Empreses de missatgeria i distribució de paquets creixen amb més lentitut

/by

Les darreres xifres de l’Observatori Sectorial DBK d’Informa asseguren que les empreses de missatgeria i paqueteria estan presentant un creixement amb una velocitat més baixa. Si bé el 2021 el creixement va ser del 7.4%, per al 2022 la xifra es va situar en un 4.2%. Tot i això, la xifra de negocis del sector va assolir uns 9 mil 300 milions d’euros.

Entre els factors que influeixen en l’alentiment dels resultats hi ha la moderació del consum privat, així com la recuperació de les compres en físic. Això principalment després de les restriccions imposades per la pandèmia, que van suposar un impuls al sector. Passada aquesta, l’evolució de les operacions de missatgeria i distribució de paquets es va afeblir.
Altres factors que també van influir en els resultats són l’alça de la inflació, així com la pujada dels tipus d’interès. Els experts assenyalen que la conjuntura econòmica també ha estat empitjorada, així com la incertesa tant política com econòmica mundial. Tots aquests factors fan preveure que tant a curt com a mitjà termini la tendència d’alentiment continuarà influint en el creixement. De fet, asseguren que el creixement esperat dins del volum de negocis de les empreses de missatgeria i paqueteria rondarà el 3% anual. Això tant per al tancament del 2023 com per al proper any 2024.

Segments

L’informe assenyala que el segment de paqueteria empresarial va comptar amb un comportament una mica més favorable que el de la paqueteria industrial. En aquest darrer cas, el creixement va ser del 3,6%, amb un volum de negocis de 2.850 milions d’euros. Per part seva, la paqueteria empresarial va comptar amb una variació del 4.5% i un volum de negocis de 6 mil 450 milions d’euros. Les xifres són explicades per la reactivació del comerç internacional. Si bé la pandèmia ja es va donar per acabada, els sectors encara estan veient-se afectats de diferents maneres. És precisament el cas del comerç internacional, on després de finalitzada la pandèmia es va dinamitzar la demanda d’enviaments empresarials des de i cap a l’exterior. En aquest segment, el volum de negocis del 2022 va ser de 2.325 milions d’euros, amb un creixement interanual del 5.9%. El 2021, el creixement dels serveis internacionals va ser del 3.6%.

Descens d’operadors

Una altra situació destacada al recent informe és que el nombre d’empreses del sector va registrar un descens. Es tracta del primer en els darrers deu anys. Van detallar que en aquest resultat van influir alguns processos de fusió i adquisició entre empreses. Així mateix, alguns operadors petits i mitjans van cessar les activitats.
D’altra banda, les cinc primeres empreses que pertanyen al segment de paqueteria empresarial es van emportar una quota de mercat del 48% en conjunt. Cal destacar que les cinc empreses de més facturació al segment de la paqueteria industrial van aconseguir reunir una participació conjunta del 46%. En tots dos casos es va tractar de les empreses amb més facturació dins de cadascun dels segments comentats.
Imatge cortesia de https://pixabay.com, a qui pertanyen tots els drets

 

 

Ecommerce: devolucions augmenten substancialment en èpoques d’ofertes

/by

L’època de rebaixes, tradicional en el comerç electrònic, comporta una taxa de devolució que arriba al doble de la taxa en condicions normals. De fet, experts del sector asseguren que de vegades el comportament dels usuaris es converteix en compradors compulsius.

En el cas d’Espanya, poc més del 25% dels usuaris del comerç electrònic asseguren haver gastat més aquest any a l’època de rebaixes. Això en comparació de l’any anterior. Cal recordar que els usuaris espanyols s’han abocat significativament a les compres durant l’època de rebaixes. És per això que durant aquest període es registra un augment significatiu de les vendes al comerç detallista d’Espanya.

Creixement en èpoques d’oferta

El comerç en línia és un sector que ha crescut de manera accelerada en els darrers anys. Si bé el gran recolzament el va rebre a l’època de la pandèmia, per les restriccions de mobilitat, és també cert que experimentava un creixement sostingut.

Igualment a Espanya, estudis revelen que prop del 66% dels usuaris han fet almenys una compra per internet per mes. Però l’altre costat és l’augment de les devolucions. Cal recordar que això genera costos addicionals, que moltes vegades els consumidors ignoren.

En general, la taxa de devolucions de les compres per internet se situa en un 10%. Tot i això, per a les èpoques d’oferta, aquesta taxa arriba fins a prop d’un 20%. Això representa una duplicació. El problema rau igualment que els compradors revisen de manera minuciosa com és el procés de devolució abans de fer-se amb un producte.

Un estudi realitzat per MRW assenyala que més de la meitat dels compradors del comerç electrònic abandonen la compra si no està garantit un bon procés de devolució.

Gestió de devolucions

El comerç en línia compta amb un entorn accelerat i canviant. Factors com lexperiència en línia, la satisfacció del client i la gestió de devolucions són claus dins de lentorn. De fet, les compres en línia demanen una gestió eficient de les devolucions.

És per això que per a moltes empreses es converteix en una necessitat imperant fer una gestió adequada de les devolucions. En principi, és molt important que la política de devolucions d’una botiga en línia es pugui trobar ràpidament. També ha d’explicar els passos que cal seguir una devolució.

Els usuaris solen apreciar les opcions flexibles de devolució, així com trobar opcions com a canvis de producte i codis promocionals. En qualsevol cas, són opcions que busquen minimitzar les devolucions i fidelitzar els clients.

Però si cal fer la devolució, cal saber que un procés de gestió eficient pot representar la diferència. Qualsevol client apreciarà per exemple, comptar amb un ràpid reemborsament dels seus diners, si escau.

Una altra acció que es pot fer és fer un seguiment de les devolucions. La intenció és identificar les tendències que porten a les devolucions. També es poden identificar els problemes recurrents. Imatge cortesia de https://pixabay.com, a qui pertanyen tots els drets

Trànsit de mercaderies del Port va caure un 11% al juliol

/by

Els trànsits de mercaderies del Port de Barcelona van registrar un descens de l’11% durant el mes de juliol passat. La xifra va representar un trànsit de 38 milions de tones mobilitzades durant els primers set mesos de l’any.

Valor de los fletes se mantuvo estable durante septiembre 2023

Alhora, això equival a una contracció del 10.6% del trànsit en comparació als mateixos mesos del 2022. Cal recordar que durant els mesos assenyalats de l’any passat, el port va registrar rècords històrics de creixement.
Des del Port van assenyalar que es tracta de xifres que estan emmarcades a la conjuntura econòmica global. Van destacar que el comerç a nivell mundial es troba llastat pels efectes de les tensions geopolítiques. Entre els factors que influeixen els resultats, el port ha assenyalat la guerra entre Rússia i Ucraïna, la inflació elevada i l’enduriment de les polítiques monetàries. A més, van recordar que les grans economies estan patint desacceleracions del creixement per la mateixa incertesa als mercats financers.

Trànsits destacats

Tot i els resultats negatius, des del Port de Barcelona van detallar els trànsits destacats durant el període. Entre ells, els vehicles nous. En aquest cas, l’increment va ser del 67,4%, amb un total de 482.904 unitats. Un altre rubro destacat va ser el dels sòlids a granel, que van registrar un creixement del 15,9% interanual. El trànsit de sòlids a granel entre el gener i el juliol va ser de tres milions de tones. Aquest resultat és fruit del comportament positiu de les exportacions de rubros com la sal i el ciment. Les importacions de cereals i farines també van sumar.
D’altra banda, el cabotatge va representar un increment del 21,3% dels contenidors plens. Això equival a 70 mil 817 TEUs. Van detallar que aquest resultat equival a una situació millor de l’economia d’Espanya, respecte a la resta de la Unió Europea. Tot i això, el trànsit total de contenidors entre gener i juliol va ser de 1.89 milions de TEUs. La xifra representa una contracció interanual del 10,6%.
En el cas dels granels líquids, la contracció va ser de 18,7% interanual. El moviment registrat durant els primers set mesos del 2022 va ser de 7.7 milions de tones. La caiguda és ocasionada principalment pel descens dels trànsits d’hidrocarburs. Un altre factor que té un paper important en els resultats negatius és la baixa demanda existent.
Passatgers
Pel que fa al moviment de passatgers durant els primers set mesos de l’any, el creixement va ser del 51,4%. El total de persones que van passar pel port català va ser de 2,75 milions.
Els passatgers que van passar pel port de Barcelona a ferris entre gener i juliol van ser 917.243. Els creuers van registrar un trànsit d’1,8 milions de persones durant el període esmentat.
Per al període que abasta el gener i l’agost, el port de Barcelona va tornar a compartir resultats negatius. En aquest cas, el descens va ser del 12,2% del trànsit total i de l’11,3% pel que fa als TEUs mobilitzats.

Trànsit de mercaderies del Port va caure un 11% al juliol

/by

Els trànsits de mercaderies del Port de Barcelona van registrar un descens de l’11% durant el mes de juliol passat. La xifra va representar un trànsit de 38 milions de tones mobilitzades durant els primers set mesos de l?any. Alhora, això equival a una contracció del 10.6% del trànsit en comparació als mateixos mesos del 2022. Cal recordar que durant els mesos assenyalats de l’any passat, el port va registrar rècords històrics de creixement.

Des del Port van assenyalar que es tracta de xifres que estan emmarcades a la conjuntura econòmica global. Van destacar que el comerç a nivell mundial es troba llastat pels efectes de les tensions geopolítiques. Entre els factors que influeixen els resultats, el port ha assenyalat la guerra entre Rússia i Ucraïna, la inflació elevada i l’enduriment de les polítiques monetàries. A més, van recordar que les grans economies estan patint desacceleracions del creixement per la mateixa incertesa als mercats financers.

Trànsits destacats

Tot i els resultats negatius, des del Port de Barcelona van detallar els trànsits destacats durant el període. Entre ells, els vehicles nous. En aquest cas, l’increment va ser del 67,4%, amb un total de 482.904 unitats. Un altre rubro destacat va ser el dels sòlids a granel, que van registrar un creixement del 15,9% interanual. El trànsit de sòlids a granel entre el gener i el juliol va ser de tres milions de tones. Aquest resultat és fruit del comportament positiu de les exportacions de rubros com la sal i el ciment. Les importacions de cereals i farines també van sumar.
D’altra banda, el cabotatge va representar un increment del 21,3% dels contenidors plens. Això equival a 70 mil 817 TEUs. Van detallar que aquest resultat equival a una situació millor de l’economia d’Espanya, respecte a la resta de la Unió Europea. Tot i això, el trànsit total de contenidors entre gener i juliol va ser de 1.89 milions de TEUs. La xifra representa una contracció interanual del 10,6%.
En el cas dels granels líquids, la contracció va ser de 18,7% interanual. El moviment registrat durant els primers set mesos del 2022 va ser de 7.7 milions de tones. La caiguda és ocasionada principalment pel descens dels trànsits d’hidrocarburs. Un altre factor que té un paper important en els resultats negatius és la baixa demanda existent.

Passatgers

Pel que fa al moviment de passatgers durant els primers set mesos de l’any, el creixement va ser del 51,4%. El total de persones que van passar pel port català va ser de 2,75 milions.
Els passatgers que van passar pel port de Barcelona a ferris entre gener i juliol van ser 917.243. Els creuers van registrar un trànsit d’1,8 milions de persones durant el període esmentat.
Per al període que abasta el gener i l’agost, el port de Barcelona va tornar a compartir resultats negatius. En aquest cas, el descens va ser del 12,2% del trànsit total i de l’11,3% pel que fa als TEUs mobilitzats.

El Prat va registrar una caiguda d’1,5% de trànsit de mercaderies respecte del 2022

/by

El trànsit de mercaderies de l’aeroport de Barcelona – El Prat Josep Tarradellas va registrar una contracció de l’1.5% interanual durant el mes de maig del 2023. Dins del conjunt dels quatre grans aeroports espanyols, l’aeroport Internacional Adolfo Suárez Madrid-Barajas va ser l’únic que va registrar increments durant el mes esmentat. En aquest cas, el creixement va ser del 13,1%, amb una mobilització de 53,3 milions de tones.

El Prat registró una caída de 1,5 de tráfico de mercancías con respecto a 2022

El cinquè mes de l’any, el total de tones mobilitzades de mercaderies a tots els aeroports espanyols va ser de 87.5 milions. Aquesta xifra equival a un creixement del 5.5% respecte al mateix període del 2022, segons les dades que ha detallat l’administrador aeroportuari Aena.
Per part seva, els aeroports de Saragossa i Vitòria, també van registrar caigudes en les xifres de mercaderies mobilitzades. En el cas de l’aeroport de Vitòria, la caiguda va ser del 3.2%. El total de mercaderies mobilitzades va ser de 6,3 milions. A l’aeroport de Saragossa, la contracció va ser del 12,7%, amb un registre total de 7,8 milions de tones.

Acumulat en trànsit de mercaderies

El gestor aeroportuari va detallar que fins al mes de maig del 2023, l’acumulat de tones va registrar un creixement del 2.7% interanual. Això va representar un moviment de 424,4 milions de tones.
Pel que fa al trànsit discriminat, l’aeroport de Madrid-Barajas va comptar amb un increment del 8,9% interanual, amb un trànsit de 252,5 milions de tones. Tot i això, l’aeroport de Barcelona va mantenir xifres similars a les de l’exercici passat. En aquest cas, l’increment va ser del 0,8%, amb una mobilització de 61,9 milions de tones.
Per la seva banda, l’aeroport de Vitòria va comptar amb una contracció de l’1.5% a l’acumulat entre el gener i el maig d’aquest any, respecte a l’any anterior. Es van mobilitzar 29,6 milions de tones. En el cas de l?aeroport de Saragossa, el total de tones acumulades va ser de 48.5 milions, amb un descens del 16.9% interanual.

Primer semestre

Pel que fa als sis primers mesos del 2023, Aena va informar que els aeroports que componen la seva xarxa van gestionar un total de 507 mil 543 tones. La xifra representa un 2.8% per sobre dels resultats obtinguts el primer semestre del 2022. Comparant els resultats amb els obtinguts el 2019, abans de la pandèmia, el creixement va ser de l’1.6%, van detallar des d’Aena.
L’enclavament aeroportuari amb més volum de càrrega va ser novament Adolfo Suárez-Madrid – Barajas. El moviment de càrrega registrat va ser de 51 mil 363 tones. Aquesta xifra representa un creixement interanual del 12,5%. En segon lloc, es va ubicar l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona – El Prat. En aquest cas, va presentar una contracció del 4.6%, amb un total de 12.603 tones mobilitzades. En tercer lloc, es va ubicar l’aeroport de Vitòria, amb una contracció del 2.6% i un trànsit total de 6 mil 458 tones. A la quarta posició es va ubicar l’aeroport de Saragossa. En aquest cas, la contracció va ser del 22,4%. La càrrega mobilitzada va ser en aquest darrer cas de 5 mil 922 tones.

El Port licita construcció de subestació elèctrica per impulsar la descarbonització

/by

El port de Barcelona va llançar recentment la licitació per a la construcció de la subestació elèctrica per subministrar l’energia necessària per a l’electrificació de les molles. El pressupost de la licitació és de 14 milions d’euros i va ser aprovat pel Consell de Ministres el juliol d’aquest any. Abans d’això, el projecte va ser aprovat per l’administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona.

El Port licita construcción de subestación eléctrica para impulsar la descarbonización

La licitació de l’obra inclou la redacció del projecte, així com la direcció i execució de la mateixa. També s’hi preveu el manteniment i l’operació de la subestació per un període de dos anys. Això una vegada finalitzada la construcció. Fonts del port van assegurar que la finalització de la subestació està prevista per al 2025. Alhora, la intenció és que sigui la mateixa empresa la que dugui a terme tot el projecte, així com la seva posada en funcionament. Van destacar que així el procés serà més àgil.

Electrificació dels molls

Des de l’enclavament català es va destacar que l’obra esdevindrà el punt de partida i eix principal per a l’electrificació dels molls. Així mateix, s’avançarà cap a la descarbonització de l’activitat portuària.
L’obra de la subestació per a l’electrificació dels molls es construirà en una parcel·la que el port de Barcelona va destinar-hi. També està prevista la connexió amb la futura subestació Cerdá de Red Eléctrica de España. Aquesta darrera subestació es troba en procés de construcció. Van detallar que la connexió es farà a través d’una línia d’alta tensió soterrada de 220 KW.
En concret, la subestació que ha sortit a licitació és necessària per construir la xarxa de mitjana tensió que serà l’encarregada de donar el servei elèctric a tots els molls del port català. Asseguren que la transició energètica està basada en aquest projecte clau, atès que els vaixells podran aturar els motors auxiliars una vegada al port. Això permetrà que els vaixells que atraquin al port puguin operar amb energia 100% renovable. A través d’això, les emissions es reduiran i es contribuirà al procés de descarbonització de l’activitat del port.
D’aquesta manera, la construcció de la subestació per a electrificació dels molls es converteix en una peça clau per a l’objectiu del port de ser neutre el 2050.

Projecte Nexigen

D’altra banda, es va poder conèixer que de manera paral·lela a la construcció de la subestació elèctrica, es faran altres tràmits i obres. Això perquè es pugui posar en marxa el projecte Nexigen per a l’electrificació dels molls. Entre les obres compta la construcció de la xarxa de mitjana tensió per unir-la amb les terminals. També està prevista la connexió subterrània que permetrà unir els molls de l’Energia i l’Adossat.
Es tracta d´un pla a través del qual s´electrificaran totes les terminals de creuers, així com la futura terminal de ferris. A la terminal de creuers, van detallar que es podran connectar fins a sis vaixells alhora.
Està previst que el port de Barcelona inverteixi a les primeres fases del projecte uns 130 milions d’euros.

Smart containers seran un 30% dels contenidors del món en 4 anys

/by

Un recent informe de la consultora Drewry va revelar que en el transcurs dels propers quatre anys, el 30% dels contenidors a nivell mundial serà del tipus smart container. La projecció realitzada per la consultora implica que l’ús del smart container en el transport de mercaderia a tot el món es multiplicaria fins a sis vegades en els propers cinc anys.

La consultora va comentar a l’informe titulat Container Census & Leasing Annual & Forecast, que el nombre global de contenidors intel·ligents rebrà un fort accelerament en els propers anys. També va indicar que estimen que el nombre de contenidors d’aquest tipus arribarà fins als deu milions d’unitats.

Smart containers en creixement

D’acord amb l’informe de Drewry, el nombre de smart containers seguirà en augment, ja que les empreses adoptaran de manera més àmplia aquest tipus de contenidors. Alhora, seran cada vegada més els smart containers que es destinin al transport de la càrrega seca.

L’informe de la consultora també ofereix dades sobre el creixement d’aquest tipus de contenidors. Va revelar que per a finals de l’any passat, prop del 5,6% de la flota mundial de contenidors estava composta per smart containers. Aquesta xifra representa un creixement del 32% interanual, van destacar.

Una altra dada revelada per l’informe és que les companyies navilieres estan utilitzant tecnologia intel·ligent en bona part dels seus contenidors refrigerats. De fet, més del 50% dels contenidors intermodals marítims refrigerats i terrestres estan equipats de manera smart. Tot i això, en el cas dels contenidors per a la mercaderia seca, la penetració amb prou feines arriba al 0.7%.

Per part seva, ja les navilieres principals a nivell mundial han assegurat que seguiran sumant dispositius d’aquest tipus a les seves flotes. És el cas de Hapag-Lloyd i la japonesa One. Les dues navilieres han expressat el seu compromís sobre l’equipament de les seves flotes de càrrega seca amb contenidors d’aquest tipus.

Gràcies a aquest compromís de les navilieres, els experts asseguren que és una aposta que farà que altres operadors líders segueixin la mateixa línia. Un dels factors que pot ajudar que creixi encara més la penetració daquest tipus de contenidors és la disminució dels seus costos. És a dir, a mesura que els costos dels smart containers es vagin reduint, l’adopció s’accelerarà.

Contenidor intel·ligent

Els contenidors intel·ligents o smart containers són aquells que es troben equipats de manera que es pot fer seguiment en temps real. També és possible monitoritzar les condicions de la càrrega en tot moment, gràcies a la tecnologia amb què estan equipats.

Cal recordar que la implantació d’aquest tipus de tecnologia al transport de càrrega va resultar accelerada per la pandèmia per la Covid19. Això perquè la crisi mundial d’aquell moment va provocar importants interrupcions a la cadena de subministraments. Alhora, això va generar una major visibilització dels problemes que suposen aquestes falles. Per exemple, la necessitat de millorar la traçabilitat de la càrrega i fer front a trànsits més volàtils.

El sector logístic, en un moment clau

/by

El sector logístic a Espanya és un dels més potents motors de l’economia. De fet, és la tercera activitat econòmica que compta amb més afiliació i té un pes clau dins de la balança econòmica del país. És per això que experts en el tema asseguren que es tracta d’un moment clau on les decisions de governs i empreses poden influir en l’enlairament de l’economia.

Es tracta d’un sector amb un potencial impactant: ho demostra els més d’1,1 milions d’empleats al tancament del 2022. Al seu torn, Espanya es troba al lloc 18 del rànquing global, d’acord amb el Logistics Performance Index 2018 del Banc Mundial. És per això que els especialistes asseguren que la contundent cadena de subministraments del país és un avantatge competitiu.

Tot i això, també asseguren que és necessari per part de les autoritats dedicar una mator quantitat d’esforços a apuntalar el transport de mercaderies per via ferroviària. Fonts del sector van recordar que es van destinar uns 327 milions d?euros de les ajudes europees. Tot i això, han assenyalat que agilitzar la transferència dels fons pot ser una bona oportunitat per sortir de la crisi. A més, aportant avantatges competitius a través de la innovació i la transformació energètica i digital.

Sector logístic català

A Espanya, hi ha més de 197 mil empreses dedicades al sector logístic. Això construeix el 10% del Producte Intern Brut (PIB) del país. Però en posar el focus a les regions, el sector representa el 14% del PIB. És per això que la regió és clau també dins del sector logístic espanyol. Pel que fa a la disponibilitat d’espais logístics, Catalunya va tancar el semestre amb un 2,99%.

A més de València, la regió ofereix les taxes d’ocupació logística més altes de tot el país. A més, la renda per a ubicacions de primer nivell arriba als 8.25 euros per metre quadrat cada mes. Aquesta xifra registra un creixement del 6.5% respecte al tancament del segon semestre del 2022.

Sumat a això, la inversió en logística a Catalunya va tancar els sis primers mesos de l’any amb un volum que s’acosta als 150 milions d’euros. Aquest total representa el 32,67% del total d’Espanya.

Tot i això, la inversió va caure un 22% interanual. Però el descens va resultar més lleu que la mitjana nacional, que va registrar una contracció del 61%. Tot i això, els experts preveuen que per al tancament del 2023 la regió presentarà una reactivació en la contractació.

L’estimació és que l’any culmini amb 650 mil metres quadrats a Catalunya. Van recordar que s’esperava una contracció després de tenir dos anys consecutius amb els millors registres a la història de la contractació logística. Alhora, esperen que els propers trimestres estiguin firmats per la baixa disponibilitat existent i una forta demanda. Això tant per a Catalunya com per a València. En el mateix ordre d’idees, un altre informe presentat per UNO revela que Espanya és el cinquè país d’Europa en exercici logístic. Ho avantatgen al rànquing Alemanya, Països Baixos, Bèlgica i França.

Cadenes de subministrament del sector d’aliments sota pressió, segons informe de WTW

/by

Les cadenes de subministrament del sector d’aliments tenen com a factor destacat la pressió per les tensions geopolítiques mundials, d’acord amb un informe recent de WTW. L’estudi revela que variables com l’escassetat en logística i en emmagatzematge al sector alimentaris impacten amb una forta pressió a la cadena de subministrament.

Cadenas de suministro del sector de alimentos bajo presión, según informe de WTW

L’estudi, que porta el nom d’Informe de riscos a la cadena de subministrament d’aliments, begudes i agricultura 2023, va analitzar les dades de cent directors de risc i de cadena de subministrament d’empreses agrícoles. També s’han tingut en compte dades d’empreses de processament d’aliments, així com grans marques d’aliments i begudes d’Europa. També s’hi van estudiar empreses d’Amèrica del Nord, Amèrica Llatina i Àsia Pacífic.

En concret, l’estudi va revelar que les pressions resultants de la guerra d’Ucraïna van provocar una inflació important en els valors. Això perquè es van alterar les principals fonts de blat, fertilitzants i olis vegetals. D’acord amb els resultats de l’estudi, prop de les tres quartes parts dels entrevistats estima que les pèrdues relacionades amb la cadena de subministrament han estat més grans del que han pronosticat els dos últims anys. D’altra banda, un 79% va comentar que un dels reptes principals a afrontar és la manca de solucions per part de les asseguradores. En general, l’estudi és un mirall de la sensació de volatilitat existent al sector. A manera de conclusió, assenyala que les cadenes de subministrament s’estan duent fins als seus límits i posant a prova la seva capacitat de resiliència.

Riscos del sector d’aliments

L’estudi també identifica alguns altres factors de risc a què s’enfronta la cadena de subministraments del sector d’aliments. Alguns dels més rellevants són el canvi climàtic, l’emissió de gasos contaminants amb efecte d’hivernacle i l’augment de la urbanització a nivell mundial. Cal destacar que aquests factors són enumerats com de risc però a llarg termini.

A curt i mitjà termini, els factors de fricció de la cadena de subministrament són l’escassetat en la logística i els problemes d’emmagatzematge. Un 41% dels enquestats creuen que aquests són els dos factors que tindran el major impacte a les empreses en els propers dos anys.

De fet, el transport eficient és un dels problemes a tractar quant a la reducció de les emissions de carboni. Un altre problema és la reducció dels nivells de deixalles. Els números de la indústria assenyalen que entre el 25% i el 30% dels aliments a nivell mundial es perden abans d’arribar a les botigues. Els factors que influeixen en aquests nivells alarmants són precisament la manca d’eficiència a les cadenes de subministrament i els problemes associats a l’emmagatzematge. A més, l’estudi de la consultora assenyala com a preocupació de la indústria la manca de solucions pel que fa a la capacitat asseguradora. És per això que les empreses del rubro busquen associar-se amb partners que permetin un control més gran del procés de distribució.

Una tendència és la del replanteig de les cadenes de subministraments daliments i begudes en el sentit de treballar amb empreses associades. És una estratègia que permet ajustar el proveïment i també serveix per augmentar la capacitat dadaptació. De fet, les empreses assenyalen que aquests ajustaments incideixen de manera positiva en els resultats generals.

 

En un 15% s’incrementarà el parc logístic català els propers mesos

/by
Mitjançant operacions clau en mà, es preveu que en un any i mig el parc logístic català s’incrementi en un 15%.
Segons les darreres dades del mercat logístic català de la Consulta Navesbarcelona, ​​especialistes en lloguer i venda de naus industrials i logístiques a Catalunya, tot i registrar-se una baixa disponibilitat històrica, es preveu que en els propers 18 mesos es lliurin al voltant de 766.000 m² de superfície logística al mercat català.

El consolidat de dades també especifica que de la superfície actualment en desenvolupament queden disponibles 441.000 m² després de deduir la superfície prellogada.
També s’estima que es lliuraran a l’Àrea Metropolitana de Barcelona uns 275.000 m² que actualment no estan ocupats.
La companyia consultora també preveu un potencial creixement amb la incorporació de 750.000 m 2 més de sòl entre els anys 2023 i 2025, encara que no tots s’acabaran usant com a sòls logístics.

Metres actuals més aportacions futures: resultat final

Navesbarcelona calcula que comptant amb els 80.000 m² disponibles actualment, més una àrea disponible a futur de 441.000 m², juntament amb una superfície addicional per culminació de contractes en magatzems existents, es pot tenir una disponibilitat anual de 300.000 a 350.000 m²/anuals finalitzar 2023.
La companyia consultora preveu a partir de la mitjana de contractació dels darrers cinc anys (525.000 m² anuals), que farà més necessari el desenvolupament d’operacions clau en mà. Això implicarà un desplaçament dels desenvolupaments de sòls logístics a ubicacions més allunyades de Barcelona.
Tot i això, cada dia creix la pressió per a les administracions públiques perquè accelerin la transformació de sòl apte per a aquest ús en zones properes a les grans urbs. Tot en resposta a les necessitats que sol·licita aquest mercat estratègic per a leconomia de la regió i de tot el país.

El mercat logístic català

Segons les últimes dades del mercat logístic català consolidades per Navesbarcelona, ​​la ràtio de disponibilitat global és del 2,36%. En aquest sentit, si apropem el zoom a algunes de les subzones del mercat, l’oferta de magatzems perquè puguin ser ocupats immediatament és pràcticament inexistent.
Aquesta és una inquietud gairebé recurrent al mercat, on s’albergarà la demanda futura si es manté en el mateix volum dels darrers anys.
Un altre factor que ajuda és que la Generalitat aposta per canviar les normes urbanístiques que facilitin la construcció de naus logístiques de diverses plantes com una bona estratègia per solucionar en alguna cosa la manca de sòl logístic.
A la realitat, a Catalunya no es compta amb sòl a prop dels ports de Barcelona i de Tarragona, ni tampoc a prop dels nuclis urbans tal com ho requereixen els operadors de comerç electrònic.
Per això es pensi en la reconstrucció d’edificis existents afegint-hi una segona planta.
Consulta Navesbarcelona és una agència especialista al mercat logístic i industrial, sòls i inversió, que ofereix els serveis d’intermediació, valoració d’actius i consultoria, tant a propietaris com a usuaris.