Com serà el futur de les autopistes sense peatge?

/by

El Gremi de Transports i Logística de Catalunya s’estima en uns 2.000 euros a l’any l’estalvi que s’aconseguirà per camió de transport a causa de l’eliminació dels peatges a l’AP-2 i l’AP-7, dues de les principals vies per al transport  internacional.

 L’estalvi també és per als altres vehicles pesants que transiten per la zona, ja que des de 2012 hi ha un desviament obligatori des de la N-II que els obliga a utilitzar les vies de peatge per motius de seguretat viària.
 L’eliminació es va dur a terme l’1 de setembre, però la mesura pot ser només temporal en el cas que el Govern aconsegueixi aprovar el projecte de taxa de pagament per ús, per a la xarxa d’alta capacitat de l’Estat.
 Així mateix, Raquel Sánchez, ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, va defensar la idea de la temporalitat, ja que el considera un “mecanisme just” per a sufragar les cada vegada més enormes despeses que implica el manteniment d’aquesta xarxa viària, una de  les més extenses de la Unió Europea.
 S’estima que per aquestes vies circulen diàriament uns 12.000 vehicles industrials, cap a la frontera de La Jonquera.

 L’eliminació de peatges i els seus avantatges

 Per la seva banda, el Gremi de Transports i Logística de Catalunya considera que l’eliminació dels peatges de les autopistes és una bona aportació tant per a la millora de la seguretat viària, com per afavorir la descongestió de la xarxa viària nacional.
 L’altre avantatge és que des d’ara els conductors de carreta podran triar transitar una o altra via, no basats només en criteris econòmics com fins ara, sinó principalment en funció de la destinació a què es dirigeixi o de la distància a recórrer per arribar-hi.
 Gràcies a la gradual alliberament de peatges a les autopistes, s’aconseguirà rebaixar de forma significativa l’actual facturació que els transportistes a Espanya i Catalunya han d’assumir per aquest concepte.
 El Gremi també destaca que ja durant més de cinc dècades les empreses concessionàries que han gestionat aquestes vies, ja han aconseguit a la data amortitzar la inversió de construcció i manteniment fins a 50 vegades mitjançant el lloc segur de peatges.
 Amb això, consideren satisfactori que un cop vagin vencent els contractes de concessió, també s’alliberin de peatges nous trams d’autopistes a Espanya.

 Els peatges actualment al país

 A la data encara Espanya compta amb un total de 3.223 quilòmetres de pagament en 39 carreteres de la xarxa viària nacional.  Només 21 províncies espanyoles es troben lliures de vies de peatge.
 No obstant això, durant els últims anys en diversos trams en diferents vies s’han anat expirant les seves concessions, amb la qual cosa han passat a formar part de la xarxa pública estatal.
 Un exemple d’això és que a finals de l’any 2018 va vèncer la concessió de l’autopista AP-1 Burgos-Armiñón (84 quilòmetres de longitud) quedant lliure de peatge.  Al gener de 2020 va succeir el mateix amb les autopistes AP-7 entre Alacant i Tarragona (474 ​​quilòmetres), i l’AP-4 entre Sevilla i Cadis (94 quilòmetres).

 

Informe “La transició cap a una mobilitat més intel·ligent i sostenible”

/by

Clúster Logístic de CatalunyaAlineem estratègies i sumar esforços per potenciar l’activitat industrial a les pimes | Alineamos estrategias y sumar esfuerzos para potenciar la actividad industrial en las pymes.

Llegir més

Logística i noves tecnologies

/by

Clúster Logístic de CatalunyaAlineem estratègies i sumar esforços per potenciar l’activitat industrial a les pimes | Alineamos estrategias y sumar esfuerzos para potenciar la actividad industrial en las pymes.

Llegir més

Creix tràfic de contenidors al Port fins juliol 2021

/by
 Fins a juliol de 2021 el tràfic de contenidors del port de Barcelona va registrar un increment del 30,4%, xifra que supera el rècord històric de 2019 (2.007.903 TEU).
 La mostra és que durant els 7 primers mesos de l’enguany es van transportar més de 2 milions de TEU a través del hub català.  La xifra va representar un 4,1% més de contenidors mobilitzats en comparació amb l’any 2019.
 Aquest comportament confirma la recuperació de l’economia al voltant d’aquesta infraestructura logística, superant fins i tot els volums abans de la pandèmia.
 Pel que fa a les exportacions, 65.680 TEU van superar les importacions amb 54.171 TEU, però pel que fa al seu creixement gairebé s’igualen.  Per exemple i en comparació amb 2020, els contenidors embarcats a port de Barcelona van pujar un 17,3% mentre que els desembarcats ho van fer un 16,2%.
 Pel que fa a el tràfic total, es va registrar un creixement d’un 16,6% enfront de 2020 amb 38.518.888 tones acumulades fins al mes de juliol.  El positiu és que es manté la tendència alcista que ve registrant des de finals de l’any passat.

 Transport d’automòbils a l’alça

 Pel que fa a segment de vehicles, es manté llançant resultats positius amb un total de 318.823 unitats transportades.  Aquesta xifra representa un creixement del 23,7% en comparació al 2020, percentatge impulsat gràcies a la pujada de les exportacions en el 41%.
 En aquest ordre d’idees, els principals indicadors de trànsit llancen resultats positius entre els mesos de gener i juliol de 2021, excepte els passatgers (-19,8%) i els líquids a dojo (-11,8%), en part a causa  a la davallada de gasolines i gas natural.

 Transport de passatgers

 En aquest segment, es van registrar un total de 432.250 passatgers que han embarcat o desembarcat al port de Barcelona.
 D’aquesta xifra, 389.840 s’han mobilitzat a través de ferris de línia regular, el que demostra un augment del 14,7% en comparació amb l’any 2020.
 Però el principal descens de passatgers s’observa en els creuers que si bé han retornat de mica en mica a la seva activitat des del passat mes de juny de 2021, porten acumulat una caiguda del 78,7% producte de tots els mesos d’inactivitat.

 Altres mercaderies

 Altres sectors també han aportat a el creixement de el tràfic de contenidors en el que va corregut de 2021 a través del Port de Barcelona.  Entre ells es troba el sector alimentari i ramader amb un creixement del 19,6%, a causa de l’augment dels tràfics d’hortalisses, fruites, i llegums (61,9%).
 Altres productes alimentaris com els carnis van registrar un 35,4%, un sector tradicionalment exportador.  També han llançat resultats positius aquells minerals no metàl·lics, particularment la sal comuna.
 Quant als països, l’Extrem Orient i la Xina, es mantenen com a principals zones d’origen i destí de el comerç que utilitzen el port de Barcelona.  El segueixen països de la Mediterrània Oriental, Nord d’Àfrica i d’el proper Orient.
 Finalment, pel que fa a les mercaderies embarcades en camions, plataformes o remolcs (càrrega rodada), es registra una bona mobilitat a través de les autopistes de la mar (serveis que connecten Barcelona amb Itàlia i amb el nord d’Àfrica).

Escassetat de xips es fa sentir en logística de el sector automobilístic

/by
 A causa de la crisi de microxips necessaris per a la producció i la logística d’automòbils, les plantes de Ford, Renault, Seat i PSA, entre d’altres a Espanya, han hagut de reajustar els seus plans de producció producte de l’escassetat d’aquest input.
 Just quan el sector començava a recuperar les seves normals volums de producció d’abans de la pandèmia, els fabricants d’equip original, OEM (Original Equipment Manufacturer) experimenten un dèficit en el proveïment de microxips.  Aquesta situació ha provocat la paralització de la producció dels fabricants.
 Els microxips o semiconductors són components indispensables en la fabricació d’un vehicle convencional que de mitjana pot tenir més de 100 unitats.
 L’escassetat que va començar des de mitjans de 2020, portarà a la indústria a perdre aproximadament més d’un milió d’unitats de producció a nivell mundial durant el primer trimestre del 2021. Així ho va concloure l’últim estudi de l’Association of European Vehicle Logistics, ECG.

 Les conseqüències a Espanya ia Europa

 Al nostre país particularment les conseqüències es van començar a apreciar quan a finals de desembre de l’any passat, Seat va informar que tenia dificultats pel desproveïment de xips.
 No obstant això i ja durant els últims mesos de 2021, la situació també ha afectat Ford, Renault i PSA (Stellantis), fabricants que han hagut de fer reajustaments als seus plans de producció, reduint el nombre de torns i la quantitat de vehicles fabricats  .
 Per la seva banda, Europa és un dels continents més afectats pel problema.  De fet, una de cada cinc plantes d’encaix ha estat afectada, encara que s’estima que el nombre de fabricants d’automòbils afectats sigui més gran.

 Els motius de la crisi

 Són diversos els factors que van ocasionar la manca de semiconductors en el mercat.  Per començar, la pandèmia va detenir les màquines en el sector de l’automòbil i al seu torn, es va incrementar la demanda de l’electrònica de consum per al treball i activitats diàries.
 Per això, els xips es van destinar a la fabricació de mòbils, vídeo jocs i ordinadors personals.  En aquest panorama, els fabricants de microxips van haver de buscar altres clients per aconseguir el punt d’equilibri de l’negoci.
 Ara que les línies tradicionals de producció es van reactivar, els fabricants d’equip original van descobrir que és més rendible treballar per a l’electrònica de consum que per a la producció d’automòbils.
 A aquesta situació se li sumen altres causes com la guerra comercial entre la Xina i els Estats Units, els desajustos en la producció, condicions climàtiques adverses i accidents en algunes unitats productives.
 S’estima que continuaran les dificultats en els pròxims mesos, fins i tot anys, per aconseguir respondre a la demanda actual de semiconductors.  El tema és que és una entrada que no és possible escalar de forma ràpida i que fins ara només s’ha aconseguit produir en la mesura que augmenta la demanda.
 En l’actualitat, els grans fabricants d’automòbils que han reportat alteracions en la seva producció per falta de microxips són: Mercedes-Benz, Ford, Renault, Honda, JL, Stellantis, Volkswagen i Toyota.

Alguaire hauria de ser l’aeroport logístic més important de al sud d’Europa

/by

En el marc d’una visita privada a l’aeroport de Lleida-Alguaire, Ignasi Sayol president del Clúster Logístic de Catalunya, va manifestar que indubtablement Alguaire s’ha de convertir en el “aeroport logístic de al sud d’Europa”.

 A aquesta apreciació es va sumar Antoni Cañete, president Pimec confederació patronal que agrupa pimes i autònoms de Catalunya.  Tots dos directius van comprovar el gran potencial amb què compta la terminal aèria per consolidar-se en una infraestructura vital per al desenvolupament de el sector empresarial català.
 Ignaci Sayol ha afegit que a l’apostar per Alguaire com a hub logístic, de fet, podria ser possible “descarregar l’operació de l’aeroport de Barcelona”.
 A la visita d’l’aeroport també van assistir importants membres de el sector com Isidre Gavin, secretari d’infraestructures i mobilitat i Jordi Candela director d’aeroports de Catalunya.

 El “Memphis de Catalunya”

 Lleida-Alguaire ha rebut el qualificatiu de “Memphis de Catalunya”, per ser estratègic per al sector logístic no només de la regió sinó de tot el país.
 Cal destacar que la terminal aèria de Lleida-Alguaire és el primer aeroport dissenyat, construït i impulsat per la Generalitat.  La nova infraestructura fa part de la materialització i el compliment de la nova llei d’aeroports de Catalunya que també serà aplicada als altres aeròdroms i aeroports catalans.
 La inversió en el Alguaire va estimar uns 95 milions d’euros, amb l’objectiu d’atreure vols nacionals i internacionals.
 Inicialment les primeres companyies aèries en operar allà han estat Vueling i Ryanair que enllacen amb Mallorca, París, Milà i Frankfurt i es busca ampliar l’oferta turística a diferents destinacions per atreure més viatgers.
 Característiques de la terminal
 ● L’aeroport compta amb un disseny particular, obra de l’arquitecte madrileny Fermín Vázquez.  El que més es destaca de la infraestructura és la torre de control de 41 metres d’altura, integrada a l’edifici.
 ● La superfície total és de 4.000 metres quadrats.
 ● Disposa d’un vestíbul de 530 metres quadrats i 4 mostradors de facturació.
 ● La seva sala d’espera té 450 metres quadrats.
 ● La pista té 2.500 metres de llarg per 61 metres d’ample.
 ● Té un àrea d’estacionament d’aeronaus tipus Airbus A-320 oa-321, amb capacitat per a més de 150 passatgers, o per a aquelles de tipus regional amb capacitat per a 70 o 80 places.
 ● Té capacitat per a operar uns 14 vols per hora.
 ● El total d’edificis ocupa una superfície de 4.000 metres quadrats.
 ● Té capacitat per a 400.000 passatgers.
 ● Compte ja amb la capacitat operativa per iniciar el trànsit de mercaderies.
 ● Té 120 places d’aparcament amb la possibilitat de ser ampliades.
 Pel que fa a les activitats comercials de l’aeroport es desenvoluparan en conjunt entre el sector públic i privat, mitjançant una societat de desenvolupament en la qual participen Aeroports de Catalunya (soci majoritari) i l’Ajuntament d’Alguaire, el de Lleida, el de Torrefarrera.  També la integren la Cambra de Comerç de Lleida, el Consell Comarcal de Segrià i la Diputació de Lleida.
 És indubtablement un repte per a Catalunya que portarà noves oportunitats de desenvolupament logístic, comercial i de turisme de la regió i de tot el territori espanyol.

Delta Depot comença operacions al port de Barcelona

/by
La signatura Delta Depot Barcelona, ​​DDB, va iniciar a principis de juliol les seves operacions d’emmagatzematge i reparació de contenidors al dipòsit de contenidors del port de Barcelona.  El seu objectiu és consolidar-se al mercat durant el primer exercici basats en les projeccions d’un fort increment en la demanda per a aquest any.

Fins i tot i malgrat la pandèmia, per DDB les perspectives són positives en el moment de valorar el comportament i les tendències de la dinàmica de l’transport marítim en l’actual conjuntura.
 La situació actual, segons la companyia, juntament amb les exigències de mercat, obliga a tenir tot l’equip disponible i en òptimes condicions.  Sota aquest escenari DDB afirma que cada metre quadrat disponible per desenvolupar les seves tasques resulta realment valuós.
 L’operativa va començar amb una inversió de tres milions d’euros en les instal·lacions del port de Barcelona, ​​espai destinat per a l’emmagatzematge, reparació i neteja de contenidors buits.
 De fet, el projecte va començar abans de la pandèmia quan el Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona el setembre de 2019, li va atorgar a DDB una concessió administrativa destinada a la construcció d’un dipòsit de contenidors marítims ubicat dins de l’recinte portuari.
 Gràcies a la concessió, Delta Depot Barcelona podrà ocupar el seu nou dipòsit al port durant un termini total de 15 anys.

 El nou dipòsit

 Amb una parcel·la de 21.364 metres quadrats de superfície situada al Moll Prat, l’empresa ja compta amb un espai òptim per atendre els seus clients, entre els quals ja es troben diverses navilieres referents de el sector.
 El nou dipòsit és una aposta per la tecnologia.  Està interconnectat i informatitzat.  Fins i tot DDB va impulsar la implementació de l’internet de les coses (IOT), per generar cicles operatius més eficients per a l’empresa i per a tota la cadena de producció.
 Pel que fa a la maquinària, refereixen que van iniciar amb dos carretons elevadors per a contenidors de la marca Kalmar provinents de Xangai, amb capacitat d’estibar fins a set metres d’altura gràcies als pals d’estiba de contenidors buits.
 Els carretons tenen motor Volvo TAD-881-VE Euro 5 i vénen dotades amb el sistema Adblue que permet reduir les emissions d’òxid de nitrogen.
 Les dues noves unitats van descarregades a inicis de maig a la terminal d’APM Terminals del port de Barcelona.  Venien a bord de la nau “Essen Express” de Hapag-Lloyd, que les va carregar a Xangai (Xina), on van ser construïdes.
 Aquesta etapa de posada en marxa de el projecte ha estat de gran interès i satisfacció per a la companyia, ja que és una gran fita haver completat el projecte en el qual han treballat durant tant de temps.
 El treball que es realitza a DDB és realment vital per a tota la cadena de subministrament, tenint en compte que els contenidors creuen el món transportant no només mercaderia, sinó també plagues invasores en productes agrícoles i forestals o diferents entrades industrials i maquinària.  En ells es traslladen tot tipus de mercaderies.
 La neteja, desinfecció, restauració i manteniment dels contenidors, són tasques essencials per al transport marítim.

Aeroports reporten recuperació de volum de càrrega prepandemia

/by
 L’entitat pública empresarial Aeroports Espanyols i Navegació Aèria, AENA, va reportar que per primera vegada i des de febrer de 2020, els aeroports que gestiona van superar al juny de 2021 el volum de càrrega aèria mensual.

Tot i el descens de Madrid-Barajas i Barcelona-el Prat, en general la càrrega aèria va augmentar el 1,4% al juny en comparació a el mateix mes del 2019. En total durant el juny es van transportar un total de 78.413 tones de mercaderia.
 Dels aeroports Aena es destaca el de Saragossa que amb el transport de 12.619 tones va tenir un increment dels volums de càrrega en 69,9%.  Per la seva banda el de Vitòria també va millorar els seus volums en un 17% amb 6.336 tones.
 Madrid es manté amb 42.233 tones (4,5% menys davant de 2019).  Quant al Prat de Barcelona va registrar una caiguda de 18,1% amb 11.046 tones.
Comparativament amb les dades obtingudes en 2020 en el total dels complexos aeris, l’augment de la càrrega ha estat del 73,3%.

 Altres dades per aeroport

 No obstant això, Aena també va reportar que en el moment d’analitzar els resultats per a l’acumulat del primer trimestre, les mercaderies canalitzades es mantenen en valor negatiu.  De fet, es van moure 448.771 tones, un 10,2% menys respecte a el mateix període de 2019.
 Aquest comportament suposa una millora en comparació amb els resultats de maig.  Per exemple, els terminals de Saragossa i de Vitòria van ser els dos únics que van tancar en positiu transportant un total de 88.482 tones (+ 10,7%) i 36.071 tones (+ 14,4%), respectivament.
 Pel que fa a Madrid-Barajas, el complex aeri ha aconseguit concentrar fins a juny la gestió de la meitat de la mercaderia transportada per via aèria, amb 229.676 tones (-12,7%).
 Pel que fa a l’aeroport de Barcelona s’observa la caiguda més pronunciada dels complexos aeris d’Aena, amb 61.665 tones (-25,9%).

 Resultats per aerolínies

 Per aerolínies DHL manté el lideratge amb un acumulat de 73.283 tones.  De seguida se situa Iberia que ha mogut 58.693 tones en el mateix període.  A continuació, Qatar Airways amb 52.556 tones.
 Per la seva banda, Airbridge Càrrec i Emirates van tancar de nou el rànquing de el top 5 de càrrega transportada a través dels aeroports de la xarxa d’Aena, amb un total de 29.875 i 24.597 tones, respectivament.
 Els resultats de juny mantenen en general la tendència observada al maig i el mateix ordre que en l’acumulat.

 Pel que fa a el transport de passatgers

 Pel que fa al transport de passatgers en general es va registrar una major oferta i demanda de les companyies.  El total dels aeroports de la xarxa d’Aena van registrar 9.260.000 de viatgers en les seves instal·lacions, xifra que representa el 66% menys en comparació amb el mateix mes del 2019 i dels quals una mica més de la meitat corresponen a vols nacionals  .
 Segons Aena, gràcies a l’avanç del programa de vacunació a Espanya i en altres països, tant l’oferta com la demanda de les companyies aèries han registrat millora, incrementant el volum total de passatgers transportats.

Adif implementará ancho estándar en vías hacia puerto de Tarragona

/by

 L’Administrador d’infraestructures ferroviàries, Adif, ha de dur a terme noves gestions i obres a Catalunya, particularment a Tarragona, per tal d’avançar en el desenvolupament del Corredor Mediterrani.

En aquest context l’objectiu principal és aconseguir implementar l’ample estàndard en les vies que envolten a Tarragona a les àrees que ocupa Tarragona Viatgers, la terminal de Tarragona Classificació i la indústria Tres Camins.
 Donada la complexitat de les obres i la necessitat de treballar en la infraestructura ferroviària, Adif ha establert plans alternatius per al transport oportú i segur de passatgers i mercaderies, des del 16 de juliol amb l’inici de les actuacions, fins al 25 d’octubre.
 Si bé els plans afectaran el port de Tarragona, els treballs es duran a terme durant els caps de setmana per evitar impactes majors en l’operació de l’port.
 La major afectació de la circulació es registrarà caps de setmana a partir de les 23 hores de divendres i les 9 hores del dissabte, a l’igual que de la nit de dissabte a diumenge.
 Una de les obres que més destaca la Andif és que l’àrea industrial i el port de Tarragona tindran connexió directa en ample internacional amb Europa.  Això s’aconseguirà un cop culmini la instal·lació de l’tercer fil entre Castellbisbal i Vila-seca.
 Entre altres obres importants que es duran a terme en els propers mesos, hi ha la substitució dels desviaments de Tarragona Classificació, la via de Salou, així com els accessos a el port de Tarragona per a màquines de tres fils.

 Altres intervencions importants en les vies

 Les obres començaran amb la transformació de la capçalera de el costat de Barcelona a “Tarragona Classificació”.  Just allà s’ubicaran 6 desviaments que enllaçaran aquesta terminal amb les principals vies de la línia Reus-Tarragona.
 De seguida s’avançaran les obres a la capçalera de la banda Reus de la mateixa estació, col·locant 10 desviaments i un canviador de fil.
 Després es realitzarà la substitució d’aparells a la via de Salou, afectant l’accés de contenidors del port de Tarragona i als Tres Camins.

 Canvi de programari

 Quan es concloguin totes les feines, es procedirà a realitzar el canvi de programari en els sistemes de gestió de l’trànsit ferroviari.  Aquesta gestió permetrà la posada en marxa dels aparells instal·lats fins a aquest moment (data estimada entre el 11 i 12 de setembre).
 Per a aquests dies es planeja interrompre de forma total i permanent la circulació entre Tarragona i Reus, a l’igual que la via de Salou.
 Amb el canvi de programari, també es remodelarà la via única de l’Francolí amb la qual cosa no hi haurà accés per 15 dies per l’accés un port de Tarragona.  Gràcies a aquesta gestió serà possible remodelar el tram metàl·lic del riu Francolí ia més, instal·lar 6 desviaments i un canviador de fil.
 Per totes aquestes obres i a partir d’aquestes dates, els nous desviaments que s’instal·lin es posaran a el servei per fases i procedirà a aixecar els antics desviaments d’ample convencional.
 També s’instal·laran dos canviadors de fil pendents en les vies generals.

El sector de transporte espera oportunidades gracias a la transformación energética

/by

 Si bé els fabricants d’automòbils que operen a Espanya han reportat caigudes en els seus resultats per compte de l’Covid-19, confien que els projectes d’electromobilitat amb transformació energètica permetin recuperar el mercat.

Al respecte i segons l’Informe Anual de l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions, Anfac, encara que aquesta conjuntura ha portat crisi econòmica i restriccions en la mobilitat, és evident que l’automoció està travessant per un moment de transformació.

 La situació de mercat

 La crisi de l’Covid-19 indubtablement ha repercutit en els resultats obtinguts pels fabricants d’automòbils a Espanya. De fet, per al tancament de 2020 es van registrar ingressos aproximats per 60.000 milions d’euros, el que equival a un 12,8% menys d’ingressos respecte a 2019.
 Pel que fa a les matriculacions durant el mateix any, van caure el 31,3%, fins a superar lleument el milió d’unitats.  Aquest retrocés a Espanya va ser superior en comparació a l’registrat per altres països a Europa com el cas d’Alemanya (-19,1%), França (-25,5%), Itàlia (-27,9%) i Regne Unit (-  29,4%).
 Pel que fa a les comunitats autònomes, totes les regions de país van mostrar xifres negatives durant el 2020. Madrid, per exemple, va ser la comunitat autònoma amb més volum de vendes, aconseguint un total de 315.514 unitats (-31,9%).  Per la seva banda, Catalunya va registrar la venda de 123.654 unitats (-28,7%).  Andalusia va acumular 90.055 matriculacions de turismes (-32,5%).
 En general i per tipus de vehicle, a Espanya es va aconseguir la fabricació de 54.753 vehicles comercials, el que equival a un 26,4% menys en comparació a l’2019, i els industrials van sumar 2.893 (3,4% enfront de 2019).

 Un milió d’unitats exportades

 Durant 2020 també va baixar l’exportació de vehicles fabricats a Espanya que a penes va aconseguir una mica més de el milió d’unitats.
 No obstant això, Anfac indica que tot i la situació, la inversió dels fabricants a Espanya puja a 1.930 milions. Aquesta xifra, tot i que és un 31% més baixa pel que fa a l’any passat, arriba als 2.000 milions d’euros mitjana durant els últims cinc anys.
 L’Associació també indica que encara amb l’impacte històric en vendes i producció, l’aposta és per la mobilitat del futur gràcies a l’inici de la descarbonització i la digitalització.

 Electromobilitat: oportunitat per sortir de la crisi

 Tot indica que l’esforç per sortir de la crisi és la millor opció per avançar en la transformació de el sector i recuperar oportunitats.
 Una mostra d’això és la presentació del primer Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (pertan), per part d’Anfac.  El projecte estima una inversió de 4.295 milions d’euros provinents dels fons europeus Next Generation i 24.000 milions d’euros d’el sector privat.
 Gràcies a aquestes inversions, s’espera que per al 2030 s’aconsegueixi la producció de 250.000 vehicles elèctrics i s’instal·lin entre 80.000 i 110.000 punts de recàrrega. També es contempla la implementació de mesures fiscals a curt i mitjà termini per incentivar la compra de vehicles elèctrics.
 L’objectiu és aconseguir situar a Espanya “en la primera línia mundial de la indústria de l’automòbil”.