El Prat va registrar una caiguda d’1,5% de trànsit de mercaderies respecte del 2022

/by

El trànsit de mercaderies de l’aeroport de Barcelona – El Prat Josep Tarradellas va registrar una contracció de l’1.5% interanual durant el mes de maig del 2023. Dins del conjunt dels quatre grans aeroports espanyols, l’aeroport Internacional Adolfo Suárez Madrid-Barajas va ser l’únic que va registrar increments durant el mes esmentat. En aquest cas, el creixement va ser del 13,1%, amb una mobilització de 53,3 milions de tones.

El Prat registró una caída de 1,5 de tráfico de mercancías con respecto a 2022

El cinquè mes de l’any, el total de tones mobilitzades de mercaderies a tots els aeroports espanyols va ser de 87.5 milions. Aquesta xifra equival a un creixement del 5.5% respecte al mateix període del 2022, segons les dades que ha detallat l’administrador aeroportuari Aena.
Per part seva, els aeroports de Saragossa i Vitòria, també van registrar caigudes en les xifres de mercaderies mobilitzades. En el cas de l’aeroport de Vitòria, la caiguda va ser del 3.2%. El total de mercaderies mobilitzades va ser de 6,3 milions. A l’aeroport de Saragossa, la contracció va ser del 12,7%, amb un registre total de 7,8 milions de tones.

Acumulat en trànsit de mercaderies

El gestor aeroportuari va detallar que fins al mes de maig del 2023, l’acumulat de tones va registrar un creixement del 2.7% interanual. Això va representar un moviment de 424,4 milions de tones.
Pel que fa al trànsit discriminat, l’aeroport de Madrid-Barajas va comptar amb un increment del 8,9% interanual, amb un trànsit de 252,5 milions de tones. Tot i això, l’aeroport de Barcelona va mantenir xifres similars a les de l’exercici passat. En aquest cas, l’increment va ser del 0,8%, amb una mobilització de 61,9 milions de tones.
Per la seva banda, l’aeroport de Vitòria va comptar amb una contracció de l’1.5% a l’acumulat entre el gener i el maig d’aquest any, respecte a l’any anterior. Es van mobilitzar 29,6 milions de tones. En el cas de l?aeroport de Saragossa, el total de tones acumulades va ser de 48.5 milions, amb un descens del 16.9% interanual.

Primer semestre

Pel que fa als sis primers mesos del 2023, Aena va informar que els aeroports que componen la seva xarxa van gestionar un total de 507 mil 543 tones. La xifra representa un 2.8% per sobre dels resultats obtinguts el primer semestre del 2022. Comparant els resultats amb els obtinguts el 2019, abans de la pandèmia, el creixement va ser de l’1.6%, van detallar des d’Aena.
L’enclavament aeroportuari amb més volum de càrrega va ser novament Adolfo Suárez-Madrid – Barajas. El moviment de càrrega registrat va ser de 51 mil 363 tones. Aquesta xifra representa un creixement interanual del 12,5%. En segon lloc, es va ubicar l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona – El Prat. En aquest cas, va presentar una contracció del 4.6%, amb un total de 12.603 tones mobilitzades. En tercer lloc, es va ubicar l’aeroport de Vitòria, amb una contracció del 2.6% i un trànsit total de 6 mil 458 tones. A la quarta posició es va ubicar l’aeroport de Saragossa. En aquest cas, la contracció va ser del 22,4%. La càrrega mobilitzada va ser en aquest darrer cas de 5 mil 922 tones.

El Port licita construcció de subestació elèctrica per impulsar la descarbonització

/by

El port de Barcelona va llançar recentment la licitació per a la construcció de la subestació elèctrica per subministrar l’energia necessària per a l’electrificació de les molles. El pressupost de la licitació és de 14 milions d’euros i va ser aprovat pel Consell de Ministres el juliol d’aquest any. Abans d’això, el projecte va ser aprovat per l’administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona.

El Port licita construcción de subestación eléctrica para impulsar la descarbonización

La licitació de l’obra inclou la redacció del projecte, així com la direcció i execució de la mateixa. També s’hi preveu el manteniment i l’operació de la subestació per un període de dos anys. Això una vegada finalitzada la construcció. Fonts del port van assegurar que la finalització de la subestació està prevista per al 2025. Alhora, la intenció és que sigui la mateixa empresa la que dugui a terme tot el projecte, així com la seva posada en funcionament. Van destacar que així el procés serà més àgil.

Electrificació dels molls

Des de l’enclavament català es va destacar que l’obra esdevindrà el punt de partida i eix principal per a l’electrificació dels molls. Així mateix, s’avançarà cap a la descarbonització de l’activitat portuària.
L’obra de la subestació per a l’electrificació dels molls es construirà en una parcel·la que el port de Barcelona va destinar-hi. També està prevista la connexió amb la futura subestació Cerdá de Red Eléctrica de España. Aquesta darrera subestació es troba en procés de construcció. Van detallar que la connexió es farà a través d’una línia d’alta tensió soterrada de 220 KW.
En concret, la subestació que ha sortit a licitació és necessària per construir la xarxa de mitjana tensió que serà l’encarregada de donar el servei elèctric a tots els molls del port català. Asseguren que la transició energètica està basada en aquest projecte clau, atès que els vaixells podran aturar els motors auxiliars una vegada al port. Això permetrà que els vaixells que atraquin al port puguin operar amb energia 100% renovable. A través d’això, les emissions es reduiran i es contribuirà al procés de descarbonització de l’activitat del port.
D’aquesta manera, la construcció de la subestació per a electrificació dels molls es converteix en una peça clau per a l’objectiu del port de ser neutre el 2050.

Projecte Nexigen

D’altra banda, es va poder conèixer que de manera paral·lela a la construcció de la subestació elèctrica, es faran altres tràmits i obres. Això perquè es pugui posar en marxa el projecte Nexigen per a l’electrificació dels molls. Entre les obres compta la construcció de la xarxa de mitjana tensió per unir-la amb les terminals. També està prevista la connexió subterrània que permetrà unir els molls de l’Energia i l’Adossat.
Es tracta d´un pla a través del qual s´electrificaran totes les terminals de creuers, així com la futura terminal de ferris. A la terminal de creuers, van detallar que es podran connectar fins a sis vaixells alhora.
Està previst que el port de Barcelona inverteixi a les primeres fases del projecte uns 130 milions d’euros.

Smart containers seran un 30% dels contenidors del món en 4 anys

/by

Un recent informe de la consultora Drewry va revelar que en el transcurs dels propers quatre anys, el 30% dels contenidors a nivell mundial serà del tipus smart container. La projecció realitzada per la consultora implica que l’ús del smart container en el transport de mercaderia a tot el món es multiplicaria fins a sis vegades en els propers cinc anys.

La consultora va comentar a l’informe titulat Container Census & Leasing Annual & Forecast, que el nombre global de contenidors intel·ligents rebrà un fort accelerament en els propers anys. També va indicar que estimen que el nombre de contenidors d’aquest tipus arribarà fins als deu milions d’unitats.

Smart containers en creixement

D’acord amb l’informe de Drewry, el nombre de smart containers seguirà en augment, ja que les empreses adoptaran de manera més àmplia aquest tipus de contenidors. Alhora, seran cada vegada més els smart containers que es destinin al transport de la càrrega seca.

L’informe de la consultora també ofereix dades sobre el creixement d’aquest tipus de contenidors. Va revelar que per a finals de l’any passat, prop del 5,6% de la flota mundial de contenidors estava composta per smart containers. Aquesta xifra representa un creixement del 32% interanual, van destacar.

Una altra dada revelada per l’informe és que les companyies navilieres estan utilitzant tecnologia intel·ligent en bona part dels seus contenidors refrigerats. De fet, més del 50% dels contenidors intermodals marítims refrigerats i terrestres estan equipats de manera smart. Tot i això, en el cas dels contenidors per a la mercaderia seca, la penetració amb prou feines arriba al 0.7%.

Per part seva, ja les navilieres principals a nivell mundial han assegurat que seguiran sumant dispositius d’aquest tipus a les seves flotes. És el cas de Hapag-Lloyd i la japonesa One. Les dues navilieres han expressat el seu compromís sobre l’equipament de les seves flotes de càrrega seca amb contenidors d’aquest tipus.

Gràcies a aquest compromís de les navilieres, els experts asseguren que és una aposta que farà que altres operadors líders segueixin la mateixa línia. Un dels factors que pot ajudar que creixi encara més la penetració daquest tipus de contenidors és la disminució dels seus costos. És a dir, a mesura que els costos dels smart containers es vagin reduint, l’adopció s’accelerarà.

Contenidor intel·ligent

Els contenidors intel·ligents o smart containers són aquells que es troben equipats de manera que es pot fer seguiment en temps real. També és possible monitoritzar les condicions de la càrrega en tot moment, gràcies a la tecnologia amb què estan equipats.

Cal recordar que la implantació d’aquest tipus de tecnologia al transport de càrrega va resultar accelerada per la pandèmia per la Covid19. Això perquè la crisi mundial d’aquell moment va provocar importants interrupcions a la cadena de subministraments. Alhora, això va generar una major visibilització dels problemes que suposen aquestes falles. Per exemple, la necessitat de millorar la traçabilitat de la càrrega i fer front a trànsits més volàtils.

El sector logístic, en un moment clau

/by

El sector logístic a Espanya és un dels més potents motors de l’economia. De fet, és la tercera activitat econòmica que compta amb més afiliació i té un pes clau dins de la balança econòmica del país. És per això que experts en el tema asseguren que es tracta d’un moment clau on les decisions de governs i empreses poden influir en l’enlairament de l’economia.

Es tracta d’un sector amb un potencial impactant: ho demostra els més d’1,1 milions d’empleats al tancament del 2022. Al seu torn, Espanya es troba al lloc 18 del rànquing global, d’acord amb el Logistics Performance Index 2018 del Banc Mundial. És per això que els especialistes asseguren que la contundent cadena de subministraments del país és un avantatge competitiu.

Tot i això, també asseguren que és necessari per part de les autoritats dedicar una mator quantitat d’esforços a apuntalar el transport de mercaderies per via ferroviària. Fonts del sector van recordar que es van destinar uns 327 milions d?euros de les ajudes europees. Tot i això, han assenyalat que agilitzar la transferència dels fons pot ser una bona oportunitat per sortir de la crisi. A més, aportant avantatges competitius a través de la innovació i la transformació energètica i digital.

Sector logístic català

A Espanya, hi ha més de 197 mil empreses dedicades al sector logístic. Això construeix el 10% del Producte Intern Brut (PIB) del país. Però en posar el focus a les regions, el sector representa el 14% del PIB. És per això que la regió és clau també dins del sector logístic espanyol. Pel que fa a la disponibilitat d’espais logístics, Catalunya va tancar el semestre amb un 2,99%.

A més de València, la regió ofereix les taxes d’ocupació logística més altes de tot el país. A més, la renda per a ubicacions de primer nivell arriba als 8.25 euros per metre quadrat cada mes. Aquesta xifra registra un creixement del 6.5% respecte al tancament del segon semestre del 2022.

Sumat a això, la inversió en logística a Catalunya va tancar els sis primers mesos de l’any amb un volum que s’acosta als 150 milions d’euros. Aquest total representa el 32,67% del total d’Espanya.

Tot i això, la inversió va caure un 22% interanual. Però el descens va resultar més lleu que la mitjana nacional, que va registrar una contracció del 61%. Tot i això, els experts preveuen que per al tancament del 2023 la regió presentarà una reactivació en la contractació.

L’estimació és que l’any culmini amb 650 mil metres quadrats a Catalunya. Van recordar que s’esperava una contracció després de tenir dos anys consecutius amb els millors registres a la història de la contractació logística. Alhora, esperen que els propers trimestres estiguin firmats per la baixa disponibilitat existent i una forta demanda. Això tant per a Catalunya com per a València. En el mateix ordre d’idees, un altre informe presentat per UNO revela que Espanya és el cinquè país d’Europa en exercici logístic. Ho avantatgen al rànquing Alemanya, Països Baixos, Bèlgica i França.

Cadenes de subministrament del sector d’aliments sota pressió, segons informe de WTW

/by

Les cadenes de subministrament del sector d’aliments tenen com a factor destacat la pressió per les tensions geopolítiques mundials, d’acord amb un informe recent de WTW. L’estudi revela que variables com l’escassetat en logística i en emmagatzematge al sector alimentaris impacten amb una forta pressió a la cadena de subministrament.

Cadenas de suministro del sector de alimentos bajo presión, según informe de WTW

L’estudi, que porta el nom d’Informe de riscos a la cadena de subministrament d’aliments, begudes i agricultura 2023, va analitzar les dades de cent directors de risc i de cadena de subministrament d’empreses agrícoles. També s’han tingut en compte dades d’empreses de processament d’aliments, així com grans marques d’aliments i begudes d’Europa. També s’hi van estudiar empreses d’Amèrica del Nord, Amèrica Llatina i Àsia Pacífic.

En concret, l’estudi va revelar que les pressions resultants de la guerra d’Ucraïna van provocar una inflació important en els valors. Això perquè es van alterar les principals fonts de blat, fertilitzants i olis vegetals. D’acord amb els resultats de l’estudi, prop de les tres quartes parts dels entrevistats estima que les pèrdues relacionades amb la cadena de subministrament han estat més grans del que han pronosticat els dos últims anys. D’altra banda, un 79% va comentar que un dels reptes principals a afrontar és la manca de solucions per part de les asseguradores. En general, l’estudi és un mirall de la sensació de volatilitat existent al sector. A manera de conclusió, assenyala que les cadenes de subministrament s’estan duent fins als seus límits i posant a prova la seva capacitat de resiliència.

Riscos del sector d’aliments

L’estudi també identifica alguns altres factors de risc a què s’enfronta la cadena de subministraments del sector d’aliments. Alguns dels més rellevants són el canvi climàtic, l’emissió de gasos contaminants amb efecte d’hivernacle i l’augment de la urbanització a nivell mundial. Cal destacar que aquests factors són enumerats com de risc però a llarg termini.

A curt i mitjà termini, els factors de fricció de la cadena de subministrament són l’escassetat en la logística i els problemes d’emmagatzematge. Un 41% dels enquestats creuen que aquests són els dos factors que tindran el major impacte a les empreses en els propers dos anys.

De fet, el transport eficient és un dels problemes a tractar quant a la reducció de les emissions de carboni. Un altre problema és la reducció dels nivells de deixalles. Els números de la indústria assenyalen que entre el 25% i el 30% dels aliments a nivell mundial es perden abans d’arribar a les botigues. Els factors que influeixen en aquests nivells alarmants són precisament la manca d’eficiència a les cadenes de subministrament i els problemes associats a l’emmagatzematge. A més, l’estudi de la consultora assenyala com a preocupació de la indústria la manca de solucions pel que fa a la capacitat asseguradora. És per això que les empreses del rubro busquen associar-se amb partners que permetin un control més gran del procés de distribució.

Una tendència és la del replanteig de les cadenes de subministraments daliments i begudes en el sentit de treballar amb empreses associades. És una estratègia que permet ajustar el proveïment i també serveix per augmentar la capacitat dadaptació. De fet, les empreses assenyalen que aquests ajustaments incideixen de manera positiva en els resultats generals.

 

En un 15% s’incrementarà el parc logístic català els propers mesos

/by
Mitjançant operacions clau en mà, es preveu que en un any i mig el parc logístic català s’incrementi en un 15%.
Segons les darreres dades del mercat logístic català de la Consulta Navesbarcelona, ​​especialistes en lloguer i venda de naus industrials i logístiques a Catalunya, tot i registrar-se una baixa disponibilitat històrica, es preveu que en els propers 18 mesos es lliurin al voltant de 766.000 m² de superfície logística al mercat català.

El consolidat de dades també especifica que de la superfície actualment en desenvolupament queden disponibles 441.000 m² després de deduir la superfície prellogada.
També s’estima que es lliuraran a l’Àrea Metropolitana de Barcelona uns 275.000 m² que actualment no estan ocupats.
La companyia consultora també preveu un potencial creixement amb la incorporació de 750.000 m 2 més de sòl entre els anys 2023 i 2025, encara que no tots s’acabaran usant com a sòls logístics.

Metres actuals més aportacions futures: resultat final

Navesbarcelona calcula que comptant amb els 80.000 m² disponibles actualment, més una àrea disponible a futur de 441.000 m², juntament amb una superfície addicional per culminació de contractes en magatzems existents, es pot tenir una disponibilitat anual de 300.000 a 350.000 m²/anuals finalitzar 2023.
La companyia consultora preveu a partir de la mitjana de contractació dels darrers cinc anys (525.000 m² anuals), que farà més necessari el desenvolupament d’operacions clau en mà. Això implicarà un desplaçament dels desenvolupaments de sòls logístics a ubicacions més allunyades de Barcelona.
Tot i això, cada dia creix la pressió per a les administracions públiques perquè accelerin la transformació de sòl apte per a aquest ús en zones properes a les grans urbs. Tot en resposta a les necessitats que sol·licita aquest mercat estratègic per a leconomia de la regió i de tot el país.

El mercat logístic català

Segons les últimes dades del mercat logístic català consolidades per Navesbarcelona, ​​la ràtio de disponibilitat global és del 2,36%. En aquest sentit, si apropem el zoom a algunes de les subzones del mercat, l’oferta de magatzems perquè puguin ser ocupats immediatament és pràcticament inexistent.
Aquesta és una inquietud gairebé recurrent al mercat, on s’albergarà la demanda futura si es manté en el mateix volum dels darrers anys.
Un altre factor que ajuda és que la Generalitat aposta per canviar les normes urbanístiques que facilitin la construcció de naus logístiques de diverses plantes com una bona estratègia per solucionar en alguna cosa la manca de sòl logístic.
A la realitat, a Catalunya no es compta amb sòl a prop dels ports de Barcelona i de Tarragona, ni tampoc a prop dels nuclis urbans tal com ho requereixen els operadors de comerç electrònic.
Per això es pensi en la reconstrucció d’edificis existents afegint-hi una segona planta.
Consulta Navesbarcelona és una agència especialista al mercat logístic i industrial, sòls i inversió, que ofereix els serveis d’intermediació, valoració d’actius i consultoria, tant a propietaris com a usuaris.

 

 

Engega el pla d’innovació del Port de Barcelona

/by

L’Autoritat Portuària de Barcelona va iniciar el pla d’innovació basat en el terme “smart port”. Aquest model suposa una estratègia dinnovació col·laborativa, sostenible, impulsada per la demanda, amb forta base tecnològica i alineada amb la planejació estratègica del port.

El pla d’innovació cerca complir tres objectius fonamentals:
  • Reforçar el paper del recinte portuari com a motor del creixement.
  • Recuperar lʻeconomia, impulsar la innovació i la digitalització de lʻecosistema logístic.
  • Afavorir i implementar sinergies amb la ciutat relacionades amb aquest àmbit.
  • Pel que fa a les línies d’acció, el document proposa quatre línies encarregades del desenvolupament d‟eines de gestió transversals i àgils.
Les quatre línies de gestió cerquen la integració de tots els membres de la comunitat portuària de Barcelona; crear aliances amb lentorn innovador de Barcelona; estimular la innovació sectorial i difondre lactivitat innovadora del port.
El pla també contempla la creació d’una fundació privada anomenada BCN Port Innovation. La fundació serà el punt de trobada i debat on les companyies portuàries plantejaran els reptes i les possibles solucions per al sector.
També facilitarà la gestió de les iniciatives innovadores i l’acceleració dels projectes ambientals, tecnològics i de transició energètica que cerquen la transformació de Barcelona i el port.
Dins totes les novetats i innovacions, el Port de Barcelona recentment va celebrar la Jornada “Mercaderies al tren”, on es van reunir els principals operadors ferroviaris.
Durant la jornada es van analitzar diferents temes, com el canvi climàtic i la petjada de carboni al transport de mercaderies per ferrocarril i al sector del transport.
També es va exposar el tema del foment de l’ús del tren com a via de transport per millorar la sostenibilitat del port.
De fet, recentment el Port de Barcelona es va unir a la Declaració “One Ocean Summit”, per tal de disminuir l’impacte ambiental de l’activitat portuària i del transport marítim, en particular pel que fa a les escales dels vaixells als ports .

El Pla d´innovació del Port de Barcelona

El pla el va presentar el president del Port de Barcelona, ​​Damià Calvet i la directora d’Innovació i Estratègia de Negoci, Emma Cobos.
Calvet va indicar que el Port de Barcelona “sempre ha estat davant del sistema portuari d’Espanya, així com dels ports Mediterranis i europeus pel que fa a la planejació i disseny de solucions innovadores.
L’objectiu del pla és aconseguir comptar amb una estructura més àgil per poder impulsar noves iniciatives de manera eficient i ràpida.
El pla també contempla impulsar el Districte Blau, ubicat a la zona del Port Vell.
Així mateix, l’Autoritat Portuària va anunciar recentment una inversió per 110 milions d’euros (123 milions de dòlars), destinats al desenvolupament del projecte Nexigen que busca descarbonitzar l’activitat portuària i millorar-ne la qualitat de l’aire.
D’aquests 110 milions, 90 milions d’euros es destinaran a sistemes de subministrament d’energia a terra.
Els 20 milions d’euros restants s’adreçaran al desplegament de la xarxa que inclou la Subestació Portuària.

 

 

Ignasi Sayol: “La logística té sous més alts respecte a altres indústries”

/by
El Saló Internacional de la Logística, SIL 2022, va tornar a la presencialitat després de dos anys d’absència per la pandèmia. Es van tornar a retrobar la tecnologia, la Intel·ligència Artificial, la Robòtica, l’automatització amb destacats membres del sector.

I dins el marc d’aquest escenari, la logística catalana va treure pit.
I és perquè ha estat dels sectors que millor ha funcionat en els moments més difícils per la pandèmia, mantenint activa l’economia malgrat la paràlisi.
L’expert Ignasi Sayol, president PIMEC Logística – Cluster Logistic de Catalunya, va iniciar la primera jornada del SIL amb la presentació dels estudis “Contribució de la logística a l’economia i productivitat i competitivitat de la logística”.
Allà va destacar el protagonisme que ha mantingut la logística a l’economia catalana aquests últims anys. En mostra i segons els càlculs del Clúster, el sector va registrar operacions per més de 28.000 milions d’euros que representen el 11% del PIB.

En logística els sous són més alts: Sayol

Ignasi Sayol en el marc de la presentació de l’informe del Clúster va exaltar el valor del sector, la seva importància i pes al PIB i l’alta remuneració que rep el personal de logística respecte al conjunt de l’economia en general.
Va compartir dues xifres representatives del valor del sector al mercat laboral:
D’una banda, va destacar que el valor afegit que genera cada lloc de treball del sector de la logística és d’uns 62.000 euros anuals, una xifra inferior a la de l’economia global que és de 66.969 euros.
D’altra banda, ha indicat que la despesa anual del personal assalariat logístic és de 42.719 euros, un volum superior a la mitjana de l’economia que és de 39.167 euros.
Sobre això Sayol ha conclòs que “aquest comportament en augment amb els anys, és un reflex que la logística ofereix sous més alts respecte al conjunt de l’economia”.

Projeccions per al 2022 malgrat la situació mundial

Segons Sayol i malgrat tot el que està succeint al món, les previsions del sector per a aquest 2022 són molt positives. El president de ClusterLogistic afirma que “Malgrat successos impactants com el tancament de ports de la Xina o la guerra d’Ucraïna, el sector està fent les coses bé i està disposat a continuar invertint i desenvolupar productes”.
Una mostra d’això són les dades publicades al XII Baròmetre del Cercle Logístic del SIL.
Allà s’estima que el 32% dels directors de logística i supply chain i les seves empreses invertiran entre un i cinc milions d’euros en els propers cinc anys per adaptar-se a l’economia 4.0.
El Baròmetre també indica que un 5,6% invertiran entre 5 i 10 milions. Un altre 5,6% entre 10 i 50 milions. Per part seva, un 2,4% realitzaran inversions superiors als 50 milions d’euros. I el 54,3% dels directors, més de la meitat dels enquestats, afirmen que les empreses invertiran menys d’un milió d’euros en aquest propòsit.

 

 

El mercat laboral al sector logístic: factors clau per a la seva evolució

/by
L’evolució del mercat laboral al sector logístic es basa en tres pilars importants: l’increment de l’exigència de formació, l’aparició de nous perfils i el paper dels autònoms al sector.
Synergie, firma consultora i solucions en recursos humans, conclou que aquest és el panorama del mercat laboral en aquest segment de l’activitat econòmica.

El mercado laboral en el sector logístico factores clave para su evolución

Synergie, firma consultora i solucions en recursos humans, conclou que aquest és el panorama del mercat laboral en aquest segment de l’activitat econòmica.

Els autònoms

Són peça fonamental i necessària per a un funcionament adequat de les cadenes de subministrament.
Respecte d’això, la consultora estima que durant l’abril d’aquest any es va observar una tendència a la baixa a les afiliacions en el règim de treballadors autònoms al sector logístic. Això es pot interpretar com una trucada d’alerta per evitar que s’incrementi la fugida de treballadors per compte propi.

Exigència en la formació

Aquest factor està associat al canvi que està experimentant el sector i que demana una major exigència en diferents perfils laborals.
En aquest sentit, diferents professionals com els mossos de magatzem i els conductors han vist com ha augmentat la càrrega laboral relacionada amb les tasques que exerceixen als seus llocs de treball. Però amb el detall que els seus salaris no han evolucionat d’acord amb l’augment de tasques.
Les condicions salarials no han estat ajustades a la gran quantitat de responsabilitats assignades.

Nous perfils laborals

En la mesura que sorgeixen nous avenços tecnològics acompanyats de la digitalització, la logística s’ha transformat demanant nous perfils laborals al sector.
Per exemple, a causa de l’auge del comerç electrònic es fan de gran importància els perfils d’alta qualificació davant de càrrecs menys tècnics.
El sector també requereix professionals que aportin solucions al sector des del punt de vista de la sostenibilitat. En aquest context s’hi inclouen temes relacionats amb les plataformes logístiques i amb la reducció d’emissions en les operacions de transport logístic.

Exigències als nivells de servei

A més de la demanda en formació i perfils professionals, també s’ha incrementat l’exigència als nivells de servei.
És una tendència en ascens que mentre hi ha més integració de les grans empreses amb els seus operadors logístics, s’exigeixen estàndards més alts i estrictes en els nivells de servei a la cadena de subministrament.
Aquest és el cas de les previsions de mercat on el Big Data jugarà un paper protagonista, així com el disseny de cadenes logístiques, ladaptació de producte a mercats de destinació, entre altres aspectes.

L’última milla per a lliuraments més ràpids

L’objectiu és buscar la satisfacció més gran del client mitjançant lliuraments més ràpids de comandes i tot s’encamina a poder optimitzar lliuraments d’última milla a les grans ciutats.
Sobre això es proposen diferents solucions com els vehicles elèctrics o el lliurament amb drones.
Qualsevol que sigui la forma de lliurament s’apunta que hi hagi servei de lliurament les 24 hores del dia.
Una altra solució són els camions autònoms que encara que encara falten anys per veure flotes d’aquest tipus de camions rodant per les carreteres, ja hi ha empreses que hi compten.

Lliuraments de darrera milla: quin és el seu futur?

/by
Les entregues d’última milla són la rematada de tota la cadena logística. De fet, als lliuraments d’e-commerce, per exemple, representen fins a un 50% del cost logístic.
Sota aquest escenari d’evolució logística, es fa indubtable que calen canvis i renovació urbanística a les ciutats.

El futuro de las entregas de última milla

En aquest disseny de ciutat ha de predominar la possibilitat de lliuraments ràpids on el client ho sol·liciti; ja sigui amb vehicles elèctrics, a taquilles intel·ligents oa la botiga de la cantonada. Tot degudament coordinat i àgil per satisfer els compradors.
Els lliuraments de darrera milla posen a prova la qualitat del servei complet, de tota la cadena logística prèvia. Un error en aquest últim esglaó pot acabar amb els encerts anteriors de front al client, ja que el lliurament és lúnic contacte directe que té amb el procés de compra.

Lliuraments personalitzats, a cost competitiu i sense empremta ambiental: Ignasi Sayol

Pel president de ClusterLogistic i de Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, PIMEC, Ignasi Sayol, també CEO d’Inprous, “cal un canvi de paradigma, on les empreses han d’anticipar-se a les demandes del mercat”.
En aquest sentit cal apuntar a lliuraments de major quantitat de productes, de forma personalitzada, a cost competitiu i amb una petjada ambiental més petita.
L’expert insisteix en la importància de l’efecte de reindustrialització que cal aconseguir mitjançant la regionalització de les cadenes de subministrament, per tal de produir molt més a prop del consumidor.
Sayol afirma que al sector “ens hem adonat que no tot es pot fabricar a la Xina i per això és necessari desenvolupar cadenes que suportin les crisis futures. En aquest context, estem passant del just-in-time al just-in-case, cosa que implica comptar amb estocs i proveïdors propers”.
La tendència és cap a la gestió distribuïda, on els detallistes puguin recórrer a diversos punts de distribució per a un mateix producte.
Poden ser des de micromagatzems ubicats dins de la ciutat oa la seva àrea metropolitana fins a altres modalitats com la recollida a la botiga, la gestió compartida de rutes per reduir les “milles buides”, per tal de millorar la competitivitat minorista davant d’un gegant com Amazon.

Retail i comerç electrònic

L’aliança de botigues i plataformes en línia és part de la solució a la logística d’última milla, afirma Ignasi Sayol. L’aliança permetria un comerç de proximitat urbà que pot ser una xarxa de conveniència per recollir i lliurar productes d’e-commerce.
Afegeix que “per més automatització que hi hagi al sector, el model no és escalable”. L’assumpte és que l’increment del comerç electrònic demana una xarxa d’intercanvi eficient en botigues per tal de no col·lapsar el trànsit i buscar el compliment dels objectius sostenibles.
Sayol insisteix que a aquest marc de gestió i organització cal afegir un marc mental, on s’integrin les empreses, la gestió de dades i rutes amb la capacitat humana tècnica i legal. Tot per tal de consensuar lleis i ordenances urbanístiques aliades de la flexibilitat.