món, crisis de les quals cada cop s’és més conscient arran dels successos recents associats a la pandèmia, a la guerra a Ucraïna, als efectes del canvi climàtic, entre d’altres.  De fet, la Comissió convida a crear reserves estratègiques de certs productes.

El pla també va sorgir motivat pel fet que les institucions europees van comprovar en crisis recents que tant ciutadans com empreses han patit grans impactes arran de les restriccions de les cadenes de subministrament.

A més, les restriccions a l’exportació dins de la Unió Europea juntament amb les limitacions als desplaçaments, han afectat la lliure circulació de persones, béns i serveis, generant alts costos econòmics i retards per respondre oportunament a la crisi.
Com a resultat d’aquesta reflexió, la Comissió Europea va donar a conèixer aquesta setmana el nou instrument d’emergència del mercat únic concebut per tal de preservar la lliure circulació de béns, serveis i persones, acció que resulta primordial en cas d’emergències futures.

En què consisteix el pla

El pla anomenat “Instrument d’Emergència del Mercat Únic”, és un complement de les mesures legislatives per a gestió de crisis preses com el Mecanisme de Protecció Civil de la Unió i de les normatives per sectors relacionades amb el maneig de les cadenes de subministrament.
Aquest pla i les accions sectorials busquen definir i prendre mesures específiques per identificar les amenaces per al mercat i, alhora, gestionar i respondre a les crisis.  Les mesures apunten, entre altres objectius, a garantir el subministrament de serveis de salut i la seguretat alimentària de la població.
En particular, allò que també es pretén amb el pla, és crear una estructura de gestió de crisi per al mercat únic, on s’especifiquin els nivells de risc i sigui possible coordinar una resposta adequada davant de la crisi.
El pas següent és que les propostes elaborades per la Comissió Europea, siguin debatudes al Parlament Europeu i al Consell de la Unió Europea.  En aquest ordre d’idees i de ser adoptades, entrarien en vigor al cap de vint dies d’haver estat publicades al Diari Oficial de la Unió Europea.

Brussel·les: líder en l’impuls del pla

 Per la seva banda, Brussel·les és un dels principals líders de la proposta adreçada a crear aquest mecanisme que garanteixi el subministrament de béns essencials en situacions de crisi.
 La meta és aconseguir que l’Instrument d’Emergències del Mercat Únic eviti l’escassetat de productes bàsics tal com va passar durant la pandèmia.  Amb això, es deixaria de dependre d‟accions improvisades mitjançant solucions estructurals.
 La proposta cerca crear un mecanisme dividit en tres fases:
 1 Contingència: basat en la cooperació entre països en temps normals.
 2 Vigilància: en cas d’alguna “amenaça” per a la cadena de subministraments.
 3 Emergència: només per a situacions de crisi.

 

 

 

Las exportaciones catalanas crecieron más del 17% en el primer semestre de 2022

/by

En el primer semestre del 2022, las exportaciones catalanas registraron un crecimiento del 17,2% con transacciones por un valor de 46.500 millones de euros. Según los reportes, esta es una cifra récord semestral que, de hecho, es la más alta registrada en la historia, para el comportamiento del mercado en la primera mitad del año.

Los cálculos fueron hechos por la Agencia para la competitividad de la empresa del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, ACCIÓ, basada en los datos de ICEX-Estacom.

A nivel sectorial, la Agencia destaca el crecimiento en términos interanuales de las exportaciones en los sectores de:

  • Productos químicos con +30%
  • Alimentación y bebidas con +14,4%
  • Bienes de equipo con 8,9%

De esta manera, en el periodo enero-junio de 2022 las ventas que las empresas catalanas han realizado al exterior, lideraron las exportaciones de toda España con el 24,4% del total nacional.

Específicamente y analizando sólo el mes de junio, las ventas de las empresas de Cataluña alcanzaron en el extranjero la cifra de 8.400 millones de euros, lo que representa un 18,4% más en comparación con junio de 2021. De hecho, también se constituye en la cifra más elevada de toda la serie histórica en un mes de junio.

Asimismo, las importaciones crecieron un 28,2%, alcanzando los 55.396 millones de euros.

Con respecto a la zonas en las que más se reportaron dichas ventas durante el primer semestre, se destacaron las provincias de:

  • Lleida con +23,6%
  • Barcelona con +17,3%
  • Tarragona con +16,5%
  • Girona +15%

 Los sectores opinan

Por su parte, la Asociación de empresas industriales, Amec, sostiene que lo facturado en el exterior aumentó debido al encarecimiento de los precios.

De otro lado, el conseller de Empresa y Trabajo, Roger Torrent, defendió que los datos consolidados dejan claro que a pesar de la complejidad de la situación de la economía internacional, las empresas catalanas son competitivas y están bien posicionadas a nivel mundial.

La inflación, la pandemia, la guerra, entre otros factores, han afectado al mundo entero. Aún así, Cataluña consolida su competitividad.

Con respecto a las exportaciones españolas

Las principales contribuciones positivas del país a las exportaciones de enero a julio de 2022, vinieron de parte del sector de productos energéticos, los productos químicos, semimanufacturas no químicas, así como de alimentación, bebidas y tabaco.

En términos generales, el porcentaje total de importaciones españolas aumentó ligeramente durante el primer semestre de 2022 o se mantuvo estable en todos los sectores.

Las exportaciones de España hacia la UE, fueron del 62,2% del total con un crecimiento de 25 puntos porcentuales en los siete primeros meses del año.

Con respecto a  las ventas a terceros durante este período, subieron el 22,7% con incrementos de las exportaciones a América Latina en un 32,9%; Norteamérica en 29,4%; Oriente Medio en 22,0%; África 21,5% y Asia, sin contar a Oriente Medio con 5,8%.

Y con relación a las importaciones durante el mes de julio de 2022, estas ascendieron a un total de 38.602,7 millones de euros, con lo que en términos interanuales demostraron un crecimiento del 37,1%.

 

 

 

 

S’incrementen en més d’un 12% els accidents laborals al sector de la logística i transport

/by

Aquesta xifra representa un 12,84% més que fa un any i 2.261 casos han estat in itinere (accident ocorregut al treballador mentre es desplaça des del seu domicili fins a la feina i viceversa).

Aquest tipus de successos van representar un 6,75% més en comparació als set primers mesos del 2021. En aquests accidents, 75 treballadors han perdut la vida fent activitats del sector, cosa que representa un 5,63% més que l’any anterior.

Accidents laborals segons l’activitat logística

Transport terrestre

Va acumular per a aquest període un total de 13.932 accidents de treball, un 8,65% més respecte a l’any passat en el mateix període analitzat.

Transport marítim

Va sumar un total de 323 successos, cosa que representa un 44,84% anual més en comparació a l’any passat.

Transport aeri

Va registrar un total de 627 accidents, és a dir un 93,52% més que els set primers mesos de l’any 2021.

Emmagatzematge i activitats annexes al transport

Va arribar als 5.372 accidents durant el mateix període equivalents a un 18,35% anual més que l’any passat.

Activitats postals i de correu

Mostren un total de 3.762 accidents, és a dir, un 8,6% més que fa un any.

Maneig de maquinària mòbil

En aquest sector es van agrupar els accidents laborals ocorreguts a operaris de maquinària mòbil, igual que els ocorreguts a zones de càrrega i magatzems. Sobre això es van reportar un total de 27.237 accidents de treball ocorreguts a conductors i operadors de maquinària mòbil, cosa que representa un 10,5% més en comparació del 2021.

De tots els accidents registrats en aquesta activitat, 25.608 es van presentar durant la jornada laboral i 1.590 in itinere. En aquesta categoria es van reportar 92 accidents mortals.

Àrees d’emmagatzematge

Els accidents reportats en àrees d’emmagatzematge, així com en tasques de càrrega i descàrrega durant el mateix període, van ser de 27.551, és a dir, un 4,75% anual més. D’aquests, 27 van implicar decessos (tres menys que l’any passat).

Dades generals a Espanya

En aquest ordre d’idees, en el desenvolupament de l’activitat econòmica espanyola s’han registrat 362.993 accidents de treball entre el gener i el juliol del 2022, cosa que indica un increment d’un 14,42% més en comparació de l’any passat.

D’aquests accidents, 319.502 es van presentar durant el desenvolupament de les jornades laborals (un 15,8% anual més) i 43.491 van passar in itinere, mentre els treballadors es desplaçaven cap als centres de treball o tornaven d’aquests llocs a casa seva (augment anual d’un 5,16%).

Els costos d’última milla, un dels reptes més grans que estan enfrontant les empreses del sector logístic

/by

L’última part del procés de lliurament de mercaderies al client final, el que es coneix com a última milla, és un dels reptes més grans que afronta la logística als països europeus més desenvolupats.

I és un veritable desafiament, ja que el nombre d’usuaris al comerç electrònic a Europa es va incrementar de manera vertiginosa, exigint lliuraments ràpids i efectius. De fet, el 2021 va superar els 500 milions d’usuaris, amb una taxa de penetració d’aproximadament el 60% de la població.

En aquest sentit, cal esmentar que els costos de darrera milla representen entre el 13% i el 75% de tot el procés logístic.

Quin és l’impacte de la darrera milla sobre la logística, el client i el medi ambient?

Aquesta darrera part del procés de lliurament de mercaderies o de paqueteria al client final, té un gran impacte en el sector logístic, així com en els clients i les zones de lliurament.

Per exemple, aquests lliuraments impacten en:

1. La congestió al trànsit urbà

En termes reals, es pot dir que un 20% del trànsit d’una urbs pertany al transport de mercaderies. I constitueix un veritable problema sobretot a les grans ciutats capitals com Barcelona i Madrid.

En el cas de Madrid, per exemple, la mitjana de temps que un conductor passa detingut per culpa del trànsit pot ser de dos dies a l’any.

En aquest sentit, disminuir el trànsit de les ciutats és una mesura fonamental. Però mentre les administracions locals prenen les respectives mesures (habilitar zones de vianants o millorar la xarxa pública de transport), les empreses logístiques han de buscar solucions per mitigar i fer front a aquesta situació.

2. La sostenibilitat mediambiental

Aquest és un altre factor de gran impacte, ja que aproximadament el 25% de les emissions de gasos contaminants procedeixen del transport de mercaderies.

Actualment, la qualitat de l’aire pot afectar en un 80% la salut de la població urbana.

3. Els costos associats

El transport de mercaderies per entrega al client pot afectar l’eficiència logística pels costos que té associats.

Fins i tot poden arribar a reduir la rendibilitat de moltes empreses del sector logístic. Per això, cal desenvolupar un sistema eficaç que pugui atendre a satisfacció la demanda creixent de transport de lliurament de mercaderies, per així minimitzar-ne els costos.

4. Creixement del comerç electrònic

L´increment del comerç electrònic està en auge, i ara molt més després de la pandèmia. Aquest sector ha experimentat uns creixements anuals per sobre del 20% al país.

Això ha implicat una competència sense treva entre les empreses per oferir preus atractius al client, juntament amb un nivell de servei excepcional.

El fet ara és que més del 86% dels enviaments es realitzen a domicili amb promeses de termini de lliurament de 24 hores.

L’Institut de Logística de Barcelona solucionarà les necessitats formatives d’empreses del sector logístic

/by

L’Institut de Logística de Barcelona, ILB, és el nou centre educatiu que va començar a funcionar a inicis de setembre del 2022 a les instal·lacions del World Trade Center del port de Barcelona.

Va néixer amb l’objectiu de respondre a les necessitats de les empreses quant a la formació de personal idoni per atendre les activitats logístiques del sector i poder satisfer-ne la demanda.

El Institut de Logística de Barcelona solucionará las necesidades formativas de empresas del sector logístico

El primer curs acadèmic de l’ILB ja va iniciar, per tal de consolidar-se com a epicentre de la formació logística al territori.

Damià Calvet, president del port de Barcelona, va presidir l’acte d’inauguració, en companyia d?altes personalitats del sector. Entre aquestes, José Antonio Vázquez director de l’ILB; Gemma Verdés directora d’ensenyaments postobligatoris i de règim especial del Consorci d’Educació de Barcelona.

Compromís amb l’aprenentatge

El president del port va assenyalar que l’inici del curs de l’Institut de Logística de Barcelona és una realitat molt important per al port de Barcelona, ja que és la infraestructura logística més important de tota la regió.

Per això, estan decidits a participar en la formació de recurs humà idoni on el mateix port serà l’espai d’aprenentatge.

El port de Barcelona està catalogat com un ecosistema logístic de gran importància. I això és perquè actualment acull més de 500 empreses i uns 37.000 treballadors.

De fet, aquestes companyies que formen part del port han manifestat el seu interès i la seva inquietud per fer part d’aquesta formació professional.

Segons Calvet, “l’Institut de Logística de Barcelona té un espai privilegiat en poder iniciar els cursos de formació dins del port de Barcelona. Aquesta ubicació és de gran rellevància, ja que és l’espai on succeeixen les coses, es viu l’operació i on hi ha la logística”.

A més, per al director de l?Institut de Logística de Barcelona, José Antonio Vázquez, el fet que l?Institut estigui ubicat al port de Barcelona afavoreix la proximitat dels estudiants a les empreses del sector. “Això representa un gran nombre d’oportunitats que els estudiants valoren per complet”.

Factors i habilitats que es requereixen al sector logístic

La formació de professionals altament capacitats per exercir-se al sector és una necessitat urgent per a les empreses.

No obstant això, a més dels coneixements necessaris, també hi ha tres factors fonamentals que cal tenir en compte:

  • El maneig d’idiomes diferents del castellà
  • La innovació centrada en la digitalització i la seva integració a la logística
  • La sostenibilitat de l’operació

És per això que l’ILB incorporarà per a aquest curs un programa d’aprofundiment en llengües estrangeres, juntament amb les escoles oficials d’idiomes de Barcelona.

Pel que fa a la formació acadèmica, el director de l’Institut va destacar que les empreses del sector tenen alta demanda de personal amb formació com a tècnic superior en comerç internacional.

També pels tècnics de transport i logística i tècnics en administració i finances. Aquesta anàlisi ha permès a l’ILB crear els programes de formació d’acord amb les necessitats puntuals del sector i la seva realitat.

 

 

 

 

Impacte de la digitalització de la logística: el 17,4% de les empreses ha reduït les plantilles, revela estudi

/by

La digitalització i la seva incorporació als processos logístics han ocasionat una reducció de les plantilles de les empreses. De fet, el 17,4% de les companyies han substituït personal per processos automatitzats.

Dels càrrecs que més han estat reemplaçats són els dedicats al cobrament, personal de magatzem, operacions i activitats relacionades amb la distribució de comandes.

De fet, la mitjana del sector logístic pel que fa al procés d’adquisició i ús de tecnologies és molt superior si es compara amb altres sectors de l’economia.

Aquestes dades han estat revelades per l’informe d’IMANcorp Foundation i la Universitat Autònoma de Barcelona.

A l’informe es destaca que un 17,4% de les empreses efectivament han reduït les seves plantilles de personal com a efecte de la digitalització. Tot i això, destaca que un 8,7%, ha augmentat el personal per la mateixa raó.

Es fa servir la tecnologia, però no com s’esperava

El més curiós és que aquests canvis ja s’han anat registrant a la logística malgrat l’escassa penetració de les tecnologies de la indústria 4.0.

De fet, durant el darrer any només un 30% de les pimes han integrat als seus processos el Big Data. Tot just un 21,5% utilitza serveis al núvol i només un 26,7% utilitza Internet de les Coses.

Altres tecnologies molt específiques com el picking amb veu o el blockchain, no estan tan desenvolupades com es podria suposar.

Qualificació del personal

El coneixement de la digitalització, la tecnologia a la logística i la interacció amb dispositius digitals ha de ser una de les prioritats en la formació del personal del sector. Fins i tot des dels perfils més bàsics de la formació.

Per això, l’aprenentatge en l’ús d’eines digitals pot ser un bon incentiu per als joves que s’inclinen per l’aprenentatge en logística.

Un altre cas és el dels transportistes. I tot és degut a la incògnita permanent sobre com afectarà la conducció autònoma aquests treballadors.

Per exemple, als llocs relacionats amb la gestió del transport, les tasques complexes exigeixen al personal una alta formació i domini avançat en l’ús de dades per a la gestió. En aquests casos, la gestió documental és una de les competències necessàries que cal desenvolupar.

Si s’analitza l’oferta universitària, hi ha multitud de màsters i graus relacionats amb la logística que fins i tot assoleixen la formació al nivell “management”.

Però alguns d’aquests programes són molt dispersos i ofereixen especialitzacions en àmbits concrets. A això també se suma que no hi ha programes disponibles a universitats públiques.

Com detecten les empreses les necessitats digitals?

Segons l’informe de la IMANcorp Foundation i la UAB, el 27,3% de les empreses no compten amb cap mecanisme per detectar les necessitats de competències i coneixements digitals a la seva pròpia plantilla.

Només molt poques fan el Diagnòstic de Necessitats de Formació (Mapa Gap digital o entrevista anual professional).

La formació contínua del personal la centren ja sigui en la introducció de nou maquinari/programari o en l’operació de maquinària.