Les tecnologies que estan revolucionant la intralogística

/by

Professionals experts del sector logístic conclouen que les tecnologies revolucionàries a la intralogística el 2022, són el “Machine Learning”, la Intel·ligència Artificial, l’Internet de les Coses, el Blockchain i la robòtica.

L’emergència sanitària per Covid-19 va demostrar que la cadena logística de les empreses ha de ser més flexible. I, a més, que han d’estar preparades per a imprevistos tan impactants com allò viscut des de l’any 2020.

Per això, i encara que el recurs humà sempre serà imprescindible als magatzems, definitivament, és requerit apostar per l’automatització de determinades operacions i continuar així, avançant en la implementació de solucions robòtiques que millorin la productivitat a les instal·lacions logístiques.

I així ho demostren els resultats de l’enquesta de Barcelona-Catalunya Centre Logístic, BCL, aplicada a diferents professionals logístics.

Els entrevistats van opinar que el 2022 entre les innovacions de més importància es troben el “Machine Learning” i la Intel·ligència Artificial amb un 19,5%; segueix l’Internet de les Coses amb un 15,3%, la robòtica amb un 12,6% i el blockchain amb el 12,5%.

El que sí que destaquen és que en la mesura que augmenta la complexitat de les cadenes de subministrament, el temps que disposen les empreses per incorporar noves tecnologies, resulta cada vegada menor.

Solucions tecnològiques per al sector logístic

Actualment, els centres logístics han d’atendre diferents ordres al voltant dels múltiples canals de distribució existents. Això amb l’objectiu de poder atendre les necessitats dels clients i també adaptar-se al nivell de demanda que cada dia s’incrementa més.

Per exemple, el 84% dels operadors 3PL encarregats de proporcionar serveis de transport i emmagatzematge ja tenen evolucionats sistemes de gestió de magatzem.

Programari WMS

Un d’aquests sistemes de gestió és el programari WMS que permet portar un control de l’inventari a temps real, així com gestionar les comandes i també valorar la productivitat dels empleats.

Com a pas següent es troben els sistemes basats en el núvol, que són cada cop més utilitzats fins i tot en magatzems petits i mitjans.

L’ús del programari WMS implica l’ús de la tecnologia de l’Internet de les Coses, que permet que els operadors puguin millorar la velocitat d’atenció de les comandes, l’escalabilitat dels processos i la reducció de costos operatius.

La Intel·ligència Artificial i el 5G

Tot i les tecnologies i integracions basades en el núvol, es requereix una potent xarxa que permeti una elevada connectivitat. Per això és predictible que el 5G revolucionarà les cadenes de subministrament de tot el món els propers anys, en la mesura que s’adopti un enfocament basat en les dades.

D’altra banda, la Intel·ligència Artificial (IA) és una altra eina que permet fer prediccions més fiables dels diferents escenaris, preveure el comportament dels clients i optimitzar la cadena logística.

Big Data

L’analítica avançada o el “Big Data” ja és fonamental per manejar totes les dades generades pels diferents dispositius, i utilitzar-les en la presa de decisions estratègiques.

El “Machine Learning”

Maquinària intel·ligent aplicada als processos d’automatització robòtica, per tal de facilitar les tasques que abans necessitaven la intervenció humana.

Barcelona probará terminales para reparto de última milla para reducir polución

/by

L’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’EIT Urban Mobility van llançar el projecte “Hallo”, una iniciativa que busca implementar “hubs” d’última milla per reduir la petjada de carboni a les grans ciutats com Barcelona.

L’estratègia consisteix a posar a prova terminals logístiques per repartir paquets en distàncies reduïdes dins de la ciutat mitjançant mobilitat elèctrica, per aconseguir un impacte sostenible.

El projecte busca posar a prova diferents espais logístics d’últim quilòmetre, més coneguts com a UCDC, per les sigles en anglès, Centres Urbans de Consolidació i Distribució.

Aquests centres busquen impulsar una distribució de paqueteria més sostenible.

“Hallo” compta amb un pressupost total de 714.885 euros repartits entre dues proves pilot: una a Barcelona i una altra a Estocolm (Suècia). L’objectiu és que les dues experiències serveixin com a assaig pilot perquè el model es pugui replicar a les mateixes urbs ia altres ciutats.

El “Hallo” d’Estocolm: repartiment en fred i elèctric

El hub de la metròpoli escandinava és un magatzem refrigerat amb energia elèctrica. Està ubicat al districte de Södermalm i conté paquets que són lliurats als veïns de la zona.

Fins ara, l’esquema de repartiment no ha inclòs els restaurants, encara que l’Ajuntament d’Estocolm planeja incloure’ls en una fase posterior, igual que els centres comercials.

Aquesta terminal es fa servir com a punt d’origen des del qual es distribueixen les comandes en fred fins a l’usuari, mitjançant furgonetes elèctriques. Gordon Delivery és l’operador que ha assumit la gestió d?aquest servei.

Els sis “hubs” de ciclologística a Barcelona

D’altra banda, l’Àrea Metropolitana de Barcelona implementarà sis hubs de ciclologística ubicats a ciutats frontereres amb la Zona de Baixes Emissions, ZBE. Les urbs són: Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Cugat del Vallès i Santa Coloma de Gramenet.

Així mateix, el projecte va permetre innovar el disseny de les bicicletes de càrrega anomenades “cargobikes”. A la ciutat, l’empresa Vanapedal va ser l’encarregada de desenvolupar dues caixes estandarditzades: una paquetera estàndard i una altra per a la distribució en fred, que permeten carregar i descarregar de forma més ràpida, en comparació de l’operativa manual.

Les caixes es poden carregar amb un toro mecànic i tenen la mida d’un palet.

Però a més de “Hallo”, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’EIT Urban Mobility desenvolupen altres projectes enfocats a la mobilitat sostenible.

Entre el 2021 i el 2022 van crear un node de serveis de mobilitat anomenat “smarthub”, a partir d’un local de Bicibox ubicat al centre comercial Mira-Sol de Sant Cugat del Vallès.

Allí es van integrar tant els serveis de ciclologística amb els del bus metropolità i els Ferrocarrils de la Generalitat, FGC.

Així mateix, s’han llançat les eines E-Ultimate per optimitzar la planificació de les xarxes d’autobús elèctric i la Multidepart, per tal de poder millorar la gestió dels serveis de bus a demanda i integrar diferents operadors privats de transport .

€5.000 milions: facturació històrica d’operadors logístics el 2021

/by

Gràcies a l’enfortiment del comerç electrònic ia l’externalització de serveis, els operadors logístics a Espanya han aconseguit recuperar els ingressos el 2021 fins i tot superant el màxim històric, amb una facturació de 5.200 milions d’euros.

Segons l’Observatori Sectorial DBK i el registre de dades, el mercat logístic espanyol va registrar un creixement del 7,8% després de superar la caiguda provocada per la crisi sanitària del 2020.

Els cinc primers operadors logístics

L’Observatori indica que són cinc les companyies logístiques que sumen el 37,2% de quota de mercat:

1.Grup Logista
2.DHL Supply Chain
3.ID Logistics
4.STEF
5.Conway
Si s’analitza per sectors, la facturació d’emmagatzematge i les activitats que es van fer al magatzem es van incrementar un 7,4% respecte al 2020, cosa que va representar una xifra de 2.525 milions d’euros durant el 2021.

Per part seva, els ingressos del transport i la distribució de les mercaderies van representar més de la meitat del volum de negoci total del 2021, a causa d’un creixement en una mica superior al sector de l’emmagatzematge.

En resum, els ingressos totals dels operadors logístics (emmagatzematge de mercaderies, manipulació, transport i distribució) van assolir el 2021 els 5.200 milions d’euros. En aquesta xifra s’exclou el negoci derivat de serveis no associats a operacions d’emmagatzematge.

Increment d’operadors logístics

Així mateix, el 2021 es va registrar l’increment d’operadors logístics gràcies al bon comportament de la demanda i l’impuls del comerç electrònic.

Com a conseqüència, l’Observatori va comptabilitzar la presència al mercat de 225 operadors logístics, xifra que segueix en augment.

La tendència a l’externalització de serveis logístics i el dinamisme que encara es preveu a l’ecommerce permetran que a mitjà termini continuï creixent el volum de negoci dels operadors logístics.

Tot i això, l’Observatori Sectorial DBK ha assenyalat que l’oferta de serveis logístics es troba concentrada sobretot en les deu primeres empreses que reuneixen més de la meitat de la quota del mercat, és a dir un 55,8%.

L’Observatori indica que l’increment de la facturació es deu a la millora en la conjuntura econòmica, a la transició cap al comerç electrònic i al bon comportament de la producció a les branques industrials amb més potencial.

S’espera que aquesta tendència de creixement continuï a mitjà termini gràcies als factors abans esmentats com, per exemple, al bon comportament de la demanda, a l’auge del comerç electrònic ia l’externalització dels serveis.

Xifres comparatives amb anys anteriors

L’Observatori Sectorial DBK va puntualitzar que la gestió dels operadors logístics va patir un descens moderat per la crisi sanitària. Van passar de facturar 4.925 milions d’euros el 2019 a 4.825 milions el 2020.

Per al 2021, el valor del mercat va créixer un 7,8%, nou màxim històric.

Val a dir que L’Observatori Sectorial DBK és la marca de Informa D&B, especialitzada en la realització d’estudis d’anàlisi sectorial i de la competència dels principals sectors econòmics espanyols i portuguesos.

La firma fa un seguiment continu de més de 700 sectors d’aquests dos països i publica els resultats anualment.

Transport de càrrega aèria gairebé recupera als seus nivells precovid-19

/by

Durant els tres primers mesos del 2022, el transport de càrrega aèria als aeroports espanyols va aconseguir assolir els volums que registrava abans de la pandèmia.

Transporte de carga aérea casi recupera a sus niveles precovid-19

Mostra d’això, és que els aeroports espanyols de la xarxa d’Aena van registrar un total de 92.308 tones de càrrega transportada durant el març del 2022, fet que suposa un increment del 8,8% en comparació del mateix mes de l’any passat.

Acumulativament, les terminals aèries van sumar 247.803 tones de càrrega, un 14,4% per sobre del que va aconseguir el 2021.

La xarxa espanyola d’Aena reporta que el transport de càrrega continua amb la mateixa tendència del mes de març del 2022, després d’iniciar aquest any amb xifres fins i tot per sota de les registrades en època pre-pandèmica.

Xifres per aeroports

Madrid-Barajas

Aquesta terminal aèria torna a registrar el volum més gran de tones de càrrega transportades, assolint un total de 51.970, fet que suposa un increment del 21,8% respecte a la quantitat mobilitzada el març de 2021, i del 6,5% en comparació amb març del 2019.

Barcelona-El Prat

Ocupa el segon lloc per segon mes consecutiu, acumulant 13.542 tones, cosa que representa el 20,5% més de càrrega transportada en comparació del mateix mes de l’any passat. El que sí que s’observa és que aquesta xifra és el 14,3% més baixa que la registrada el març del 2019.

Saragossa

Aquest aeroport ocupa el tercer lloc i les dades continuen en caiguda lliure, ja que va reduir el transport de càrrega en un 25,8% respecte al març del 2021, amb un acumulat de 13.348 tones. Aquesta xifra és el 23% inferior a la registrada l’any abans de la pandèmia.

Comparativament, durant el primer trimestre del 2022 l’aeroport de Barcelona empata en mercaderies amb el de Saragossa. Si continua aquest comportament el Prat podria perdre el seu segon lloc del rànquing.

Càrrega desglossada per companyies aèries

DHL

Va recuperar la primera posició amb un total de 14.908 tones de càrrega transportades, després del descens en transport de mercaderies que va experimentar el febrer d’aquest any a Espanya.

Iberia

Ocupa la segona posició amb un total de 12.263 tones transportades durant el mes de març del 2022.

Qatar Airways

El segueix al tercer lloc Qatar Airways, amb 8.580 tones transportades durant març del 2022.

Emirates

L’aerolínia torna a aparèixer entre les sis companyies aèries amb més volum de càrrega moguda. Registra un acumulat de 5.831 tones de càrrega transportada, després d’haver ocupat el lloc set el mes passat.

Transport de passatgers

Pel que fa al volum de passatgers transportats per les diferents terminals aèries, el rànquing el lidera Madrid-Barajas amb més de 3,5 milions de passatgers, cosa que representa un descens del 27,5% en comparació amb març del 2019, però un increment del 266,2% respecte al març del 2021.

El segueix Barcelona-El Prat amb més de 2,7 milions de viatgers transportats (-31,9% respecte al 2019 i +537,5% en comparació del 2021).

I l’aeroport de Màlaga, amb 1,1 milions de passatgers (-12,9% en comparació del 2019 i +606,5% respecte al 2021).

El Port electrificarà molls portacontenidors per al 2028

/by

Sòl immologístic disponible a Catalunya va caure el primer trimestre del 2022

/by

Durant el primer trimestre del 2022, la disponibilitat de sòl immologístic a Catalunya es va situar en els nivells històrics més baixos, i va assolir només un 2,5%.

Suelo inmologístico disponible en Catalunya cayó en primer trimestre de 2022

Per part seva, la contractació logística manté el seu creixement en comparació amb les xifres prepandèmia, tot és degut a l’impuls ia l’auge de l’ecommerce.

Però l’escassetat de sòl immologístic en aquests tres primers mesos del 2022 és real. De fet, va aconseguir disparar la renda prime que es troba en 7,5 euros per metre quadrat al mes, un 7% més que l’abril del 2021, segons CBRE, consultora en serveis immobiliaris a nivell internacional.

La firma atribueix el nou descens a la disponibilitat de superfície, a l’elevada contractació que ha experimentat el mercat immologístic català, amb un total de 241.800 metres quadrats durant l’inici de l’any.

Les xifres respecte a anys anteriors

La contractació logística del primer trimestre del 2022 indica una de les millors xifres registrades fins ara.

Fins i tot aconsegueix doblar la contractació durant el 2020 (109.903 metres quadrats) i suposa un augment del 12,1% respecte al mateix període el 2019 (215.752 metres quadrats).

Per la seva banda, el primer trimestre del 2021 va ser excepcional gràcies a la contractació de 140.000 metres quadrats per part d’un operador de comerç electrònic al Far d’Empordà a Girona.

Entre les principals operacions dutes a terme aquest inici d’any a Catalunya, es destaca el projecte d’autopromoció, en format clau en mà, que Kave Home va fer a Tordera (El Maresme) i té una superfície de 90.000 metres quadrats.

També destaca l’arrendament d’una nau logística de Prologis de 20.200 metres quadrats a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat).

Segons la consultora immobiliària CBRE, des de començament del 2022 la contractació logística continua batent rècords a Catalunya per l’ecommerce.

De fet, les xifres indiquen que les operacions relacionades amb el comerç electrònic han estat el 30% del total, mentre que el 60% ha anat a absorció neta. Això sens dubte, segons la firma, reflecteix el bon comportament del mercat.

Els temors del sector

Però davant del panorama de la manca de superfícies immologístiques, el sector tem que es perdi la competitivitat i l’agilitat que Catalunya ha aconseguit en l’operació logística de la regió i del país.

Segons CBRE la tendència a la baixa en disponibilitat de sòl logístic, es pot revertir al llarg del que queda del 2022 i de l’any que ve, quan el mercat logístic català podrà requerir més de 850.000 metres quadrats per donar pas als nous projectes .

I pel que fa al creixement del preu de les rendes prime, la consultora immobiliària preveu que “es pot mantenir en els propers mesos a les diferents zones logístiques per falta d’oferta”.

Els nous projectes logístics no s’aturaran a Catalunya i principalment pel desenvolupament vertiginós del comerç electrònic.

La resta del 2022 serà un temps de reptes per aconseguir cobrir les necessitats de disponibilitat de superfície logística a Catalunya.

Barcelona: líders reclamen solucions per accedir-hi des de l’àrea metropolitana

/by

Accedir a Barcelona des de l’àrea i la regió metropolitana és tot un suplici.  Tot i la proximitat a la urbs, milers de persones juntament amb els alcaldes metropolitans de les ciutats properes, van aixecar les seves veus per clamar solucions urgents i eficaces per als problemes de mobilitat que afronta la ciutat.

Barcelona_ líderes reclaman soluciones para acceso desde el área metropolitana

Els mandataris de les ciutats ubicades a l‘àrea d’influència directa de Barcelona, ​​algunes de les quals formen part de l‘associació de municipis de l‘Arc Metropolità, s’han queixat perquè cada vegada són més lluny de Barcelona.
 De fet, manifesten que a causa de la recent obertura del túnel de Glòries i les congestions que es presenten, s’observen milers de persones que no compten amb alternatives efectives de mobilització a través del transport públic.
 Per això, han de continuar utilitzant el seu vehicle privat amb la qual cosa han incrementat les cues i retencions a les principals vies que condueixen cap a la capital catalana.
 Els líders de les ciutats de l‘Arc Metropolità coincideixen que el gran dèficit és a la xarxa ferroviària.  De fet, per a habitants de diversos municipis ubicats a la segona corona, desplaçar-se en transport públic fins a Barcelona implica mitja hora més de recorregut que si es fa amb vehicle privat.
 Els alcaldes també van manifestar que encara que hi ha alguns projectes, no s’hi han contemplat altres solucions.
 Dins d’elles tant de bo es construïssin aparcaments dissuasius perquè els conductors puguin deixar els seus cotxes en estacionaments a la perifèria de la ciutat i des d’allà poder seguir el viatge amb transport públic.

 Els problemes de mobilitat

 Els mandataris consideren que el mal funcionament del túnel de Glòries, embut localitzat als accessos a la capital, es deu a la manca de coordinació entre les administracions pel que fa a la mobilitat.
 També opinen que sobra una visió centralista de les infraestructures, per la qual cosa mai no se’ls ha tingut en compte per a la planificació.  A més, consideren que Barcelona expulsa residents a les poblacions metropolitanes sense considerar que gran part d’aquestes persones estudien o treballen a la capital catalana.

 Algunes de les opinions:

 MARTA FARRÉS, alcaldessa de Sabadell i presidenta de l’associació de municipis de l’Arc Metropolità, destaca la necessitat d?invertir en transport públic perquè sigui més eficient.  L‘objectiu seria poder oferir als usuaris de vehicles privats una connexió directa –sense haver de passar obligatòriament per Barcelona– entre les ciutats del Vallès, el Garraf o el Maresme.
 DAVID BOTE, alcalde de Mataró opina que “la regió metropolitana hauria d’estar connectada en forma de xarxa, a fi que els municipis quedin interconnectats entre ells sense que es necessiti passar de manera obligada per Barcelona com passa actualment”.
 OLGA ARNAU, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, FMC, indica que “en els moments actuals de crisi climàtica i energètica l‘aposta ha de ser per incentivar les inversions de l‘Estat en el transport públic”.

La Generalitat confia en la indústria logística per al creixement econòmic de Calatunya

/by
Engegar una estratègia logística juntament amb els fons europeus Next Generation, serà l’aposta de la Generalitat per aconseguir la recuperació econòmica de Catalunya i el creixement sostingut de la seva economia.
La Generalitat confía en la industria logística para el crecimiento económico de Calatunya
Així ho va assegurar el secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat Isidre Gavín, que juntament amb el conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tramosa, van presentar a inicis de març del 2021 via online des del port de Barcelona l’Estratègia Logística per a la Internacionalització  de l’economia catalana”.
 L’empresa pública de la Generalitat de Catalunya, CIMALSA, va ser l’encarregada de redactar aquest full de ruta amb projecció fins al 2040.
 El document fa èmfasi que la logística és un element estratègic per al país, la infraestructura del qual, a més de ser una inversió, és el mitjà per permetre el desenvolupament de les activitats de l’entorn.
 Addicionalment s’exalta el gran avantatge que té dos ports com el de Tarragona i Barcelona, ​​com dos actius claus en l’excel·lència logística.  De fet, aquests ports són considerats com a infraestructures que generen riquesa.

 L’estratègia

El document de l’Estratègia Logística per a la Internacionalització de l’Economia Catalana va ser realitzat per CIMALSA juntament amb la participació d’Empresa i Coneixement i al voltant de 120 institucions i professionals.
 Gràcies a la realització d’un procés obert i participatiu, es va aconseguir consolidar una estratègia integral que permet tenir un ampli cobriment del territori i del sector.  L’objectiu és assolir aliances i sinèrgies entre els agents públics i privats del sector.
 També serà el full de ruta definitiu per consolidar el sistema logístic català.  Com que el seu horitzó es projecta cap a les dues dècades següents, durant aquest temps s’hauran de prendre decisions que permetin assolir l’objectiu final: millorar el posicionament de Catalunya al món econòmic global.
 Un altre dels reptes que es planteja al document és contribuir al reequilibri territorial a través del desenvolupament logístic de la regió i l’enfortiment dels clústers empresarials.  Amb això serà possible entendre el territori com una xarxa interconnectada.
 La formulació de l’estratègia es va fer basada en el concepte LAAS (la logística com a servei integral): servei al consumidor, al teixit productiu ia la ciutadania.  També se’n va considerar el component ambiental, l’equilibri territorial i la digitalització.

 El document consta de quatre apartats:

  1.  Diagnòstic de les condicions de lentorn.
  2.  Definició estratègica de les 5 línies de treball.
  3.  Establiment dun òrgan de gestió i governança del pla que vetllarà pel compliment dobjectius i indicadors.
  4.  Definició dels àmbits prioritaris dactuació, així com dels 5 grups de treball encarregats per al seu desenvolupament.

 Prioritats a curt termini (període 2020-2025)

  1. Competitivitat del component empresarial.
  2.  Coordinació, regulació i promoció del sector logístic.
  3.  Funcionalitat de la xarxa d infraestructures logístiques.
  4.  Aposta decidida per la sostenibilitat.
  5.  Agilitat del desenvolupament del sòl logístic i intermodal.
 Aquests 5 eixos de treball prenen vida a través de 19 projectes i 60 mesures específiques que es prioritzen segons la importància.  Cada projecte tindrà un responsable, un grup de treball, cronograma e indicadors de gestió.

 

El port de Barcelona signa un acord per fomentar la formació professional

/by

A partir de les necessitats reals del sector en capacitació professional, l’Autoritat Portuària de Barcelona va fer part de la signatura d’un acord estratègic per a l’impuls de la Formació Professional (FP) a la comunitat portuària, amb la finalitat de crear i oferir una preparació  de qualitat.

El puerto de Barcelona firma un acuerdo para fomentar la formación profesional

L’acord també ha comptat amb el suport de múltiples entitats de l’àmbit privat i públic del país.  L’objectiu principal és incentivar el talent humà del sector portuari i logístic amb una formació de qualitat que li proporcioni la preparació i les eines de coneixement que s’ajustin a les necessitats reals del sector.
 La presidenta del port català, Mercè Conesa, va afirmar que “cal posar a disposició del món empresarial les oportunitats que proporciona el món acadèmic”.  D’aquí la necessitat d’assolir aliances estratègiques amb agents i administracions involucrades al món portuari i logístic, perquè aquests objectius es converteixin en realitat.

 Un relleu generacional per als nous reptes

 Per la seva banda, Jordi Trius, president de l’Associació d’Agents Consignataris de Vaixells de Barcelona, ​​va manifestar que cal incorporar personal jove a les plantilles de treballadors de les empreses del sector, no només per supervivència i relleu generacional, sinó també perquè cal  personal per assumir els reptes dautomatització i digitalització.
 A propòsit d’aquest tema, el port va fer fa poc un estudi per tal d’identificar els perfils professionals que tindran més demanda a futur als ports del Mediterrani.  Complementari a l’estudi, Mercè Conesa va afirmar que cal implementar noves modalitats d’aprenentatge relacionades amb les pràctiques nacionals i internacionals i amb el desenvolupament d’una formació digital.
 La presidenta del port també va cridar latenció sobre la baixa presència femenina en aquest tipus de Formació Professional.  De fet, no arriba al 4%, amb la qual cosa s’estan fent esforços per incentivar les dones perquè facin part activa del sector.
 Així mateix, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de Catalunya, Chakir l’Homrani, va destacar que la signatura de l’acord obrirà l’espai per “proporcionar oportunitats i millorar la productivitat de les empreses”.
 Va recalcar que l’acord és fruit del treball conjunt que des de fa més de dos anys avancen tots els agents que fan part del sector.  Aquest treball en grup era necessari, ja que no és possible aconseguir una FP adequada si els operadors, empreses i altres actors no estan alineats sota un mateix propòsit i no coneixen el sector.
 Chakir l’Homrani fa èmfasi en la necessitat d’implementar la formació contínua al sector, ja que per les activitats pròpies cal el domini d’idiomes, coneixements en àrees especialitzades, flexibilitat horària i capacitat d’adaptació.  Definitivament les cadenes logístiques, els vaixells i ports, mai paren i són una activitat essencial per al món.
 Actualment un total de 37.000 professionals treballen a les empreses de la comunitat portuària.  En aquest sentit, el port s’ha proposat assolir la meta dels 40.000 llocs de treball de qualitat els propers anys.

 

 

 

El port de Tarragona aspira a multiplicar per sis el trànsit ferroviari a La Boella

/by

Per a finals del 2023 i amb una inversió estimada en 20 milions d’euros en infraestructura, el port de Tarragona i l’empresa Combi Terminal Catalonia (CTC) van signar un memoràndum d’entesa amb l’objectiu que la joint venture CTC iniciï aquell any l’operació  de la terminal intermodal.

El puerto de Tarragona aspira a multiplicar por seis su tráfico ferroviario en La Boella

La joint venture, el soci majoritari de la qual és BASF, busca operar diàriament vuit trens de càrrega i vuit de descàrrega, amb un moviment d’aproximadament 500 contenidors al dia per a tot tipus de mercaderia (sòlids, líquids, paletitzada o semiremolcs).
 Pel que fa a les destinacions, es preveu que siguin la terminal de BASF a Ludwigshafen (Alemanya) i Anvers (Bèlgica), igual que altres terminals a Europa particularment Itàlia, àrea dels Països Baixos i el Regne Unit.  Sota aquest escenari, els altres trens circularan en àrea ibèrica per aconseguir connexió amb Madrid, Lisboa (Portugal) i la zona sud de Sevilla i Algesires.
 D’aquesta manera i després d’uns 18 mesos de construcció, s’estima que al final del 2023 les noves obres a La Boella ja entrarien en operació.

Un acord que enforteix la capacitat dincrementar volums

Segons les estadístiques, en un any amb trànsit normal com va passar fins al 2019, a La Boella es van canalitzar al voltant de 20.000 vagons.  Tot i això, la CTC busca arribar a l’operació d’uns 120.000.
 S’espera que la posada en marxa de La Boella coincideixi amb l’inici de la circulació al Corredor Mediterrani.
 Per part seva, Josep Maria Cruset president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, ha destacat la ubicació privilegiada de la terminal entre el corredor d’Henares i la Mediterrània.  També va cridar l’atenció sobre la saturació de l?àrea Metropolitana de Barcelona que, juntament amb els increments en el preu del sòl, han augmentat l’atractiu del terminal intermodal.
 Pel que fa a l’estratègia del costat terra, l’objectiu és captar mercaderies de companyies en un radi de 150 quilòmetres per a transport multiproducte i multiclient.  A això es podran afegir:
 ● El trànsit continental identificat per la CTC.
 ● Els tràfics futurs de la Zona d’Activitats Logístiques de Tarragona, les operacions de les quals s’esperen iniciïn el 2021.
 ● El trànsit amb origen o destinació cap a la Terminal Intermodal de Guadalajara (obres que començaran a finals d’abril o inicis de maig).
 Del costat mar també s’hi ha previst afegir tràfics de contenidors de la terminal de DP World o de la nova línia Ro-Ro inaugurada recentment amb Turquia.

S’enforteix la intermodalitat a Tarragona

Per la seva banda, la terminal localitzada a l’interior del port està composta per quatre vies d’amplada mixta que poden acollir trens de 750 metres, així com tres vies addicionals de suport.  Un altre avantatge és que en cas de necessitat és possible desdoblar la seva capacitat a la zona nord per incrementar-ne l’escalabilitat.
 Pel que fa a les repercussions mediambientals, serà possible la reducció de la petjada de carboni, ja que cada tren emetrà al voltant de 45 grams de CO2 per tona i quilòmetre, davant dels 80 grams que emet un camió.