Engega el pla d’innovació del Port de Barcelona

/by

L’Autoritat Portuària de Barcelona va iniciar el pla d’innovació basat en el terme “smart port”. Aquest model suposa una estratègia dinnovació col·laborativa, sostenible, impulsada per la demanda, amb forta base tecnològica i alineada amb la planejació estratègica del port.

El pla d’innovació cerca complir tres objectius fonamentals:
  • Reforçar el paper del recinte portuari com a motor del creixement.
  • Recuperar lʻeconomia, impulsar la innovació i la digitalització de lʻecosistema logístic.
  • Afavorir i implementar sinergies amb la ciutat relacionades amb aquest àmbit.
  • Pel que fa a les línies d’acció, el document proposa quatre línies encarregades del desenvolupament d‟eines de gestió transversals i àgils.
Les quatre línies de gestió cerquen la integració de tots els membres de la comunitat portuària de Barcelona; crear aliances amb lentorn innovador de Barcelona; estimular la innovació sectorial i difondre lactivitat innovadora del port.
El pla també contempla la creació d’una fundació privada anomenada BCN Port Innovation. La fundació serà el punt de trobada i debat on les companyies portuàries plantejaran els reptes i les possibles solucions per al sector.
També facilitarà la gestió de les iniciatives innovadores i l’acceleració dels projectes ambientals, tecnològics i de transició energètica que cerquen la transformació de Barcelona i el port.
Dins totes les novetats i innovacions, el Port de Barcelona recentment va celebrar la Jornada “Mercaderies al tren”, on es van reunir els principals operadors ferroviaris.
Durant la jornada es van analitzar diferents temes, com el canvi climàtic i la petjada de carboni al transport de mercaderies per ferrocarril i al sector del transport.
També es va exposar el tema del foment de l’ús del tren com a via de transport per millorar la sostenibilitat del port.
De fet, recentment el Port de Barcelona es va unir a la Declaració “One Ocean Summit”, per tal de disminuir l’impacte ambiental de l’activitat portuària i del transport marítim, en particular pel que fa a les escales dels vaixells als ports .

El Pla d´innovació del Port de Barcelona

El pla el va presentar el president del Port de Barcelona, ​​Damià Calvet i la directora d’Innovació i Estratègia de Negoci, Emma Cobos.
Calvet va indicar que el Port de Barcelona “sempre ha estat davant del sistema portuari d’Espanya, així com dels ports Mediterranis i europeus pel que fa a la planejació i disseny de solucions innovadores.
L’objectiu del pla és aconseguir comptar amb una estructura més àgil per poder impulsar noves iniciatives de manera eficient i ràpida.
El pla també contempla impulsar el Districte Blau, ubicat a la zona del Port Vell.
Així mateix, l’Autoritat Portuària va anunciar recentment una inversió per 110 milions d’euros (123 milions de dòlars), destinats al desenvolupament del projecte Nexigen que busca descarbonitzar l’activitat portuària i millorar-ne la qualitat de l’aire.
D’aquests 110 milions, 90 milions d’euros es destinaran a sistemes de subministrament d’energia a terra.
Els 20 milions d’euros restants s’adreçaran al desplegament de la xarxa que inclou la Subestació Portuària.

 

 

Ignasi Sayol: “La logística té sous més alts respecte a altres indústries”

/by
El Saló Internacional de la Logística, SIL 2022, va tornar a la presencialitat després de dos anys d’absència per la pandèmia. Es van tornar a retrobar la tecnologia, la Intel·ligència Artificial, la Robòtica, l’automatització amb destacats membres del sector.

I dins el marc d’aquest escenari, la logística catalana va treure pit.
I és perquè ha estat dels sectors que millor ha funcionat en els moments més difícils per la pandèmia, mantenint activa l’economia malgrat la paràlisi.
L’expert Ignasi Sayol, president PIMEC Logística – Cluster Logistic de Catalunya, va iniciar la primera jornada del SIL amb la presentació dels estudis “Contribució de la logística a l’economia i productivitat i competitivitat de la logística”.
Allà va destacar el protagonisme que ha mantingut la logística a l’economia catalana aquests últims anys. En mostra i segons els càlculs del Clúster, el sector va registrar operacions per més de 28.000 milions d’euros que representen el 11% del PIB.

En logística els sous són més alts: Sayol

Ignasi Sayol en el marc de la presentació de l’informe del Clúster va exaltar el valor del sector, la seva importància i pes al PIB i l’alta remuneració que rep el personal de logística respecte al conjunt de l’economia en general.
Va compartir dues xifres representatives del valor del sector al mercat laboral:
D’una banda, va destacar que el valor afegit que genera cada lloc de treball del sector de la logística és d’uns 62.000 euros anuals, una xifra inferior a la de l’economia global que és de 66.969 euros.
D’altra banda, ha indicat que la despesa anual del personal assalariat logístic és de 42.719 euros, un volum superior a la mitjana de l’economia que és de 39.167 euros.
Sobre això Sayol ha conclòs que “aquest comportament en augment amb els anys, és un reflex que la logística ofereix sous més alts respecte al conjunt de l’economia”.

Projeccions per al 2022 malgrat la situació mundial

Segons Sayol i malgrat tot el que està succeint al món, les previsions del sector per a aquest 2022 són molt positives. El president de ClusterLogistic afirma que “Malgrat successos impactants com el tancament de ports de la Xina o la guerra d’Ucraïna, el sector està fent les coses bé i està disposat a continuar invertint i desenvolupar productes”.
Una mostra d’això són les dades publicades al XII Baròmetre del Cercle Logístic del SIL.
Allà s’estima que el 32% dels directors de logística i supply chain i les seves empreses invertiran entre un i cinc milions d’euros en els propers cinc anys per adaptar-se a l’economia 4.0.
El Baròmetre també indica que un 5,6% invertiran entre 5 i 10 milions. Un altre 5,6% entre 10 i 50 milions. Per part seva, un 2,4% realitzaran inversions superiors als 50 milions d’euros. I el 54,3% dels directors, més de la meitat dels enquestats, afirmen que les empreses invertiran menys d’un milió d’euros en aquest propòsit.

 

 

El mercat laboral al sector logístic: factors clau per a la seva evolució

/by
L’evolució del mercat laboral al sector logístic es basa en tres pilars importants: l’increment de l’exigència de formació, l’aparició de nous perfils i el paper dels autònoms al sector.
Synergie, firma consultora i solucions en recursos humans, conclou que aquest és el panorama del mercat laboral en aquest segment de l’activitat econòmica.

El mercado laboral en el sector logístico factores clave para su evolución

Synergie, firma consultora i solucions en recursos humans, conclou que aquest és el panorama del mercat laboral en aquest segment de l’activitat econòmica.

Els autònoms

Són peça fonamental i necessària per a un funcionament adequat de les cadenes de subministrament.
Respecte d’això, la consultora estima que durant l’abril d’aquest any es va observar una tendència a la baixa a les afiliacions en el règim de treballadors autònoms al sector logístic. Això es pot interpretar com una trucada d’alerta per evitar que s’incrementi la fugida de treballadors per compte propi.

Exigència en la formació

Aquest factor està associat al canvi que està experimentant el sector i que demana una major exigència en diferents perfils laborals.
En aquest sentit, diferents professionals com els mossos de magatzem i els conductors han vist com ha augmentat la càrrega laboral relacionada amb les tasques que exerceixen als seus llocs de treball. Però amb el detall que els seus salaris no han evolucionat d’acord amb l’augment de tasques.
Les condicions salarials no han estat ajustades a la gran quantitat de responsabilitats assignades.

Nous perfils laborals

En la mesura que sorgeixen nous avenços tecnològics acompanyats de la digitalització, la logística s’ha transformat demanant nous perfils laborals al sector.
Per exemple, a causa de l’auge del comerç electrònic es fan de gran importància els perfils d’alta qualificació davant de càrrecs menys tècnics.
El sector també requereix professionals que aportin solucions al sector des del punt de vista de la sostenibilitat. En aquest context s’hi inclouen temes relacionats amb les plataformes logístiques i amb la reducció d’emissions en les operacions de transport logístic.

Exigències als nivells de servei

A més de la demanda en formació i perfils professionals, també s’ha incrementat l’exigència als nivells de servei.
És una tendència en ascens que mentre hi ha més integració de les grans empreses amb els seus operadors logístics, s’exigeixen estàndards més alts i estrictes en els nivells de servei a la cadena de subministrament.
Aquest és el cas de les previsions de mercat on el Big Data jugarà un paper protagonista, així com el disseny de cadenes logístiques, ladaptació de producte a mercats de destinació, entre altres aspectes.

L’última milla per a lliuraments més ràpids

L’objectiu és buscar la satisfacció més gran del client mitjançant lliuraments més ràpids de comandes i tot s’encamina a poder optimitzar lliuraments d’última milla a les grans ciutats.
Sobre això es proposen diferents solucions com els vehicles elèctrics o el lliurament amb drones.
Qualsevol que sigui la forma de lliurament s’apunta que hi hagi servei de lliurament les 24 hores del dia.
Una altra solució són els camions autònoms que encara que encara falten anys per veure flotes d’aquest tipus de camions rodant per les carreteres, ja hi ha empreses que hi compten.

Lliuraments de darrera milla: quin és el seu futur?

/by
Les entregues d’última milla són la rematada de tota la cadena logística. De fet, als lliuraments d’e-commerce, per exemple, representen fins a un 50% del cost logístic.
Sota aquest escenari d’evolució logística, es fa indubtable que calen canvis i renovació urbanística a les ciutats.

El futuro de las entregas de última milla

En aquest disseny de ciutat ha de predominar la possibilitat de lliuraments ràpids on el client ho sol·liciti; ja sigui amb vehicles elèctrics, a taquilles intel·ligents oa la botiga de la cantonada. Tot degudament coordinat i àgil per satisfer els compradors.
Els lliuraments de darrera milla posen a prova la qualitat del servei complet, de tota la cadena logística prèvia. Un error en aquest últim esglaó pot acabar amb els encerts anteriors de front al client, ja que el lliurament és lúnic contacte directe que té amb el procés de compra.

Lliuraments personalitzats, a cost competitiu i sense empremta ambiental: Ignasi Sayol

Pel president de ClusterLogistic i de Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, PIMEC, Ignasi Sayol, també CEO d’Inprous, “cal un canvi de paradigma, on les empreses han d’anticipar-se a les demandes del mercat”.
En aquest sentit cal apuntar a lliuraments de major quantitat de productes, de forma personalitzada, a cost competitiu i amb una petjada ambiental més petita.
L’expert insisteix en la importància de l’efecte de reindustrialització que cal aconseguir mitjançant la regionalització de les cadenes de subministrament, per tal de produir molt més a prop del consumidor.
Sayol afirma que al sector “ens hem adonat que no tot es pot fabricar a la Xina i per això és necessari desenvolupar cadenes que suportin les crisis futures. En aquest context, estem passant del just-in-time al just-in-case, cosa que implica comptar amb estocs i proveïdors propers”.
La tendència és cap a la gestió distribuïda, on els detallistes puguin recórrer a diversos punts de distribució per a un mateix producte.
Poden ser des de micromagatzems ubicats dins de la ciutat oa la seva àrea metropolitana fins a altres modalitats com la recollida a la botiga, la gestió compartida de rutes per reduir les “milles buides”, per tal de millorar la competitivitat minorista davant d’un gegant com Amazon.

Retail i comerç electrònic

L’aliança de botigues i plataformes en línia és part de la solució a la logística d’última milla, afirma Ignasi Sayol. L’aliança permetria un comerç de proximitat urbà que pot ser una xarxa de conveniència per recollir i lliurar productes d’e-commerce.
Afegeix que “per més automatització que hi hagi al sector, el model no és escalable”. L’assumpte és que l’increment del comerç electrònic demana una xarxa d’intercanvi eficient en botigues per tal de no col·lapsar el trànsit i buscar el compliment dels objectius sostenibles.
Sayol insisteix que a aquest marc de gestió i organització cal afegir un marc mental, on s’integrin les empreses, la gestió de dades i rutes amb la capacitat humana tècnica i legal. Tot per tal de consensuar lleis i ordenances urbanístiques aliades de la flexibilitat.

Sector logístic consumeix 30% d’energia a Espanya

/by

Prop del 30% del total del consum d’energia a Espanya correspon al sector logístic. Tot i que és un sector essencial per al desenvolupament de l’economia espanyola, les empreses estan en la necessitat d’implantar mesures que donin suport a l’eficiència energètica.

Entre les accions realitzades per les empreses a la meta per aconseguir l’eficiència energètica hi ha l’ús de les energies netes. Altres accions es refereixen a la instal·lació de sistemes de control als magatzems logístics i centres de distribució, per tal de tenir una major eficiència i un menor consum d’energia.

Sector logístico consume 30_ de energía en España

Sector logístic i consum d’energia

El sector logístic a Espanya és el responsable del 6,9% del PIB del país. Però també destaca per l’elevat consum d’energia que hi involucra. De fet, el consum energètic mitjà dels centres logístics és entre els 100 i els 250 kWh per metre quadrat a l’any. Això, sumat al consum de les altres activitats de la cadena logística, fa que gairebé un terç del consum final d’energia total d’Espanya correspongui a aquest sector.

Dades de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia indiquen que es tracta d’aproximadament el 30% del consum total. Cal destacar que les activitats del sector logístic impliquen també el transport de mercaderies, així com la gestió de magatzems i la distribució. Totes aquestes activitats requereixen un alt consum energètic, i el transport és el que registra els valors més elevats quant a consum energètic del sector.

En un informe de l’Agència Internacional d’Energia, sindica que el transport de mercaderies causa aproximadament un 10% de les emissions a tot el món. Alhora, el trànsit de camions és el que genera la major quantitat d’emissions dins del sector.

Els centres logístics també són alts consumidors d’energia. D’acord amb xifres de la Conselleria d’Economia i Hisenda de la Comunitat de Madrid, prop del 29% de l’energia consumida correspon a il·luminació, mentre que el 27% correspon a calefacció.

El 32% de l’energia consumida als centres logístics és dedicada a la refrigeració, mentre que prop d’un 12% és per a la ventilació i les bombes. Cal recordar que per cada metre quadrat els centres logístics presenten un consum energètic mitjà entre 100 i 250 kWh a l’any.

Eficiència energètica

Hi ha una gamma variada de solucions que estan implementant les empreses del sector per millorar l’eficiència energètica dels magatzems i dels centres de distribució. Per exemple, sensors de moviment, sistemes de control per a la il·luminació led i sistemes per mesurar i verificar la gestió energètica.

Tot i això, les característiques pròpies dels magatzems i centres logístics impliquen un desafiament a l’hora de generar una millor eficiència energètica. Per exemple, solen tenir sostres elevats i passadissos llargs on la il·luminació eficient pot ser complexa. Davant d’això, hi ha empreses que es dediquen a desenvolupar solucions a mesura que permetin una millora en l’eficiència energètica i les disminucions en el consum d’energia.

 

 

Marca de qualitat del port de Barcelona va atorgar més de 100 certificacions

/by

Ja són més de cent les empreses certificades amb la marca de qualitat del Port de Barcelona. La institució portuària ha desenvolupat una marca de qualitat batejada amb el nom d’Efficiency Network des de fa més d’una dècada. Com que compta amb més d’un centenar de certificacions, la marca de qualitat té confirmat el seu èxit.

Marca de calidad del puerto de Barcelona otorgó más de 100 certificaciones

Marca de qualitat Efficiency Network

L’objectiu de la marca de qualitat Efficiency Network és millorar la fiabilitat i el rendiment dels processos portuaris. Per aconseguir la fita de superar el centenar d’empreses certificades, l’enclavament català va atorgar les certificacions a les empreses de transport Osgon, SL, Contenidores del Port Germán Ocampos, SL i Seguamat Trans, SL.
Amb els últims lliuraments, la institució va aconseguir certificar un total de 101 empreses. Fonts del port van recordar que es tracta d’un treball conjunt amb les institucions que fan vida dins de l’ecosistema portuari. Això implica que les empreses juntament amb les institucions del port treballen a favor del reforç d’enllaços, així com de l’intercanvi de coneixement. I també per enfortir amb el treball en equip tota la comunitat portuària.

Incorporacions

Des de principis del 2022 s’han incorporat a les certificacions un total de catorze noves empreses. Per avui, l’Efficiency Network compta amb 53 empreses transitàries i agents de duana. Detallen que 35 són empreses de transport, 9 són consignataris, dues són terminals i dues són empreses de retirada de residus amb vaixell.
Cal destacar que des del març del 2022 la marca de qualitat del port català s’ha obert a empreses transitàries establertes a Aragó. D’aquesta manera, Barcelona ha estès de la marca i ha reforçat la importància del treball en equip. Això principalment pel que fa a les millores en l’eficiència del servei que ofereix a les empreses que formal part del hinterland.
Autoritats portuàries van recordar també que gràcies a la certificació, els clients poden comptar amb serveis garantits i amb més eficiència. A això se suma una millor qualitat d’experiència al client final, tant per importadors com exportadors.
Ramon Rull, cap d’experiència del client del port de Barcelona, va recordar que la implicació de les empreses relacionades amb la cadena logística és possible augmentar la competitivitat del port. Així com també oferir millors experiències als clients finals.

Fiabilitat i eficiència

Segons la informació difosa a través de la pàgina web del port de Barcelona, certificar-se amb la marca equival a millorar la fiabilitat dels processos portuaris. Això gràcies a oferir respostes eficaces a les necessitats dels clients. Un altre avantatge que destaquen és el referit a l’optimització del rendiment. És a dir, el rendiment es pot maximitzar alhora que es minimitzen els costos de la cadena de subministrament.
Finalment, també destaquen que la marca dóna visibilitat i reconeixement, en el sentit que es transmet al mercat el compromís per a l’eficiència que desenvolupen les empreses. En base a això, millora la imatge general de l’empresa que va rebre la marca.

El sector immologístic creix a Espanya malgrat l’escenari complex

/by

Tot i que s’estima que hi haurà menys operacions durant el 2023 al sector immologístic espanyol, també s’espera que tanqui l’any amb una sòlida absorció. De fet, dades de publicacions especialitzades van assenyalar que l’absorció total serà d’uns dos milions de metres quadrats, així com un entorn de rendes altes.

El sector inmologístico crece en España a pesar del escenario complejo

Un estudi recent de BNP Paribas Real Estate va revelar que encara que estimen que hi hauria menys operacions que l’any anterior, les rendes tancarien a l’alça. A més, la inversió estimada serà de mil milions d’euros. Una altra dada que assenyalen els especialistes és que la inversió mostra un cert creixement als mercats secundaris.

Sector immologístic sòlid

Les dades analitzades permeten estimar que el sector immologístic avançarà amb certa solidesa. Això malgrat el complicat context econòmic que es travessa a nivell mundial. Segons la consultora, la immologística és una aposta segura al segment de la construcció. Sumat a això, van detallar que continua comptant amb el suport dels inversors.
Les dades de l’anàlisi mostren que la demanda en aquest sector es mantindrà forta. Alhora, aquest fenomen pressionarà les taxes de disponibilitat.
Barcelona i València són les places en què més es pressionarà, atesa l’escassetat tradicional de sòl que hi ha als centres urbans espanyols esmentats. Una altra dada que indica la consultora és que el sector immologístic espanyol té millors números que altres mercats europeus.
L’escenari previst per l’anàlisi de la consultora indica que hi haurà ajustaments en preus i menys quantitat d’operacions. També augmentarà la percepció del risc, per la qual cosa s’estimen accions a l’entorn conservador.
Assenyalen que l’absorció total del sector estarà ubicada a l’entorn dels dos milions de metres quadrats. Això implica que hi haurà una oferta futura equilibrada a Madrid, però regions com Catalunya i València comptaran amb escassetat.

Rendes creixents

Pel que fa a les rendes, l’anàlisi desgrana que tenen una tendència creixent. Això és particularment cert en els projectes de nova construcció. El comerç electrònic i el retail són els sectors que traccionen les rendes.
La consultora va fer una anàlisi dels mercats logístics de Madrid, de Catalunya i de València. En el primer cas, van detallar que l’absorció madrilenya estarà ubicada en un milió de metres quadrats. Això serà un valor lleugerament més baix que el del 2022. També estimen que tindrà menys operacions. Però la taxa de disponibilitat també baixarà, mentre que les rendes estaran a l’alça. Això impulsat per la inflació.
Al mercat català es va observar un increment en l’absorció durant el primer trimestre d’aquest any. Per això estimen que per al tancament de l’any podria estar situada a uns 700 mil metres quadrats. Pel que fa a la taxa de disponibilitat, continuarà en nivells mínims. Les rendes continuen a l’alça, amb pujades properes al 10%.
A València, la dinàmica s’assembla a Catalunya, apunten des de la consultora. L’increment de l’absorció permetria tancar el 2023 superant els 350 mil metres quadrats.

 

El Port al SIL: “Som el port del futur”

/by

Durant el recentment realitzat Saló Internacional de la Logística (SIL Barcelona), el port de Barcelona va posar el focus en la innovació i la sostenibilitat, immersa en allò que anomenen el port del futur. D’aquesta manera, l’enclavament català va centrar les activitats en la cita en els objectius estratègics que avança com a institució.

El Port en el SIL Somos el puerto del futuro

Per part seva, el port de Barcelona va jugar un paper neuràlgic dins l’esdeveniment. Durant el desenvolupament de la trobada, va mostrar els seus projectes, amb una importància especial en l’electrificació dels molls. És un projecte de caràcter diferencial, amb una capacitat latent per reduir les emissions.

També van destacar els projectes referits als accessos ferroviaris. De fet, aquests projectes estan considerats també dins dels més estratègics per al desenvolupament del port. Autoritats van recordar que aquests projectes tenen una enorme complexitat tècnica. Tot i això, també han assegurat que estan en completa sintonia per tirar-ho endavant.

El port del futur

En aquesta edició, l’estand del Port de Barcelona va comptar amb una superfície de poc més de 220 metres quadrats, on es van detallar els projectes que posicionen la infraestructura com el port del futur.

Alhora, l’esdeveniment va ser propici per mostrar també totes les entitats que formen part de l’ecosistema portuari. Això incloent estibadors, transitaris i consignataris. Autoritats van destacar que les activitats es van emmarcar a les temàtiques de sostenibilitat i innovació. D’aquesta manera, l’agenda va estar plena de conferències i presentacions i d’altres activitats. Van destacar també que la formació va comptar amb un pes important dins dels esdeveniments desenvolupats al saló especialitzat en logística.

L’obertura de l’esdeveniment es va fer amb una presentació sobre el procés de descarbonització que avança el port de Barcelona. Altres activitats van ser les sessions on es va explicar el desenvolupament de solucions logístiques per a productes que requereixen temperatures controlades. També es va indagar en conversatoris sobre el futur de l’assistència robòtica a la indústria 4.0.

Durant la cita també es va fer la presentació de la Fundació BCN Port Innovation. Es tracta d’una iniciativa que ja compta amb 18 empreses associades. L’objectiu és protagonitzar el procés de transformació del sector portuari, van detallar. És a dir, pretén promoure la utilització del port i desenvolupar projectes innovadors i amb base tecnològica i que es puguin aplicar a la logística, la mobilitat i la descarbonització de l’activitat.

La fundació també busca atraure empresa i institucions portuàries per desenvolupar solucions als reptes de la logística actual. Entre els seus objectius hi ha la generació de models innovadors replicables en altres sectors econòmics.

SIL BArcelona 2023

L’esdeveniment SIL Barcelona 2023 es va fer entre el 7 i el 9 de juny. En aquesta edició va comptar amb un 20% més de participació respecte als registres del 2022. L’esdeveniment va sumar més de 15 mil participants i 650 empreses. L’organització va detallar que el 40% de les empreses participants van ser internacionals.

Gràcies a la plataforma digital del SIL es van realitzar uns 8.300 intercanvis de contactes digitals, prop de 3.000 sol·licituds de reunions i 7.100 missatges entre assistents, van detallar.

 

 

 

 

Rhenus construeix centre logístic amb emissions negatives de CO2

/by

L’operador logístic Rhenus va anunciar recentment que el seu nou centre logístic a la regió del Baix Rin, Alemanya, tindrà emissions zero. Això és gràcies als nous estàndards que utilitzarà l’organització quant a la protecció de l’energia i del medi ambient. El centre logístic estarà ubicat al port de Rhine-Lippe Wesel, dins de la reserva natural de Lippeaue. Comptarà amb una superfície de 86 mil metres quadrats. Fonts de Rhenus han detallat que la infraestructura permetrà enfortir la presència de l’empresa a la regió del Baix Rin.

Rhenus construye centro logístico con emisiones negativas de CO2

Van detallar igualment que l’edificació comptarà amb certificació BREEAM i estarà operatiu aquest mateix any. Alhora, la infraestructura comptarà amb instal·lacions multiusuari que destaquen tant dins del punt de vista logístic com de la sostenibilitat.

Instal·lació amb emissions zero

Un cop el nou centre logístic estigui en operacions, serà capaç de funcionar amb emissions zero. És a dir, serà possible la seva operatòria sense generar CO2 addicional. Van detallar que està previst utilitzar una de les instal·lacions més grans d’energia solar interconnectada d’Europa. Aquesta tindrà una potència màxima de 9 megawatts.
Així mateix, comptarà amb un ampli sistema d’emmagatzematge de bateries que permetrà que el lloc operi sense connexions a la xarxa nacional, fins i tot en hores nocturnes. A més, tindrà un sistema denergia geotèrmica. Aquest sistema està dissenyat per funcionar amb lelectricitat que es generarà amb la instal·lació de lenergia solar. Serà capaç de proporcionar la temperatura correcta per als edificis a través de la calor geotèrmica.
Una altra mesura presa en el disseny de l’edificació referent a la sustentabilitat és que parts de la façana seran recobertes per fusta, mentre que altres parts estaran cobertes de plantes verdes. Aquestes plantes seran capaces d’absorbir diòxid de carboni.
Per mesurar la petjada de CO2 a l’edificació s’utilitzarà un programari especial. Alhora, es realitzaran mesures de manera constant per a l’optimització de les operacions. A tall d’exemple, donaran suport a l’ús de materials alternatius per als projectes dels clients.
Van detallar també que entre les accions per ser una edificació respectuosa amb el medi ambient, comptaran amb punts de càrrega elèctrica per a automòbils i bicicletes. També tindran caixes niu especials perquè els ocells locals puguin fer els seus nius. Es tracta de mesures que es relacionen amb la cura del medi ambient i la sustentabilitat. Es va poder conèixer que han fet aliances amb associacions regionals de conservació de la natura.

Xarxa logística

A més dels seus avantatges quant a la sustentabilitat, la nova infraestructura es troba en un lloc estratègic dins de la xarxa de l’operador logístic. El port Rin-Lippe és a uns 35 quilòmetres de la ciutat de Duisburg, on Rhenus també té seus.
Cal destacar que l’organització estima que la nova infraestructura podrà entrar en operacions durant aquest mateix any. D’altra banda, Rhenus té una xarxa integral amb prop de 180 ubicacions a 23 països. Lespai demmagatzematge és de 4,0 milions de metres quadrats.

Ocupació al sector logístic: positiu malgrat l’economia

/by
El sector logístic s’ha revelat amb un paper clau en el desenvolupament de l’economia i, de fet, presenta resultats positius malgrat l’economia general. Si bé els resultats de diferents estudis revelen que hi ha dades econòmiques no tan favorables, l’ocupació al sector logístic manté un comportament que es podria catalogar com a positiu.

Empleo en el sector logístico positivo a pesar de la economía

Des del començament, aquest any ha presentat contraccions en termes d’ocupació per a l’activitat logística d’Espanya. Però al febrer, la tendència va anar a l’alça, tot i que les dades van mostrar que no es va recuperar totalment. De fet, el creixement del sector en els darrers estudis es va mantenir per sota de l’economia espanyola.

Ocupació en Logística a Espanya

Recents dades difoses per portaveus del sector van revelar que l’ocupació a Logística va augmentar durant el mes de febrer en 2 mil 25 persones. Aquesta xifra contrasta amb el mes anterior, que va donar un número negatiu. És per això que experts recomanen tenir certa prudència amb els canvis que es puguin presentar, atès l’entorn econòmic general.
Això, però, no significa un panorama totalment desolador. Per contra, es pot estimar que el sector està recuperant la fortalesa. Això després de realitzar una conscienciosa anàlisi dels indicadors anuals.
Altres dades que reflecteixen la situació de la feina en logística a Espanya mostren resultats positius en emmagatzematge i activitats annexes. Aquestes dades, que suposen un 23% de l’ocupació total del sector, tenen un creixement estable del 0,5%. En aquest cas, la quantitat positiva de llocs de treball va ser de mil 233 durant el febrer.
Els estudis consultats mostren que l’afiliació a la seguretat social el mes esmentat va registrar un augment del 0,2%. Un total de 796.000 279 afiliats del sector logística espanyol són de Règim general. Els autònoms són 209 mil 356 persones.
D’altra banda, el nivell total d’ocupació a Logística durant el gener va ser d’un milió de 5.635 persones. Això indica un increment de 2 mil 25 persones respecte del mes anterior. Així mateix, en comparar els resultats del mateix mes del 2022, el creixement és del 4,53%. En concret, el creixement va ser d’un total de 43.632 persones.

Tendències

L’anàlisi de les dades va revelar que els autònoms al sector logístic van baixar un 0.7%. Aquesta tendència s’assembla a la registrada amb l’ocupació autònoma al conjunt complet de l’economia espanyola. Però la participació dels autònoms al total dels resultats de l’economia es va mantenir estable. El transport marítim va ser l?únic sector que va registrar descensos durant el febrer. En aquest cas, es van comptabilitzar 16 llocs de treball menys.
En qualsevol cas, els experts del sector coincideixen a afirmar que encara que sembla que la situació mostra tendències a l’estabilització, hi ha certs senyals que indiquen estancaments. A més, els riscos també es mantindrien. S’aconsella observar el panorama per a la presa de decisions.
Així mateix, van recordar que el sector logístic compta amb una resiliència important que ha demostrat àmpliament durant les situacions de crisi. Van assegurar igualment que la logística juga un paper important a tornar l’estabilitat a l’economia espanyola